Núm. 370 - Abril de 2015

Exemplar gratuït

Diari de Santa Coloma GRAMENET

Els candidats, preparats per a la cursa Coses que passen El Marfil seduce en la Copa de España 22 de fútbol sala El darrer ple aprova una subvenció de 5 450.000 euros Félix Trias: “Ensenyem a sobreviure amb una economia de guerra”32

El teatre de la ciutat s’uneix per guanyar públic

28

La Unió Europea expedienta l’Estat Espanyol per no avaluar l’impacte ambiental de la línia de la MAT 6

Sant Jordi: Més gent, més llibres i més roses que mai

2

Conversamos con los cocineros de moda:“Cuesta que la gente venga a Santa Coloma, pero luego repite” 20

2

tema del mes

2.0 # 2015

tema del mes

370 # ABRIL

Diada de Sant Jordi

Pedro Cano, el poeta de Singuerlín

Més gent, més llibres i més roses

pilar tomás

E

l popular Pedro Luis Cano es uno de los autores locales que ha presentado libro en este Sant Jordi 2015: Historias de Depoyas, un conjunto de relatos i microrelatos escritos en clave surrealista, a través de los cuales accederemos al asombroso mundo de un barrendero de extraradio y a sus amigos y acompañantes de vida. El libro ha tenido una acogida excelente, de la misma manera que las obras del resto de autores colomenses, que merecidamente se convirtieron en protagonistas del día.

Les bones vendes dónen oxigen al sofert sector dels llibreters pilar tomás

L

a jornada es preveia especial des de bon matí. Una seixantena de parades es preparaven a la Plaça de la Vila per al dia més important de la cultura al carrer. I com cada any (que continuï així) el sol es va aixecar ben d’hora per acompanyar durant tot el dia a llibreters, autors, lectors i d’altres protagonistes. Viure el Sant Jordi a qualsevol municipi de Catalunya és un privilegi, i a Santa Coloma aquest any ha estat espectacular. Els carrers i places de Santa Coloma es van omplir de gom a gom per viure al màxim la jornada cultural al carrer per excel·lència. Somriures a la boca, parelles petonejant-se, autors parlant dels seus llibres, llibres i roses a les mans dels colomencs. Grans i petits van sortir al carrer amb una alegria especial que caracteritza aquesta jornada, i es van trobar tota una oferta d’activitats relacionades amb la lectura i l’oci cultural. Entitats, associacions, biblioteques municipals, comerciants i també grups polítics van programar tallers, tertúlies i animacions entorn de la llegenda de Sant Jordi i del dia del llibre. La Fira del llibre La Plaça de la Vila va ser l’escenari per a on vam poder veure desfilar els autors locals, que van dedicar bona part del seu temps a signar llibres i atendre els que s’hi apropaven a saludar, o a petar la xerrada amb ells. Allà es van oferir les principals novetats literàries nacionals i internacionals (a més dels clàssics de sempre) i es van tractar de manera especial els espais

ESPAÑA Y ARGENTINA Oficinas: Santa Coloma de Gramenet, Barcelona y Terrassa Contactos: 620377510 645 188 423 ([email protected])

dedicats als autors de Santa Coloma, que enguany han protagonitzat bona part de les vendes. Durant tot el dia la plaça també va acollir una mostra dels dracs colomencs organitzada pels Draconaires de Santa Coloma (un d’ells també es va portar a la plaça del Rellotge) espai que la majoria de visitants va fer servir com a photocall, per fer-se la foto o “selfie” del dia. A partir de les 19 hores es va celebrar la tradicional audició de sardanes organitzada pel Patronat pro Aplec amb la copla Premià. La llengua catalana al Fondo A la Plaça del Rellotge es va celebrar una jornada entorn a la cohesió social i la difusió del català a través de tallers i mostres que les entitats del barri van organitzar especialment per a aquest dia. Al matí el grup Tururut va oferir un espectacle de titelles sobre la llegenda de Sant Jordi que va aplegar un gran grup de nens i nenes de les diferents escoles del barri. També es va celebrar una exposició de llibres en diferents idiomes (àrab, xinés, urdú, armeni...) a la bibiloteca del Fondo. La Vikimarató de Santa Coloma El dia 9 de maig es celebrarà la primera Vikimarató del Patrimoni Cultural de Santa Coloma, en què qualsevol persona podrà participar afegint o actualitzant dades del patrimoni de la ciutat a la Vikipèdia. Tindrà lloc a la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré. Per participar caldrà inscriure’s prèviament a alguna d’aquestes adreces electròniques: [email protected] o a [email protected]

1.PENAL - EXTRANJERIA • Asistencia en comisaría y aeropuerto (24 horas los 365 días del año) 1ª • Violencia de género LTA • Orden de expulsión CONSU GRATIS • Permisos de residencia • Denegación de nacionalidad

RETRATS DE LA DIADA: 1- La Plaça de la Vila plena a vessar durant la jornada de Sant Jordi. 2- Els autors locals destaquen entre la oferta dels llibreters aquest 2015. 3- La mostra de dracs de Santa Coloma tot un èxit entre els visitants. 4- Grans i petits comparteixen la passió per la lectura aquest dia. 5- La Batucada Draconaires posant ritme a la jornada a la Plaça de la Vila. 6. Roses Vermelles i bijuteria solidària a la parada de Fundació Tallers. 7- Un dels gestos més repetits el dia de Sant Jordi. 8- Una comerciant vestida de Sant Jordi explica la llegenda a dues nenes.

Un oasi al mig del desert Els llibreters estan d’acord amb la satisfacció pels resultats de les vendes, que donen oxigen a un sector que durant tot l’any ha de suportar una situació força complicada. La Dora Julián de la Llibreria Carrer Major declara que “ha estat un èxit ubicar la carpa dels autors locals annexa a la nostra parada, sempre hem apostat per ells i el re-

sultat ha estat molt bo”. I és que l’èxit dels autors locals, és l’èxit de tots. La Guia d’autors locals Una gran novetat d’aquest any ha estat la presentació de la primera guia d’autors locals, una guia digital amb 280 autors de Santa Coloma. Es pot consultar a través de la web de l’ajuntament.

Rànking dels més venuts a SC LLIBRES EN CATALÀ

LLIBRES EN CASTELLÀ

- Un any i mig. Silvia Soler - El món blau. Estima el teu caos. Albert Espinosa - Algú com tu. Xavier Bosch

- El Tesorero. Francisco Ibáñez (esgo- tat a gairebé totes les parades) - La Templanza. María Dueñas - La Ley de los Justos. Chufo Lloréns

AUTORS LOCALS MÉS VENUTS

- La Plaza de los señores. Òscar Esteban - De suburbi a ciutat. Odei Arantsustegui-Etxearte

- Somiant un viatge. Núria Valls - El bosc dels somnis perduts. Rodolfo del Hoyo - Historias de Depoyas. Pedro Cano - Bare Nostrum. Joan de la Vega

Consultores Inmobiliarios

INFORMACIÓN

628 315 474

VENTA DE PISOS DE OBRA NUEVA EN SANTA COLOMA DE GRAMANET (CALLE PIRINEOS) 2 HABITACIONES Y DUPLEX DE 1 Y 2 HABITACIONES CON TERRAZA

Un Sant Jordi més cívic i literari Salva Redón

President d’Acolite

V

aig passar el matí treballant. Treballar és un concepte relatiu quan s’esdevé Sant Jordi i ets professor, després de l’esbarjo desenvoluparíem les activitats lúdiques i culturals programades. La tarda es presentava molt agradable. Els mitjans de comunicació havien coincidit en el sentit dels titulars i en l’objecte de les fotografies de portada: s’esdevindria un Sant Jordi més cívic, més literari, amb escriptors i escriptores d’arreu i tot de llibres. Feia anys que aquesta festa semblava derivar cap a una altra cosa, per culpa de

la crisis, d’una banda, i per qüestions polítiques, d’una altra. Em venia de gust participar-hi. Hi va haver un temps en què jo signava llibres. Com a president de l’Associació Colomenca de Literatura no he deixat d’atendre els mitjans locals en dies previs. I, els darrers dos anys, he col·laborat amb un parell de certàmens literaris que es fallen aquest dia. Però en aquesta ocasió pintava diferent, a millor. Vaig començar per l’INS Puig Castellar, convidat per l’AMPA com a jurat del concurs “De 14 a 20”. Un acte de petit format entranyable, amb un nivell de qualitat que convida a l’optimisme sobre el futur de les lletres colomenques. Els pronòstics s’acomplien. De camí al centre, la Plaça de la Vila bullia d’activitat, la Rambla era plena de passejants, cómprame una rosa, em cridaven cada quatre passes. No s’ha acabat la cri-

Roses i regals a la parada d’Asdent.

sis, pensava jo, però hi ha més optimisme. No hem resolt els problemes polítics, però caminava reconfortat pel valor de paraules com diàleg, negociació i pacte. A la Plaça del Rellotge vam lliurar els premis promoguts pels Joves Artistes Colomencs (JAK). Bona participació. Gran ambient al Fondo. Col·laboració entre entitats i institucions sense partidismes, fent ciutat amb el foment de la creació artística. En efecte, aquest Sant Jordi va resultar més cívic i més literari. Un gran dia.

Escritor, “político” y productor musical Pedro Cano sorprendió además hace unos días con su incorporación en las listas del PSC como independiente. La razón principal, nos cuenta, fue la atracción por el proyecto de Núria Parlon “Tomé la decisión en el último momento, y con la condición de ejercer siempre mi independencia, así como Pepito Grillo, ofreceré mi voz como librepensador total”. Por otro lado el Pedro productor, vinculado a la música durante toda su vida, se muestra entusiasmado con el próximo Rock Fest: “pondrá en el mapa internacional a Santa Coloma, en un evento que no hubiéramos soñado nunca”.

Pedro Cano i Rodolfo del Hoyo en la firma de libros de la Plaza de la Vila.

3

4

actualitat

2.0 # 2015

actualitat

370 # ABRIL

ERC ja va reclamar el 2004 un centre termal amb l’aigua calenta trobada al metro

El último pleno aprueba una subvención de 450.000€ a un mes vista de las elecciones

L’ajuntament anuncia ara la viavilitat d’un projecte que és molt semblant

Iniciativa, en el gobierno, lidera la oposición a la ayuda a CER Raval jordi corachán

L’informe municipal

MILLOR QUE CALDES DE MALAVELLA L’informe del geòleg Enric Vázquez, encarregat per l’ajuntament, confirma l’existència d’aigües termals suficients en qualitat, quantitat i temperatura per a construir un balneari com el de Caldes de Malavella, i fins i tot millor. El dictamen és concloent: a només 60 metres, l’aigua surt a 60 graus, quan a Caldes han d’aprofundir fins als 130 metres; a aquest nivell, a Santa Coloma sortiria a uns 90 graus. L’aigua es podria canalitzar fins a les termes, que podrien situar-se en un lloc amb menys densitat demogràfica com podria ser Can Zam.

La presidenta d’ERC a Santa Coloma, Belén Alonso, al túnel de l’estació de metro del Fondo.

jordi corachán

C

breus

onfirmat. El subsòl dels barris del Fondo, Llatí i Santa Rosa tenen corrents subterranis d’aigua calenta. El mes passat vam imformar que aquestes aigües es podrien aprofitar per construir un balneari o per a la calefacció d’escoles, segons un recent estudi que l’ajuntament ha anunciat que farà públic. El que no vam dir -no ho sabíem o no ens recordàvem-, és que ERC ja ho va dir fa onze anys. L’1 d’octubre de 2004, Josep Maria Castañé, llavors president d’ERC, va explicar a la premsa que aquestes aigües es podrien utilitzar en benefici de la ciutat, segons les seves investigacions. Els col·legues del diari El Punt,

en una crònica signada per M. Francisco, afirmaven: “ERC demana que es faci un centre termal”. L’actual responsable republicana Belén Alonso -actual alcaldable- ens ha fet entrega de la documentació que Castañé va fer arribar el 24 de juny de 2004 al polèmic Bartomeu Muñoz, alcalde de l’època, sense cap èxit. El silenci va molestar ERC, que mesos després replicava en el seu butlletí, a través de Ramon Soldan: “L’Ajuntament, però, ignorant -o amagant- aquesta troballa ha decidit que les obres del metro tirin endavant sense parar més atenció a l’aigua”. Els responsables dels Serveis Territorials van contestar que l’Ajuntament estava pendent de

La Biblioteca del Fondo acull les ‘Cuines del Món’ La Biblioteca del Fondo posa en marxa un programa d’activitats a l’espai ‘Cuines del món’, una zona singular de l’equipament presidida per una cuina amb tot tipus d’estris per poder oferir-hi cursos, seminaris o trobades al voltant de la gastronomia com fet cultural i patrimonial. La Biblioteca és l’única de tot Catalunya amb una cuina professional i amb 2.000 volums sobre alimentació.

l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El 24 d’agost d’aquell mateix any, el conseller Joaquim Nadal va confirmar: “Es tracta d’aigües termals”. Segons l’informe de l’ACA, les aigües eren òptimes pels banys, però dubtaven del seu ús com a calefacció. Oportunitat de creixement L’Ajuntament va assenyalar que estudiaria la utilització de les bosses d’aigua trobades prop de l’estació del Fondo. Castañé i els seus companys no es van quedar conformes i en el seu butlletí Estelada de novembre van publicar: “ERC demana un centre d’aigües termals a Santa Coloma”. “Creiem -va escriure Castañé-

Jóvenes colomenses acuden al Memorial de Buchenwald Un grupo de jóvenes de institutos de Santa Coloma han viajado a Alemania para participar en la conmemoración de los 70 años de la liberación del campo de Buchenwald. El viaje lo organiza la Amical de Mauthausen y el Ayuntamiento colabora promoviendo que un grupo de personas formen parte de él. Una técnica de juventud y una profesora de historia de secundaria han acompañado a los nueve jóvenes al Memorial.

que un bon un centre lúdic-termal pot resultar una oferta diferenciada de Barcelona, ​​ a la vegada que beneficiï la imatge de la ciutat i al comerç local. És una oportunitat que no es pot deixar passar”. El cas és que han passat 11 anys. El passat 24 de març, l’Ajuntament va anunciar una roda de premsa, en la qual l’alcaldessa

[

]

‘El Punt’ va escriure fa 11 anys sobre el possible balneari

Núria Parlon explicaria el projecte. La trobada amb els periodistes, prevista en el mateix túnel del metro, es va suspendre pel succés aeri dels Alps.

Documents sobre les reclamacions dels republicans colomencs.

Un detenido por hurtos en mercadillos La Policía Local detuvo el pasado lunes a un hombre con antecedentes de delitos en diferentes mercados de venta ambulante en diversas localidades de Catalunya, según ha informado el Ayuntamiento de Santa Coloma. El consistorio colomense ha indicado que la colaboración de los comerciantes de los encantes del Mercado Sagarra, lugar donde se realizó la operación, ha sido fundamental para proceder a la detención de R.J.R.

Colomenc detingut per dur una estelada La subdelegació del Govern a Saragossa ha comunicat al badaloní Àlex Molina l’arxivament de l’expedient sancionador derivat de la petició de la Comissió estatal contra la violència en l’esport, per una picabaralla amb la policia per una estalada que duien. La Fundació Catalunya continua recollint fons per tal d’ajudar al colomenc Biel Noguera a pagar la multa. El jove considera desproporcionada la sanció imposada.

E

n el último momento y a un mes de las Elecciones Municipales, el ayuntamiento concedió una subvención de 450.000 euros, para los próximos cuatro años, a Placogest Sport, SL, una de las empresas controladas por Antonio Morales, presidente de la Fundació Esportiva Grama y dueño de la publicación El Mirall. La ayuda, a fondo perdido, es para la piscina Centre Esportiu Raval -una de las cuatro de Santa Coloma-, de la que Placogest posee la concesión desde el 25 de enero de 1999. Era el punto 13 del último pleno del mandato, celebrado el pasado día 27, y se aprobó a propuesta del PSC y con el voto en contra de ICV-EUiA, su socio en el Gobierno. La alcaldesa Núria Parlon no asistió

por encontrarse indispuesta, según explicó su compañero Esteve Serrano, que presidió el debate. La subvención de casi medio millón de euros fue aprobada con los votos de PSC, PP y CiU, la abstención de Gent de Gramenet y el voto en contra de ICV-EUiA y PxC. Esa noche, el ayuntamiento informó en su página web de los acuerdos del pleno, pero no hizo ninguna mención a la subvención al CER del Raval. La aprobación levantó una oleada de críticas en las redes sociales. Motivos Antes, en el pleno, el concejal d’Esports i Educació, Diego Arroyo, explicó los motivos de la subvención, que se basan en el “restablecimiento del equilibrio de resultados” de la empresa. En una detalla interven-

5

puso en duda. El concejal reconoció que la empresa comenzó a recibir ayudas desde el principio y tras el hundimiento de las instalaciones, en el que falleció un trabajador. Ante las dificultades, dijo que se le amplió la concesión hasta el 2049. Arroyo precisó que 400.000 euros se repartirán en cuatro años y que otros 50.000 son para obras de remodelación.

Xavier Pujols, concejal de ICV-EUiA, en su intervención en el pleno.

ción, aseguró que la compañía no había conseguido enjuagar sus números rojos por la pérdida de usuarios y pese a que en los últimos dos años se le ha condonado 45.452,92 euros de impuestos: IBI e IAE. El

concejal socialista explicó que la bajada de abonados se debía al aumento de la oferta de piscinas y a la crisis. Arroyo subrayó la importancia del equipamiento para el barrio del Raval, algo que nadie

Sorpresa Su compañero en el gobierno Xavier Pujols, de ICV-EUiA, dijo que le sorprendía que el tema se presentase en el último pleno. Pujols señaló que lo prudente hubiera sido confiar la decisión al ayuntamiento que salga de las votaciones del 24 de mayo. Pujols criticó las numerosas ayudas recibidas y apostó por la municipalización de la piscina del Raval.

6

actualitat

2.0 # 2015

La lluita contra la MAT

La UE expedienta l’Estat per no avaluar l’impacte ambiental de la MAT Núria Parlon diu que la elèctrica sempre ha posat moltes dificultats redacció

L

a Comissió Europea ha anunciat aquest dijous un expedient contra Espanya per no haver avaluat l’impacte ambiental d’una línia elèctrica a l’àrea metropolitana de Barcelona, en el tram situat entre les localitats de Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet, malgrat que el projecte representa un “considerable augment de la tensió”. Brussel·les ha enviat un dictamen en el qual exigeix a les autoritats espanyoles responsables que compleixin la directiva de la UE sobre avaluació d’impacte ambiental i garanteixin que la línia elèctrica en qüestió “no planteja riscos per al medi ambient”. “El projecte de línia elèctrica tra-

vessa una de les zones més densament poblades d’Espanya, i pot tenir un impacte considerable en el medi ambient, de manera que la Comissió demana a Espanya que estableixi la necessitat d’una avaluació mediambiental”, ha dit l’Executiu comunitari en un comunicat. Sorpresa El dictamen motivat remès aquest dimecres segueix a una primera carta d’emplaçament que es va enviar el 14 de juliol de 2014, perquè la resposta no ha satisfet a Brussel·les. Espanya té ara dos mesos per actuar. En cas contrari, l’Executiu comunitari podria portar el cas davant el Tribunal de Justícia de la UE. Las entitats i l’Ajuntament veuen

amb sorpresa i cert escepticisme el compromís de Red Eléctrica (REE) per negociar ara amb l’Ajuntament les condicions de pas de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) pel municipi, que inclourien un estudi d’impacte ambiental del projecte, tantes vegades reclamat. “Estem certament sorpresos que surtin ara amb aquestes quan l’Ajuntament ha reclamat l’estudi per moltes vies i sempre hi ha hagut moltes reticències”, ha declarat l’alcaldessa Núria Parlon. A més, l’alcaldessa creu que no hi haurà cap sortida negociada perquè des de l’Ajuntament veuen totalment “innecessària” la infraestructura i, en cas de fer-se, demanen que sigui soterrada i que no es faci cap nova subestació.

Membres de la comissió ciutadana Aturem la MAT. Foto: Jordi Parra

Aturem la MAT Una comissió ciutadana -Aturem la MAT-, integrada per associacions de veïns, La Plataforma Serra de Marina i l’Ajuntament, han aconseguit paralitzar el projecte

amb dos recursos al Tribunal Suprem, entre altres mesures judicials. Però el seu major èxit ha estat que la Unió Europea obri un expedient d’infracció a Espanya.

370 # ABRIL

publicitat

7

opinió

8

2.0 # 2015

opinió

370 # ABRIL

Próximamente

EDITORIAL EDITORIAL

La notícies bones també són notícia

A

lguns professors de periodisme sostenen que les bones notícies no són notícia. Per sort, el carrer desmenteix moltes teories acadèmiques. En aquest número, el 370 del diari, informem sobre diversos esdeveniments positius: la signatura de la pau en el món del teatre colomenc, l’èxit de la diada de Sant Jordi o la unió de quatre dels grans cuiners de Santa Coloma per donar un cop mà a l’Escola d’Hostaleria, conscients que es juguen el futur. És veritat que les males notícies venen per si soles i que el periodista ha d’esforçar-se més a l’hora de redactar una bona notícia. Moltes vegades es confon una notícia positiva amb la propaganda. És cert que la premsa independent i de qualitat té

l’obligació de publicar tot allò que desagradi al poder, però faltaria a la veritat si es limités a pintar un panorama apocalíptic. Ens satisfà poder explicar que els responsables de La Colmena i Carro de Baco inicien una etapa d’entesa i col·laboració, després d’anys de diferències. Ens alegra que l’Excèntrica i altres grups s’hagin afegit a la iniciativa de sumar sinergies i pactar una programació i una agenda. És veritat que es disputen un públic, però és intel·ligent posar-se d’acord per millorar el conjunt de l’oferta teatral. La fórmula té l’èxit assegurat. Abans l’han provat els restauradors colomencs Francesc Armengol, Víctor Quintillà, David Ochoa i Paco Cordero. Els quatre coincideixen que hi ha vida per a tothom i que la col·labo-

El millor Sant Jordi dels darrers anys Jordi Corachán Director

P

robablement, Sant Jordi sigui la festa més bonica del món, no ho sé. Però és la que millor combina l’amor i la cultura. Tothom porta un somriure i compren llibres els que no s’apropen a una llibreria la resta any. És una festa de la ciutadania, sense misses solemnes i autoritats amb bandes patriòtiques. I això que és molt catalana, dels nascuts aquí i allà; de tots i de ningú. Ohlalá! La paradeta de la llibreria del Carrer Major està a rebentar. En una tauleta, Pedro

Cano, Joan de la Vega, Rodolfo del Hoyo i Rafa Burgos signen una vegada i una altra, i es presten a la moda del selfie. “Que et quedi clar que vaig a la llista del PSC com a independent, perquè és la que em dóna més garanties, al costat de la d’Iniciativa, i perquè els altres han estat incapaços de fer una llista d’esquerres unitària, seria”, afirma, entre renec i renec, Pedro Cano. “Escolta, que igual a les generals voto a Podemos, que quedi clar”, diu l’escriptor llibertari mentre em signa un exemplar de Historias de Depoyas. M’importa un rave el fetitxisme de les signatures. No guardaria ni la de Tom Wolfe, ni la de Rafael Chirbes ni la de Jaume Cabré, que em tornen gairebé tan

XARXES SOCIALS

boig com els clàssics russos. Els hi prometo que no trobo ni l’autògraf que Johan Cruyff em va signar sent jugador. Però és Sant Jordi i Pedro Cano és un home que cau rebé. Què té Sant Jordi que fa millor a la gent? I segur que va ser un invent comercial, dels llibreters per fer el seu agost, però beneït descobriment, que fins als japoL’ambient de Sant Jordi convida a l’optimisme, tot i que queden moltes ombres

nesos el volen importar sense pagar royaltys. Tota la vida copiant, però han fet imperi. Flipada estava María del Mar Blanco a la qual vaig veure per primera vegada al juliol de 1997, quan ETA va assassinar al seu germà a Lasarte. Déu meu quanta misèria! Allà, a la placa de la Vila, estava ella embadalida

ració entre ells ha contribuït a fer de Santa Coloma una capital de referència de la cuina al nostre país. Tots coincideixen a recalcar que l’important és que s’omplin els seus restaurants de colomencs i de gent de fora, conscients que el client avui va a un lloc i No cal una llei per aplicar el sentit comú, que és una cosa que és té o no hi ha professor capaç d’ensenyar

demà, a un altre. No cal una llei europea, ni espanyola, ni catalana, ni una normativa municipal per aplicar el sentit comú, que és una cosa que es té o no hi ha professor universitari capaç d’ensenyar.

amb el tràfec de gent, flors i llibres. “M’ho havien explicat, però aquest espectacle no ho oblidaré mentre visqui”. Havia vingut a donar suport a la candidata del PP colomenc i va acabar parlant de llibres i comprant un best-seller. Va comprar María del Mar i tot deu. Segurament, la retirada del IVA criminal va ajudar. El cas és que feia uns quants anys que no es veia ni tanta gent per carrers i plaçes, ni tant optimisme entre els colomencs i colomenques. No dic que estiguem sortint de la crisi, pobre de mi. El que dic és que l’ambient de Sant Jordi convida a l’optimisme, però encara hi ha moltes ombres a l’horitzó, i veïns que ho passan malament, molt malament. El que vull dir es que vam viure un dia que bé mereixeria una novel·la d’amor, que ja portem moltes penes a la motxilla.

PERSONATGES

Xavier Pujols Regidor

Responsable El regidor d’ICV-EUiA es va quedar sol en l’últim ple del mandat. Va reclamar transparència en la subvenció a un empresari privat.

Víctor Quintillà Cuiner

Generós El restaurador colomenc i els seus companys Francesc Armengol, David Ochoa i Paco Cordero treballen per donar un nou impuls a l’Escola d’Hostaleria.

Óscar Esteban Escriptor

Referent És l’escriptor local que més llibres ha venut en el Sant Jordi d’enguany. La seva novel·la La Plaza de los señores es va esgotar a diferents parades.

Valentín Wallace Músico

M

e dicen que escriba, yo digo que si, luego me asaltan las dudas, ¿de qué puedo hablar?, ¡hay tanto de lo que hablar!, madre mía, cuanta presión... Me lo pienso, mucho, realmente no sé si vale la pena. Al final creo que sí, me pogo a teclear y lo que salga, como siempre. Procuraré no ser muy malo, que luego alimento la leyenda negra y todo se sabe, al fin y al cabo esto es un pueblo. Me planteo escribir sobre el panorama musical colomense, pero no sabía si Ya se huele que va a haber un follón importante en la campaña de las Elecciones Municipales

hacerlo sobre las prodigiosas mutaciones estilísticas de algunos grupos, los recados tan explícitos como gratuitos que envían otros en sus letras, la estrambótica programación de l’Auditori Municipal, el alarmante fenómeno de las bandas tributo, o la proliferación de locales que se deciden a programar conciertos con criterios, medios y disposiciones muy dispares. También había pensado en demostrar, científica y empíricamente, que no es necesario llevar barba y/o tatuajes para ser artista o parecerlo, pero eso me supondría añadir nuevos frentes a los que ya tengo abiertos y, sinceramente, cansa un poco estar siempre a la greña con una buena parte de mis paisanos. Después de una reconfortante siesta se

Així es perden els partits me ocurre una idea que, en principio (muy al principio para ser exactos), me parece buena, divertida y de actualidad, ¿qué pasa si dedico unas líneas a los “superhéroes” del pueblo?. En Santa Coloma ya teníamos un palomo con gafas de sol y un murciélago con perilla, ahora se les ha sumado una araña algo torpe y fondona, para echar unas risas puede estar bien. Reflexiono sobre el asunto y caigo en que sólo aportan algo de carnaza en las redes sociales, algún que otro vídeo sonrojante, poco más... ¡Definitivamente desecho el tema de los enmascarados locales!. Necesito algo que se preste más al canchondeo, tengo que enviar a tiempo el artículo, es mi primera entrega y no quiero quedar como un impresentable. ¡Vale ya lo sé, voy a hablar de política!, ¿cómo no se me había ocurrido antes? Si, lo sé, la elecciones municipales son un asunto muy serio, y como tal habría que tomárselas ahora más que nunca; pero creo que la campaña de este año va a ser especialmente divertida, pintoresca y (si me apuran) un pelín grotesca. En las redes, en eventos y saraos varios, incluso en las tertulias de los bares, la cosa ya está que arde: desde los tan cacareados fichajes “estrella” de la todavía alcaldesa, hasta la confusión generalizada por cierto exceso de siglas y alianzas, pasando por la irrupción de alcaldables tildados de “frikis” y la aparición de cabezas de lista desconocidos para los vecinos de esta ciudad, ¡ya se huele que va a haber un follón importante!. ¿Habrá pactos contra natura?, ¿cambiará de manos el bastón?, ¿llegarán a los tribunales las polémicas entre candidat@s? ¿Me dejarán publicar en lo sucesivo?

En un segon

Que ningú es pensi que el poble s’ho empassa tot

Q

uan els partits nous reclamen més transparència i participació dels ciutadans en els assumptes públics crec que estan pensant en assumptes com el de les relacions de l’ajuntament amb l’empresari Antonio Morales, president de la FE Grama i amo d’una publicació local. Desconec si hi ha raons objectives per donar-li una subvenció de 450.000 euros (75 milions de les antigues pessetes), però sí que és evident que no pot aprovar-se en l’últim ple d’una legislatura de quatre

9

anys (2011-2014). És lògic que generi sospites i indignació en els bars i al carrer, i a les xarxes socials. Sobretot quan l’ajuntament amaga l’acord i no el penja en el seu web. Plou sobre mullat. El 30 juliol 2013 -data també sospitosa per la proximitat de les vacances- el regidor d’Esports i l’empresari van signar el conveni entre l’Ajuntament i la FE Grama. Aquest document tampoc no ha vist la llum. I encara diuen que l’ajuntament colomenc es el campió de la transparència.

Jaume P. Sayrach Escriptor i periodista

S

om a tocar de les eleccions municipals 24 de maig. No he vist encara cap programa de les deu candidatures que es presenten a Santa Coloma. Segur que recolliran les reivindicacions que els veïns han fet els darrers anys, com la de la finalització del reivindicat parc de Can Zam. I que es referiran a problemes generals que la crisi i els moviments populars han col·locat en un primer pla. A Santa Coloma destaquen les lluites contra la Línea de Molt Alta Tensió (MAT), que fereix la Serra de Marina i passa a tocar de les cases de Les Oliveres i Can Franquesa, així com l’augment de la pobresa energèrtica i els nombrosos desnonaments... I penso que més d’un partit polític defensarà la necessitat de dissenyar un model de ciutat. L’edició del llibre sobre el Pla Popular, de la periodista colomenca Odei Antxustegui Etxearte, diria que ha enllaminit a més d’una formació política. El Pla Popular de 1978, coordinat per en Xavier Valls, es recorda per les millores en infraestructures, equipamentes i espais verds i per l’enorme participació ciutadana que hi prengué part. Però avui, un pla com aquell no és possible. La població colomenca no està conscienciada com aleshores, quan bastava sortir al carrer i trepitjar el fang, o obrir l’aixeta i veure que no rajava perquè les cases no tenien aigua corrent; quan no hi havia re de re, per revoltar-se i unir-se, gairebé espontàniament, al poderós moviment popular. Un cop realitzat gairebé del tot el progra-

HUMOR COLOMENC Carlos Moreno

ma del Pla Popular pels primers ajuntaments democràtics, es va veure que calia pensar el futur de Santa Coloma mirant més enllà dels límits municipals. Coses com l’entrada de cavall que va fer el segon cinturó ens va fer adonar que el futur de la ciutat depenia en gran mesura de com ens afectaria el creixement de Barcelona i de les poblacions de l’àrea metropolitana. Gràcies a preveure’n l’efecte, no solament vam evitar la greu ferida que hauria significat que el cinturó passés a cel obert, sinó que vam guanyar el magnífic parc Europa, i la ciutat es connectà amb la resta del país. No pretenc fer un discurs sobre què és un Pla Estratègic. D’altra banda, un projecte d’aquesta mena vol temps, i exigeix la concertació dels partits polítics, i l’entesa de la ciutadania i el govern municipal. Caldria sumar idees i recuperar l’ànim co·lectiu. En canvi sí que vull mostrar la meva estranyesa respecte de quin model de ciutat pensen promoure els partits, si no contemplen el gran tsunami que remou Vull mostrar la meva estranyesa respecte de quin model de ciutat pensen promoure els partits

i sacseja Catalunya sencera, i que omple el cor de tantíssima gent de goig i alegria. ¿És que no creuen que lliures de les pressions nefastes de l’estat espanyol i, sobretot, amos dels recursos que produeix Catalunya, i dels ressorts que atorga l’autogovern, podrem fer una societat infinitament millor? No es pot pensar en la Santa Coloma del pròxim futur d’esquena del moviment de fons que ho canviarà tot. És com voler fer un gol en situació de fora de joc. Una manera segura de perdre el partit.

10

política

2.0 # 2015

Deu candidatures competeixen en les municipals més renyides dels darrers 36 anys Els partits tanquen les tensions internes per les llistes JORDI CORACHÁN

T

ot a punt per al 24 de maig. Deu candidatures i 307 aspirants es disputaran els 27 llocs de regidor per als pròxims quatre anys i, d’entre ells, sortirà l’alcaldessa o alcalde. La incertesa és notable per la irrupció de les formacions emergents i la influència de la política catalana i espanyola, així com per la impossibilitat de fer una enquesta una mica fiable.

Totes les mirades estan posades en el PSC, que el 2011 va perdre la majoria absoluta després de l’escàndol de Bartomeu Muñoz. Ara, la seva substituta, Núria Parlon, ha efectuat la seva segona “revolució” i ha apartat de la llista a Antonio Carmona, Raúl Moreno i Antoni Fogué, amb molts anys en els seus càrrecs. Paral·lelament, ha donat entrada a independents com l’escriptor Pedro Cano o el mediàtic futbolista Dani Salgado, el que ha pro-

duït algunes tensions internes, semblats a les d’altres partits. A CiU, la regidora Susana Abelló ha estat substituïda pel jove Santi Martínez, per les seves desavinences amb el candidat Carles Combarros. A Som Gramenet semblen haver superat les tensions per les llistes i han incorporat a la coneguda Emiliana Salinas, històrica lluitadora del Fondo. El PP ha tancat la seva llarga crisi amb el rescat de la colomenca Laura Rodera, actual regidora a

Belén Alonso (ERC), Aitor Blanc (SOM), Alexandra Sevilla (Gent d’esquerres), Núria Parlon (PSC), Carles Combarros (CIU), Dimas Grajera (Ciutadans) i Óscar Cristian Gómez (UPyD). Foto: Jordi Corachán, en una sessió amb El Punt Avui.

Sant Adrià. I Ciutadans ha sorprès amb el jove Dimas Graguera, que ha atret Alberto Carreiras, exregidor i portaveu del PP. Un altre ex popular, Oscar Cristian Gómez, ha reaparegut al capdavant d’UPyD. Més tranquil·la ha estat l’elecció

d’Alexandra Sevilla a Gent d’Esquerres (ICV-EUiA) i la de Belén Alonso a ERC. Una espera resistir l’envestida, després del fracàs d’una candidatura àmplia, i la republicana, atraure els 11.000 colomencs que van votar sí-sí a la consulta del 9-N.

Els fitxatges DANI SALGADO (PSC)

EMILIANA SALINAS (SOM)

“No vaig trigar ni dos minuts a dir que sí”

“L’ètica haurà de ser assumida per tothom”

Dani Salgado, el golejador de Marfil Santa Coloma, es presenta com a independent a la llista del PSC, en el número 8. “A Núria no vaig trigar ni dos minuts en dir-li que sí, ella em va convèncer de seguida. Els dos volem el millor per a la ciutat i per a l’esport local”. El mediàtic futbolista, de 34 anys, explica perquè va acceptar anar a la candidatura socialista: “Tinc una gran il·lusió, des de la meva humilitat, en fer més gran l’esport de la ciutat”. El pitxitxi de Marfil es mostra il·lusionat amb la possibilitat de convertir-se en regidor. “Sóc un ciutadà més -diu-, que em relaciono i conec bé el meu barri. Tinc moltes ganes de fer coses perquè tots els esports que es practiquen a la ciutat puguin crèixer encara més”.

Lluitava contra la dictadura i lluita ara per la justícia social. Emiliana Salinas no es rendeix, als seus gairebé 70 anys. Ha pogut anar de cap de llista diverses vegades en diferents partits d’esquerra. Això no obstant, ha preferit tancar la llista de Som Gramenet. “Hauria preferit una candidatura més àmplia, amb Iniciativa i altres partits”, diu. Emiliana Salinas considera necessari un relleu. “El PSC fa molts anys que és al Govern i practica una idea excloent i poc representativa”, sosté. “A més a més, em va indignar que portessin Marbella a Santa Coloma”, afegeix en referència al cas Pretòria. La número 27 de Som Gramenet admet la seva atracció per Podem, que ha introduït el concepte d’honestedat. “L’ètica haurà de ser assumida, fins i tot pels que no han volgut saber res d’ella”.

370 # ABRIL

publicitat

11

12

política

2.0 # 2015

Els grans partits porten a les seves estrelles per frenar els emergents Temes locals, sobiranisme i renovació marcaran el debat jordi corachán

V

a venir el socialista Pedro Sánchez el dia 17 i, per Sant Jordi, Maria del Mar Blanco, germana de Miguel Ángel Blanco, regidor del PP assassinat per ETA el 1997. Els partits tradicionals, inclòs CDC, són conscients de l’amenaça que suposen per a ells els partits emergents: Podem -integrat a Som Gramenet-, que proposa un canvi de sistema, i Ciutadans, que aposta una mutació del mateix sistema. El debat entre la nova i la vella política estarà present en la campanya que començarà el 8 de maig. Pocs creuen que els socialistes no guanyaran les eleccions en el seu principal baluard a Catalunya. A partir d’aquí, tot és una nebulosa davant l’absència de dades empíriques. En els ambients polítics es consideraria un èxit que el PSC mantingués els seus 12 regidors,

a dos de la majoria absoluta. Els seus dirigents confien en l’anomenat efecte Parlon per tallar la caiguda que es dóna per segura en el conjunt de Catalunya. L’única que repeteix Els principals arguments de Núria Parlon - l’únic cap de llista que repeteix- són les polítiques socials -avalades per Sánchez-, que s’han menjat bona part del pressupost municipal, així com les sancions als bancs, l’oposició a la MAT, la Pinta Verda, l’horari comercial i l’èxit del Campus. Els socialistes confien que els colomencs i colomenques votin només en clau local per mantenir la seva hegemonia. No obstant això, CiU, ERC i la CUP -aquí integrada en Gent de Gramenet- ja han dit que introduiran l’eix nacional en el debat. En aquest sentit, Belén Alonso, alcaldable republicana, admet les dificultats

Escola dʼidiomes i dʼinformàtica

ALBIOL LE ECHA UNA MANO A LA ALCALDABLE DEL PP.- El alcalde de Badalona, Xavier Albiol, estuvo el miércoles 28 en el barrio del Fondo para apoyar a la flamante candidata del PP, Laura Rodera. “Claro que está mejor Badalona, nos han mandado a todos los indeseables”, le ha soltado una compradora en el interior del mercado. Xabier Albiol y Laura Rodera quedaron en la estación de metro y se dirigieron a la plaza del Rellotge, donde se entrevistaron con varios vecinos.

de fer-ho a Santa Coloma, encara que recorda que més d’11.000 persones van votar sí-sí el 9-N, pel que espera que ERC entri per primera vegada a l’Ajuntament. També Carles Combarros confia en aquest graner de vots per mantenir els seus dos regidors. La primera prova Als eixos municipal i nacional caldrà sumar el social i el de la regeneració, després dels casos de corrupció. Ciutadans no parla d’una altra cosa i, en l’altre extrem, Som Gramenet (Podem i Gent) demanen igualment responsabilitats. A més, Som Gramenet i Gent d’Esquerres (Iniciativa i EUiA) posen l’accent en l’eix social i les polítiques urbanístiques. Encara que amb matisos, les dues candidatures reclamen que es frenin els desnonaments i que l’Ajuntament promogui una política d’habitatges socials i augmenti les ajudes de tot tipus a les persones amb risc d’exclusió social. Ho diu Alexandra Sevilla, d’Iniciativa, i ho sosté Jesús Sánchez de Podem. Volen més participació de la ciutadania. Per a ells, les municipals marquen un cicle electoral de canvis en el conjunt del país.

30

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

a ñ o s Diseño de páginas web | OOmática | Word|

Vísitanos en

a tu |lado WordPress | 3d studio max | Photoshop Excel \ Iniciaón | Correo electrónico | PHP | Disseny weba Internet Idiomes Ofimática Programació Serveis Informàtics Access |Illustrator | Lightworks | Adobe Premiere | @TAUformar https://www.facebook.com/tauformar

https://www.youtube.com/user/TAUformar

370 # ABRIL

publicitat

13

14

publicitat

2.0 # 2015

política

370 # ABRIL

“Hem regalat a Gent la marca de Podemos” Antonia Reina i Daniel Vera, tieta i nebot jordi corachán

E

lla té 57 anys i ell 26. Antonia Reina i Daniel Vera són tieta i nebot. Són dos mons, un és jove, atleta i entrenador de la UCA i amb formació universitària, i la seva tieta, costurera a l’atur i amb estudis bàsics. No obstant això, tots dos són militants de Podemos Gramenet. “Un dia vaig escoltar a Pablo Iglesias per la tele i vaig pensar que el que deia ho podia estar dient jo. No era políticament correcte”, revela Daniel. Una cosa semblant li va passar a l’Antonia: “Em va agradar el seu discurs contra la corrupció del PP i del PSOE i la seva honestedat”. Tant l’Antonia com el Daniel votaran a Som Gramenet, malgrat estar en desacord amb el resultat del procés per a crear la candidatura. “No s’han fet bé les coses, però ho respectem. Podemos mereixia més representació

Antonia Reina i Daniel Vera, parents i militans de Podemos, a la Plaça de la Vila

i no un sisè lloc a la llista. Crec que li hem regalat la marca als de Gent”, sosté Daniel. ”No sóc indepe” La Antonia diu que hauria preferit anar sols o amb una marca creada per Podem tipus agrupació d’electors. Considera que amb Som Gramenet ha perdut força. El seu nebot és més explí-

cit: “Accepto el que digui la majoria, però jo no votaré a Aitor Blanc, un home que és independentista. El respecto, però jo no ho sóc indepe”. Malgrat tot, creuen que Podemos pot ser una eina per acabar amb la vella política. Els dos estan encantats amb la il·lusió que ha sabut transmetre Pablo Iglesias.

15

breus Colom nega relacions amb gihadistes El president de Nous Catalans, Àngel Colom (CiU), ha desmentit qualsevol relació de la seva entitat amb el gihadisme i ha qualificat d’incendiari al ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. Aquest havia declarat que Nous Catalans acollia a extremistes musulmans. “El ministre utilitza el gihadisme per a desacreditar el procés català”, ha dit a aquest diari. El president de Nous Catalans sosté que fa dos anys el Govern central va expulsar a Noureddine Ziani per espia del Marroc i ara diu el ministre que és gihadista. “Avui diuen una cosa i demà una altra per tal d’intentar dinamitar el procés”, diu Àngel Colom.

Alexandra Sevilla, amb Gent d’Esquerres Alexandra Sevilla ha presentat la llista de Gent d’Esquerres a Santa Coloma, en dos actes al Mas Fonollar i la Rambla de Sant Sebastià, davant d’unes 300 persones en cada acte. Amb aquest nom ICV i EUiA, i colomencs com Joan Guerrero es presenten a les Eleccions Municipals del pròxim 24 de maig. A la signatura de la llista van assistir membres de l’equip negociador d’ambdues formacions, com Xavier Pujols, d’EUiA, i Antonio Perea o Josema Seoane d’ICV, així com el president d’Iniciativa a Santa Coloma, Siscu Sànchez i també la cap de llista de la coalició.

16

economia

2.0 # 2015

Inici de les contractacions del “Joves per l’ocupació”

Tastets històrics de l’economia colomenca

Els 90 joves inscrits esperen ser contractats PILAR TOMÁS

U

n cop finalitzada la formació de les persones inscrites a la quarta edició del programa organitzat per Grameimpuls, les empreses col·laboradores han començat a contractar a part dels 90 joves que han participat. “Aquest programa permet a les empreses col·laboradores benefi-

ciar-se durant sis mesos d’ajuts a la contractació, incentius fiscals i bonificacions” informa Carles Combarros, tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Ocupació. El col·lectiu juvenil és un dels més castigats per la crisi, per això aquest programa suposa una gran oportunitat tant en quant a la inserció directa al món laboral, com en l’assoliment d’unes

Suport a Tusgsal El Ple recolza als treballadors P.T.

E

l passat 6 d’abril al Ple de l’Ajuntament de Santa Coloma es va presentar la moció de suport als treballadors de Tusgsal, en motiu de l’exclusió de l’empresa de la licitació del conegut “Nitbus”.

Aquesta exclusió és deguda a la “no acreditació de la disponibilitat d’uns terrenys a Sant Adrià de Besòs”, segons declaracions dels representants del comité d’empresa “fruit de la ineficàcia de l’administració local”. Per aquest motiu els representants de Tusgsal van voler agraïr

qualificacions professionals molt necessàries, ja que en alguns casos els participants també estan rebent suport per obtenir els graduats en ESO, mitjançant ajut material, tècnic i econòmic. Les empreses interessades en el projecte es poden adreçar a les oficines centrals de Grameimpuls (C. Rafael Casanova, 40) o trucar al telèfon 93 466 15 65. públicament als grups polítics de Santa Coloma i especialment a l’alcaldessa Nuria Parlón per promoure aquesta moció de suport als treballadors de l’empresa.

Josep M Cortès Martí

Professor d’Economia a la UB

E

l Contramestre de Teixits: Observacions i Regles de Treball, llibre editat el 1924 per la impremta que havia aleshores del carrer de la Ciutadella Baixa, és una peça d’arqueologia industrial colomenca. Escrit per Joan Vilaseca Ascuasciati (1876-1961) director de can Baró, fàbrica tèxtil que es traslladà de Sant Feliu de Codines a Santa Coloma el 1902, seguint la conca del Besòs. És tot un exponent del nostre pensament industrial. Les seves planes recopilen, amb català col· loquial, tota l’experiència d’un oficial tèxtil amb la intenció de formar els nous contramestres i directors de fàbrica. El llibre esgota la primera edició, i s’edita una segona perfeccionada amb dos mil exemplars el 1923. El 1925 procedeix a la tercera edició, en castellà, destinada principalment

a Espanya i Sud-Amèrica. El llibre fou declarat d’utilitat per les Escoles d’Arts i Oficis. Des d’un vessant tècnic, afirma que el «component humà» és del tot necessari pel bon funcionament dels telers. Per aquest motiu tal com ens ho escriu en la plana cinc d’una edició inèdita de 1924 «cercar la pols i la borra de les nostres fàbriques tota aquesta diversitat de procediments i de coses que són l’ànima del nostre treball, i reglamentar-ho en les pàgines d’un llibre, és la feixuga tasca que emprenem en compliment d’un deure». És un testimoni de primer ordre de com els canvis tècnics obliguen a trobar El llibre recopila l’experiència d’un oficial tèxtil amb la intenció de formar a nous directors de fàbrica

solucions organitzatives, paral·lel al canvi tecnològic que estem vivint. Sens dubte una contribució important del corpus teòric del pensament organitzatiu català posant-lo a l’alçada d’autors renombrats de l’època com Josep M. Tallada i Pere Gual.

economia

370 # ABRIL

17

Esforç i compromís, valors de pares a fills Isabel i Nanos presenten la seva nova botiga NOLA, al carrer Sant Carles buit detectat en quant a la oferta de moda per a nadons.

PILAR TOMÁS

I

sabel i Nanos és una de les empreses familiars més reconegudes a la nostra ciutat. El passat dissabte 25 d’abril van presentar la seva nova botiga NOLA, al carrer Sant Carles cantonada amb carrer Major, que es suma a les actuals Nanos, Isabel Home, Isabel Dona i Nanos bebè, en què ofereixen productes de moda de qualitat i a bons preus al carrer Major. A NOLA es distribuiran (amb exclusivitat a la ciutat) les línies de Vila Clothes, una marca danesa en què dominen les col·leccions actuals, chic i femenines amb les últimes tendències, que ja han cridat l’atenció de models i bloggers com Paula Etxebarría, Sara Carbonero i Anna Simón. “La cultura del treball sempre s’ha viscut intensament a la nostra família”, ens explica Irene Esteban, qui representa la tercera generació familiar al front de l’empresa. Fa 64 anys el Paco i la Isabel van arribar a Catalunya des d’Almeria. Primer el Paco va

La Isabel i el seu fill Antonio a l’antiga parada del Mercat Sagarra, al carrer Sant Josep

FAMILIA ESTEBAN NAVARRO Antonio, Irene, Laura i Tina.

treballar a la indústria del vidre a Barcelona i després com a revisor d’autobusos de línia. Al 1953 s’instal·len a Santa Coloma i comencen a vendre porta a porta productes tèxtils de primera necessitat (mitjons, calçotets, samarretes...). Després es van dedicar a la venda ambulant, a la parada de l’antic Mercat del Fondo, “aquell de fusta verda i uralita de la plaça del Rellotge, i també a l’antic mercat Sagarra” recorda l’Antònio Esteban, fill del Paco i la Isabel. L’any 1959 van llogar el local del carrer Major número 21, que es va convertir en la primera botiga física de l’empresa. Cap al 1978 es van traslladar just al davant, al número 22, a on aleshores es trobava Correus, i allà s’instal·la la família a la part psterior de la botiga, la qual agafa el nom d’”Isabel”. L’Antònio i la seva dona Tina es fan càrrec i aporten noves idees que fan crèixer l’empresa, fins al punt de dedicar línies especialitzades per a home, dona i

Evolució de les La cistella de la taxes d’atur compra pilar tomás

pilar tomás

Les xifres de l’atur del primer trimestre del 2015 ens ha portat una reducció de l’atur registrat fins els 11.846. És una dada força positiva, ens hem de remuntar a meitats del 2011 per trobar una xifra similar. La baixada interanual ha estat més intensa entre els homes que entre les dones. En l’atur registrat per zones la baixada no ha estat general per a tots els districtes, ja que s’ha donat un petit increment a la zona del Riu Sud i Can Mariner (11 persones aturades més). La resta de zones han experimentat una baixada, sent la més intensa en la zona muntanya - Serra d’en Mena. “Tot i la evolució positiva no abaixem els braços en el nostre objectiu de lluitar contra l’atur, especialment entre els joves i majors de 45 anys” declara en Carles Combarros, tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Ocupació.

Analitzem els preus de diferents aliments bàsics que acostumen a formar part de la cistella de la compra. Agraïm la col·laboració del Mercat Sagarra en la preparació d’aquest espai: Patates 0,95€ / kg Llet 1€ / litre Ous 2,50€ / dotzena Pollastre 3,93€ / kg Lluç 6,99 € /kg Enciam 0,75€ / unitat Oli d’oliva 4 € / litre Pomes golden 1,98€ / kg Baguette 0,60€ / barra Cigrons cuits 1,60 € / pot 1 kg Vedella (bistec) 14,95 € / kg

nen, amb la necessitat de llogar també els locals dels números 21 i 23. Als anys 90 passen a comprar els locals i sobre l’any 2000 decideixen exitosament omplir un

Clau de l’èxit “El personal sempre ha estat un dels eixos fonamentals per a l’èxit de l’empresa, després de tants anys ja formen part de la família” ens comenta la Irene Esteban. A l’actualitat les filles de l’Antònio i la Tina, la Laura i la Irene, s’han sumat a l’equip per donar impuls i aportar criteris novedosos a l’empresa. Si hi ha un aspecte que sempre respectaran és la qualitat del producte i del servei al client, la qual cosa ha fet que vagin sumant adeptes ja no només a Santa Coloma, sinò a Badalona, Mollet, Hospitalet, Palau... un gran reconeixement a la feina ben feta, també fora de la ciutat.

18

publicitat

2.0 # 2015

economia

370 # ABRIL

La Passarel·la omple de gent el centre peatonal La jornada comercial i festiva va ser un èxit

Cacaolat signa un conveni pels bons hàbits alimentaris p.t.

pilar tomás

El passat 11 d’abril el recent estrenat centre peatonalitzat entorn al Mercat Sagarra va ser escenari d’una pasarel·la organitzada per l’ACI (Agrupació del Comerç i Indústria) en què van participar comerciants, escoles de ball i un gran grup de clients dels negocis, que van convertir-se en protaginistes de la pasarel·la. D’una banda hi havia un espai comercial i de restauració, amb parades a on poder comprar productes i prendre un refresc, i d’altra una zona d’exhibició d’estètica i perruqueria (a on es va poder veure en viu la preparació dels models). Es van dur a terme tres desfilades, una passarel·la canina, una amb referència a la moda infantil,

La passarel·la del Sagarra. Foto: Sergio Mas Navarro.

i una tercera destinada a la moda d’home i dona. Des de l’ACI es mostren molt satisfets de la rebuda del projecte i portaran a terme més accions al centre peatonal de Santa Coloma.

La legalización de la economía del miedo Sobre el tractat de lliure comerç josep m. cortés martí

Transatlantic Trade and Investment Partnership conocido con las siglas T.T.I.P. hace referencia al Acuerdo Transatlántico para el Comercio y la Inversión. Su origen se encuentra en la Declaración Transatlántica, firmada en noviembre de 1990 por el presidente George Bush, el primer ministro italiano, Giulio Andreotti, que encabezaba ese semestre el Consejo Europeo, y el presidente de la Comisión Europea, Jacques Delors. El acuerdo que se está negociando tiene como finalidad potenciar el comercio y la inversión entre EEUU y la UE sin ningún tipo de impedimentos jurídicos, aunque ello suponga vulnerar los derechos y la libertades fundamentales de los estados. Para aprobarlo es necesario en el ámbito europeo una mayoría cualificada que representa 55% de los Estados que representen conjuntamente el 65% de la población de la Unión. Posteriormente el Parlamento Europeo

debe de aprobarlo en su totalidad, sin enmienda posible, y se ratificará por los Parlamentos nacionales. Hay fuertes argumentos para rechazar este tipo de acuerdo ya que el efecto directo de su aprobación conllevará una rebaja salarial real, privatización de la sanidad y la educación, pero también de la justicia, ya que las multinacionales se regirán por organismos jurídicos transnacionales que estarán por encima de la ley de los estados. En nuestro país quienes apoyan el tratado son los partidos como CiU, PP y C’S conjuntamente con la Banca y la patronal aunque ello suponga una pérdida de la soberanía nacional, una reducción de la renta para la mayoría, las libertades sociales e individuales y la desaparición de las PYME y los comercios de proximidad, convirtiendo a los antiguos estados nacionales en mecanismos represivos para garantizar los beneficios de las grandes empresas y la élite global.

19

Cacaolat i la Fundació SHE han signat un acord de col·laboració per promoure hàbits de vida saludables. A l’acte de presentació de l’acord hi va ser present Francesc Lluch, director general de Cacaolat i Valentí Fuster, president de la Fundació SHE, a més d’un grup d’estudiants de l’Acadèmia Fuster, que van rebre unes directrius bàsiques per portar a terme esmorzars complets i saludables. Fins el moment més de 10.000 nens han passat per

les instal·lacions de la fàbrica de batuts, que disposa d’uns espais adequats a la recepció de les visites escolars. També es va presentar el nou producte Cacaolat upp! un Cacaolat evolucionat amb més fibra, cereals, calci i vitamines.

20

oci / restauració

2.0 # 2015

hores i les places són limitades. En la primera edició el casal va tenir una excel·lent acollida. El període d’inscripció s’obre el 18 de maig i fins el 5 de juny i es poden formalitzar a les oficines centrals de l’em-

presa Grameimpuls. Per enguany s’han fixat descomptes per a inscripció de germans, per a famílies nombroses i monoparentals. Podeu trobar més informació a www.restauraciosantacoloma.cat

La escuela se trasladará al Campus de l’Alimentació Grameimpuls sostiene que la ciudad será pronto un referente internacional

Los ‘gurús’ de la Escola de Restauració

“Cuesta que la gente venga a Santa Coloma, pero luego repite” Quintillà, Armengol, Ochoa y Cordero hablan del

j.c.

S Los cocineros Francesc Armengol, David Ochoa, Paco Cordero y Víctor Quintillà con Glòria Aixelà, directora de la escuela. Fotos: Pilar Tomás.

buen momento de la cocina colomense jordi corachán

N

o es fácil reunir a los cocineros con más renombre de Santa Coloma. Son gente que vive en su restaurante: Víctor Quintillà, Lluerna; Francesc Armengol, Ca N’Armengol; David Ochoa, El Cinc, y Paco Cordero, El Cantó. Los reunimos en la Escola de Restauració, situada en lo alto de la avenida Primavera, de la que forman su Consejo Asesor. En su día lograron situar a Santa Coloma en el mapa gastronómico, y hoy han logrado convertir la escuela en un centro de referencia del país. Alrededor de una mesa del bar del centro analizan el esplendor de la cocina colomense. Quintillà califica de importante el cambio porque “se ha conseguido aumentar la afición a la cocina”. Armengol asiente con la cabeza, y agrega: “El centro da una buena formación profesional y ocupacional desde cero. Ahora, hace falta que se dé a conocer que tenemos una escuela de primer nivel, que además ofrece una formación continuada a los restaurantes”. Compañerismo y buen rollo La primera impresión es que los cuatro son competidores, pero la realidad es que se relacionan como amigos. “No hay rivalidad,

21

Un espacio dinámico

Obertes les inscripcions per al casal Cuina’t l’estiu L’Escola de Restauració i Grameimpuls organitzen la segona edició del casal “Cuina’t l’Estiu”, un casal innovador entorn la cuina i destinat a nens i nenes d’entre 8 a 15 anys. L’horari serà de matí de 9 a 15

oci / restauració

370 # ABRIL

sino compañerismo. Somos conscientes de que la clientela hoy va a un sitio y mañana a otro. Todos nos beneficiamos del gran momento que vive la cocina en nuestra ciudad”, sostiene Ochoa. Y Cordero recalca: “Nos retroalimentamos unos a otros. La clientela se mueve, no le gusta comer siempre en el mismo sitio”. Para ellos, la competencia es agua pasada: “Tenemos la misma problemática y es mejor abordarla entre los cuatro que por separado”, añade Ochoa. Preguntados si atraen a personas de otras localidades, Quintillà levanta la mano: “El 90% de mi clientela es de fuera de Santa Coloma”. Armengol la sitúa entre un 40 y un 60% en su establecimiento, y Cordero y Ochoa no se atreven a dar un porcentaje, pero confirman un interés creciente por parte de gente de Barcelona y la comarca del Maresme. Y todos ellos coinciden en subrayar la fuerte presencia de extranjeros, gracias a las guías gastronómicas, dice Quintillà, o el Hotel Ibis, señala Armengol. Ochoa puntualiza que viene mucha gente de Badalona y que los clientes van también al Nara o al Milano, y otros muchos restaurantes. “Es Santa Coloma la que se beneficia”, porque salen de comer y dan una vuelta y compran, asegura Cordero.

Pero Quintillà se queja de que la mayoría de comercios estén cerrados el sábado por la tarde: “¿Cómo la gente no va a ir a La Maquinista?”. Conexión con Torribera Los alumnos de la escuela sirven cafés, agua fresca y alguna pasta. Se interesan por sus estudios, no en vano los cuatro forman el Consell Assesor y la escuela se ha abierto como una granada. Se han sembrado nuevas ideas más allá de la formación y la ocupación de la que hablaba Armengol. Todos coinciden en que hoy es un buen lugar para reciclar a los profesionales en activo, para asesorarse en nuevas técnicas como la cocina al vacío, difundir la cultura gastronómica y mil cosas más. Pero una

resulta esencial, el hermanamiento con el Campus de l’Alimentació de Torribera. Santa Coloma está en el mapa gastronómico y quiere ahora que irradie riqueza al resto de la ciudad. Explican que hay que acabar con algunos estigmas y dar a conocer las cosas buenas de la ciudad. “Me da rabia que haya clientes de Barcelona que se quejen de la falta de aparcamiento, como si en el Eixample fuese fácil aparcar”, lamenta Quintillà. “Y muchos extranjeros se creen que están en Barcelona”, añade en tono jocoso Armengol. “Bueno, para algunos El Bulli estaba en Barcelona”, replica Quintillà. Y risas. “Lo importante es que la gente viene una vez, que es lo que cuesta, se sorprende y luego repite”, concluye Cordero. Y todos afirman con la cabeza.

onaría a ocurrencia, sino fuera porque la Escola d’Hostaleria tiene una trayectoria de 24 años, desde que en 1991 Grameimpuls apostó por ella para fomentar el empleo. Su actual presidente, Carles Combarros, sostiene que el centro se trasladará a Torriberra. “Santa Coloma -dice- se convertirá en un referente de la gastronomía en España y, poco después, en el ámbito internacional”. Resonaría a palabras huecas, claro, de no ser por los éxitos cosechados. Lo que era un proyecto que pretendía formar y orientar a los parados del sector, se ha convertido en un centro de ideas, un polo de atracción para cocineros, sommeliers y camareros. “No se ha olvidado a los desempleados --afirma Combarros--, pero también se ha abierto a los profesionales de la

ciudad que encuentran en este espacio un lugar de intercambio y aprendizaje”. La escuela está abierta también a la ciudadanía. Los adultos pueden apuntarse a los curos de Passió per la Cuina y los niños y niñas, al Casal d’Estiu. En estos años, la escuela colomense se ha abierto al resto de comarcas de Barcelona. Hoy tiene alumnos de Santa Coloma, pero también de Barcelona o de l’Hospitalet, de Mataró o Badalona. La escuela ha incorporado la sabiduría de los chef colomenses y se ha vinculado a otro proyecto en auge, el Campus d’Alimentació de Torribera. Alumna japonesa Sus cursos de cocina son populares en el sector, así como el curso de formación de sommeliers, que es el más completo de Catalunya. La escuela se enorgullece de tener alumnos de distintos puntos de España e,

Datos e innovaciones

CASI 1.300 ALUMNOS EN CUATRO AÑOS Los cocineros colomenses hablan con pasión de su oficio y puede que exageren un poco. Pero los datos les avalan. Casi 1.300 alumnos se han formado como cicineros o camareros en la Escola de Restauració entre 2011 y 2015. Uno de los chef es el propio David Ochoa, que innova todos los días en El Cinc. Además, la escuela ha efectuado 21 cursos para aficionados, en los que han participado 217 personas. También ha llevado a cabo 7 cursos digitales para profesionales de la restauración colomense. Por su labor en el fomento del empleo, la Escola ganó en el 2013 un concurso público del Servei Català de Ocupació. Un año antes se había creado el Consell Assessor, que ha aportado nuevas especialidades y técnicas demandadas por los cocineros. Una de las innovaciones ha sido la cocina al vacío (cocción al baño María) y la formación de someliers. incluso, una alumna de Japón. Para reforzar el plan, la empresa municipal ha apostado por recuperar la antigua viña d’en Sabater, colindante con el Campus de Torribera. El objetivo es elaborar un vino institucional, que no comercial, que sirva de experimentación y aprendizaje para los alumnos.

En un plazo breve, se espera trasladar la escuela de hostelería al complejo de Torribera, que depende de la Universidad de Barcelona. El plan pasa por remodelar el edificio Canigó para albergar a los alumnos. De este modo, se concentrarían en un mismo espacio todas las enseñanzas de gastronomía.

22

esports

2.0 # 2015

Cita històrica per Marfil Santa Coloma: el club busca el seu primer gran títol L’equip de Xavi Passarrius vol tancar l’any guanyant la Copa bernat lópez

A

tocar del cel. 16 anys després de disputar la seva única final de lliga contra Caja Segovia (1999), Marfil Santa Coloma s’ha tornat a situar entre els grans clubs de la LNFS. La classificació per la Copa d’Espanya 2013-2014 i les semifinals de lliga de l’any passat van ser un deliciós aperitiu per un projecte esportiu que demostra estar totalment consolidat. Ara arriba el plat fort i l’entitat presidida per Vicenç Garcia no vol deixar escapar aquesta oportunitat. Águilas serà l’escenari on Marfil i Inter Movistar es disputaran el títol de campió de la Copa del Rei, competició que només el FC Barcelona té a les seves vitrines. La final, prevista pel pròxim 2 de maig, s’erigeix com una ocasió històrica pel club colomenc, poc acostumat a lluitar contra

els grans de la lliga per guanyar els títols importants. Durant la present temporada, Marfil ja ha demostrat poder competir contra el primer classificat de la fase regular de la lliga, Inter Movistar. A la primera volta, el conjunt de Xavi Passarrius va plantar cara al vigent campió de la LNFS, aconseguint empatar al Jacint Verdaguer (3-3). Al Fundación Montemadrid, el triomf va ser pels madrilenys, en un duel que no es va decidir fins als darrers instants del temps reglamentari (4-3). De cara a la final, el principal dubte a les files colomenques recau en la figura del capità, Rubén González. El tanca es va perdre l’última jornada de lliga a la pista del Llevant per una lesió al turmell i arribarà al partit contra Inter bastant just a nivell físic. Els de Jesús Velasco lideren les estadístiques de la LNFS en gols marcats (152) i encaixats (60).

breus Rècord golejador per Dani Salgado i Adolfo El pivot de Marfil tanca la lliga aconseguint el seu tercer pitxitxi consecutiu i amb la xifra de gols més alta de la seva carrera (48). Adolfo, per la seva part, també ha brillat anotant 24 dianes, tot i perdre’s cinc partits a causa d’una lesió.

publicitat

370 # ABRIL

SOM com tu!

Desè aniversari del debut d’Albert Segura El badaloní es va estrenar amb Marfil un 23 d’abril de 2005 i ja ha superat la xifra de 300 partits. “Crec que la disciplina de Padú va ser el millor que em va passar. Era dur, però em va ensenyar a ser jugador professional”, afirmava Segura.

Marfil viatja a Águilas amb màxima il·lusió I Foto: Bernat López.

Una recepta més que clara “Hem de creure en les nostres opcions i lluitar cada pilota com si fos l’última. Si no estem per sobre d’ells anímicament, no podrem fer res”, declarava Xavi Passarrius en la prèvia de la fi-

nal. Pel tècnic, l’aspecte mental és la clau per guanyar la Copa del Rei. “Per a molts de nosaltres, aquests són els 40 minuts més importants de la nostra vida. Per tant, sortirem a mossegar”, assegurava l’entrenador colomenc.

Comunió dels èxits esportius colomencs El Teatre Sagarra acull l’edició d’enguany dels Guardons de l’Esport Colomenc, amb un total de 119 premis repartits en diferents disciplines com el futbol sala, el bàsquet, el futbol, les arts marcials, el patí, l’atletisme i la natació.

Candidats i candidates de SOM Gramenet

395 persones han participat a les eleccions primàries. 334 propostes incloses al programa electoral. Amb el suport de:

Som Gramenet

@somgramenet somgramenet.cat

23

24

publicitat

2.0 # 2015

esports

370 # ABRIL

La UDA Gramenet es nega a claudicar i el Singuerlín continua fora del descens

El Draft jugarà la final a 4 de Copa Femenina

Els blaus vencen al Vic mostrant la seva millor cara (4-2)

SÒNIA RIBÓ

BERNAT LÓPEZ

P

er enèsima jornada, la Gramenet va tornar a demostrar que vendrà cara la seva pell. L’equip d’Ignasi Senabre, implicat en la lluita per la salvació al grup I de Primera Catalana, es va exhibir el passat cap de setmana contra el Vic (4-2). Els blaus, que tallen una ratxa de tres partits sense guanyar, van establir el seu millor registre golejador en un sol partit i s’omplen de moral

per afrontar amb energia el darrer tram de la lliga. Davant dels osonencs, la Grama es mostraria molt encertada en atac, obrint el marcador gràcies a una diana d’Edu Ranchal (23’). El Vic, però, aconseguiria empatar abans del descans amb un gran cop de cap d’Àlex González (27’). A la represa, la Gramenet demostraria ser superior al rival, trencant el partit gràcies a Edu Ranchal. El davanter marcaria el 2 a 1 a la sortida d’un córner (54’) i li do-

La Grama està fent un gran final de temporada I Foto: Golcat

naria el gol en safata a Segura per anotar el tercer (79’). En el tram final, Verdaguer tornaria a retallar distàncies pel Vic (88’), però Yousseff podria sentenciar en temps afegit (90’). Amb aquest triomf, la Grama suma 27 punts i està a cinc de la salvació. Per altra banda, al grup II de Segona Catalana, el Singuerlín va empatar el camp del Llefià (1-1) i és manté a sis punts del descens directe. L’Arrabal Calaf, per la seva part, va empatar contra el filial del Martinenc (2-2) i conserva la cinquena plaça al grup XI de Tercera Catalana. La Fundació guanya la lliga En el seu segon any de vida, l’entitat presidida per Antonio Morales ha aconseguit pujar a Tercera Catalana, mostrant una enorme superioritat a la seva lliga. L’últim resultat de la Fundació Grama, una golejada contra el Badalona Sud (9-0), és un bon indicador per avaluar la gran temporada duta a terme per l’equip.

25

L

es de Santa Coloma s’han classificat per a la Final a 4 de Copa Femenina per la porta gran: guanyant el líder i jugant un dels millors bàsquet de la temporada. Contra l’Almeda, jugadores i públic eren conscients del que hi havia en joc i, després del 0-8 de sortida, les de Jordi Pèriz van reaccionar per donar-li la volta al marcador i acabar sentenciant amb avantatges de fins a 17 punts. El Draft va perdre la primera oportunitat de classificar-se amb la derrota contra el Barça CBS, que sumada a la inesperada derrota contra un Geig cuer, obligava a les groc i negres a guanyar per aconseguir acabar entre les 4 primeres. El Draft Gramanet ha estat quart tota la segona volta i sempre ha depès d’ell mateix. Ara, a la última jornada poden fins i tot quedar terceres si guanyen al Joventut Les Corts. Després, de nou entre els 4 millors equips, lluitaran pel campionat i l’ascens de categoria.

Foto: Domingo Rodríguez

El CB Santa Coloma, amb opcions A falta de dues jornades, la promoció d’ascens encara és possible. Ara mateix el CB Santa Coloma és sisè, però les posicions amb premi estan a només una victòria, tot un mèrit a aquestes alçades tenint en compte els problemes de lesions i que l’esforç comença a passar factura. Aquesta jornada han guanyat el Lliçà, un rival directe, i es recuperen de la derrota inesperada a La Garrotxa. Tot i que no depenen d’ells mateixos per acabar quarts esgotaran les possibilitats en els dos partits que queden contra el Pineda i l’Arbúcies, dos equips que lluiten per evitar la promoció de descens.

26

publicitat

2.0 # 2015

esports

370 # ABRIL

27

Los históricos del Atlétiko

Los ‘hijos’ de Antonio Amorós Los campeones colomenses visitan por primera vez las pistas jordi corachán

H

ace un sol de justicia, nada que ver con el día anubarrado del 21 de marzo. Aquel día no se inauguraron las pistas por la “previsión de fuertes lluvias”, cuando en verdad el Ajuntament anuló el acto por miedo a una protesta. Señalados quedaron los ex atletas del Atlético Santa Coloma, cuando la tormenta se gestaba en otros sectores deportivos y políticos. El caso es que los laureados Antonio Balsera, Encarna Escudero y Toni Estellers rememoran los éxitos del Club Atlétiko Santa Coloma -así, con k- y la lucha por unas pistas reglamentarias, que ahora pisan por primera vez. Les acompañan la primera atleta del club, Maria Teresa Castellví, y su compañera María Radio. A todos ellos les llaman los Hijos de Antonio Amorós. Balsera, 57 años, ganador dos veces de la Cursa del Corte Inglés e internacional con España, recuerda que el Atlético era admirado en santa Coloma y fuera de ella por la sencillez y la deportividad que les insufló Antonio Amorós, el galgo de Caudete, un hombre más bueno que el pan bendito. “Nos descubrió una manera de ser, un sentimiento, una filosofía de vida, el señorío”, sostiene. Historias increíbles Les explicaba historias increíbles a aquellos chicos y chicas, que poco fueron viendo que no eran ningún cuento sino historia viva. Por ejemplo, se convirtió en

realidad la fábula de que Amorós, en Caudete, le ganaba las carreras a su señorito montado a caballo. Es tanta la devoción de los cinco por don Antonio, que controvertido día 21, 115 ex atléticos desafiaron las previsiones meteorológicas y concentraron en la puerta de las pistas que hoy llevan el nombre de su entrenador. “Nos reunimos para rendir homenaje a Antonio Amorós”, recalca la campeonísima Encarna Escudero. María Radio, el alma mater, del encuentro agrega que se hicieron polos del mítico club, hoy integrado en la UCA, y acudieron personas que hacía 30 y hasta 40 años que no veían. Estellers, que llevó la antorcha de los JJOO de México 68 en el tramo de Martorell, repasa aquellos tiempos de pobreza extrema, de calles embarradas y pocas alternativas para los jóvenes: “O eras de los Correas o de los atlétikos. No había opción”. El Atlétiko era un club concebido para el atletismo en un ambiente familiar, y también un lugar para el amor. “Allí nos hicimos novios el Toni y yo”, recuerda aquel chispazo María Teresa Castellví, esposa de Estellers. “Esa historia resume muy bien lo que era el club”, subraya Balsera. “Por eso vinieron personas desde Andalucía, Baleares, Madrid o Galicia”, añade María Radio. “El campeonísimo te hacía buen atleta y buena persona”, insiste Encarna, que recuerda que a “los hijos de Antonio Amorós” los respetaba hasta el potente FC Barcelona. “Nos envidiaban por

nuestro buen rollo. Siempre reíamos y nos animábamos unos a otros”, dice Balsera. El momento esperado Cuando saltan a las flamantes pistas se hace el silencio. Se escucha el viento y el ronquido de un camión a lo lejos. “¡Dios Santo! Tengo escalofríos”, desvela Encarna Escudero. Tiene los ojos nublados, como los tiene Teresa, y María, y Toni, y Juan Antonio. “Tengo “papallones” en el estómago”, le dice Toni a Teresa, que se han cogido de la mano, como hacían antes en la viejas pistas de tierra de la Pallaresa.

Maria Teresa Castellví, Toni Estellers, Juan Antonio Balsera, Encarna Escudero y María Radio.

28

cultura

2.0 # 2015

Santa Coloma quiere ser ciudad del teatro Las compañías de teatro colomenses suman fuerzas por el futuro del sector PILAR TOMÁS

L

a ciudad es un hervidero de arte, una generadora de artistas en todos los ámbitos: música, literatura, pintura, teatro... Profesionales de nuestra ciudad empiezan a gozar de prestigio nacional e internacional después de años de esfuerzo, de mucho trabajo aquí y allá. Hoy podemos avanzar una gran notícia y es que el teatro colomense une fuerzas para ayudar a potenciar el resurgir del sector en Sta Coloma y lograr objetivos a medio y largo plazo. Hay muchas vías en las que trabajar. La Colmena, El que ma queda de Teatre, Carro de Baco i l’Excèntrica han puesto sobre la mesa tres líneas de trabajo: La difusión de todos los eventos de forma conjunta, la coordinación de la programación y la creación y “dis-

tribución” del público en las salas. “Se trata de unir esfuerzos y sentarse a poner cosas en común por el beneficio de todos” nos comenta Joan Fernández, director de La Colmena. Los alumnos ya reciben un trato especial a la hora de asistir a actos, lo que supone un flujo de público importante e interesado por las creaciones de los colegas artistas. Cada sala tiene sus características y peculiaridades, por ello también se están facilitando los espacios teatrales para los actos que lo requieran. En cuanto a la coordinación de los eventos se tratará de organizar los actos de manera que resulte una oferta variada y bien distribuida en el tiempo. Aunque a veces sea inevitable solapar actos, se intentará trazar una agenda coordinada que permita a todos disfrutar del resto de creaciones, en la medida de lo posible. Germán Madrid, fundador de Carro de

cultura

370 # ABRIL

29

Exposició 4 Mirades El pintor argentí Catriel López Colomenques visita Santa Coloma Fins el 5 de maig al Casal del Mestre Pintarà un quadre en viu el 8 de maig a La Colmena PILAR TOMÁS

Passatge Insòlit

Baco, se muestra positivo ante la perspectiva que surge de estas sinergias “es muy interesante que sumemos esfuerzos para hacer de Santa Coloma una potencia teatral a todos los niveles”. Una mirada al exterior Buscar complicidades en Barcelona y fuera del país es vital, una perspectiva exterior que permita tener una visión amplia de la realidad teatral actual. Actores, escritores, músicos... disponen de los ingredientes para que el resultado sea un éxito. Actualmente se están llevando a cabo proyectos muy interesantes desde todas las compañías, transversalidad de las artes con proyectos cruzados con músicos y pintores, y gran oferta formativa para todas las edades con una perspectiva de respuesta muy buena. También se están trayendo a la ciudad grupos de reconocido prestigio, que no han recibido la respuesta de público que se hubiera esperado. Con normalidad funcionan

Moment d’assaig de Moving to Mozart

mejor los actos organizados por las propias compañías y sus estudiantes, que atraen a un número de público importante a las actuaciones. “Celebramos este acercamiento pero aún hay muchos puntos en los que trabajar” declara Juanjo Marín, director de l’Excèntrica. “Hace falta sentarnos todos juntos y concretar vías de trabajo, hay muchos puntos en los que trabajar”. Uno de ellos es la necesidad de crear un público crítico y con inquietudes. Trabajar este tema desde la formación, tanto del alumnado como del público, es relevante. Así que ahora toca hacerse varias preguntas: “Cómo crear un público crítico?”, “Cómo programar para conseguir este hecho?” y tratar de darles respuesta. Proyectos como el Passatge Insòlit (un gran ejemplo de que el público general responde positivamente a las propuestas originales y para toda la família) deben dar alas a los creadores para seguir colaborando. Todo sea por la buena salud del teatro local.

Espai Escènic Carro de Baco

El Moving To Mozart, un espectacle gens convencional

L’EXCÈNTRICA APOSTA PER LA ORIGINALITAT I LA FUSIÓ El dimecres 29 d’abril, dia internacional de la dansa, es va portar a terme l’assaig obert al públic del que serà l’espectacle final, que tindrà lloc el dissabte 20 de juny a les 21h al Teatre Sagarra. Es tracta d’un espectacle de dansa contemporànea amb la música de la simfonia número 40 de Mozart, una fusió entre l’estil contemporani i clàssic, amb la participació del genial coreògraf Moreno Bernardi.

El Casal del Mestre (C. Sicília, 29)acull fins el 5 de maig l’exposició fotogràfica “4 mirades colomenques”, quatre visions diferents de la ciutat de Santa Coloma mitjançant les fotografies del Sergio Mas, Mariano Pérez, David Arcega y Rubén Vaquero. Es tracta de quatre fotògrafs aficionats i amb gran vocació, dos d’ells dissenyadors (Rubén i David) que han portat a terme un projecte en què gràcies als muntatges i superposicions

de fotografies podem observar el passat i present de la ciutat de Santa Coloma d’una manera realment original. Molts de vosaltres ja haureu gaudit d’alguna d’aquestes imatges gràcies a l’arxiu digital “Santa Coloma de Gramenet Imágenes” que gaudeix de més de 8.000 seguidors a les xarxes socials. Una oportunitat que no ens podem perdre per fer un repàs per la història de la ciutat en imatges realment impactants, amb entrada gratuïta. Dilluns i dimecres de 17 a 19 hores i dimarts de 10 a 13 hores.

P.T.

L’artista argentí d’inspiració modernista Catriel López visitarà Santa Coloma en un acte molt especial que tindrà lloc el 8 de maig a les 21h a La Colmena. Actualment està venent les seves obres per tota Europa (Suïssa, Suècia, Itàlia, Alemanya) i ha aprofitat per visitar Santa Coloma, a on manté relacions magnífiques amb altres artistes locals (en una anterior visita l’any 2009 va portar a terme un quadre que es troba a l’espai interior del Mas Fonollar). El seu estil pot adaptar-se a molts

productes, motiu del seu èxit en contractacions per a packaging de productes cosmètics, etiquetes d’ampolles de vi, murals exteriors... Cal destacar el mural que ha pintat a un dels frontals del camp del Racing Club a Argentina (un dels tres clubs més importants del país). Actualment s’hi dedica totalment a la creació des del seu taller a San Telmo (Buenos Aires) i a donar classes als seus alumnes. Ara podem veure’l pintant en viu a l’actuació del muntatge de poesia i música “Montevideo Barcelona” de Carlos Lema i Joaquín Galiano.

LUZ CELESTIAL TIENDA ESOTÉRICA - CONSULTAS DE TAROT Víctor Fortuny Tarotista y Vidente de la tienda esotérica LUZ CELESTIAL

- TERAPIAS ALTERNATIVAS: Reiki, reflexología podal, masajes Zen.... - SANTERÍA CUBANA - VENTA DE PRODUCTOS ESOTÉRICOS: Velas, velones, inciensos, baños, amuletos, librería...

Reserva tu cita en el

93 533 55 25 / 634 541 465 C/ Pompeu Fabra, 21 (tienda) 08922 Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) a 10 segundos de la parada de metro “Santa Coloma” L1 roja De lunes a viernes de 10:00 a 20:00 (no cerramos al medio día) y sábados de 10:00 a 14:00

Catriel López al Mas Fonollar

30

cultura

2.0 # 2015

Cysko Muñoz gana la II Final del “Armenia, 100 anys Santako Poetry Slam després” al CC Riu El Teatro Sagarra se llenó en la gran final colomense PILAR TOMÁS

E

l pasado 18 de abril se celebró en el Teatro Sagarra la II Gran Final del Santako Poetry Slam. Se trata de una competición de poesía en la que los participantes recitan sus textos de una forma dinámica y emocionante, ante un público convertido en jurado entregado a a la causa: decidir cuál de los poetas debía resultar ganador y representante de nuestra

ciudad. El jurado se decide mediante un sorteo aleatorio entre el público, en que resultan 5 personas que puntúan cada recital del 1 al 10 en una pizarra. La velada de este año fue amenizada por el Payaso Manchego y DJ Dive Dibosso, que acompañaron a los poetas clasificados a lo largo de la temporada 20142015 del Poetry Slam: Marc García, Aleix Todotormentoso, Isa García, Cysko Muñoz, Yolanda

Els participants a la II Gran Final del Santako Poetry Slam

Gutiérrez, Domenikus, Isabel Abad, Iñaki Nazabal y Amadeo Rojo. Los poetas se enfrentaron al público en dos rondas en las que cada participante (slammer) dispuso de 3 minutos para recitar sus textos. Los mejor puntuados pasaron a la segunda ronda, en la que se decidió el ganador de este año, Cysko Muñoz, quien representará a Santako Poetry Slam tanto a nivel nacional como internacional.

El guanyador Cysko Muñoz

Exposició d’Andreu Fernández CHEMA CARVA

E

l 21 d’abril es va presentar l’exposició “Armenia, 100 anys després” del fotògraf colomenc Andreu Fernández, a la sala Riu del Centre Cívic Riu. L’Andreu va viatjar a Armenia de la mà del Sarkis Hakobyan, portaveu de la Associació Armenia a Catalunya – Ararat, i colomenc d’origen armeni que s‘ha preocupat de debò d’apropar la realitat del seu país a Santa Coloma. Es tracta d’una exposició en què s’aprecia la quotidianitat a Armenia després del genocidi, i la vida dels armenis exiliats, que continuen reclamant justícia. La mostra també ofereix el testimoni d’un dels supervivents del genocidi, Souren Mirakyan, protagonista de la fotografia central de l’exposició (foto article). El seu fill, assistent a la presentació de l’exposició, va destacar els freqüents festejos entorn la taula “el menjar armeni és exquisit i

Fotografia central de l’exposició.

m’estranya que a Santa Coloma no existeixi encara cap restaurant armeni”. L’autor Andreu Fernández va subratllar la importància de “retenir a la memòria els crims a la Humanitat i que no quedin impunes”. El genocidi armeni es va saldar amb la mort de més d’un milió i mig de persones. La mostra fotogràfica es pot visitar gratuïtament fins el 15 de maig al CC Riu, C. Lluis Companys número 9.

370 # ABRIL

còmic colomenc

31

colomins i colomines

Diari de Santa Coloma GRAMENET

Director: Jordi Corachán · Redacció: Pilar Tomás · Sònia Ribó · Bernat López · Toni Santiago · Col·laboradors: Jaume P. Sayrach, Josep Maria Cortés, Valentín Wallace, Chema Carvajal, Víctor Crespo, Martí Segura, Germán Madrid i Eva Moreno. · Humor gràfic: Carlos Moreno · Maquetació: Marc Gasau Publicitat: Eduard Monterde, [email protected] ·Contacte redaccio: [email protected] Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L · www.diaridesantacoloma.com · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ www.diaridesantacoloma.com Dipòsit legal: B.14597-2011. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.

“Ensenyem a sobreviure amb una economia de guerra”

membre de:

Félix Trias i Cortinas Activista social

No li agrada presumir. Vol treballar a l’ombra com una formigueta, tal com va fer des dels 22 anys o els 60 a Ràdio Trias, del carrer Major, amb el seu germà Rafael. Durant el franquisme, a la rebotiga es van forjar mil accions en favor de democràcia i la llengua catalana. Per la seva trajectòria, l’Heura li va donar al desembre el premi Salvador Cabré.

jordi corachán

És cert que fa classes d’economia domèstica a immigrants? A immigrants i a persones nascudes aquí amb ingressos mínims. A Rialles, a Singuerlín, i a Càritas, al Centre. S’intenta que es pensi abans d’actuar per tal de poder arribar a fi de mes. Per aquí han passat un centenar de persones. Són gent del Salvador o Hondures que fugen de la violència dels seus països més que de la pobresa, persones de Bangla Desh o Sibèria que es troben en el límit de l’exclusió social. ¿Persones humils i amb poca formació? Encara que sembli mentida, hi ha de tot. En aquest curs de quatre setmanes, tenim a 15 persones. Algunes es podria dir que són analfabetes funcionals, però també ve una advocada marroquina i una economista nigeriana. Són persones que es gasten en 15 dies els pocs diners que tenen per passar el mes.

Sona al miracle del pa i els peixos. No. Jo mateix he provat la fórmula. He viscut dos mesos amb el mínim. Ensenyem a sobreviure amb una economia de guerra, a no deixar-se influenciar per la publicitat, a que no s’escapin els diners en coses ximples. Doneu-nos la fórmula. És el sentit comú. Si no necessites un producte, encara que estigui en oferta, és caríssim. Un altre secret és no fer servir mai la targeta Visa i, poc a poc, esdevenir un expert en trobar les coses al millor preu. I ho aconsegueixen. On? Rebusquen a les marques, la majoria blanques, del Lidl, Dia, Mercadona, Carrefour i Bon Àrea. Es tracta d’aprendre a comprar els productes de temporada com la sardina o fer un menú de verdures, llegums i una mica de carn, un menú equilibrat amb pocs diners.

Sí, però hi ha parelles que tots dos han deixat de cobrar l’atur. Moltes d’aquestes persones viuen del que repleguen a Càritas, Creu Roja o serveis socials municipals. Són gent que estan al límit, gairebé en la indigència. No viuen al carrer, però tenen un risc sever d’exclusió. No obstant això, la majoria van fent la viuviu i treballen aquí i allà, en el que poden. Vaja, que no viuen a costelles d’altri. Hi haurà algun que sí, però crec que la majoria s’esforcen per tirar endavant. En el curs veiem que quan ho aconsegueixen tornen a estar contents perquè se senten persones. I vostè com ho viu? Sóc l’home més feliç del món. M’encanta ser útil als altres. Tinc només 67 anys i, encara que tinc problemes importants de salut, necessito aquesta activitat, em fa sentir-me bé. Jo els ajudo, però ells a mi també.

Té a veure amb la seva educació cristiana? Segurament, però no em pinti com un missaire, que no sóc dels que va a missa cada diumenge. Però és veritat que estic lligat al passat; tinc un sentiment espiritual i de solidaritat social. M’han explicat que pensa exportar els cursos a altres llocs. Ja ho estem fent. He anat a explicar-lo a voluntaris del barri de Llefià i a diversos pobles com Premià de Mar. En aquests llocs, les xerrades han tingut un gran èxit. Estic content que en altres llocs s’interessin pel que fem. Et reafirma en el que fas. Aquest sentiment el tinc també en trobar-me a una ex alumna pel carrer i veure-la somriure, comprovar que ha sortit del pou. L’esforç té la seva recompensa. Per la seva lluita per la normalització lingüística li van donar el Premi Salvador Cabré. M’el van donar a mi, però és d’un munt de gent.