Por el derecho a decidir sobre nuestra salud y el Sistema Sanitario de Cataluña Queremos someter a amplio debate unos puntos básicos que consideramos relevantes para dar alternativa a la privatización-mercantilización y biomedicalització de la salud y la sanidad, apartándola de la influencia del complejo industrial médico-farmacéutico y tecnológico. Queremos construir una propuesta de programa para la Salud y la Sanidad Pública en Cataluña que pueda ser, en su caso, un punto de encuentro y confluencia para la mayoría de organizaciones que defienden la salud y una sanidad pública para todas y todos, de calidad y acceso garantizado, al servicio de la población de Cataluña. Programa para un Servicio Nacional de Salud en Cataluña 1. Para conquistar la soberanía en salud y sanidad hay que actuar sobre los verdaderos determinantes de la salud. La salud no es sólo una cuestión individual, exclusiva de cada persona. La salud colectiva, de todos y todas, depende sobre todo de condiciones sociales, económicas, culturales, ambientales, políticas y de género. Las decisiones cruciales relacionadas con valores sobre lo que es bueno o malo para la sociedad y para la salud se toman en el terreno de la política. Por eso los gobiernos, a todos los niveles, deben ser responsables de poner «salud en todas las políticas» (1) y dar una especial relevancia a los trabajos sociales. Para ello será necesario también la restauración de la Agencia Catalana de Salud Pública con las funciones de la Ley General de Salud Pública de Cataluña, reforzando los programas de prevención, promoción y protección de la salud (alimentos, medio ambiente, salud laboral, salud mental , etc). 2. Habrá iniciar un proceso de reversión de la actual tendencia medicalizadora motivada por una visión biologicista de la salud y por la cultura del consumo, la intolerancia al malestar o las expectativas sobredimensionadas de la capacidad del sistema sanitario. Esta medicalización está originando costes que no se traducen en resultados en la salud de los ciudadanos; al contrario, está produciendo efectos adversos. Impulso del debate social y profesional y un cambio en el discurso político, ajustándolo a las posibilidades reales que ofrece actualmente el conocimiento científico y los recursos disponibles. 3. Hay que garantizar el Derecho a la salud y a un modelo de atención sanitaria público, de cobertura universal y sin exclusiones, equitativo y financiado por impuestos progresivos suficientes para cubrir las necesidades de la población. Derogación de las leyes, decretos y otros instrumentos jurídicos que se opongan a estos principios generales expresados. Y será necesario desarrollar una legislación catalana que asegure estos principios para un Sistema Nacional de Salud gratuito en el momento del uso. 4. Se pondrá en marcha un Plan de Nacionalización de los servicios públicos de salud. Convertir el Servicio Catalán de la Salud (SCS) en el Servicio Nacional de Salud de Cataluña (SNSC), con funciones de planificación, financiación, gestión y evaluación de los servicios de salud públicos, integrales e integrados de Cataluña. La colaboración público-privada existente debe ir limitando su ámbito hasta su total separación y definitiva eliminación, ateniéndose mientras tanto a las directrices y código ético de la Sanidad Pública. Con el criterio de que todos los servicios asistenciales que se pagan con dinero público debe ser públicos, será necesaria la definición y declaración, por parte del SNSC los proveedores

5.

6.

7.

8.

9.

10.

públicos como medio propio del SNSC: Progresivamente, las entidades del SISCAT, con hospitales y / o con equipos de atención primaria deberán pasar a ser entidades que sean medio propio de la Generalidad (2). Asegurar la transparencia, equidad, universalidad, eficiencia, autonomía de gestión y evaluación independiente. Con un código ético común de todos los servicios, con más autonomía de los gobiernos sanitarios territoriales, centros y trabajadores de la sanidad. Y con una evaluación independiente y con control democrático (3) con transparencia absoluta de resultados en salud y gastos. Este punto implica también la eliminación de las "puertas giratorias" en la sanidad pública y que los responsables del Sistema de Salud colaboren totalmente para que las personas incriminadas por corrupción comparezcan ante la Justicia. Fomentar la participación ciudadana apoderada en sanidad y salud en el sentir de favorecer la democracia real para mejorar la sanidad en Cataluña. Participación real del personal de la sanidad, ciudadanos en los órganos de gobierno del Sistema, territoriales y de centros sanitarios, regulando esta participación para que sea efectiva. Fomentar el uso adecuado de los medicamentos, de las tecnologías y herramientas terapéuticas. Queremos un sistema de salud sin la omnipresencia de la industria farmacéutica, y en el que se regulen y se vigilen los conflictos de intereses de políticos, gestores y prescriptores, y se seleccionen los que de verdad son necesarios, por lo que se deje de comprar humo a precio de oro en el mercado internacional de las tecnologías. Habrá que establecer un sistema riguroso, ágil e independiente de evaluación de nuevas tecnologías y prestaciones antes de ofrecerlas en el sistema público y elaborar un catálogo de prestaciones basado en su efectividad y eficiencia. La industria farmacéutica no puede ser determinante en la formación médica disfrazada de marketing. El sistema de salud tendrá que invertir en investigación médica y terapéutica en los centros públicos y recuperar las competencias en investigación y los recursos perdidos por los recortes. Mejora del sistema asistencial potenciando una Atención Primaria fuerte y hacer un plan de reforma de la atención hospitalaria adecuándola a las necesidades de salud actuales. Hacer de la Atención Primaria y Comunitaria, el instrumento básico para una atención global e integrada, cercana a las personas y comunidades, que sea la puerta principal de entrada al sistema, con dotación presupuestaria propia y suficiente (4). Derogación de coREpagaments sanitarios y farmacéuticos y compromiso de no imposición de nuevas tasas como el euro por medicamento que, como se ha demostrado, significan barreras de acceso al tratamiento. Son impuestos a la enfermedad, especialmente injustos y regresivos, y afectan especialmente a las personas mayores a las personas con enfermedades crónicas. Garantizar los derechos de las personas. Derecho a respetar la autonomía y libertad individual en las decisiones sanitarias. Derecho a la interrupción voluntaria del embarazo en el sistema público, al menos en los plazos actualmente en vigor, y sin penalización en el Código Penal, que apodere a las mujeres como personas autónomas y con derecho a decidir, y que vaya acompañada de acciones de educación sexual y afectiva para toda la población (hombres y mujeres). Implicación del Sistema de Salud con los recursos necesarios en la lucha contra la violencia machista. Derecho a la atención al sufrimiento y tratamiento del dolor, al no encarnizamiento terapéutico ya una muerte digna. Derecho a

la preservación de los datos personales y no cesión a entidades privadas. Derecho a la eliminación de las desigualdades de género en salud. Las entidades firmantes de este programa se comprometen, a partir de su adhesión a difundirlo, incluirlo en sus estrategias de acción y trabajar para hacerlo posible en un futuro próximo en Cataluña.

1. Ver Borrell, C y Benach, J., "Los determinantes sociales de la salud" en: http://espaifabrica.cat/index.php/el-precio-de-la-salut/item/794-les-determinantessociales-de-la-salud 2. En este sentido, se deberán tomar las siguientes medidas: Que conste en los estatutos de la entidad que se medio propio del SNSC. Que sea acreditado por el Sistema con las garantías de calidad y sostenibilidad. Que el proveedor acepte mayoría de representantes del SNSC en su consejo de administración. Que firme el código ético y acepte explícitamente los valores del proveedor público (servicio público, no ánimo de lucro, no práctica privada en centros públicos, incompatibilidades, no puertas giratorias). Seguir la directriz europea de la SEC-95 de integrar las EPIC en el sector público. En cuanto al régimen laboral del personal del Sistema debe tener unas condiciones laborales unificadas y negociadas directamente con el SNSC desde el primer momento. 3. Agencia de Calidad y Evaluación Sanitaria (AQAS) Profesional e independiente. 4. Hay suficientes estudios que demuestran que los mejores resultados de salud de una población con los menores costes posibles se consigue cuando hay una red de Atención Primaria potente, suficiente y resolutiva. El porcentaje del presupuesto sanitario para el APS de los países con un sistema de salud centrado en la atención primaria está en torno al 25% del presupuesto total. En nuestro sistema sanitario se ha producido una reforma en profundidad de la atención primaria, pero no ha sido así con los hospitales. Muchos de los paradigmas que definen nuestros hospitales son anacrónicos y hay un fuerte impulso político para generar una reforma en profundidad del modelo hospitalario que dé mejor respuesta a las necesidades de los ciudadanos y que los haga más eficientes. Entidades adheridas al documento en fecha 15 de septiembre de 2014. Associació Catalana en Defensa de la sanitat Pública (ACDSP) Café amb Llet Centre d’Anàlisi i Programes sanitaris (CAPS) CATAC-CTS/IAC Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (CONFAVC) Dempeus per la salut

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB) Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) Podemos Sanitat Catalunya 15M BCN Salut Solidaritat i Comunicació (SICOM) Unió General de Treballadors (UGT) Xarxa de Dones per la Salut

Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya Volem sotmetre a ampli debat uns punts bàsics que considerem rellevants per donar alternativa a la privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut i la sanitat, apartantla de la influència del complex industrial mèdic-farmacèutic i tecnològic. Volem bastir una proposta de programa per a la Salut i la Sanitat Pública a Catalunya que pugui ser, si s’escau, un punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensen la salut i una sanitat pública per a totes i tots, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de Catalunya.

Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya 1. Per conquerir la sobirania en salut i sanitat cal actuar sobre els veritables determinants de la salut. La salut no és només una qüestió individual, exclusiva de cada persona. La salut col·lectiva, de tots i totes, depèn sobretot de condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals, polítiques i de gènere. Les decisions crucials relacionades amb valors sobre el que és bo o dolent per a la societat i per a la salut es prenen en el terreny de la política. Per això els governs, a tots els nivells, han de ser responsables de posar «salut en totes les polítiques» (1) i donar una especial rellevància als treballs socials. Per això caldrà també la restauració de l’Agència Catalana de Salut Pública amb les funcions de la Llei General de Salut Pública de Catalunya, reforçant els programes de prevenció, promoció i protecció de la salut (aliments, medi ambient, salut laboral, salut mental, etc.) . 2. Caldrà iniciar un procés de reversió de l'actual tendència medicalitzadora motivada per una visió biologista de la salut i per la cultura del consum, la intolerància al malestar o a les expectatives sobredimensionades de la capacitat del sistema sanitari. Aquesta medicalització està originant costos que no es tradueixen en resultats en la salut dels ciutadans; al contrari, està produint efectes adversos. Impuls del debat social i professional i un canvi en el discurs polític, ajustant-lo a les possibilitats reals que ofereix actualment el coneixement científic i els recursos disponibles. 3. Cal garantir el Dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients per cobrir les necessitats de la població. Derogació de les lleis, decrets i altres instruments jurídics que s’oposin a aquests principis generals expressats. I caldrà desenvolupar una legislació catalana que asseguri aquests principis per un Sistema Nacional de Salut gratuït en el moment de l’ús. 4. Es posarà en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya. La col·laboració público-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant a les directrius i codi ètic de la Sanitat Pública. Amb el criteri que tots els serveis assistencials que es paguen amb diners públics ha de ser públics, caldrà la definició i declaració, per part del SNSC dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC: Progressivament, les entitats del SISCAT, amb hospitals i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat (2). 5. Assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió i avaluació independent. Amb un codi ètic comú de tots els serveis, amb més autonomia dels governs sanitaris territorials, centres i treballadors de la sanitat. I amb una Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya. 1

avaluació independent i amb control democràtic (3) amb transparència absoluta de resultats en salut i despeses. Aquest punt implica també l’eliminació de les “portes giratòries” en la sanitat pública i que els responsables del Sistema de Salut col·laborin totalment perquè les persones incriminades per corrupció compareguin davant de la Justícia. 6. Fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentir d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a Catalunya. Participació real del personal de la sanitat, ciutadans i ciutadanes en els òrgans de govern del Sistema, territorials i de centres sanitaris, regulant aquesta participació per tal que sigui efectiva. 7. Fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques. Volem un sistema de salut sense l’omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el qual es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos de polítics, gestors i prescriptors, i s’hi seleccionin els que de veritat són necessaris, de manera que es deixi de comprar fum a preu d’or en el mercat internacional de les tecnologies. Caldrà establir un sistema rigorós, àgil i independent d’avaluació de noves tecnologies i prestacions abans de oferir-les en el sistema públic i elaborar un catàleg de prestacions basat en la seva efectivitat i eficiència. La indústria farmacèutica no pot ser determinant en la formació mèdica disfressada de màrqueting. El sistema de salut haurà d’invertir en investigació mèdica i terapèutica en els centres públics i recuperar les competències en recerca i els recursos perduts per les retallades. 8. Millora del sistema assistencial potenciant una Atenció Primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals. Fer de l’Atenció Primària i Comunitària, l'instrument bàsic per a una atenció global i integrada, propera a les persones i comunitats, que sigui la porta principal d'entrada al sistema, amb dotació pressupostària pròpia i suficient (4). 9. Derogació de coREpagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per medicament que, com s’ha demostrat, signifiquen barreres d’accés al tractament. Són impostos a la malaltia, especialment injustos i regressius, i afecten especialment a la gent gran a les persones amb malalties cròniques. 10. Garantir els drets de les persones. Dret a respectar l’autonomia i llibertat individual en les decisions sanitàries. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, com a mínim en els terminis actualment en vigor, i sense penalització en el Codi Penal, que apoderi a les dones com a persones autònomes i amb dret a decidir, i que vagi acompanyada d’accions d’educació sexual i afectiva per a tota la població (homes i dones). Implicació del Sistema de Salut amb els recursos necessaris en la lluita contra la violència masclista. Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. Dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut. Les entitats signants d’aquest programa es comprometen, a partir de la seva adhesió a difondre’l, incloure’l en les seves estratègies d’acció i treballar per fer-lo possible en un futur proper a Catalunya.

Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya. 2

Notes: 1.Veure Borrell, C i Benach, J ., “Els determinants socials de la salut” a: http://espaifabrica.cat/index.php/el-preu-de-la-salut/item/794-els-determinants-socials-de-la-salut

2. En aquest sentit, s’hauran de prendre les següents mesures: - Que consti en els estatuts de l’entitat que es medi propi del SNSC. - Que sigui acreditat pel Sistema amb les garanties de qualitat i sostenibilitat. - Que el proveïdor accepti majoria de representats del SNSC en el seu consell d’administració. - Que signi el codi ètic i accepti explícitament els valors del proveïdor públic (servei públic, no ànim de lucre, no pràctica privada en centres públics, incompatibilitats, no portes giratòries). - Seguir la directriu europea de la SEC-95 d’integrar les EPIC en el sector públic. - Pel que fa al règim laboral del personal del Sistema ha de tenir unes condicions laborals unificades i negociades directament amb el SNSC des del primer moment. 3. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQAS) Professional i independent. 4. Hi ha suficients estudis que demostren que els millors resultats de salut d'una població amb els menors costos possibles s'aconsegueix quan hi ha una xarxa d'Atenció Primària potent, suficient i resolutiva. El percentatge del pressupost sanitari per a l'APS dels països amb un sistema de salut centrat en l’atenció primària està al voltant del 25% del pressupost total. En el nostre sistema sanitari s'ha produït una reforma en profunditat de l'atenció primària, però no ha estat així amb els hospitals. Molts dels paradigmes que defineixen els nostres hospitals són anacrònics i cal un fort impuls polític per generar una reforma en profunditat del model hospitalari que doni millor resposta a les necessitats dels ciutadans i que els faci més eficients.

Entitats adherides al document en data 15 de setembre de 2014. Associació Catalana en Defensa de la sanitat Pública (ACDSP) Café amb Llet Centre d’Anàlisi i Programes sanitaris (CAPS) CATAC-CTS/IAC Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (CONFAVC) Dempeus per la salut Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB) Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) Podemos Sanitat Catalunya 15M BCN Salut Solidaritat i Comunicació (SICOM) Unió General de Treballadors (UGT) Xarxa de Dones per la Salut

Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya. 3