Estudi de persones no-usuàries de biblioteques Abril 2016

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Objectius i mètode utilitzat Les biblioteques públiques són espais oberts i dinàmics de trobada, integració i interacció, on els ciutadans poden relacionar-se, desenvolupar-se en les àrees del seu interès i conèixer la societat que els envolta. El que és important a la biblioteca, més enllà de l’edifici i la col·lecció, són les persones. Sense usuaris no hi hauria biblioteques. Saber qui n’és usuari, perquè n’és o bé qui no en fa ús i per què, són dades fonamentals per entendre el present i per millorar el futur d’aquests espais.

A Catalunya més de la meitat de la població (55%) és usuària de biblioteca i la valoren molt positivament. De nota mitjana li posen un 8,3 de puntuació en una escala del 0 al 10. Amb tot, un 45% de la població de més de 14 anys fa més d’un any que no ha anat a la biblioteca o no hi ha anat mai. Aquest estudi se centra precisament en conèixer el comportament cultural i les percepcions de les persones no-usuàries de la biblioteca pública. Per aconseguir aquest objectiu, es va realitzar una enquesta representativa de la població resident a Catalunya de més de 14 anys. L’enquesta va ser telefònica i es va efectuar entre el novembre i desembre del 2015.

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Es van contactar 1.205 persones, entre ells la meitat eren usuaris de biblioteca, i l’altra meitat eren persones que no han anat mai a una biblioteca pública o que fa més d’un any que no hi van (no-usuaris i ex-usuaris).

• Qui són: quins trets diferencials sòcio-demogràfics tenen les persones no-usuàries respecte les usuàries (sexe, edat, nivell d’estudis, llengua principal, relació amb el mercat laboral, mida del municipi i província de residència).

Es va preguntar pel comportament cultural però no només com a consumidors de llibres, sinó també música, actualitat, teatre o cinema i es va tenir en compte que a banda de consumidors podien ser participants actius en entitats o grups culturals. Alhora en relació a l’espai, no només s’ha estudiat l’espai públic, sinó que també la llar s’ha pres com entorn de consum cultural. I respecte a l’equipament biblioteca es va demanar per les percepcions que els hi suggereix. Així, en concret es va preguntar per:

• Què opinen: conceptes relacionats amb què identifiquen la biblioteca, quins factors farien que hi anessin/tornessin, com és/era la biblioteca a la seva escola i quina imatge els hi suggereix la professió bibliotecària. • Què fan: aspectes relacionats amb el comportament cultural. Hàbits de lectura (llibres, còmics, webs, diaris, àudiollibres, etc.) Motius per llegir La manera com arriben els llibres a les seves mans (préstec, compra, regal, descàrrega, etc.), Quina llengua prefereixen per llegir, pel cinema o pel teatre Quan ha estat el darrer cop que ha escoltat música, ha vist àudio-visuals, ha anat al teatre, cinema o a un concert Quins són els principals llocs per desenvolupar activitats de consum cultural (llar, transport públic o privat, aire lliure o d’altres) Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

1 Qui són les persones NO-usuàries de biblioteques? A Catalunya un 45% de la població de més de 14 anys NO fa ús de les biblioteques públiques Aquest estudi es focalitza en la població no-usuària entenent que identifica tant les persones que no han anat mai a una biblioteca pública com les que fa més d’un any que no hi van (suma de persones no-usuàries i ex-usuàries). Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

1

Les persones més grans són les que menys utilitzen la biblioteca pública (54% no-usuàries en el segment 50-64 anys i 55% en els de 65 anys o més) Aquest resultat està estretament relacionat amb la major presència relativa de persones no-usuàries entre la població jubilada o pensionista (52%). Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

1 La meitat del col·lectiu de no-usuaris (55%) tenen estudis primaris o inferiors

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

1 Pel que fa a les diferències de gènere, els homes presenten una major tendència a no ser usuaris de biblioteca (48%)

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

2 Amb què s’identifica la biblioteca? La biblioteca s’identifica com un equipament cultural (46,6%), amb un recurs per estudiar (27,4%) i amb oci (14,7%). Només un 1,9% associa la biblioteca a la tecnologia digital Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

3 Motius per anar/tornar a la biblioteca

No hi anirien o no hi tornarien el 31,3% de les persones, independentment dels canvis que es fessin en l’equipament.

Les qüestions personals (34%), la manca de temps (17,5%) i la manca d’oferta de novetats (8%) són les principals raons per no anar/tornar a la biblioteca

Factors per tornar-hi: Bona atenció del personal (9 sobre 10), que el lloc sigui còmode (8,6) i una bona oferta de novetats (8,6) Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

4 Hàbits dels lectors

En un 50% dels casos de no usuaris o bé indiquen que no disposaven de biblioteca escolar (23%) o bé en tenen un record negatiu (27%)

La identificació amb la frase “intento llegir sempre que tinc una estona lliure” es dóna en el 78% dels enquestats Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

5 Motius per llegir

65,9% OCI, més important en les dones (73% vs. 63%)

19,2% usos professionals, més important entre els homes (25% vs. 14%). L’ús professional ascendeix fins el 24% entre les persones ocupades.

12,5% aprenentatge, la meitat dels joves (15-24 anys) veu la biblioteca com un “recurs per estudiar”

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

6 El darrer llibre els hi arribat a les mans…

44% compra Les dones compren més que els homes

26% regal Els homes reben més llibres de regal

17% prestats Les dones presten més llibres

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

7 Quantitat de llibres electrònics i llibres en paper

81% Afirma no disposar de llibres en suport electrònic El nivell de formació està correlacionat. Els estudiants destaquen, amb un 22% que tenen 25 o més llibres electrònics

A

31% Té entre 100-499 llibres en paper a casa 0,4% No en té cap

B

24% Té entre 50-99 llibres en paper a casa

C

14% Té menys de 25 llibres en paper a casa

2,1% NS/NC

9,3% Té més de 500 exemplars 19% Té de 25-49 exemplars

A+B+C: 69% Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

8 Hàbits culturals El 79,7% de les persones no-usuàries no són membres de cap grup, entitat o associació cultural. L’afiliació augmenta amb el nivell d’estudis. La dada no difereix de la població en general.

Un 11,8% és membre o ho ha estat d’un club de lectura de biblioteca

La tria de la llengua per la lectura i el cinema és rellevant en el 80% dels casos

En el cas del teatre, el % d’indiferència de la llengua augmenta fins el 28% i ascendeix fins el 53% en el cas de la música

La llar és el lloc principal per llegir (86%), escoltar música (69%) i veure continguts multimèdia (70%)

Llegeixen diàriament: premsa (52,4%) i recursos digitals (46,1%). Els menys emprats són els còmics (1,1%) i els àudio-llibres (3,4%)

El suport paper continua sent el rei per accedir als continguts: 92,8% en el cas dels llibres; 92,4% per les revistes, còmics i 87,3% per els diaris.

Per accedir als continguts digitals es prefereix l’ordinador (69,1%) enlloc del mòbil (52,3%)

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

9 El dia abans de l’enquesta...

84,9% havien visionat audiovisuals

Fa més d’un any...

47,2% havien assistit a un concert

76,9% havien escoltat música

45,5% havien anat al teatre

37,5% havien anat al cinema

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

10 Persones usuàries: valoració de les biblioteques 10

0

Un 8,3 sobre 10 és la nota que donen els usuaris de mitjana a la biblioteca

10

10

10

10

0

0

0

0

El segment d’edat més avançada atorga la valoració més positiva: 8,6 i els més joves la més baixa: 7,8

La població amb estudis La mida del primaris o inferiors puntua municipi, la província per sobre la mitjana: 8,5 de residència o la llengua pròpia són factors que no afecten la valoració de la biblioteca Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

11 Imatge de la professió vista per les persones no-usuàries

Culta Avorrida

Acollidora

Amant lectura

Interessant Guia

Administrativa

Servei social

Vocacional

Seriosa Ajudant Silenci

Bona imatge

Atenta

Amable Bona professional Acceptable

Agradable

Tranquil·la

Simpatia

Activa

Bona professió

Assessora

Gran

Ulleres

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

12-1 Annex: Disseny de Persones usuàries, no-usuàries i ex-usuàries de biblioteques

MARC (usuari. Estudiant)

“La biblioteca em va genial per estudiar, però podria molar més”

Noi, 17 anys (El 75,9% de persones que utilitzen la biblioteca es troben entre els 15 i els 24 anys). Viu en un municipi gran, de Barcelona o Girona.

Usuari de biblioteca pública Valora la biblioteca amb un notable (7,9 sobre 10) però forma part del col·lectiu dels joves que són els usuaris més crítics amb l’equipament, en general la població que és usuària de la biblioteca la valora en 8,3.

12-2 Actituds: quan llegeix ho fa per oci, mai per obligació, tot i que en ocasions té dificultats per llegir. No forma part de cap associació cultural o grup lligat a la cultura, el nivell d’estudis es relaciona amb el nivell d’associacionisme.

MARIA (no-usuària. Jubilada)

“La biblioteca per mi és llunyana, massa elevada” Dona, més de 65 anys. (Els majors de 65 anys són el col·lectiu més gran de no usuàris 22,2%). Estudis primaris o inferiors, jubilada o pensionista. És de fora de la província de Barcelona però de ciutat gran.

Consum cultural: és un consum baix, escolta música i mira audiovisuals (televisió, ràdio, etc.) a casa. Va poc al cinema, al teatre i a concerts. Ha llegit un llibre en el darrer trimestre i li ha arribat prestat, a casa hi té menys de 25 exemplars en paper. Perfil tecnològic: no té llibres electrònics i utilitza molt poc, o gens, Internet i les xarxes socials online. Relació amb la biblioteca: no-usuària. Mai ha anat a la biblioteca i afirma que no hi anirà perquè no li interessa o desconeix què li pot interessar. A la seva escola no hi havia biblioteca.

12-3

Actituds: intenta llegir sempre que té una estona, a vegades indica que amb dificulatat fet que podria ser perquè necessita més oferta de llibres electrònics. Bàsicament llegeix per motius professionals. És membre d’alguna entitat/grup relacionat amb la cultura. Consum cultural: alt i sofisticat. Va al teatre i a concerts amb freqüència. Consumeix també molta cultura des de casa. És lector de llibres, revistes, còmics, blogs, etc. molt per damunt de la resta de la població. I té molts llibres a casa.

DAVID (ex-usuari. Techie)

“Feia servir molt la biblioteca quan estudiava de jove, ara a Internet ja ho tinc tot” Home, 42 anys (La franja d’edat amb més ex-usuaris és de 35 a 49 anys, el 34,3% de la població. És un grup que habitualment anava a la biblioteca i hi ha deixat d’anar). Persona ocupada amb estudis superiors. De ciutat.

Perfil tecnològic: accedeix a Internet, xarxes socials online i s’informa de l’actualitat a través d’Internet. Llegeix llibres electrònics. Relació amb la biblioteca: de jove sent estudiant utilitzava la biblioteca, ara considera que a Internet té el que necessita o si és estudiant de formació continuada utilitza la biblioteca universitària. De petits tenien una biblioteca escolar que considera molt dolenta, tot i que d’altres companys d’edat consideren que era molt bona, les opinions són extremes. Argumenta molts motius per tornar a a la biblioteca. Els principals són motius personals com la manca de temps, però després esmenta els horaris (obertura de caps de setmana i vespres), proximitat a casa o a la feina, i millor accés a Internet a la biblioteca.

Crèdits: Encàrrec i coordinació a càrrec de: Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya Javier Nieto, Responsable en Treball Estadístic. Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya Responsables acadèmiques: Dra. Núria Ferran-Ferrer, professora als Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Dra. Mireia Fernández-Ardèvol, investigadora sènior a l’Institut de Recerca IN3-UOC Responsables de la recollida de dades: Daniel Ibáñez Vidal, de la Universitat Oberta de Catalunya Instituto Apolda Llicència Creative Commons (CC BY-NC-SA 4.0)

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura