Els usos lingüístics de la població de Catalunya Principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013
Generalitat de Catalunya 1
Departament de Cultura Direcció General de Política Lingüística Disseny: Azcunce | Ventura Dipòsit legal: B-15362-2014
2
Presentació
L
’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 (EULP-2013) forma part del Programa anual d’actuació estadística oficial, que desplega la Llei del pla estadístic de Catalunya 2011–2014. Els organismes responsables d’aquesta Enquesta són el Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’objectiu principal de l’Enquesta és conèixer els usos lingüístics dels ciutadans de Catalunya de 15 anys i més, especialment pel que fa al català i, també, la llengua o les llengües amb què els ciutadans s’identifiquen més. També en són objectius obtenir informació sobre els coneixements de llengües (català, castellà, anglès i francès, en especial), mesurar l’ús i el coneixement de l’occità aranès, i conèixer les actituds lingüístiques de la població i les opinions sobre l’ús del català. L’EULP-2013 és la tercera edició de l’Estadística d’usos lingüístics a Catalunya, que ja s’havia portat a terme els anys 2003 i 2008. En l’edició del 2013 destaca que, per primera vegada, s’ha utilitzat Internet en la tasca de recollida de dades. La mostra teòrica és de 7.500 individus amb un error de l’1,16 % per tot Catalunya. L’àmbit geogràfic és tot Catalunya, amb significació estadística per als vuit àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp, a més a més de Barcelona ciutat i la Val d’Aran. El fullet presenta els resultats principals de l’EULP-2013 i la seva evolució respecte del 2003 i el 2008. Al llarg del 2015, s’ha previst de realitzar una anàlisi en profunditat dels resultats de l’Enquesta, que ofereixi una visió més àmplia de la situació lingüística a Catalunya i de la seva evolució, que serveixi de fonament en l’organització de les polítiques lingüístiques.
Context demogràfic En el període comprès entre el 2003 i 2013 hi ha hagut un creixement de més de 701.000 persones provinents de l’estranger, que representa una mitjana d’increment anual de més de 70.000 persones. La població total de Catalunya és de 7.553.650 persones.
Població segons lloc de naixement. 2000-2013
8.000.000 7.000.000 6.000.000 5.000.000 4.000.000 3.000.000 2.000.000
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Padró continu
Estranger
1.000.000
Resta de l’Estat
0 2001
2003
2005
2007
2009
2011
2013
Catalunya
La població estrangera es concentra en les franges d’edat més productives, entre 25 i 49 anys, i especialment, entre 35 i 44 anys; la població nascuda a la resta de l’Estat se situa majoritàriament en la franja compresa entre 55 i 65 anys. La població nadiua a Catalunya és més nombrosa a les dues franges següents: la compresa entre 0 i 9 anys i la de 30 a 49 anys. Homes Dones
Població segons lloc de naixement per sexe i edat. Catalunya. 2013
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Padró continu
De 85 anys i més De 80 a 84 anys De 75 a 79 anys De 70 a 74 anys De 65 a 69 anys De 60 a 64 anys De 55 a 59 anys De 50 a 54 anys De 45 a 49 anys De 40 a 44 anys De 35 a 39 anys De 30 a 34 anys De 25 a 29 anys De 20 a 24 anys De 15 a 19 anys De 10 a 14 anys De 5 a 9 anys De 0 a 4 anys 400.000
4
300.000
200.000
100.000
0
100.000
200.000
300.000
400.000
1
El coneixement de llengües creix
Creixen les capacitats de parlar i llegir en català. A Catalunya, en nombres absoluts hi ha gairebé 5.900.000 persones de 15 anys i més que entenen el català, 5.027.200 persones que el saben parlar, 5.152.400 persones que el saben llegir i 3.776.300 persones que el saben escriure.
Coneixements Entendre’l de català. 96,5 94,6 94,3 100 % 2003-2013 (%)
Parlar-lo
81,6
Llegir-lo
89,0
78,3 80,4
percentatge de persones que coneixen el català
Escriure’l
2003
81,7 82,4
2008 2013
58,8 61,8 60,4 50 %
Més d’una tercera part de la població entén i sap llegir l’anglès, i un 30 % el sap parlar i escriure. Una quarta part entén el francès i el 16,4 % el sap parlar.
Coneixements de llengües. 2008-2013 (%) Entendre’l 100 %
Parlar-lo
99,9 99,8 94,6 94,3
Llegir-lo
99,7 99,7
Escriure’l
97,4 97,4
95,6 95,9
81,7 82,4
78,3 80,4
61,8 60,4 50 %
32,0
38,4 21,3 23,9
Català 2008-2013
26,4
31
27,9
16,7 16,4
Castellà 2008-2013
Anglès 2008-2013
34,7 16,9 19,2
24,1
30,6 12,7 12,8
Francès 2008-2013
5
2
L’evolució de l’ús del català es manté estable L’Enquesta mostra que l’evolució del català (2008-2013) es manté estable com a llengua habitual, malgrat els canvis demogràfics de la primera dècada del segle XXI i la crisi iniciada el 2008. Gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment. Aquesta dada resulta de la diferència entre les persones que el saben parlar i les persones que tenen el català (sol o compartit amb el castellà) com a llengua inicial.
Llengua inicial. 2003-2013 (%)
60 %
2003
2008
2013
56,1
55
55,1 Català
36,2
31,6
30 %
31
Català i castellà Castellà
4,4 2,5
9,3
10,6
3,8
2,4
Altres llengües i combinacions de llengües
Llengua habitual. 2003-2013 (%) 2003
2008
2013
60 %
47,2 46
45,9 35,6
50,7 Català
36,3 Català i castellà
30 %
Castellà
12 4,7 1,8 6
6,5
6,8 5,9
Altres llengües i combinacions de llengües
Hi ha més de 600.000 persones que tenen el català com a llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua apresa.
Llengua inicial, d’identificació i habitual. 2013 (%) Llengua inicial
31
2,4 55,1
10,6
Llengua d’identificació
36,4
7
47,6
36,3
6,8 50,7
8,5
Llengua habitual
Català
Català i castellà
5,9
Castellà
Altres llengües i combinacions de llengües
No consta
A més, a Catalunya, unes 600.000 persones tenen llengües diferents del català i del castellà com a llengua inicial.
Població que té altres llengües com a llengua inicial. 2013 (milers) Àrab
Romanès
Amazic
Francès
Gallec
Rus
Italià
Anglès
Portuguès
Aranès
Altres Altres llengües combinacions
193,5
200
151,7
100
56,1
41,8
38,8
33,2
31,9
29,2
26,5
31
26,5 2,2
7
3
La transmissió lingüística intergeneracional és favorable al català
A Catalunya el procés de transmissió lingüística intergeneracional, mesurat com la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l’usa amb el fill, és de 6,2 punts favorable al català.
Usos lingüístics amb la família. 2013 (%) Avis materns*
Avis paterns*
29,5
1,3
57,2
11
28,8
1,4
57,7
10,8
Mare
31,1 Pare Parella**
Fill més gran**
1,5 55,5
30,7
1,4
31,4
4,8
55
10,8
54,8 6,7
37,3
11,3
8,8 46,2
9,3
* Població que ha conegut els seus avis. ** Població que té o ha tingut parella / fills.
Català només o sobretot
8
Igual català que castellà
Castellà només o sobretot
Altres llengües i combinacions de llengües
No consta
4
El català s’usa més amb els companys d’estudi
En els àmbits interpersonals, l’ús del català assoleix el percentatge més alt amb els companys d’estudi (42,9 %).
Usos lingüístics en àmbits interpersonals. 2013 (%) Escriure notes personals Amistats Veïns Companys d’estudi*
7,3 55,7
27,8
6,3
30,9
15,7
43,8
31,9
15,7
49
42,9
9,3 2
17,4
30,8
7,8
Català només o sobretot Igual català que castellà
* Població que està cursant estudis.
Castellà només o sobretot
L’ús del català per part dels ciutadans és més elevat que el del castellà en les relacions amb l’Administració de la Generalitat (46,2 %) i l’Administració local (47,9 %), mentre que no arriba al 36 % a les superfícies comercials, supermercats i Administració de l’Estat.
Altres llengües i combinacions de llengües No consta
Usos lingüístics en àmbits de consum i serveis. 2013 (%) Gran comerç Administració de l’Estat Petit comerç Metge Bancs Administració de la Generalitat de Catalunya Administració local
33,6
15,3
35,4
11
48,7 47,5
39,1
14,9
44
40,2
12
46,3
42,2 46,2 47,9
11,5
43,3
6,8 36,1 7,9
38,8 9
5
El català és la llengua més freqüent dels centres de treball
En els usos públics a la feina és més freqüent l’ús del català: gairebé el 40 % dels treballadors usen el català en l’atenció al públic.
Usos lingüístics a la feina. 2013 (%) Companys de feina*
33
17,1
39,6
5,6
Usuaris o clients de Catalunya **
23,7
39,9 * Població ocupada.
Català només o sobretot
** Població que té o ha tingut usuaris.
Igual català que castellà
31,1 Castellà només o sobretot
5,1 Altres llengües i combinacions de llengües
Als centres de treball, la llengua més freqüent és el català (45,5 %) i el 42,4 % de la població ocupada treballa en centres on la llengua més freqüent és el castellà.
Llengua més freqüent del centre on treballa*. 2013 (%) Català 50 %
Català i castellà
45,5
Castellà
Altres llengües
No consta
3,3
0,6
42,4
25 %
8,2
* Població ocupada.
10
No consta
6
Més del 40% de la població té interès a aprendre català
Hi ha més de 2.530.000 persones que han manifestat que tenen interès per aprendre català o per millorar-ne els coneixements, això representa un 40,6 % de la població.
Interès a aprendre català o millorar-ne els coneixements segons lloc de naixement. 2013 (%)
Catalunya 100 %
36,8
Resta d’Espanya
29,6
Estranger
65,7
Total
40,6
61,6 54,7
51,1
50 %
26,9
Hi té interès No hi té interès No consta
11
7
L’escola, l’edat, el lloc de naixement i els contextos laborals i territorials influeixen en el coneixement i l’ús social de les llengües Entre les persones de 15 a 29 anys el coneixement de català supera el 80 % en totes les habilitats lingüístiques i el de castellà, el 95 %. La població que no té un domini de la llengua escrita en català és la població més gran o que no ha estat escolaritzada en català. El sistema educatiu català garanteix, a més del coneixement del català, un coneixement superior del castellà.
Coneixements de català i castellà segons grups d’edat. 2013 (%) Anys
>90 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19
100 %
50 %
Parlar català
Parlar castellà
Escriure català
Escriure castellà
Llengua habitual segons lloc de naixement. 2013 (%) Catalunya Resta de l’Estat Estranger
Català
12
56,5 8,7
8,8
34
5,3 85,1
5,6 2,3 62,1 Català / castellà
23,7 Castellà
Altres llengües
Altres combinacions de llengües
5,5 No consta
El català és la llengua habitual majoritària en cinc dels vuit àmbits territorials de Catalunya
8
El català és la llengua habitual majoritària en cinc dels vuit àmbits territorials de Catalunya, i és inferior al 40% al Camp de Tarragona, el Penedès i l’àmbit Metropolità de Barcelona.
Llengua habitual segons àmbits territorials. 2013 (%) Terres de l’Ebre
73,8
Comarques Centrals
2,9 14,8
63
Ponent Alt Pirineu i Aran Comarques Gironines
6,2
25
5,1
61,9
4,8 26,2
6,9
61,3
2,7 26,4
2,4 7,1
51,5
Camp de Tarragona
5,8 30,8
38,6
Penedès
7,5
35,5
Metropolità
8,2
8
27,8
7,2
11,6
47,9
5,9
49,6
6
60
4,8
Català / castellà
Altres llengües i combinacions de llengües
Castellà
No consta
Català
Alt Pirineu i Aran
Comarques Gironines
61,3 Comarques centrals Àmbit de Ponent
61,9 Camp de Tarragona
51,5
Aranès
63,0 Metropolità Penedès
27,8
35,5
38,6 Terres de l’Ebre
73,8 13
9
El 80,7 % de la població de l’Aran entén l’occità aranès i el 55,6 % el sap parlar
A l’Aran, el percentatge de població que entén l’occità aranès ha crescut lleument, mentre que la resta de les habilitats s’han mantingut estables. Al 2013 la població de la Val d’Aran és de 10.090 persones, de les quals el 85,4 % té 15 anys i més (8.617 persones).
Coneixements d’occità aranès a l’Aran. 2008-2013 (%) Entendre’l
Parlar-lo
Llegir-lo
56,8 55,6
59,4 59,3
Escriure’l
100 %
78,2 80,7
50 %
34,8 34,9
L’occità aranès és la llengua habitual del 17,6 % de la població, el català ho és per al 16,4 %, el castellà per al 55,1 % i el 10,6 % té altres llengües habituals o combinacions de llengües.
Llengua habitual a l’Aran. 2008-2013 (%) 2013
17,6
16,4
55,1
10,6
2008
23,4
16 Aranès
14
38 Català
22,4 Castellà
Altres llengües i combinacions de llengües
No consta
Fitxa tècnica de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 Descripció: Activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d’actuació estadística 2013. Organisme responsable: Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya. Univers: Població de 15 anys i més resident al territori de Catalunya, amb significació estadística a nivell dels vuit àmbits territorials, Barcelona ciutat i la Val d’Aran (en total 10 àmbits). Mètode de recollida de la informació: Multicanal. Enquesta que respon el ciutadà per Internet (CAWI), enquesta telefònica auxiliada per ordinador (CATI) i enquesta presencial auxiliada per ordinador (CAPI). Llengües del qüestionari: El qüestionari ha estat el mateix per a tots els canals i s’ha presentat en català, castellà i occità per a l’Aran. Grandària de la mostra: La mostra teòrica consta de 7.500 enquestes amb un error de l’1,16 %, amb un interval de confiança del 95,5 %. La mostra final és de 7.492 enquestes. Els resultats s’han arrodonit convenientment. Per aquesta raó, algun total pot no sumar 100. Disseny de la mostra: Afixació mixta on cada un dels 10 àmbits territorials té un mínim de 450 unitats, que garanteix un error màxim del 5,0 % amb un interval de confiança del 95,5 % per cada àmbit territorial. El disseny mostral és bietàpic estratificat amb selecció en primera etapa, de municipis (en cas de municipis de fins a 50.000 habitants) o seccions (en cas de municipis de més de 50.000 habitants) dins de cada estrat territorial; en segona etapa se seleccionen els individus dins de cada municipi o secció. La selecció dels municipis i seccions s’ha realitzat mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria un cop estratificats els municipis segons grandària dins de cada estrat territorial, exceptuant la Val d’Aran on la mostra ha estat extreta per mostreig aleatori simple. Treball de camp: Del juny al novembre del 2013. Font: Tots els gràfics excepte els dos primers gràfics referits a context demogràfic tenen la mateixa font: Direcció General de Política Lingüística i Idescat. Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Població de 15 anys i més. 15
Generalitat de Catalunya