Pla Estratègic de la bicicleta de Montcada i Reixac

Memòria

Juny de 2010

CRÈDITS Direcció facultativa Diputació de Barcelona ¬UHDG¶,QIUDHVWUXFWXUHV8UEDQLVPHL+DELWDWJH *HUqQFLDGH6HUYHLVG¶,QIUDHVWUXFWXUHV9LjULHVL0RELOLWDW Paloma Sánchez-Contador Escudero Enginyera de Camins, Canals i Ports &DSGHO¶2ILFLQD7qFQLFDGH0RELOLWDWL6HJXUHWDW9LjULD/RFDO Hugo Moreno Moreno (QJLQ\HU7qFQLFG¶2EUHV3~EOLTXHV Cap de la Secció de Mobilitat i Seguretat Viària Ajuntament de Montcada i Reixac Juli Mauri i de los Ríos Cap del Servei de Medi Ambient Supervisió tècnica Carmelo Rivero Ojeda Geògraf Equip redactor $VVHVVRULDG¶,QIUDHVWUXFWXUHVL0RELOLWDW6/ José Antonio Malo Gaona Enginyer de Camins, Canals i Ports Director AIM s.l. Esther Anaya Boig Llicenciada en Ciències Ambientals Consultora AIM s.l. Jordi Porta Pruna Graduat Superior en Aviació Comercial Consultor AIM s.l.

ÍNDEX

1.

INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 1 1.1.

POLÍTICA INTEGRAL DE LA BICICLETA .......................................................................... 1

1.1.1.

Planificació i infraestructures ............................................................................ 1

1.1.1.1. Instruments de planificació ............................................................................ 2 1.1.1.2. Moderació del trànsit ..................................................................................... 2 1.1.1.3. /¶DSDUFDPHQW ................................................................................................ 2 1.1.1.4. Vies ciclistes ................................................................................................. 3 1.1.2. Normativa ......................................................................................................... 4 1.1.3.

Campanyes i Educació ..................................................................................... 5

1.1.4.

Participació ciutadana....................................................................................... 5

1.2.

ANTECEDENTS .......................................................................................................... 6

1.2.1.

Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya ....................................................... 6

1.2.2.

Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona .................................. 7

1.2.3.

Pla Director de la Bicixarxa del Vallès Occidental ............................................. 8

1.2.4.

Àrea Bicing ..................................................................................................... 10

1.2.5.

Bicibox ............................................................................................................ 12

1.2.6.

Projectes FEOSL ............................................................................................ 16

2.

OBJECTIUS ................................................................................................................. 18

3.

METODOLOGIA........................................................................................................... 21

4.

MARC TERRITORIAL .................................................................................................. 24 4.1.

CONFIGURACIÓ TERRITORIAL ................................................................................... 27

4.2.

XARXA VIÀRIA I MOTORITZACIÓ ................................................................................. 29

4.2.1.

Xarxa viària .................................................................................................... 29

4.2.2.

Motorització .................................................................................................... 34

4.3.

LOCALITZACIÓ D¶EQUIPAMENTS ................................................................................ 35

4.4.

XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC ................................................................................. 38

4.4.1.

Oferta ............................................................................................................. 38

4.4.2.

Accessibilitat en bicicleta ................................................................................ 40

4.4.3.

Transport de la bicicleta als transports públics................................................ 43

4.4.3.1. 4.4.3.2. 4.4.3.3. 4.4.3.4. 5.

MOBILITAT .................................................................................................................. 47 5.1.

QUANTIFICACIÓ DELS PRINCIPALS FLUXOS DE MOBILITAT I MOTIUS .............................. 47

5.1.1.

Fluxos de la mobilitat ...................................................................................... 47

5.1.2.

Motius de la mobilitat ...................................................................................... 48

5.2.

6.

Metro........................................................................................................... 43 RENFE........................................................................................................ 44 Bus interurbà............................................................................................... 45 Transports urbans ....................................................................................... 46

REPARTIMENT MODAL .............................................................................................. 50

5.2.1.

La mobilitat obligada (EMO 2001)................................................................... 50

5.2.2.

La mobilitat quotidiana (EMQ 2006) ................................................................ 51

DIAGNOSI DE LA MOBILITAT EN BICICLETA .......................................................... 55 6.1.

INFRAESTRUCTURES PER A BICICLETA....................................................................... 55

6.1.1.

Itineraris ciclistes ............................................................................................ 55

6.1.2.

Aparcaments per a bicicletes .......................................................................... 58

6.1.2.1. Inventari ...................................................................................................... 58 6.1.2.2. Valoració ..................................................................................................... 61

7.

6.2.

ÚS DE LA BICICLETA ................................................................................................. 66

6.3.

POTENCIALITAT DE LA BICICLETA .............................................................................. 67

PROPOSTA DE LA X$5;$'¶,7,1(5$5,6 ................................................................ 71 7.1.

DISSENY DE LA XARXA ............................................................................................. 71

7.1.1.

La xarxa per a bicicletes segons la jerarquia viaria ......................................... 71

7.1.2.

Criteris generals per al disseny de la xarxa .................................................... 72

7.1.3.

Tipologies de vies ciclistes.............................................................................. 72

7.1.3.1. Carril bici segregat ...................................................................................... 72 7.1.3.2. Carril bici no segregat ................................................................................. 75 7.1.3.3. Vorera bici ................................................................................................... 75 7.1.3.4. Sender pedalable i pista-bici ....................................................................... 76 7.1.4. Senyalització de les vies ciclistes ................................................................... 77

7.1.4.1. Via ciclista ................................................................................................... 77 7.1.4.2. Pista o Sender pedalable ............................................................................ 79 7.1.5. 7LSRORJLDG¶HVSDLVFRPSDUWLWV.......................................................................... 80 7.1.6.

6HQ\DOLW]DFLyG¶HVSDLVFRPSDUWLWV ................................................................... 81

7.1.6.1. Cohabitació en vies limitades a 30 km/h ..................................................... 81 7.1.6.2. Cohabitació en vies limitades a 20 km/h ..................................................... 83 7.1.6.3. Cohabitació en voreres ............................................................................... 83 7.2.

PROPOSTA D¶ITINERARIS .......................................................................................... 84

EIX 1.

De Montcada Centre a Montcada Nova .......................................................... 86

EIX 2.

De Terra Nostra a Montcada Centre ............................................................... 88

EIX 3.

De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria. .............. 90

EIX 4.

De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera. ....................................... 92

EIX 5.

De Font Pudenta a Mas Rampinyo. ................................................................ 94

EIX 6.

De Plaça Espanya a Can Pomada. ................................................................. 95

EIX 7.

Ronda de les Escoles. .................................................................................... 97

EIX 8.

'H&DQ6DQW-RDQD0RQWFDGD&HQWUHSHUO¶DYLQJXGDGHOD8QLWDW ................. 99

EIX 9. (L[G¶XQLyGH0RQWFDGDL5HL[DF0DQUHVDDPEHOVHQGHUSHGDODEOHGHOD llera del Besòs. ........................................................................................................... 101 EIX 10. (L[G¶XQLy)RQW3XGHQWDDPEO¶HVWDFLyDXWREXVRVLQWHUXUEDQVO¶HVWDFLyGH WUHQ0RQWFDGDL5HL[DF0DQUHVDHO%DUULGH0RQWFDGD&HQWUHLO¶HL[ ...................... 103 EIX 11. (L[G¶XQLy3ROtJRQ,QGXVWULDOGHOD*UDQMDL3ROtJRQ0ROtG¶HQ%LVEHDPE Ripollet (continuant anella verda vorejant el riu) ......................................................... 105 EIX 12. (L[G¶XQLy0RQWFDGD1RYDDPE3ROtJRQ,QGXVWULDOGH)RLQYDVD&DQ Tapioles i la Granja i amb Ripollet. ............................................................................. 107 EIX 13. (L[G¶XQLyGHO%DUUL0RQWFDGD1RYDDPE5LSROOHW ......................................... 109 EIX 14. (L[TXHXQHL[O¶HL[EDUULGH0DV5DPSLQ\R DPEHOFHQWUHFRPHUFLDO³(O 3XQW´ 112 EIX 15. (L[G¶XQLy%DUUL0DV5DPSLQ\R .................................................................... 114 EIX 16. (L[G¶XQLy0DV5DPSLQ\RDPE3ROtJRQLQGXVWULDO3ODG¶HQ&ROO .................... 116 EIX 17. (L[G¶XQLy0RQWFDGDL5HL[DFDPE/D/ODJRVWD ............................................ 118 EIX 18. (L[G¶XQLy0RQWFDGDL5HL[DFDPE&HUGDQ\ROD ............................................ 119 EIX 19. (L[G¶XQLyGHOVEDUULV&DQ&XLjVL&DQ6DQW-RDQ ......................................... 121 EIX 20. Soterrament R2 ............................................................................................ 123 EIX 21. Marge Oest del Riu Besòs ............................................................................ 124 EIX 22. Marge Est del riu Besòs ................................................................................ 125 EIX 23. Marge Nord del riu Ripoll .............................................................................. 126 8.

PROPOSTA DE LA X$5;$'¶$3$5&$0(176....................................................... 128

8.1.

DE MITJANA DURACIÓ ............................................................................................ 129

8.1.1.

Especificacions tècniques ............................................................................. 129

8.1.1.1. 7LSRORJLDG¶DSDUFDPHQW³8LQYHUWLGD´ ......................................................... 129 8.1.1.2. Senyalització ............................................................................................. 133 8.1.2. Millora dels aparcaments existents ............................................................... 134 8.1.3. 8.2.

9.

$PSOLDFLyGHOD[DU[DG¶DSDUFDPHQWV ........................................................... 134

DE LLARGA DURACIÓ ............................................................................................. 135

8.2.1.

3URSRVWDGHWLSRORJLDG¶aparcaments tancats................................................ 135

8.2.2.

3URSRVWDG¶XELFDFLRQVG¶DSDUFDPHQWVWDQFDWV .............................................. 139

PROPOSTA DE BICICLETA PÚBLICA ..................................................................... 141 9.1.

CONCEPTE GENERAL ............................................................................................. 141

9.1.1.

Característiques ........................................................................................... 141

9.1.1.1. Què no són les bicicletes públiques? ........................................................ 142 9.1.1.2. Què són les bicicletes públiques? ............................................................. 142 9.1.2. Beneficis específics de les bicicletes públiques ............................................ 143 9.2.

PROPOSTA D¶UBICACIONS PER A LES ESTACIONS DEL SISTEMA ................................. 144

10. PROPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ .......................................................... 146 10.1. ORDENANÇA ......................................................................................................... 146 10.1.1. Síntesi de conceptes bàsics ......................................................................... 146 10.1.1.1. Potencial sinèrgic de la bicicleta ................................................................ 146 10.1.1.2. La bicicleta com a vehicle ......................................................................... 147 10.1.1.3. La prioritat del vianant ............................................................................... 147 10.1.1.4. La moderació del trànsit ............................................................................ 147 10.1.1.5. &RKHUqQFLDDPEO¶RIHUWDGHPRELOLWDW ......................................................... 148 10.1.1.6. Sancions proporcionals a la perillositat del vehicle .................................... 148 10.1.2. /¶RUGHQDQoDYLJHQW ....................................................................................... 148 10.1.3. Previsió......................................................................................................... 150 10.2. ASSEGURANÇA ...................................................................................................... 150 10.3. REGISTRE ............................................................................................................. 151 10.4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...................................................................................... 152 10.5. PARC MUNICIPAL DE BICICLETES ............................................................................. 153

10.6. POLICIA LOCAL EN BICICLETA.................................................................................. 153 10.7. INFORMACIÓ.......................................................................................................... 155 10.7.1. Publicacions ................................................................................................. 155 10.7.2. Web .............................................................................................................. 158 10.8. SUBSCRIPCIONS .................................................................................................... 161 10.8.1. Red de Ciudades por la Bicicleta .................................................................. 161 10.8.2. Carta de Brussel·les ..................................................................................... 161 11. PROPOSTES DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ ............................................................. 164 11.1. EDUCACIÓ VIÀRIA .................................................................................................. 164 11.2. BICIESCOLA .......................................................................................................... 165 11.3. CAMINS ESCOLARS ................................................................................................ 166 11.4. EN BICICLETA A LA FEINA ........................................................................................ 169 11.5. COMPRES EN BICICLETA......................................................................................... 170 11.6. SMSS .................................................................................................................. 171 11.7. LLEURE EN BICICLETA ............................................................................................ 173 12. AVALUACIÓ I SEGUIMENT ...................................................................................... 175 12.1. MOBILITAT EN BICICLETA ........................................................................................ 175 12.2. SEGURETAT .......................................................................................................... 178 12.3. PARTICIPACIÓ, PROMOCIÓ, EDUCACIÓ I INFORMACIÓ ................................................ 179

FOTOS Foto 1. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en horitzontal. Font: elaboració pròpia. 15 Foto 2. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en vertical. Font: elaboració pròpia. 15 Foto 3. Sender pedalable llera riu Besòs .................................................................... 55 Foto 4. Sender llera riu Ripoll ..................................................................................... 55

Foto 5. Sender pedalable del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. Font: elaboració pròpia. 56 Foto 6. Accés al sender del riu Besòs (pont). Font: elaboració pròpia. ....................... 56 Foto 7. 9RUHUDELFLDO¶$YLQJXGDGHOD5LEHUD)RQWHODERUDFLySUzSLD ........................ 57 Foto 8. Carrer Carril amb senyalització de cohabitació. Font: elaboració pròpia. ........ 57 Foto 9. Aparcament IES La Ribera. Font: elaboració pròpia. ...................................... 61 Foto 10. Estació de tren de Montcada i Reixac Ripollet. Font: elaboració pròpia .......... 62 Foto 11. Aparcament al camp de futbol. Font: elaboració pròpia. ................................. 62 Foto 12. Aparcaments al Carrer Major. Font: elaboració pròpia. ................................... 63 Foto 13. Aparcament centre comercial El Punt. Font: elaboració pròpia. ...................... 63 Foto 14. Aparcament combinat moto+bici, Carrer Llevant . Font: elaboració pròpia. .... 64 Foto 15. $SDUFDPHQWDO¶HQWUDGDGHO¶$MXQWDPHQW)RQWHODERUDFLySUzSLD .................. 64 Foto 16. Casal de Gent Gran. Font: elaboració pròpia. ................................................. 65 Foto 17. Aparcament en el Parc de la Coloma. Font: elaboració pròpia. ...................... 65 Foto 18. Aparcament per lligar una roda, Carrer Bruch. Font: elaboració pròpia........... 66 Foto 19. Aparcament en llocs no reglamentaris com a senyal de la demanda latent, Carrer del Mig (davant del Condis). Font: elaboració pròpia. .............................. 66 Foto 20. Carrer del Vapor. Font: elaboració pròpia ....................................................... 67 Foto 21. Peces de segregació als carrils bici de Barcelona. Font: elaboració pròpia. 73 Foto 22. Sender pedalable al Ripoll. Font: elaboració pròpia. ....................................... 77 Foto 23. 6HQ\DOLW]DFLyKRULW]RQWDOHQOHVSRUWHVG¶DFFpVDOD=RQDDPEELFLFOHWD (Barcelona). Font: elaboració pròpia. ............................................................................ 82 Foto 24. Rampa per a bicicletes a escales. Estació FGC Gràcia, Barcelona. Font: elaboració pròpia. ....................................................................................................... 110 Foto 25. Aparcament en U-Invertida. Font: elaboració pròpia. .................................... 129 Foto 26. Aparcament de bicicletes degudament senyalitzat a Barcelona. Font: elaboració pròpia. ....................................................................................................... 134 Foto 27. Aparcament tancaWSHUDELFLFOHWHVDO¶(VFROD2ILFLDOG¶,GLRPHVGH Barcelona Drassanes. Font: elaboració pròpia. .......................................................... 136 Foto 28. Aparcament privat en OORJXHU³0\EHDXWLIXOSDUNLQJ´)RQW%LNHRII3URMHFW .. 136 Foto 29. Espai per a bicicletes a aparcament subterrani, Parking Vilar. Font: elaboració pròpia. ....................................................................................................... 137 Foto 30. Biceberg a Barcelona. Font: Biceberg........................................................... 138 Foto 31. Aparcaments tipus gàbia a Vitòria. Font: elaboració pròpia. ......................... 138 Foto 32. Consignes individuals del proveïdor alemany Stöhr. Font: Stöhr GmbH. ...... 139 Foto 33. 5HJLVWUHGHO¶$MXQWDPHQWGH%DUFHORQDDXQDELFLFOHWD)RQW%LFLWURQLF ........ 152 Foto 34. Càrrecs electes de Montcada amb dues de les 4 bicicletes elèctriques de la flota municipal (2007). Font: Ajuntament de Montcada............................................ 153

Foto 35. Policia Local en bicicleta a Castelldefels. Font: Policia Local de Castelldefels ............................................................................................................... 154 Foto 36. Educació viària impartida per la Policia Local a les escoles de Montcada. Font: Ajuntament de Montcada. .................................................................................. 164 Foto 37. Circuit de bicicleta de Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà. ..................... 165 Foto 38. %LFLHVFRODGHO%$&&FXUVG¶LQLFLDFLy)RQW%$&& ....................................... 166 Foto 39. Parada Bici-Bus a Reggio Emilia, Itàlia. Font: Comune di Reggio Emilia. ..... 168 Foto 40. Carnet ciclista per a escolars a Regio Emilia.Font: Comune Reggio Emilia. 168 Foto 41. Bicibus del Col·legi Rufino Blanco, en el barri de Chamberí, Madrid. Font: Pedalibre. ................................................................................................................... 169 Foto 42. Pedalada Contra el Canvi Climàtic a Montcada (2009). Font: Ajuntament de Montcada i Reixac. ................................................................................................ 171 Foto 43. %LFLHVPRU]DDO¶+RVSLWDOHWRUJDQLW]DWSHUO¶HQWLWDW/D6DERJD)RQW/D Saboga. 172 Foto 44. &XUVDGHWUDQVSRUWVGHO¶+RVSLWDOHWRUJDQLW]D373)RQW373 ..................... 172 Foto 45. Totem i sender pedalable del Ripoll. Font: elaboració pròpia. ....................... 173

FIGURES Figura 1.

Política integral de la bicicleta. Font: elaboració pròpia. ............................. 1

Figura 2. Localització de les obres de la segona fase de la Bicixarxa a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental. ................................ 9 Figura 3. Detalls de les obres realitzades a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental. ................................................................................... 10 Figura 4. Plànol de la xarxa bàsica proposta per a Montcada dins el projecte GHO¶¬UHD%LFLQJ)RQW(07 ......................................................................................... 11 Figura 5.

Ubicació dels aparcaPHQWVWDQFDWV³%LFLER[´)RQW(07 ....................... 14

Figura 6. Projecte executiu de xarxa ciclable a Montcada i Reixac. Font: Ajuntament de Montcada i Reixac. ............................................................................... 17 Figura 7.

/RFDOLW]DFLyGH0RQWFDGDL5HL[DF)RQW,(50%SHUDO¶(07 .................. 24

Figura 8.

Barris de Montcada i Reixac. Font: Aj. Montcada i Reixac. ...................... 27

Figura 9.

Àmbit Montcada i Reixac. Font: Open Street Map. .................................. 28

Figura 10. Diagnosi de les infraestructures pedalables de Montcada i Reixac, 2008. Font: EMT (Projecte Àrea Bicing)........................................................................ 31 Figura 11. Evolució de la motorització a Montcada i Reixac. Font: elaboració SUzSLDDSDUWLUGHGDGHVGHO¶,'(6&$7 ........................................................................ 34 Figura 12. Tipologia del parc de vehicles a Montcada i Reixac. Font: elaboració SUzSLDDSDUWLUGHGDGHVGHO¶,'(6&$7 ........................................................................ 35 Figura 13.

Plànol informatiu de Montcada. Font: EMT (2009) ................................... 37

Figura 14. 5HSDUWLPHQWGHOVGHVSODoDPHQWVHQIXQFLyGHO¶RULJHQLODGHVWLQDFLy HQGLDIHLQHU)RQW,(50%DSDUWLUGHO¶(04 ......................................................... 47 Figura 15. 5HSDUWLPHQWGHOVGHVSODoDPHQWVHQIXQFLyGHO¶RULJHQLODGHVWLQDFLy HQFDSGHVHWPDQD)RQW,(50%DSDUWLUGHO¶(04 ............................................... 48 Figura 16. Motius de la mobilitat en dia feiner. Font: elaboració pròpia a partir GHO¶,(50%(04 .................................................................................................... 49 Figura 17. Motius de la mobilitat en cap de setmana. Font: elaboració pròpia a SDUWLUGHO¶,(50%(04 ........................................................................................... 49 Figura 18. Repartiment modal dels residents de Montcada i Reixac en desplaçaments interns i de connexió, per raons de feina i estudis. Font: elaboració SUzSLDDSDUWLUGHO¶(02 ...................................................................................... 51 Figura 19.

Repartiment modal en dia feiner. Font: EMT (IERMB) ............................. 52

Figura 20. Desglossament del repartiment modal de transport públic. Font: EMT (IERMB) 52 Figura 21.

Repartiment modal en cap de setmana. Font: EMT (IERMB) .................. 53

Figura 22. Repartiment modal en dia feiner en funció del tipus de desplaçament. Font: EMT (IERMB) .............................................................................. 54 Figura 23. Plànol de localització dels aparcaments per a bicicletes. Font: Ajuntament de Montcada .............................................................................................. 60 Figura 24. ¬UHDG¶LQIOXqQFLDLQWHUXUEana en bicicleta des de Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a partir de base Google. .......................................................... 69 Figura 25. 6HFFLyHQSODQWDG¶XQFarril bici bidireccional en calçada segregat amb peces. Font: elaboració pròpia .............................................................................. 73 Figura 26. 6HFFLyGHODVHJUHJDFLyG¶XQFDUULO bici bidireccional mitjançant aparcament de cotxes. Font: elaboració pròpia. ........................................................... 74 Figura 27. 6HFFLyGHODVHJUHJDFLyG¶XQFDUULOEici bidireccional mitjançant aparcament de motos. Font: elaboració pròpia. ............................................................ 74 Figura 28. Secció en planta de carril bici bidireccional no segregat. Font: elaboració pròpia. ......................................................................................................... 75 Figura 29.

Vorera bici bidireccional. Font: elaboració pròpia..................................... 76

Figura 30. Circulación

Senyalització reglamentària carril bici. Font: Reglamento General de 78

Figura 31. Senyalització de carril reservat per a bicicletes. Font: elaboració pròpia 79 Figura 32. Senyalització reglamentària per al carril reservat per a vehicles de transport col·lectiu i taxi. Font: Reglamento General de Circulación. ............................ 79 Figura 33. Senyalització reglamentària per a sender pedalable. Font: Reglamento General de Circulación ............................................................................. 80 Figura 34. Senyal vertical en un carrer amb itinerari bici on hi ha cohabitació bicicletes - vehicles motoritzats. Font: Elaboració pròpia .............................................. 82 Figura 35. Senyal S-28 i adaptació del complement S-880. Font: elaboració pròpia 83

Figura 36. Senyalització aconsellada per a zones de cohabitació amb vianants. Font: elaboració pròpia. ................................................................................................ 84 Figura 37. /OHJHQGDGHOSOjQROGHSURSRVWDG¶LWLQHUDULVSHGDODEOHV)RQW elaboració pròpia. ......................................................................................................... 84 Figura 38.

/tQLDDPETXHHVUHVVDOWDHOWUDoDWGHO¶HL[)RQWHODERUDFLySUzSLD ....... 85

Figura 39. *UjILFVREUHOHVORFDOLW]DFLRQVGHODGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWLOHV direccions dels desplaçaments en bicicleta entre ells. Font: elaboració pròpia. .......... 128 Figura 40. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWV8-invertida o Universals. Font: Elaboració pròpia a partir de diversos manuals. .............................. 130 Figura 41. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWV en paral·lel. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. ............................. 130 Figura 42. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWV en angle de 45º. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. ...................... 131 Figura 43. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWV en línia, utilitzats només per una banda. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. ....................................................................................................... 131 Figura 44. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWV en línia, utilitzats per les dues bandes. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. 132 Figura 45. Exemples de com lligar la bicicleta correctament al suport de tipus UInvertida. Font: Design Against Crime......................................................................... 132 Figura 46. Placa complementària informativa de com lligar la bicicleta. Font: Modular BPS 133 Figura 47.

Esquema del Biceberg. Font: Biceberg .................................................. 137

Figura 48. Plànol de proposta de les estacions del servei de bicicleta pública SUHYLVWSHUD0RQWFDGDL5HL[DFQLYHOOVG¶LPSODQWDFLyPtQLPDLEjVLFD )RQW(07 .. 145 Figura 49. Efecte del registre en cadascun dels esglaons del cercle del robatori. Font: elaboració pròpia. .............................................................................................. 151 Figura 50. Plànol-Guia de la Mobilitat 2007 de Montcada. Font: Fundació Mobilitat Sostenible..................................................................................................... 156 Figura 51. Terrassa.

Plànol-guia de la bicicleta de Terrassa. Font: Ajuntament de 157

Figura 52. $SDUWDWGH7UDQVSRUWVGHOZHEGHO¶$MXQWDPHQWGH0RQWFDGDL Reixac. Font: www.montcada.cat ................................................................................ 158 Figura 53. 3jJLQDZHE³0RX-WHVRVWHQLEOHPHQWD0RQWFDGDL5HL[DF´)RQW http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/montcada ................................................. 159 Figura 54. $SDUWDWGHELFLFOHWDDODSjJLQDZHE³0RX-te sosteniblement a 0RQWFDGDL5HL[DF´)RQWKWWSZZZIXQGDFLRPRELOLWDWVRVWHQLEOHRUJPRQWFDGD ........ 159 Figura 55. Apartat per al procés participatiu sobre la bicicleta a Sant Just Desvern. Font: http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/santjustdesvern................ 160 Figura 56. Carta de Brussel·les. Font: http://www.velo-city2009.com/charterbrussels.html 162

Figura 57. El cercle viciós-YLUWXyVGHODPRELOLWDWDO¶HVFROD)RQW www.bicinstitut.cat ...................................................................................................... 167 Figura 58.

Campanya CorEixample. Font: Cor Eixample. ....................................... 170

Figura 59.

)XOOHWyGHO¶LWLQHUDUL³5XWDGHO¶DLJXD´)RQW$MXQWDPHQWGH0RQWFDGD .. 174

TAULES Taula 1. Vocabulari català utilitzat. Font: elaboració pròpia i Termcat. ........................... 4 Taula 2. Distribució demogràfica per barris a Montcada (Cens electoral, 2007). Font: Ajuntament de Montcada. .................................................................................... 25 Taula 3. /RQJLWXGGHYLHVSDFLILFDGHVD0RQWFDGDL5HL[DFO¶DQ\)RQW(07 (Projecte Àrea Bicing) ................................................................................................... 30 Taula 4. Resum de les possibilitats de transportar la bicicleta en els diferents transports públics.......................................................................................................... 43 Taula 5. 'HVSODoDPHQWVD0RQWFDGDL5HL[DF)RQW,(50%DSDUWLUGHO¶(04 2006 47

PLÀNOLS DIAGNOSI APARCAMENTS PER BICICLETES DIAGNOSI ITINERARIS PEDALABLES PROPOSTA APARCAMENTS PER BICICLETES PROPOSTA ITINERARIS PEDALABLES SERVEIS CICLISTES (PROPOSTA INTEGRAL)

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Política integral de la bicicleta Tota mesura que afecti a l'ús de la bicicleta ha d'estar emmarcada per una política global de la bicicleta, ja que totes elles tenen l'objectiu de pedalabilitzar la ciutat. L'administració ha d'emetre i donar suport a aquesta política integral, que s'expressa en les diverses mesures que presenta el següent gràfic:

Legislació Promoció

Infraestructures

Política integral de la bicicleta Comunicació

Planificació

Participació

Figura 1.

Educació

Política integral de la bicicleta. Font: elaboració pròpia.

És tasca de l'administració mantenir la transversalitat de la bicicleta en totes les actuacions que es portin a terme en el seu territori i dedicar-hi suficients recursos. (OSUHVHQWSODVHUjO¶LQVWUXPHQWTXHUHXQHL[LLFRQWHPSOLOHVPHVXUHVFRUUHVSRQHQWVD FDGDVFXQ G¶DTXHVWV camps, generant així les directrius per a poder dur a terme una política integral de la bicicleta per al municipi de Montcada i Reixac.

1.1.1.

Planificació i infraestructures

Aquests dos tipus de mesures van de la mà: la planificació ha de guiar la implantació de les infraestructures, ja siguin aquestes la xarxa bàsica per a bicicletes, xarxa

1

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

d'aparcaments per a bicicletes o la xarxa de bicicleta pública. I no només abans que V¶LPSODQWLQVLQyTXHKDQGHIHU-ne el seu seguiment un cop comenci la implantació.

1.1.1.1.

Instruments de planificació

La planificació de la bicicleta pot trobar-se en diversos instruments: Plans de Mobilitat Urbana o Plans específics per a la bicicleta (Directors, Executius). Aquesta planificació haurà d'aportar els instruments tècnics necessaris per a realitzar una correcta gestió de la mobilitat en bicicleta.

1.1.1.2.

Moderació del trànsit

La planificació prioritzarà sempre el concepte que la bicicleta és un vehicle, i com a tal ha de circular prioritàriament per la calçada. Perquè això sigui possible cal crear les condicions de seguretat necessàries i això no només s'aconsegueix a través de la construcció de carrils bici sinó que, sempre que es pugui, cal començar per potenciar la cohabitació amb els altres vehicles mitjançant la moderació del trànsit. La moderació del trànsit es basa en la jerarquització del viari (xarxa bàsica i xarxa local, en general) i ha de preveure les mesures de moderació necessàries per a la implantació de zones 30 i zones 20 en el conjunt dels carrers que componen la Xarxa Local que representa al voltant del 70% o 80% dels carrers d'un nucli urbà. Les condicions de moderació del trànsit per sota dels 30 km/h ofereixen la possibilitat de la cohabitació de la bicicleta amb la resta dels vehicles motoritzats en condicions de seguretat suficients. La moderació del trànsit contribueix a més a la disminució general de l'accidentalitat, la contaminació i, en definitiva, millora la qualitat de vida en la via pública.

1.1.1.3.

/¶DSDUFDPHQW

La disponibilitat de places d'aparcament és una necessitat bàsica per a promoure l'ús de la bicicleta, ja que és un dels factors més importants que fa que la bicicleta sigui suficientment competitivDDPEHOVDOWUHVYHKLFOHVHQGHVSODoDPHQWV³SRUWDDSRUWD´ Si no es disposa d'una xarxa prou completa d'aparcaments segurs, les bicicletes estan més exposades al robatori, problema que desincentiva molt del seu ús. A part d'aconseguir una bona xarxa d'aparcaments en la via pública, fa falta també un pla d'aparcaments segurs propers als emplaçaments que ho requereixin, per exemple, a estacions de transport públic i altres grans centres atractors de mobilitat.

2

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

A més, l'aparcament de la bicicleta en origen precisa de la reserva d'espai per a ELFLFOHWHV HQ O LQWHULRU GHOV HGLILFLV G KDELWDWJHV VHPSUH HQ FRQGLFLRQV G¶DFFHVVLELOLWDW adequades.

1.1.1.4.

Vies ciclistes

Les vies ciclistes són espais reservats per a la circulació en bicicleta. Hi ha diferents tipus de vies ciclistes, classificades per la normativa sectorial estatal (Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial): x

Vía ciclista: Vía específicamente acondicionada para el tráfico de ciclos, con la señalización horizontal y vertical correspondiente, y cuyo ancho permite el paso seguro de estos vehículos.

x

Carril-bici: Vía ciclista que discurre adosada a la calzada, en un solo sentido o en doble sentido.

x

Carril-bici protegido: Carril-bici provisto de elementos laterales que lo separan físicamente del resto de la calzada, así como de la acera.

x

Acera-bici: Vía ciclista señalizada sobre la acera.

x

Pista-bici: Vía ciclista segregada del tráfico motorizado, con trazado independiente de las carreteras.

x

Senda ciclable: Vía para peatones y ciclos, segregada del tráfico motorizado, y que discurre por espacios abiertos, parques, jardines o bosques.

3

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

$TXHVWYRFDEXODULWUDGXwWDOFDWDOjpVHOTXHV¶XWLOLW]Drà en aquest document: Castellà

Català

Vía ciclista

Via ciclista

Carril-bici

Carril bici

Carril-bici protegido

Carril bici protegit (també es podrà dir segregat)

Acera-bici

Vorera bici

Pista-bici

Pista bici

Senda ciclable

Sender pedalable

Taula 1.

Vocabulari català utilitzat. Font: elaboració pròpia i Termcat.

Aquest vocabulari coincideix amb el Manual per al disseny de vies ciclistes de Catalunya (PTOP) en tots els termes, tret del de sender pedalable, que anomena ³FDPtYHUG´WRWLTXHODGHILQLFLypVODPDWHL[D'¶DOWUDEDQGDDIHJHL[HOFRQFHSWHGH ³FDUUHU GH FRQYLYqQFLD´ TXH pV HO TXH JHQHUDOPHQW V¶KD DQRPHQDW ³YLHV GH SULRULWDW LQYHUWLGD´HQDTXHVWSOD

1.1.2.

Normativa

$ PpV GH UHVSHFWDU OD QRUPDWLYD VHFWRULDO DSOLFDEOH L OD MXULVSUXGqQFLD TXH VH¶Q desprèn, les ordenances han d'adoptar els nous principis de mobilitat que necessiten les zones urbanes actuals i que prioritzen els transports no motoritzats. El canvi de model no només serà beneficiós per a la mobilitat, la seguretat vial i l'ús de l'espai urbà sinó també per a la salut i el medi ambient, ajudant a assolir una millor qualitat de vida urbana. Per a fer possible aquest canvi de model caldrà adaptar els comportaments de tots els usuaris de la via pública. Les ordenances han d'oferir les regulacions perquè aquesta adaptació sigui respectuosa i segura.

4

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

1.1.3.

Campanyes i Educació

Els temes de comunicació i educació són fonamentals per arribar al públic objectiu FLFOLVWD $ WUDYpV G¶HOOV V¶LQIRUPD V¶HGXFD L HV IRUPD RIHULQW HOV FRQHL[HPHQWV necessaris per a que els ciutadans puguin desplaçar-se en bicicleta pel municipi: x

Campanyes de sensibilització cap a l'ús de la bicicleta que fomentin el civisme i el respecte entre els diferents usuaris de l'espai públic.

x

Campanyes de promoció de la bicicleta: Organització d'esdeveniments i FHOHEUDFLRQVWHPjWLFVGLDGHODELFLFOHWDFRQFXUVRVGHIRWRJUDILD« 

x

Informació als ciutadans sobre els serveis per a bicicletes (xarxa pedalable, aparcaments, bicicleta pública, ...) o Publicació i difusió de mapes de carrils bici o Creació de pàgines web dedicades a l'ús de la bicicleta en la ciutat i altres mitjans de mobilitat sostenible

x

'LIXVLyGHOHVDFFLRQVUHODFLRQDGHVDPEODELFLFOHWDDWUDYpVGHO¶RUJDQLW]DFLy G¶HVGHYHQLPHQWVSjJLQHVVRFLDOV)DFHERRN7XHQWL 

x

Educació viaria. A les escoles, es pot fer amb col·laboració de la Guàrdia Urbana.

x

Formació per a aprendre a anar amb bicicleta o per circular amb bicicleta.

1.1.4.

Participació ciutadana

La participació ciutadana s'ha de consolidar com la base de les polítiques municipals. La participació es realitza en el si de certs òrgans com les taules, fòrums o comissions. Les comissions de la bicicleta són òrgans de participació existents en molts municipis. Aquestes comissions reuneixen tots els actors relacionats amb la bicicleta en el municipi, des dels propis representants de l'administració fins a les associacions d'usuaris. En aquestes comissions es debaten i co-decideixen totes aquelles mesures que WLQJXLQ D YHXUH DPE OD ELFLFOHWD GHV GH OD UHGDFFLy G¶LQVWUXPHQWV GH SODQLficació i normativa fins al seu seguiment posterior de la planificació, les campanyes de SURPRFLyFDPSDQ\HVG¶HGXFDFLyLIRUPDFLyRUJDQLW]DFLyG¶HVGHYHQLPHQWVUHODFLRQDWV etc. 5

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

1.2. Antecedents Els estudis relacionats amb la mobilitat en bicicleta són escassRV L UHFHQWV '¶DOWUD banda tampoc hi ha estudis de mobilitat recents en el municipi

1.2.1.

Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya

El Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya 2008-2012 preveu 1.200 km de carrils bici. El pla te els següents eixos estratègics: x

Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables

x

Impulsar la construcció d¶una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla d¶Infraestructures de Catalunya (PITC)

x

Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa

x

Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies previstes

x

Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures

x

Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits d¶admissió

x

Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes

x

Promocionar l¶~s de la bicicleta a través de campanyes de comunicació

x

Formar en l¶~s correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles

x

Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats

Els 1.200 quilòmetres de carrils bici que preveu, seran segregats i el seu objectiu serà connectar les ciutats i pobles de Catalunya l¶any 2026.

6

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

El pressupost total d¶aquesta actuació és de 100 milions d¶euros i els eixos que recull són els següents: x

Eix Tortosa - Tarragona - Barcelona - Girona- la Jonquera

x

Barcelona - Ripoll - Camprodon

x

Camprodon - Olot - Girona - Sant Feliu de Guíxols

x

Barcelona - Manresa - Berga - Solsona

x

Lleida - Manresa - Girona

x

Tarragona - Lleida - Tortosa - Lleida

x

Lleida - La Seu d¶Urgell Barcelona - Cervera - Manresa - Ponts

x

Sant Feliu de Guíxols ± Tordera

Encara per definir a major detall, aquests eixos podrien afectar al territori de Montcada, SHOTXHFDOGUjWHQLUHQFRPSWHHOVHJXLPHQWG¶DTXHVWVWUHEDOOV

1.2.2.

Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona

A principis de setembre 2008, es va aprovar el Pla director de mobilitat de la Regió 0HWURSROLWDQD GH %DUFHORQD SG0 50%  TXH DEDVWD OD PRELOLWDW GHO FRQMXQW GH O¶jUHD tenint en compte tots els tipus de transport, tant de passatgers com de mercaderies, i IRPHQWD HOV PRGHV QR PRWRULW]DWV L HQ WUDQVSRUW S~EOLF /¶jPELW WHUULWRULDO pV OD 5HJLy Metropolitana de Barcelona, que té una superfície de 3.236 km2, una població de 4,8 milions de persones i 164 municipis, entre ells, Montcada i Reixac. $TXHVW SOD LQFORX  PHVXUHV HPPDUFDGHV HQ  HL[RV G¶DFWXDFLy L SUHYHX XQD LQYHUVLyILQVDO¶DQ\GHSURSGHPLOLRQVG¶HXURV(VSUHYHXODUHHVWUXFWXUDFLy GHOD[DU[DGHIHUURFDUULOODPLOORUDGHO¶RIHUWDLIreqüència de pas de tramvia i metro, O¶LQFUHPHQWGHOD[DU[DGHOtQLHVG¶DXWREXVRVLQWHUXUEDQVLO¶LPSXOVGHSODQVGHPRELOLWDW urbana, entre altres. /¶REMHFWLX GHO 3OD pV JDUDQWLU O¶DFFHVVLELOLWDW GH OD FLXWDGDQLD DFRQVHJXLU PRGLILFDU HO patró de mobilitDWFDSDXQVGHVSODoDPHQWVVRVWHQLEOHVLVHJXUVLPLOORUDUO¶HILFLqQFLD GHO VLVWHPD HQ O¶KRULW]y GH O¶DQ\  GRQDW O¶HVFHQDUL DFWXDO GH PRELOLWDW L OHV previsions, en què el cotxe arribaria a concentrar el 40% dels desplaçaments totals.

7

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

La contribució GHO3ODDODSURPRFLyGHO¶~VTXRWLGLjGHODELFLFOHWDpVPROWVLJQLILFDWLva, ja que un 33% de les inversions (65 milions) van destinades directament a LQIUDHVWUXFWXUHVSHUDO¶~VGHODELFLFOHWDG¶XQSUHVVXSRVWWRWDOGHPLOLRQVG¶HXURV Les mesures de promoció de la bicicleta del pla són les següents: x

&UHDFLyG¶XQD[DU[DGHFDUULOVELFLGHNPLQWHUXUEDQVDPEXQSUHVVXSRVWGH PLOLRQVG¶HXURVGHOSUHVVXSRVW$TXHVWD[DU[DKDGHFRQQHFWDUHOVQXFOLV GHO¶50%TXHHVWLJXLQVLWXDWVHQWUHHOOVDPenys de 8 km i que tinguin entre ells uns fluxos de mobilitat superiors als 5.000 desplaçaments al dia, garantint la connexió amb les xarxes urbanes i els aparcaments segurs.

x

Creació un sistema de préstec de bicicletes a 50 estacions ferroviàries, amb un pUHVVXSRVWGHPLOLRQVG¶HXURV

x

&UHDFLy G¶XQD [DU[D GH  DSDUFDPHQWV WDQFDWV DPE XQ SUHVVXSRVW GH  PLOLRQVG¶HXURV

x

Creació de xarxes per a vianants i carrils bici als centres de treball, amb un SUHVVXSRVWGHPLOLRQVG¶HXURV

$KRUHVG¶DUDHQFDUDV¶HVWjWUHEDOODQWHQDTXHVWHVPHVXUHVTXHFDOVHJXLUSHUWDOGH veure quina implicació comporten a Montcada.

1.2.3.

Pla Director de la Bicixarxa del Vallès Occidental

Aquest estudi (Consell comarcal del Vallès Occidental, 2006) es va realitzar amb O¶REMHFWLu de crear un sistema de mobilitat adreçat als usuaris de la bicicleta, per tal de fomentar-QHO¶~VO~GLFHQWUHHOVKDELWDQWVGHODFRPDUFDLGHIRUDG¶HOOD Els itineraris aprofiten part dels 312 Km de la xarxa de camins del Vallès Natural, i es constitueixen en 6 rutes i els seus pertinents enllaços. Les rutes ofereixen un total de 155 Km ciclables pel Vallès Occidental, els enllaços permeten connectar amb altres rutes i amb estacions de ferrocarril. /¶DQ\  HV YDQ IHU XQHV REUHV D 0RQWFDGD FRP D Sart de la segona fase G¶DFWXDFLRQVH[HFXWLYHV Aquestes obres queden descrites al projecte com segueix:

8

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 2.

Localització de les obres de la segona fase de la Bicixarxa a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Obra M1 Actualment peUFUHXDUHO&%DFKDO¶DOoDGDGHOSRQWVREUHHOULX5LSROOQRH[LVWHL[FDS gual de vianants en cap de les dues voreres. En un cantó hi ha una rampa de formigó VREUHODULJROD/¶REUDTXHHVSURSRVDpVGHPROLUDTXHVWDUDPSDGHIRUPLJyLFUHDUGRV guals de vLDQDQWVGHPG¶DPSOHXQDFDGDFDQWyGHYRUHUD També es realitzarà un sanejament de la calçada en una longitud de 25 m ja que es troba en mal estat. Finalment es senyalitzarà tant horitzontalment com verticalment. Obra M2 En el semàfor de la Crta. de MRQWFDGD D &HUGDQ\ROD D O‫ތ‬DOoDGD GH OD FUXwOOD DPE HO c/Terra Nostra no està senyalitzat ni verticalment ni horitzontalment el pas de vianants. /¶DFWXDFLyFRQVLVWLUjHQVHQ\DOLW]DUDTXHVWSDVGHYLDQDQWV

9

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 3.

1.2.4.

Detalls de les obres realitzades a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Àrea Bicing

/¶DQ\O¶(07YDIHUXQHVWXGLSHUDODLPSODQWDFLyGHO¶´¬UHD%LFLQJ´XQVLVWHPDGH bicicleta pública en els municipis de la seva gestió, entre ells Montcada i Reixac. Aquest document incORwD XQD SURSRVWD G¶LQIUDHVWUXFWXUHV WHQLQW HQ FRPSWH HOV HL[RV previstos en una fase preliminar del Pla Director de Bicicletes. El plànol resultant G¶DTXHVWVWUHEDOOVpVHOVHJHQW

10

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 4.

Plànol de la xarxa bàsica proposta per a MonWFDGDGLQVHOSURMHFWHGHO¶¬UHD Bicing. Font: EMT.

11

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Aquest plànol presenta la xarxa pedalable com el conjunt dels diferents tipus de vies: x

Illa de vianants (color taronja): els vehicles motoritzats no hi poden accedir; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament.

x

Prioritat invertida (color taronja): els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament.

x

Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h (color blau cel): els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 30 km/h; normalment vorera i calçada diferenciats; permès l'estacionament.

x

Carril bici fora de calçada: en vorera o pista bici (color blau fosc): carril bici delimitat i/o senyalitzat, ubicat en vorera o a una infraestructura dedicada.

x

Carril bici en calçada (color rosa): carril bici diferenciat de la resta de la calçada (segregat o no).

En plànol també es poden veure en verd aquells trams de vies ciclistes planificats i en vermell els que es proposaven des del projecte de O¶¬UHD Bicing. '¶DOWUD EDQGD HV YD IHU XQD SURSRVWD G¶XELFDFLy GH OHV HVWDFLRQV GH ELFLFOHWD S~EOLFD SUHYLVWHVSHOPXQLFLSLTXHHVSRGHQWUREDUDO¶Dpartat de bicicleta pública. (O FRQFXUV SHU O¶¬UHD %LFLQJ HV YD GRQDU SHU GHVHUW DO SOH GH O¶¬UHD 0HWURSROLWDQD GH %DUFHORQDGHOSUHVHQWDEULO6¶KDYLHQSUHVHQWDWGXHVHPSUHVHVTXHVHJRQVO¶(07QR complien els plecs. /D GHVHVWLPDFLy G¶DTXHVW SURMHFWH KD YLQJXW DFRPSDQ\DGD SHU OD SURSRVWD G¶XQ DOWUH amb relació a la bicicleta, sobre aparcaments tancats: el Bicibox.

1.2.5.

Bicibox

L¶(QWLWDW 0HWURSROLWDQD GHO 7UDQVSRUW (07  KD GHVHQYROXSDW XQ SURMHFWH G¶DSDUFDPHQWVWDQFDWVDXWRPjWLFVDQRPHQDW%LFLER[(OFRQFXUVG¶DTXHVWVHUYHLHVWj obert actualment LHVWjSHQGHQWGHUHVROGUH¶V. (OSURMHFWH%LFLER[FRQVLVWHL[DODLPSODQWDFLyG¶XQD[DU[DG¶DSDUFDPHQWVWDQFDWVSHUD bicicletes, que funcionarien amb targeta sense contacte i que estarien ubicats en ]RQHVG¶HOHYDGDGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWVG¶DTXHVWWLSXVFRPVHULHQLQWHUFDQYLDGRUVL grans estacions de transport públic.

12

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Segons el dossier de presentació del projecte, aquests aparcaments tindran les següents característiques bàsiques: -

Segurs (accés restringit al dipositari)

-

Polivalents (que hi càpiga qualsevol bicicleta)

-

Accessibilitat en bicicleta

-

$FFHVVLELOLWDWSHUDO¶XVXDULHQFRQGLFLRQVGHVHJXUHWDW

-

Visibles i ben senyalitzats

-

)jFLOVLFzPRGHVG¶XWLOLW]DU

-

Estètics: mínim impacte sobre el paisatge urbà

-

Que permetin una visió interior (per facilitar el control extern)

-

Higiènics (ventilació)

-

Protecció climàtica

-

Resistència front al vandalisme

-

Baix cost i manteniment

-

0j[LPDDXWRQRPLDHOqFWULFDIURQWDWDOOVG¶DOLPHQWDFLy LWHFQROzJLFDIURQWD caigudes del sistema).

-

Mínim G¶REUDFLYLOIDFLOLWDWGHWUDVOODW

-

2SWLPLW]DFLyGHO¶HVSDL

Segons aquest mateix document, a Cornellà li pertocarien 2 estacions amb 28 places totals. La ubicació proposta pels aparcaments es pot veure en el següent plànol:

13

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 5.

14

UbLFDFLyGHOVDSDUFDPHQWVWDQFDWV³%LFLER[´)RQW(07

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

(V YD IHU XQ SURWRWLS GH O¶DSDUFDPHQW WRW L TXH HO FRQFXUV HVWj REHUW D WRW WLSXV GH propostes que compleixin el plec de condicions. Aquest prototip tenia dos models: un de 7 places, amb la bicicleta en horitzontal i un de 14 amb la bicicleta en vertical.

Foto 1.

Foto 2.

Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en horitzontal. Font: elaboració pròpia.

Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en vertical. Font: elaboració pròpia.

15

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

1.2.6.

Projectes FEOSL

La segona convocatòria dels fons per al foment del treball del Govern Espanyol ha especificat els temes dels que es podia sol·licitar subvenció, tots ells relacionats amb la sostenibilitat. Entre aquests temes hi ha la mobilitat sostenible. En aquest marc, O¶$MXQWDPHQWGHMontcada i Reixac ha sol·licitat subvenció per a 15 trams de carrils bici a la seva demarcació. (Q WRWDO HV WUDFWD G¶XQV  NP GH YLDUL FRQGLFLRQDW SHU D OD ELFLFOHWD MD VLJXL YLHV ciclistes o de convivència, ja sigui amb vianants o amb vehicles motoritzats. En el següent plànol es pot observar els trams que composen el projecte.

16

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 6.

Projecte executiu de xarxa ciclable a Montcada i Reixac. Font: Ajuntament de Montcada i Reixac.

17

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

2. OBJECTIUS La finalitat G¶XQ SOD GLUHFWRU GH OD ELFLFOeta és el foment del seu ús com a transport. Amb aquesta finalitat, el pla contempla els següents objectius: x

Establir una política municipal de la bicicleta.

La bicicleta s'ha incorporat d'una manera consistent a les polítiques urbanes en la majoria de les capitals europees. Algunes ciutats espanyoles com Barcelona, Pamplona, Sevilla o Sant Sebastià estan apostant per la bicicleta a través de plans o documents estratègics que, amb diferents denominacions, estableixen una política municipal favorable a aquest mitjà de transport. La bicicleta és un element transversal de la política municipal; té a veure amb la mobilitat i les seves infraestructures, però també amb el medi ambient, la salut, l'educació l'esport, el turisme o les activitats econòmiques. Per això, una política de la bicicleta és necessàriament una política integral i coordinada que involucra en major o menor mesura a tots els departaments municipals.

x

Donar a la bicicleta un paper significatiu en la mobilitat quotidiana.

El reconeixement de la bicicleta com mitjà de transport, a més de les seves funcions recreatives i esportives, s'ha de traduir en la creació de condicions còmodes i segures per a la seva utilització quotidiana en els desplaçaments que es desenvolupen dintre del seu ràdio d'acció. Aquest nou paper de la bicicleta en la mobilitat s'inscriu en una nova cultura de la mobilitat en la qual la jerarquia de les diferents maneres de transport té els següents principis: ‡3URWDJRQLVPHGHOYLDQDQW ‡(PHUJqQFLDGHODELFLFOHWD ‡6XSRUWDO transport col·lectiu i millora de la seva eficàcia ‡5DFLRQDOLW]DFLyGHO ~VGHO DXWRPzELOUHGXFFLyGHOQRPEUHGHGHVSODoDPHQWVLGHOHV velocitats que superin certs llindars en els àmbits urbans)

18

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

x

Normalitzar l'ús de la bicicleta i la imatge dels ciclistes.

Al marge dels condicionaments geogràfics i de la seguretat viària, l'ús de la bicicleta en la ciutat es topa sobretot amb prejudicis o barreres culturals. La normalització de la bicicleta és així el procés de canvi cultural en el qual aquesta manera de locomoció es converteix en una alternativa més per als desplaçaments quotidians, superant-se la imatge que associa ciclisme a esport, joc de nens o vehicle de les persones de renda baixa.

x

Millora de la qualitat ambiental.

Els reptes de la qualitat de l'aire i del soroll en les ciutats donen una nova rellevància pública als mitjans de transport alternatius, ja que són capaços de reduir significativament els contaminants i l'impacte acústic per cada desplaçament, afavorint la salut de la població. La bicicleta, a més, és el mode de transport amb més eficiència energètica, gràcies a això, permet un estalvi de recursos.

x

Millora de la salut de la població.

El model de mobilitat vigent en les nostres ciutats, amb una massiva utilització de vehicles motoritzats, és font de nombrosos problemes per a la salut dels ciutadans. Als accidents del trànsit s'afegeixen els problemes de salut derivats de la qualitat de l'aire, el soroll o la falta d'exercici. El creixement de l'obesitat i d'altres malalties vinculades al sedentarisme, especialment en el grup de la població infantil, està replantejant els models de mobilitat dependents de l'automòbil en tot el món. /¶DQRPHQDGD ³PRELOLWDW DFWLYD´ Faminar i pedalar; es converteixen així en hàbits saludables que han de ser promocionats i difosos.

x

Reduir la inseguretat vial.

La bicicleta, per la seva massa i la seva velocitat, és un mitjà de transport molt menys perillós que els motoritzats; capaç de generar molts menys danys en cas d'accident.

19

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

La bicicleta contribueix així a trencar el cercle viciós que vincula el perill del trànsit i O¶increment de la motorització: més desplaçaments en vehicles motoritzats generen major perillositat i contribueixen que es realitzin menys desplaçaments a peu i amb bici, substituïts per nous desplaçaments motoritzats.

x

Propiciar la recuperació de l'espai públic.

La presència excessiva de vehicles circulant o aparcats ha degradat l'espai públic i la seva utilització per a altres usos que no siguin els vinculats a la mobilitat. D'aquesta manera, la convivència i la comunicació entre els ciutadans ha sofert un procés regressiu que avui és imprescindible reparar. La bicicleta pot afavorir la recuperació de l'espai públic com espai de convivència menys supeditat a la mobilitat i a l'automòbil. No es tracta d'introduir sense més un nou element en el paisatge urbà, sinó de canviar el propi paisatge urbà cap a patrons més convivencials que generin vitalitat urbana en cada fragment de la ciutat.

20

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

3. METODOLOGIA La metodologia a seguir serà la combinació del treball de camp i la recopilació G¶LQIRUPDFLyGLVSRQLEOHSHUDUHDOLW]DUODSDUWGHGLDJQRVLLODGHSURSRVWHV També es proposa un seguiment del propi instrument de planificació i es dóna UHFRO]DPHQWDO¶DGPLQLVWUDFLyHQTXDOVHYROWHPDUHOacionat amb el present pla. /¶HVWUXFWXUDGHOGRFXPHQWHVUHVXPHL[HQGLDJQRVLSURSRVWDLDYDOXDFLyLVHJXLPHQW

3HOTXHIDDODGLDJQRVLV¶KDQSRUWDWDWHUPHHOVVHJHQWVWUHEDOOV x

5HFRSLODFLyG¶LQIRUPDFLySUqYLD o Informació sobre el territori o Informació demogràfica o Cartografia o Dades de mobilitat del municipi o Estudis previs sobre bicicleta

x

Visites de camp

x

Anàlisi de la informació o Enquestes de mobilitat o Avaluació de les infraestructures per a bicicleta disponibles: ƒ

Vies ciclistes

ƒ

Aparcaments per bicicletes

o Avaluació de la pedalabilitat del territori

4XDQWDOHVSURSRVWHVV¶KDQWUHEDOODWHOVVHJHQWVHL[RV x

Itineraris per a ELFLFOHWD6¶KDQIHWSURSRVWHVDPEHOVVHJHQWVFULWHULVJHQHUDOV 21

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

o Connexió entre els barris o Donar servei als centres atractors de mobilitat. o Intermodalitat o Connexió intermunicipal o $FFpVDO¶HQWRUQQDWXUDO x

$SDUFDPHQWVG¶DTXHVWVVHUYHLVHVIDQSURSRVWHVGHGRVWLSXV o Millora dels aparcaments existents o $PSOLDFLyGHO¶RIHUWD%DVDGDHQ ƒ

Punts atractors de mobilitat

ƒ

Homogeneïtat i cobertura de la xarxa

x

%LFLS~EOLFDWHQLQWHQFRPSWHO¶HVWXGLMDUHDOLW]DWVREUHO¶¬UHD%LFLQJ

x

*HVWLy L DGPLQLVWUDFLy GLQV G¶DTXHVW FRQMXQW GH SURSRVWHV HQWUHQ WRWHV OHV UHODFLRQDGHV DPE O¶DGPLQLVWUDFLy GH IRUPD WUDQVYHUVDO LQWHUQD R H[WHUQD (V proposen accions relacionades amb: o Utilitzar la bicicleta com a eina de treball (parc municipal de bicicletes, guàrdia urbana en bicicleta), o Normativa (ordenança) o Informació (web) o Serveis per als ciclistes (registre, assegurança) o Interacció amb altres administracions per al foment de la bicicleta (red de ciudades por la bicicleta) o Subscripció de compromisos (charter velocity)

x

22

Promoció i educació. Adaptades a la realitat de Montcada, pensant en projectes assequibles quant a cultura de la bicicleta i economia de recursos. Intentant cobrir tots els possibles usuaris de la bicicleta, en especial els nens, per tal que integrin l¶opció ciclista dins les possibilitats de mobilitat futures. Es promocionen els usos quotidians de la bici (desplaçaments per feina, desplaçaments per

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

compres, desplaçaments als centres de formació,...) i també es fa referència a ODFHOHEUDFLyG¶HVGHYHQLPHQWVRQHVSXJXLIHUpromoció LDO¶RFLHQELFLFOHWD

3HU~OWLPSHUWDOG¶DYDOXDUO¶LPSDFWHGHODSURPRFLyGHODELFLFOHWDTXHIDDTXHVWSODHV propoVDIHUVHJXLPHQWDPEXQDEDWHULDG¶LQGLFDGRUV

23

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

4. MARC TERRITORIAL /¶jPELW WHUULWRULDO G¶HVWXGL pV 0RQWFDGD L 5HL[DF (O WHUPHPXQLFLSDO Wp XQD VXSHUItFLH de 23,5 Km² i una població de 33.725 habitants (Ajuntament de Montcada, gener 2010). Montcada i Reixac pertany a la comarca del Vallès Occidental i és un dels 18 municipis TXHFRQIRUPHQO¶(QWLWDW0HWURSROLWDQDGHO7UDQVSRUWGH%DUFHORQD

Figura 7.

Localització de Montcada i Reixac. Font: ,(50%SHUDO¶EMT

Està envoltat de nou municipis, tres dels quals (Barcelona, Santa Coloma de *UDPHQHWL%DGDORQD IRUPHQSDUWGHO¶(07

24

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Els diferents barris i zones de Montcada són: Barris

Habitants

Mas Rampinyo+Can Pomada

4.047

Can Sant Joan

5.733

Terra Nostra

3.035

Montcada Centre+Reixac+Vallesana

9.780

La Ribera

2.361

Font Pudenta

1.686

Can Cuiàs

2.698

Carrerada+Pla d'en Coll

4.384

TOTAL

33.724

Taula 2.

Distribució demogràfica per barris a Montcada (Cens electoral, 2007). Font: Ajuntament de Montcada.

x

Can Cuiàs: 2.698 habitants. Barri situat al sud de la ciutat, tocant Barcelona. Té una parada de metro amb el nom del barri (L11). En termes de mobilitat en bicicleta, el caracteritza les fortes pendents i la seva situació llunyana del centre.

x

Can Sant Joan: 5.733 habitants. Barri situat al sud de Montcada, annex al continu urbà. Es WUDFWD G¶XQ WHUULWRUL PROW SOD Té estació de tren pròpia (Montcada Bifurcació).

x

Carrerada 3OjG¶HQ&ROO: 4.384 habitants zona del barri de Montcada Nova i HOOtPLWPXQLFLSDOSHOQRUGLQFORXXQJUDQSROtJRQLQGXVWULDO3ODG¶HQ&ROO /D zona urbana està força pacificada amb carrers estrets. La part del Polígon, en canvi, té carrers amb calçades amples i voreres estretes.

x

Font Pudenta: 1.686 habitants. Zona entre Montcada Centre i el Barri de Terra Nostra, per la part sud del riu Ripoll. Barri majoritàriament residencial amb carrers molt pacificats i amb pendents fortes en alguns punts.

x

La Ribera: 2.361 habitants. BDUULDQQH[DO¶RHVWGHODOOHUDGHOULX%HVzVGHVGH la desembocadura del Ripoll cap al Sud, fins al barri Can Sant Joan. De territori molt pla i d¶~V majoritàriament residencial.

25

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

26

x

Mas Rampinyo + Can Pomada: 4.047 habitants. Situat al Nord Oest de la ciutat /¶HVWDFLy GH WUHQ PpV SURSHUD pV 0RQWFDGD 5LSROOHW /D ]RQD GH &DQ 3RPDGD HVWj HQFDUD PpV DO QRUG L QRPpV V¶KL SRW DFFHGLU SHU XQD FDUUHWHra sense asfaltar. Té pendents però són assequibles en bicicleta.

x

Montcada Centre: 9.780 habitants. Barri més poblat del municipi situat al centre. Té 2 estacions de tren: Montcada i Reixac i Montcada i Reixac Manresa. Hi ha dos passos a nivell de les vies que està previst que desapareguin amb el soterrament de la R2. Aquest barri està pacificat i és de territori molt pla.

x

Terra Nostra: 3.KDELWDQWV(VSDLVLWXDWDO¶oest de la ciutat, entre el barri de OD)RQW3XGHQWDLHOOtPLWPXQLFLSDOSHUO¶RHVWLpel sud de la riera de Sant Cugat. És totalment residencial.

x

Vallençana Baixa: /D9DOOHQoDQD%DL[DDOWUDPHQWFRQHJXGDFRPHO%RVFG¶HQ 9LODUypVXQEDUULTXHTXHGDDO¶HVWGHOPXQLFLSLGLQWUHGHO3DUFGHOD6HUUDODGD de la Marina. $SDUWG¶XQDFDUUHWHUD secundària impracticable en bicicleta, hi ha dos senders que hi arriben.

x

Els Gallecs: espai natural envoltat de grans nuclis urbans. Administrativament pertany a Montcada i Reixac (tot i no estar en un continu urbà i estar envoltat G¶DOWUHVSREOHV) conjuntament amb altres municipis com Mollet, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans, ParetV GHO 9DOOqV /OLoj G¶$PXQW L /OLoj de Vall. Actualment hi ha senders pedalables que arriben a Mollet, a Palau6ROLWjL3OHJDPDQVLD/OLojG¶$munt.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 8.

Barris de Montcada i Reixac. Font: Aj. Montcada i Reixac.

4.1. Configuració territorial Montcada i Reixac, situada a tocar de Barcelona, a la vall baixa del Besòs, és un punt estratègic des del punt de vista geogràfic. En les últimes dècades, ha passat de tenir una línLDGHIHUURFDUULODWUHVLGHTXDWUHQXFOLVV¶KDSDVVDWDGHXQXFOLVGHSREODFLy En resum, té dues autopistes que la creuen, tres línies de ferrocarril i dos rius, el Besòs i el Ripoll.

27

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 9.

Àmbit Montcada i Reixac. Font: Open Street Map.

Totes aquestes vies de comunicació i accidents naturals fan que els habitants de la ciutat es trobin amb diversos punts urbanísticament conflictius des del punt de vista de la mobilitat: ponts i passarel·les per creuar les vies de tren, túnels per creuar les autopistes i autovies, ponts per creuar els rius... En resum, Montcada es caracteritza SHUO¶DOWQRPEUHGHYLDOVG¶DOWDFDSDFLWDWLIHUURYLDULVHQXQHVSDLPROWUHGXwW A més a més, a Montcada i Reixac hi ha, avui en dia, molta tradició en el desplaçament en bicicleta, en gran part a causa de OD YHJHWDFLy TXH O¶HQYROWD L DOV LWLQHUDULVTXHV¶KDQFUHDWSHUDSRGHU-KLSDVVHMDUG¶XQDIRUma saludable. Al riu Besòs hi h una ruta pedalable que arriba fins al mar i al Ripoll hi ha una altra ruta. Tot i així, D KRUHV G¶DUD no existeix cap connexió entre aquestes dues rutes. Com tampoc hi ha cap altre carril bici urbà.

28

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

4.2. Xarxa viària i motorització 4.2.1.

Xarxa viària

La xarxa viària està formada per diferents tipologies de vies, que es recullen també en el plànol que acompanya aquest apartat: x

Xarxa viària bàsica: A aquests eixos viaris permeten la connexió del municipi DPE OD FLXWDW GH %DUFHORQD OD UHVWD GH PXQLFLSLV GH O¶(07 L OD UHVWD GH Catalunya. o C-17 o C-33 o C-58

x

Xarxa viària secundària: donant servei a la mobilitat intermunicipal i de connexió amb la xarxa bàsica, aquesta xarxa consta de diverses carreteres: o Carretera de Santa Coloma de Gramenet ± Carretera de Sant Adrià a la Roca (BV-5001) o Carretera de Badalona (BV-5011) o Carretera de Ripollet (BV-1411) o Carretera de Montcada a Cerdanyola (N-150) o Carretera Vella ± Calle Bogatell (BV-5012)

x

Xarxa local: xarxa de mobilitat essencialment urbana i de connexió amb la resta de xarxes superiors. o $ODEDQGD6XGGHO5LSROOO¶HL[YHUWHEUDGRUGHODPRELOLWDWLQWHUQDpVHO TXH IRUPHQ O¶Avinguda de OD 8QLWDW O¶$YLQJXGD GH OD 5LEHUD -RDTXLP &DVWHOOYt L O¶$YLQJXGD GH OD 5LHUD GH 6DQW &XJDW $TXHVW HL[ XQHL[ HOV barris de Can Cuiàs, Can Sant Joan, Terra Nostra i Font Pudenta amb Montcada Centre. o $ OD EDQGD 1RUG GHO 5LSROO O¶HL[ VHULD HO IRUPDW SHO &arrer Pla de Matabous, Carrer Beato Oriol, Carretera de Ripollet i Carrer de

29

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Cerdanyola. Aquest eix dóna servei als barris de Mas Rampinyo, &DUUHUDGDL3ODG¶HQ&ROO o (QWUH HO ULX 5LSROO L OD 5LHUD GH 6DQW &XJDW HOV HL[RV G¶$YLQJXGD GH OD Ferreria i el Carrer del Vapor travessen el polígon industrial de la Ferreria i connecten la C-58 amb la C-17, la C-33 i el centre de Montcada. x

Xarxa residencial: xarxa generalment amb velocitats moderades, o bé, amb aquesta potencialitat. A Montcada, aquesta xarxa ja diVSRVD G¶DOJXQHV YLHV DPESODWDIRUPD~QLFDLDPE]RQHVGHWUjQVLWPRGHUDW/¶DFFHVVLELOLWDWWDPEppV un camp en constant millora, com ho demostren les darreres obres de condicionament de voreres. En la majoria de zones, hi ha una gran pressió G¶DSDUFDPHQWHQDTXHVWD[DU[DTXHDSRUWDDOPXQLFLSLVLWXDFLRQVG¶LQGLVFLSOLQD viària. Les vies corresponent a aquesta xarxa es van quantificar a data de 2008, quan HVYDIHUO¶HVWXGLGHO¶¬UHD%LFLQJ Longitud (metres)

Montcada i Reixac

Taula 3.

Illa de vianants / prioritat invertida

Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h

1.008

911

/RQJLWXGGHYLHVSDFLILFDGHVD0RQWFDGDL5HL[DFO¶DQ\)RQW EMT (Projecte Àrea Bicing)

Les definicions de les tipologies de vies utilitzades són les següents: ¾ Illa de vianants: els vehicles motoritzats no hi poden accedir; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament ¾ Prioritat invertida: els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament ¾ Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h: els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 30 km/h; normalment vorera i calçada diferenciats; permès l'estacionament

30

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 10. Diagnosi de les infraestructures pedalables de Montcada i Reixac, 2008. Font: EMT (Projecte Àrea Bicing)

31

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

&DO WHQLU HQ FRPSWH TXH HQ DTXHVW SOD OHV GXHV YLHV SDUDOāOHOHV DOV ULXV V¶KDQ SUHV com a senders pedalables, fent-OHV G¶XQD DOWUD FDWHJRULD $L[z alteraria els càlculs oferts per aquest projecte, que queden actualitzats en les fitxes dels eixos (capítol 7). El següent plànol mostra la xarxa viària inventariada.

32

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

ADJUNTAR PLÀNOL XARXA VIÀRIA

33

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

4.2.2.

Motorització

/¶tQGH[ GH PRWRULW]DFLy YD DQDU DXJPHQWDQW a Montcada fins al començament de la SULPHUDGqFDGDGHOVTXDQHVYDHVWDELOLW]DU$PLWMDQVG¶DTXHVWDGqFDGDDSDUWLU de 2004) el ritme torna a ser creixent, per baixar en el 2008, darrer any que apareix a OHVGDGHVGHO¶,'(6&$7FRQVXOWDGHVSHUDDTuest estudi.

Figura 11. Evolució de la motorització a Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a partir GHGDGHVGHO¶,'(6&$7

Val a dir que, tot i que fins a finals dels 1990, la motorització de Montcada era molt VLPLODUDODPLWMDQDFDWDODQDDSDUWLUG¶DTXHVWmoment comença a superar-la. Condició que encara es manté aquest darrer any. 4XDQW D OD WLSRORJLD G¶DTXHVW SDUF YHKLFXODU WUREHP XQD SUHVqQFLD moderada de les motocicletes ja que aquest 9% correspon a 62,2 per cada 1.000 habitants, inferior a la mitjana catalana (84,72 per cada 1.000 habitants, un 12,2%).

34

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 12. Tipologia del parc de vehicles a Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a SDUWLUGHGDGHVGHO¶,'(6&$7

4.3. /RFDOLW]DFLyG¶HTXLSDPHQWV Montcada i Reixac, degut a la seva extensió i demografia, compta amb una gran GLYHUVLWDW G¶HTXLSDPHQWV S~EOLFV UHSDUWLWV OD PDMRULD SHU OD ]RQD PpV FqQWULFD GH OD FLXWDW L H[FORHQW OHV ]RQHV UHVLGHQFLDOV GH OD 9DOOHQoDQD O¶HVWDQ\ GHOV *DOOHFV L &DQ 3RPDGDTXHVyQG¶~VH[FOXVVLYDPHQWUHVLGHQFLDO En quant als equipaments educatius, consta de 6 escoles Bressol repartides per Can Cuiàs, Can Sant Joan, Montcada Nova i Font Pudenta; 10 escoles Primàries repartides SHU WRW HO PXQLFLSL Q¶KL KD FRP D PtQLP XQD D FDGD EDUUL  L  ,(6 WDPEp UHSDUWLWV homogèniament pel territori. Hi ha dues biblioteques, una a Montcada Nova (AQUA) que forma un complex amb la piscina municipal i una al barri de Can Sant Joan. /¶HVFRODG¶DGXOWVHVWUREDDOEDUULGH&DQ6DQW-RDQLJXDOTXHXQDHVFRODGHWDOOD Hi ha un museu municipal situat al centre del municipi. En quan a equipaments esportius, a part de la piscina ja mencionada, hi ha dos SROLHVSRUWLXVPpVXQD&DQ&XLjVLO¶DOWUHD0RQWFDGD&HQWUHXQDSLVWDG¶DWOHWLVPHDO 3ODG¶HQ&ROOLGRVFDPSVGHIXWEROXQDOEDUULGHOD)RQW3XGHQWD amb el límit amb la )HUUHULDLO¶DOWUHD&DQ&XLjV 4XDQ D HTXLSDPHQWV VDQLWDULV 0RQWFDGD L 5HL[DW Wp GRV &HQWUHV G¶$WHQFLy 3ULPjULD XQDOEDUULFHQWUHLO¶DOWUHD0RQWFDGD1RYDLXQGLVSHQVDULD&DQ6DQW-RDQ

35

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Al barri Centre també hi trobem equipaments com: Jutjat de Pau, Seguretat Social, Registre Civil, organisme de gestió tributària, notaria,... (Q GHILQLWLYD D 0RQWFDGD L 5HL[DF OD PDMRULD G¶HTXLSDPHQWV HV FRQFHQWUHQ HQ HOV EDUULVPpVFqQWULFVH[FHSWXDQWHOVHGXFDWLXVTXHQ¶KLKDGHUHSDUWLWVD tots els barris. (OSOjQROLQIRUPDWLXGHO¶(07, a banda del transport públic, RIHUHL[O¶HPSODoDPHQWGHOV principals equipaments de Montcada. Aquest plànol es va actualitzant periòdicament i HVSRWWUREDUDOZHEGHO¶(07

36

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 13. Plànol informatiu de Montcada. Font: EMT (2009)

37

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

4.4. Xarxa de transport públic 4.4.1.

Oferta

La informació sobre la oferta (horaris i freqüència) de transport públic es recull en la següent taula:

38

Bus Urbà

Bus Interurbà

RENFE

Ferrocarril

TMB

Font

Sarbus

Tugsal

Sagalès

TMB

Empresa

Metro

Mode de transport

N71 B18 B12 N3 A3 A4 620 648 62 76 96 102 103 104 155

L11 R2 R3 R4 R7

Línia

De Trinitat Nova (BCN) a Can Cuiàs (Montcada) Sant Vicens de Calders - Massanet Maçanes L'Hospitalet - Vic Sant Vicens de Calders - Manresa L'Hospitalet - Martorell Barcelona - Caldes de Montbui Barcelona - La Roca del Vallès Barcelona - Mollet del Vallès Barcelona - Mollet - Parets - Lliçà de Vall Barelona - Bigues i Riells Barcelona - Sentmenat Barcelona - Mollet - Granollers Montcada i Reixac - Santa Coloma de Gramenet Monctada i Reixac - Can Ruti Collblanc - Montcada i Reixac Barcelona - UAB Barcelona - Terrassa Ripollet - Barcelona Bellaterra - Montcada Sagrera - Montcada Sant Genís - C. Meridiana Sagrera - Montcada centre - Mas Rampinyo Pl. Eivissa - Cementiri de Collserola Montcada i Reixac - Cementiri de Collserola Fabra i Puig - Cementiri de Collserola Can Cuyàs - Sta. Mª Montcada

Descripció Horari Final 0:00 23:01 22:37 23:40 22:47 22:37 20:00 23:00 21:05 19:37 4:10 20:25 21:30 4:30 8:20 22:30 22:00 21:00 22:45 23:30 22:45 20:30 21:15

Horari Inici 5:00 5:08 5:25 5:04 6:55 5:00 7:00 5:30 5:50 5:22 1:10 7:00 6:30 22:30 7:50 6:00 4:45 6:00 4:35 5:30 4:35 7:30 6:00

3 expedicions 60 min 60 min 35 min 35 min 20 min 20 min 20 min 20 min 30 min 30 min 30 min 30 min 30 min 30 min 60 min 60 min 30 min 20 min 13 min 30 min 25 min 35 min 1h 10 min 1h 10 min 20 min 30 min

Freqüència Freqüència H. Punta Hora Vall 7 min 15 min 15 min 30 min 30 min 30 min 10 min 15 min 30 min 30 min 30 min 60 min 4 expedicions al dia 15 min 20 min 30 min 20 min

Feiner Horari Inici 5:00 5:08 5:25 5:24 6:55 4:55 9:30 5:55 7:25 7:35 1:10 8:00 22:30 9:00 7:10 6:00 7:20 8:10 7:20 7:30 10:00 9:45 8:40

Horari Final 0:00 23:01 22:12 23:40 22:23 22:30 20:20 22:55 20:35 20:35 4:10 20:00 4:30 21:50 22:30 22:00 22:00 23:30 22:00 20:30 13:00 17:15 20:25

39

Freqüència Freqüència H. Punta H. Vall 7 min 15 min 30 min 30 min 50 min 50 min 20 min 40 min 60 min 60 min 30 min 30 min 3 expedicions dia 30 min 30 min 60 min 2h 60 min 2h 60 min 60 min 60 min 60 min 20 min 20 min 60 min 60 min 40 min 40 min 30 min 30 min 40 min 60 min 30 min 30 min 40 min 40 min 1h 10 min 1h 10 min 1h 1h 1h 30 min 1h 30 min 40 min 40 min

Festiu

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

4.4.2.

Accessibilitat en bicicleta

/¶DFFHVVLELOLWDW HQ ELFLFOHWD DOV SXQWV DWUDFWRUV GH PRELOLWDW GHO WUDQVSRUW S~EOLF HVWDFLRQVLSULQFLSDOVSDUDGHVG¶DXWRE~V V¶DQDOLW]DHQDTXHVWDSDUWDW En HO VHJHQW SOjQRO HV PRVWUD O¶DFFHVVLELOLWDW DOV SXQWV DWUDFWRUV GH PRELOLWDW HQ transport públic des dels diferents barris de la ciutat, mitjançant un sistema de fletxes GHGLIHUHQWVFRORUV(OVFRORUVFRUUHVSRQHQDODVHJXUHWDWGHO¶DFFpVDDTXHVWVSXQWV. Es distingeixen tres categories tenint en compte: x

L¶HVWDWGHOHVHVWDFLRQVSDUDGHVDFFHVVLbles, ascensors, rampes)

x

L¶HVWDW GHOV YLDOV G¶DFFpV D OHV HVWDFLRQV H[LVWqQFLD GH FDUULOV ELFL H[LVWqQFLD de vies pacificades,...)

x

Els vials que connecten els diferents barris per enllaçar-los entre ells i amb les estacions / parades.

Les categories es poden resumir en:

40

x

Òptim V¶HQWpQ per una connexió òptima aquella que és fàcilment pedalable i amb alt nivell de seguretat. No té perquè existir infraestructura dedicada i el pendent és nul o molt baix.

x

Millorable: Aquelles connexions que, hi hagi infraestructura o no, no són molt adequades per a pedalar-hi amb total seguretat. Ens trobarem, per exemple, amb moltes cruïlles sense resoldre, convivència amb vianants i o amb vehicles QRUHFRPDQDGDGHJXWDO¶HVWUHWRUGHOHVYRUHUHV, a O¶DOWWUjQVLWGHOVYHKLFOHVRa TXH V¶KDn de pujar i baixar voreres sense guals, per exemple. El pendent pot ser nul, baix o moderat.

x

No recomanable DTXHOOHV FRQQH[LRQV RQ O¶DQDU HQ ELFL esdevé un perill, a causa, principalment, de OD LQH[LVWqQFLD G¶LQIUDHVWUXFWXUD GHGLFDGD O¶elevat trànsit rodat i la inexistència de voreres per a poder-hi circular en forma compartida amb els vianants. També es tenen en compte aquelles connexions on hi ha una forta pendent.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

&$19,$5 $48(67 3¬*,1$ 3(/ 3/¬12/ '¶$&&(66,%,/,7$7 (1 %,&,&/(7$ $/ TRANSPORT PÚBLIC.

41

Can Sant Joan

Mas Rampinyo Can Cuiàs

Carrerada

Montcada Centre

Montcada Centre Carrerada

Montcada i Reixac Ripollet Can Cuiàs

Plaça Espanya

Jaume I

Pont C33

Metro

Bus

42

Terra Nostra

Montcada i Reixac Santa Maria Montcada Birfurcació

C. Joan Miró

Mas Rampinyo

Montcada Centre

Montcada i Reixac Manresa

Av. Catalunya

Montcada Centre

Montcada i Reixac

Tren

Barri

Estació/Parada

Mode

Bona accessibilitat des de molts punts de la ciutat a causa de la seva centralitat. Bon accés des del mateix barri i des de la passarel·la a Montcada Nova. Accés no tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés no recomanable des de Can Cuiàs, Terra Nostra i Mas Rampinyo. Una de les estacions més importants a causa de la seva ubicació al centre i de O¶HOHYDGD freqüència de les seves línies. Bon accés des del mateix barri. Accés millorable des de Mas Rampinyo i la Ferreria, la Carrerada i Pla de'n coll. Accés no viable des de barri centre, Can Sant Joan, Can Cuiàs Accés òptim des del mateix barri i des de Montcada centre per l'Avinguda de la Riera. Accés no viable des de Can Cuiàs ni pel costat Oest de les vies cap a Montcada centre. Accés bo des del mateix barri. Millorable des de la Carrerada i Pla de'n Coll i Terra Nostra. No recomanable des de Centre, Can Sant Joan, Can Cuiàs. Barri amb molta pendent. Accés bo des del mateix barri i no recomanable des de la resta de barris de la ciutat. Accés complicat des del mateix barri. Millorable des de Pla d'en Coll i Mas Rampinyo i Montcada Centre. No recomanable des de Terra Nostra, Can Sant Joan ni Can Cuiàs Bona accessibilitat des de molts punts de la ciutat a causa de la seva centralitat. Bon accés des del mateix barri i des de la passarel·la a Montcada Nova. Accés no tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés dolent des de Can Cuiàs, Terra Nostra i Mas Rampinyo. Accessibilitat millorable des del mateix barri, no recomanable des de la resta de barris de la ciutat. Accés complicat des del mateix barri. Millorable des de Pla d'en Coll i Mas Rampinyo i Montcada Centre. No recomanable des de Terra Nostra, Can Sant Joan ni Can Cuiàs Accés bo des del mateix barri. Millorable des de la Carrerada, 3ODG¶HQ Coll i Terra Nostra. No recomanable des de Centre, Can Sant Joan, Can Cuiàs.

Bona accessibilitat des del mateix barri com també des de la passarel·la a Montcada Nova. Accés no tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés no recomanable des de Can Cuiàs, Terra Nostra i Mas Rampinyo.

Accessibilitat

Correcte

Accesos correctes

Accés per escales.

Accés correcte

Accessos correctes

En pendent.

Dos accessos.

Un accés.

Dos accessos.

Bona, del costat Oest. Ben connectat des del carrer Major. Dos accessos.

Accessos

No n'hi ha.

No Q¶hi ha

No Q¶hi ha.

1¶Ki ha un.

1¶Ki ha un de no accessible

No n'hi ha.

N'hi ha un.

No n'hi ha.

No n'hi ha.

No Q¶hi ha.

Pàrquing Bici No Q¶hi ha.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

4.4.3.

Transport de la bicicleta als transports públics

La possibilitat de transportar la bicicleta en els diferents transports públics possibilita que es realitzin desplaçaments més llargs i contribueix a la reducció del temps de viatge. Les condicions del transport de la bicicleta en els diferents transports públics disponibles a Montcada, depenen de la normativa de viatgers de cadascun dels operadors. En aquest apartat es reuneixen els diferents extractes de dites normatives, el següent quadre resum avança els resultats: Mode de transport

Empresa

Possibilitat de transportar la bicicleta

Metro

TMB

Els dies laborals hi ha restriccions

Ferrocarril

RENFE

Sí (excepte els matins dels laborables)

Bus Interurbà

Sagalès

Només protegides amb una funda o caixa

Tugsal

Només bicis plegables i segons les aglomeracions

Sarbus

Prohibit

Font

Sense informació

TMB

Només plegables i segons aglomeració

Bus Urbà Taula 4.

4.4.3.1.

Resum de les possibilitats de transportar la bicicleta en els diferents transports públics.

Metro

Horari Dissabtes, diumenges i festius: tot el dia. Feiners (juliol i agost): tot el dia Feiners (resta de l'any): de 5h00 a 7h00 de 9h30 a 17h00 i de 20h30 fins a la fi del servei.

43

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Normativa Les bicicletes es transporten a les plataformes. A la línia 11 els trens tenen espais específics per a les bicicletes.

Condicions: x

L'empresa es reserva el dret de no admetre passatgers amb bicicleta si causes justificades així ho aconsellen.

x

Edat mínima: 14 anys.

x

S'admet una bicicleta per persona que es transporta sota la responsabilitat de l'usuari/ària.

x

Les bicicletes plegables que no tinguin mides superiors a 100 x 60 x 25 cm, no seran subjectes a la present normativa.

x

Es poden fer servir els ascensor, però no les escales mecàniques.

4.4.3.2.

RENFE

Horari Dilluns a divendres: de 10 a 15 h. Dissabtes, diumenges i festius: tot el dia

Normativa Rodalies: Es pot portar la bicicleta sempre i quan els trens no vagin molt plens. Si el tren s'omple, et poden fer baixar (a criteri del revisor). Des de març del 2009, les bicicletes plegables poden viatjar a qualsevol hora del dia.

44

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Regional: Es poden portar en tots els trens: en el furgó si n'hi ha (a tots els "Catalunya Exprés", i a alguns "Delta" o "Regional"), penjada dels ganxos, o a la plataforma, sempre i quan no hi hagi molta gent (en les mateixes condicions que en Rodalies). Per a grups més grans de 5 persones s'ha de demanar un permís a la Gerència de Regionals, que es troba a l'Estació de Sants (Tel. 93 495 60 60). Llarg recorregut: La facturació ha desaparegut. La possibilitat que queda és desmuntar les bicis (rodes, pedals, seient, plegar manillar, etc.) i guardar les peces en una bossa de les que venen a les botigues especialitzades. En aquest cas, la normativa de RENFE permet portar les bicicletes amb algunes restriccions. Internacional: La facturació també ha desaparegut. Les companyies ferroviàries europees solen donar certes facilitats, sobretot per als trens regionals. Si portes la bicicleta dins una bossa les restriccions solen ser menors. Alguns trens (com TALGO, TGV) tenen condicions especials.

4.4.3.3.

Bus interurbà

No existeix una normativa especíILFDTXHUHJXOLO¶DGPLVVLyGHOHVELFLVDOVEXVRV /DQRUPDWLYDTXHV¶DSOLFDpVHO Reglament de viatgers dels serveis de transport públic de superfície de l'àmbit de l'entitat metropolitana del transport/DELFLFOHWDV¶HQWpQFRP XQ³SDTXHWRREMHFWH´LDTXHVWHVVyQOHVUHJXODFLRQVTXHV¶DSOLTXHQ Article 5. Prohibicions i) Introduir objectes o materials que puguin ser perillosos o molestos per als passatgers i en general qualsevol paquet o objecte de mides superiors a 100 x 60 x 25 cm., excepte els cotxets de nen. No obstant l'exposat, l'empresa prestatària dels serveis de transport, per a determinats objectes d'ús comú la mida dels quals fos superior a les anteriorment determinades, podrà autoritzar-ne el transport i fixar les condicions específiques quan a la utilització dels serveis per als seus portadors. $L[tVHJRQVHO)(&$9)HGHUDFLy&DWDODQDG¶$XWRWUDQVSRUWGH9LDWJHUV FRPDUHJOD JHQHUDO HQ HOV DXWREXVRV QR HV SRW DGPHWUH O¶DFFpV GH OHV ELFLV DPE OHV VHJHQWV excepcions:

45

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

1.- Que en la seva conGLFLy G¶HTXLSDWJHV R HPEDOXPV KDXULHQ G¶DQDU SOHJDGHV  acompleixin les mateixes condicions que qualsevol altre equipatge de mà que es pugui SXMDUDO¶DXWRE~VGLPHQVLRQVLFDUDFWHUtVWLTXHV - com una maleta petita de mà. 2.- 4XH O¶DXWRE~V GLVSRVL GH ERGega i la bici vagi situada en aquesta, de forma FRUUHFWDPHQWHPEDODGDLSOHJDGDSHUDQRIHUPDOEpODERGHJDGHO¶DXWRE~VLHOVDOWUHV equipatges.

4.4.3.4.

Transports urbans

En el cas dels transports urbans, la regulació acostuma a fer-VHDWUDYpVG¶RUGHQDQFHV A MRQWFDGDQRV¶KDWUREDWODQRUPDWLYDUHODWLYDDDTXHVWSDUWLFXODU6LQRHVUHJXODSHU RUGHQDQoDFDODWHQGUHDOHVFRQGLFLRQVGHO¶HPSUHVDJHVWRUDG¶DTXHVWVHUYHL(QFDV TXH QRTXHGL UHJXODGDSHU O¶HPSUHVD HV VHJXLUj OD QRUPDWLYD SHU DOV transports dins dHO¶jPELWGHO¶(QWLtat Metropolitana del Transport.

46

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

5. MOBILITAT

5.1. Quantificació dels principals fluxos de mobilitat i motius 5.1.1.

Fluxos de la mobilitat

La població de 4 i més anys resident a Montcada i Reixac realitza un total de 687.084 desplaçaments setmanals: un promig diari de 110.044 desplaçaments en dia feiner (3,60 desplaçaments per persona) i 68.432 en dissabte i festiu (2,24 desplaçaments per persona). Promig dia feiner

Promig cap de setmana

Total setmanal

Desplaçaments

110.044,00

68.432,00

687.084,00

Promig desplaçaments persona

3,60

2,24

22,51

Taula 5.

Desplaçaments a Montcada i Reixac. Font: IERMB a partir de l¶(04

En funció GH O¶RULJHQ L OD GHVWLQDFLy HOV GHVSODoDPHQWV UHDOLW]DWV SHOV UHVLGHQWV D Montcada i Reixac es classifiquen en tres grups: interns, de connexió i externs.

Figura 14. Repartiment dels desplaçaments en funció de O¶RULJHQ i la destinació, en dia feiner. Font: IERMB, a partir de O¶EMQ 06.

47

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 15. 5HSDUWLPHQWGHOVGHVSODoDPHQWVHQIXQFLyGHO¶RULJHQLODGHVWLQDFLyHQFDSGH setmana. Font: IERMB, a partir de O¶EMQ 06.

En cap de setmana decreix la proporció de desplaçaments de caràcter intern a favor de la mobilitat de connexió i ambdós tipus de recorregut assoleixen pràcticament la mateixa proporció (48,1% i 48,4% respectivament). Tot i que en dia feiner els desplaçaments interns són els més nombrosos, el volum de desplaçaments de connexió és també molt elevat. Això es deu a la posició geogràfica de Montcada i Reixac dins la Regió Metropolitana de Barcelona, que ha incentivat una forta relació amb els municipis del seu entorn.

5.1.2.

Motius de la mobilitat

En dia feiner OD PRELOLWDW SHUVRQDO L O¶RFXSDFLRQDO VyQ SUjFWLFDPHQW LJXDOV XQ  dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 49,4% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa).

48

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Oci; 13,9% Oci; 13,9%

Estudis; 18,2% Estudis; 18,2%

Treball; 31,2% Treball; 31,2%

Otros; 50,6% Otros; 50,6%

Compres quotidianes; 9,6% Compres quotidianes; 9,6% Acompanyar altres persones; 8,1% Acompanyar altres persones; 8,1% Altres; 6,6% Altres; 6,6% Gestions personals; 5,3% Gestions personals; 5,3% Visita amic/familiar; 5,2% Visita amic/familiar; 5,2%1,9% Compres no quotidianes; Compres no quotidianes; 1,9%

Figura 16. Motius de la mobilitat en dia feiner. Font: elaboració pròpia a partir de O¶IERMB, EMQ 06.

Així, dels 110.044 desplaçaments realitzats pels residents a Montcada i Reixac en un dia feiner, un 27,7% correspon a la mRELOLWDW SHUVRQDO XQ  D O¶RFXSDFLRQDO L HO 45,1% restant als desplaçaments de tornada a casa. En la mobilitat ocupacional la generada per motius de treball és la majoritària (63,1%), PHQWUHTXHHQODPRELOLWDWSHUVRQDOKRpVO¶RFLGLYHUVLy i el passeig (27,5%), seguit de OHVFRPSUHVTXRWLGLDQHV LO¶DFRPSDQ\DUSHUVRQHV  En quant als caps de setmana, els desplaçaments generats per motius personals i la conseqüent tornada a casa representen gairebé el total de la mobilitat. Els motius que JHQHUHQ XQ PDMRU QRPEUH GH GHVSODoDPHQWV VyQ O¶RFLGLYHUVLySDVVHMDU OHV YLVLWHV D familiars i amics i les compres quotidianes.

Oci; 46,4% Oci; 46,4% Ocupacional; 8,4% Ocupacional; 8,4%

No ocupacional; No ocupacional; 91,6% 91,6%

Visita amic/familiar; 13,8% Visita amic/familiar; 13,8% Compres quotidianes; 13,4% Compres quotidianes; 13,4% Altres; 5,2%

Altres; 5,2% Gestions personals; 4,7% Gestionsno personals; 4,7%4,5% Compres quotidianes; Compres noaltres quotidianes; 4,5% Acompanyar persones; 3,7% Acompanyar altres persones; 3,7%

Figura 17. Motius de la mobilitat en cap de setmana. Font: elaboració pròpia a partir de O¶IERMB, EMQ 06.

49

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

5.2. Repartiment modal En general, en les enquestes de mobilitat que es realitzen sobre el territori de Montcada V¶KDQGHWHFWDW dos inconvenients: -

1R GLIHUHQFLHQ ELFLFOHWD QRPpV SDUOHQ GH PRGHV ³QR PRWRULW]DWV´ R ³DOWUHV PRGHV´

-

La mostra és molt baixa com per poder extrapolar-la i obtenir un repartiment modal fiable.

Així, disposem de dades específiques per bicicletes però tenen una antiguitat FRQVLGHUDEOH GHO¶HQTXHVWDGHPRELOLWDWREOLJDGDTXHDFWXDOPHQWV¶KDVXEVWLWXwW SHU O¶(04  , HQ O¶(04 HQV WUREHP DPE HO SUREOHPD GH OD Qo diferenciació de la bicicleta. 7RWLO¶DQWLJXLWDWPRVWUDUHPOHVGDGHVGLVSRQLEOHVGHELFLFOHWDLWRWVHJXLWPRVWUDUHPOHV GH O¶(04 SHU D 0RQWFDGD DOJXQHV HVSHFLDOPHQW UHFDOFXODGHV SHU D XQD PLOORU LQWHUSUHWDFLyDSDUWLUGHO¶LQIRUPHGHO¶,(50%SHUDO¶EMT.

5.2.1.

La mobilitat obligada (EMO 2001)

/¶(QTXHVWD GH 0RELOLWDW 2EOLJDGD (02  HV UHDOLW]D MXQW DPE HO FHQV GH SREODFLy Recull les dades referents al primer viatge que realitzen al matí els residents majors de 16 o més anys que treballen o estudien fora de casa, i només per aquests motius específics. Són, per tant, xifres diàries corresponents únicament als dies feiners i referides aproximadament a la meitat de la mobilitat obligada de tot el dia, ja que comptabilitzen només el primer viatge del matí, però no la tornada. A Montcada i Reixac, en dies feiners, es realitzen un total de 12.340 desplaçaments diaris per mobilitat obligada (treball o estudi) que tenen com origen aquest terme municipal (any 2001). 6HJRQV DTXHVWD HQTXHVWD O¶DQ\  HO UHSDUWLPHQW Podal dels desplaçaments generats a Montcada i Reixac va ser el següent:

50

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Transport Transport públic públic 26,7% 26,7%

Vehicle privat Vehicle privat 56,9% 56,9%

A peu A peu 16,0% 16,0% Bicicleta Bicicleta 0,4% 0,4%

Figura 18. Repartiment modal dels residents de Montcada i Reixac en desplaçaments interns i de connexió, per raons de feina i estudis. Font: elaboració pròpia a partir de l¶(02.

5.2.2.

La mobilitat quotidiana (EMQ 2006)

Dels 110.044 desplaçaments que realitzen els residents a Montcada i Reixac en dia feiner, el 44,6% es fan en modes no motoritzats (a peu i en bicicleta), el 38,2% en transport privat i el 17,1% restant es fan en transport públic. Dels desplaçaments realitzats en transport privat, la majoria són en cotxe (90,2%), i tan sols un 6,9% es fan en motocicleta. En relació als desplaçaments en transport públic, el 67,0% es realitzen en modes ferroviaris, el 24,7% en autobús i la resta en altres mitjans de transport públic (8,3%). Entre els modes ferroviaris, Renfe Rodalies és el més emprat (51,8%), seguit a força distància del metro (14,0%). Aquest fet és lògic tenint en compte que es tracta dels dos únics mitjans ferroviaris que transcorren SHUO¶LQWHULRUGHOPXQLFLSLLHOFRPXQLTXHQDPE HOVPXQLFLSLVGHO¶HQWRUQLDPE%DUFHORQDSULQFLSDOGHVWLQDFLyGHOVGHVSODoDPHQWVTXH fan els residents a Montcada i Reixac. 3HO TXH ID DOV PRGHV YLDULV O¶DXWRE~V XUEj L O¶DXWRE~V LQWHUXUEj WHQHQ XQD SURSRUció G¶~VJDLUHEpLJXDOLUHVSHFWLYDPHQW 

51

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 19. Repartiment modal en dia feiner. Font: EMT (IERMB)

Figura 20. Desglossament del repartiment modal de transport públic. Font: EMT (IERMB)

(QFDSGHVHWPDQDODSURSRUFLyG¶~VGHOWUDQVSRUWSULYDWDXJPHQWDFRQVLderablement   L SDVVD D VHU HO PRGH GH GHVSODoDPHQW PDMRULWDUL $TXHVW IHW V¶H[SOLFD SHU O¶LQFUHPHQW GHOV GHVSODoDPHQWV GH PDMRU GLVWjQFLD HQ FDS GH VHWPDQD 3HU FRQWUD GLVPLQXHL[QRWDEOHPHQWODTXRWDG¶~VGHOVPRGHVQRPRWRULW]DWV LGHOWUDnsport públic (11,9%).

52

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 21. Repartiment modal en cap de setmana. Font: EMT (IERMB)

Com a conclusions sobre el repartiment dels modes de transports, notem que: -

Els modes no motoritzats (44,6%) són els que presenten una major proporció G¶~VHQGLDIHLQHU

-

En cDS GH VHWPDQD DXJPHQWD VLJQLILFDWLYDPHQW O¶~V GHO WUDQVSRUW SULYDW TXH passa a ser el de major proporció G¶~V

-

Renfe (51,8%) és el transport públic més emprat pels ciutadans de Montcada i Reixac.

Per últim, veiem com varia la fracció de modes on motoritzats en dia feiner en funció del tipus de desplaçament:

53

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 22. Repartiment modal en dia feiner en funció del tipus de desplaçament. Font: EMT (IERMB)

54

-

Desplaçaments interns: Els modes de transport més utilitzats en els desplaçaments que transcorren íntegrament al municipi són els no motoritzats  (OWUDQVSRUWSULYDWWpXQDSURSRUFLyG¶~VQRWDEOH PHQWUHTXH el transport públic és minoritari (4,6%).

-

Desplaçaments de connexió: En els desplaçaments de connexió el vehicle privat és el mitjà més emprat (59,1%), seguit del transport públic (35,7%). En aquest tipus de desplaçaments els modes no motoritzats tenen una proporció G¶~VPROWUHGXwGD

-

Desplaçaments externs: El vehicle privat és el mitjà més utilitzat en els desplaçaments externs en dia feiner (46,6%), seguit del transport públic  /DTXRWDG¶~VGHOVPRGHVQRPRWRULW]DWVpVPHQRU 

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

6. DIAGNOSI DE LA MOBILITAT EN BICICLETA

6.1. Infraestructures per a bicicleta 6.1.1.

Itineraris ciclistes

Actualment a Montcada i Reixac, no hi ha cap carril bicicleta en la trama urbana de la ciutat exceptuant un tram de vorera bici. Fora de la trama urbana hi ha senders pedalables al marge dels rius, tant del Besòs, com del Ripoll.

Foto 3.

Sender pedalable llera riu Besòs

Foto 4.

Sender llera riu Ripoll

55

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Com es pot observar a les fotografies, el de la llera del Besòs està ben condicionat però el del Ripoll, no és tan practicable. A la següent fotografia es veu el sender del Riu Ripoll en el seu pas per Ripollet, just al límit municipal amb Montcada i Reixac.

Foto 5.

Sender pedalable del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. Font: elaboració pròpia.

$TXHVWD pV O¶única infraestructura existent al municipi, una infraestructura compartida DPE HO YLDQDQW L UHODFLRQDGD DPE OD ELFL HQ WHUPHV G¶RFL GH SDVVHLJ R GH UXWD interurbana, però no aprofitable per a desplaçaments urbans quotidians. A més a més, HOVDFFHVVRVDDTXHVWHVLQIUDHVWUXFWXUHVQRHVWDQJDLUHFRQGLFLRQDWVMDTXHQRV¶KLSRW DFFHGLU DPE ELFLFOHWD G¶XQD IRUPD zSWLPD GHV GH FDS SXQW GH la ciutat perquè les voreres són estretes i la carretera no està gaire pacificada per a permetre la cohabitació amb els vehicles.

Foto 6.

56

Accés al sender del riu Besòs (pont). Font: elaboració pròpia.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

$O¶$YLQJXGDGHOD5LEHUDHQXQGHOVVHXVWUDPVHVYDLPSODQWDUXQDYLDFLFOLVWDDOD vorera, però a causa del seu estat i a les seves constants invasions per aparcament, QRO¶KHPFRQVLGHUDWFRPDWDO

Foto 7.

Vorera bici a O¶Avinguda de la Ribera. Font: elaboració pròpia

$ EDQGD G¶DTXHVWHV YLHV FLFOLVWHV HQ DOJXQV FDUUHUV GH &DQ 6DQW -RDQ L OD 5LEHUD encara es pot observar senyalització horitzontal en calçades compartides. Es tracta dels logos de limitació a 30 km/h i de la bicicleta en pintura blanca, a calçada. Aquesta SLQWXUDHVWjHQFRQGLFLRQVGHSRFDOOHJLELOLWDWLQRV¶KDIHWPDQWHQLPHQWSHOTXHQRHV considera operativa. El concepte era escaient i es recull també en aquest pla.

Foto 8.

Carrer Carril amb senyalització de cohabitació. Font: elaboració pròpia.

57

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

6.1.2.

6.1.2.1.

Aparcaments per a bicicletes

Inventari

/¶LQYHQWDULDGDWDGH-XQ\IHWSHUO¶$MXQWDPHQW és el següent:

58

59

ID 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

LLOC IES Montserrat Miro IES La Ferreria IES La Ribera Col·legi la Salle Estació de RENFE de Terra Nostra Estació de RENFE de Mas Rampinyo Estació RENFE Montcada Manresa Estació RENFE França/Passeig de Gràcia Camp de futbol La Ferreria Camp de futbol Can Sant Joan Montcada AQUA Pavelló Miquel Poblet Zona Esportiva Centre Casa de les Aigües Ajuntament Auditori Casa de la Vila Casal de Gent Gran de la Mina Casal de Gent Gran de Montcada i Reixac Centre Cívic Can Cuiàs Centre Cívic La Ribera Comissaria Mossos d?Esquadra Centre Comercial EL Punt Parc de la coloma. Davant CEIP Elvira C Placa Lluis Companys

ADREÇA Carrerada, s/n C. Progrés, 3 C. Larramendi, s/n Pg. Sant Joan Baptista de la Sal C.Alzina - C.Priorat C. Angel Guimerà C. Bogatell C. Generalitat C. Progrés, s/n C. Font, s/n C. Tarragona, 32 C. Camí de la Font Freda, 3 C. Bonavista, s/n C. Parc de les aigües, s/n Av. Unitat, 6 Placa GHO¶(VJOpVLD C. Major, 32 C. Parc de les Aigües, s/n Parc de Salvador Allende, s/n C. Geranis, s/n C. Llevant, 10 C. Segre/C. Pla de Matabous Passeig de Sant Jordi/C. Verdi Parc de la Coloma Placa Lluis Companys

BARRI Montcada Nova Font Pudenta Montcada Centre Montcada Nova Terra Nostra Masrampinyo Centre Centre Font Pudenta Can Sant Joan Montcada Nova Pla d?en Coll Centre Can Sant Joan Centre Centre Centre Can Sant Joan Montcada Nova Can Cuiàs La Ribera Pla d?en Coll Mas Duran Masrampinyo Centre

X 432032 431399 432383 432323 430545 431811 432085 432305 431726 432063 432117 432243 432460 432188 432221 432324 432291 432145 432196 430773 432327 432095 431686 431976 432344

Y 4593565 4593038 4592534 4593562 4592707 4594431 4593012 4593039 4593280 4591761 4593926 4593765 4593302 4591688 4592551 4593304 4593185 4591927 4593510 4590750 4592231 4594484 4594133 4594210 4592816

JUNY_2010 NO HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS NO HI ÉS NO HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS NO HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS SÍ HI ÉS

Figura 23. Plànol de localització dels aparcaments per a bicicletes. Font: Ajuntament de Montcada

$ EDQGD G¶DTXHVW LQYHQWDUL V¶KDQ WUREDW DOJXQV DOWUHV GXUDQW HO WUHEDOO GH FDPS 3er veure la situació actual dels aparcaments, consultar plànol de diagnosi dels mateixos.

60

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

6.1.2.2.

Valoració

Montcada i Reixac disposa de 25 aparcaments per a bicicletes. La valoració global és positiva, la majoria es troben en bon estat i són operatius, però V¶KDQGHWHctat alguns temes que es poden millorar: x

Manteniment: la majoria es troben HQERQHVWDWWRWLTXHQ¶KLKDTXHV¶KDXULHQ de revisar i fixar o treure algunes barres en concret.

x

Senyalització: en alguns aparcaments manca senyalització, cosa que dificulta la seva visibilitat i localització per part dels usuaris.

x

Ubicació: Q¶KL KD GH PROW EHQ FROāORFDWV L Q¶KL KD TXH QR VyQ SURX YLVLEOHV R accessibles en bicicleta.

7RWVHJXLWHVUHFXOOO¶DYDOXDFLyG¶DOJXQVDSDUFDPHQWVYLVLWDWVLOHVVHYHVPLOORUHV /¶DSDUFDPent de O¶,(6/D5LEHUDRQHVYHXTXHHVWjHQERQHVWDWVHQ\DOLW]DWLHQXQ porxo que protegeix les bicis de les condicions meteorològiques.

Foto 9.

Aparcament IES La Ribera. Font: elaboració pròpia.

Un exemple millorable quant a ubicació VHULD HO GH O¶HVWDFLy de tren de Montcada i Reixac Ripollet. En primer lloc, no es troba a SURSGHO¶DFFpVDO¶HVWDFLytampoc està senyalitzat, no està protegit de les condicions meteorològiques adverses (en estacions és recomanable, perquè és possible que les bicicletes estiguin aparcades durant un període llarg) i el més important de tot, és que QRV¶KLSRWDFFHGLUQLsortir-ne, ja que V¶XELFDHQXQDLOODVHQVHDFFHVVRVSHr a vianants.

61

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 10.

Estació de tren de Montcada i Reixac Ripollet. Font: elaboració pròpia

/¶DSDUFDPHQW GHO camp de futbol tampoc és recomanable perquè no està en un lloc YLVLEOHQRHVWjVHQ\DOLW]DWLpVQRPpVG¶XQDURGDQRHVSRWOOLJDUODELFLFOHWDGHIRUPD segura).

Foto 11.

Aparcament al camp de futbol. Font: elaboració pròpia.

Quant als nous aparcaments que V¶estan instal·lant al carrer Major, són adequats. 6¶REVHUYD SHUz TXH seria més interessant posar menys barres i fer més punts repartits homogèniament pel carrer amb la corresponen senyalització vertical.

62

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Foto 12.

Aparcaments al Carrer Major. Font: elaboració pròpia.

Un altre cas similar és el del centre comercial El Punt, on es concentren moltes barres però només en dos punts. Seria més interessant repartir els punts i posar-hi menys barres; i sempre que sigui possible, en llocs on estiguin protegits de les condicions climàtiques.

Foto 13.

Aparcament centre comercial El Punt. Font: elaboració pròpia.

Una molt bona pràctica pV O¶DSDUFDPHQW PRWRELFL Recordar però que aquests aparcaments quedin aprop de carrers o vies per on la bici hi pugui accedir de forma còmoda.

63

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 14.

Aparcament combinat moto+bici, Carrer Llevant . Font: elaboració pròpia.

/¶H[HPSOHGH l¶DSDUFDPHQW GHO¶Djuntament és adequat: protegit i de tipus U invertida. només caldria instal·lar-hi la senyalització.

Foto 15.

$SDUFDPHQWDO¶HQWUDGDGHO¶$MXQWDPHQW)RQWHODERUDció pròpia.

Un altre bon exemple seria aquest:

64

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Foto 16.

Casal de Gent Gran. Font: elaboració pròpia.

A SURSGHO¶DFFpVVHQ\DOLW]DWLDSarcament de tipus Universal. En ubicacions en parcs, cal també posar aparcaments tipus U invertida, com en aquest exemple:

Foto 17.

Aparcament en el Parc de la Coloma. Font: elaboració pròpia.

Li faltaria instal·lar la senyalització vertical. En aquest cas particular, una de les barres està HQPDOHVWDWLV¶KDXULa de revisar. 6¶KD G¶LQWHQWDU HYLWDU SRVDU DTXHVWs WLSXV G¶DSDUFDPHQWV HQ Oa via pública, ja que només es pot lligar la bicicleta en una roda i el risc que la robin és alt.

65

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 18.

Aparcament per lligar una roda, Carrer Bruch. Font: elaboració pròpia.

'¶DOWUD EDQGD O¶REVHUYDFLy GXUDQW HO WUHEDOO GH FDPS pV O¶LQGLFDGRU SHU D OD GHPDQGD G¶DSDUFDPHQW VL HV WUREHQ PROWHV ELFLFOHWHV DSDUFDGHV HQ OORFV QR UHJODPHQWDULV O¶DQRPHQDW³IO\SDUNLQJ´ YROGUjGLUTXHKLKDGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWVHQDTXHOOSXQW Un exemple fotografiat durant el treball de camp, a la següent fotografia.

Foto 19.

Aparcament en llocs no reglamentaris com a senyal de la demanda latent, Carrer del Mig (davant del Condis). Font: elaboració pròpia.

6.2. Ús de la bicicleta Montcada i Reixac té, actualment, una forta iniciativa relacionada amb la bicicleta encapçalada per Montcada en Bici, una entitat amb força tradició i amb voluntat de potenciar la utilització de la bicicleta com a vehicle quotidià.

66

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Tot i la poca infraestructura dedicada YHXUHDSDUWDWG¶LQIUDHVWUXFWXUDGHODGLDJQRVL , a Montcada es poden observar bicicletes a la zona XUEDQDG¶XQDPDQHUDQRWDEOH7DQWDO centre de la ciutat, on hi ha força equipaments municipals, com a la zona del polígon i barris perifèrics. I V¶DSUHFLHQELFLFOHWHVWDQWG¶RFLFRPGHGHVSODoDPHQWVTXRWLGLDQV 6¶KDREVHUYDWTXHHQPROWHVRFDVLRQVOHVELcicletes van per la vorera, tot i ser estreta, creant força conflictes amb vianants 7DPEp V¶KD YLVW que, en algunes ocasions, van per la calçada sent aquesta perillosa per les poques mesures de reducció de velocitat i permeabilitat en general. Es veuen moltes ELFLV D O¶HL[ TXH XQHL[ OHV GRV OOHUHV GHO ULX $YLQJXGD GH OD 5LEHUD Carrer del Vapor, Carrer de la Química,...) on es circula, majoritàriament per la FDOoDGD FRPSDUWLQW O¶HVSDL DPE HOV YHKLFOHV G¶DOW WRQDWJH TXH WUDQVLWen per aquesta zona. També V¶KDQREVHUYDWELFLFOHWHVDO3ROtJRQ,QGXVWULDO3ODG¶HQ&ROOLDO%DUULGH Can Sant Joan.

Foto 20.

Carrer del Vapor. Font: elaboració pròpia

6.3. Potencialitat de la bicicleta El municipi de Montcada, per les seves característiques físiques i les del seu viari i el transport, té una potencialitat determinada per a la bicicleta. En aquest apartat es recolliran els punts forts i els dèbils que determinen aquesta potencialitat. Entre els punts forts per a la circulació en bicicleta que té Montcada, trobem els que es comenten a continuació.

67

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

x

Montcada i Reixac és una ciutat molt extensa, amb barris molt allunyats del centre. Les marxes a peu són dissuasòries per les grans distàncies i a la vegada, poden representar una alternativa per a la bicicleta.

x

La zona urbana del municipi és, en general, força plana i amb pendents assequibles per a la bici en la major part.

x

Té molts punts G¶HQOODoLQWHUPRGDO o LHV HVWDFLRQV GH WUHQ VyQ XQ SXQW G¶DWUDFFLy LPSRUWDQW GH desplaçaments i Montcada en té  FRP UHFXOO O¶DSDUWDW GH PRELOLWDW 7RWHV DTXHVWHV HVWDFLRQV VyQ SROV G¶DWUDFFLy D XVXDULV TXH YDQ SULQFLSDOPHQW D %DUFHORQD SHUz TXH WDPEp V¶XWLOLW]D SHU GHVSODoDU-se per la comarca i a comarques veïnes, tant per a desplaçaments TXRWLGLDQVFRPG¶RFL o (VWDFLRQVG¶$XWREXVRVLQWHUXUEDQV. o Parades de bus urbanes.

x

Ciutat de pas entre Barcelona, Vallès Occidental i Vallès Oriental: el municipi es troba situat en un emplaçament que el fa ser un lloc de pas per tothom que vulgui sortir de Barcelona en direcció Nord. Pel que fa a la bicicleta, Montcada i 5HL[DF IRUPD SDUW GH O¶LWLQHUDUL GHO %HVzV GHV GH *UDQROOHUV ILQV D OD Mediterrània seguint el curs del Riu, com també el del Ripoll, per anar a Ripollet, Cerdanyola, la Universitat Autònoma, Barberà, Sabadell,...

x

Connexions de Montcada amb altres municipis: Montcada té a la seva àrea G¶LQIOXqQFLDPROWHVSREODFLRQV. Com es pot observar a la figura, en un radi de 8 Km DTXHVWDORQJLWXGpVODTXHV¶XWLOLW]DSHUDOVGHVSODoDPHQWVLQWHUPXQLFLSDOV al Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona) des del centre de Montcada, hi ha: o pel Nord connecta amb la Llagosta i Mollet, o SHUO¶2HVWDPE5LSROOHW&HUGDQ\RODL%DUEHUjGHO9DOOqVL o pel Sud amb Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

68

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

88Km Km

Figura 24. ¬UHDG¶LQIOXqQFLDinterurbana en bicicleta des de Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a partir de base Google.

La proximitat amb altres ciutats és un punt positiu per a la promoció de la bicicleta en el municipi, ja que aquestes distàncies amb punts atractors tan forts són molt assequibles amb aquest mitjà de transport. x

Excursions: O¶entorn natural és molt favorable SHUDO¶~VGH la bicicleta com a oci LHVSRUWDO¶DLUHOOLXUH

x

Teixit social: /¶e[LVWqQFLDG¶DVVRFLDFLRQVLYHwQDWconscienciat (es veuen bicis tot i no haver-hi gaire infraestructures) és un indicador que hi ha interès i demanda ODWHQWSHUO¶~VGHODELFLFOHWD

Punts dèbils: x

/¶HIHFWHEDUUHUDTXHJHQHUHQOHVJrans infraestructures que existeixen (línies de tren, autopistes,...) i que fan difícil algunes connexions.

69

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

70

x

Gran utilització del cotxe com a transport quotidià (cultura del cotxe)

x

Poca infraestructura per a bicicletes

x

Pocs aparcaments per a bicicletes

x

Algunes pendents en punts concrets (no en la majoria del poble)

x

Viari poc segur per a circular-hi en bici (gran intensitat de trànsit i velocitats superiors a 30 km/h en algunes vies).

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

7. PROPOSTA '(/$;$5;$'¶,7,1(5ARIS

7.1. Disseny de la xarxa 7.1.1.

La xarxa per a bicicletes segons la jerarquia viaria

8QFRSDQDOLW]DWHOYLDULDFWXDOGH0RQWFDGDL5HL[DFV¶KDFUHDWXQD[DU[DG¶LWLQHUDULV que connectin tots els barris entre siG¶XQDIRUPDUjSLGDGLUHFWDLVHJXUD x

Xarxa viària bàsica: es descarta la utilització de les bicicletes en aquesta categoria de viari a causa de les velocitats màximes de 50 km/h i un alt volum de trànsit.

x

Xarxa viària secundària: es planteja carril bici segregat en algun punt en concret, en cap cas es planteja cohabitació amb els vehicles motoritzats en DTXHVWHV YLHV WDQW SHU O¶DOW volum de trànsit com perTXq WDPEp V¶DSOLFD la màxima velocitat permesa en zona urbana.

x

Xarxa bàsica local: generalment, en aquestes vies, sempre que es pugui i que IRUPLSDUWG¶XQDFRQQH[LyFRQYHQLHQWHQWUHEDUULVRcap DFHQWUHVG¶DWUDFFLyGH GHVSODoDPHQWVHVSODQWHMDFDUULOELFLVHJUHJDW$TXHVWVHPSUHV¶LQWHQWDUjTXH sigui en la calçada, per tal de no treure espai als vianants i evitar situacions de SHULOOLV¶LQWHQWDUjTXHDIHFWLOHVPtQLPHVSODFHVG¶DSDUFDPHQWSRVVLEOHVDWqVD la problemàtica general respecte O¶DSDUFDPHQWGHYHKLFOHVSULYDWVDOFDUUHU(Q aquells puQWV RQ QR KL KDJL HVSDL D OD FDOoDGD V¶HVWXGLDUj O¶HQFDELPHQW del FDUULO D OD YRUHUD 6L DTXHVWD QR KR SHUPHWpV HV PLUDULD G¶HVWXGLDU VL pV possible, en algun punt en concret, poder fer que les bicis puguin cohabitar amb els vehicles motoritzats, sempre implementant senyalització i mesures de UHGXFFLyGHYHORFLWDWWLSXVHVTXHQHVG¶DVHFRL[LQVEHUOLQHVRV.

x

Xarxa residencial: en general, es proposa que tota la xarxa residencial passi a ser Zona 30 i que la bicicleta comparteixi la calçada amb els vehicles, en aquells carrers que siguin estrets i no hi càpiga un carril bici. En aquells que són unidireccionals i tenen prou amplada, es pot plantejar fer un carril bici en FRQWUDVHQWLWSHUWDOG¶DSURILWDUO¶HVSDLLIHUPpVIjFLOODPDU[DHQELFLDODFLXWDW

71

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

7.1.2.

Criteris generals per al disseny de la xarxa

(OV FULWHULV JHQHUDOV HQ HOV TXH V¶KD EDVDW HO GLVVHQ\ GH OD [DU[D SHGDODEOH SHU D Montcada són els següents: x

Connexió entre els diferents barris: tenint en compte les pautes descrites DQWHULRUPHQW V¶KD FUHDW Xna xarxa que uneixi tots els barris entre si G¶XQD forma directa i segura, sense donar tombs redundants i evitant els desnivells més importants que són dissuasoris.

x

Donar servei als centres atractors de mobilitat: s¶KDn tingut en compte els equipaments, escoles i centres generadors de desplaçaments com els centres comercials.

x

Intermodalitat: la xarxa SHGDODEOHV¶KDFUHDW amb la idea que des de qualsevol barri es pugui arribar a les estacions de tren, SDUDGHVG¶autobús interurbà i de metro de forma ràpida, GLUHFWDLVHJXUDSHUWDOG¶HQIRUWLUODLQWHUPRGDOLWDWELFL transport públic, una combinació molt atractiva en quant a temps de viatge i que creiem que és clau per al futur de la bicicleta en el municipi.

x

Connexió intermunicipal: connectar de forma segura i directa les ciutats del voltant (Barcelona, Santa Coloma, Cerdanyola, Ripollet i la Llagosta) ja que les distàncies a aquestes poblacions són relativament curtes i molt assequibles per fer-les en bicicleta.

x

Accés a O¶HQWRUQ QDWXUDO aprofitant la proxLPLWDW G¶HQWRUQV QDWXUDOV V¶KD GH connectar les estacions de tren i els barris amb els accessos als parcs i entorns QDWXUDOVG¶XQDIRUPDVHJXUDDWHQHQWDODJUDQGHPDQGDGHELFLFOHWHVG¶RFLTXH existeix.

7.1.3.

Tipologies de vies ciclistes

Per a les definicions de les vies ciclistes, veure apartat 1.1.1.4. Vies ciclistes.

7.1.3.1.

Carril bici segregat

Generalment en calçades de la xarxa bàsica de circulació, aquest tipus de vies ciclistes necessiten separacions físiques respecte dels vehicles motoritzats. Els VHSDUDGRUVSRGHQVHUG¶REUDSHFHVGHFDXW[~RDOWUHVHOHPHQWV A Barcelona es poden trobar peces de diversos models, les més recentment instal·lades són les que mostra la següent fotografia: 72

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Foto 21.

Peces de segregació als carrils bici de Barcelona. Font: elaboració pròpia.

La següent secció mostra un carril bici segregat amb peces, adjacent a carrils de circulació de motoritzats.

Figura 25. 6HFFLyHQSODQWDG¶XQFDUULOELFLELGLUHFFLRQDOHQFDOoDGDVHJUHJDWDPESHFHV Font: elaboració pròpia

,QFO~V HV SRW VHJUHJDU PLWMDQoDQW XQD OtQLD G¶DSDUFDPHQt, com mostra la següent secció. (QDTXHVWVFDVRVFDOUHVSHFWDUXQHVSDLGHPDUJHSHUO¶REHUWXUDGHSRUWHVLOD possible invasió dels ocupants dels vehicles aparcats.

73

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 26. Secció de la sHJUHJDFLyG¶XQFDUULOELFLELGLUHFFLRQDOPLWMDQoDQWDSDUFDPHQWGH cotxes. Font: elaboració pròpia.

Figura 27. 6HFFLyGHODVHJUHJDFLyG¶XQFDUULOELFLELGLUHFFLRQDOPLWMDQoDQWDSDUFDPHQWGH motos. Font: elaboració pròpia.

En el cas dels carrils bici segregats amb aparcament, també es poden afegir peces, col·locades linealment, per evitar que els cotxes envaeixin el carril bici. Com es pot veure a les seccions, les amplades compleixen amb els mínims i recomanacions del Manual de disseny de vies ciclistes de Catalunya (PTOP). Com que es tracta de carrils bici bidireccionals, la mida mínima és de 2m i la recomanada de 2,5m. De la mateixa manera, per a tots els casos presentats, si el carril bici fos unidireccional, les mides mínimes i recomanades serien 1,50 i 1, 75m. Aquests carrils bici necessiten especial atenció a les cruïlles, on cal donar visibilitat i protecció especials a la bicicleta, ja que és menys previsible per a ODUHVWDG¶XVXDULVGH la via, amb qui no han compartit el mateix espai. Això és especialment rellevant en el FDVGHOVFDUULOVELFLVHJUHJDWVSHUOtQLHVG¶DSDUFDPHQWMDTXHDL[zIDTXHVLJXLQHQFDUD menys visibles per als vehicles motoritzats i, per tant, menys previsibles.

74

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

7.1.3.2.

Carril bici no segregat

Es tracta de carrils bici únicament delimitats per la senyalització amb pintura a la FDOoDGD $TXHVWV FDUULOV FRQVWLWXHL[HQ XQD UHVHUYD G¶HVSDL SHU D OD FLUFXODFLy GH OD ELFLFOHWDVHQVHOLPLWDUO¶DFFpVSHUSDUWGHOVDOWUHVXVXDULV (O FDUULO ELFL V¶XWLOLW]D TXDQ QR HV SRGHQ XWLOLW]DU SHFHV SHU D VHJUHJDció per temes G¶DFFHVVLELOLWDW D OD YRUHUD SHOV YHKLFOHV GH OD FDOoDGD R VLPSOHPHQW TXDQ QR VyQ necessàries condicions de segregació física. Tant en el cas dels carrils bici segregats com en els no segregats, cal vigilar la disposició i la tipologia de l¶DSDUFDPHQWSHUDYHKLFOHVPRWRULW]DWVMDTXHOHVPDQLREUHV i obertura de portes poden envair el carril bici i generar situacions de perill

Figura 28. Secció en planta de carril bici bidireccional no segregat. Font: elaboració pròpia.

7.1.3.3.

Vorera bici

Aquest tipus de viHVFLFOLVWHVQRPpVV¶KDQG¶LPSOHPHQWDUHQDTXHOOVFDVRVHQHOVTXH HV GLVSRVL G¶HVSDL VXILFLHQW L KR SHUPHWLQ HOV IOX[RV GH YLDQDQWV 7DPEp pV SUHIHULEOH que es trobin segregats del trànsit de vianants mitjançant elements físics, si és possible del propi mobiliari urbà com ara arbres i/o bancs, que ofereixen altres serveis

75

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

als usuaris (ombra i repòs, respectivament). La segregació física ajuda a minimitzar els conflictes amb els vianants. És necessari tenir sempre en compte que cal respectar als vianants, ja que la via ciclista transcorre pel seu espai. També que, pel fet que és el seu espai, aquests encara disposen de prioritat per creuar el carril per qualsevol punt, tot i que no poden transitar per sobre o aturar-se. El ciclista ha de moderar la velocitat en aquest tipus de vies ciclistes, per tal de poder preveure els moviments dels vianants i no generar situacions de risc.

Figura 29. Vorera bici bidireccional. Font: elaboració pròpia.

7.1.3.4.

Sender pedalable i pista-bici

Per definició, es tracta de vies ciclistes de traçat independent del trànsit motoritzat. Els senders són per a què vianants i ciclistes hi circulin en condicions de cohabitació. En cas que siguin exclusives per a ciclistes s'anomenen pistes-bici. En els senders cal posar atenció especialment a les amplades mínimes per tal que es GLVSRVLG¶HVSDLSHUDWRWVGRV

76

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

En general, transcorren per zones verdes, parcs o similars. Per això, cal que es construeixen amb coherència amb aquests espais (material compactat o estabilitzat i ferms i paviments particulars en desnivells i pendents).

Foto 22.

7.1.4.

Sender pedalable al Ripoll. Font: elaboració pròpia.

Senyalització de les vies ciclistes

/DQRUPDWLYDVHFWRULDOHVWDWDOLQGLFDFRPV¶KDQGHVHQ\DOLW]DUOHVYLHVFLFOLVWHV$PpV HQ DTXHVW DSDUWDW V¶H[SORUHQ OHV SRVVLELOLWDWV G¶Ddaptar la senyalització reglamentària per a millorar les condicions de la circulació ciclista.

7.1.4.1.

Via ciclista

/DVHQ\DOLW]DFLyGHYLDFLFOLVWDV¶DSOLFDUjDOHVWLSRORJLHVGH x

Carril bici segregat

x

Carril bici no segregat

x

Vorera bici

Encara que tinguin l'avantatge que són espais reservats per a la circulació de les bicicletes (i això prohibeix i/o limita la utilització per part d'altres usuaris de la via), la xarxa de carrils bici no sempre resulta prou segura, idònia o disponible per als desplaçaments del ciclista quotidià, ja sigui per motius de disseny de la infraestructura o d'utilització indeguda de la mateixa (per invasió d'altres usuaris). Per això, no sempre és vàlida l'obligatorietat de circular pels carrils bici en especial pels segregats, com

77

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

inclouen algunes ordenances), ja que es poden donar moltes casuístiques que faran impossible la circulació i seria il·lògic penalitzar al ciclista en aquestes situacions. Es podria considerar l'obligatorietat de l'ús dels carrils bici (i, en conseqüència, la prohLELFLyG¶XWLOLW]DUODFDOoDGD TXDQODYHORFLWDWHQFDOoDGDIRUDGHNPKRPpVR per altres característiques de la via que desaconsellessin fortament la cohabitació. Les vies en la ciutat, especialment les quals no siguin xarxa bàsica (que s'associen a les majors velocitats i intensitats de tràfic), han de ser vies utilitzables per a tots els vehicles.

(RGC) Camino reservado para ciclos. R-407 Obligación para los conductores de ciclos de circular por el camino a cuya entrada esté situada y prohibición a los conductores de los demás vehículos de utilizarla

Figura 30. Senyalització reglamentària carril bici. Font: Reglamento General de Circulación

És per això que la pròpia senyalització dels carrils bici ha de reflectir preferència en lloc d'obligatorietat, és a dir, en comptes d'utilitzar la senyalització rodona blava, hauria d'utilitzar-se la quadrada, que significa: - Caràcter exclusiu però no obligatori. Es prohibeix la utilització per a la circulació d'altres usuaris. - En el carril reservat per a certs vehicles (en aquest cas bicicletes), la reserva no implica obligatorietat sinó preferència.

78

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Senyal de carril reservat per bicicleta, sense caràcter obligatori. No reglamentària.

Figura 31. Senyalització de carril reservat per a bicicletes. Font: elaboració pròpia

Tot i que no és reglamentària, sí que es podria equiparar a les que existeixen per al carril bus, que correspon a la senyal:

(RGC) Carril reservado para autobuses S-51 Indica la prohibición a los conductores de los vehículos que no sean de transporte colectivo de circular por el carril indicado. La mención taxi autoriza también a los taxis la utilización de este carril. En los tramos en que la marca blanca longitudinal esté constituida, en el lado exterior de este carril, por una línea discontinua, se permite su utilización general exclusivamente para realizar alguna maniobra que no sea la de parar, estacionar, cambiar el sentido de la marcha o adelantar, dejando siempre preferencia a los autobuses y, en su caso, a los taxis.

Figura 32. Senyalització reglamentària per al carril reservat per a vehicles de transport col·lectiu i taxi. Font: Reglamento General de Circulación.

7.1.4.2.

Pista o Sender pedalable

El senyal normatiu (annex del Reglamento General de Circulación  pV O¶6- ³6HQGD &LFODEOH´ Sempre que es compleixi la definició normativa (ha de ser compartit amb vianants i de traçat independent al del trànsit motoritzat), es farà servir aquesta.

79

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

(RGC) Senda ciclable S-33 Indica la existencia de una vía para peatones y ciclos, segregada del tráfico motorizado, y que discurre por espacios abiertos, parques, jardines o bosques.

Figura 33. Senyalització reglamentària per a sender pedalable. Font: Reglamento General de Circulación

7.1.5.

7LSRORJLDG¶HVSDLVFRPSDUWLWV

La bicicleta pot compartir espais amb vehicles motoritzats o amb vianants. Segons el disseny del carrer, aquest espai acostuma a ser la calçada per a vehicles motoritzats i la vorera en el cas dels vianants. En les vies de plataforma única, tots tres tipus G¶XVXDULV FRPSDUWHL[HQ OD YLD DTXHVW GLVVHQ\ V¶DFRVWXPD D aplicar en les vies limitades a 20 km/h i/o zones residencials. Així doncs, tindrem: -

Cohabitació en zones limitades a 30 km/h

-

Cohabitació en zones limitades a 20 km/h

-

Cohabitació en voreres

Aquest pla director proposa la implementació de mesures toves (senyalització KRULW]RQWDOLYHUWLFDO SHUWDOG¶DFRQVHJXLUXQHIHFWHUjSLGLPtQLPDPHQWHILFDo Les mesures dures, com són les mesures físiques (coixins berlinesos, modificacions de la trajectòria ± xicanes ± HVTXHQHV G¶DVH R SDVVRV GH YLDQDQWV HOHYDWV SHr exemple), contribueixen encara més eficaçment a la moderació de la velocitat però KDXULHQGHVHUREMHFWHG¶XQDSODQLILFDFLyHVSHFtILFD$L[zVíHQHOFDVTXHV¶LPSODQWLQ aquest tipus de mesures, haurien de ser aptes per a bicicleta, és a dir:

80

x

Allà on siJXLSRVVLEOHPLUDUG¶HYLWDUTXHOHVPHVXUHVItVLTXHVDIHFWLQDOHVYLHV FLFOLVWHV/¶HVSDLPtQLPGHSDVSHUDOHVELFLFOHWHVKDXUjGHVHUGHFP

x

Si no es poden evitar o estan en calçades compartides:

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

o Aquelles mesures que tinguin arestes, com ara els passos de vianants elevats, haurien de tenir un perfil sinusoïdal per evitar els sotracs a les bicicletes. o On hi hagi rampes, aquestes no haurien de ser superiors al 16%.

7.1.6.

6HQ\DOLW]DFLyG¶HVSDLVFRPSDUWLWV

eV LPSRUWDQW TXH V¶XWLOLW]L XQD VHQ\DOLW]DFLy TXH V¶Hntengui per tots els usuaris i que sigui visible per a tots. A més, cal que doni visibilitat a la bicicleta. Aquest aspecte és especialment important en zones on no hi ha un elevat ús de la bicicleta i aquesta no és encara molt visible pels carrers. La sHQ\DOLW]DFLyV¶LPSOHPHQWDUjHQDTXHOOHVYLHVTXHIRUPLQSDUWGHOD[DU[DG¶LWLQHUDULV SHGDODEOHVGHOPXQLFLSLLTXHV¶KDJLQSURSRVDWSHUDODPRGHUDFLyGHOWUjQVLW

7.1.6.1.

Cohabitació en vies limitades a 30 km/h

En el cas que es tracti de carrers, àrees o zones 30, es podran aplicar les següents alternatives de senyalització, que inclouen la bicicleta en la senyalització de limitació de velocitat: Senyalització horitzontal /DVHQ\DOLW]DFLyKRULW]RQWDOHVFROāORFDUjDOSULQFLSLGHO¶LWLQHUDULSHUDELFLFOHWHVHQYiari limitat a 30 km/h. Si es tracta de zona 30, la senyalització es col·locarà a totes les SRUWHV G¶HQWUDGD D GLWD ]RQD /D FRUUHVSRQHQW VHQ\DOLW]DFLy GH ILQDOLW]DFLy HV FROāORFDUjDOILQDOGHO¶LWLQHUDULREpDOHVSRUWHVGHVRUWLGDGHODzona.

81

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 23.

SenyalLW]DFLyKRULW]RQWDOHQOHVSRUWHVG¶DFFpVDOD=RQDDPEELFLFOHWD (Barcelona). Font: elaboració pròpia.

Senyalització vertical La cohabitació es senyalitza amb un complement de bicicleta per a la senyalització de zona 30. En aquest cas, també es recomana que es pinti la bicicleta en les portes G¶DFFpVDOD]RQDla senyalització que es podria utilitzar seria la següent:

Figura 34. Senyal vertical en un carrer amb itinerari bici on hi ha cohabitació bicicletes vehicles motoritzats. Font: Elaboració pròpia

82

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

7.1.6.2.

Cohabitació en vies limitades a 20 km/h

La zona residencial, amb un límit de velocitat a 20 km/h, és idònia per a la circulació en bicicleta. Aquesta es pot efectuar en ambdues direccions de circulació per a bicicleta, LQFO~VTXDQVyQQRPpVG¶XQDGLUHFFLySHr als altres vehicles, donada la moderació de la velocitat i sempre que es compleixin altres condicions necessàries com la GLVSRQLELOLWDWG¶HVSDLLODSULRULWDWGHODPRELOLWDWGHOVYLDQDQWV 3HU WDO G¶LQFRUSRUDU OD ELFLFOHWD HQ HOV LWLQHUDULV SURSRVDWV TXH HVtiguin senyalitzats G¶DTXHVWDPDQHUDHVSURSRVDTXHHVIDFLVHUYLUHOFRPSOHPHQWGHODELFLFOHWDWDOFRP mostra la figura següent:

Figura 35. Senyal S-28 i adaptació del complement S-880. Font: elaboració pròpia

Generalment, com han estipulat moltes ordenances, la circulació per a bicicletes en aquests ambients tan moderats es pot produir genèricament en ambdós sentits, encara que la direcció dels vehicles motoritzats només es faci en un sentit.

7.1.6.3.

Cohabitació en voreres

En els cassos on hi hagi cohabitació en vorera, cal senyalitzar-ho per tal que els vianants prevegin la circulació de bicicletes i també perquè les bicicletes siguin conscients que comparteixen espai i actuïn conseqüentment (adaptin la seva velocitat). No hi ha cap senyalització reglamentària, però es proposa la següent:

83

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 36. Senyalització aconsellada per a zones de cohabitació amb vianants. Font: elaboració pròpia.

7.2. 3URSRVWDG¶LWLQHUDULV /HVILW[HVGHOVHL[RVGHOD[DU[DG¶LWLQHUDULVFRQWHQHQIUDJPHQWVGHOSOjQROGHSURSRVWD corresponent, la llegenda del qual és la següent:

Figura 37. /OHJHQGDGHOSOjQROGHSURSRVWDG¶LWLQHUDULVSHGDODEOHV)RQWHODERUDFLySUzSLD

84

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

(Q DTXHVWV IUDJPHQWV V¶KD UHVVDOWDW HO WUDP TXH IRUPD SDUW GH O¶HL[ HQ THVWLy mitjançant una línia discontínua com la que es mostra a continuació:

Figura 38. /tQLDDPETXHHVUHVVDOWDHOWUDoDWGHO¶HL[)RQWHODERUDFLySUzSLD

A banda dels fragments del plànol, les fitxes contenen els següents camps: x

Descripció: HVGHVFULXSHUTXLQYLDULSDVVDO¶HL[LTXLQHV]RQHVHQOODoD

x

Punts singulars: dels trams que compRVHQ O¶HL[ KL KDXUj DOJXQV TXH WLQJXLQ SDUWLFXODULWDWV(VWUDFWDGHODMXVWLILFDFLyGHO¶Dlternativa escollida, en els casos HQTXHDTXHVWDDOWHUQDWLYDSXJXLSUHFLVDUG¶H[SOLFDFLRQV

x

)DVHG¶LPSODQWDFLyQRV¶KDSRJXWIL[DUXQDIDVHGHWHUPLQDGDMDTXHDTuesta depèn de factors externs al propi pla. Tot i això, en aquest camp es donen els HOHPHQWVQHFHVVDULVSHUDGHFLGLUHQTXLQDIDVHSHUWRFDULDLPSODQWDUO¶HL[

x

PrioritatGHVGHOSXQWGHYLVWDWqFQLFLWHQLQWHQFRPSWHODLQIRUPDFLyVREUHO¶HL[ que es proSRUFLRQD V¶HVSHFLILFD VL OD SULRULWDW G¶LPSODQWDFLy pV $OWD Mitjana o %DL[D(VWUDFWDG¶XQFRPSOHPHQWLXQDPDMRUHVSHFLILFDFLyGHO¶DSDUWDWDQWHULRU

x

Pressupost FRVW DSUR[LPDW G¶LPSODQWDFLy SXQWXDO  Per tal de realitzar una valoració econòmica de les actuacions de forma aproximada, hem analitzat eix per eix. Hem tingut en compte els metres lineals de carril bici, si aquest és segregat o no, si és per vorera o per calçada i si va amb peces separadores o QR 7DPEp V¶KD WLQJXW HQ FRPSWH O¶DGDSWDFLy GH Juals, els encreuaments, els VHPjIRUVLO¶REUDFLYLOQHFHVVjULDSHUDOPDWHL[ 4XDQW DO SUHVVXSRVW GHOV WUDPV TXH V¶LQFORXHQ DO SURMHFWH )(,/ V¶KD IHW una DSUR[LPDFLy SUHQHQW XQFRVW GH ¼ SHUPHWUH OLQHDO WHQLQW HQ FRPSWHTXH HO SURMHFWH)(,/WHQLDXQDFRVWGH¼LXQDH[WHQVLyG¶XQV.P

x

Manteniment: cost aproximat del manteniment (anual). El cost de manteniment inclou també els trams que estan previstos a projectes executius.

85

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 1. De Montcada Centre a Montcada Nova

Descripció

Aquest eix recorre tot el Carrer Major, creua el pont de vianants, enllaça amb la Rambla dels Països Catalans fins arribar a la Plaça Espanya.

Longitud de O¶HL[

1.034 m

Punts singulars

x

Pont de vianants: es decideix fer cohabitació amb vianants en aquest punt a causa del risc que suposa creuar el pont de la BV1416 del riu Ripoll.

x

Rambla dels Països Catalans: a causa de OD FRQILJXUDFLy G¶DTXHVW carrer i O¶HOHYDW trànsit de vianants a la part central de la Rambla, com les mesures de pacificació de transit existent en la calçada, V¶RSWDSHUDIHUFRKDELWDFLyDPEHOVYHKLFOHVHQDTXHVWSXQW

Pendent

Baix

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Aquest eix està inclòs en el projecte executiu de Xarxa Ciclable (tram 9 i tram 11). Ja que: x

Ja hi ha un pla executiu,

x

Aquest eix enllaça amb molts altres eixos de la xarxa,

x

/HVDFWXDFLRQVVyQG¶LPSDFWHEDL[

Es considera que es pot executar de forma imminent.

86

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Prioritat

Alta

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼FEOSL)

Manteniment

1.¼DQ\

87

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 2. De Terra Nostra a Montcada Centre

Descripció

$TXHVWHL[GLVFRUUHSHUWRWDO¶$YLQJXGDGH7HUUD1RVWUDLFRQWLQXDSHO&DUUHU de la Riera de Sant Cugat fins al Carrer Major. També discorre pel Carrer Ripoll.

Longitud de O¶HL[

2.124 m

88

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 2. De Terra Nostra a Montcada Centre Punts singulars

x

Avinguda de Terra Nostra: Com que hi ha poc espai a O¶$YLQJXGDLhi ha carrers residencials i equipaments escolars, es decideix fer cohabitació amb els vehicles des de la N-150 al carrer Antoni Pujades.

x

Carrer de la Riera de Sant Cugat: es proposa des del Carrer Vapor al Carrer Major, cohabitació amb els vehicles a causa de la falta G¶HVSDL SHU D XQ FDUULO GHGLFDW FRP SHU O¶DOW ULVF TXH DFWXDOPHQW existeix en aquest punt per als vianants a causa de O¶DOWD YHORFLWDW GHOVFRW[HVLOHVYRUHUHVHVWUHWHV'¶DTXHVWDIRUPDTXHGDWRWDTXHVW corredor més segur i optimitzat.

x

Pont del Carrer Vapor: en aquest pont es preveu que es cohabiti amb els vehicles, a causa de la seva amplitud que impossibilita crear XQD FDUULO ELFL GHGLFDW $ PpV D PpV HV YLQGULD G¶XQ FDUUHU  L actualment ja existeixen mesures de pacificació de trànsit en aquest punt, pel que fa que sigui fàcilment aplicable aquesta mesura.

Pendent

Baix

Condicions G¶LPSODQWDFLy

(OWUDPLQIHULRUG¶DTXHVWHL[HVWjLQFOzVDOSURMHFWHH[HFXWLXde Xarxa Ciclable (tram 10). Ja que: x

(VWUDFWDG¶XQGHOVHL[RVSULQFLSDOV2HVW-Est

x

eVO¶~QLFHL[TXHHQOODoDDPE&HUGDQ\ROD

Es considera que és un eix estratègic. Prioritat

Alta

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼ ¼)(,/

Manteniment

¼DQ\

89

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 3. De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria.

Descripció

Aquest eix discorre pel Carrer Alzina, creua el pont per a vianants del final del mateix carrer, Carrer del Progrés des del Pont fins al carrer del Vapor, FDUUHUGHO9DSRUGHVG¶DTXHVWSXQWILQVHO&DUUHUGHOD4XtPLFD

Longitud de O¶HL[

2.214 m

Punts singulars

90

x

Pont Riera de Sant Cugat: pel poc espai de crear un carril segregat, es proposa cohabitació amb els vianants amb màxima prioritat per aquests (cal fins i tot baixar de la bici per creuar-lo)

x

Carrer del Progrés amb parc de la Font Pudenta: es bifurca, es pot seguir recte, pel parc, cohabitant amb els vianants o es pot seguir pel carrer Progrés per enllaçar amb el carril bici del Carrer Vapor.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 3. De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria. Pendent

Baix

Condicions G¶LPSODQWDFLy

%RQD SDUW G¶DTXHVW HL[ HVWj LQFOzV HQ HO SURMHFWH H[HFXWLX de la Xarxa Ciclable (trams 1, 2, 3 i 4). /DLPSRUWjQFLDG¶DTXHVWHL[UHVLGHL[HQTXe:

Prioritat

x

3HUPHW OD LQWHUPRGDOLWDW DPE O¶HVWDFió de Santa Maria amb el polígon,

x

Permet la connexió del polígon amb dos barris residencials.

x

&RQQHFWDDPEO¶HL[1RUG-Sud que enllaça amb Mas Rampinyo.

Alta

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼ ¼)(26/

Manteniment

¼DQ\

91

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 4. De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera.

Descripció

$TXHVW HL[ GLVFRUUH GHV GH O¶(VWDFLy GH 5RGDOLHV GH 0RQWFDGD %LIXUFDFLy )LQVDOFDUUHU0DMRU'HVGHO¶(VWDFLyGLVFRUUHSHO&DUUHUGe la Bateria, carrer de la Riera i Passeig de Can Rocamora.

Longitud de O¶HL[

2.700 m

92

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 4. De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera. Punts singulars

x

Carrer de la Bateria: a causa de O¶DPSODGD L DO WUànsit pacificat que existeix actualment, es proposa crear un carril bici en contrasentit per accedir d¶XQD IRUPD GLUHFWD GHV GH TXDOVHYRO SXQW GHO EDUUL D O¶HVWDFLyGHWUHQ

x

Per accedir al Carrer de la Riera es proposa passar pel pas soterrat des del Carrer del Camí en cohabitació.

x

Des de pas soterrat Can Sant Joan a Passarel·la: es proposa cohabitació amb els vehicles pel baix trànsit que es produeix.

x

5DPSHVG¶DFFpVDODSDVVDUHO·la: es proposa que sigui un carril bici. Actualment està tancada a la circulació dels vehicles motoritzats.

x

Passeig de Can Rocamora: es proposa crear un carril contrasentLWSHUDFFHGLUG¶XQDIRUPDGLUHFWDDOFDUUHUPDMRU

x

Pas soterrat carrer major: pel reduït espai, es proposa que en aquest punt sigui cohabitació amb els vehicles.

bici en

Pendent

Baix

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Aquest eix conté els trams 13, 14 i 15 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable. Aquest eix és el principal que connecta Can Sant Joan amb Montcada &HQWUHG¶XQDIRUPDUjSLGDLGLUHFWD

Prioritat

Alta

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼ ¼)(26/

Manteniment

6.¼DQ\

93

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 5. De Font Pudenta a Mas Rampinyo.

Descripció

Aquest eix discorre pel carrer de la Química, Carrer Bach, Carrer de Joan 0LUyL$YLQJXGDG¶(XURSD

Longitud de O¶HL[

2.560 m

Punts singulars

x

Pendents

Baix - mig

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Aquest eix conté el tram 5 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable, i el perllonga pel carrer Joan Miró i Av. G¶(XURSDILQVDO&DUUHU$QWLF6DQW&XJDW

Rotonda Carrer Bach amb Ctra de Ripollet: com que hi ha poc espai per a que hi hagi un carril segregat, es proposa en aquest punt, tot i que les voreres són estretes, cohabitació amb els vianants.

Aquest és un dels eixos principals de comunicació Nord-Sud. A més, vertebra molts altres eixos de la xarxa. Prioritat

Alta

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼ ¼)(26/

Manteniment

4.¼DQ\

94

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 6. De Plaça Espanya a Can Pomada.

Descripció

$TXHVW HL[ GLVFRUUH SHO FDUUHU )HUUHU L *XjUGLD FDUUHU G¶¬QJHO *XLPHUj Carrer de Salvador Dalí i Camí de Can Cabanyes.

Longitud de O¶HL[

1.412 m

Punts singulars

x

(VWDFLy 0RQWFDGD 5LSROOHW HV SURSRVD TXH HV FUHXL SHU O¶HVWDFLy baixant de la bici, tal i com fan els vianants.

Pendent

Baix - moderat

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Aquest eix conté els trams 8 i 7 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable, i allarga aquest darrer fins a Can Pomada. Aquest eix connecta: x

/¶HVWDFLyGHURGDOLHV0RQWFDGD5LSROOHW DPEHOVEDUULVGHOYROWDQW

x

Can Pomada amb la xarxa.

x

$PEO¶HL[TXHpVXQGHOVHL[RVSULRULWDULV

x

Amb la Ronda de les Escoles.

95

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Prioritat

Alta

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac, Generalitat de Catalunya (C-17, lateral)

Pressupost

¼ ¼)(26/

Manteniment

2.¼DQ\

96

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 7. Ronda de les Escoles.

Descripció

Projecte ³5RQGD GH OHV (VFROHV´, connecta tota una àrea escolar amb el centre de Montcada. Inclou el CAP de Les Indianes, el Pavelló Miquel Poblet, Montcada Aqua, la Biblioteca Elisenda de Montcada i el futur CEIP i ,(6TXHHVFRQVWUXLUjHQO¶DFWXDOXELFDFLyGHOHVSLVWHVG¶DWOHWLVPH

Longitud de O¶HL[

1.400 m

Punts singulars

9HXUHSURMHFWH³5RQGDGHOHV(VFROHV´

Pendent

Baix

Condicions G¶LPSODQWDFLy

(OSURMHFWH³5RQGDGHOHV(VFROHV´HVWjHQH[HFXFLyHQDTXHVWVPRPHQWV

Prioritat

Alta

(V WUDFWD G¶XQ HL[ LPSRUWDQW HQ DYDQoDW HVWDW G¶LPSODQWDFLy L a causa de la seguretat del camí escolar.

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

97

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Pressupost

¼3URMHFWH5RQGDGHOHV(VFROHV

Manteniment

1.¼DQ\

98

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 8. De Can Sant Joan a Montcada Centre per O¶avinguda de la Unitat.

Descripció

Aquest eix discorre pel carrer Bifurcació, Avinguda de la Unitat, Carrer de Colon fins a Carrer de Bogatell.

Longitud de O¶HL[

1.630 m

Punts singulars

x

Carrer Bifurcació: es proposa carril bici segregat

x

A partir de la cruïlla amb carrer de la Mina es proposa que vagi pel FRVWDW (VW GH O¶$YLQJXGD Ge la Unitat, en cohabitació amb els vehicles.

x

8Q FRS V¶DMXQWD O¶DYLQJXGD HV SURSRVD TXH YDJL VHJUHJDW ILQV D OD 3ODoD-RDQRW 0DUWRUHOO LG¶DOOjILQVDO&DUUHUGH %RJDWHOO es proposa cohabitació amb els vehicles pel poc espai per a que hi hagi un carril segregat i per les mesures de reducció de velocitat que existeix en O¶DFWXDOLWDW

Pendent

Baix

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Aquest eix uneix Can Sant Joan amb Montcada Centre per un corredor que transcorre per zona residencial. Representa una alternativa, que comprèn O¶HVWDFLy GH 0RQWFDGD %LIXUFDFLy D O¶HL[ LQIHULRU '¶DTXt TXH OD SULRULWDW QR sigui màxima, ja que és una alternativa a un altre eix amb més punts G¶LPSRUWjQFLD

99

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Prioritat

Baixa

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

100

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 9. (L[G¶XQLyGH0RQWFDGDL5HL[DF0DQUHVDDPEHOVHQGHUSHGDODEOHGHODOOHUDGHO Besòs.

Descripció

$TXHVW (L[ YD GH O¶HVWDFLy GH 5RGDOies Montcada i Reixac Manresa, Carrer Bogatell, Carrer Jaume I i pont de la BV-5012

Longitud de O¶HL[

412 m

Punts singulars

x

Des de Carrer Major a sender pedalable: es proposa cohabitació amb els vehicles a causa del poc espai per a fer-hi un carril bici segregat i a les mesures de pacificació de transit existent.

x

Pont de la BV-5012: es proposa implantar mesures de reducció de velocitat per fer un accés segur al transitat sender pedalable existent del riu Besòs.

Pendent

Nul

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Inclou el tram 12 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable. $OODUJD O¶HL[ SHU D WUDYHVVDU HO ULX L DUULEDU D O¶DOWUD EDQGD RQ KL KD XQ DOWUH sender pedalable.

101

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Prioritat

Alta

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada, Diputació de Barcelona (BV-5012, tram del pont)

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

102

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 10. (L[ G¶XQLy )RQW 3XGHQWD DPE O¶HVWDFLy DXWREXVRV LQWHUXUEDQV O¶HVWDFLy GH WUHQ 0RQWFDGDL5HL[DF0DQUHVDHO%DUULGH0RQWFDGD&HQWUHLO¶HL[

Descripció

Aquest Eix va des del Carrer Major, per la carretera vella fins al carrer del Vapor passant pel carrer dels Quartels.

Longitud de O¶HL[

670 m

Punts singulars

x

&DUUHWHUD 9HOOD Wp XQ SHQGHQW FRQVLGHUDEOH SHO TXH V¶KDXULD GH IHU carril bici segregat.

Pendent

Alt

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Aquest eix uneix de forma ràpida i directa el Pont del Carrer del Vapor i el %DUUL GH OD )RQW 3XGHQWD L 7HUUD 1RVWUD DPE O¶HVWDFLy G¶DXWREXVRV interurbans i Montcada i Reixac Manresa i la part més meridional del Barri &HQWUHG¶XQDIRUPDGLUHFWD

Prioritat

Baixa

Fase

103

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Agents implicats

Ajuntament de Montcada

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

104

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 11. (L[G¶XQLy3ROtJRQ,QGXVWULDOGHOD*UDQMDL3ROtJRQ0ROtG¶HQ%LVEHDPE5LSROOHW (continuant anella verda vorejant el riu)

Descripció

Eix que va des del Carrer Can Tapiola fins a Ripollet, pel costat del Polígon Industrial de la Granja i enllaça amb el carril bici existent a Ripollet (anella verda).

Longitud de O¶HL[

667 m

Punts singulars

x

Rotonda Carrer de la Química: enllaç amb eix 5.

Pendent

Nul

Condicions G¶LPSlantació

Aquest eix és important per a la connexió amb la xarxa pedalable de RipolletMDTXHQ¶pVODVHYDFRQWLQXDFLy

Prioritat

Alta

Fase

105

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

106

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 12. (L[G¶XQLy0RQWFDGD1RYDDPE3ROtJRQ,QGXVWULDOGH)RLQYDVD&DQ7DSLROHVLOD Granja i amb Ripollet.

Descripció

Eix que va des la Plaça Espanya, pel lateral i el pas per sota de les vies de tren de la R3, carrer Beat Oriol fins arribar a Ripollet.

Longitud de O¶HL[

1.213 m

Punts singulars

x

Pendent

Nul - baix

El pas per sota les vies es proposa, pel poc espai que hi ha, que només hi hagi un sentit de circulació per a la bici segregat per vorera, en sentit Plaça Espanya i en sentit Ripollet es proposa que sigui compartit amb els vehicles motoritzats, amb les mesures de pacificació pertinents.

107

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 12. (L[G¶XQLy0RQWFDGD1RYDDPE3ROtJRQ,QGXVWULDOGH)RLQYDVD&DQ7DSLROHVLOD Granja i amb Ripollet. Condicions G¶LPSODQWDFLy

$TXHVW HL[ pV O¶~QLF TXH XQHL[ G¶XQD IRUPD WRWDOPHQW DGDSWDGD D OD ELFL GH Montcada Nova a Mas Rampinyo. /D UHVWD G¶DOWHUQDWLYHV R Ep WUDYHVVHQ O¶HVWDFLy R Ep SDVVHQ SHU XQ WUDP G¶HVFDOHV PHQWUH QR KL KDJL DOWUHV propostes més òptimes però amb més obra civil). Corredor important per accedir a la Ronda de les Escoles i a parades de Bus interurbà des de diferents bDUULVDO¶DOWUDEDQGDGHOHVYLHV.

Prioritat

Mitjana

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac, Generalitat de Catalunya (C-17, lateral)

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

108

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 13. (L[G¶XQLyGHO%DUUL0RQWFDGD1RYDDPE5LSROOHW

Descripció

$TXHVW (L[ YD GHV GHO FRU GHO %DUUL GH 0RQWFDGD 1RYD SHU O¶$YLQJXGD GH Catalunya, des del carrer Àngel Guimerà, continua per la carretera de Ripollet fins a Ripollet.

Longitud de O¶HL[

1.184 m

109

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 13. (L[G¶XQLyGHO%DUUL0RQWFDGD1RYDDPE5LSROOHW Punts singulars

x

El pas per sota les vies és a través de les escales, que es recomana adaptar amb unes rampes o riells.

Foto 24.

Rampa per a bicicletes a escales. Estació FGC Gràcia, Barcelona. Font: elaboració pròpia.

x

Carretera de Ripollet des de C. Tagamanent fins a Bach: es proposa cohabitació amb el vehicle en sentit Ripollet i segregat en calçada en sentit contrari per la calçada.

x

&DUUHWHUDGH5LSROOHWGHVGH&%DFKILQVD5LSROOHWSHUO¶DPSODGDGH ODYRUHUDLO¶DOt trànsit a la calçada, es proposa que per aquest tram vagi segregat per calçada.

Pendent

Baix - mitjà

Condicions G¶LPSODQWDFLy

/¶HL[WpXQSXQWRQFDOVXSHUDUXQHVHVFDOHVTXHHVSURSRVDGHVDOYDUDPE unes guies metàl·liques o rampes, com es veu a la imatge anterior. '¶DOWUDEDQGDO¶HL[pVLPSRUWDQWSHUTXqSRUWDFDSDOFHQWUHGH5LSROOHW

Prioritat

Baixa

Fase Agents implicats

110

Ajuntament de Montcada, Diputació de Barcelona (BV-1411, tram des de la via del tren fins a Ripollet)

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 13. (L[G¶XQLyGHO%DUUL0RQWFDGD1RYDDPE5LSROOHW Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

111

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 14. (L[TXHXQHL[O¶HL[EDUULGH0DV5DPSLQ\R DPEHOFHQWUHFRPHUFLDO³(O3XQW´

Descripció

Aquest eix discorre pel Passeig de Sant Jordi, des del Carrer de Joan Miró fins al Carrer de Tagamanent.

Longitud de O¶HL[

340 m

Punts singulars

x

Passeig de Sant Jordi: aquest carril dóna accés a part de les YLYHQGHVDO&HQWUH&RPHUFLDO³(O3XQW´

Pendent

Mitjà

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Correspon al tram 6 del projecte executiu de Xarxa Ciclable.

Prioritat

Alta

Fase

112

A banda que està contemplat dins el projecte executiu, aquest eix porta a un centre atractor de mobilitat prou important. Es considera que la seva implantació donarà molta visibilitat a la bicicleta.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼)(26/

Manteniment

¼DQ\

113

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 15. (L[G¶XQLy%DUUL0DV5DPSLQ\R

Descripció

Aquest eix discorre pel Carrer Alzina, creua el pont peatonal del final del mateix carrer, carrer del progrés des del Pont fins al carrer del Vapor, carrer deO9DSRUGHVG¶DTXHVWSXQWILQVHO&DUUHUGHOD4XtPLFD

Longitud de O¶HL[

520 m

Punts singulars

x

Pont Riera de Sant Cugat: pel poc espai de crear un carril segregat, es proposa cohabitació amb els vianants amb màxima prioritat per a aquests (cal fins i tot baixar de la bici per creuar-lo)

x

Carrer del Progrés amb parc de la Font Pudenta: es bifurca, es pot seguir recte, pel parc, cohabitant amb els vianants o es pot seguir pel carrer Progrés per enllaçar amb el Carril bici del Carrer Vapor.

Pendent

Nul - mitjà

Condicions G¶LPSODQWDFLy

(OVWUHWVPpVLPSRUWDQWVG¶DTXHVWHL[VyQ

Prioritat

114

x

Cohesió del Barri Mas Rampinyo

x

Unió de Mas Rampinyo DPEO¶HVWDFLyGH0RQWFDGDL5HL[DF5LSROOHW.

Baixa

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

115

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 16. (L[G¶XQLy0DV5DPSLQ\RDPE3ROtJRQLQGXVWULDO3ODG¶HQ&ROO

Descripció

Aquest eix discorre pel carrer Frederic Montpou i pel Carrer Torrent de Can Payàs.

Longitud de O¶HL[

830 m

Punts singulars

x

Pas per sota la via de tren R3: a causa del poc espai per al vianant es proposa ampliar-lo per a encabir-hi un carril bici segregat. Una altra opció, si es permet reduir molt la velocitat dels cotxes en aquest punt, passaria per fer cohabitació.

Pendent

Mitjà

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Aquest eix és XQ FRUUHGRU GHV GHO SROtJRQ D 0DV 5DPSLQ\R G¶XQD IRUPD directa i aprofitant el nou pas sota les vies.

Prioritat

Baixa

Fase

116

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

92.900 ¼

Manteniment

¼DQ\

117

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 17. (L[G¶XQLy0RQWFDGDL5HL[DFDPE/D/ODJRVWD

Descripció

Aquest Eix discorre per tot el Carrer del Mig i per un tram de la Carretera N152a des de la Carretera del Mig fins a la Llagosta.

Longitud de O¶HL[

1.275 m

Punts singulars Pendent

N152a: a causa de ODFDWHJRULDGHYLDEjVLFDLO¶DPSODGDVXILFLHQWHV proposa fer un carril bici segregat que connecti fins a la Llagosta.

x

És una connexió intermunicipal important ja que pràcticament és WUDFWDG¶Xn continu urbà

x

Abasteix DOSROtJRQRQDFWXDOPHQWV¶KDQYLVXDOLW]DWELFLFOHWHVLQRKL ha infraestructura.

Nul

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Prioritat

x

Alta

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

118

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 18. (L[G¶XQLy0RQWFDGDL5HL[DFDPE&HUGDQ\ROD

Descripció

Aquest eix discorre per la N- GHV GH O¶$YLQJXGD GH 7HUUD 1RVWUD ILQV D Cerdanyola.

Longitud de O¶HL[

1.274 m

Punts singulars

x

N150: al ser una via bàsLFDHV GHVFDUWD O¶RSFLyGHFRKDELWDFLy LHV proposa fer un carril bici segregat que connecti amb Cerdanyola.

Pendent

Nul

Condicions G¶LPSODQWDFLy

(V WUDFWD GH O¶~QLF HL[ TXH XQHL[ 0RQWFDGD DPE &HUGDQ\ROD G¶XQD IRUPD ràpida i directa.

Prioritat

Mitjana

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada (la N-150 fou traspassada i és de compentència municipal)

119

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

120

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 19. (L[G¶XQLyGHOVEDUULV&DQ&XLjVL&DQ6DQW-RDQ

Descripció

Carrer de la Circumval·lació des de la parada de Metro al Carrer dels Fusters, Carrer dels Fusters, Carrer de la Bifurcació i N150 entre carrer dels Fusters i Carrer de la Bifurcació.

Longitud de O¶HL[

1.240 m

Punts singulars

x

Carrer de la circumval·lació: a causa de O¶DPSOH L el pendent, es proposa carril bici segregat.

x

Carrer dels Fusters: es proposa fer un carril bici segregat en tot el seu tram, a causa de O¶DOWWUjQVLWTXHH[LVWHL[

x

Nus N150-C17: es proposa creuar per la calçada, amb la semaforització existent seria suficient per fer-ho de forma segura.

Pendent

Baix - mitjà

Condicions G¶LPSODQWDFLy

$UD PDWHL[ O¶DFFHVVLELOLWDW GH YLDQDQWV L FLFOLVWHs a Can Cuiàs des de Can Sant Joan no és òptima. Per aconseguir-ho caldria fer una reforma integral, WDQWSHOTXHIDDO¶LWLQHUDULFLFOLVWDFRPHOSHDWRQDO

Prioritat

Baixa

121

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

¼

Manteniment

¼DQ\

122

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 20. Soterrament R2

Descripció

(QWRWO¶HL[SHURQDFWXDOPHQWSDVVHQOHVYLHVGHWUHQGHOD5HVSURSRVD fer un carril bici segregat.

Longitud de O¶HL[

3.600 m

Punts singulars

x

Totes aquelles cruïlles que hi haurà amb els altres eixos

Pendent

Baix

Condicions G¶LPSODQWDFLy

No hi ha dades. Depèn del projecte extern.

Prioritat

Pendent de Projecte de Soterrament

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac

Pressupost

-

123

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 21. Marge Oest del Riu Besòs

Descripció

Marge oest del riu Besòs, des del sud fins a al riu Ripoll. Aquesta via va seguint el marge del riu fent la corba fins al pont de les vies de tren, que quedarà desafectat amb el soterrament de les vies de la R2.

Longitud de O¶HL[

2.100 m

Punts singulars

x

&DOGUjXQDUDPSDG¶DFFpVDOSRQW

x

Caldrà fer rampes per accedir del marge als ponts pertinents i per poder SDVVDUDO¶DOWUDPDUJHGHOULX.

Pendent

Nul

Condicions G¶LPSODQWDFLy

(V SURSRVD PLOORUDU O¶HVWDW GHO VHQGHU H[LVWHQW SHU D IHU-lo transitable per a vianants i bicicletes.

Prioritat

Mitjana

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada

Pressupost

-

124

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

EIX 22. Marge Est del riu Besòs

Descripció

Marge Est del riu Besòs

Longitud de O¶HL[

3.500 m

Punts singulars

x

&DOGUj LQVWDOāODU QRYHV UDPSHV G¶DFFps als ponts, aquelles que no existeixin avui dia, en ambdós sentits de la circulació.

Pendent

Nul

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Eix emblemàtic per a ús de lleure i connexió entre els diversos municipis de O¶jUHD

Prioritat

Mitjana

Fase Agents implicats Pressupost

-

125

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

EIX 23. Marge Nord del riu Ripoll

Descripció

Marge Nord del riu Ripoll

Longitud de O¶HL[

1.540 m

Punts singulars

Pendent

126

Nul

x

Tram del Riu Ripoll des de Carrer de la Química fins al pont de Ferro de les vies de tren de la R2: es proposa que vagi a nivell de la llera del riu, per tal de poder salvar els obstacles tant viaris com ferroviaris.

x

&RQQH[Ly PDUJH GHO ULX DPE 3RQW GH )HUUR H[LVWHQW FUHDFLy G¶XQD rampa

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Condicions G¶LPSODQWDFLy

Eix emblemàtic per a ús de lleure i connexió entre els diversos municipis de O¶jUHD La connexió urbana està, però, resolta amb la resta de la xarxa.

Prioritat

Mitjana

Fase Agents implicats

Ajuntament de Montcada i Reixac, ADIF

Pressupost

-

127

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

8. PROPOSTA DE LA XARXA '¶$3$5&$0(176 Cada desplaçament en ELFLFOHWDLPSOLFDXQDGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWHQRULJHQLILQDO Aquests centres atractors de la mobilitat en bicicleta es localitzen vinculats a: x

/¶KDELWDWJH

x

El transport públic

x

Centre de treball o de formació

x

Altres centres: equipaments, comerç, oci...

Figura 39. *UjILFVREUHOHVORFDOLW]DFLRQVGHODGHPDQGDG¶DSDUFDPHQWLOHVGLUHFFLRQVGHOV desplaçaments en bicicleta entre ells. Font: elaboració pròpia.

128

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

8.1. De mitjana duració 8.1.1.

8.1.1.1.

Especificacions tècniques 7LSRORJLDG¶DSDUFDPHQW³8LQYHUWLGD´

El tipus de suport més adient per a aparcabicicletes en la via pública és el suport de tipus U-Invertida o Universal. El suport està constituït per una peça metàl·lica agafada al terra, ja sigui cargolada o inserta al ferm que permet lligar dues bicicletes, una de cada costat. D'aquesta manera, la bicicleta es recolza en la seva totalitat contra el suport. Aquest model, que es mostra en la foto, és el més senzill, encara que existeixen moltes variants de disseny que compleixen amb els mateixos objectius de seguretat: que permetin lligar les dues rodes i el quadre. (V UHFRPDQD G¶XQLILFDU OHV PLGHV GHOV VXSRUWV 8 LQYHUWLGD TXH V¶LPSODQWLQ (OV PpV IUHTHQWVVyQG¶XQV[FP

Foto 25.

Aparcament en U-Invertida. Font: elaboració pròpia.

eVLPSRUWDQWTXHV¶LQVWDOāOLQFRUUHFWDPHQWVHJRQVOHVPides mínimes que recomanem:

129

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 40. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWV8-invertida o Universals. Font: Elaboració pròpia a partir de diversos manuals.

Figura 41. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWVHQ paral·lel. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals.

130

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 42. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWVHQDQJOH de 45º. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals.

Figura 43. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWVHQOtQia, utilitzats només per una banda. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals.

131

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 44. 'LPHQVLRQVSHUDODLQVWDOāODFLyG¶DSDUFDPHQWVXQLYHUVDOVGLVSRVDWVHQOtQLD utilitzats per les dues bandes. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals.

7DQLPSRUWDQWFRPODLQVWDOāODFLySHUWDOG¶DVVROLUXQVPtQLPVGHVHJXUHWDWFDOTXHHOV usuaris els utilitzin correctament, és a dir, que lliguin correctament el seu vehicle. La figura següent mostra la manera correcta de lligar la bicicleta a l'U-Invertida.

Òptima

Parcial

Parcial

Parcial

Figura 45. Exemples de com lligar la bicicleta correctament al suport de tipus U-Invertida. Font: Design Against Crime.

132

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Sovint, encara que el suport ofereixi les condicions de seguretat desitjades, l'usuari desconeix com lligar-hi la bicicleta. Es pot minimitzar aquest problema a través de la informació als usuaris sobre com lligar correctament la bicicleta, per exemple, col·locant una placa complementària en el mateix senyal d'aparcament o adhesius informatius en el suport.

Figura 46. Placa complementària informativa de com lligar la bicicleta. Font: Modular BPS

8.1.1.2.

Senyalització

Segons la normativa sectorial vigent, la senyalització adequada seria, segons el Reglamento General de Circulación: Estacionamiento S-17 Indica un emplazamiento donde está autorizado el estacionamiento de vehículos. Una inscripción o un símbolo, que representa ciertas clases de vehículos, indica que el estacionamiento está reservado a esas clases. Una inscripción con indicaciones de tiempo limita la duración del estacionamiento señalado. /DVHQ\DOLW]DFLyTXHHVSRGULDXWLOLW]DUpVODTXHLQFORXOD³3´GH³3jUTXLQJ´LODLFRQD de la bicicleta, com la que mostren aquestes imatges de Barcelona:

133

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 26.

8.1.2.

Aparcament de bicicletes degudament senyalitzat a Barcelona. Font: elaboració pròpia.

Millora dels aparcaments existents

7DO L FRP V¶HVSHFLILFD D O¶DSDUWDW GH GLDJQRVL V¶KDQ GHWHFWDW XQ VqULH GH SUREOHPjWLTXHVTXHFDOGULDWHQLUHQFRPSWHSHUDODPLOORUDGHO¶HVWDWGHOVDSDUFDPHQWV actuals. Aquestes millores es podrien resumir en les següents: x

Col·locació de senyals

x

&DQYLVG¶XELFDFLyTXDQDTXHVWDQRVLJXLDFFHVVLEOHRYLVLEOH

x

Manteniment periòdic: retirada i reparació dels suports, retirada de bicicletes abandonades.

x

Canvis de tipologia quan aquesta no ofereixi prou seguretat, com per exemple, HOVDSDUFDPHQWVG¶XQDURGD

Fins i tot, es pot valorar treure aquells aparcaments que siguin poc viables per criteris G¶DFFHVVLELOLWDWRVHJXUHWDW

8.1.3.

APSOLDFLyGHOD[DU[DG¶DSDUFDPHQWV

(OV FULWHULV TXH V¶KDQ XWLOLW]DW D O¶KRUD G¶DPSOLDU OD [DU[D G¶DSDUFDPHQWV VyQ HOV següents:

134

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Als polígons industrials, més que posar moltes barres al carrer, ja que es tracta de zones amb poca freqüentació en la franja nocturna, cada empresa hauria de tenir un espai reservat dins del recinte per a poder-hi aparcar bicicletes de forma segura. La planificació dels aparcaments es farà tenint en compte els punts atractors de PRELOLWDW FRP V¶H[SOLFD DO SULQFLSL G¶DTXHVW FDStWRO 7RW L DL[z V¶KD GH SHQVDU WDPEp amb la gent que va de visita o esporàdics, que necessitaran tenir un aparcament accessible i a la vista. Per aquest motiu, generalment es tendirà cap a una xarxa més o menys homogènia, sempre que estiguem en zona urbana compacta. $EDQGDG¶DEDVWLUHOVSXQWVDWUDFWRUVGHPRELOLWDWSHUGHWHFWDUHOV punts de demanda ODWHQWG¶DSDUFDPHQWpVPROW~WLOXWLOLW]DUO¶REVHUYDFLyGHO¶DSDUFDPHQWQRUHJODPHQWDUL com es va fer durant el treball de camp (veure apartat de diagnosi). Molt sovint, aquesta demanda també ens arribarà dels col·lectius interessats, com ara associacions, escoles i instituts, centres de treball, comerciants, etc.

8.2. De llarga duració Els aparcaments de llarga duració ofereixen més seguretat que els que es troben a la via pública, sense proteccions a banda de les que ofereixen el seu propi disseny i les que empri el propietari de la bicicleta. (OV DSDUFDPHQWV WDQFDWV RIHUHL[HQ OD SRVVLELOLWDW TXH KL KDJL FRQWURO G¶DFFpV L WDPEp que el vehicle pugui estar protegit davant les inclemències del temps.

Proposta de WLSRORJLDG¶DSDUFDPHQWVWDQFDWV

8.2.1.

LD WLSRORJLD G¶DSDUFDPHQW SHU D WHPSV OODUJ VHULD OD GHO FRPSDUWLPHQW WDQFDW DPE FRQWUROG¶DFFpVLUHVJXDUGGHOYHKLFOH3RWVHUWLSXVUHFLQWHKDELWDFOHGHFRQVWUXFFLy  gàbies, guardabicicletes o consignes. x

Recintes col·lectius per a O¶aparcament de bicicletes.

135

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 27.

Foto 28.

136

$SDUFDPHQWWDQFDWSHUDELFLFOHWHVDO¶(VFROD2ILFLDOG¶,GLRPHVde Barcelona Drassanes. Font: elaboració pròpia.

$SDUFDPHQWSULYDWHQOORJXHU³0\EHDXWLIXOSDUNLQJ´)RQW%LNHRII3URMHFW

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Foto 29.

x

Espai per a bicicletes a aparcament subterrani, Parking Vilar. Font: elaboració pròpia.

$SDUFDPHQWHOHFWUzQLFVXEWHUUDQL³%LFHEHUJ´

Figura 47. Esquema del Biceberg. Font: Biceberg

137

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 30.

x

*jELHV*XDUGDELFLV³*8%,´D9LWRULD

Foto 31.

x

138

Biceberg a Barcelona. Font: Biceberg.

Consignes.

Aparcaments tipus gàbia a Vitòria. Font: elaboració pròpia.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Foto 32.

Consignes individuals del proveïdor alemany Stöhr. Font: Stöhr GmbH.

/¶(QWLWDW 0HWURSROLWDQD GHO 7UDQVSRUW MD KD HVWDW HVWXGLDQW DTXHVW VHFWRU HQ HO VHX SURMHFWH %LFLER[ TXH HVWj DFWXDOPHQW HQ IDVH GH FRQFXUV FRP V¶H[SOLFD D O¶DSDUWDW G¶DQWHFHGHQWV/DWLSRORJLDTXHSURSRVDpVODGHOHVFRQVLJQHVLQGLYLGXDOVDPEWDUJHWD intel·ligent.

8.2.2.

3URSRVWDG¶XELFDFLRQVG¶DSDUFDPHQWVWDQFDWV

$TXHVW WLSXV G¶DSDUFDPHQWV es recomanen en punts on els usuaris han de deixar aparcada la seva bicicleta durant un temps llarg i és necessari un nivell de seguretat superior al que ofereixen els aparcaments en la via pública. (OVGHVSODoDPHQWVTXHSUHFLVHQG¶DTXHVWWLSXVG¶DSDUFDPent són aquells que formen SDUW GHO VHX WUDMHFWH GH PRELOLWDW REOLJDGD pV D GLU XQLU O¶HVWDFLy GH WUDQVSRUW S~EOLF DPEHOOORFG¶RULJHQUHVLGqQFLD RGHVWtFHQWUHGHWUHEDOORHVWXGL DPEXQWUDMHFWHHQ bicicleta. (QWRWFDVO¶RUGUHGHSULRULWDWGHOV WLSXVG¶XELFDFLRQVSHUDDSDUFDPHQWVWDQFDWVSHr al cas que ens ocupa, és: 1. Intercanviadors de transports col·lectius (estacions de ferrocarril, metro o autobús) que són punts de gran atracció de mobilitat. 2. Centres de formació o treball on, a causa de que la bicicleta ha de romandre DSDUFDGDGXUDQWWRWDODMRUQDGDFDOGULDTXHKLKDJXpVGLVSRQLELOLWDWG¶XQHVSDL segur o bé, aquests aparcaments tancats.

139

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

3. *UDQV HTXLSDPHQWVFHQWUHVFRPHUFLDOV /D GXUDGD GH O¶DSDUFDPHQW pVPHQRU però cal un grau alt de seguretat. 4. Aparcament en origen (residencial), els aparcaments tancats podrien suplir la SRVVLEOH FDUqQFLD G¶HVSDL GLQV HOV HGLILFLV R HQ HOV DSDUFDPHQWV VXEWHUUDQLV privats. A Montcada, en cas que es volguessin instal·lar aparcaments tancats, es proposa el tipus consigna i, en quant a ubicacions, començar per les estacions de Rodalies de: x

Montcada i Reixac

x

Montcada i Reixac-Manresa

$EDQV G¶LQVWDOāODU DSDUFDPHQWV WDQFDWV V¶LQVWDOāODULHQ G¶REHUWV D la via pública per tal G¶avaluar la seva demanda.

140

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

9. PROPOSTA DE BICICLETA PÚBLICA

9.1. Concepte general Els sistemes de bicicletes públiques són sistemes de lloguer o préstec gratuït de ELFLFOHWHV HQ HOV QXFOLV XUEDQV LPSXOVDWV WRWDO R PDMRULWjULDPHQW SHU O¶DGPLQLVWUDFLy pública. Es diferencien dels serveis tradicionals de lloguer de bicicletes, més orientats cap al lleure o el turisme, pel fet de prestar un servei de mobilitat pràctica, ràpida i SHQVDGDSHUDO¶~VTXRWLGLj Es poden utilitzar en trajectes monomodals entre dos punts o com a extensió d'un viatge intermodal, principalment amb el transport públic ferroviari. A causa d'aquestes característiques, els sistemes de bicicletes públiques es poden considerar un sistema més de transport públic, amb la particularitat que brinda una oferta molt flexible per als trajectes interns del municipi. Els sistemes de bicicletes públiques poden presentar-se en formats molt diversos: des de sistemes senzills mitjançant personal d'atenció al públic, fins a sistemes totalment automatitzats amb targetes intel·ligents o telefonia mòbil. La gestió d'aquests sistemes ha anat evolucionant des del sistema "lliure" de Copenhaguen de l'any 1998 per ser més eficaços contra el robatori i la inseguretat, per això actualment gairebé tots requereixen el registre de la identitat dels seus usuaris. També s'han anat adaptant a les necessitats de mobilitat dels usuaris, que acostumen a ser, al seu torn, usuaris de transport públic. Tot això està desembocant en la integració de tots els serveis de transport (bicicletes públiques, transport públic, etc.) en targetes intel·ligents identificatives, recarregables i vinculades a les dades de l'usuari.

9.1.1.

Característiques

'HVSUpV G¶KDYHU YLVW OD GHILQLFLy GH OHV ELFLFOHWHV S~EOLTXHV DO SULQFLSL GH O¶DSDUWDW FDO aclarir dues preguntes molt importants, que senten les bDVHV FRQFHSWXDOV G¶DTXHVWV sistemes:

141

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

9.1.1.1.

Què no són les bicicletes públiques?

No són un projecte més de promoció de bicis. Encara que sembli una moda o una ³FRVD FXULRVD´ G¶DOWD WHFQRORJLD FDO HVWDEOLU GHV G¶XQ SULQFLSL TXH QR HV WUDFWD G¶DL[z Els projectes GHELFLFOHWHVS~EOLTXHVILQDQoDWVSHUO¶DGPLQLVWUDFLyOHVVXEYHQFLRQVGH O¶,'$(FREUHL[HQXQDSDUWLPSRUWDQWGHODPDMRULDGHOVVLVWHPHVTXHHVWDQIXQFLRQDQW actualment) corren el risc de perdre dues coses de vista: -

Que calen mesures complementàries prèviHVDODLPSODQWDFLyG¶XQVLVWHPDGH bicicletes públiques. Principalment infraestructures i altres mesures que permetin la circulació de les bicicletes a la ciutat amb plena seguretat i generant una xarxa que abasteixi tot el territori.

-

Que cal preveure no només la inversió del primer any, que sol ser la part VXEYHQFLRQDGD VLQy OHV VHJHQWV GH OHV TXDOV VH Q¶KD GH IHU FjUUHF O¶DMXQWDPHQW MD VLJXL ILQDQoDQW-lo des de les seves arques o cercant fonts de finançament).

Per tal que siguin reeixits, els projectHVGHELFLFOHWHVKDQGHSUHQGUH¶VFRPHOTXH són:

9.1.1.2.

Què són les bicicletes públiques?

Un projecte de bicicletes públiques cal enfocar-lo com: -

Un sistema de transport públic principalment quotidià. Per tant, cal que tingui HOVKRUDULVIDFLOLWDWVG¶DFFpVHWF., en definitiva els serveis que té qualsevol altre mitjà de transport a disposició dels ciutadans.

-

8Q SURMHFWH G¶LQIUDHVWUXFWXUHV GH PDJQLWXGV QR PHQ\VSUHDEOHV /D PDMRULD GH VLVWHPHVGHELFLFOHWHVS~EOLTXHVUHTXHUHL[HQREUDFLYLOUHGLVWULEXFLyGHO¶HVSDi S~EOLF VHQ\DOLW]DFLy DGDSWDFLRQV D OHV FRQGLFLRQV G¶DFFHVVLELOLWDW HWF D PpV FDO FRPSWDU OHV PHVXUHV G¶DFRPSDQ\DPHQW TXH FDOJXL IHU LQVWDOāODFLy GH carrils-bici, manteniment dels mateixos, implantació de zones de pacificació del trànsit, etc. És important que el projecte tingui un finançament previst per als aspectes infraestructurals comentats.

-

Un projecte que contribuirà a la millora de la salut pública, un tema que precisa GHVROXFLRQVUjSLGHVLHIHFWLYHVFRPKRpVO¶DQDUHQELFLFOHWD1RQRPpVGe qui fa servir la bicicleta i fa un exercici moderat freqüent amb beneficis directes per D OD VHYD VDOXW VLQy SHU D WRWD OD FLXWDW TXH V¶HVWDOYLD HPLVVLRQV GH

142

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

contaminants atmosfèrics en un entorn cada cop més danyat com són els centres urbans. -

Un projecte de desenvolupament del comerç i la vida social local, permetent desplaçaments en les zones més congestionades i transitades, que constitueixen els centres més actius de la ciutat.

-

Un projecte contra el canvi climàtic que pot ajudar a definir a una ciutat que té FXUDSHOPHGLDPELHQWHQWUHDOWUHVEHQHILFLVG¶LPDWJHGHODFLXWDW

9.1.2.

Beneficis específics de les bicicletes públiques

/DLPSODQWDFLyG XQVLVWHPDGHELFLFOHWHVS~EOLTXHVFRQWULEXHL[DO¶HVWDOYLG¶HQHUJLDLD ODPLOORUDGHOPHGLDPELHQW&RPV¶H[SOLFDHQHOVDSDUWDWVVHJHQWVO¶~VGHODELFLFOHWD té aquests beneficis, que en el cas de les bicicletes públiques depenen del canvi modal dels seus usuaris, és a dir, de quin mitjà de transport han abandonat en favor de la bicicleta. Aquest matís és important, ja que només els que hagin abandonat mitjans PRWRULW]DWV IDUDQ XQ EDODQo SRVLWLX HQ O¶HVWDOYL GH &22 del sistema de bicicletes públiques, tot i que no només en aquests termes és beneficiós el sistema, com veurem a continuació: x

Permet disposar d'una nova opció de transport urbà ràpid, flexible i pràctic.

x

S'adequa a les necessitats de molts usuaris i satisfà una àmplia tipologia de desplaçaments.

x

(OVHXFRVWJOREDOpVPHQRUDOG¶DOWUHVPLWMDQVGHWUDQVSRUWS~EOLF

x

En ciutats amb poca cultura de la bicicleta pot convertir-se en un catalitzador per a fer que l'ús de la bicicleta sigui acceptat com un mitjà de transport habitual.

x

És una mesura eficaç per a promocionar l'ús de la bicicleta en la ciutat com un mitjà de transport quotidià, sempre que s'apliquin mesures complementàries que contribueixin a la seguretat i comoditat del ciclista.

x

Afavoreix la intermodalitat mitjançant la integració de sistemes de bicicletes públiques en el sistema de transport públic. Aquesta intermodalitat s'optimitza amb lHV WDUJHWHV TXH LQWHJUHQ HOV GLYHUVRV VHUYHLV GH PRELOLWDW O¶DQRPHQDGD quarta generació de sistemes de bicicletes públiques): transport públic, aparcament, bicicletes públiques, taxi, etc.

143

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

x

2SWLPLW]DFLyGHO ~VGHO HVSDLS~EOLF3HUFDGDSODoDG¶DSDUFDPHnt de turisme caben unes 4-6 bicicletes públiques.

x

La seguretat de circulació s'incrementa per a tots els ciclistes gràcies a l'augment del nombre d'usuaris (efecte massa crítica) en la calçada.

x

Enforteix la identitat local, ja que els sistemes de bicicletes públiques poden convertir-se en una part del paisatge urbà molt ben acceptat i ofereixen una imatge i un atractiu particular distintiu de la ciutat.

x

Crea oportunitats d'ocupació. Alguns sistemes han prioritzat la responsabilitat social contractant empreses d'inserció laboral que es poden ocupar del manteniment (cas de Terrassa).

9.2. 3URSRVWDG¶XELFDFLRQVSHUDOHVHVWDFLRQVGHOVLVWHPD ([LVWHL[ XQD SURSRVWD G¶LPSODQWDFLy G¶XQ VLVWHPD GH ELFLFOHWHV S~EOLTXHV SHU DOV PXQLFLSLVGHO¶(07(OFRQFXUVSHUDO¶H[HFXFLyG¶DTXHVWSURMHFWHKDTXHGDWGHVHUWSHU la qual cosa, no hi ha un horitzó per portar-lo a terme. 'LQV GH O¶HVWXGL GH YLDELOLWDW G¶DTXHVWD SURSRVWD V¶LQFORX XQ SOjQRO DPE OHV SRVVLEOHV ubicacions de les estacions de bicicleta. Aquest plànol és fruit de diverses reunions de FROāODERUDFLyDPEO¶$MXQWDPHQWLpVFRQVLGHUDYjOLGHQHOFDVTXHHVYROJXpVLQVWDOāODU XQVLVWHPDG¶DTXHVWHVFDUDFWHUtVWLTXHV

144

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 48. Plànol de proposta de les estacions del servei de bicicleta pública previst per a 0RQWFDGDL5HL[DFQLYHOOVG¶LPSODQWDFLyPtQLPDLbàsica). Font: EMT.

145

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

10.

PROPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ

10.1. Ordenança L'ordenança de circulació d'un municipi ha d'adoptar els nous principis de mobilitat que necessiten les zones urbanes actuals i que prioritzen els transports no motoritzats. El canvi de model no només serà beneficiós per a la mobilitat, la seguretat vial i l'ús de l'espai urbà sinó també per a la salut i el medi ambient, ajudant a assolir una millor qualitat de vida urbana. Per a fer possible aquest canvi de model caldrà adaptar els comportaments de tots els usuaris de la via pública. Les ordenances han d'oferir les regulacions perquè aquesta adaptació sigui respectuosa i segura.

10.1.1. Síntesi de conceptes bàsics Amb la finalitat que les ordenances siguin una eina útil i pedagògica per al ciclista és necessari que aquestes contemplin els seus drets i deures. És per això que en aquest apartat es repassaran tots els conceptes que creiem que ha de contenir la normativa. La majoria d'ells estan basats en el sentit comú que, en aquest cas es considera com el respecte entre els diferents usuaris de la via pública, és a dir, el civisme o la disciplina viària. És necessari recolzar-se en aquests conceptes de convivència per a evitar conflictes que puguin perjudicar la imatge d'alguns usuaris de la via, fet especialment negatiu quan es tracta dels usuaris que més poden beneficiar a la mobilitat i la qualitat de vida de la ciutat, com passa amb la bicicleta.

10.1.1.1.

Potencial sinèrgic de la bicicleta

La implantació de mesures en favor de la bicicleta gairebé sempre repercuteix favorablement sobre el benestar dels altres usuaris, ja que l'ús de la bicicleta contribueix a la millora del medi ambient, de la salut, etc. Per tant, cal prioritzar-la sobre els mitjans que no contribueixen favorablement, com són els motoritzats que, per contra, contaminen i generen problemes per a les altres opcions de mobilitat.

146

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

10.1.1.2.

La bicicleta com a vehicle

La bicicleta es considera un vehicle i per tant, anar en bicicleta constitueix un mode de transport. D'aquesta manera, els altres vehicles l'han de tractar com a igual en rang, cedint-li el pas quan li toca, deixant-li l'espai que li calgui per a circular, etc. Amb la particularitat que és més vulnerable, per la qual cosa, cal procurar-li les màximes condicions de seguretat. D'altra banda, aquest estatus de vehicle i mode de transport clama per una integració de la bicicleta en l'equació de la mobilitat urbana, en tots els seus nivells (administració, gestió, planificació, finançament, etc.). La normativa local haurà de fer front a un problema de concepte amb la normativa estatal, ja que l'estatal parla de vehicles sense especificar, quan en realitat s'està referint gairebé sempre a vehicles motoritzats.

10.1.1.3.

La prioritat del vianant

Per norma general, cal evitar utilitzar l'espai dels vianants i usar el dels vehicles motoritzats sempre que es pugui, ja que cal prioritzar aquells front a aquests. Aquesta idea resumeix el canvi de paradigma que està vivint la gestió de la mobilitat i del que la bicicleta forma part. La prioritat de la mobilitat en la ciutats és que sigui el més sostenible i saludable possible, perquè les ciutats estan sofrint danys severs quant a contaminació, soroll, consum d'espai per part dels vehicles motoritzats, etc. Per altra banda, quan es circuli pel seu espai, el vianant haurà de tenir sempre la prioritat, a més de comportar-se cívicament, tal com haurien de fer tots els altres usuaris. El civisme no només és una qüestió de cotxes o de bicis, és necessari que tots els usuaris siguin cívics i, si cal, es pot reforçar amb campanyes de pedagogia viària dirigides a tots els usuaris.

10.1.1.4.

La moderació del trànsit

Està demostrat que en condicions de moderació de la velocitat, la bicicleta pot compartir la calçada amb els vehicles motoritzats. Per tant, les vies moderades seran pedalables d'entrada, sempre que no hi hagin altres obstacles per a l'ús de la bicicleta. La moderació del trànsit és, doncs, la mesura prioritària per a pedalabilitzar un territori. És necessari vigilar que les pròpies mesures físiques de moderació del trànsit (ressalts, passos de vianants elevats, etc.) no siguin obstacles o molèsties per a la

147

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

circulació ciclista. Així, cal adaptar aquestes mesures al pas de les bicicletes, així com també la direcció dels embornals, etc.

10.1.1.5.

Coherència amb l¶oferta de mobilitat

Cal que hi hagi prou serveis per a la bicicleta per a poder implantar una regulació de forma coherent. És a dir, no es pot limitar l'aparcament als elements no reglamentaris si no hi ha suficient oferta d'aparcaments reglamentaris, per exemple. Així, caldrà una planificació i execució mínima abans de poder regular. És per això que OHVRUGHQDQFHVKDQGHVHUFRKHUHQWVDPEO¶RIHUWDTXHKLKDJLGHPRELOLWDWHQELFLFOHWDL no establir massa limitacions. Les limitacions són una regulació en negatiu, mitjançant SURKLELFLRQV TXH V¶KD G¶XWLOLW]DU QRPpV HQ HOV FDVVRV HQ TXè no hi ha altres possibilitats. És preferible regular en positiu sempre que es pugui, mitjançant fórmules de permissivitat.

10.1.1.6.

Sancions proporcionals a la perillositat del vehicle

Les sancions han de ser proporcionals al dany que pot causar el vehicle sobre els altres usuaris, en general. Així, una bicicleta no serà penalitzada amb la mateixa contundència que un cotxe perquè el seu potencial de risc és molt menor. A més, l'import no pot ser tan excessiu que superi el preu del propi vehicle, que és molt més baixo que el d'altres vehicles. El mateix ocorre amb el cost de recollida d'una bicicleta retirada al dipòsit.

10.1.2. /¶RUGHQDQoDYLJHQW Es tUDFWD G¶XQD ordenança que des de la seva nomenclatura ja subratlla que es fa FjUUHFGHODPRELOLWDWGHYLDQDQWV³Ordenança de circulació de vianants i vehicles´ Es va publicar al BOP el 22 de maig de 2002 i té una modificació aprovada del 26 de gener de 2005. Pel que fa a la bicicleta, hi ha articles dedicats a la bicicleta en diversos dels capítols de la norma. També es fa esment a la bicicleta en els capítols dedicats a zones de trànsit moderat, illes de vianants (on es permet la circulació de bicicletes) i les de prioritat invertida. 7RWVHJXLWHVUHPDUTXHQDOJXQVSXQWVUHIHUHQWVDELFLFOHWDGHO¶RUGHQDQoDWDQWVLVyQ positius com negatius:

148

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

x

Es prohibeix arrossegar remolc o similar (Art.11). Aquest és un punt que la normativa estatal de vehicles deixa en mans dels municipis i que, en aquest FDV V¶KD RSWDW SHU OD SURKLELFLy (O UHPROF SRW IHU-se servir per transportar càrrega de forma sostenible i nens de forma més segura que en cadireta, per tant, és un punt millorable.

x

La circulació de bicicletes es reJXOD EjVLFDPHQW D O¶DUWLFOH  /D UHGDFFLy G¶DTXHVWFDStWROpVEDVWDQWDPELJXD o Diu que les bicicletes podran circular per voreres, andanes i passeigs (el que en el Decreto de Circulación correspon a zones de vianants) només si hi ha carril reservat. Per LQWHUSUHWDFLy³HQQHJDWLX´V¶HQWHQGULDTXHDOD resta de voreres, andanes i passeigs on no hi hagi carril bici, està SURKLELWTXHKLFLUFXOLQVHQVHH[FHSFLRQVDO¶RUGHQDQoDGH%DUFHORQDKL ha la possibilitat de circular-KLVHJRQVO¶HVSDLGLVSRQLEOHLGHSenent que no hi hagi aglomeració). o Diu que les bicicletes circularan el més a prop de la vorera possible: no se sap si vol dir en el carril més proper a la vorera o a la part del carril més propera a la vorera. En aquest darrer cas, es considera que aquesta circulació pot no ser segura quant a que pot haver-hi obertura de portes dels cotxes aparcats o, D FDXVD G¶aquesta col·locació, el FLFOLVWD V¶H[SRVD D DYDQoDPHQWV PDVVD SURSHUV GHOV YHKLFOHV motoritzats. o (V ID VHUYLU HO WHUPH ³]RQHV GH YLDQDQWV´ L HV SHUmet la circulació en DTXHVWHV]RQHVTXDQDOSULPHUSXQWV¶LQWHUSUHWDYDTXHQRHVSHUPHWia. Podria ser que es referís a illes de vianants, com mencionarà més endavant, on sí que està permès la circulació de bicicletes, sempre donant preferència de pas als vianants i circulant a la seva velocitat. Quant a circuODU D OD YHORFLWDW G¶XQ YLDQDQW, aquesta és tan baixa que JDLUHEp QR pV SUDFWLFDEOH VHQVH SHUGUH O¶HTXLOLEUL HQ DTXHVW YHKLFOH 6L es permet la circulació de bicicletes en determinats tipus de zones de vianants és més aconsellable moderar la velocitat per tal de fer-la compatible amb la dels vianants.

x

/¶HVWDFLRQDPHQWGHELFLFOHWHVHVUHJXODDO¶DUWLFOH(VGóna a entendre que la ELFLFOHWD V¶HVWDFLRQD HQ XQ ³HVSDL´ FRP SDVVD DPE OHV PRWRFLFOHWHV L HOs FLFORPRWRUV TXDQ DTXHVW YHKLFOH SUHFLVD VHPSUH G¶XQ VXSRUW SHU SRGHU-se HVWDFLRQDUWRWVHOVPHFDQLVPHVSHUOOLJDULEORTXHMDUODELFLFOHWDTXHV¶XWLOLW]HQ FRPSWHQ DPE O¶DMXW G¶XQ VXSRUW  (O TXH FDOGULD UHJXODU pV GRQFV

149

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

O¶HVWDFLRQDPHQWGHELFLFOHWHV en aquests suports i en altres, com per exemple, el mobiliari urbà en el que es permet o no es permet lligar la bicicleta. x

Es permet la circulació, parada i eVWDFLRQDPHQW GH ELFLFOHWHV HQ ³Llles de YLDQDQWV´ DUWLFOH  TXH GHILQHL[ FRP D YLHV RQ HVWj Uestringida la circulació de vehicles motoritzats.

x

$O¶DUWLFOHHVGóna prioritat a les bicicletes per sobre de la resta de vehicles i per sota dels vianants en les zones de prioritat invertida o zones de vianants. 7DQWHQDTXHVWVXSzVLWFRPHQO¶DQWHULRUODVHQ\DOLW]DFLyQRSDUODG¶LQFORXUHOD bicicleta, cosa que es proposa en aquest pla, per tal de donar-li més visibilitat davant els altres usuaris.

Tot i que no hi ha cap punt crític per a la circulació de bicicletes, sí que hi ha punts millorables i també es podria ampliar la informació quant a la regulació de la circulació de bicicleta.

10.1.3. Previsió Amb els conceptes bàsics que es recullen en el primer subapartat, caldria modificar i DPSOLDUO¶DUWLFXODWLHVWUXFWXUDU-lo. Pel moment, no es preveu cap modiILFDFLy GH O¶RUGHQDQoD DFWXDO SHUz D PLGD TXH V¶REVHUYL XQ DXJPHQW GHOV GHVSODoDPHQWV HQ ELFLFOHWD FDOGUj FRQWHPSODU aquests canvis. $FWXDOPHQW V¶HVWj DERUGDQW HO WHPD QRUPDWLX HVWDWDO L ORFDO SHO TXH ID D OD ELFLFOHWD tant amb la proposta de modificacions de la legislació sectorial com amb la redacció G¶RUGHQDQFHVWLSXVSHUDELFLFOHWHVeVSRVVLEOHTXHHQHOVSURSHUVDQ\VKLKDJLPpV informació al respecte que es pugui incorporar a les futures modificacions de O¶RUGHQDQoDPXQLcipal.

10.2. Assegurança És conYHQLHQW TXH HOV FLFOLVWHV GLVSRVLQ G¶XQD DVVHJXUDQoDTXH HOV SURWHJHL[L FRP D mínim dels danys que pugui causar i desitjablement també dels que pugui patir. Les assegurances de responsabilitat civil es poden aconseguir fàcilment. Moltes assegurances de la llar cobreixen aquestes casuístiques per a la bicicleta i moltes associacions i federacions ofereixen una assegurança amb la seva quota anual.

150

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Assegurances més completes són més difícils de trobar, ja que encara no és un producte popular com perquè les assegurances puguin oferir-ho. Recentment, una asseguradora ha presentat la primera assegurança global de la bicicleta, però encara QRV¶KDQSRJXWREVHUYDUUHVXOWDWV (QHOFDVG¶DVVHJXUDQFHVFRQWUDUREDWRULODVHYDFDSDFLWDWGHFREHUWXUDGHSqQGHOD identiILFDFLy GH OD ELFLFOHWD $L[t O¶H[LVWqQFLD G¶XQ UHJLVWUH SRW VHU PROW ~WLO SHU D DFRQVHJXLUDVVHJXUDQFHVG¶DTXHVWWLSXV 'HVGHO¶DGPLQLVWUDFLyFDOTXHV¶HQFRUDWJLDOVFLFOLVWHVDTXHFLUFXOLQDPEDOJXQWLSXV G¶DVVHJXUDQoDFRPDPtQLPODGHUHVSRQVDELOitat civil.

10.3. Registre /D OOXLWD FRQWUD HO UREDWRUL SDVVD SHU OD FUHDFLy G¶XQ UHJLVWUH GH ELFLFOHWHV (O UHJLVWUH aconsegueix trencar el cercle del robatori actuant en cadascun dels seus esglaons:

CERCLE DEL ROBATORI DE LA BICICLETA I REGISTRE ADQUISICIÓ

‡Dificultar venda IL·LEGAL / LEGAL ‡Regularitzar compra/venda ‡Dissuadir compra

(SEGONA MÀ)

‡Dissuadir robatori ‡Prevenció

ROBATORI

UTILITZACIÓ ‡Facilitar recuperació

MANTENIMENT ‡Facilitar recuperació

Figura 49. Efecte del registre en cadascun dels esglaons del cercle del robatori. Font: elaboració pròpia.

$PE DTXHVWD HLQD V¶DFRQVHJXHL[ HQWUH G¶DOWUHV IXQFLRQV LGHQWLILFDU OHV ELFLFOHWHV L retornar-les als seus propietaris després de la seva recuperació. $ (VSDQ\D MD HVWDQ IXQFLRQDQW UHJLVWUHV TXH GLVSRVHQ G¶HOHPHQWV Itsics com ara el comercialitzat per Bicitronic:

151

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 33.

5HJLVWUHGHO¶$MXQWDPHQWGH%DUFHORQDDXQDELFLFOHWD)RQW%LFLWURQLF

10.4. Participació ciutadana Les formes de la participació ciutadana són moltes i molt diverses. En els municipis catalans, la participació rHODFLRQDGD DPE HOV WHPHV GH OD ELFLFOHWD V¶KD DFRVWXPDW D associar als processos participatius mediambientals, com les Agendes 21 locals i els )zUXPV $PELHQWDOV (Q DOWUHV FDVVRV RQ KL KDYLD 3DFWH SHU OD 0RELOLWDW WDPEp V¶KD pogut fer participació en el VLG¶DTXHVWLQVWUXPHQW La redacció de documents de planificació es pot veure molt beneficiada per la SDUWLFLSDFLy FLXWDGDQD SHU O¶H[WHQV FRQHL[HPHQW dels actors que hi participin i que experimenten la realitat del municipi en el seu dia a dia. La comuniFDFLy HQWUH O¶DGPLQLVWUDFLy L HOV DFWRUV LPSOLFDWV pV YLWDl per a fonamentar aquesta participació. En el cas de Montcada, ja hi ha hagut contacte entre alguns actors implicats en el tema de la bicicleta (associacions i particulars actius), que poden ser convidats a aportar el seu coneixement i opinió durant la fase de redacció del pla. $TXHVWWLSXVGHSDUWLFLSDFLy³interna´pVDGLUFRQYLGDQWDFHUWVDFWRUVDPEHOVTXHKL ha XQFRQHL[HPHQWSUHYLpVPROW~WLOFRPDzUJDQFRQVXOWLXSHUDO¶HTXLSUHVSRQVDEOe de la redacció del pla. En aquest òrganRQKLKDSULQFLSDOPHQWUHSUHVHQWDQWVG¶XVXDULV es tracten SULQFLSDOPHQWHOVWHPHVG¶LQIUDHVWUXFWXUHVLWLQHUDULVGRWDFLyG¶DSDUFDPHQW etc.) i la resta de propostes en redacció. Més endavant, quan les propostes hagin passat per aquest òrgan de participació intern, es generarà un document en fase més avançada que podrà presentar-se a un òrgan de participació obert a tota la ciutadania. En aquest fòrum, tot i que hi puguin haver aportacions, es podrà justificar milORU OD FRQYHQLqQFLD G¶LQFRUSRUDU-les a la

152

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

UHGDFFLy MD TXH V¶KDXUDQ FRQWHPSODW WRWHV OHV SRVVLELOLWDWV L V¶KDXUj recorregut un procés de decisió de les opcions més adients amb els actors més implicats, convocats en la participació interna.

10.5. Parc municipal de bicicletes Les polítiques de promoció de la bicicleta han de ser coherents i integrals, una LQLFLDWLYDDGLQVGHO¶DGPLQLVWUDFLyQ¶pVXQH[HPSOHSHUIHFWH$TXHVWDFRQVLVWHL[a que HO FRQVLVWRUL GLVSRVL G¶XQD IORWD GH ELFLFOHWHV SHU D VHU XWLOLW]DGHV SHOV funcionaris S~EOLFVGHO¶$MXQWDPHQW$PEDTXHVWVYHKLFOHVHVSRGULHQFREULUHOVGHVSODoDPHQWGH WUHEDOO GHOV IXQFLRQDULV /HV ELFLFOHWHV SRUWDULHQ HOV GLVWLQWLXV GH O¶$MXQWDPHQW L VHULHQ fàcilment identificables i estarien localitzades a aparcaments situats a prop o en el UHFLQWHGHOVHGLILFLVGHO¶DGPLQLVWUDFLy /¶DQ\  0RQWFDGD YD DGTXLULU TXDWUH ELFLFOHWHV HOqFWULTXHV SHU D O¶~V GHOV WUHEDOODGRUVGHO¶$MXQWDPHQW.

Foto 34.

Càrrecs electes de Montcada amb dues de les 4 bicicletes elèctriques de la flota municipal (2007). Font: Ajuntament de Montcada.

Es proposa ampliar aquesta flota també amb bicicletes de tracció mecànica. També és recomanable qXHODJHVWLyG¶DTXHVWDIORWDYDJLDFRPSDQ\DGDGHVHPLQDULVGHIRUPDFLy per als usuaris, de forma que tinguin informació de com circular, aparcar i de les reparacions bàsiques.

10.6. Policia local en bicicleta La policia local en bicicleta pot ocupar-se de tasques com ara el control del trànsit a les VRUWLGHV GHOV FROāOHJLV PXOWHV SHU DSDUFDPHQW LQGHJXW L FRQWURO G¶LQIUDFFLRQV

153

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

relacionades amb els carrils bici (parada o estacionament sobre el carril, per exemple). 7HQHQO¶DYDQWDWge de treballar a peu de carrer i de reconèixer el terreny des de més a SURSTXHGHVG¶XQDSDWUXOODHQFRW[H/DELFLFOHWDpVXQYHKLFOHPpVUjSLGTXHODUHVWD per a trajectes curts i permet llibertat de moviments quan el trànsit està col·lapsat. És important que aquest col·lectiu recolzi la implantació de la bicicleta com a mitjà de WUDQVSRUW G¶DTXHVWD IRUPD VH OL GRQDUj PpV DWHQFLy LQWHUQDPHQW D OD THVWLy GH robatoris, dades sobre accidents amb bicicletes, etc. Són diversos els Ajuntaments i Districtes de Barcelona que han dotat de bicicletes a una parella de la policia local, com es pot veure en aquesta foto:

Foto 35.

Policia Local en bicicleta a Castelldefels. Font: Policia Local de Castelldefels

La Diputació de Barcelona té un programa de cessió de bicicletes a les Policies Locals per a la 9LJLOjQFLD$PELHQWDOHQHOTXDOV¶LQFORX9LODIUDQFD6yQMDPXQLFLSLVHOVTXH KDQUHEXWELFLFOHWHVDOOODUJGHOHVWUHVMRUQDGHVGHFHVVLyTXHV¶KDQIHWILQVDUD

154

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

10.7. Informació Per tal que els ciclistes en puguin fer ús, cal que coneguin els serveis dels que GLVSRVHQ $PE O¶DFFpV D LQWHUQHW FDGD FRS PpV JHQHUDOLW]DW HQ OD SREODFLy, és LPSRUWDQWTXHDTXHVWDLQIRUPDFLyHVWLJXLGLVSRQLEOHDOZHEGHO¶$MXQWDPHQW

10.7.1. Publicacions /¶HGLFLy G¶XQ SOjQRO-guia de la ciutat amb els itineraris recomanats, consells pràctics, FDOHQGDUL G¶HVGHYHQLPHQWV DGUHFHV G¶LQWHUqV pV XQ GHOV HOHPHQWV SULQFLSDOV GH promoció de la bicicleta. Amb la informació recopilada en aquest pla i a mida que es vagin implementant les PHVXUHV SURSRVWHV HV SRW JHQHUDU XQD [DU[D G¶LWLQHUDULV L XQV VHUYHLV G¶DSDUFDPHQW que caldrà divulgar per tal que les coneguin tant els ciclistes actuals com els potencials. A Montcada es va fer un plànol de mobilitat sostenible al 2007 que incloïa els itineraris SHU D ELFLFOHWD /D GLDJQRVL G¶DTXHVW GRFXPHQW RIHUHL[ XQD DFWXDOLW]DFLy G¶DTXHVWD informació.

155

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 50. Plànol-Guia de la Mobilitat 2007 de Montcada. Font: Fundació Mobilitat Sostenible.

&RPDH[HPSOHD7HUUDVVDV¶KDIHWUHFHQWPHQWXQDJXLDG¶DTXHVWHVFDUDFWHUtVWLTXHV

156

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 51. Plànol-guia de la bicicleta de Terrassa. Font: Ajuntament de Terrassa.

157

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

10.7.2. Web $FWXDOPHQWHOZHEGHO¶$MXQWDPHQWGH0RQWFDGDFRQWpLQIRUPDFLyVREUHWUDQVSRUWVD O¶DSDUWDW³7UDQVSRUWV´DGLQVGH³6HUYHLV´

Figura 52. $SDUWDWGH7UDQVSRUWVGHOZHEGHO¶$MXntament de Montcada i Reixac. Font: www.montcada.cat

Aquesta pàgina, com es pot observar, només conté informació GHO¶RIHUWDGHWUDQVSRUW públic de la ciutat.

158

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

'¶DOWUD EDQGD O¶$MXQWDPHQW GLVSRVD G¶XQ HVSDL ZHE GLQV el servidor de Fundació Mobilitat Sostenible:

Figura 53. 3jJLQDZHE³0RX-WHVRVWHQLEOHPHQWD0RQWFDGDL5HL[DF´)RQW http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/montcada

Figura 54. Apartat de bicicleta a ODSjJLQDZHE³0RX-te sosteniblement a Montcada i 5HL[DF´)RQWhttp://www.fundaciomobilitatsostenible.org/montcada

159

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Les propostes relatives a la informació per internet de la mobilitat en bicicleta al municipi són: x

$FWXDOLW]DUO¶DSDUWDWGHODSjJLQDZHEGH)XQGDFLy0RELOLWDW6RVWHQLEOH

x

Enllaçar la pàgina de Fundació Mobilitat Sostenible des del web de Transports GHO¶$MXQWDPHQW

x

Incloure informació sobre el procés de participació del Pla Estratègic de la Bicicleta al web de Fundació Mobilitat, com es va fer per exemple a Sant Just Desvern:

Figura 55. Apartat per al procés participatiu sobre la bicicleta a Sant Just Desvern. Font: http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/santjustdesvern

x 160

Penjar els documents relacionats amb el Pla Estratègic de la Bicicleta.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

10.8. Subscripcions La mobilitat en bicicleta és objecte de gestió i estudi per part de diverses administracions i entitats VXSUDORFDOV /D WDVFD TXH V¶HVWj IHQW SHU SDUW G¶HOOHV SRW significar una oportunitat per crear xarxa amb altres municipis que també estiguin gestionant la mobilitat en bicicleta. A la vegada, proporciona al municipi arguments per GHPRVWUDUTXHV¶HVWjWUHEDOODQWLTXHHVWpHQFRPSWHDTXHVWYHKLFOHHQO¶HTXDFLyGHOD seva mobilitat.

10.8.1. Red de Ciudades por la Bicicleta La Red de Ciudades por la Bicicleta es va constituir a Sevilla, al març de 2009, durant la celebració de la II Jornada de la Bicicleta Pública. $TXHVWD[DU[DpVODSULPHUDG¶DTXHVWWLSXVDQLYHOOHVSDQ\ROLSUHWpQUHXQLUWRWVDTXHOOV municipis i administracions que estiguin integrant la bicicleta en la seva oferta de mobilitat. Una de les primeres tasques de la xarxa ha estat la difusió del Baròmetre de la %LFLFOHWD HQTXHVWD D QLYHOO HVWDWDO VREUH OD ELFLFOHWD  L O¶RUJDQLW]DFLy G¶XQHV MRUQDGHV tècniques sobre els temes de registre i assegurances. La Red té uns estatuts i cal abonar una quota bianual per formar-ne part. Montcada és present a aquesta xarxa com a soci fundador Per a més informació, veure: http://www.ciudadesporlabicicleta.org/

10.8.2. Carta de Brussel·les En el marc de la darrera edició del congrés Velo-City, la de Brussel·les 2009, es va presentar al Parlament Europeu la Carta de Brussel·les, que va ser signada per diverses administracions.

161

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Figura 56. Carta de Brussel·les. Font: http://www.velo-city2009.com/charter-brussels.html

162

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

'¶HQojDTXHVWDGDWDPDLJGH GLYHUVRVPXQLFLSLVHVSDQ\ROVO¶KDQVLJQDGD Aquesta carta compromet els signants a: D $VVROLUXQGHIUDFFLyPRGDOFLFOLVWDDO¶DQ\ b) Disminuir en un 50% el nombre de ciclistes que corren el risc de tenir un accident PRUWDOSHUDO¶DQ\ F 7UHEDOODUHQSROtWLTXHVG¶DSDUFDPHQWLG¶DQWLUREDWRUL G 3URPRXUHLLQFUHPHQWDUO¶DQDUHQELFLDO¶HVFRODLDOWUHEDOO e) Contribuir a un turisme més sostenible amb la inversió en mesures per millorar i augmentar el turisme en bicicleta. I  &RRSHUDU HVWUHWDPHQW DPE OHV RUJDQLW]DFLRQV G¶XVXDULV GH ELFLFOHWD ERWLJXHV GH bicicletes, indústries de la bicicleta i altres agents relacionats com la policia, consultories i centres de coneixement especialitzats. La signaturD G¶DTXHVWD FDUWD PRVWUD HO FRPSURPtV GHO FRQVLVWRUL D DSRVWDU SHU OD bicicleta i que ocupi un lloc preeminent en les agendes municipals de mobilitat i medi ambient.

163

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

11.

PROPOSTES DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ

11.1. Educació viària /¶HGXFDFLyYLjULDFRQVWLWXHL[HQPROWVFasos, la primera aproximació a la circulació en ELFLFOHWD6¶DFRVWXPDDIHUDOHVHVFROHVRDPEODFROāODERUDFLyGHOD3ROLFLD/RFDO

Foto 36.

Educació viària impartida per la Policia Local a les escoles de Montcada. Font: Ajuntament de Montcada.

'XUDQW O¶DQ\  HV YDQ LPSDUWLU FODVVHV G¶HGXFDFLy YLjULD L ELFLFOHWD HQ GLYHUVHV escoles de Montcada: el Viver, Reixac, Font Freda, La Salle, Mitja Costa, Elvira Cuyàs i Turó. El projecte comptava amb una flota de bicicletes, entre elles algunes adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. ATXHVW SURMHFWH V¶KD SRUWDW D WHUPH Dmb la subvenció del Consell Comarcal i el recolzament de la Policia Local de Montcada i Reixac, en col·laboració amb la regidoria de Salut Pública i Consum i la d'Educació. Es proposa repetir aquest projecte anualment. Com fan altres municipis, es podria habilitar puntualment o permanentment un circuit G¶KDELOLWDWV HQ ELFLFOHWD SHU WDO G¶LQLFLDU L PLOORUDU OHV KDELOLWDWV GHOV SHWLWV DPE OD bicicleta.

164

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Foto 37.

Circuit de bicicleta de Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà.

Gràcies a aquesta iniciació, es podrà facilitar que es facin camins escolars en bicicleta, utilitzar la bicicleta en desplaçaments i activitats escolars, etc.

11.2. Biciescola /D %LFLHVFROD G¶DGXOWV Wp FRP D REMHFWLX SULQFLSDO PLOORUDU OD TXDOLWDW GH YLGD GH OHV persones adultes a partir del descobriment de la bicicleta i les seves possibilitats com a mitjà de transport i lleure. La bicicleta permet fer una activitat física suau que fa que pugui ser practicada a qualsevol edat, especialment a edats madures. És una activitat D O¶DLUH OOLXUH VRFLDO eV XQ UHFRQIRUWDQW WDQW D QLYHOO ItVLF FRP D SVLFROzJLF (O FXUV també ajuda a potenciar les relacions socials i la cultura de la bicicleta. Es poden dur a terme diversos cursos, cadascun amb diferents objectius G¶DSUHQHQWDWJH x

&XUVRV G¶LQLFLDFLy GLULJLWV D SHUVRQHV TXH QR KDQ SXMDW PDL D OD ELFLFOHWD /¶DVVRFLDFLy %$&& SRUWD XQV  anys fent-los. Amb una metodologia pròpia i XQD DFXUDGD DWHQFLy SHUVRQDO V¶DFRQVHJXHL[ TXH HO  GHOV DOXPQHV GH qualsevol edat pedalin. 165

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 38.

x

%LFLHVFRODGHO%$&&FXUVG¶LQLFLDFLy)RQW%$&&

Cursos de circulació: dirigits a persones que saben anar amb bicicleta, però que volen circular per ciutat de forma fàcil i segura. Està dedicat a desenvolupar les habilitats, el control del vehicle, informar sobre la normativa i la actitud ciclista.

Aquests cursos es poden complementar amb altres activitats com ara classes monogràfiques, tallers de mecànica, sortides amb bicicleta, xerrades sobre FLFORWXULVPHVREUHVDOXWLELFLFOHWDVREUHDQDUDPEELFLDODIHLQDDO¶HVFRODWRWGLULJLW a tenir ciclistes millor informats i formats sobre la bicicleta urbana i de lleure.

11.3. Camins escolars Els camins escolars tenen com a objectiu optimitzar la mobilitat a les escoles en FRQGLFLRQVGHVHJXUHWDW(OVPRPHQWVG¶HQWUDGDLVRUWLGDGHO¶HVFRODVyQHVSHFLDOPHQW problemàtics a causa de O¶HOHYDW ~V GHO YHKLFOH PRWRULW]DW TXH V¶Dcostuma a fer. El camí escolar potencia que els alumnes puguin arribar a peu o en bicicleta formant grups organitzats i guiats.

166

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Figura 57. El cercle viciós-YLUWXyVGHODPRELOLWDWDO¶HVFROD)RQWZZZELFLQVWLWXWFDW

/¶LWLQHUDULHVGLVVHQ\DHQEDVHDOHVFDUDFWHUtstiques del viari (en quant a pacificació i VHJXUHWDW YLjULD  L DPE O¶REMHFWLX TXH HO FRPSDUWHL[LQ HO Pj[LP G¶DOXPQHV 3HU D dissenyar-OR FDO GRQFV XQ HVWXGL GH PRELOLWDW G¶DTXHVWV DOXPQHV SHU VDEHU HO VHX origen. (QDTXHVWVSURMHFWHVV¶LPSOLTXHQWDQWHOs usuaris del camí, com els pares, el personal docent, el propietaris de negocis ubicats al llarg de la via, etc. Així, a més dels estudis GHPRELOLWDWFDOXQSURFpVSDUWLFLSDWLXSUHYLSHUWDOTXHV¶LQIRUPLLHVFRQYLGLDWRWKRP Montcada, amb el projecte de la Ronda de les EscolesMDKDFRPHQoDWXQG¶DTXHVWV SURFHVVRV(VWUDFWDG¶XQSURMHFWHTXHQHL[GHO3ODG¶$FWXDFLy0XQLFLSDO(VYDIHUXQ SURFpVSDUWLFLSDWLXHQHOTXHYDWHQLUXQSDSHUPROWLPSRUWDQWO¶DVVRFLDFLy0RQWFDGDHQ Bici. En països com Itàlia, els camins escolars en bici o BiciBus estan àmpliament implementats en moltes ciutats.

167

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 39.

Parada Bici-Bus a Reggio Emilia, Itàlia. Font: Comune di Reggio Emilia.

$,WjOLDHOVQHQVTXHSDUWLFLSHQHQHO%LFL%XVKDQGHGLVSRVDUGHO³FDUQHWGHFLFOLVWD´ que els acredita com capacitats per circular en bicicleta:

Foto 40.

Carnet ciclista per a escolars a Regio Emilia.Font: Comune Reggio Emilia.

/¶HGXFDFLy YLjULD pV XQ FRPSRQHQW PROW LPSRUWDQW SHU D OD LPSODQWDFLy G¶LQLFLDWLYHV escolars com aquesta. A Espanya, V¶HVWDQSRUWDQWDWHUPHOHVSULPHUHVLQLFLDWLYHVFRPD0DGULG

168

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Foto 41.

Bicibus del Col·legi Rufino Blanco, en el barri de Chamberí, Madrid. Font: Pedalibre.

Els camins escolars també estan lligats a projectes de moderació del trànsit i mesures que incrementin OD VHJXUHWDW GH YLDQDQWV L ELFLFOHWHV WDQW D O¶HQWRUQ GHOV DFFHVVRV DO FHQWUHHVFRODUFRPHQHOVLWLQHUDULVSUz[LPVDO¶HVFROD

11.4. En bicicleta a la feina (OVHFWRUSULYDWWDPEpSRWFRQWULEXLUDXQDSROtWLFDDIDYRUGHO¶~VGHODELFLFOHWD2EOLJDU les empreses, per exemple, que proporcionin un pla de mobilitat als seus treballadors pV XQD PDQHUD G¶REOLJDU-OHV D IRPHQWDU O¶~V GH OD ELFLFOHWD HQWUH DTXHVWV $OJXQV HPSUHVDULVGHFLXWDWVHXURSHHVRIHUHL[HQXQDPSOLYHQWDOOG¶LQFHQWLXVSHUHQFRUDWMDUHOV treballadors que van amb bicicleta (bonificació per quilòmetre recorregut amb bici, facilitats per comprar una bicicleta, dutxes i vestuaris, begudes gratuïtes, tómboles amb premis especials per als ciclistes, etc.). 6¶KDGHVXEUDWOODUO¶LQWHUqVHFRQzPLFHQO¶~VGe la bicicleta per part de les empreses, ja TXHHOVHVWDOYLVDFRQVHJXLWVHQFRQFHSWHG¶DSDUFDPHQWVGHFRW[HVVyQFRQVLGHUDEOHV (els ordres de magnitud són 8.000 euros per una plaça en un aparcament no subterrani i 16.000 euros en un aparcament subterrani). Llogar a altres persones SODFHV G¶DSDUFDPHQW TXH MD QR HVWDQ UHVHUYDGHV DO SHUVRQDO WDPEp SRW VHU XQD IRQW G¶LQJUHVVRV L HQ WRW FDV HV JDUDQWHL[ XQD ERQD DFROOLGD SHU SDUW GHOV FOLHQWV 8QD

169

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

UHGXFFLy GH O¶DEVHQWLVPH JDXGLU GH PpV ERQD VDOXW L XQ PLOORU estat psicològic dels ciclistes) també representa un guany important.

11.5. Compres en bicicleta La contribució que realitzen els clients que arriben en transport públic, en bicicleta i a peu està generalment molt subestimada pels comerciants, que són els primers que V¶RSRVHQDOHVUHVWULFFLRQVG¶DSDUFDPHQWVRDFFpVGHOVFRW[HVFRQYHUVLyHQ]RQHVGH vianants) a les vies GHO¶HQWRUQGHOHV]RQHVFRPHUFLDOV. (Q XQD FDPSDQ\D GH SURPRFLy G¶DQDU D FRPSUDU HQ ELFL HV SRW JUDWLILFDU HO FOLHQW ciclista amb un obsequi o amb la participació en un sorteig. Una pràctica molt comuna en altres països, però incipient en el nostre és que els comerciants instal·lin aparcaments per a bicicletes davant de la seva botiga. &RP D H[HPSOH OD FDPSDQ\D ³FRPSUHV HQ ELFL´ GHO JUXS GH ERtiguers Cor Eixample premiava a qui anés a comprar 4 vegades en bicicleta amb vals de 10 euros de FRPSUHVJUDWXwWHV/DLQLFLDWLYDWHQLDHOVXSRUWGHO¶$MXQWDPHQWGH%DUFHORQDERWLJXHV GHELFLLDVVRFLDFLRQVG¶XVXDULVGHODELFLFOHWD

Figura 58. Campanya CorEixample. Font: Cor Eixample.

170

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

(O3ODG¶$FWXDFLy&RPHUFLDOGH0RQWFDGDUHFXOOFRPDREMHFWLXODSURPRFLyGHO¶~VGH la bicicleta. Es pot considerar que aquesta iniciativa encaixaria amb aquest objectiu.

11.6. SMSS La SMSS és un esdeveniment anual a què V¶DGKHUHL[HQ PpV G¶XQ FHQWHQDU GH municipis. S'emmarca dins la iniciativa europea de la "European mobility week" i es va començar a fer el 1999, amb la celebració del Dia sense cotxes. Durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS) es porten a terme diverses activitats relacionades amb la bicicleta. La més popular és la típica pedalada TXHFRQJUHJDFHQWHQDUVG¶DVVLVWHQWV

Foto 42.

Pedalada Contra el Canvi Climàtic a Montcada (2009). Font: Ajuntament de Montcada i Reixac.

'LQVODSURJUDPDFLyG¶DFWLYLWDWVG¶DTXHVWD6HWPDQDHVSRGHQLQFORXUHPROWHVDFWLYLWDWV de promoció de la bicicleta, a banda de les ja esmentades (cursets de bicicleta, activitats lúdiques com la pedalada o la gimcana): x

Tallers de reparació de bicicletes: oferir la possibilitat de fer una revisió bàsica de les bicicletes amb la col·laboració dels comerços locals, per tal G¶RIHULUDTXHVWVHUYHLDOVFLFOLVWHVGHODFLXWDWLDOHVERWLJXHV

x

Esmorzar en bicicleta: un dels dies de la SMSS es pot oferir un petit esmorzar (aliments, obsequis i informació) als ciclistes, en diversos punts de la ciutat.

171

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Foto 43.

x

%LFLHVPRU]DDO¶+RVSLWDOHWRUJDQLW]Dt SHUO¶HQWLWDW/D6DERJD)RQW/D6DERJD

Cursa de transports: es realitza el mateix itinerari amb diversos modes de WUDQVSRUW PHVXUDQW HO WHPSV TXH V¶KL WULJD DPE FDGDVFXQ L SUHVHQWDQW HOV resultats. Generalment, els modes més ràpids són la moto i després la bicicleta. Si es tenen en compte també paràmetres ambientals, la bicicleta sol VHUHOPLWMjPpVHFROzJLFSHOIHWTXHQRFRQWDPLQDDPpVGHO¶DQDUDSHX 

Foto 44.

&XUVDGHWUDQVSRUWVGHO¶+RVSLWDOHWRUJDQLW]D373)RQW373

$TXHVWD DFWLYLWDW V¶KD UHDOLW]DW GXUDQW HOV GDUUHUV DQ\V D 0RQWFDGD DPE PRWLX de la Setmana de Mobilitat.

172

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Es poden trobar més activitDWV UHFROOLGHV DO FDWjOHJ G¶DFWXDFLRQV PXQLFLSDOV GH OD Setmana de la Mobilitat que es troba al web de la Generalitat: http://www.gencat.cat/mediamb/ea/mobilitat/setmana.htm

11.7. Lleure en bicicleta 6¶KDGHPRVWUDWTXHHOVFLFOLVWHVG¶RFLLG¶HVSRUWSRGHQFRQYHUWLU-se en ciclistes urbans, és a dir, passar a utilitzar la bicicleta per als seus desplaçaments quotidians. La SURPRFLyGHO¶RFLHQELFLFOHWDQRQRPpVVHUYHL[SHUJHQHUDUFLFOLVWHVXUbans sinó també ajuda a donar a conèixer als usuaris la xarxa pedalable de la seva ciutat, tant la que està en zona urbana com la que es troba en zones verdes. /DSURPRFLyGHO¶RFLXUEjHQELFLFOHWDHVSRWSRUWDUDWHUPHDPEGLYHUVHVLQLFLDWLYHV x

Rutes espRUWLYHVLG¶RFLHQOHVYLHVSHGDODEOHVGH]RQHVYHUGHV

Foto 45.

Totem i sender pedalable del Ripoll. Font: elaboració pròpia.

173

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

&RPV¶REVHUYDDODIRWRJUDILDODUXWDGHVHQGHULVPH*5-92 passa per Montcada en la seva etapa 17-18. x

Itineraris i rutes guiades de turisme urbà, de temàtica concreta, per exemple històrica, arquitectònica, cultural, etc. 8Q H[HPSOH D 0RQWFDGD VHULD HO GH OD 5XWD GH O¶$LJXD XQ LWLQHUDUL TXH SURPRFLRQD O¶$MXQWDPHQW GH 0RQWFDGD L TXH O¶DVVRFLDFLy 0RQWFDGD Hn Bici recull com a itinerari ciclista.

Figura 59. )XOOHWyGHO¶LWLQHUDUL³5XWDGHO¶DLJXD´)RQW$MXQWDPHQWGH0RQWFDGD

174

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

12.

AVALUACIÓ I SEGUIMENT

/¶DYDOXDFLyLVHJXLPHQWGHOSODHVIDUjDWUDYpVG¶LQGLFDGRUV +L KD LQGLFDGRUV TXH HV SRGHQ REWHQLU G¶HQTXHVWHV L HVWXdis interns o externs a O¶$MXQWDPHQW/HVHQTXHVWHVGHPRELOLWDWDFRVWXPHQDVHUG¶jPELWVXSUDPXQLFLSDOFRP DUD O¶(04 TXH pV SHU a tota Catalunya. En aquest cas, és important la mida de la mostra per tal que les enquestes tinguin una fiabilitat òptima. Altres indicadors podrien generar-se en fer estudis de mobilitat al municipi, com ara Plans de Mobilitat Urbana generals i sectorials. Tant les enquestes com els estudis de mobilitat haurien de tenir en compte la mobilitat en bicicleta i tractar-la com un mode de transport independent. Generalment, V¶DJUXSHQHOVPRGHVGHO¶DQDUDSHXLHQELFLFOHWDLQRpVFRKHUHQWMDTXHODTXDQWLWDW de desplaçaments a peu són molt superiors als que es realitzen en bicicleta. Tot seguit es recullen els indicadors bàsics de seguiment que hauria de tenir el present SODSHUWDOGHSRGHUFRSVDUHOVVHXVHIHFWHVLO¶HYROXFLyGHODELFLFOHWDFRPDPRGHGH transport en el municipi.

12.1. Mobilitat en bicicleta Nombre de desplaçaments en bicicleta i fracció modal Definició

x

Nombre absolut de desplaçaments en bicicleta realitzats diàriament en el municipi.

x

Percentatge de desplaçaments en bicicleta respecte als realitzats en la resta de modes, diàriament (en dia feiner i en dissabtes i festius).

Font

Enquestes de mobilitat urbana, principalment EMQ.

Periodicitat

EMQ és quinquennal, la darrera és la de 2006, ressenyada en aquest estudi i la propera serà al 2011.

175

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Ocupació dels aparcaments de bicicletes Definició

Nombre de bicicletes aparcades respecte al nombre total de places G¶DSarcament en un moment determinat.

Font

Interna

Periodicitat

$QXDO6¶DFRQVHOODUHDOLW]DU-la a mig matí en un dia feiner ordinari.

Enquestes a residents i visitants Definició

Enquestes de mobilitat en bicicleta a ciclistes i no ciclistes. Es tracta G¶XQDHQTXHVWDHVSHFtILFDSHUDYDOXDUO¶~VLODSHUFHSFLyGHODELFLFOHWD FRPDWUDQVSRUWLVLV¶HVWLPDSHUa usos esportius, de lleure). Per aOVFLFOLVWHVV¶LQFORXUDQTHVWLRQVVREUHHOVRUtJHQVLGHVWLQVWHPSV i distància de recorregut, percepció dels serveis existents, etc. Per als no ciclistes es preguntarà la percepció sobre la bicicleta, si disposen de bicicleta, si saben anar en bicicleta, etc.

Font

Interna o externa (per exemple, alguna entitat o associació).

Periodicitat

Anual.

Infraestructures per a la bicicleta Km de vies ciclistes Definició

Recompte de km de vies ciclistes per tipologia: x

Carril bici en calçada (segregats o no segregats)

x

Vorera bici

x

Sender pedalable

Font

Interna.

Periodicitat

Anual.

176

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

,QYHQWDULG¶DSDUFDELFLFOHWHV Definició

x

Nombre G¶DSDUFDPHQWV SHUDELFLFOHWHVSXQWVG¶DSDUFDPHQW

x

Nombre GH SODFHV G¶DSDUFDPHQW per bicicletes (depèn del VXSRUW SHU H[HPSOH VL HV WUDFWD G¶DSDUFDPHQWV WLSXV 8 invertida cal comptar dues places per suport).

x

Nombre GH SODFHV G¶DSDUFDPHQW d¶DOWUHV WLSXV DSDUFDPHQW segur/tancat, subterrani, etc.) especificant tipologia.

Font

Interna.

Periodicitat

Anual.

Bicicleta pública Definició

x

Nombre G¶HVWDFLRQVLELFLFOHWHV

x

Rotació de les bicicletes (nombre G¶XVRV SHU ELFLFOHWD L SHU dia)

x

Nombre G¶XVXDULVLQVFULWVDOVHUYHL

x

Etc.

Font

Interna - gestor del servei.

Periodicitat

Anual.

177

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Mesures de moderació del trànsit Km de vies moderades Definició

Recompte de km de vies moderades per tipologia: x

Zones 30: Carrers amb velocitat limitada a 30 km/h

x

Prioritat invertida: els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; normativament no està permès l'estacionament.

x

Illa de vianants UHVWULFFLRQV G¶DFFpV SHr als vehicles motoritzats; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; normativament no està permès l'estacionament.

Font

Interna

Periodicitat

Anual

12.2. Seguretat Sinistralitat Definició

x

Nombre G¶DFFLGHQWV amb implicació de ciclistes.

x

Taxa de sinistralitat: nombre G¶DFFLGHQWVDPELPSOLFDFLyGH ciclistes amb respecte al total de desplaçaments en bicicleta.

Font

Guàrdia urbana.

Periodicitat

Anual

178

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««Montcada i Reixac

Robatori Definició

x

Nombre de denúncies de robatori

x

Nombre de bicicletes recuperades

Font

0RVVRVG¶HVTXDGUa

Periodicitat

Anual

Compliment de la normativa Definició

x

Nombre de multes/sancions per infraccions relacionades amb la bicicleta.

Font

Guàrdia urbana.

Periodicitat

Anual

12.3. Participació, promoció, educació i informació Quant a participació, caldrà HVSHFLILFDU TXLQ VHUj O¶RUJDQLVPH TXH V¶RFXSDUj OD bicicleta, preferentment, seria la comissió de la bicicleta. Un cop en funcionament, alguns indicadors podrien ser el nombre de participants i el nombre de reunions per any. En promoció i educació, aquests indicadors variaran en funció dels programes que HVSRUWLQDWHUPH3HUH[HPSOHVLV¶DFRQVHJXtVXQQRXWHUUHQ\SHUIHUXQFLUFXLWFLFOLVWD G¶HGXFDFLyYLjULDHQELFLFOHWDHVSRGULDDYDOXDUO¶LQGLFDGRUVHJHQWTXHHQJOREDULDHOV escolars que participen d¶DTXHVWLDOWUHVSURJUDPHVGHSURPRFLyVLPLODU

179

3OD(VWUDWqJLFGHOD%LFLFOHWD««««««««««««««««««««««««««««««««««

Escolars participants en programes de promoció i educació Definició

Quantitat de nens que han participat en programes de promoció i educació de la bicicleta organitzats pel municipi.

Font

Interna

Periodicitat

Anual

/¶LQGLFDGRU VREUH OD informació relativa a bicicleta haurà de comptar amb tots els PHFDQLVPHV G¶LQIRUPDFLy TXH V¶KDJLQ JHQHUDW GXUDQW O¶DQ\ SHU H[HPSOH SOjQROV R fulletons. Si es fa un apartat per a bicicleta al web, es podrien comptabilitzar les entrades efectuades a aquesta pàgina web.

180