PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA www.indicador.cat

Núm. 212 Any 18 - II Etapa

OCTUBRE 2017

Amb aquest número, l’Indicador Universitari en pàgines centrals. ESPECIAL VI

INTERNACIONALITZACIÓ

Les DO de Tarragona reforcen l’aposta per les varietats autòctones i els vins amb personalitat pròpia La verema d’aquest 2017 ha intensificat els efectes del canvi climàtic que s’han vingut manifestant els darrers anys. Les temperatures altes i la sequera han obligat a avançar la recollida del raïm entre dues i tres setmanes de mitjana. Unes circumstàncies climàtiques que fan que baixi

la producció, però que deixen un raïm de molta qualitat que permetrà elaborar vins excel·lents. Davant d’aquesta dinàmica, que ha vingut per quedar-se, els productors aposten per les varietats autòctones, que tenen més capacitat d’adaptació, i els vins amb perfil propi. Pàgs. 12-13

INFORME

La demarcació de Tarragona és la que ha registrat un major increment en les seves exportacions durant els primers set mesos de l’any: un 20,6%, davant d’una mitjana que se situa en el 8,8%. Pàg. 7

Grup Izertis

El Gobierno aprueba mejoras para los autónomos pero sin abordar la cuota progresiva La tarifa de 50 euros para nuevos autónomos se alarga a 12 meses

Tarragona lidera les exportacions

La reforma incorpora otras mejoras de protección social

La opción de hacerse autónomo sigue siendo poco atractiva

Duplica facturació gràcies al múscul adquirit amb la integració

Un any després que l’antiga Alsys s’integrés al Grup Izertis, els resultats avalen l’operació. La que ara és la delegació catalana d’Izertis duplica facturació i plantilla, i preveu adquirir més empreses del sector per continuar creixent. Els serveis relacionats amb la transformació digital i la innovació són els seus arguments. Pàg. 5

Més marques i més superfície per a l’automoció a exproReus Pàg. 6

Transpais Es consolida com a empresa logística de solucions intermodals

Foto: Xavi Jurio

La línia de Costa Cruceros ha deixat a Tarragona un impacte de 2,2 milions d’euros El primer estiu de la línia de Costa Cruceros amb base permanent a Tarragona es tanca amb un impacte econòmic a la ciutat i l’entorn de 2,2 mi­lions d’euros, una xifra que serà més gran l’any que ve, ja que el nombre de creueristes creixerà un 34%. Costa Cruceros reforça l’aposta per Tarragona amb un vaixell més gran: el Costa Victoria. Pàg. 11

Amb més de 40 anys d’història, Transpais es consolida des de la Selva del Camp com una empresa logística que dóna solucions a mida de les necessitats dels seus clients. Amb la qualitat en el servei com a bandera, Transpais compta amb una flota de 200 vehicles i 250 professionals que li permeten facturar 30 milions d’euros. Pàg. 16

2

Octubre

2017

INFORME

Mercat laboral

Un pas endavant, no el definitiu Les Corts aproven aquest mes una reforma de la llei d’autònoms que es deixa al tinter reivindicacions històriques Oriol Margalef / Tarragona “Et concedeixo un desig”. A l’afortunat se li apareix el geni de la llàntia. “La salut és el més important. No em vull posar mai malalt”, respon. I el geni el converteix en... autònom! La desprotecció social que pateixen dos milions d’autònoms a Espanya és objecte d’acudits. Finalment, la llei de Mesures Urgents del Treball Autònom que és a punt d’aprovar el Senat anuncia diverses millores, com la possibilitat de canviar la base de cotització fins a quatre cops l’any, o allargar a 12 mesos la tarifa plana de 50 euros als nous autònoms. Les organitzacions d’autònoms agraeixen el gest, però professionals i assalariats segueixen lluny de l’equiparació. Una dècada després de la darrera reforma important del treball per compte propi, el Senat aprovarà previsiblement en uns dies una nova iniciativa impulsada per Ciutadans. La normativa, que presumiblement tirarà endavant amb una ampla majoria dels grups —tot i que el PP no ha admès cap de les 68 esmenes presentades per l’oposició— introdueix millores com la possibilitat de desgravar-se fins a 26,97 euros al dia per menjar fora, o compatibilitzar al 100% la jubilació

i la feina als qui tinguin treballadors al seu càrrec. Tanmateix, la llei no donarà satisfacció a reivindicacions històriques, com que els autònoms cotitzin segons els ingressos reals, que és el que fan els treballadors per compte aliè. Actualment, els autònoms han d’ingressar a la Seguretat Social un mínim de 275,03 euros cada mes, guanyin el que guanyin. A Espanya hi ha registrats 3,2 milions d’autònoms, dels quals 2 milions són persones físiques. Tanmateix, un 86% cotitza per les bases mínimes, i si es tenen en compte les obligacions de la les pensions del RETA el sistema és deficitari per a la Seguretat Social. La nova llei permetrà variar fins a quatre cops el mateix any les bases de cotització, en funció dels ingressos i les despeses a cada moment. Aquesta mesura vol apropar el règim fiscal a la realitat dels autònoms, però tots els partits ho consideren només un pas endavant, no el definitiu. “L’esforç de consens polític no acaba aquí. Seguirem treballant en la subcomissió del RETA al Congrés per avançar cap a la gran reforma del treball autònom”, afirma Sergio del Campo, diputat al Congrés. En aquest context, i a pesar que l’aprovació de la llei

LES NOVETATS MÉS DESTACADES

2 3

1

Poder canviar fins a quatre cops l’any la base de cotització

S’amplia la tarifa plana de 50 euros a un any

Es podrà optar a la tarifa plana un altre cop passats dos anys

és pròxima, la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) ha demanat a la subcomissió del RETA al Congrés que es posi les piles i segueixi treballant. Totes les formacions polítiques s’han compromès a se-

Partits i associacions professionals ja enfoquen un futur text legal a través d’una subcomissió al Congrés de Diputats guir debatent en aquest marc per generar propostes que puguin ser d’aplicació en el futur.

Compatibilització al 100% del treball per compte propi amb la pensió de l’autònom

4 5 6 7

Reducció dels recàrrecs de la SS, del 20% al 10% el primer mes

Es reconeix l’accident in-itinere als professionals autònoms

Devolucions per manutenció fins a 26 euros, amb factura completa

Una de les organitzacions que ha participat activament en el debat previ a les Corts d’elles és PIMEC. I la seva conclusió és que queda molt camí per recórrer perquè emprendre un projecte personal com a autònom sigui realment atractiu. “La llei és ambiciosa, però no és integral com hauríem volgut”, explica Josep González, president de PIMEC. Malgrat això, les associacions professionals creuen que la tarifa plana serà un incentiu cap a la segona oportunitat. Per això, s’ha ampliat el termini de 6 a 12 mesos de quota reduïda a 50 euros. Per a les altes que no siguin el primer cop, es redueix a més de cinc a dos anys el temps que s’ha d’haver estat de baixa a l’activitat per tenir accés a la bonificació. Si l’autònom ja va cobrar aquesta bonificació anteriorment, el

termini d’inactivitat augmenta a tres anys. Una altra novetat de la llei i que en aquest cas entrarà en vigor l’1 de gener de 2018 és la possibilitat de deduir les despeses de manutenció si es produeixen en establiments de restauració i hostaleria i es paguen amb targeta. L’import deduïble tindrà el mateix límit que per als treballadors per compte aliè a l’IRPF (26,67 euros). A pesar que és una de les mesures que han aixecat més expectació, el cert és que s’hauran de complir molts requisits que, d’entrada, dificulten l’abonament. Així, no n’hi haurà prou amb presentar el tiquet, sinó que s’haurà de presentar factura completa, i la despesa s’haurà de fer en una localitat diferent a la que figura com adreça fiscal de l’autònom.

2017 Octubre

3

INFORME

Mercat laboral

Autònoms com a última opció Creix l’ocupació, però el nombre de treballadors per compte propi es manté estable perquè continua sent percebuda com una opció poc atractiva A l’Espanya de la nova emprenedoria, dels mil i un programes d’acompanyament a les noves empreses públics i privats, donar-se d’alta al Règim de Treballadors Autònoms no l’acaba de fer el pes. De fet, tot i que l’economia es troba en fase de creixement, l’estat espanyol no ha aconseguit recuperar la massa de treballadors autònoms que hi havia abans de la crisi. En a acabar el segon trimestre de 2017 hi havia 224.000 persones físiques menys que a l’any 2008, l’any de la gran davallada econòmica. El ritme de creixement d’assalariats és molt superior. A Catalunya, fins i tot es va produir un lleuger descens d’autònoms l’any 2016 respecte el 2015, del 0,2%. La dada contrasta amb l’augment de l’ocupació entre els assalariats, que 2016 va repuntar un 3,5%, segons l’Enquesta de Població Activa. El perfil de l’autònom ha evolucionat des de que va començar la crisi. Cada cop tenen un protagonisme absolut els més grans de 40 anys, i ha perdut lògicament pes el professional de la construcció per deixar pas a altres activitats professionals, com administratives, sanitàries i científiques. Les dades facilitades pel Ministeri de Treball i Seguretat Social revelen que un 71,6% dels autònoms tenen més de 40 anys, per un 66% el 2008. Aquest envelliment s’atribueix en gran part, segons la Federació Nacional d’Associacions de Treballa-

dors Autònoms (ATA), a que molts dels nous autònoms són persones més grans de 40 anys, antics assalariats als que la crisi va expulsar del mercat de treball i van establir-se per compte propi. El fet que bona part dels autònoms tinguin més de 40 anys també incideix en el nivell de formació. Un 43,7% del col·lectiu té estudis superiors, i fins a 66% van completar la secundària. Al mateix temps, però, un 19% dels autònoms només té estudis de primària. Segons el ministeri de Treball i Seguretat Social, a més, malgrat la tarifa plana de 50 euros per a nous autònoms, cada cop menys joves de 25 anys o menys estan fent el pas de treballar per compte propi. I de fet, el pes d’aquest grup de joves al col·lectiu no passa del 2%. En paral·lel, també ha variat de forma notòria el ventall d’especialitzacions. Si el 2008 els principals sectors d’activitat entre els autònoms eren la indústria, el comerç, la construcció i l’hostaleria, en els últims anys ha crescut la proporció d’altres sectors, principalment el sector serveis, que ja representa un 72,9% del total. El fet que les empreses hagin reduït estructures els últims anys fa que cada cop més requereixin serveis outsourcing, uns serveis que presten autònoms sense assalariats. A Catalunya un 71,3% treballen sols, sense col·laboradors a sou. L’any 2016, el creixement de l’ocupació amb autònoms al sector de la logística i les comunicacions va ser del 13,9%, diversos punts per sobre del sector agropecuari (8,9%) i la

construcció (4%). La resta de categories van perdre ocupació, especialment el sector de l’hoteleria, on el retrocés va assolir un 14%. Un 26,4% dels autònoms té activitat en restauració, personals, protecció i venedors. En el futur previsiblement seguiran augmentant les activitat professionals en detriment dels sectors tradicionals. Les dades oficials també revelen un alt component masculí entre els treballadors, molt superior al dels assalariats. La proporció de dones és un 33,9%, lleugerament per sobre del 2015. Del total d’homes treballadors, els autònoms són un 20,7%, mentre que entre les dones treballadores, les que són autònomes només són una de cada deu, un 12%. La gran majoria (96,4%) no són tenen més que una activitat, fet que indica que són molt pocs els autònoms que treballen per compte aliè. Aquest percentatge gairebé no ha experimentat cap canvi des

del 2008: en aquell moment hi havia un punt percentual més. El que tampoc ha canviat els últims anys és que gairebé tots cotitzen per la base mínima. Un 86,2% cotitzen pel mínim, mentre que l’any 2008 la proporció era d’un 80,1%. Llavors, com ara, els autònoms van augmentant la base de cotització quan es van apropant a la base de cotització, especialment a partir dels 55 anys. De tots ells, una mica més de la meitat (51%) tenen una antiguitat

LES XIFRES

O. M. / Tarragona

superior als 5 anys (54,8% el 2008), fet que indica, segons ATA, que ser autònom genera una ocupació tan estable com quan va esclatar la crisi. Si es té en compte la jornada, la majoria d’autònoms treballen a temps complert (92%), mentre que només el 7,1% treballen a temps parcial. Amb la recuperació econòmica, els autònoms que treballen a temps parcial han minvat, un 11,3% només entre 2015 i 2016.

TENEN MÉS DE 40 ANYS

73%

71%

OFEREIXEN SERVEIS OUTSOURCING SÓN HOMES

66%

4

Octubre

2017

OPINIÓ

Editorial

En veu alta

El contingut del diàleg

És el moment de parlar i negociar

En el nostre número anterior, en aquestes mateixes línies, pronosticàvem que després de la tempesta vindria, necessàriament el diàleg. Com saben, fins al moment de tempesta n’hi ha hagut molta i de diàleg gens. Dèiem, en aquell moment, que les diverses parts en conflicte —que insistim són més que dues, afortunadament— estaven posturejant abans del xoc de trens, ja inevitable, en part per la sensibilitat íntima i política del conflicte, en part per la negligència de bona part dels seus gestors. La tempesta —i la negli-

amenaces. I que sigui ràpid. Com a ciutadans i, molt especialment, com a economia. Just abans del referèndum, el Banc d’Espanya assegurava que el Procés no havia afectat el creixement econòmic, tot i advertint del risc de pèrdua d’inversions si la tensió pujava de nivell o se sostenia en el temps. Doncs bé, és evident que tenim més crispació i ara mateix no hi ha elements que convidin a pensar que pot haver-hi acords. Més a­viat el xoc de trens continua i comença a irradiar els indesitjables efectes cap al terreny econòmic. Amb més gestos matussers com el de facilitar la fugida d’empreses catalanes, que no ajudarà a acostar postures i que, a més, com ha advertit l’FMI, és un harakiri de l’Estat, que no en traurà res de bo d’asfixiar un territori que representa el 20% del seu PIB. Cal suavitzar les turbulències derivades d’aquesta situació. Els diners són porucs, i el mateix FMI ja ha alertat de l’elevat risc de fre a les inversions, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. La solució al conflicte difícilment arribarà en pocs dies, però sí que es pot enviar un missatge de tranquil·litat als mercats si el diàleg s’encarrila i comença a omplir-se de contingut. Efectes econòmics al marge, és també l’única manera de sortir de l’atzucac polític en el que ens trobem. La mediació internacional o un pacte sobre un referèndum vinculant serien dos concre­ cions d’aquesta apel·lació a la negociació que arriba de tot arreu i que cal omplir de contingut, malgrat les ferides obertes. Dani Revenga

gència— han tingut una manifestació lamentable: les càrregues policials de l’1 d’octubre. Una matussera decisió política que és inadmissible des del punt de vista dels drets civils, però també molt contraproduent, per la imatge que projecta a nivell internacional, absolutament desfavorable als seus brillants artífexs. Sense oblidar la profunda ferida que deixa a la societat catalana, una ferida que exercirà, segur, d’obstacle si, com esperem, arriba el moment del diàleg. Sóc incapaç de pronosticar si la tempesta s’apropa al final o si el pitjor està per venir. Dependrà, en molt bona mesura del que passi en les properes hores (escric aquest article amb el ressò de les dues manifestacions unionistes del passat cap de setmana: la de la marea blanca del ‘parlem’, dissabte, i la igualment legítima, però menys amable de diumenge). La recomanació de diàleg és un clam a nivell internacional, amb la irrupció d’il·lustres ofertes de mediació que han de ser escoltades. Són oportunitats en un DAFO on també hi ha importants amenaces: l’aplicació de l’article 155 i la DUI, en l’ordre que vostès vulguin, són les més evidents. Ens convé molt que les oportunitats vencin les

ció d’incertesa de les darreres setmanes afecta també a la vida econòmica i, com a conseqüència, a la marxa de moltes empreses i de sectors econòmics que són importants per al conjunt de l’economia general i que afecten, també, als empresaris de la nostra província. Ens fa falta diàleg. És el moment de seure, de parlar i negociar sortides per a tots. És el moment de buscar solucions a una situació complicada —que, des de CEPTA, es viu amb la voluntat d’ajudar i estar al servei, com sempre, de les comarques de Tarragona— i, sobretot, és el moment de trobar un espai de reflexió pausada que permeti sortir d’aquesta incertesa que, d’una manera o d’una altra, ens afecta a tots i té conseqüències en tots els angles de la societat.

Antoni Belmonte

President de la Confederacio Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA)

78

SETEMBRE 2017

102

AGOST 2017

Província de Tarragona

SETEMBRE 2016

INDICADORS d’economia

[email protected]

AGOST 2016

150 145 140 135 130 125 120 115 110 105 100 95 90 85 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

Director

CEPTA s’uneix a l’allau de condemnes per l’ús de la força que van aplicar les forces de l’Estat durant la jornada del passat 1 d’octubre. Com a empresaris, però sobretot com a persones, demanem que les institucions polítiques a qui els correspongui treballin per assolir el necessari diàleg que tots —treballadors, autònoms i empreses— necessitem per seguir treballant i defensant els interessos de les empreses de les comarques de Tarragona. Des de la confederació empresarial, seguim amb atenció els motius i conseqüències que es deriven de l’actual situació d’incertesa que, des de fa temps, sacseja l’actualitat catalana i, de retruc, l’espanyola i fins i tot l’europea. No descobrirem res de nou si afirmem que les causes que han dut a aquesta situació són essencialment polítiques i cal que, precisament, siguin les institucions polítiques les que hagin de treballar per resoldre aquesta situació. En aquest sentit, CEPTA fa una crida a la necessitat de dialogar per a trobar solucions al moment de confrontació econòmica i social. La situa-

37 38 23 103 94

37 26

12 27 37

CONSTITUCIONS

AMPLIACIONS

DISSOLUCIONS

1

4 3

CONCURSALS

11 8 7 4 REDUCCIONS

Font: Registre Mercantil de Tarragona

La dada

66% És el percentatge d’autònoms catalans

Escuts humans i armes de destrucció massiva

que són homes. Els experts atribueixen el desequilibri a la difícil conciliació familiar que permeten les condicions dels treballadors autònoms.

IMATGE

Redacció i disseny: [email protected]

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Editor: DAVID ARIAS Director: DANI REVENGA Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI SOLÉ, ACN, JAVI SERRANO Fotografia: XAVI JURIO Disseny i maquetació: BONAIMATGE Correcció: BONAIMATGE

Foto: Xavi Jurio

LA

EDITA:

NOTA

Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 Comercial i administració: [email protected] Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Carrer Illes Medes, 6-10 / 43203 REUS (Tarragona)

Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

Imprimeix: INDUGRAF OFFSET S.A. - DL T893-2016

Carrer Illes Medes, 6-10 43203 REUS Tel. 977 12 72 17 Fax 977 12 70 30

“IE” ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

www.indicador.cat D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Illes Medes 6-10, 43203 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

2017 Octubre

5

TEMPS D’OPORTUNITATS

La mida sí importa

Cas d’èxit

L’antiga Alsys duplica facturació un any després d’integrar-se al Grup Izertis Dani Revenga / Reus Enmig d’un sector TIC immers en un procés de concentració, l’empresa de Reus Alsys va apostar a cavall guanyador a mitjans de l’any passat, integrant-se al Grup Izertis, una de les empreses amb més projecció al sector. En el que serà el primer any sencer dins d’aquest grup, la que ara és la delegació d’Izertis a Catalunya doblarà la facturació de l’any passat. El secret: la mida. Més serveis, més radi d’influència, més portfoli de clients i més múscul financer, un factor que els permet ser més competitius a l’hora de licitar i, també, obtenir millors contractes amb els proveïdors. La dinàmica de concentració al sector TIC no té aturador. Per això, Joan Ramon Guillen, un dels principals impulsors d’Alsys, no va tenir dubtes a mitjans de 2016. Després d’una sòlida trajectòria de 15 anys a les comarques de Tarragona, Alsys rebia una oferta d’integració al Grup Izertis, una empresa en expansió amb matriu a Gijón, delegacions a Bilbao i Madrid

MÚSCUL La integració a un grup gran millora opcions a les licitacions importants i permet un millor tracte dels proveïdors i una important penetració a mercats llatinoamericans com Mèxic, Colòmbia i Perú. Izertis buscava un “partner” sòlid —i també inquiet— per iniciar la seva expansió a la zona, i això va posar Alsys en el seu punt de mira. “Era una opció molt bona per a nosaltres —ex­pli­ ca Guillen—, perquè teníem molt bona sintonia amb la di-

recció i el seu recorregut i estratègia de futur ens van semblar molt atractius”. Els resultats li donen la raó només un any després, amb una previsió de tancament del 2017 que duplica la facturació de 2016. Guillen n’explica els motius: “Se’ns obren moltes més portes, ja que podem anar a licitacions que abans estaven per sobre de les nostres possibilitats”. Un exemple seria el recent contracte d’1,6 milions amb l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, que tindrà un impacte molt important en el compte d’explotació de l’empresa. Guillen està convençut que “la unió fa la força” i detalla que la dinàmica de concentració la fomenten fins i tot els grans fabricants com Microsoft o HP “perquè el panorama estava molt atomitzat i la concentració els facilita les coses”. A banda de ser més competitius en els concursos, les empreses amb més mida també aconsegueixen “millors condicions amb els proveïdors, un radi d’influència més ampli i un catàleg de serveis més ampli”. En aquest sentit, Guillen explica que històricament eren una empresa cen-

Foto: Xavi Jurio

PERFIL PROPI

“Ara se’ns obren portes a les quals abans no podíem ni trucar”. Així resumeix Joan Ramon Guillen els beneficis de la integració de l’antiga Alsys al Grup Izertis. Paradoxalment, en un sector com el TIC vinculat al coneixement i la innovació, és difícil emportar-se el gat a l’aigua sense un determinat múscul empresarial. Gràcies a la força d’Izertis, han duplicat facturació i plantilla, però Guillen té clar que “la joia de la corona són els serveis avançats de transformació digital que ara podem oferir, gràcies a l’aposta per la innovació que tenim molt clara a tot el grup”.

trada amb les infraestructures i sistemes, però que amb la integració a Izertis han potenciat un ventall de serveis molt més ampli als seus clients, “el que suposa un vector de creixement molt important”.

PUNTA DE LLANÇA Amb la fusió, l’empresa de Reus va passar a ser la delegació d’Izertis a Catalunya, on el grup està en expansió Entre aquests nous serveis destaquen el disseny de software a mida, les aplicacions i, sobretot, tota mena de solucions per facilitar la transformació digital de les empreses. Guillen subratlla que “aquest darrer nivell és la joia de la corona, amb Izertis apostem

decididament per aquest segment de negoci”. Per fer front a aquesta transformació quantitativa i qualitativa, la delegació d’Izertis a Reus ha hagut de passar dels 30 als 60 treballadors en un any, que seran 20 més quan es faci realitat una nova “software factory” prevista per l’any que ve a les instal·lacions de Reus. Guillen explica que “amb la fusió hem pogut retallar en alguns departaments per no duplicar estructures, però hem hagut de buscar nous perfils, que no són fàcils de trobar al territori, ja que el que hi ha per aquí és molt estàndard i nosaltres treballem en camps molt específics que requereixen competències avançades”, reflexiona. Des del Tecnoparc de Reus, la delegació catalana d’Izertis preveu continuar la seva expansió per Catalunya, Valencia, Illes Balears i Andorra,

amb la vista posada en alguns dels seus sectors preferents (la sanitat, la indústria, l’internet de les coses o l’e-commerce), però sense renunciar a entrar-ne a altres de nous. L’estratègia és la mateixa que els va permetre integrar-se a

AMBICIÓ Volen adquirir més empreses per continuar guanyant múscul i arribar a multiplicar per cinc la facturació el 2020 Izertis: l’adquisició de noves empreses per continuar guanyant múscul. En aquest sentit, Guillen explica “ja tenim diverses propostes a Barcelona, i una d’elles preveiem que es materialitzi abans que acabi l’any”.

6

Octubre

2017

ACTUALITAT

Esdeveniments empresarials

Més marques i més superfície dedicada a l’automoció a exproReus La fira se celebrarà de l’11 al 15 d’octubre i ocuparà un total de 23.000 m2 amb 200 expositors Redacció / Reus

La Cambra de Comerç i el Grup de Treball Català van organitzar una conferència protagonitzada per Manel Sanromà, director de l’Administració Oberta de Catalunya, sobre “Digitalitzar l’Administració, una aposta estratègica”. En la seva intervenció, Sanromà, presentat pel president

exproReus incorporarà a l’edició d’enguany, que se celebrarà de l’11 al 15 d’octubre, dues noves marques d’automoció, Renault i Dacia i ampliarà l’espai destinat a la venda de vehicles, fins arribar als 10.000 m2. D’aquests 10.000 m2 d’exposició, 500 m2 estan destinats a motocicletes i 800 m2 als vehicles industrials i de maquinària. En la passada edició ja va ampliar-se la superfície d’exposició d’automoció, incorporant el Carrer Bèlgica fins enllaçar amb el carrer Cambra de Comerç. De cara a aquesta edició, el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Marc Arza, ha destacat “el creixement constant d’aquesta fira que continua incorporant marques d’automoció coincidint amb l’aniver-

La Cambra de Reus va acollir una xerrada sobre la digitalització de l’Administració

sari dels 75 anys de la seva creació”. El president del Comitè Executiu d’exproReus, Isaac Sanromà, assegura que “l’automoció té una gran tradició a exproReus, és un dels sectors que més valoren els visitants i el qual troba un aparador de

gran repercussió en aquesta fira”. La fira multisectorial obrirà portes de l’11 al 15 d’octubre i ocuparà un total de 23.000 m2 sumant els espais del recinte interior i l’exterior i comptarà aproximadament amb 200 expositors.

de la Cambra, Isaac Sanromà, va destacar la importància d’aconseguir que totes les administracions treballin de manera unificada apostant per la “finestreta única”, l’espai virtual des d’on les administracions concentren totes les gestions i tràmits relacionats amb l’activitat corresponent.

2017 Octubre

7

ACTUALITAT

Internacionalització

La Cambra de Comerç de Tarragona lliura els Premis a la Internacionalització Dow Chemical, Presspart Manufacturing i Biovet reben els guardons Redacció / Tarragona La 21a edició dels Premis a la Internacionalització que convoca la Cambra de Tarragona van distingir Dow Chemical Ibérica amb el Premi Extraordinari a la Internacionalització, Presspart Manufacturing amb el Premi al Creixement Internacional i Biovet amb el Premi d’Internacionalització a la Innovació Cien­tífica. El President de Cámara de España i President de Freixenet, Josep Lluís Bonet, va ser l’encarregat de lliurar aquests guardons en nom de la Cam-

Foto de família dels premiats.

bra de Tarragona. Els premis posen en valor la internacionalització i reconeixen aquelles empreses que s’han distingit per la seva reeixida activitat comercial a l’exterior. En la seva intervenció Andreu Suriol, president de la Cambra de Tarragona, va recordar que “fa més de 30 anys que a la Cambra de Tarragona piquem pedra al continent africà. Si bé des de la nostra creació hem recorregut tot el món”. Suriol considera que “la bona feina feta i la dolorosa crisi econòmica ens han donat la raó, fins el punt que avui la Cambra de Tarragona és un

referent a tot l’Estat pel que fa a Àfrica i, especialment, a l’Àfrica Subsahariana”. “A les nostres missions a aquest continent hi prenen part no només empreses de Tarragona, sinó també de la resta de l’Estat”, va remarcar Suriol. En les últimes cinc edicions dels Premis a la Internacionalització els convidats d’honor han estat Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya; Antoni Massanell, vicepresident de CaixaBank; Antoni Brufau, president de Repsol; Josep Piqué, president de Vueling i Artur Mas, president de la Generalitat.

Tarragona és la demarcació catalana on més van créixer les exportacions els 7 primers mesos de l’any L’increment del comerç exterior català, amb un 8,8% entre gener i juliol, supera la mitjana europea i el de les principals economies de la UE Redacció / Tarragona Tarragona va ser la demarcació catalana on més van créixer les exportacions durant els primers 7 mesos de l’any. El comerç exterior registrat a les comarques de Tarragona entre gener i juliol es va incrementar en un 20,6% respecte al mateix període de l’any passat, molt per sobre de la mitjana catalana, situada en el 8,8%. Les exportacions acumulades des d’inici d’aquest any han crescut a les quatre demarcacions catalanes. Després de Tarragona, l’increment més important és el registrat a Girona, amb un 13,4%. Lleida, amb un increment del 9,8% i Barcelona, amb un 6,8%, completen la distribució territorial d’aquest indicador positiu. En el període de gener a juliol, les vendes de les empreses de Catalunya a l’exterior sumen 41.708,8 milions d’euros, un creixement del 8,8% en termes interanuals. Es tracta d’un creixement superior al de la mitjana de la Unió Europea (+7,8%) i al de països com Itàlia (+7,6%), Alemanya (+6,4%) o França

(+3,6%). Una altra dada interessant és l’elevat pes específic que les exportacions catalanes tenen en el conjunt de l’Estat, amb un índex que se situa en el 27,4%. El mes de juliol el creixement va continuar a bon ritme, amb un 5% més en comparació amb el mateix mes de l’any passat, assolint els 6.069,1 milions d’euros.

L’increment a Tarragona va superar el 20% Aquesta és la segona millor xifra de vendes a l’exterior que assoleix Catalunya en un mes de juliol des de l’any 2000. Per sectors, els que han concentrat el gruix de les exportacions de Catalunya el mes de juliol han estat els béns d’equip (que han assolit els 1.103,4 milions d’euros, un creixement del 5,1%), l’automoció (amb 971,8 milions d’euros, un 3,6% més) i els productes químics (1.546,7 milions d’euros, un 2,2% més).

8

Octubre

2017

ACTUALITAT

Esdeveniments empresarials

Empresa & Humanitats dedicarà la seva 20a jornada a la transformació digital L’esdeveniment se celebrarà el 15 de novembre a l’Hotel Termes Montbrió Redacció / Reus La Jornada d’Estudi per a Empresaris que cada any organitza l’associació Empresa & Humanitats està ultimant el programa de la seva 20a edició. El tema serà la transformació digital, i comptarà amb Juan Carlos Ureta, president de Renta4 com a ponent d’obertura de la jornada. Una taula rodona amb tres experiències pràctiques de transformació digital i un col·loqui al Lluís M. Fargas, vicepresident de Desenvolupament corporatiu d’Arconic Europa completaran un cartell que clourà el president del Port de Tarragona, Josep Andreu. La jornada pretén analitzar sobre la creació de valor a la que contribueix la transformació digital i comprendre com l’empresa, invertint en tecnologia i capacitació digital, estarà en millors condicions de fer

front als reptes de l’actual complexitat socioeconòmica i ser més competitiva en l’entorn on desenvolupa la seva activitat. Les empreses que siguin capaces d’integrar adequadament els avenços tecnològics (digi-

talització, automatització, robotització) per transformar el producte, processos i model de negoci, seran les més competitives i per tant, amb més capacitat de créixer en els mercats internacionals en les properes

dècades. Un canvi profund que ha de contribuir a una millora de la relació entre el teixit empresarial i la societat civil i una millora substancial dels serveis prestats i productes subministrats als consumidors.

Un moment de l’edició de l’any passat, que es va centrar en la industrialització sostenible.

La convenció de Parés i Aubia, al Gran Hotel Palas La convenció anual de la consultora Parés i Aubia se celebrarà a Hotel Gran Palas de la Pineda el proper 17 de novembre. El ponent estrella serà el guru en temes econòmics Leopoldo Abadia, que pronunciarà la conferència ‘Jo de gran vull ser jove’. La jornada comptarà també amb una taula rodona on s’analitzaran diversos casos d’empreses del territori que han passat per processos exitosos de renovació. La consultora vallenca presentarà els seus programes de formació i la seva oferta d’assessoria estratègica i de gestió. La convenció acabarà amb un espai de networking amb música en directe i un aperitiu amb tast de vins de la DO Tarragona.

2017 Octubre

9

PUBLICITAT

10

Octubre

2017

ANÀLISI Vallvé Gestión Patrimonial · Rambla Nova, 109 - 43001 Tarragona 977 219 700 · www.vallveseguros.com · [email protected]

Glosario

Núria Noguerón Directora de Vallvé Gestión Patrimonial

Actualidad

Mercados de renta variable Tanto el S& P 500 como el DJI llevan una subida del 10% en lo que va de año acumulando 10 meses consecutivos en positivo. A pesar de eso, algunos especialistas consideran que, aunque no se pueden esperar grandes avances en el último trimestre del año, todavía tiene recorrido en bolsa. Según el director de inversiones de AXA Im la poca preocupación por el inminente final de la expansión global es la clave por lo que los niveles de volatilidad de los mercados financieros se encuentran tan bajos. Respecto al mercado de Japón, algunos gestores empiezan a considerar que las acciones japonesas, podrían convertirse en un activo a largo plazo, aunque para eso las empresas japonesas deberían ser capaces de mejorar de manera sostenible su rentabilidad.

Mercados de renta fija La FED mantiene la normalización de su política monetaria y prefiere mantener su subida gradual de tipos a pesar de los impactos negativos del huracán y de la incertidumbre de la inflación . Por otra parte, la agencia de calificación Standard & Poor’s rebajó la calificación de la deuda soberana china a largo plazo de AA— a A+, argumentando que el prolongado período de fuerte crecimiento del crédito ha aumentado los riesgos económicos y financieros del país. Respecto a España, ha reconocido la consolidación de los avances económicos aunque ha advertido que las “tensiones” abiertas con Cataluña podrían lastrar el crecimiento de la economía.

Mercados financeros: riesgo geopolítico La recta final del 2017 tiene una agitada agenda. • Múltiples polémicas de la Administración Trump • Coalición en Alemania tras los resultados de las elecciones • Conversaciones del Brexit • Tensión político social entre Cataluña y España Y otras amenazas globales como: • La que supone Corea del Norte, desde China a EEUU

Plan de pensiones o plan de previsión asegurado El supuesto principal de estos productos es generar un ahorro destinado a la jubilación por lo que, en un principio, no es un producto del que se pueda disponer. • Aportaciones: las aportaciones efectuadas en un plan de pensiones desgravan en la declaración del IRPF, reduciendo la base imponible general. La aportación máxima anual que permite la ley es lamenor de las siguientes cantidades: 8.000€ o el 30% de los rendimientos netos del trabajo y actividades económicas. En caso de exceder el límite de desgravación, se podrá trasladar el exceso de la declaración de IRPF de los cinco ejercicios siguientes. • Traspasos: los ahorros acumulados en un plan se pueden traspasar.Existe libertad absoluta para traspasar a otros planes de pensiones o planes de previsión asegurado sin coste. El tiempo del trámite del traspaso está regulado por ley. • Comisiones: se cobran dos tipos de comisiones en los planes, la comisión de gestión y la comisión de depósito. La normativa limita la cuantía de dichas comisiones. Las comisiones imputadas por la entidad gestora no podrán superar el 1,5% delas cuentas de posición del ahorro acumulado y, las depositarias el 0,25%. • Rescate:una vez haya accedido a la jubilación (a edad ordinaria, anticipada o diferida). También existen supuestos excepcionales de liquidez como pueden ser una enfermedad grave o una situación de desempleo. La normativa actual también prevé la posibilidad de disponer anticipadamente de los derechos consolidados correspondientes a aportaciones realizadas con al menos 10 años de antigüedad. Hay diversas opciones para recibir el dinero: o Rescate en forma de capital (se obtiene de una sola vez todo el dinero acumulado) lo que suele generar un impacto fiscal más elevado. o Rescate en forma de renta (se obtiene una cantidad periódica de dinero según se haya acordado). o Rescate mixto (primero se obtiene una cantidad estipulada y posteriormente una renta periódica). • Fiscalidad: el capital que se obtenga tributará en el IRPF como rendimiento del trabajo independientemente de la contingencia que genere el derecho de rescate. Cuando se produce por fallecimiento del titular, los beneficiarios o herederos tributarán en IRPF como rendimientos del trabajo y no en el Impuesto de Sucesiones y Donaciones.

Gráfico BASE IMPONIBLE GENERAL

BASE IMPONIBLE DEL AHORRO

Reducción en tributación conjunta

Remanente no aplicado (con el límite de la base imponible del ahorro)

(con el límite de la base imponible general)

Otras reducciones (con el límite de la base imponible general)

Por aportaciones y contribuciones a sistemas de previsión social

Exceso no aplicado: 5 ejercicios siguientes

Por aportaciones y contribuciones a sistemas de previsión social constituidos a favor de personas con discapacidad

Exceso no aplicado: 5 ejercicios siguientes

Por aportaciones a patrimonios protegidos de personas con discapacidad

Exceso no aplicado: 4 ejercicios siguientes

Por pensiones compensatorias y anualidades por alimentos

Remanente no aplicado (con el límite de la base imponible del ahorro)

Por pensiones a la mutualidad de previsión social de deportistas profesionales

Exceso no aplicado: 5 ejercicios siguientes

• El terrorismo del ISIS. BASE LIQUIDABLE GENERAL

TIPS

Puedes ser joven y no tener dinero pero no puedes ser mayor y no tenerlo. Tennesse Williams

No hay que escatimar dinero en ahorrar dinero. Samuel Goldwyn

Alguien puede sentarse hoy a la sombra porque alguien plantó un árbol tiempo atrás. Warren Buffet

RESCATE PLAN DE PENSIONES Y PLAN DE PREVISIÓN ASEGURADO: Tributa en el IRPF en la BI general

BASE IMPONIBLE DEL AHORRO

PLAN DE JUBILACIÓN: Tributa en el IRPF en la BI del ahorro únicamente por el beneficio generado

Mentiras del marketing Un plan de pensiones o plan de previsión asegurado no es lo mismo que un plan de jubilación. Pueden parecer lo mismo porque ambos constituyen un complemento a la pensión pero son dos productos con características diferentes. A diferencia del plan de pensiones o plan de previsión asegurado, el plan de jubilación no es deducible y se puede rescatar en cualquier momento, siempre que se cumplan las condiciones pactadas. En el momento del rescate solo tributará en la base del ahorro, como rendimientos de capital mobiliario, por los intereses que el plan haya generado.

La información mostrada tiene carácter orientativo y no concede ninguna garantía sobre su exactitud, integridad o corrección y no asume ninguna responsabilidad directa o indirecta por los daños y perjuicios que puedan derivarse del uso de los datos contenidos en la misma. Esta información actualizada y facilitada mensualmente está basada en el consenso de analistas, sin que el departamento de Vallvé Gestión Patrimonial garantice la exactitud de los mismos.

2017 Octubre

11

PORT

Creuers

Costa Cruceros tanca la seva temporada a Tarragona i anuncia un increment de viatgers del 34% per al 2018 La companyia preveu augmentar l’impacte econòmic que ha deixat enguany a Tarragona, que és de 2,2 milions d’euros

Pilar Ribé / Tarragona El Costa neoRiviera va atracar dissabte 30 de setembre per última vegada durant aquest any a Tarragona i tanca amb optimisme la primera temporada com a port base a la ciutat amb la confirmació que tornarà el 2018 amb un increment del 34% a la seva oferta de places. La companyia creuerista i el Port de Tarragona han donat a conèixer els resultats de les seves operacions durant el 2017 i els plans per al 2018. El Costa neoRiviera, que va sortir per primera vegada el passat 2 de juny des de Tarragona, ha atracat a la ciutat fins a 17 vegades i gairebé 29.000 passatgers han fet l’itinerari “Ritmo de las Baleares” pel Mediterrani occidental, amb un impacte econòmic estimat de 2.200.000 euros. Gairebé el 70% dels passatgers que van triar aquest itinerari, la majoria italians i espanyols, van visitar Tarragona i altres indrets de la demarcació, com Port Aventura World. Gràcies

a aquest bons resultats i a la sinèrgia amb empreses i administracions del territori, Costa Cruceros ha assegurat que tornarà a operar a partir del juny del 2018 a Tarragona com a port base i amb un increment de l’oferta creuerística. Costa oferirà al 2018 aquest itinerari en 17 ocasions i amb un nou vaixell, el Costa Victoria, amb capacitat per a 2.300 passatgers —el Costa neoRiviera tenia cabuda per 1.700— i, a més de Tarragona, s’aturarà a Savona, Eïvissa, Maó, Palma de Mallorca i Olbia (Sardenya), en comptes de Porto Torres on s’hi aturava fins ara, per donar a conèixer un dels indrets més exclusius de l’illa italiana, a la Costa Smeralda. L’aposta per Tarragona passa per augmentar l’oferta actual de places en un 34%, el que suposarà un total de 39.000 passatgers que visitaran la ciutat el 2018 i un augment considerable de l’impacte econòmic a la zona. La companyia creuerista i el Port de Tarragona van donar a conèixer aquestes dades en

El Costa Victoria, el vaixell que sortirà des de Tarragona el 2018.

Els agents del territori i l’empresa italiana van escenificar l’acord pel reforçament de la línia.

un acte que va reunir Josep Andreu, president del Port de Tarragona; Raffaele D’Ambrosio, director general de Costa Cruceros a Espanya i Portugal; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Inmaculada Rodríguez, consellera de turisme de l’Ajuntament de Tarragona i Fernando Aldecoa, director general de PortAventura World. El president del Port, Josep Andreu, va agrair els agents que han fet possible que el projecte de Costa Cruceros a Tarragona sigui una realitat, fent èmfasi als treballadors de l’Autoritat Portuària, i es va mostrar satisfet perquè “la pròxima temporada tindrem més activitat i això permetrà que el Port continuarà contribuint a

El líder mundial del sector Costa Crociere és la companyia de creuers italiana de Carnival Corporation & Plc, la companyia més important de creuers a nivell mundial. Amb 70 anys d’història, la flota de Costa, la més gran d’Europa, té 15 vaixells en servei, tots amb bandera italiana. Amb 19.000 associats a tot el món, ofereix 137 itineraris diferents, 261 destins i 60 ports d’embarcament. La companyia ha estat guardonada amb els premis Excellence de Cruceros 2017 amb 2 segells de qualitat en diferents categories. potenciar l’economia del territori”. Per la seva banda, Raffaele D’Ambrosio, director general de Costa Cruceros per a Espanya i Portugal, va agrair al Port de Tarragona, a totes les institucions i entitats que

han col·laborat amb Costa, als agents de viatges i, a més, va avançar que “estem preparats per l’any que ve perquè Tarragona es refermi com un dels destins de referència del Mediterrani occidental”.

12

Octubre

2017

ESPECIAL VI

Taula rodona

El sector del vi assumeix les regles del joc del canvi climàtic Les altes temperatures i la sequera avancen la verema i redueixen les quantitats de raïm recollit, però els viticultors asseguren que la qualitat de l’anyada serà excel·lent Dani Revenga / Falset Una verema que es va avançar entre 2 i 3 setmanes i una reducció d’entre el 20 i el 40 per cent en les quantitats de raïm recollit. Aquests són els nous paràmetres derivats del canvi climàtic en els quals el sector del vi ha d’elaborar el seu producte, un escenari que propicia un raïm de molta qualitat que ha de generar vins de molta qualitat i que posa en valor la importància de les varietats autòctones, amb més capacitat d’adaptació a aquestes noves condicions. “És un any excepcional, amb molta calor i sequera, mai la verema havia començat tan

aviat”, explica Joan Miquel Canals, Degà de la Facultat d’Enologia de la URV. “Ja veníem d’un any molt sec —apunta—, el que ha fet que hi hagi poc raïm al cep i una maduració més ràpida”. Una condicions que, segons Sergi de Lamo, director del Parc Tecnològic del Vi, el Vitec, han provocat “un raïm molt bo, de molta qualitat, amb un grau alcohòlic més ajustat i una bona acidesa”. Els productors hi estan d’acord. Àngels Collado, de la DO Tarragona, explica que “ el raim té poca aigua, està sec, no presenta problemes fitosanitaris, és de més qualitat i facilita la tasca de producció de vins”. “Els enòlegs hauran de treballar menys; el 2014 va ser un

La taula rodona anual que organitzen l’Indicador i la URV es va celebrar a l’Hostal Sport de Falset.

PONENTS

Joan Miquel Canals Degà Enologia URV

Sergi de Lamo Vitec

Àngels Collado DO Tarragona

Sal·lustià Àlvarez DOQ Priorat

Jordi Rius DO Terra Alta

“Hem d’adaptar els conreus als nous paradigmes climàtics, pensar en com conreem la vinya més que en els tractaments posteriors”

“Un any bo en circumstàncies complexes: el raïm és de molta qualitat, amb un grau alcohòlic ajustat i una bona acidesa”

“Els vins d’enguany requereixen de menys treball dels enòlegs, és un raïm de molta qualitat que facilita la producció de vins”

“Hem de ser capaços de posar en valor les nostres varietats, perquè estan més ben adaptades al territori i el clima”

“Les varietats autòctones estan molt més adaptades i minimitzen l’impacte del canvi climàtic, i això es tradueix en vins excel·lents”

Joan Maria Sabaté Celler Capçanes

Marta Domènech Hostal Sport

“La baixada en producció la compensem amb estocs d’anys anteriors, i també té una influència positiva en els preus”

“Hem de competir al mercat amb vins amb personalitat pròpia, amb una història al darrere que hem de saber explicar”

2017 Octubre

13

ESPECIAL VI

Taula rodona any pel treball dels enòlegs, enguany no caldrà que s’esmerin tant”, diu. Des de la DOQ Priorat, Salustià Álvarez descriu “un any sanitàriament excel·lent, el que permet que el vi es faci al camp”. Jordi Rius, de la DO Terra Alta, coincideix que “la qualitat és excel·lent, amb una bona acidesa i una maduració fisiològica fantàstica, no calen tractaments fitosanitaris”. Joan Maria Sabaté, del Celler Capçanes, apunta que aquestes noves dinàmiques del clima són generals afecten al

El canvi climàtic reforça el rol de les varietats autòctones, per la seva capacitat d’adaptació sector del vi no només a Catalunya, sinó a totes les zones productores d’Europa. A nivell empresarial, però, la poca producció “ens permetrà treure stocks d’altres anys, i també influirà en positiu en la dinàmica dels preus”.

El sector està mentalitzat que “aquesta situació climàtica ha vingut per quedar-se”, diu Sabaté, i afina estratègies per adaptar-s’hi. En opinió del Degà de la Facultat d’Enologia, Joan Miquel Canals, cal “adaptar el conreu, que està molt dirigit a la producció, a fer-hi tractaments, i potser hem de pensar més en com conreem la vinya perquè estigui adaptada a aquestes circumstàncies”. En aquest context, “el coneixement és molt important, els enòlegs hauran d’aportar molt treball a la vinya, a banda que ja sabem que l’envergadura dels cellers —la gran majoria molt petits— els obliga a fer de tot, per això han d’estar preparats per estratègies de comercialització i d’enoturisme”. L’hora de les varietats autòctones Davant d’aquesta tendència climàtica, Salustià Álvarez reivindica les varietats autòctones, “perquè s’adapten millor a les irregularitats de la meteorologia, amb pics molt accentuats”. “La planta autòctona té una capacitat d’auto regeneració molt important: genera els seus propis estímuls i com menys acció correctora

li fas té més capacitat d’adaptar-se, d’entendre el seu cicle”. Álvarez insisteix que “hem de ser capaços de posar en valor les nostres varietats i no anar darrere de les de fora, que les portem aquí i després ens porten moltes dificultats, com la syrah o el cabernet, que sem-

Algunes varietats portades de fora no han tingut l’èxit esperat i generen dificultats blava que sense elles no tenies res a fer i ara resulta que són secundàries o terciàries, amb unes irregularitats de producció molt acusades”. Des de la DO Terra Alta, una de les zones on l’aposta pel raïm autòcton és més clara, Jordi Rius té clar que “les varietats tradicionals autòctones com les garnatxes, els macabeus i la carinyena estan molt adaptades i minimitzen l’impacte del canvi climàtic”.

Vins amb perfil propi Davant d’un mercat que afavoreix la producció industrial, les DO tarragonines estan convençudes que la millor estratègia és produir vins que es diferenciïn, explotant la seva singularitat. Salustià Álvarez, de la DOQ Priorat, té clar que “el futur no és produir més, sinó posar en valor allò que fan els petits productors”. La clau per reeixir en aquest objectiu l’apunta Marta Domènech, de l’Hostal Sport: “El nostre argument és i ha de ser el tret identitari, sinó la globalització se’ns menjarà”. “Hem de treure pit amb les arrels dels nostres vins, només podem lluitar amb aquest argument, que és el que ens demana el visitant que s’acosta al territori, però hem de fer pedagogia: els hem de vendre una història associada a la qualitat del vi”. Joan Maria Sabaté, del Celler Capçanes, aprofundeix en l’argument: “Per preu sempre hi haurà algú que ens guanyarà, hem de competir per singularitat, però per fer-ho hem de potenciar la comunicació”. Una estratègia que començaria per millorar la presència dels vins autòctons a la restauració, una aparador en el que el sector coincideix que s’ha millorat molt en els darrers anys, però que encara té camp per recórrer”.

Un camí per avançar junts

Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud

www.urv.cat

14

Octubre

2017

ESPECIAL LA SELVA

Entrevista Josep Masdeu

Alcalde de la Selva del Camp

“Estem davant dels dos anys més importants a nivell de gestió pressupostària en tota la història de la Selva’” Redacció / La Selva del Camp Josep Masdeu explica en quin punt està la legislatura municipal, quan ja ha començat el seu segon i últim any d’alcaldia, tal com estableix el pacte de govern entre PSC i ERC. Masdeu analitza en aquesta entrevista les polítiques de diversificació econòmica del municipi i les principals inversions de la legislatura. -El govern que vostè encapçala té en la captació de noves industries una de les seves prioritats, per continuar potenciant els polígons del municipi. Alguna novetat en aquest sentit? La Selva del Camp fa anys que va començar una aposta decidida per la diversificació econòmica i els resultats es poden veure reflectits perfectament en la més de mitja dotzena de polígons i espais industrials del municipi. Actualment el focus més rellevant es troba en el polígon de darrera creació, el Xalamec, tot i que també hem tingut molt bones notícies en altres àmbits. Una d’aquestes és l’ampliació d’una de les empreses amb més anys al municipi, Macresac, a més d’haver-se aprovat també una ampliació de la parcel·la de Go Fruselva per tal de garantir les seves excel·lents perspectives de creixement. Per altra banda, aquest darrer any també s’han posat en marxa les instal·lacions de la companyia de lo-

Masdeu és partidari d’escurçar distàncies amb el teixit empresarial.

gística Operador Luso Ibérico, que ocupa 5.400 metres quadrats al Xalamec. -A banda de la disponibilitat de sòl industrial quins són els arguments de la Selva per tenir èxit en aquest propòsit? El gran valor del nostre sòl industrial és que sempre s’ha sabut adaptar a les necessitats de cada inversor. Sempre hem treballat colze a colze amb les empreses que s’han plantejat invertir al municipi perquè no es tracta símplement d’omplir parcel·les, si no d’oferir el que cada empresa necessita, conscients que havíem d’ajudar a resoldre els seus problemes, no a crear-ne. A això cal afegir-hi que, des del primer dia,

el nivell de serveis que ha intentat oferir el nostre polígon sempre ha estat superior al de la majoria de les zones industrials properes, tant a nivell de subministre d’aigua, com amb la doble xarxa de subministre elèctric, la fibra òptica, el gas a alta pressió, les múltiples connexions viàries o l’absència de costos de manteniment del polígon, en tractar-se d’un equipament municipal. -En quins sectors creu que hi ha bones oportunitats o quins són els sectors que més interessa atraure als polígons de la Selva? Després d’uns anys certament complicats, per ubicació, connexions i serveis, possiblement

el sector del transport i de la logística sigui el que més força ha agafat al municipi durant els darrers anys. Malgrat això, no hem d’oblidar el potencial agroalimentari dels nostres polígons, amb empreses capdavanteres en els seus respectius camps. Estem oberts, però les companyies amb un impacte ambiental baix són les que més ens agraden. -Està satisfet amb la vinculació del teixit d’empreses locals amb les grans empreses del polígon, que permet un important impacte indirecte? Tot i que el grau d’especialització de la majoria de les grans empreses que ha acollit la Selva és molt elevat, he de reconèixer que les empreses locals han sabut adaptar-se molt bé a les necessitats de les de nova implantació. Sectors com el del manteniment específic de maquinària, el transport, el proveïment de productes, els serveis administratius o les empreses de neteja especialitzada, són un exemple perfecte. Podem felicitar-nos per la ‘cintura’ que han tingut una gran quantitat d’empresaris locals, així com per l’alt grau de vinculació que ha assolit tot el teixit industrial del poble. -L’atur a la Selva és tradicionalment baix. En quin punt està actualment i amb quines estratègies el combaten? Som un poble que habitualment ha sabut fer front amb bastant d’encert a la gran problemàtica de l’atur, però és

innegable que els darrers anys han estat també molt complicats. Els esforços fets des de l’Ajuntament sempre s’han encaminat a la formació, convençuts que les empreses que decideixen invertir a casa nostra mereixen una mà d’obra preparada i que els nostres veïns i veïnes també es mereixen tenir el màxim d’oportunitats per tal de poder treballar al poble. Actualment els nivells d’atur al municipi es mouen al voltant del 9 per cent, una xifra encara alta i que queda una mica lluny de les que vam tenir fins ara fa uns anys, però que estem treballant per podrem rebaixar-la encara més. Col·laborant directament amb les empreses, la Borsa de Treball Activa (BTA) del municipi i l’àrea de Formació preparem habitualment, amb el suport del SOC, cursos dirigits a cobrir directament la demanda del teixit empresarial local. Sense anar més lluny, en l’últim any trenta empreses han gestionat ofertes a través de la borsa de treball selvatana. -El sector agrícola continua sent important a la Selva del Camp, amb dos cooperatives molt potents. Com el veu? És evident que en un municipi amb una tradició agrícola com la nostra tenir dues cooperatives com Coselva i l’Avellanera resulta un autèntic orgull. La competitivitat entre totes dues s’ha sabut entendre des d’una visió constructiva i

2017 Octubre

15

ESPECIAL LA SELVA

Entrevista això les ha ajudat a fer-se millors mútuament, de manera que no només parlem de dues cooperatives de referència si no que podem parlar de dues empreses agroalimentàries de primer ordre que s’han sabut diversificar i que són capdavanteres tant en el sector de la fruita seca com en el de l’oli. -Una altra de les apostes del seu govern és potenciar el sector dels serveis... No podem oblidar que l’economia d’un poble no la fan només les grans inversions i els polígons. L’economia es mou en el dia a dia, amb les botigues, els supermercats, els establiments de restauració o les empreses de serveis. Això és el que dóna vida a qualsevol societat i tant la mateixa tradició selvatana com la seva capacitat de previsió ens han dotat d’ofertes molt interessants. Ara mateix, a nivell municipal disposem de dos equipaments de primer ordre que són un referent fins i tot fora de l’àmbit local, com ara el complex poliesportiu del pavelló i el camp d’esports —amb les piscines municipals o el gimnàs— i el Castell, un conjunt momumental reconvertit en un pol cultural i de serveis que compta amb un índex d’utilització extraordiària. Tot plegat pot beneficiar també al comerç, que també es beneficarà de la recuperació de la vida al nucli antic que incentivem des de l’Ajuntament. -Quin impacte espera de Tarragona 2018? Serà molt positiu a Tarragona i tot el territori. A nivell local, hi

haurà un impacte immediat, tant en el sector serveis com en els equipaments esportius, però no necessariament ha de ser l’únic i el més trascendent. El que veritablement serà interessant és veure el rèdit que li sabem treure en anys posteriors, tant per la projecció de la nostra imatge com per la dosi de confiança que pot tenir tant per als nostres veïns com per al nostre sector econòmic. -Com estan els diversos projectes d’aquesta legislatura municipal? Estem davant dels dos anys més importants en tota la història de la Selva del Camp. Les obres de remodelació del Tomb de Muralles, incloses en el Pla de Barris de la Generalitat amb un pressupost de prop de dos milions d’euros, van començar al setembre i no només han de permetre millorar la vida i els serveis dels veïns de tots aquests carrers que envolten el nucli antic, si no que han de servir per a iniciar un projecte cívic global que s’estendrà per tot el municipi a nivell de vialitat i de creació de nous espais de convivència. Volem que el poble torni a viure de cara al poble i que els nostres veïns disposin d’espais on poder gaudir del dia a dia, de manera que es prioritzaran els espais per a vianants i es crearà un carril bici del que en sortirà tota una xarxa que connectarà tots els grans centres de servis del poble. Paral·lelament estem pendents de signar un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per tal de fer-

nos càrrec de la construcció de la nova depuradora d’aigües residuals. Inicialment aquest projecte l’havia d’executar directament l’ACA, però l’amenaça d’un nou retard, que s’hauria afegit als que anem arrastrant des de fa més de deu anys, va fer decidir-nos a impulsar el projecte des de l’Ajuntament. Pot semblar molt agosarat, però la Selva no pot esperar més. Comptem amb una depuradora que es va construir l’any 1980, quan la població era gairebé la meitat de l’actual i els consums molt menors, i que ha acabat quedant obsoleta. L’acord al que

“El pacte de govern és tan fort com sempre i el balanç de la gestió local, excel·lent” hem arribat amb la Generalitat és que nosaltres ens farem càrrec del projecte i de tirar endavant l’obra, amb tots els avantatges que implica tant de temps com d’optimització de recursos, mentre que l’ACA la finançarà a mida que es vagi executant. L’objectiu és que la planta estigui en funcionament, ocupant uns terrenys que ja teníem reservats al costat de l’actual depuradora i de la deixalleria, abans de finals de 2019. El cost de l’obra es preveu que sigui de prop de 4’5 milions d’euros, de ma-

nera que, juntament amb les obres del Tomb de Muralles i els altres projectes previstos al poble, ens trobarem gestionant més de 6 milions d’euros en inversions en dos anys, uns mil milions de les antigues pessetes. Pel que fa a la carretera d’Almoster és un projecte molt important tant pels veïns de la Selva com per als d’Almoster i també Castellvell, però que pertany a la Diputació de Tarragona. Obviament, des del nostre municipi oferirem tot el suport i l’ajuda que calgui per tirar-la endavant, sobretot perquè en depèn la seguretat dels milers d’usuaris que té aquesta via cada dia. Per sort per a tothom, el projecte va endavant després de fer-se un complet estudi d’impacte ambiental seguint les indicacions de la Generalitat. El que no seria viable, ni ho permet la normativa, a banda que suposaria una greu irresponsabilitat tenint en compte el trànsit que hi circula, seria crear una via que neixi obsoleta tant per concepte com físicament. De fet, els detalls de la carretera proposada pels tècnics de la Diputació s’ajusten absolutament a les nececessitats que té ara mateix la carretera en funció dels seus usuaris. -Com estan les finances municipals? Les finances municipals es troben bé, com es pot deduïr perfectament del grau d’inversió que estem a punt d’afrontar. Mai el nostre Ajuntament s’havia trobat amb una responsabilitat de gestió com l’actual, comparable amb projectes

com el Castell o el poliesportiu, però en ambdós casos de menor envergadura econòmica que la depuradora nova. Crec que la política de l’actual equip de govern ha demostrat que una bona economia municipal no tan sols ha de passar per tallar la despesa i aturar la inversió, si no que hem de ser capaços també de treballar amb imaginació i cintura per tal de buscar i aconseguir els recursos on siguin, donar confiança als ciutadants i treballar pel nostre futur. Per suposat, caldrà realitzar operacions a fi efecte de fer front a imprevistos mentre s’estiguin pagant les dues grans obres en les que ens trobem immersos, donat que no permetrem que el poble s’aturi en el cas que una administració no compleixi els terminis de les subvencions. Tot i això, la liquiditat i els comptes municipals es troben en una molt bona situació, amb un nivell de despesa financera que no arriba als 30.000 euros. -Quina valoració fa del pacte de govern amb ERC, un cop superat l’equador de la legislatura? Tot i les diferències ideològiques obvies que tothom coneix entre PSC i ERC, el pacte de govern és tan fort com sempre i el balanç a nivell de gestió local, que és el que veritablement ens interessava, és excel·lent. L’Ajuntament de la Selva té un govern ideat i pensat per treballar pel futur del poble, posant sempre com a prioritat els interessos dels veïns del municipi.

16

Octubre

2017

ESPECIAL LA SELVA

EMPRESES

El Grupo Transpais consolida su expansión bajo el sello de la fiabilidad La empresa logística basa su modelo en el servicio y las soluciones integrales a medida de las necesidades de cada cliente R. V. / La Selva del Camp Han pasado más de 40 años desde que Pascual Pardo, allá por 1975, comprase su primer camión —un Pegaso Comet de 16 toneladas— para comenzar a trabajar como chófer para la Comarcal. Desde aquel primer paso del Grupo Transpais hasta la moderna compañía intermodal de transporte en que se ha convertido a día de hoy, con 250 empleados, más de 30 millones de facturación y 200 vehículos (150 propios y 50 subcontratados de forma estable) en su flota, ha cambiado casi todo excepto una filosofía de “trabajo y seriedad” que se mantiene muy viva en el ADN de la empresa. “Mi padre nos transmitió que la clave del negocio está en el servicio al cliente; nuestra forma de hacer las cosas se basa en la proximidad y la complicidad con él, la proactividad para solucionar sus problemas, saber ganarnos su confianza y no tener nunca un no por respuesta… Eso es fácil de decir con palabras, pero exige trabajo, trabajo y más trabajo”, expone Juan Carlos Pardo, hijo de Pascual y director de operacio-

Con 42 años de historia, facturan 30 millones y cuentan con 200 vehículos y 250 trabajadores nes. “El otro factor importante es el sentimiento de pertenencia; estamos donde estamos porque el personal está volcado en los objetivos de la compañía”, añade Juan Carlos con el asentimiento del director Comercial, Agustí Juanpere.

Otro de sus secretos, según la segunda generación de la empresa, es la capacidad de adaptarse al tamaño del cliente con los mismos estándares de calidad, sin discriminar a los más pequeños: “Intentamos ofrecer la misma garantía al de 500 euros que al de 500.000; la empresa pequeña

Planean expandirse por España y Europa en los próximos años nos ayuda a compensar rutas y tráficos… todas son necesarias y la humildad de nuestros orígenes nos ayuda a recordarlo”. Sobre los hombros de la familia Pardo y todo el equipo de colaboradores recae el peso de la expansión de un grupo familiar que “no es una empresa de transporte al uso, ni tampoco una empresa de logística al uso; cubrimos todas las necesidades del cliente con una oferta multiproducto —son especialistas en manipulación de mercancías, paletería, contenedores…— y multiservicio, lo que nos da una ventaja estratégica importante”, analiza Agustí. Aunque su división con más peso específico cubre el transporte por carretera, Transpais ha sabido evolucionar hacia la intermodalidad con servicios integrales por tren y por barco. Para poder adaptarse a un sector “tremendamente competitivo en la optimización de estructuras y costes”, el grupo dispone de unas instalaciones (45.000 metros cuadrados) de primer nivel tecnológico en el polígono de la Selva del Camp y una delegación en Colmar, al este de Francia, cerca de la frontera con Alemania y Sui-

Juan Carlos Pardo y Agustín Juanpere en las instalaciones de Transpais, en La Selva del Camp.

za. Transpais, en situación de afrontar una nueva etapa de crecimiento, ha conseguido hacerse un hueco importante en tráficos vinculados al packaging, aislantes y materiales de construcción, alimentación y

contenedores. “Estamos trabajando —avanza Juan Carlos— para aumentar nuestra presencia en mercados como la automoción y químicos”. A nivel geográfico, en los próximos años el Grupo Trans-

pais confía en consolidar su presencia en el mercado nacional y reforzar su presencia en el extranjero. “En España pondremos el acento en el centro, noroeste y Levante… en Europa queremos asentar el este a

2017 Octubre

17

ESPECIAL LA SELVA

EMPRESES partir de nuestra delegación de Colmar y comenzar a abrir brecha en el oeste; también tenemos un proyecto interesante en Italia y llevamos años trabajando la zona de los países del Este, donde tenemos una filial en Bulgaria”, sintetiza Juan Carlos. Desde el año 2005 Transpais está integrada en el capital del Grupo Astre (8.000 vehículos y 3,5 millones de me-

La diversificación y la capacidad para adaptarse a los clientes, claves de futuro para Transpais tros cuadrados de almacenes), lo que le aporta mayor músculo sin perder la flexibilidad de una mediana empresa. El norte de África, y especialmente Marruecos por su potencial en los movimientos de productos textiles, de automoción y agrícolas, posee gran interés para las compañí-

as de transporte, pero por el momento Transpais no se plantea este tipo de aventuras: “Sólo nos moveríamos detrás de un gran cliente porque las implantaciones en frío son complejas. Necesitaríamos un socio local y eso siempre supone un riesgo”, concluye Juan Carlos. “Los grandes de la logística —matiza Agustí— están agotando sus mercados en Europa, pero nosotros todavía tenemos un margen enorme de desarrollo”. Aunque a juicio de ambos expertos el futuro pertenecerá a quien “mayor capacidad de adaptación y diversificación demuestre”, la realidad impone que a día de hoy el transporte terrestre supone un 85% del global, “y seguirá teniendo ese porcentaje mientras los costes se mantengan como hasta ahora”. “El tren —reflexiona Juan Carlos— es más sostenible pero resulta sensiblemente más caro por un tema de orografía, de limitación técnica por los anchos de vía y la tipología de los vagones… la carretera es igual para todos, pero el ferrocarril no está estandarizado. Por eso es tan importante el Corredor del Mediterráneo, pero no avanza al ritmo deseado”.

18

Octubre

2017

TRIBUNA

Un dels principals errors que solen cometre algunes em­preses és projectar el futur volent replicar les experiències del passat. És a dir, basen les estratègies de creixement i con­­ti­nuïtat, gestionant de la ma­ teixa manera que sempre ho han fet. És aleshores quan s’adonen que les coses no sur­ ten com s’havien planificat i els resultats no cobreixen les expectatives. En un entorn estable econòmicament, social­ ment i culturalment aquesta es­tratègia podria ser vàlida (de fet així ha sigut durant molts anys), però en un entorn can­ viant com el que ens està tocant viure treballar d’aquesta manera ens acostuma a portar al fracàs.

Replicar experiències del passat en un entorn canviant com l’actual condueix al fracàs

Per il·lustrar aquesta situa­ ció empresarial s’utilitza darre­ ra­ment l’acrònim VUCA. Fou creat per l’exèrcit americà per tal de definir les condicions ori­ginades fruit del final de la Guerra Freda. VUCA

MANAGEMENT Albert Pàmies

Consultor empresarial i Economista Professor associat a la URV - [email protected]

Gestionant empreses en entorns VUCA significa Volatilitat, incertesa (Uncertainty), Complexitat i Ambigüitat. Utilitzant aquests quatre mots podem descriure de forma genèrica la situació empresarial que hem viscut els darrers anys. Volatilitat representa la naturalesa i la velocitat del canvi, la seva magnitud fa que les planificacions a mig i llarg termini s’hagin de fer emparant-se sempre en un principi de prudència, ja que tenen alts percentatges de no complir-se. Hem d’estar preparats per reaccionar de forma ràpida davant de qualsevol eventualitat que pugui sorgir en el negoci. Incertesa vol dir manca de predictibilitat, treballar amb el factor sorpresa i integrar aquest concepte en la gestió diaria. Ser conscients que hem d’assumir un major risc del que estàvem acostumats, i fer el possible per tal de minimitzar aquestes contingènci-

es. Com­ple­xitat fa referència a l’augment de la confusió, a la no correspondència entre causa i efecte. Els problemes ja no es resolen aplicant les mateixes receptes de sempre. Ara requereixen major grau d’atenció i concentració, amb tot el que això comporta. L’ambigüitat representa la confusió, no tenir clar quina és la direcció correcta en la presa de decisions. Una realitat distorsionada que ens dificulta la gestió i complica molt la presa de decisions. Arribats fins aquí però, què és el que ha de fer un empresari per tal de poder liderar aquesta situació? Hi ha quatre característiques que són imprescindibles. La primera és disposar d’un equip qualificat i compromès. Treballar per tal de tenir en les posicions clau persones que puguin pren­dre la iniciativa i disposin de l’autonomia necessària per tal de

INNOVACIÓN Franc Ponti

Profesor de innovación en EADA Business School

Lecciones de California El desconcertante sociólogo francés Jean Baudrillard, en su libro “América” afirmaba que la cultura norteamericana era primitiva. No es de

La ingenuidad americana no es un problema; le permite pensar en grande y lograr sueños

extrañar que recibiera las más enconadas críticas por tamaña aseveración. Sin embargo, una lectura atenta de su texto nos

invita a buscar significados paralelos. Más que una sociedad primitiva se trata de una cultura con mayores dosis de ingenuidad que, por ejemplo, la europea. Pero esa ingenuidad, lejos de ser un problema, les permite pensar en grande y lograr sueños (quizá de entrada alocados) que parecen imposibles en otras latitudes. En efecto, el Silicon Valley sigue siendo uno de los emplazamientos del planeta donde es posible que los sueños se conviertan en realidades: coches voladores, bicicletas sin conductor y un largo etcétera. Mucho se ha escrito sobre el caldo de cultivo que favorece que ese lugar sea el ecosistema

de innovación más potente del mundo: universidades líderes, capital-riesgo, buen clima, espíritu emprendedor desbocado, movilidad laboral, aires de libertad... Unas semanas en California me han ayudado a comprender algo mejor algunas de las claves de sus éxitos en innovación. Es sabido que ésta es una sabia combinación de dos elementos: creatividad y disciplina. Algunas culturas, muy disciplinadas, son acaso poco creativas, y al revés. Encontrar ambas cosas no es evidente. La creatividad es amiga de la ingenuidad. Diversos estudios científicos así lo avalan. Los expertos no acostumbran

reaccionar davant de qualsevol eventualitat. La confecció de l’equip és una de les variables que més afecten els resultats empresarials i treballar per aquest objectiu és la millor inversió. La segona és “pensar més i treballar menys”. És a dir, afegir l’anàlisi, la reflexió i l’estratègia en la nostra tasca diària i saber-la simultaniejar amb la producció. La respon­ sabi­ litat d’un empresari o di­rec­tiu va més enllà de la seva fei­na, i a vegades aquesta pre­mis­sa queda en segon pla degut al temut dia a dia, una espiral que ens porta en molts casos a fer molta feina però dedicant poc temps a l›estratègia. Un altre factor molt important és escoltar el mercat i aprendre dels nostres clients. No podem gestionar el nostre negoci de portes en­ dins, hem de saber què passa al mercat, com es comporta la nostra competència i el nostre entorn i quines accions hem

a descubrir grandes cosas. Sólo la mirada atrevida, desacomplejada y transgresora es capaz de ver lo que nadie ve. Para innovar hay que desaprender. No hay nada tan pernicioso para la creatividad que el ego y el menosprecio por las ideas de los demás. Pero, además, hay que tener disciplina. Una buena idea no es nada sin método y paciencia. La innovación no es el producto de una idea individual brillante sino del trabajo lento y colectivo de un equipo cuyos integrantes se escuchan y respetan. Además, la innovación surge de la capacidad de empatía con los usuarios, los auténticos expertos. ¿Cuantas ideas acaban en la papelera por no habernos molestado en hablar con sus incumbentes? Quizá por todo esto la metodología del Design Thin­ king es originaria del Silicon Valley y está extendiéndose, como un tsunami benigno, por todo el planeta. Es un método ganador, sin ser ninguna panacea, porque combina a la perfección ingenuidad y dis-

de prendre per tal d’estar constantment posicionats i no perdre competitivitat. És vital, avui, gestionar els negocis des de la demanda, ja que aquesta és canviant i capritxosa. Per últim i molt important, és saber prendre decisions de forma ràpida i contundent. Aquest fet comporta assumir majors graus d’incertesa i aprendre a conviure amb l’error. Molts errors són deguts a solucions

L’única manera de mantenir-nos competitius és canviar al mateix ritme que l’entorn

conegudes no preses a temps i això a la llarga acaba passant factura. És evident que l’única manera que tenim per mantenir-nos competitius en el mercat és canviar a la mateixa velocitat que ho fa aquest, però tot això es converteix en impossible si no hi ha voluntat i capacitat de sortir de la temuda zona de confort, aprendre a desaprendre per tal de poder construir negocis rendibles i perdurables en el temps. La inversió és costosa però el resultat val molt la pena.

ciplina. Cinco son sus estrategias: empatizar con el usuario, definir el problema según su perspectiva, idear de forma atrevida y disruptiva posibles soluciones al problema, prototiparlas para buscar feedback

Aquí buscamos demasiado rápido las soluciones sin tener claro el problema

y finalmente testearlas para comprobar si realmente funcionan. En este país, y lo digo por experiencia propia, buscamos demasiado rápido las soluciones sin tener claro el problema. Ya lo decía Einstein: “si tengo un problema, suelo pasar cincuenta y cinco minutos reflexionando sobre él y cinco minutos meditando la solución”.

2017 Octubre

19

ANÀLISI

El Radar

El diàleg amb l’entorn, oportunitat per a les organitzacions

Un nou model de governança, un nou model de relació entre les organitzacions i la societat s’està implantant. Aquesta evolució es dóna a l’administració, i de forma encara embrionària a les empreses. D’una banda, l’administració pública ha de tenir en compte i implicar a la ciutadania en la seva gestió. I això, perquè es tracta de construir un futur conjunt, amb tots els drets i responsabilitats que això comporta. El diàleg entre l’ens públic i els veïns i veïnes es fa imprescindible

per treballar conjuntament. Un diàleg que ha de ser bidireccional i ha de permetre escoltar i parlar, facilitar el debat i l’enriquiment de totes les parts. Un ajuntament té la necessitat de conèixer quines són les percepcions de la seva ciutadania, quines són les seves expectatives, les seves necessitats per tal d’adaptar els plans d’acció municipals a les mateixes. Han estat moltes les ocasions en que les administracions han treballat d’esquena a la gent. Aquesta

manera de fer, conseqüentment, ha comportat la realització d’equipaments que no s’han utilitzat, de serveis que no donaven resposta a les necessitats, etc. En resum, d’ineficiència i manca de resposta. En l’àmbit de l’empresa privada, tant el diàleg intern com el diàleg extern amb la societat pot ser una potencialitat compartida, tot i que actualment encara poc practicada. Des de la Responsabilitat Social Corporativa s’han introduït certs aspectes de filosofia d’un nou model de gestió i relació empresa-entorn, que sembla haver-se construït principalment de forma unilateral des de l’empresa, això sí, amb l’objectiu de tenir en compte els impactes negatius i positius que l’activitat empresarial produeix i introduir actuacions de disminució en el primer cas, i de potencia-

ció en el segon. No obstant, tot sovint aquestes accions en relació als impactes no sorgeixen del diàleg, ni treballen en l’eix de millora del diàleg amb la comunitat. Sigui com sigui, una empresa depèn inevitablement de la relació que estableix amb l’entorn. Les empreses presten molta atenció al diàleg amb els seus clients i mercats. Però moltes no presten la mateixa atenció als entorns geogràfics on es produeix la seva activitat. I aquest nou model de governança a les empreses demana tenir molt més en compte aquests entorns geogràfics i sociològics en els que impacta la seva activitat.

En aquest cas, el diàleg amb l’entorn acaba sent l’eina que facilita l’aflorament de possibles discrepàncies, de necessitat de saber, de pre-judicis sense contrast, de visions diferents, d’expectatives desconegudes, i també pot ser l’eina per tractar-les, inici d’un possible apropament i adaptació per ambdues bandes, per reduir aquells aspectes que provoquen un major rebuig o millorar aquells que generen un major efecte positiu. Aquest diàleg aproxima posicions, genera confiança entre els agents, credibilitat per a l’empresa i les seves marques i d’altra banda redueix la desconfiança i el descrèdit.

Raval de Jesús, 36 Tel. 977 773 615 http://www.gabinetceres.com [email protected]

L A Redacció i publicitat: c/ Illes Medes 6-10

C O N T R A

43203 Reus • [email protected] • [email protected] • Tel. 977 12 75 92 • Fax 977 127030

Testigo directo de la ‘guerra del cava’ Doctor en Derecho por la Universidad de Barcelona, donde ejerció como profesor de Economía Política y Hacienda Pública desde 1963 a 2012, Josep Lluís Bonet (Barcelona, 1941) acumula cargos de gran relevancia como la presidencia del Grupo Freixenet desde 1999, la Fira Internacional de Barcelona (2004) o la Cámara de Comercio de España (2014). También ha presidido siete ediciones de Alimentaria Barcelona, entre otras altas responsabilidades que pueblan una trayectoria impresionante. Es también la cabeza visible de AMRE, la asociación que aglutina las marcas famosas españolas. Bonet ha visitado recientemente Tarragona para la entrega de los premios a la internacionalización otorgados por la Cambra de Comerç a las empresas Dow Chemical Ibérica (Premio Extraordinario), Biovet (innovación científica) y Presspart (crecimiento internacional). Josep Lluís Bonet, presidente de la Cámara de Comercio de España y del Grupo Freixenet

“Lo prioritario es el diálogo; desde la buena fe puede llegar el consenso” Como presidente de la Cámara de Comercio de España, Bonet recuerda el “dificilísimo” momento vivido cuando en 2010 el Gobierno Zapatero retiró la adscripción obligatoria, que alteró significativamente sus ingresos: “Las Cámaras se quedaron groguis y lo pasaron muy mal”. La nueva ley refunda el sistema y crea un nuevo modelo, con “virtudes e inconvenientes”. Las empresas realizan aportaciones voluntarias por - ¿Detecta algún coste económico como efecto del conflicto soberanista? Por ahora no, o mínimo. Sí lo tiene en las inversiones previstas, por parte de empresas que, de manera que yo entiendo lógica, se esperan a ver qué pasa. Dicho esto, creo que daño emergente aquí no ha habido, quizá algo mínimo; lo que sí hay es este lucro cesante de gente que está con idea de invertir, porque Cataluña es muy atractiva, y están en espera. - Siempre se repite que nada frena tanto a los empresarios como la incertidumbre. Sí, así es. Yo lo entiendo lógico. Uno quiere y tiene la voluntad de hacer una operación, pero las circunstancias aconsejan esperar un poco. Eso es justo lo que está pasando. - ¿Los centros de decisión de las grandes compañías se han llegado a plantear realmente un cambio de ubicación de sus sedes corporativas en Cataluña? Por supuesto. Cualquier empresario tiene que prever eventualidades, y esto no quiere decir que lo haga de una manera formal, sino que está viendo lo que pasa y actuará en función de este análisis. El empresario tiene que adaptarse a las situaciones. - ¿Prevé un escenario de independencia? Mi opinión es que no. Si es así, no pasará nada. En caso contrario, habrá movimientos, está claro. - ¿Lo vive con preocupación? Hombre, preocupación… mucha, no hay ninguna duda. Es nuestra vida, la

los servicios que reciben o por la conciencia de fortalecer la representación institucional del empresariado. “Si sirven —sintetiza— sobreviven, y si no, no; la Ley está siendo mejorada porque las Cámaras, en la práctica, ejercen funciones públicas que deben ser compensadas, eso sí, sin un recurso cameral permanente, que yo creo que no toca, porque eso de que llueva dinero sin contrapartida no tiene sentido”.

vida de nuestra gente. Y para las empre- aquí ni a rastras. Te explicaban que estasas es un tema esencial. Otra cuestión, ban cómodos con el mercado interior, en mi opinión y en lo que yo conozco, que ganaban dinero con pocos problees que las empresas no creen que se mas. No querían líos. Evidentemente, llegue a la independencia. Están expec- miles de los que hablaban así se han tantes… también percibo un deseo de quedado en el camino. En pocos años superar esto, volver a la normalidad y la evolución ha sido tremenda: ahora aprovechar la oportunidad que tienen escuchas, yo salgo como sea. Han visto las compañías catalanas y españolas que los que estábamos fuera hemos suhacia el futuro. Yo soy optimista, lo re- frido la crisis, pero mucho menos que conozco, y creo que aparece una ven- los que no habían diversificado. tana de oportunidad en los próximos cinco o diez años. “Los efectos del soberanismo sobre - ¿En qué sentido? ¿Coyuntura económica? ¿Política? la economía son mínimos, pero sí ha De estructura. Lo que está pasando es que, a partir de congelado algunas inversiones” la realidad de la globalización, que es un hecho que no cambia - ¿Se están haciendo bien los deberes? nadie, las economías se han de adap- Siempre se puede mejorar, pero pienso tar, y eso significa internacionalización que se han hecho bien. Además descude las empresas. España, con Cataluña bres dinámicas interesantes, por ejemen cabeza, se está adaptando bien, con plo en esta zona en la que está abriendo unas 500 empresas multinacionales que brecha en África, que es un mercado de tienen peso en el mundo. Afortunada- futuro. Es un gran mérito de las Cámaras mente dimos el salto en su momento y de Tarragona o de Tortosa. Me he topaha sido importante para superar una do con esta realidad virtuosa, que se han crisis muy grave. Ahora, además de las espabilado y sirven a las empresas que grandes, hay un verdadero ejército de van por el mundo y particularmente en pymes que están saliendo fuera. mercados tan difíciles como el africano. - ¿Por qué ese ‘boom’ de conquista de - ¿Cómo ve las relaciones de las mercados exteriores? empresas catalanas con el mercado Se debe a la crisis misma. Yo que presi- español? Precisamente ustedes ya do la Fira de Barcelona y tengo muchas sufrieron la ‘guerra del cava’… oportunidades de hablar con empresa- Mi opinión personal, cuando yo he rios he comprobado el cambio de dis- oído a dirigentes soberanistas que la curso. Hace diez años, sobre todo las independencia no provocaría ningún pymes, me decían que ellos no salían de efecto… no lo comparto en absoluto.

- ¿Ve una puerta al diálogo, toda vez que se remansen las aguas? Estamos en un momento en que lo prioritario, una vez que se supere esta situación extrema que tenemos estos días, será el diálogo. Diálogo en todos los niveles y llegar a consensos, incluido el mundo político y social en Cataluña, porque ha habido y hay fractura. No hemos padecido especiales males, pero fractura sí, y confusión mucha. Sólo hace falta ver los que está sucediendo esta semana. Hay que sentarse serenamente, hablar… uno de los inconvenientes es que no se ha hablado. Cada uno ha ido por su lado y eso no es bueno. En todas las facetas de la vida el diálogo es fundamental, y aquí ha faltado, por lo que toca recuperar el tiempo perdido. - Como clase empresarial, ¿conciben algún tipo de presión para forzar este acercamiento? No sé si presionar es la palabra. Lo que sí le digo es que nos ponemos a disposición para lo que haga falta con tal de superar este momento y hacer algo constructivo. Requiere la unidad de todos, y desde la buena fe se puede llegar a consensos.

més informació a: www.camara.es

Text: Roberto Villareal / Tarragona Foto: Xavi Jurio