L’ESTRATÈGIA CATALANA PER Lâ ... - Sala de premsa

25 jul. 2011 - Polígon industrials: Baix Ebre (Campredó-Tortosa),polígon industrial Catalunya Sud (l'Aldea-Tortosa), polígon industrial Venta Nova de ...
19MB Größe 5 Downloads 67 vistas
DIAGNOSI PER A L’ESTRATÈGIA CATALANA PER A L’OCUPACIÓ 2012 - 2020 Informe territorial del mercat de treball, adequació de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya i definició dels eixos estratègics 2012 - 2020 14 de Juliol de 2011

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l'autor i no se'n faci un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

 

ÍNDEX: 1. Introducció a l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació 2012-2020 •

Estructura de l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació



Metodologia de l’elaboració de l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació

2. Diagnòstic Mercat de Treball a Catalunya •

Presentació de la visió general del Mercat de Treball



Situació actual del Mercat de Treball català ⇒ Ocupació estimada per l’enquesta de població activa. ⇒ Afiliació a la Seguretat Social ⇒ Atur estimat per l’enquesta de població activa ⇒ Atur registrar al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)

2.1- El perfil de les persones aturades •

Perfil persones aturades a 31 de desembre de 2010



Col·lectius més afectats per l’increment interanual de l’atur.

2.2- Anàlisi territori del Mercat de Treball •

Visió global de l’anàlisi territorial i rànquings comarcals.

2.3- Indicadors socioeconòmics. •

Rànquings comarcals.



Anàlisi sectorial del Mercat de Treball a Catalunya.

3. Mercat de Treball a les comarques •

Mapa Catalunya (taxa atur registrat)



Fitxes Mercat de Treball (44)

4. Les Polítiques Actives d’Ocupació a Catalunya

 



Intermediació laboral



Orientació professional per l’ocupació



Formació i requalificació



Oportunitats d’ocupació i foment de la contractació



Oportunitats d’ocupació i formació



Promoció del desenvolupament i l’activitat econòmica



Projectes integrats



Fitxa PAO Catalunya

4.1- Accions formatives per Famílies Professionals •

Índex Famílies Professionals



Fitxa + Mapa Famílies Professionals (26 + 26)



Persones beneficiàries segons col·lectius

5. Les Politiques Actives d’Ocupació a les comarques •

Mapa Catalunya (import atorgat per persona beneficiària)



Fitxes PAO comarcal (44) +Fitxes DL comarcal (44)

6. Eixos ECO. Conclusions

 

1. Introducció a l’Estratègia Catalana per l’Ocupació 2012-2020 El Pla d’Ocupació de Catalunya, Estratègia Catalana per a l’Ocupació 2012-2020, estableix els criteris, les directrius i les prioritats de la política ocupacional de Catalunya per als propers anys. En aquest sentit, i d’acord amb la Llei 17/2002, de 5 de juliol, d'ordenació del sistema de treball i de creació del Servei d'Ocupació de Catalunya, el Pla d’Ocupació de Catalunya ha de ser aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Segons la mateixa llei, el Pla de Desenvolupament de les Polítiques Actives d’Ocupació de Catalunya (PDPO), elaborat pel director o directora del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i aprovat pel Consell de Direcció, serà l’instrument de planificació i programació de les accions del SOC, i ha de concretar el conjunt de mesures i programes destinats a fomentar, directament o indirectament, l’ocupació, desplegant les directrius contemplades en el Pla d’Ocupació. L’Estratègia catalana d’ocupació 2012-2020 (ECO), que es presenta en aquest document, és el tercer Pla d’ocupació de Catalunya. El primer va ser aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol del 2003, sense comptar amb el suport total de tots els agents econòmics i socials i les entitats municipalistes membres del Consell de Direcció del SOC (CDSOC). El segon Pla 2006-2008, subtitulat ja, com a Estratègia catalana per a l’ocupació (2007-2013, per adaptar-lo al programa operatiu de la Unió Europea), va ser aprovat el 5 de setembre de 2006. Aquest segon Pla General d’Ocupació de Catalunya va ser resultat del diàleg institucional, la concertació social i el treball conjunt entre el propi SOC, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats municipalistes representades al Consell de Direcció, així com les aportacions realitzades per un comitè d’experts i els grups de treball interdepartamental, territorial i d’agents socials i econòmics, creats per la seva elaboració. Fruit d’aquest segon Pla va ser l’elaboració del PDPO 2010- 2011, elaborat al llarg del 2009, amb la participació de les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats municipalistes representades al CDSOC, i aprovat per aquest òrgan del 21 de gener de 2010 que va integrar fidelment els objectius i els eixos d’actuació del Pla i els incorporà com a elements vertebradors de les línies d’actuació pròpies. L’elaboració de l’ECO 2012-2020 s’emmarca en un context polític de canvis. A finals del 2010 a Catalunya hi va haver canvi de legislatura que va comportar a principis de l’actual 2011 un nou Govern a la Generalitat i una nova direcció al Departament d’Empresa i Ocupació (que suma a l’anterior Departament de Treball, les àrees de turisme, comerç, energia i mines, indústria, telecomunicacions i societat de la informació) i al SOC. Un dels primers actes del nou Govern de la Generalitat ha estat, a proposta conjunta del Departament d’Ensenyament i del Departament d’Empresa i Ocupació, l’acord de govern que impulsa la definició i la posada en marxa d’un nou model d’orientació, capacitació i formació professional. L’objectiu d’aquest acord és adaptar la formació professional a les necessitats de les empreses millorant la seva competitivitat i facilitar l’ocupabilitat de les persones, impulsant la recuperació econòmica. Aquest nou model preveu quatre àmbits d’actuació: la promoció social de la formació, la valoració i el reconeixement públic de la formació professional, el desenvolupament d’una nova estratègia per implicar i garantir la participació dels agents socials en la millora de la formació professional, i l’establiment dels òrgans de coordinació necessaris per garantir la participació dels departaments i dels agents socials implicats. Recentment, el Govern ha acordat un procés de transformació del SOC per adaptar-lo a les necessitats actuals i futures del mercat de treball. L’objectiu d’aquesta decisió del govern és oferir un servei orientat a les persones i a les empreses per millorar el mercat de treball i la qualificació dels treballadors i treballadores. La transformació del SOC es basa en tres eixos principals que li permetran afrontar els reptes actuals i futurs del mercat laboral: innovació, internacionalització i integració. En els propers mesos s’establirà una nova organització del SOC i es definirà i implantarà un nou model d’oficines arreu del territori. L’ECO incorpora dins dels seus objectius generals aquests objectius de transformació, és a dir l’objectiu de disposar d’un Servei d’Ocupació de Catalunya amb l’estructura, els mitjans i els instruments adequats per poder assolir els objectius anteriors. L’elaboració de l’ECO 2012-2020 està també condicionada pel context econòmic, el mercat de treball i les iniciatives legislatives per fer front a la situació de crisi que venim patint des de finals de l’any 2008 amb la destrucció d’ocupació, l’increment desmesurat de persones en situació de desocupació. Factors que accentuen la necessitat de replantejament de les actuals polítiques actives d’ocupació (PAO) .

 

Així, el Reial Decret-Llei 3/2011, de mesures urgents per a la millora d’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació, proposa quatre objectius fonamentals pel que respecta a la reforma de les politiques actives d’ocupació: 1. Adaptar les PAO a la realitat del mercat de treball i a les característiques del territori; 2. Augmentar la seva eficàcia en la millora de l’ocupabilitat i les possibilitats d’inserció de les persones en situació de desocupació, especialment joves i atur de llarga durada; 3. Respondre millor a les necessitats de les empreses per a cobrir les seves ofertes de treball; 4. Situar els serveis públics d’ocupació entre els millors instruments per a la gestió del capital humà en el nou model econòmic més equilibrat i productiu. De manera que el RDL comporta modificacions en les normes generals de la política d’ocupació, incorporant l’elaboració de l’Estratègia Espanyola d’Ocupació (EEE) i el consegüent Pla Anual de Política d’Ocupació. L’EEE s’elabora en col·laboració amb les comunitats autònomes i amb la participació de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives i inclou una anàlisi de la situació i tendències del mercat de treball, així com orientacions i objectius a assolir en matèria de política d’ocupació per al conjunt de l’Estat espanyol i per a cadascuna de les comunitats autònomes, amb indicadors quantitatius i qualitatius que permetin el seguiment dels objectius i el seu grau d’assoliment. En aquest sentit, l’elaboració de l’ECO ha coincidit en el temps amb l’elaboració de l EEE, que ha estat, obligadament, una referència per a l’Estratègia catalana. L’altre referent per a l’elaboració de l’ECO ha estat l’Estratègia Europea 2020 que, pel que fa a l’ocupació estableix la necessitat d’augmentar la participació en el mercat laboral i reduir l’atur estructural, aconseguir una població activa qualificada que respongui a les necessitats del mercat laboral promovent la qualitat del treball i l’aprenentatge permanent, millorar els resultats dels sistemes educatius i de formació i incrementar la participació en l’ensenyament superior i promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa. Com no pot ser d’altre manera l’ECO s’emmarca igualment dins dels objectius del govern de la Generalitat en matèria d’ocupació, així com en el Pla departamental d’Empresa i Ocupació. En definitiva l’ECO estableix els criteris, les directrius i les prioritats per als propers anys, plantejant d’una manera clara i concreta quins són els reptes i les línies estratègiques del nostre país en relació als objectius establerts, sense perdre de vista el context econòmic i social, el marc comunitari i l’estatal; i ho fa de manera dialogada i consensuada entre el govern, les administracions locals i els agents econòmics i socials.

• Estructura de l’Estratègia Catalana per l’Ocupació El document està estructurat en cinc apartats. En primer lloc es fa una anàlisi de la situació i de les tendències del mercat de treball a Catalunya. Com a novetat cal destacar la incorporació en forma de rànquing comarcal de disset indicadors demogràfics, econòmics, d’ocupació, contractació i atur. També s’inclou informació sectorial del Mercat de Treball. Seguidament, en el tercer apartat, aquests indicadors es presenten territorialment a partir de fitxes per a cada una de les comarques catalanes. En l’apartat quart es desenvolupa l’anàlisi de les PAO a Catalunya els darrers dos anys, qüestió que s’incorpora per primera vegada en un informe d’aquestes característiques. En el punt cinquè es presenta, també, a través de fitxes, la situació de les PAO en totes les comarques. Tot seguit, s’ofereix una visió del conjunt de Plans Estratègics i Plans d’Acció, la majoria vinculats a la figura dels Agents de desenvolupament local, que inclou plans a nivell sectorials com poden ser del sector del comerç, del turisme, industrial, presentats, a nivell comarcal. S’inclouen, de la mateixa manera, en aquest apartat, les fitxes de desenvolupament local per comarques.

 

Aquesta presentació de les diferents informacions, i anàlisis a través de fitxes precedides dels informes corresponents permet tenir una informació completa, complexa i suficient, a la vegada que s’obté una visió clara i instantània de la situació de cada una d’aquestes realitats. En el sisè i últim apartat del document es defineixen els objectius generals de l’estratègia, els quatre primers dels quals coincideixen amb els objectius generals de l’EEE relacionats amb les competències del SOC; i el cinquè és l’objectiu de disposar d’un SOC amb l’estructura, els mitjans i els instruments adequats per poder assolir els objectius anteriors. Tots aquests objectius s’emmarquen en les quatre directives de l’Estratègia Europea relacionades amb els temes d’ocupació. Els objectius generals van acompanyats dels indicadors que permetran mesurar la consecució d’aquests objectiu. I finalment, l’ECO incorpora els àmbits on es desenvoluparan les PAO. Una vegada aprovada l’ECO, el SOC iniciarà el procés d’elaboració del Pla de desenvolupament de politiques actives, instrument a partir del qual periòdicament s’aniran concretant els objectius de l’ECO i es donarà contingut a la Cartera de Serveis del SOC.

• Metodologia de l’elaboració de l’Estratègia Catalana per l’Ocupació El procés d’elaboració de l’ECO, coordinat per la Secretaria tècnica del SOC, ha estat un procés participatiu de diferents àmbits del SOC, especialment d’aquells que per la naturalesa de la seva funció són generadors i/o receptors d’informació i coneixement de les matèries que ens ocupen; i del gabinet tècnic del Departament d’Empresa i d’Ocupació. Així mateix, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats municipalistes representades al CDSOC han participat en l’elaboració de l’ECO, a través de la Comissió de Seguiment del Pla General d’Ocupació de Catalunya, aportant les seves reflexions, comentaris i aportacions al debat col·lectiu sota paràmetres de diàleg, consens i concertació. Aquest procés ha estat seguit quotidianament per la direcció del SOC. El Consell de direcció en compliment de les seves funcions ha aprovat aquest document en la sessió ordinària de 14 de juliol 2011.

 

2. Diagnòstic Mercat de Treball a Catalunya • Presentació de la visió general del mercat de treball Sens dubte la crisi financera iniciada a Estats Units a la segona meitat de 2007 ha tingut uns efectes a l'economia real global molt més importants del que cabia esperar. L'economia dels països desenvolupats, i en especial aquelles economies amb bases menys sòlides, han patit durant els darrers tres anys un retrocés que supera els retrocessos experimentats en crisis econòmiques anteriors. I els respectius mercats de treball han acusat amb especial virulència aquesta caiguda de l'activitat econòmica, sobretot, aquells mercats amb més desequilibris estructurals, com és el cas de l'espanyol i el català. Reflex d'aquesta virulenta sacsejada, el mercat de treball català va perdre durant els dos primers anys de crisi, això és 2008 i 2009, gairebé la meitat de tota l'ocupació creada entre els anys 2000 i 2007. L'any 2010 ha estat més moderat però encara està lluny de mostrar signes clars de recuperació de l'ocupació. En el present apartat s'analitzarà, a partir dels principals indicadors laborals, l'evolució del mercat de treball de Catalunya entre finals de 2007 i finals de 2010 per tal de quantificar els efectes de la crisi econòmica en termes d'ocupació perduda i atur generat; s'estudiarà quins col·lectius s'han vist més afectats per l'augment de l'atur en el darrer any; es valorarà la situació del mercat de treball i el context socio-econòmic de les comarques catalanes, i l’anàlisi territorial de l’afiliació i l’atur també es farà per sectors d'activitat, amb l'objectiu d'identificar, en la mesura del possible, on es localitza l’ocupació i les bosses d'atur al territori i caracteritzar-lo en base al sector de procedència.

• Situació actual del mercat de treball català La dècada dels 2000, excepte els últims anys, ha estat un període de molta creació d'ocupació. De l'any 2000 al 2007 a Catalunya es van crear uns 880.000 llocs de treball segons les estimacions de l'EPA, passant d'una xifra de 2,7 milions de persones ocupades a finals de 1999 a uns 3,5 milions a finals de 2007. En mitjana anual, això equival a un ritme de creixement mig anual de l'ocupació del 3,64%. En el mateix període, es va reduir l'atur en unes 53.000 persones: de gairebé 305.000 persones aturades el 1999 es va passar a unes 252.000 a finals de 2007. El que suposà un ritme mig de descens anual de l'atur del 2,35%. Aquest notable creixement de l'ocupació va ser possible gràcies al creixement de població activa atès que la reducció de l'atur, com s'acaba de comentar, va ser relativament discreta. En aquest sentit, val a dir, que l'atur en aquest període de creixement econòmic no es va reduir més perquè probablement un bona part corresponia a un atur de difícil ocupabilitat o atur estructural i l'expansió de l'ocupació es va recolzar en l'entrada en el mercat de treball de noves persones actives, en total unes 828.000. D'aquestes, el 70% eren estrangeres. Aquest període d'expansió es va veure interromput a principis de 2008 per la crisi econòmica. En els dos primers anys de crisi, és a dir, entre el quart trimestre de 2007 i el mateix trimestre de 2009 la davallada de persones ocupades va ser de 410.000 (a un ritme mig anual de descens del 6%), de les quals unes 391.000 van passar a l'atur (creixement mig anual del 60%) i unes 19.000 van sortir del mercat de treball per passar a la inactivitat. En aquest darrer any 2010 el descens de l'ocupació pràcticament s'ha estabilitzat (2.900 persones ocupades menys que a finals de 2009; -0,1%) però l'atur segueix creixent (43.700 més), tot i que a un ritme molt més moderat (+6,8%), ja que la població activa torna a créixer (40.800 més respecte de 2009). En aquests moments el volum d'ocupació es manté en valors equivalents als de finals de 2004 i és que en els dos primers anys de crisi es va perdre gairebé la meitat de tota l'ocupació generada entre 2000 i 2007: durant 2008 es van perdre 148.300 llocs de treball i el 2009, 262.600. L'any 2010 s'han perdut 2.900 llocs, donant com a resultat global un descens de 413.800 persones ocupades.

 

˜ Ocupació estimada per l’enquesta de població activa D’acord amb les dades de l’EPA del quart trimestre de 2010, el nombre de persones ocupades en l’economia catalana se situa en 3.133.500, nivell similar al de fa sis anys. En balanç anual, és a dir, respecte del quart trimestre de 2009 la població ocupada mostra, en general, millors resultats que els dels dos anys anteriors. La població ocupada s’ha reduït de només 2.900 persones (-0,1%), enfront una caiguda de 262.600 treballadors/ores (-7,7%) el 2009 i de 148.300 (-4,2%), el 2008. En termes relatius, la destrucció d’ocupació s’ha anat desaccelerant des que va tocar fons el segon trimestre de 2009 (-10,1%) i a finals de 2010 s’ha situat en un discret -0,1%. Al conjunt d’Espanya, el descens d’ocupació ha estat més accentuat (-1,3%) i sembla que li està costant més apropar-se a nivells de creixement positius. Gràfic 1

Catalunya i Espanya – Var. interanual de l’ocupació estimada EPA (en %) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE i Idescat)

Pel que fa a la taxa d'ocupació, el quart trimestre de 2007 s'assolí a Catalunya el màxim històric (72,2%) des del tercer trimestre de 1976, però en aquests 3 anys de crisi la taxa catalana ha perdut 8,3 punts percentuals, situant-se en el 63,9% el quart trimestre de 2010. El descens més important es registrà durant l’any 2008 i des de mitjans de 2009 va oscil·lant entre el 65-63%. En el cas d’Espanya, la taxa d’ocupació ha caigut 7,3 punts respecte del nivell pre-crisi i en acabar el 2010 és del 59,2% (4,7 punts inferior a la catalana). Quant a la taxa de la Unió Europea tan sols s’ha reduït 1,5 punts percentuals i se situa en el 64,2% (0,3 punts superior a la catalana).

 

Gràfic 2

Catalunya, Espanya i Unió Europea - Evolució de la taxa d’ocupació (16 a 64 anys) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010

FONT: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE i Idescat)

Analitzant més detalladament l’evolució de l’ocupació al llarg de 2010, es detecta un augment de l’ocupació assalariada en el sector privat (+0,8%) mentre que disminueix l’ocupació assalariada del sector públic (-1,4%) i el treball no assalariat (-2,9%). Com mostra el gràfic que segueix, a la segona meitat de 2009 va començar a desaccelerar-se la creació d’ocupació en el sector públic i, en els dos darrers trimestres de 2010 fins i tot, se n’ha destruït; mentre que la destrucció d’ocupació en el sector privat s’ha anat frenant i s’ha aconseguit generar llocs de treball en el tercer i quart trimestre de 2010. El treball no assalariat segueix registrant pèrdues d’ocupació. Gràfic 3

Catalunya – Var. interanual de l’ocupació pública, privada i no assalariada (en %) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE i Idescat)

 

˜ Afiliació a la Seguretat Social Segons els registres d’afiliació a la Seguretat Social, l’any 2010 ha acabat amb uns 3.086.000 treballadors/ores afiliats a la Seguretat Social, uns 312.000 menys que el desembre de 2007. Aquest descens acumulat, en termes relatius, és d’una intensitat similar al registrat en el conjunt de l’Estat espanyol, això és, al voltant del 9%. La pèrdua d’aquesta ocupació s’ha repartit, fonamentalment, entre 2008 i 2009. El primer any de crisi es van perdre uns 146.000 llocs de treball i el segon, és a dir, el 2009, es van perdre uns 152.000. Com mostra el gràfic següent, la caiguda més intensa d’afiliació a la Seguretat Social es va registrar entre la segona meitat de 2008 i finals de 2009. Durant l’any 2010 el ritme de destrucció d’ocupació s’ha alentit de manera important i la pèrdua ha estat molt més reduïda: 13.000 llocs de treball menys. Gràfic 4

Catalunya i Espanya – Var. interanual de l’afiliació a la SS (en %) Gener de 2008 a desembre de 2010 (últim dia del mes)

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social (MTIN)

˜ Atur estimat per l’enquesta de població activa El nombre d’aturats/ades a Catalunya s’ha situat en 686.800, segons les dades de l’EPA del quart trimestre de 2010; aquesta xifra és la més elevada mai registrada a Catalunya (les estimacions de l’EPA comencen el 1976). Interanualment, l’atur continua creixent però cada cop ho fa més moderadament. En còmput anual (és a dir, respecte del quart trimestre de 2009), s’ha produït un augment de l’atur estimat de 43.700 persones (+6,8%), molt per sota dels augments de 2008 (204.000 més; +81%) i de 2009 (187.300 més; +41,1%). El creixement de l’atur de 2010 s’explica pel creixement de la població activa: 40.800 persones més que el 2009 (+1,1%). L’increment de l’atur estimat a Espanya és un mica més intens, del 8,6% respecte del quart trimestre de 2009. Fent balanç dels tres anys de crisi, el nombre d’aturats segons l’EPA ha augmentat a Catalunya en 435.000 persones entre finals de 2007 i de 2010 (en passar de 251.800 a 686.800). O dit d’altra manera, el nombre d’aturats/ades s’ha multiplicat per 2,7 (creixement acumulat del 172,8%). En el conjunt d’Espanya l’augment en aquests tres anys ha estat de 2.769.000 aturats/ades; en valors relatius, l’increment ha estat un xic més suau que el català, concretament, del 143,65% (la xifra d’atur s’ha multiplicat per 2,4). Tot i que el saldo final és un augment acumulat de l’atur menor a Espanya que a Catalunya, aquest últim any, com s’ha vist anteriorment, Espanya ha experimentat un creixement 1,8 punts superior al de Catalunya.

 

Gràfic 5

Catalunya i Espanya – Var. interanual de l’atur estimat EPA (en %) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE i Idescat)

L'escalada de l'atur ha tingut el seu reflex en l'evolució de la taxa d'atur; el seu creixement ha estat imparable des de finals de 2007 i en acabar l’any 2010 és del 17,98% enfront el 6,63% del quart trimestre de 2007 (11,3 punts més). Al conjunt d'Espanya l'augment de la taxa ha estat d'11,7 punts, passant del 8,6% de finals de 2007 al 20,3% del quart trimestre de 2010, mentre l'europea creix només 2,6 punts, del 6,9% al 9,5% actual. Així doncs, la taxa d’atur catalana es manté per sota de la mitjana espanyola (2,3 punts per sota) però supera àmpliament la mitjana de la Unió Europea (en 8,5 punts). Gràfic 6

Catalunya, Espanya i Unió Europea - Evolució de la taxa d’atur (16 i més anys) 1r trim. 2008 – 4t trim. 2010

Nota: les dades de la UE fan referència al tram d'edat 15 a 74 anys.

FONT: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (INE i Idescat)

 

˜ Atur registrat al Servei d’Ocupació de Catalunya L’any 2010 s’ha tancat amb 562.673 aturats/ades registrats al Servei d’Ocupació de Catalunya. Com es pot observar en el gràfic següent, la taxa de creixement de l’atur, que va assolir els valors màxims durant la primera meitat de 2009, continua desaccelerant-se i es xifra en el 0,2%, la més baixa dels darrers tres anys. Gràfic 7

Catalunya i Espanya – Var. interanual de l’atur registrat (en %) Gener de 2008 a desembre de 2010

FONT: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC

El nivell d’atur registrat a finals de 2010 és pràcticament el mateix que a finals de 2009, tan sols ha augmentat de 912 persones aturades. Però el balanç dels tres anys és un increment de 296.884 persones aturades entre desembre de 2007 i desembre de 2010. En termes relatius, el creixement acumulat és d’un 111,7% (la xifra total d’atur s’ha multiplicat per 2,1). Gràfic 8

Catalunya – Evolució de l’atur registrat (en valors absoluts) Gener de 2008 a desembre de 2010

FONT: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC

El col·lectiu estranger ha patit amb més intensitat que els nacionals el creixement de l’atur i així, en aquests tres anys de crisi, la xifra d’aturats/ades de nacionalitat estrangera ha crescut un 227,1%, o dit, d’altra manera, s’ha multiplicat per 3,3 (en nombre absolut l’augment és de 91.150 estrangers/eres aturats més). Pel que fa als

 

aturats/ades nacionals l’augment acumulat és de 205.734 persones més; en termes relatius suposa un increment del 91,2% (la xifra total s’ha multiplicat per 1,9). No obstant aquest importantíssim increment de l’atur, assenyalar que tant l’atur estranger com el nacional han vist moderar-se el seu ritme de creixement i fins i tot, l’atur nacional ha acabat l’any amb un 1,6% d’atur menys que el 2009 (7.119 aturats/ades menys). La contrapartida és l’atur estranger que ha acabat l’any amb 8.031 aturats/ades més (+6,5%). Gràfic 9

Catalunya – Var. interanual de l’atur registrat segons nacionalitat (en %) Gener de 2008 a desembre de 2010

Font: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC

2.1- El perfil de les persones aturades En el present apartat s’analitza el volum d’atur registrat a Catalunya a finals de 2010 segons sexe, edat, durada de la demanda, nivell de formació assolit, nacionalitat, ocupació sol·licitada i segons si la persona té alguna discapacitat, amb l’objectiu de caracteritzar l’atur català. Així mateix, s’estudia quins col·lectius han patit una variació més significativa de l’atur respecte de finals de 2009.

• Perfil de les persones aturades a 31 de desembre de 2010 Per analitzar el perfil de les persones aturades a Catalunya s’han emprat les dades d’atur registrat en el Servei d’Ocupació de Catalunya a 31 de desembre de 2010. Segons aquestes dades, el nombre d’aturats/ades és, en acabar l’any 2010, de 562.673 persones. Més de la meitat d’aquestes persones són homes, en concret, un 52,7% són homes i un 47,3%, dones. Des de l‘octubre de 2008 el nombre d’homes aturats supera el de dones, quan tradicionalment era el revés. Això posa de manifest el major impacte de la crisi en els homes. Analitzant els trams d’edat, el grup majoritari correspon als aturats/ades de 30 a 44 anys (238.649 persones, el 42,4% del total), seguit dels de 45 i més anys (el 38%) i, per últim, la població jove, d’entre 16 i 29 anys que representa el 19,3%.

 

Gràfic 10

Catalunya – Distribució d’aturats/ades registrats per edat 31 de desembre de 2010

FONT: Departament d'Empresa i Ocupació i SOC

Quant a la durada de la demanda, el col·lectiu més nombrós és el dels aturats/ades que fa menys de 6 mesos que es va inscriure (el 46%). Les persones que porten inscrites entre 6 mesos i un any suposen el 18% del total, i al voltant del 36% porta més d’un any a l’atur. Pel que fa al nivell de formació assolit, el grup majoritari el representen aquells/lles amb un grau d’educació general (el 62,4%; 351.325 persones), ja sigui d’educació secundària obligatòria o de batxillerat. Prop d’un 10% dels aturats/ades ha finalitzat els estudis primaris, un 8% ha realitzat programes de formació professional i un 7%, ha completat estudis universitaris. Segons la nacionalitat, l’atur estranger resident a Catalunya suposa el 23,3% del total: el 18,6% extracomunitari (104.749) i el 4,7%, de països de la UE-27 (26.545). Gràfic 11

Catalunya – Distribució d’aturats/ades registrats per nacionalitat 31 de desembre de 2010

FONT: Departament d'Empresa i Ocupació i SOC

Entre els aturats/ades d’origen extracomunitari sobresurten els marroquins (el 44,2%), seguits dels equatorians (el 9,2%), els colombians (el 4,4%) i els pakistanesos (el 4,3%). Entre els comunitaris/àries, destaquen els romanesos (el 41,6%), els italians (el 17,5%), els portuguesos (el 8%) i els francesos (el 6,9%). L’ocupació més demandada pels aturats/ades és la categoria de treball no qualificat (el 31% del total). Addicionalment, destaquen les demandes de serveis de restauració, personals i de comerç i de manufactures, construcció i mineria (el 16% en ambdós casos), seguides de la feina d’empleat/ada administratiu (el 12%). Segons el sector de procedència, els serveis aglutinen el 59% dels aturats/ades; la construcció és el sector on treballava el 17,2% dels aturats/ades; a la indústria, el 17%, i a l’agricultura, prop del 2%. Les persones sense ocupació prèvia representen el 5% restant. Quant a les branques d’activitat, el principal subsector on treballaven els aturats/ades és el del comerç al detall excepte vehicles de motor (el 8,8% del total), seguit de les activitats especialitzades de la construcció (el 8,3%), la construcció d’immobles (el 7,6%), els serveis de menjar i begudes (el 6,5%) i les activitats relacionades amb l’ocupació (el 6,2%).

 

A Catalunya hi ha 6.482 persones aturades amb discapacitat. Hi ha una major proporció de dones (53%) que d'homes (47%), al contrari del que succeeix amb el total de la població. Segons l'edat, la meitat té 45 i més anys (50%); en canvi, en el total de la població el tram d’edat que concentra més aturats/ades és el d’entre els 30 i 44 anys (43%), seguit del tram de 45 i més anys (38%). Pel que fa a la durada de la demanda, les persones amb discapacitat porten més temps a l'atur (el 51% porta més d'un any i el 33% menys de 6 mesos) que el promig de la població (les proporcions són del 36% i 46%, respectivament). No s'observen grans diferències pel que fa al nivell formatiu. I, pel que fa a la nacionalitat, hi ha poca presència estrangera ja que tan sols un 6% dels aturats/ades amb discapacitat són estrangers/eres (23,3% si es considera la població total). Hi ha una elevada concentració en els serveis: 7 de cada 10 aturats/ades amb discapacitat prové d'aquest sector.

• Col·lectius més afectats per l’increment interanual de l'atur La variació interanual presenta l’increment més reduït (912 aturats/ades més que el desembre de 2009; +0,2%) d’una sèrie ascendent de 41 mesos successius iniciada l’agost de 2007, i que va assolir el seu cim el març de 2009 (206.712 aturats/ades més). Per sexes, l’increment interanual de l’atur ha estat protagonitzat per les dones (+3%; 7.641 aturades més) ja que els homes han disminuït (-2,2%; 6.729 aturats menys). L’augment de l’atur femení afecta sobretot les majors de 30 anys (11.978 aturades més), les estrangeres d’origen extracomunitari (5.714 més) i les que demanen ocupacions com a treballadores no qualificades (5.913 més). En el cas dels homes, el descens principalment ha beneficiat els que tenen entre 30 i 44 anys però sobretot els menors de 30 anys (11.472 aturats menys); els que tenen nacionalitat espanyola (8.010 aturats menys) i els que provenen de la indústria (5.646 aturats menys) i la construcció (4.630 menys). Per grups d’edat, l’atur ha augmentat entre els majors de 30 anys: els de 45 i més anys un 7,7% i els d’entre 30 i 44 anys un 0,6%. En canvi, ha retrocedit entre els joves, tant en el cas dels homes (11.472 aturats menors de 30 anys menys) com de les dones (4.337 aturades menys). Gràfic 12

Catalunya – Variació interanual de l’atur per edat 31 de desembre de 2010

FONT: Departament d'Empresa i Ocupació i SOC

Pel que fa a la durada de la demanda, els aturats/ades inscrits fa més d’un any són els únics que han augmentat (+29,6%), mentre que han retrocedit tant els aturats/ades que porten entre 6 i 12 mesos (-18,1%) com aquells amb menys de 6 mesos d’antiguitat (-7,9%). Tanmateix, cal tenir present però que aquestes variacions poden correspondre al fet que les situacions de desocupació s'estan allargant en el temps i molts aturats/ades que portaven menys de 6 mesos o menys d'1 any a l'atur han passat al tram següent.

 

Atenent al nivell formatiu, tal com s’observa en el gràfic 16, l’atur ha augmentat fonamentalment entre els grups amb menys qualificació: estudis primaris incomplets (1.860 més) i sense estudis (1.332 més). En canvi, les categories que més han disminuït en valor absolut corresponen al grau d’educació general (1.283 menys), seguit dels programes de formació professional (777 menys) i dels tècnics professionals superiors (628 menys). Gràfic 13

Catalunya – Variació interanual de l’atur per nivell formatiu 31 de desembre de 2010

FONT: Departament d'Empresa i Ocupació i SOC

Per nacionalitat, l’increment de l’atur s’ha centrat en la població estrangera, principalment els d’origen extracomunitari (7.327 més) i, en menor grau, en els comunitaris/àries (704 més). Els aturats/ades nacionals, en canvi, han disminuït força (7.119 menys). Pel que fa a les ocupacions més sol·licitades, els aturats/ades que més han pujat han estat els que demanden feina no qualificada (3.951 més), seguits dels que sol·liciten treballar en serveis de restauració, personals i comerç (3.465 més). Per contra, les ocupacions on més ha disminuït l’atur han estat les d’operadors d’instal·lacions, maquinària i muntadors (3.000 menys), treballadors/ores de manufactures, construcció i mineria (2.646 menys) i empleats/ades administratius (1.311 menys). Per sectors, on més ha crescut l’atur en xifres absolutes ha estat als serveis (7.628 més), seguit de l’agricultura (2.486 més). Aquests registres s’han vist compensats en part per la reducció de l’atur a la indústria (8.864 menys) i la construcció (4.836 menys). Quant a les branques d’activitat, les que més aturats/ades han generat al cap de l’any han estat: els serveis de menjar i begudes (2.766 més), els serveis a edificis i de jardineria (2.310 més) i l’agricultura, ramaderia i caça (3.126 més). D’altra banda, on més ha caigut l’atur ha estat a les activitats especialitzades de la construcció (5.069 menys), les activitats professionals científiques i tècniques (2.631 menys) i el comerç a l’engròs excepte vehicles de motor (2.012 menys). En el cas de les persones amb discapacitat, l'atur ha augmentat de 548 persones (+9,23%), afectant a homes (279 aturats més) i dones (269 aturades més). L'increment se centra en els majors de 30 anys, però també augmenta l'atur dels més joves (36 aturats/ades més menors de 25 anys). Curiosament, es redueix l'atur en els nivells formatius més baixos (sense estudis o amb estudis primaris incomplets), mentre que en còmput total registraven un increment d'atur destacat (considerant la població total de Catalunya). Per sectors, l'increment es concentra en els serveis.

2.2- Anàlisi territori del mercat de treball Per tal d’analitzar la situació del mercat de treball a nivell territorial, a banda d’indicadors laborals d’ocupació i atur, s’ha considerat adient recollir informació procedent d’un indicador demogràfic, com és la taxa de variació de la població potencialment activa, és a dir, aquella amb una edat compresa entre els 16 i 64 anys, i de dos indicadors econòmics, la taxa de variació del VAB i la renda familiar disponible bruta per habitant, amb el propòsit de disposar d’informació

 

complementària sobre la dinàmica demogràfica i econòmica del territori que ajudin a interpretar la seva realitat sociolaboral. Quant als indicadors d’ocupació, la selecció engloba la taxa de variació de l’afiliació a la Seguretat Social per residència1 de la persona afiliada; la taxa de variació de l’ocupació en activitats considerades d’alt contingut tecnològic, i el percentatge de contractes temporals. Els indicadors d’atur registrat són els següents: taxa d’atur registral; taxa de variació de l’atur registrat; percentatge de persones aturats/ades de llarga durada2 sobre el total de l’atur; proporció d’atur amb baixa formació (percentatge d’aturats/ades amb formació fins a primària); proporció de joves fins a 29 anys aturats; proporció de persones de 45 i més anys aturades; percentatge de dones aturades; proporció d’atur estranger; pes de l’atur procedent del sector de la construcció; percentatge que representen els aturats/ades no qualificats3, i pes dels aturats/ades que no perceben cap prestació per desocupació sobre el total d’aturats/ades.

• Visió global de l’anàlisi territorial i rànquings comarcals Les comarques que, en termes acumulats, entre 2007 i 2010 han experimentat un creixement més intens de la seva població potencialment activa, és a dir, aquella població que pot participar en el mercat de treball perquè té l’edat legalment requerida (entre els 16 i 64 anys) són el Segrià (8%), la Selva i l’Alt Empordà (ambdues, 7,5%), el Baix Penedès (6,9%) i el Pla d’Urgell (6,8%). La mitjana catalana, utilitzant la mateixa font d’informació, el Padró continu d’habitants4, és d’un creixement acumulat en el període del 2,9%. A l’extrem contrari, se situa el Ripollès, la única comarca que en aquests tres anys ha perdut població potencialment activa, en concret, un 0,7%. Les altres quatre comarques que han presentat pitjors registres, tot i que de creixement de la població, són el Barcelonès (amb un creixement del 0,9%), el Baix Llobregat (1,1%), el Solsonès (1,3%) i la Terra Alta (2%). Per mesurar el ritme de creixement o de retrocés de l’activitat econòmica de les comarques s’ha utilitzat la variació del valor afegit brut que calcula CatalunyaCaixa atès que no existeix una estadística oficial d’evolució del VAB comarcal. Segons aquest indicador, el VAB català va caure, com a mitjana, un 3,6% entre 2007 i 2009. En 30 de les 41 comarques va retrocedir l’activitat econòmica i les tres que van experimentar una caiguda més intensa són la Ribera d’Ebre (-17,3%), l’Anoia (-10,2%) i la Conca de Barberà (-9%). D’altra banda, les tres que més van créixer estan situades totes tres a la demarcació lleidatana; són el Pallars Jussà (3,8%), la Noguera (3,4%) i el Pallars Sobirà (1,5%). L’altre indicador econòmic considerat, la renda familiar disponible bruta, xifra en 16.900 euros la renda mitjana per habitant a Catalunya l’any 2008. Les comarques amb una renda més elevada són Val d’Aran (20.900 euros), Pallars Sobirà (19.500 euros) i Urgell (18.900 euros). A l’altre extrem, hi ha el Baix Llobregat (15.200 euros), la Selva (15.500 euros) i el Baix Camp i l’Anoia (ambdues, 15.700 euros). Quant als indicadors d’ocupació, la taxa de variació de l’afiliació a la Seguretat Social mostra una caiguda del 9,5% a Catalunya entre el 31 de març de 20085 i el 31 de desembre de 2010. Les comarques que han patit una davallada de l’afiliació més pronunciada són el Baix Empordà (-14%) i el Bages i la Cerdanya (ambdues, -12%) i les dues úniques on n’ha augmentat és el Priorat (3,1%) i la Ribera d’Ebre (0,1%). Un altre indicador calculat a partir de la informació d’afiliació a la Seguretat Social és la taxa de variació de les ocupacions d’alt contingut tecnològic6, segons el qual Catalunya ha perdut entre març de 2008 i desembre de 2010 un

                                                             Nombre de persones afiliades a la Seguretat Social que tenen la seva residència en el territori objecte d’anàlisi. Llarga durada: 6 mesos o més a l’atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta. 3 Primera ocupació sol·licitada, la del grup 9 de la CCO, això és, la de treballadors no qualificats 4 Habitualment, per quantificar la població potencialment activa de Catalunya s’utilitza la informació procedent de l’Enquesta de població activa però com aquesta enquesta no dóna dades a nivell comarcal, per aquesta anàlisi les dades de Catalunya també s’han obtingut del Padró continu d’habitants. 5 Es compara l’afiliació del desembre de 2010 amb la de març de 2008 atès que aquest és el primer trimestre en el qual la informació trimestral d’afiliació a la Seguretat Social segueix la CCAE-2009 (la de desembre de 2007 correspon a la CCAE-1993 i per tant, no és comparable a nivell de branques d’activitat). 6  Les activitats d'alt contingut tecnològic engloben les activitats que es detallen a continuació. Activitats industrials de tecnologia alta: (CCAE-09 21) Fabricació de productes farmacèutics; (261) Fab de components electrònics i circuits impresos acoblats; (262) Fabricació d'ordinadors i equips perifèrics; (263) Fabricació d'equips de telecomunicacions; (264) Fabricació de productes electrònics de consum; (265) Fab d'instrum i aparells de mesura, verificació i navegació i de rellotges; (266) Fabricació d'equips de radiació, electromèdics i electroterapèutics; (267) Fabricació d'instruments d'òptica i d'equips fotogràfics; i (303) Construcció aeronàutica i espacial. 1 2

 

10,9% d’afiliats/ades en aquest tipus d’activitats. Només quatre comarques han registrat un creixement d’aquestes ocupacions: Pallars Jussà (23,2%), Alta Ribagorça (18,2%), Priorat (3,9%) i Val d’Aran (2,4%). D’altra banda, el Solsonès, juntament, amb el Berguedà i el Baix Ebre són les comarques on més ha disminuït l’afiliació en activitats d’alt contingut tecnològic (-52,9%, -35,8% i -34,9%, respectivament). El darrer indicador d’ocupació és el percentatge de contractes temporals sobre el total de contractes, prenent com a referència la contractació registrada al llarg de 2010. Entre la comarca amb una proporció més elevada de contractació temporal, Conca de Barberà (95,4%), i la de menor proporció, Segarra (79,7%) hi ha més de 15 punts percentuals de diferència, sent la mitjana catalana del 88,1%. Entrant en l’anàlisi dels indicadors d’atur, el primer considerat és la taxa d’atur registral. Aquest és un nou indicador elaborat des del Departament d'Empresa i Ocupació per mesurar la taxa d'atur a nivell inferior a l’àmbit provincial, que és el màxim que ofereix l’Enquesta de població activa. El terme registral fa referència a que en el càlcul hi intervenen fonts registrals procedents de registres administratius: l’atur registrat a les Oficines de Treball i l’afiliació a la Seguretat Social. La taxa es calcula dividint l’atur registrat al territori entre el sumatori d’atur registrat al territori i de persones afiliades a la SS de 16-64 anys residents al territori. El denominador, com a suma d’atur registrat + afiliats/ades residents al territori, intenta ser un estimador de la població activa resident en aquell territori. El territori pot ser: municipi, comarca, àmbit Pla Territorial, província, Catalunya. Cal tenir present que en ser fonts registrals, la validesa de la informació del territori de residència depèn de l’actualització de les dades que les persones facin, tant al SOC com a la Seguretat Social. La taxa d’atur registral de Catalunya se situa en el 15,9% a 31 de desembre de 2010 (recordem que segons l’EPA, Catalunya té el quart trimestre de 2010 una taxa d’atur del 17,98%). Les comarques amb una taxa d’atur registral més elevada són el Baix Penedès (25,2%), el Garraf (19,6%), el Baix Empordà (19,5%) i l’Anoia (19,4%). A l’extrem contrari se situa la Val d’Aran (7%), l’Alta Ribagorça (8,1%) i la Terra Alta (9,2%). Com es pot observar en el mapa 1, la major part de les comarques que tenen una taxa d’atur registral més baixa són comarques de muntanya. No obstant això, cal tenir present que aquesta taxa d’atur registral ha estat calculada en data 31 de desembre de 2010. Probablement si el període de referència hagués estat en plena temporada turística d’estiu les taxes d’atur registral de les comarques costaneres haurien reduït el seu diferencial respecte de les comarques de muntanya.

                                                                                                                                                                                                            Activitats industrials de tecnologia mitjana-alta: (20) Indústries químiques; (27) Fabricació de materials i equips elèctrics; (28) Fabricació de maquinària i equips ncaa; (29) Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs; (268) Fabricació de suports magnètics i òptics; (302) Fabricació de locomotores i material ferroviari; (304) Fabricació de vehicles de combat; (309) Fabricació d'altres materials de transport ncaa, i (33) Reparació i instal·lació de maquinària i equips. Activitats del sector serveis basades en el coneixement: (53) Activitats postals i de correus; (61) Telecomunicacions; (62) Serveis de tecnologies de la informació; (63) Serveis d'informació, i (72) Recerca i desenvolupament.

 

 

Mapa 1

Catalunya – Taxa d’atur registral per comarca 31 de desembre de 2010

> 19%

Taxa d’atur registral 16-64 = [ atur registrat / (atur registrat + afiliacions 16-64 anys)] La imputació territorial es fa segons el domicili de residència comunicat Fonts: Atur registrat: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC Afiliacions a la Seguretat Social: Tresoreria General de la Seguretat Social

 

(4)

> 18% i ≤ 19%

(4)

≥ 15,9% i < 18%

(7)

≥ 12% i < 15,9%

(14)

< 12%

(12)

Taula 1

Catalunya – Taxa d’atur registral per comarca 31 de desembre de 2010

Taxa atur Comarques

Taxa atur Comarques

Taxa atur Comarques

12 Baix Penedès

25,2%

11 Baix Llobregat

16,2%

27 Pla d'Urgell

12,1%

17 Garraf

19,6%

22 Montsià

15,8%

31 Ripollès

12,0%

19,5%

24 Osona

15,8%

19 Garrotxa

11,9%

15,6%

4 Alt Urgell

10 Baix Empordà 6 Anoia

19,4%

34 Selva

18,8%

3 Alt Penedès 14 Berguedà

14,9%

26 Pallars Sobirà

11,3% 11,2%

36 Tarragonès

18,2%

20 Gironès

14,9%

29 Priorat

11,1%

21 Maresme

18,0%

33 Segrià

14,5%

32 Segarra

11,0%

8 Baix Camp

18,0%

13 Barcelonès

14,0%

15 Cerdanya

10,8%

2 Alt Empordà

17,6%

38 Urgell

13,9%

18 Garrigues

10,5% 10,3%

40 Vallès Occidental

17,4%

23 Noguera

13,9%

28 Pla de l'Estany

41 Vallès Oriental

17,2%

35 Solsonès

13,6%

37 Terra Alta

7 Bages

17,0%

25 Pallars Jussà

13,4%

9 Baix Ebre

16,5%

30 Ribera d'Ebre

12,7%

1 Alt Camp

16,3%

16 Conca de Barberà

12,4%

5 Alta Ribagorça 39 Val d'Aran Total Catalunya

9,2% 8,1% 7,0% 15,9%

Taxa d’atur registral 16-64 = [ atur registrat / (atur registrat + afiliacions 16-64 anys)] La imputació territorial es fa segons el domicili de residència comunicat Fonts: Atur registrat: Departament d’Empresa i Ocupació i SOC Afiliacions a la Seguretat Social: Tresoreria General de la Seguretat Social

Quant a l’evolució de l’atur, entre desembre de 2007 i desembre de 2010 el nombre d’aturats/ades registrats en el conjunt de Catalunya s’ha duplicat, arribant a una xifra de 562.673 persones aturades el desembre de 2010 (en concret, la variació acumulada en termes relatius ha estat del 111,7%). En les comarques on el creixement de l’atur ha estat més intens, el nombre d’aturats/ades s’ha triplicat en aquests tres anys. Es tracta de les comarques del Solsonès, el Segrià, el Montsià i l’Alta Ribagorça (els augments d’aquestes quatre comarques oscil·len entre el 210% i el 180%). Per contra, les comarques amb menor creixement de l’atur són el Ripollès, la Terra Alta, la Cerdanya i el Berguedà on han experimentat increments inferiors al 90%. La resta d’indicadors d’atur corresponen a la proporció de persones aturades que reuneixen una determinada condició (ser aturat/a de llarga durada, tenir baixa formació, ser menor de 30 anys, tenir 45 o més anys, ser dona, estranger/a, treballador/a procedent del sector de la construcció, demanar una ocupació no qualificada o no percebre cap prestació per desocupació) calculada sobre el total de l’atur. D’acord amb la primera característica, Catalunya presenta, com a mitjana, un percentatge de persones aturades de llarga durada del 36,7%. Set són les comarques on aquest percentatge supera el 40%: Berguedà (on s’assoleix el valor més elevat: 46,1%), Osona, Bages, Anoia, Ripollès, Vallès Occidental i Maresme. Precisament aquestes comarques, en major o menor mesura, són comarques on el sector tèxtil ha tingut en el passat una forta presència i la seva crisi ha donat lloc a un volum d’atur estructural que no ha estat absorbit per altres branques d’activitat i que, en combinació amb l’allargament de les situacions d’atur dels treballadors/ores procedents d’altres sectors, donen lloc a aquest elevat percentatge d’atur de llarga durada. A l’altre extrem, se situen comarques de muntanya com Val d’Aran (on el pes de l’atur de llarga durada és de tan sols el 14,3%), Pallars Sobirà (18,8%), Alta Ribagorça (19,7%) i Cerdanya (24,3%). El percentatge d’aturats/ades que tenen baixa formació a Catalunya és, com a mitjana, del 17,5%. Les comarques on aquesta proporció d’atur de baixa formació és més reduïda són la Terra Alta (10,7%), el Priorat (11,9%) i la Noguera (12%) mentre que les comarques on la proporció és més elevada són l’Alt Empordà (38,3%), la Segarra (37,5%) i l’Alta Ribagorça (37,2%). Pel que respecta a les característiques associades a l’edat, Catalunya presenta un pes de l’atur juvenil (considerat fins a 29 anys) del 19,4% i de l’atur de 45 i més anys del 38,2%. Dues comarques, Ripollès i Berguedà, presenten uns valors d’ambdós indicadors que reflecteixen un envelliment de la seva població. Aquestes comarques tenen els pesos d’atur juvenil més baixos (entorn el 17%) i els pesos més elevats quant a atur de més edat (per sobre

 

del 45%). El mateix succeeix amb el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, però, en sentit contrari. Tenen una alta proporció d’aturats joves i una baixa proporció d’aturats de 45 i més anys. L’impacte de la crisi econòmica sobre la població masculina ha estat més fort que entre la femenina, tal com posa de manifest, entre altres, l’indicador percentatge de dones aturades. En acabar l’any 2010 les dones representen el 47,3% de l’atur mentre que tres anys abans suposaven el 56% de l’atur. Aquesta reducció del seu pes en el global de l’atur no respon a una reducció del nombre d’aturades sinó a un creixement menor que el registrat entre els homes: entre desembre de 2007 i de 2010 les dones aturades s’han multiplicat per 1,8 mentre que els homes aturats s’han multiplicat per 2,5. Tot i que la mitjana catalana és d’un 47,3% de dones aturades, hi ha dues comarques a les quals no s’ha invertit la situació i encara les dones representen més de la meitat de l’atur, es tracta de l’Anoia (52,7%) i Osona (51,1%). Allà on les dones tenen menys pes a l’atur són l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i la Val d’Aran, amb pesos del 30,7%, 35,9% i 37,9%, respectivament. De cada 100 persones inscrites a les oficines del SOC com a aturades, 23 són estrangeres; aquesta proporció oscil·la entre el 15,2% de l’Anoia i el 42,2% del Pla d’Urgell. Tot i que el volum d’aturats/ades estrangers més important es localitza, com és lògic, en les comarques més poblades, cal destacar el pes que té el col·lectiu estranger en el total de l’atur de comarques poc poblades com el Pla d’Urgell ja esmentat o d’altres com la Segarra, la Cerdanya, la Noguera, la Val d’Aran, l’Urgell i els Pallars Sobirà i Jussà (totes amb un pes de l’atur estranger del 35% o superior). Un sol indicador és suficient per mostrar l’impacte que ha tingut sobre el sector de la construcció l’actual crisi econòmica: el 47% del total de llocs de treball que s’han perdut a l’economia catalana entre el quart trimestre de 2007 i el quart trimestre de 2010 eren de la construcció7. En valors absoluts, aquest sector ha perdut 195.700 llocs de treball (-43,2% acumulat) d’un total de 413.800 llocs perduts al conjunt de l’economia catalana (-11,7% acumulat). Aquesta pèrdua d’ocupació, en part s’ha traslladat a l’atur i en part ha sortit del mercat de treball a través de les jubilacions. De fet, la construcció és el sector que ha guanyat més pes en el total de l'atur, i si el 2007 suposava el 13,4% de les persones aturades al SOC ara representa el 17,2%. Aquesta proporció arriba al seu valor màxim a la comarca de l’Alta Ribagorça, amb un 44,5% dels aturats/ades procedents d’aquest sector. La Cerdanya també presenta un elevat percentatge (41,4%). En canvi, les comarques amb menor pes del sector de la construcció són la Garrotxa (10,8%),l’Alt Camp (13,1%) i el Vallès Oriental (13,3%). Tres de cada 10 persones aturades inscrites al SOC sol·liciten, com a primera ocupació, un lloc de treball no qualificat. Aquesta proporció, ja elevada, arriba a suposar el 38% o més dels aturats/ades en el cas de la Conca de Barberà, Pla d’Urgell, Alt Camp, Noguera, Alt Penedès i Vallès Oriental. A l’altre extrem, el Garraf, el Maresme i el Berguedà presenten una proporció d’aturats/ades que demanden una ocupació no qualificada d’entorn el 23% Un de cada tres persones aturades no percep cap prestació per desocupació, segons dades de desembre de 2010. Les comarques on la proporció de persones aturades no protegides per una prestació és més elevada són l’Alt Urgell (43,4%), el Baix Penedès (38,8%) i la Ribera d’Ebre (36,8%). Per contra, on la proporció és més baixa, i per tant, hi ha més cobertura, són l’Alta Ribagorça (27%), la Cerdanya (27,8%) i les Garrigues (28,7%).

                                                             7 L'Idescat va publicar l’any 2010 sèries retrospectives de la població ocupada per sector i branca d'activitat per al període 2000–2007 amb la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). Gràcies a aquest exercici estimatiu de recàlcul és possible analitzar, seguint la mateixa classificació d'activitats econòmiques, l'evolució des de l'any 2000 de l'ocupació per sectors i branques d'activitat de Catalunya i salvar el trencament de la sèrie històrica que s’hauria produït pel canvi de classificació d’activitats econòmiques.

 

2.3- Indicadors socioeconòmics. • Rànquings comarcals •

Taxa de la variació de la població potencialment activa (16-64 anys)



Taxa de variació del VAB pb (valor afegit brut a preus bàsics)



Renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant



Taxa de variació de les afiliacions a la SS per residència



Taxa de variació de les ocupacions d’alt contingut tecnològic



Percentatge de contractes temporals



Taxa d’atur registral



Taxa de variació de l’atur registrat



Atur registrat de llarga durada



Atur registrat amb baixa formació (formació fins a primària)



Joves aturats registrats (fins a 29 anys)



Persones de 45 i més anys aturades registrades



Dones aturades registrades



Persones estrangeres aturades registrades



Atur registrat procedent del sector de la construcció



Atur registrat no qualificat (CNO 9)



Atur registrat que no percep cap prestació per desocupació

• Anàlisi sectorial del mercat de treball a Catalunya

 

TAXA DE VARIACIÓ DE LA POBLACIÓ POTENCIALMENT ACTIVA (16-64 anys) ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 13 3 16 34 24 19 21 17 30 18 39 4 40 33 20 28 15 35 23 10 36 9 22 26 14 7 5 12 25 32 41 11 1 2 38 6 37 8 31 29 27

R = rànquing PPA Variació PPA (2010) (2010 vs 2007) 5.059.786 2,9% 30.206 5,7% 93.913 7,5% 69.771 4,5% 14.680 2,3% 2.989 3,5% 78.414 4,1% 121.463 3,9% 128.771 4,2% 53.742 3,1% 89.442 4,1% 545.188 1,1% 67.431 6,9% 1.507.023 0,9% 26.698 2,8% 12.910 3,9% 13.742 3,1% 99.132 4,6% 12.840 2,3% 35.934 3,6% 123.779 6,0% 292.136 2,2% 47.918 6,1% 25.771 3,7% 101.239 3,3% 8.685 5,0% 5.167 6,6% 24.658 6,8% 20.009 5,8% 6.351 3,3% 15.502 2,8% 17.005 -0,7% 15.090 5,8% 139.510 8,0% 117.938 7,5% 8.861 1,3% 172.702 6,7% 7.959 2,0% 24.261 6,5% 7.513 2,9% 602.761 3,1% 270.682 3,3%

Ordenació segons rànquing descendent de la taxa de variació PPA Variació PPA Comarca R (2010) (2010 vs 2007) 33 Segrià 1 139.510 8,0% 34 Selva 2 117.938 7,5% 02 Alt Empordà 3 93.913 7,5% 12 Baix Penedès 4 67.431 6,9% 27 Pla d'Urgell 5 24.658 6,8% 36 Tarragonès 6 172.702 6,7% 26 Pallars Sobirà 7 5.167 6,6% 38 Urgell 8 24.261 6,5% 22 Montsià 9 47.918 6,1% 20 Gironès 10 123.779 6,0% 32 Segarra 11 15.090 5,8% 28 Pla de l'Estany 12 20.009 5,8% 01 Alt Camp 13 30.206 5,7% 25 Pallars Jussà 14 8.685 5,0% 17 Garraf 15 99.132 4,6% 03 Alt Penedès 16 69.771 4,5% 08 Baix Camp 17 128.771 4,2% 10 Baix Empordà 18 89.442 4,1% 06 Anoia 19 78.414 4,1% 15 Cerdanya 20 12.910 3,9% 07 Bages 21 121.463 3,9% 23 Noguera 22 25.771 3,7% 19 Garrotxa 23 35.934 3,6% 05 Alta Ribagorça 24 2.989 3,5% 29 Priorat 25 6.351 3,3% 24 Osona 26 101.239 3,3% 41 Vallès Oriental 27 270.682 3,3% 16 Conca de Barberà 28 13.742 3,1% 40 Vallès Occidental 29 602.761 3,1% 09 Baix Ebre 30 53.742 3,1% 00 Catalunya 5.059.786 2,9% 39 Val d'Aran 31 7.513 2,9% 30 Ribera d'Ebre 32 15.502 2,8% 14 Berguedà 33 26.698 2,8% 04 Alt Urgell 34 14.680 2,3% 18 Garrigues 35 12.840 2,3% 21 Maresme 36 292.136 2,2% 37 Terra Alta 37 7.959 2,0% 35 Solsonès 38 8.861 1,3% 11 Baix Llobregat 39 545.188 1,1% 13 Barcelonès 40 1.507.023 0,9% 31 Ripollès 41 17.005 -0,7%

Font: Idescat. Padró continu

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing -2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0%

TAXA DE VARIACIÓ DEL VAB pb (valor afegit brut a preus bàsics) ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla Pl d'Urgell d'U ll 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 30 17 29 15 23 40 38 27 12 22 32 34 21 33 9 39 37 5 13 19 31 25 2 28 1 3 14 10 16 41 24 7 18 26 20 6 4 11 8 36 35

RK = rànquing Variació VAB pb (2009 vs 2007) -3,6% -4,6% -1,4% -4,5% -0,9% -2,3% -10,2% -7,8% -4,2% -0,1% -2,1% -5,7% -6,4% -1,9% -5,9% 0,4% -9,0% -7,1% 1,2% -0,1% -1,4% -4,8% -2,8% 3,4% -4,5% 3,8% 1,5% 0 5% -0,5% 0,4% -1,4% -17,3% -2,3% 0,8% -1,4% -2,9% -1,8% 0,8% 1,4% 0,1% 0,6% -7,0% -6,7%

Ordenació segons rànquing descendent de la taxa de variació Variació VAB pb -20,0% -15,0% (2009 vs 2007) Comarca R 25 Pallars Jussà 1 3,8% 23 Noguera 2 3,4% 26 Pallars Sobirà 3 1,5% 37 Terra Alta 4 1,4% 18 Garrigues 5 1,2% 36 Tarragonès 6 0,8% 32 Segarra 7 0,8% 39 Val d'Aran 8 0,6% 15 Cerdanya 9 0,4% 28 Pla de l'Estany 10 0,4% 38 Urgell 11 0,1% 09 Baix Ebre 12 -0,1% 19 Garrotxa 13 -0,1% 27 Pla d'Urgell 14 -0,5% 04 Alt Urgell 15 -0,9% 29 Priorat 16 -1,4% 02 Alt Empordà 17 -1,4% 33 Segrià 18 -1,4% 20 Gironès 19 -1,4% 35 Solsonès 20 -1,8% 13 Barcelonès 21 -1,9% 10 Baix Empordà 22 -2,1% 05 Alta Ribagorça 23 -2,3% 31 Ripollès 24 -2,3% 22 Montsià 25 -2,8% 34 Selva 26 -2,9% 00 Catalunya -3,6% 08 Baix B i Camp C 27 4 2% -4,2% 24 Osona 28 -4,5% 03 Alt Penedès 29 -4,5% 01 Alt Camp 30 -4,6% 21 Maresme 31 -4,8% 11 Baix Llobregat 32 -5,7% 14 Berguedà 33 -5,9% 12 Baix Penedès 34 -6,4% 41 Vallès Oriental 35 -6,7% 40 Vallès Occidental 36 -7,0% 17 Garraf 37 -7,1% 07 Bages 38 -7,8% 16 Conca de Barberà 39 -9,0% 06 Anoia 40 -10,2% 30 Ribera d'Ebre 41 -17,3%

Font: CatalunyaCaixa.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

RK = rànquing -10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA (RFDB) PER HABITANT ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 32 22 24 31 8 38 26 39 36 25 41 35 11 20 5 18 28 6 12 13 14 37 17 29 4 2 21 15 23 30 7 19 9 40 10 33 16 3 1 27 34

R = rànquing RFDB per abitant (milers €) (2008) 16,9 16,1 17,2 16,7 16,3 18 15,7 16,6 15,7 15,8 16,7 15,2 15,9 17,9 17,4 18,4 17,5 16,5 18,4 17,9 17,7 17,7 15,8 17,6 16,4 18,7 19,5 17,3 17,7 17 16,4 18,4 17,5 18 15,5 18 16,1 17,7 18,9 20,9 16,6 16,1

Ordenació segons rànquing descendent de la RFDB/hab RFDB per abitant 0,0 (milers €) (2008) Comarca R 39 Val d'Aran 1 20,9 26 Pallars Sobirà 2 19,5 38 Urgell 3 18,9 25 Pallars Jussà 4 18,7 15 Cerdanya 5 18,4 18 Garrigues 6 18,4 31 Ripollès 7 18,4 05 Alta Ribagorça 8 18 33 Segrià 9 18 35 Solsonès 10 18 13 Barcelonès 11 17,9 19 Garrotxa 12 17,9 20 Gironès 13 17,7 21 Maresme 14 17,7 28 Pla de l'Estany 15 17,7 37 Terra Alta 16 17,7 23 Noguera 17 17,6 16 Conca de Barberà 18 17,5 32 Segarra 19 17,5 14 Berguedà 20 17,4 27 Pla d'Urgell 21 17,3 02 Alt Empordà 22 17,2 29 Priorat 23 17 00 Catalunya 16,9 03 Alt Penedès 24 16,7 10 Baix Empordà 25 16,7 07 Bages 26 16,6 40 Vallès Occidental 27 16,6 17 Garraf 28 16,5 24 Osona 29 16,4 30 Ribera d'Ebre 30 16,4 04 Alt Urgell 31 16,3 01 Alt Camp 32 16,1 36 Tarragonès 33 16,1 41 Vallès Oriental 34 16,1 12 Baix Penedès 35 15,9 09 Baix Ebre 36 15,8 22 Montsià 37 15,8 06 Anoia 38 15,7 08 Baix Camp 39 15,7 34 Selva 40 15,5 11 Baix Llobregat 41 15,2

Font: Idescat. Dades provisionals.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

TAXA DE VARIACIÓ DE LES AFILIACIONS A LA SS PER RESIDÈNCIA ANÀLISI TERRITORIAL

Afiliats SS (des'10) 3.086.345 17.975 50.509 42.349 7.597 1.573 43.822 71.335 69.904 31.288 45.395 318.165 30.914 973.886 15.491 6.812 8.398 50.020 8.109 23.710 75.974 160.565 26.537 15.873 64.415 4.988 2.776 15.820 13 080 13.080 4.004 9.169 10.978 9.767 86.950 58.830 5.616 89.457 4.928 14.914 4.225 346.178 154.498

R = rànquing Variació afiliats SS (des'10 vs mar '08) -9,5% -7,0% -10,5% -5,4% -8,3% -4,5% -9,6% -12,0% -11,1% -5,8% -14,0% -8,7% -11,1% -9,9% -9,6% -12,0% -7,7% -8,4% -4,9% -7,2% -9,2% -7,3% -1,4% -6,7% -8,6% -7,1% -4,9% -2,7% 4 8% -4,8% 3,1% 0,1% -9,9% -7,1% -5,5% -11,6% -10,5% -11,6% -3,8% -6,8% -6,4% -9,8% -9,6%

89.551

-17,1%

Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla Pl de d l'Estany l'E t 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental No consta i residents fora de Catalunya

R 16 34 10 22 6 29 40 36 12 41 25 35 31 28 39 21 23 9 19 26 20 3 14 24 17 8 4 7 1 2 32 18 11 38 33 37 5 15 13 30 27

Ordenació segons rànquing descendent de la taxa de variació Variació afiliats Afiliats SS SS (des'10 vs (des'10) mar '08) Comarca R 29 Priorat 1 4.004 3,1% 30 Ribera d'Ebre 2 9.169 0,1% 22 Montsià 3 26.537 -1,4% 27 Pla d'Urgell 4 15.820 -2,7% 37 Terra Alta 5 4.928 -3,8% 05 Alta Ribagorça 6 1.573 -4,5% 28 Pla de l'Estany 7 13.080 -4,8% 26 Pallars Sobirà 8 2.776 -4,9% 18 Garrigues 9 8.109 -4,9% 03 Alt Penedès 10 42.349 -5,4% 33 Segrià 11 86.950 -5,5% 09 Baix Ebre 12 31.288 -5,8% 39 Val d'Aran 13 4.225 -6,4% 23 Noguera 14 15.873 -6,7% 38 Urgell 15 14.914 -6,8% 01 Alt Camp 16 17.975 -7,0% 25 Pallars Jussà 17 4.988 -7,1% 32 Segarra 18 9.767 -7,1% 19 Garrotxa 19 23.710 -7,2% 21 Maresme 20 160.565 -7,3% 16 Conca de Barberà 21 8.398 -7,7% 04 Alt Urgell 22 7.597 -8,3% 17 Garraf 23 50.020 -8,4% 24 Osona 24 64.415 -8,6% 11 Baix Llobregat 25 318.165 -8,7% 20 Gironès 26 75.974 -9,2% 00 Catalunya 3.086.345 -9,5% 41 Vallès Oriental 27 154.498 -9,6% 14 Berguedà B dà 28 15 491 9 6% 15.491 -9,6% 06 Anoia 29 43.822 -9,6% 40 Vallès Occidental 30 346.178 -9,8% 13 Barcelonès 31 973.886 -9,9% 31 Ripollès 32 10.978 -9,9% 35 Solsonès 33 5.616 -10,5% 02 Alt Empordà 34 50.509 -10,5% 12 Baix Penedès 35 30.914 -11,1% 08 Baix Camp 36 69.904 -11,1% 36 Tarragonès 37 89.457 -11,6% 34 Selva 38 58.830 -11,6% 15 Cerdanya 39 6.812 -12,0% 07 Bages 40 71.335 -12,0% 10 Baix Empordà 41 45.395 -14,0%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS. Afiliacions de persones de 16 i més anys residents en el territori considerat.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing -15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

TAXA DE VARIACIÓ DE LES OCUPACIONS D'ALT CONTINGUT TECNOLÒGIC ANÀLISI TERRITORIAL

Afiliats SS (des'10) 239.744 1.828 1.845 3.016 348 26 2.914 6.101 4.047 854 1.120 31.184 1.964 79.232 526 88 913 3.820 241 1.519 4.053 10.092 831 527 4.419 122 51 641 1.028 107 545 782 381 2.949 3.163 214 6.694 185 782 43 34.650 17.059

R = rànquing Variació afiliats SS (des'10 vs mar '08) -10,9% -8,3% -9,2% -5,3% -22,7% 18,2% -10,3% -13,6% -2,1% -34,9% -5,1% -11,5% -12,7% -11,1% -35,8% -9,3% -13,9% -6,1% -5,5% -7,2% -5,4% -3,4% -0,8% -3,8% -13,3% 23,2% 0,0% -4,8% -15,5% 3,9% -9,8% -27,2% -27,2% -2,5% -10,2% -52,9% -0,9% -4,6% -10,0% 2,4% -12,6% -12,4%

8.840

-15,0%

Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental No consta i residents fora de Catalunya

R 20 21 15 36 2 26 33 8 39 14 28 31 27 40 22 34 18 17 19 16 10 6 11 32 1 5 13 35 3 23 38 37 9 25 41 7 12 24 4 30 29

Ordenació segons rànquing descendent de la taxa de variació Variació afiliats Afiliats SS SS (des'10 vs (des'10) Comarca R mar '08) 25 Pallars Jussà 1 122 23,2% 05 Alta Ribagorça 2 26 18,2% 29 Priorat 3 107 3,9% 39 Val d'Aran 4 43 2,4% 26 Pallars Sobirà 5 51 0,0% 22 Montsià 6 831 -0,8% 36 Tarragonès 7 6.694 -0,9% 08 Baix Camp 8 4.047 -2,1% 33 Segrià 9 2.949 -2,5% 21 Maresme 10 10.092 -3,4% 23 Noguera 11 527 -3,8% 37 Terra Alta 12 185 -4,6% 27 Pla d'Urgell 13 641 -4,8% 10 Baix Empordà 14 1.120 -5,1% 03 Alt Penedès 15 3.016 -5,3% 20 Gironès 16 4.053 -5,4% 18 Garrigues 17 241 -5,5% 17 Garraf 18 3.820 -6,1% 19 Garrotxa 19 1.519 -7,2% 01 Alt Camp 20 1.828 -8,3% 02 Alt Empordà 21 1.845 -9,2% 15 Cerdanya 22 88 -9,3% 30 Ribera d'Ebre 23 545 -9,8% 38 Urgell 24 782 -10,0% 34 Selva 25 3.163 -10,2% 06 Anoia 26 2.914 -10,3% 00 Catalunya 239.744 -10,9% 13 Barcelonès 27 79.232 -11,1% 11 Baix Llobregat 28 31.184 -11,5% 41 Vallès Oriental 29 17.059 -12,4% 40 Vallès Occidental 30 34.650 -12,6% 12 Baix Penedès 31 1.964 -12,7% 24 Osona 32 4.419 -13,3% 07 Bages 33 6.101 -13,6% 16 Conca de Barberà 34 913 -13,9% 28 Pla de l'Estany 35 1.028 -15,5% 04 Alt Urgell 36 348 -22,7% 32 Segarra 37 381 -27,2% 31 Ripollès 38 782 -27,2% 09 Baix Ebre 39 854 -34,9% 14 Berguedà 40 526 -35,8% 35 Solsonès 41 214 -52,9%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS. Afiliacions de persones de 16 i més anys residents en el territori considerat.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing -60,0% -40,0% -20,0% 0,0% 20,0% 40,0%

PERCENTATGE DE CONTRACTES TEMPORALS ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell g 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 35 2 31 14 39 23 22 17 29 3 10 26 16 28 11 41 34 36 8 12 7 30 13 4 24 25 38 20 40 37 5 1 32 6 9 18 21 19 33 15 27

R = rànquing Contractes % contr. temporals temporals (2010) (2010) 1.914.713 88,1% 13.452 91,7% 26.189 83,2% 28.195 90,7% 3.521 87,7% 1.416 93,1% 20.382 89,0% 36.969 88,8% 40.892 88,0% 16.979 90,3% 27.173 85,1% 160.287 86,9% 18.219 89,2% 775.862 88,0% 7.921 89,6% 4.745 87,0% 9.063 95,4% 32.175 91,7% 4.460 92,3% 10.660 86,8% 49.387 87,5% 67.725 86,4% 15.145 90,7% 6.745 87,6% 24.162 85,3% 1.853 89,2% 2.576 89,2% 92,6% 12.345 6.673 88,3% 2.323 93,9% 5.963 92,6% 3.888 85,8% 3.447 79,7% 64.839 90,8% 34.422 86,1% 2.526 86,9% 72.668 88,1% 1.593 88,6% 7.518 88,2% 4.653 91,1% 194.643 87,8% 91.059 89,3%

Ordenació segons rànquing ascendent de % de contractes temporals R = rànquing Contractes % contr. temporals temporals 70,0%75,0%80,0%85,0%90,0%95,0%100,0% Comarca R (2010) (2010) 32 Segarra 1 3.447 79,7% 02 Alt Empordà 2 26.189 83,2% 10 Baix Empordà 3 27.173 85,1% 24 Osona 4 24.162 85,3% 31 Ripollès 5 3.888 85,8% 34 Selva 6 34.422 86,1% 21 Maresme 7 67.725 86,4% 19 Garrotxa 8 10.660 86,8% 35 Solsonès 9 2.526 86,9% 11 Baix Llobregat 10 160.287 86,9% 15 Cerdanya 11 4.745 87,0% 20 Gironès 12 49.387 87,5% 23 Noguera 13 6.745 87,6% 04 Alt Urgell 14 3.521 87,7% 40 Vallès Occidental 15 194.643 87,8% 13 Barcelonès 16 775.862 88,0% 08 Baix Camp 17 40.892 88,0% 00 Catalunya 1.914.713 88,1% 36 Tarragonès 18 72.668 88,1% 38 Urgell 19 7.518 88,2% 28 Pla de l'Estany 20 6.673 88,3% 37 Terra Alta 21 1.593 88,6% 07 Bages 22 36.969 88,8% 06 Anoia 23 20.382 89,0% 25 Pallars Jussà 24 1.853 89,2% 26 Pallars Sobirà 25 2.576 89,2% 12 Baix Penedès 26 18.219 89,2% 41 Vallès Oriental 27 89,3% 91.059 14 Berguedà 28 7.921 89,6% 09 Baix Ebre 29 16.979 90,3% 22 Montsià 30 15.145 90,7% 03 Alt Penedès 31 28.195 90,7% 33 Segrià 32 64.839 90,8% 39 Val d'Aran 33 4.653 91,1% 17 Garraf 34 32.175 91,7% 01 Alt Camp 35 13.452 91,7% 18 Garrigues 36 4.460 92,3% 30 Ribera d'Ebre 37 5.963 92,6% 27 Pla d'Urgell 38 12.345 92,6% 05 Alta Ribagorça 39 1.416 93,1% 29 Priorat 40 2.323 93,9% 16 Conca de Barberà 41 9.063 95,4%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Dades segons territori del lloc de treball.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

TAXA D'ATUR REGISTRAL ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 28 33 24 10 2 38 30 34 29 39 27 41 20 23 6 14 40 5 11 22 35 26 18 25 16 9 13 4 8 15 12 7 21 37 17 36 3 19 1 32 31

R = rànquing Atur Taxa atur registrat registral (des'10) (des'10) 562.673 15,9% 3.461 16,3% 10.681 17,6% 7.736 15,6% 956 11,3% 137 8,1% 10.492 19,4% 14.504 17,0% 15.248 18,0% 6.133 16,5% 10.858 19,5% 60.984 16,2% 10.340 25,2% 156.651 14,0% 2.705 14,9% 810 10,8% 1.179 12,4% 12.073 19,6% 949 10,5% 3.171 11,9% 13.205 14,9% 34.986 18,0% 4.946 15,8% 2.545 13,9% 11.966 15,8% 766 13,4% 346 11,2% 2.164 12,1% 1.486 10,3% 495 11,1% 1.321 12,7% 1.477 12,0% 1.204 11,0% 14.671 14,5% 13.533 18,8% 872 13,6% 19.792 18,2% 495 9,2% 2.398 13,9% 314 7,0% 72.689 17,4% 31.934 17,2%

Ordenació segons rànquing ascendent de taxa d'atur registral Atur Taxa atur registrat registral 0,0% (des'10) (des'10) Comarca R 39 Val d'Aran 1 314 7,0% 05 Alta Ribagorça 2 137 8,1% 37 Terra Alta 3 495 9,2% 28 Pla de l'Estany 4 1.486 10,3% 18 Garrigues 5 949 10,5% 15 Cerdanya 6 810 10,8% 32 Segarra 7 1.204 11,0% 29 Priorat 8 495 11,1% 26 Pallars Sobirà 9 346 11,2% 04 Alt Urgell 10 956 11,3% 19 Garrotxa 11 3.171 11,9% 31 Ripollès 12 1.477 12,0% 27 Pla d'Urgell 13 2.164 12,1% 16 Conca de Barberà 14 1.179 12,4% 30 Ribera d'Ebre 15 1.321 12,7% 25 Pallars Jussà 16 766 13,4% 35 Solsonès 17 872 13,6% 23 Noguera 18 2.545 13,9% 38 Urgell 19 2.398 13,9% 13 Barcelonès 20 156.651 14,0% 33 Segrià 21 14.671 14,5% 20 Gironès 22 13.205 14,9% 14 Berguedà 23 2.705 14,9% 03 Alt Penedès 24 7.736 15,6% 24 Osona 25 11.966 15,8% 22 Montsià 26 4.946 15,8% 00 Catalunya 562.673 15,9% 11 Baix Llobregat 27 60.984 16,2% 01 Alt Camp 28 3.461 16,3% 09 Baix Ebre 29 6.133 16,5% 07 Bages 30 14.504 17,0% 41 Vallès Oriental 31 31.934 17,2% 40 Vallès Occidental 32 72.689 17,4% 02 Alt Empordà 33 10.681 17,6% 08 Baix Camp 34 15.248 18,0% 21 Maresme 35 34.986 18,0% 36 Tarragonès 36 19.792 18,2% 34 Selva 37 13.533 18,8% 06 Anoia 38 10.492 19,4% 10 Baix Empordà 39 10.858 19,5% 17 Garraf 40 12.073 19,6% 12 Baix Penedès 41 10.340 25,2%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 10,0%

20,0%

30,0%

TAXA DE VARIACIÓ DE L'ATUR REGISTRAT ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de ll'Estany Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 18 30 29 15 38 8 25 20 32 21 16 27 11 4 3 5 23 31 10 26 6 39 37 17 34 9 36 19 22 12 1 33 40 14 41 7 2 28 35 13 24

Atur registrat (des'10) 562.673 3.461 10.681 7.736 956 137 10.492 14.504 15.248 6.133 10.858 60.984 10.340 156.651 2.705 810 1.179 12.073 949 3.171 13.205 34.986 4.946 2.545 11.966 766 346 2.164 1.486 495 1.321 1.477 1.204 14.671 13.533 872 19.792 495 2.398 314 72.689 31.934

R = rànquing Variació atur registrat (des'10 vs des'07) 111,7% 115,2% 141,3% 138,5% 107,4% 179,6% 97,5% 127,8% 116,4% 148,5% 118,3% 111,2% 134,0% 101,6% 89,0% 82,4% 91,7% 122,3% 142,7% 100,1% 132,6% 96,0% 186,6% 169,6% 114,2% 160,5% 98,9% 168,8% 116,0% 119,0% 105,1% 73,8% 158,9% 195,6% 107,0% 210,3% 96,7% 77,4% 135,3% 168,4% 105,4% 122,6%

Ordenació segons rànquing ascendent de la taxa de variació Atur Variació atur registrat registrat (des'10) (des'10 vs des'07) Comarca R 31 Ripollès 1 1.477 73,8% 37 Terra Alta 2 495 77,4% 15 Cerdanya 3 810 82,4% 14 Berguedà 4 2.705 89,0% 16 Conca de Barberà 5 1.179 91,7% 21 Maresme 6 34.986 96,0% 36 Tarragonès 7 19.792 96,7% 06 Anoia 8 10.492 97,5% 26 Pallars Sobirà 9 346 98,9% 19 Garrotxa 10 3.171 100,1% 13 Barcelonès 11 156.651 101,6% 30 Ribera d'Ebre 12 1.321 105,1% 40 Vallès Occidental 13 72.689 105,4% 34 Selva 14 13.533 107,0% 04 Alt Urgell 15 956 107,4% 11 Baix Llobregat 16 60.984 111,2% 00 Catalunya 562.673 111,7% 24 Osona 17 11.966 114,2% 01 Alt Camp 18 3.461 115,2% 28 Pla de l'Estany 19 1.486 116,0% 08 Baix Camp 20 15.248 116,4% 10 Baix Empordà 21 10.858 118,3% 29 Priorat 22 495 119,0% 17 Garraf 23 12.073 122,3% 41 Vallès Oriental 24 31.934 122,6% 07 Bages 25 14.504 127,8% 20 Gironès 26 13.205 132,6% 12 Baix Penedès 27 10.340 134,0% 38 Urgell 28 2.398 135,3% 03 Alt Penedès 29 7.736 138,5% 02 Alt Empordà 30 10.681 141,3% 18 Garrigues 31 949 142,7% 09 Baix Ebre 32 6.133 148,5% 32 Segarra 33 1.204 158,9% 25 Pallars Jussà 34 766 160,5% 39 Val d'Aran 35 314 168,4% 27 Pla d'Urgell 36 2.164 168,8% 23 Noguera 37 2.545 169,6% 05 Alta Ribagorça 38 137 179,6% 22 Montsià 39 4.946 186,6% 33 Segrià 40 14.671 195,6% 35 Solsonès 41 872 210,3%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing

0,0% 50,0% 100,0%150,0%200,0%250,0%

ATUR REGISTRAT DE LLARGA DURADA ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat Pi t 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 26 7 19 10 3 38 39 15 28 11 30 27 24 41 4 23 22 17 29 20 35 18 25 40 5 2 8 21 12 14 37 32 6 16 34 9 31 13 1 36 33

R = rànquing AR llarga % AR llarga durada durada (des'10) (des'10) 206.397 36,7% 1.246 36,0% 3.065 28,7% 2.637 34,1% 294 30,8% 27 19,7% 4.407 42,0% 6.158 42,5% 4.989 32,7% 2.315 37,7% 3.342 30,8% 23.201 38,0% 3.820 36,9% 55.809 35,6% 1.248 46,1% 197 24,3% 418 35,5% 4.227 35,0% 312 32,9% 1.205 38,0% 4.565 34,6% 14.190 40,6% 1.663 33,6% 915 36,0% 5.241 43,8% 210 27,4% 65 18,8% 626 28,9% 518 34,9% 155 31 3% 31,3% 425 32,2% 611 41,4% 467 38,8% 4.047 27,6% 4.434 32,8% 343 39,3% 5.823 29,4% 191 38,6% 758 31,6% 45 14,3% 29.627 40,8% 12.561 39,3%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur de llarga durada AR llarga % AR llarga durada durada 0,0% (des'10) (des'10) Comarca R 39 Val d'Aran 1 45 14,3% 26 Pallars Sobirà 2 65 18,8% 05 Alta Ribagorça 3 27 19,7% 15 Cerdanya 4 197 24,3% 25 Pallars Jussà 5 210 27,4% 33 Segrià 6 4.047 27,6% 02 Alt Empordà 7 3.065 28,7% 27 Pla d'Urgell 8 626 28,9% 36 Tarragonès 9 5.823 29,4% 04 Alt Urgell 10 294 30,8% 10 Baix Empordà 11 3.342 30,8% 29 Priorat 12 155 31,3% 38 Urgell 13 758 31,6% 30 Ribera d'Ebre 14 425 32,2% 08 Baix Camp 15 4.989 32,7% 34 Selva 16 4.434 32,8% 18 Garrigues 17 312 32,9% 22 Montsià 18 1.663 33,6% 03 Alt Penedès 19 2.637 34,1% 20 Gironès 20 4.565 34,6% 28 Pla de l'Estany 21 518 34,9% 17 Garraf 22 4.227 35,0% 16 Conca de Barberà 23 418 35,5% 13 Barcelonès 24 55.809 35,6% 23 Noguera 25 915 36,0% 01 Alt Camp 26 1.246 36,0% 00 Catalunya 206.397 36,7% 12 Baix Penedès 27 3.820 36,9% 09 Baix Ebre 28 2.315 37,7% 19 Garrotxa G t 29 11.205 205 38 0% 38,0% 11 Baix Llobregat 30 23.201 38,0% 37 Terra Alta 31 191 38,6% 32 Segarra 32 467 38,8% 41 Vallès Oriental 33 12.561 39,3% 35 Solsonès 34 343 39,3% 21 Maresme 35 14.190 40,6% 40 Vallès Occidental 36 29.627 40,8% 31 Ripollès 37 611 41,4% 06 Anoia 38 4.407 42,0% 07 Bages 39 6.158 42,5% 24 Osona 40 5.241 43,8% 14 Berguedà 41 1.248 46,1%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

ATUR REGISTRAT AMB BAIXA FORMACIÓ (formació fins a primària) ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 17 41 21 6 39 13 32 34 27 35 9 15 5 4 23 20 18 26 38 30 12 10 3 28 31 22 33 19 2 7 24 40 29 11 16 25 1 37 36 8 14

R = rànquing AR fins est. % AR fins primaris est. prim. (des'10) (des'10) 98.688 17,5% 630 18,2% 4.089 38,3% 1.512 19,5% 126 13,2% 51 37,2% 1.677 16,0% 3.942 27,2% 4.583 30,1% 1.487 24,2% 3.588 33,0% 9.025 14,8% 1.774 17,2% 19.206 12,3% 327 12,1% 175 21,6% 230 19,5% 2.316 19,2% 230 24,2% 1.141 36,0% 3.376 25,6% 5.531 15,8% 765 15,5% 305 12,0% 2.939 24,6% 203 26,5% 69 19,9% 603 27,9% 287 19,3% 59 11,9% 177 13,4% 342 23,2% 451 37,5% 3.643 24,8% 2.113 15,6% 154 17,7% 4.774 24,1% 53 10,7% 820 34,2% 105 33,4% 10.480 14,4% 5.330 16,7%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur amb baixa formació AR fins est. % AR fins primaris est. prim. 0,0% 10,0% (des'10) (des'10) Comarca R 37 Terra Alta 1 53 10,7% 29 Priorat 2 59 11,9% 23 Noguera 3 305 12,0% 14 Berguedà 4 327 12,1% 13 Barcelonès 5 19.206 12,3% 04 Alt Urgell 6 126 13,2% 30 Ribera d'Ebre 7 177 13,4% 40 Vallès Occidental 8 10.480 14,4% 11 Baix Llobregat 9 9.025 14,8% 22 Montsià 10 765 15,5% 34 Selva 11 2.113 15,6% 21 Maresme 12 5.531 15,8% 06 Anoia 13 1.677 16,0% 41 Vallès Oriental 14 5.330 16,7% 12 Baix Penedès 15 1.774 17,2% 00 Catalunya 98.688 17,5% 35 Solsonès 16 154 17,7% 01 Alt Camp 17 630 18,2% 17 Garraf 18 2.316 19,2% 28 Pla de l'Estany 19 287 19,3% 16 Conca de Barberà 20 230 19,5% 03 Alt Penedès 21 1.512 19,5% 26 Pallars Sobirà 22 69 19,9% 15 Cerdanya 23 175 21,6% 31 Ripollès 24 342 23,2% 36 Tarragonès 25 4.774 24,1% 18 Garrigues 26 230 24,2% 09 Baix Ebre 27 1.487 24,2% 24 Osona 28 2.939 24,6% 33 Segrià 29 3.643 24,8% 20 Gironès 30 3.376 25,6% 25 Pallars Jussà 31 203 26,5% 07 Bages 32 3.942 27,2% 27 Pla d'Urgell 33 603 27,9% 08 Baix Camp 34 4.583 30,1% 10 Baix Empordà 35 3.588 33,0% 39 Val d'Aran 36 105 33,4% 38 Urgell 37 820 34,2% 19 Garrotxa 38 1.141 36,0% 05 Alta Ribagorça 39 51 37,2% 32 Segarra 40 451 37,5% 02 Alt Empordà 41 4.089 38,3%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

JOVES ATURATS REGISTRATS (fins a 29 anys) ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 27 32 15 40 38 13 8 28 21 34 11 20 10 3 19 17 14 29 9 33 4 16 35 12 37 41 22 26 30 39 1 2 24 18 31 36 7 23 25 5 6

R = rànquing AR 29 % AR 29 (des'10) (des'10) 109.047 19,4% 742 21,4% 2.410 22,6% 1.561 20,2% 239 25,0% 33 24,1% 1.982 18,9% 2.701 18,6% 3.271 21,5% 1.268 20,7% 2.472 22,8% 11.462 18,8% 2.133 20,6% 29.323 18,7% 483 17,9% 167 20,6% 240 20,4% 2.314 19,2% 205 21,6% 592 18,7% 3.004 22,7% 6.267 17,9% 999 20,2% 591 23,2% 2.259 18,9% 180 23,5% 101 29,2% 453 20,9% 318 21,4% 108 21,8% 324 24,5% 246 16,7% 211 17,5% 3.122 21,3% 2.757 20,4% 191 21,9% 4.610 23,3% 92 18,6% 509 21,2% 67 21,3% 13.223 18,2% 5.817 18,2%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur constituït per joves AR 29 % AR 29 0,0% (des'10) (des'10) Comarca R 31 Ripollès 1 246 16,7% 32 Segarra 2 211 17,5% 14 Berguedà 3 483 17,9% 21 Maresme 4 6.267 17,9% 40 Vallès Occidental 5 13.223 18,2% 41 Vallès Oriental 6 5.817 18,2% 37 Terra Alta 7 92 18,6% 07 Bages 8 2.701 18,6% 19 Garrotxa 9 592 18,7% 13 Barcelonès 10 29.323 18,7% 11 Baix Llobregat 11 11.462 18,8% 24 Osona 12 2.259 18,9% 06 Anoia 13 1.982 18,9% 17 Garraf 14 2.314 19,2% 00 Catalunya 109.047 19,4% 03 Alt Penedès 15 1.561 20,2% 22 Montsià 16 999 20,2% 16 Conca de Barberà 17 240 20,4% 34 Selva 18 2.757 20,4% 15 Cerdanya 19 167 20,6% 12 Baix Penedès 20 2.133 20,6% 09 Baix Ebre 21 1.268 20,7% 27 Pla d'Urgell 22 453 20,9% 38 Urgell 23 509 21,2% 33 Segrià 24 3.122 21,3% 39 Val d'Aran 25 67 21,3% 28 Pla de l'Estany 26 318 21,4% 01 Alt Camp 27 742 21,4% 08 Baix Camp 28 3.271 21,5% 18 Garrigues 29 205 21,6% 29 Priorat 30 108 21,8% 35 Solsonès 31 191 21,9% 02 Alt Empordà 32 2.410 22,6% 20 Gironès 33 3.004 22,7% 10 Baix Empordà 34 2.472 22,8% 23 Noguera 35 591 23,2% 36 Tarragonès 36 4.610 23,3% 25 Pallars Jussà 37 180 23,5% 05 Alta Ribagorça 38 33 24,1% 30 Ribera d'Ebre 39 324 24,5% 04 Alt Urgell 40 239 25,0% 26 Pallars Sobirà 41 101 29,2%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

PERSONES DE 45 I MÉS ANYS ATURADES REGISTRADES ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat Pi t 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 27 10 13 14 3 33 34 19 23 15 30 17 31 40 5 26 29 20 38 7 36 12 24 37 18 1 4 25 35 21 41 11 6 22 9 8 39 16 2 32 28

R = rànquing AR 45 % AR 45 (des'10) (des'10) 214.977 38,2% 1.321 38,2% 3.507 32,8% 2.648 34,2% 328 34,3% 39 28,5% 4.171 39,8% 5.883 40,6% 5.469 35,9% 2.267 37,0% 3.758 34,6% 23.662 38,8% 3.657 35,4% 61.282 39,1% 1.220 45,1% 256 31,6% 448 38,0% 4.666 38,6% 341 35,9% 1.384 43,6% 4.264 32,3% 14.707 42,0% 1.687 34,1% 947 37,2% 5.211 43,5% 273 35,6% 87 25,1% 666 30,8% 555 37,3% 206 41 6% 41,6% 478 36,2% 696 47,1% 410 34,1% 4.641 31,6% 4.999 36,9% 284 32,6% 6.417 32,4% 223 45,1% 842 35,1% 84 26,8% 28.663 39,4% 12.330 38,6%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur que té 45 i més anys AR 45 % AR 45 0,0% 10,0% (des'10) (des'10) Comarca R 26 Pallars Sobirà 1 87 25,1% 39 Val d'Aran 2 84 26,8% 05 Alta Ribagorça 3 39 28,5% 27 Pla d'Urgell 4 666 30,8% 15 Cerdanya 5 256 31,6% 33 Segrià 6 4.641 31,6% 20 Gironès 7 4.264 32,3% 36 Tarragonès 8 6.417 32,4% 35 Solsonès 9 284 32,6% 02 Alt Empordà 10 3.507 32,8% 32 Segarra 11 410 34,1% 22 Montsià 12 1.687 34,1% 03 Alt Penedès 13 2.648 34,2% 04 Alt Urgell 14 328 34,3% 10 Baix Empordà 15 3.758 34,6% 38 Urgell 16 842 35,1% 12 Baix Penedès 17 3.657 35,4% 25 Pallars Jussà 18 273 35,6% 08 Baix Camp 19 5.469 35,9% 18 Garrigues 20 341 35,9% 30 Ribera d'Ebre 21 478 36,2% 34 Selva 22 4.999 36,9% 09 Baix Ebre 23 2.267 37,0% 23 Noguera 24 947 37,2% 28 Pla de l'Estany 25 555 37,3% 16 Conca de Barberà 26 448 38,0% 01 Alt Camp 27 1.321 38,2% 00 Catalunya 214.977 38,2% 41 Vallès Oriental 28 12.330 38,6% 17 Garraf G f 29 44.666 666 38 6% 38,6% 11 Baix Llobregat 30 23.662 38,8% 13 Barcelonès 31 61.282 39,1% 40 Vallès Occidental 32 28.663 39,4% 06 Anoia 33 4.171 39,8% 07 Bages 34 5.883 40,6% 29 Priorat 35 206 41,6% 21 Maresme 36 14.707 42,0% 24 Osona 37 5.211 43,5% 19 Garrotxa 38 1.384 43,6% 37 Terra Alta 39 223 45,1% 14 Berguedà 40 1.220 45,1% 31 Ripollès 41 696 47,1%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

DONES ATURADES REGISTRADES ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

RK 25 15 24 21 1 41 31 20 9 12 30 26 22 37 2 23 36 5 29 16 35 7 17 40 4 14 10 11 38 13 33 32 8 28 27 19 6 18 3 34 39

R = rànquing AR dones % AR dones (des'10) (des'10) 266.025 47,3% 1.636 47,3% 4.725 44,2% 3.645 47,1% 441 46,1% 42 30,7% 5.529 52,7% 6.987 48,2% 7.027 46,1% 2.611 42,6% 4.799 44,2% 29.322 48,1% 4.902 47,4% 73.275 46,8% 1.330 49,2% 291 35,9% 552 46,8% 5.918 49,0% 394 41,5% 1.524 48,1% 5.872 44,5% 17.068 48,8% 2.102 42,5% 1.141 44,8% 6.120 51,1% 316 41,3% 153 44,2% 929 42,9% 655 44,1% 244 49,3% 584 44,2% 716 48,5% 583 48,4% 6.244 42,6% 6.463 47,8% 416 47,7% 8.913 45,0% 207 41,8% 1.078 45,0% 119 37,9% 35.374 48,7% 15.778 49,4%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur constituït per dones AR dones % AR dones 0,0% (des'10) (des'10) Comarca RK 05 Alta Ribagorça 1 42 30,7% 15 Cerdanya 2 291 35,9% 39 Val d'Aran 3 119 37,9% 25 Pallars Jussà 4 316 41,3% 18 Garrigues 5 394 41,5% 37 Terra Alta 6 207 41,8% 22 Montsià 7 2.102 42,5% 33 Segrià 8 6.244 42,6% 09 Baix Ebre 9 2.611 42,6% 27 Pla d'Urgell 10 929 42,9% 28 Pla de l'Estany 11 655 44,1% 10 Baix Empordà 12 4.799 44,2% 30 Ribera d'Ebre 13 584 44,2% 26 Pallars Sobirà 14 153 44,2% 02 Alt Empordà 15 4.725 44,2% 20 Gironès 16 5.872 44,5% 23 Noguera 17 1.141 44,8% 38 Urgell 18 1.078 45,0% 36 Tarragonès 19 8.913 45,0% 08 Baix Camp 20 7.027 46,1% 04 Alt Urgell 21 441 46,1% 13 Barcelonès 22 73.275 46,8% 16 Conca de Barberà 23 552 46,8% 03 Alt Penedès 24 3.645 47,1% 01 Alt Camp 25 1.636 47,3% 00 Catalunya 266.025 47,3% 12 Baix Penedès 26 4.902 47,4% 35 Solsonès 27 416 47,7% 34 Selva 28 6.463 47,8% 19 Garrotxa 29 1.524 48,1% 11 Baix Llobregat 30 29.322 48,1% 07 Bages 31 6.987 48,2% 32 Segarra 32 583 48,4% 31 Ripollès 33 716 48,5% 40 Vallès Occidental 34 35.374 48,7% 21 Maresme 35 17.068 48,8% 17 Garraf 36 5.918 49,0% 14 Berguedà 37 1.330 49,2% 29 Priorat 38 244 49,3% 41 Vallès Oriental 39 15.778 49,4% 24 Osona 40 6.120 51,1% 06 Anoia 41 5.529 52,7%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 20,0%

40,0%

60,0%

PERSONES ESTRANGERES ATURADES REGISTRADES ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 16 39 21 13 29 1 8 23 19 30 5 11 12 2 38 18 6 26 15 31 4 24 36 28 32 33 41 25 9 20 10 40 37 14 22 27 17 34 35 3 7

R = rànquing AR % AR estrangers estrangers (des'10) (des'10) 131.294 23,3% 857 24,8% 4.234 39,6% 2.007 25,9% 229 24,0% 41 29,9% 1.599 15,2% 2.842 19,6% 4.232 27,8% 1.565 25,5% 3.595 33,1% 11.206 18,4% 2.438 23,6% 37.421 23,9% 457 16,9% 321 39,6% 299 25,4% 2.247 18,6% 274 28,9% 785 24,8% 4.566 34,6% 6.309 18,0% 1.388 28,1% 950 37,3% 3.558 29,7% 267 34,9% 121 35,0% 913 42,2% 419 28,2% 97 19,6% 339 25,7% 295 20,0% 483 40,1% 5.772 39,3% 3.274 24,2% 235 26,9% 5.855 29,6% 124 25,1% 854 35,6% 114 36,3% 12.529 17,2% 6.183 19,4%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'aturats que són persones estrangeres R = rànquing AR % AR estrangers estrangers 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% (des'10) (des'10) Comarca R 06 Anoia 1 1.599 15,2% 14 Berguedà 2 457 16,9% 40 Vallès Occidental 3 12.529 17,2% 21 Maresme 4 6.309 18,0% 11 Baix Llobregat 5 11.206 18,4% 17 Garraf 6 2.247 18,6% 41 Vallès Oriental 7 6.183 19,4% 07 Bages 8 2.842 19,6% 29 Priorat 9 97 19,6% 31 Ripollès 10 295 20,0% 00 Catalunya 131.294 23,3% 12 Baix Penedès 11 2.438 23,6% 13 Barcelonès 12 37.421 23,9% 04 Alt Urgell 13 229 24,0% 34 Selva 14 3.274 24,2% 19 Garrotxa 15 785 24,8% 01 Alt Camp 16 857 24,8% 37 Terra Alta 17 124 25,1% 16 Conca de Barberà 18 299 25,4% 09 Baix Ebre 19 1.565 25,5% 30 Ribera d'Ebre 20 339 25,7% 03 Alt Penedès 21 2.007 25,9% 35 Solsonès 22 235 26,9% 08 Baix Camp 23 4.232 27,8% 22 Montsià 24 1.388 28,1% 28 Pla de l'Estany 25 419 28,2% 18 Garrigues 26 274 28,9% 36 Tarragonès 27 5.855 29,6% 24 Osona 28 3.558 29,7% 05 Alta Ribagorça 29 41 29,9% 10 Baix Empordà 30 3.595 33,1% 20 Gironès 31 4.566 34,6% 25 Pallars Jussà 32 267 34,9% 26 Pallars Sobirà 33 121 35,0% 38 Urgell 34 854 35,6% 39 Val d'Aran 35 114 36,3% 23 Noguera 36 950 37,3% 33 Segrià 37 5.772 39,3% 15 Cerdanya 38 321 39,6% 02 Alt Empordà 39 4.234 39,6% 32 Segarra 40 483 40,1% 27 Pla d'Urgell 41 913 42,2%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

ATUR REGISTRAT PROCEDENT DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla Pl de d l'Estany l'E t 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 2 24 6 28 41 5 7 33 37 36 15 27 9 23 40 8 19 22 1 25 17 32 26 10 38 29 14 12 4 21 13 11 30 16 34 31 35 20 39 18 3

R = rànquing AR % AR construcció construcció (des'10) (des'10) 96.735 17,2% 455 13,1% 2.255 21,1% 1.064 13,8% 210 22,0% 61 44,5% 1.426 13,6% 2.041 14,1% 3.674 24,1% 1.584 25,8% 2.784 25,6% 10.216 16,8% 2.259 21,8% 23.076 14,7% 549 20,3% 335 41,4% 167 14,2% 2.184 18,1% 188 19,8% 341 10,8% 2.812 21,3% 5.969 17,1% 1.127 22,8% 549 21,6% 1.823 15,2% 222 29,0% 77 22,3% 358 16,5% 229 15 4% 15,4% 67 13,5% 259 19,6% 240 16,2% 185 15,4% 3.285 22,4% 2.297 17,0% 212 24,3% 4.478 22,6% 124 25,1% 437 18,2% 107 34,1% 12.752 17,5% 4.257 13,3%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur que prové de la construcció AR % AR construcció construcció 0,0% 10,0% 20,0% (des'10) (des'10) Comarca R 19 Garrotxa 1 341 10,8% 01 Alt Camp 2 455 13,1% 41 Vallès Oriental 3 4.257 13,3% 29 Priorat 4 67 13,5% 06 Anoia 5 1.426 13,6% 03 Alt Penedès 6 1.064 13,8% 07 Bages 7 2.041 14,1% 16 Conca de Barberà 8 167 14,2% 13 Barcelonès 9 23.076 14,7% 24 Osona 10 1.823 15,2% 32 Segarra 11 185 15,4% 28 Pla de l'Estany 12 229 15,4% 31 Ripollès 13 240 16,2% 27 Pla d'Urgell 14 358 16,5% 11 Baix Llobregat 15 10.216 16,8% 34 Selva 16 2.297 17,0% 21 Maresme 17 5.969 17,1% 00 Catalunya 96.735 17,2% 40 Vallès Occidental 18 12.752 17,5% 17 Garraf 19 2.184 18,1% 38 Urgell 20 437 18,2% 30 Ribera d'Ebre 21 259 19,6% 18 Garrigues 22 188 19,8% 14 Berguedà 23 549 20,3% 02 Alt Empordà 24 2.255 21,1% 20 Gironès 25 2.812 21,3% 23 Noguera 26 549 21,6% 12 Baix Penedès 27 2.259 21,8% 04 Alt Urgell U ll 28 22 0% 210 22,0% 26 Pallars Sobirà 29 77 22,3% 33 Segrià 30 3.285 22,4% 36 Tarragonès 31 4.478 22,6% 22 Montsià 32 1.127 22,8% 08 Baix Camp 33 3.674 24,1% 35 Solsonès 34 212 24,3% 37 Terra Alta 35 124 25,1% 10 Baix Empordà 36 2.784 25,6% 09 Baix Ebre 37 1.584 25,8% 25 Pallars Jussà 38 222 29,0% 39 Val d'Aran 39 107 34,1% 15 Cerdanya 40 335 41,4% 05 Alta Ribagorça 41 61 44,5%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 30,0% 40,0% 50,0%

ATUR REGISTRAT NO QUALIFICAT (CNO 9) ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

R 39 21 37 4 15 18 35 24 19 28 20 25 6 3 8 41 1 27 12 29 2 7 38 23 17 13 40 30 10 31 16 34 26 14 32 9 22 33 5 11 36

R = rànquing AR CNO 9 % AR CNO 9 (des'10) (des'10) 168.216 29,9% 1.376 39,8% 3.492 32,7% 2.943 38,0% 230 24,1% 42 30,7% 3.352 31,9% 5.496 37,9% 5.109 33,5% 1.979 32,3% 3.754 34,6% 19.684 32,3% 3.477 33,6% 39.477 25,2% 640 23,7% 232 28,6% 472 40,0% 2.811 23,3% 323 34,0% 941 29,7% 4.623 35,0% 8.250 23,6% 1.391 28,1% 997 39,2% 3.970 33,2% 243 31,7% 103 29,8% 864 39,9% 532 35,8% 143 28,9% 481 36,4% 456 30,9% 450 37,4% 4.993 34,0% 4.108 30,4% 319 36,6% 5.704 28,8% 162 32,7% 892 37,2% 76 24,2% 21.493 29,6% 12.136 38,0%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur no qualificat AR CNO 9 % AR CNO 9 0,0% (des'10) (des'10) Comarca R 17 Garraf 1 2.811 23,3% 21 Maresme 2 8.250 23,6% 14 Berguedà 3 640 23,7% 04 Alt Urgell 4 230 24,1% 39 Val d'Aran 5 76 24,2% 13 Barcelonès 6 39.477 25,2% 22 Montsià 7 1.391 28,1% 15 Cerdanya 8 232 28,6% 36 Tarragonès 9 5.704 28,8% 29 Priorat 10 143 28,9% 40 Vallès Occidental 11 21.493 29,6% 19 Garrotxa 12 941 29,7% 26 Pallars Sobirà 13 103 29,8% 00 Catalunya 168.216 29,9% 34 Selva 14 4.108 30,4% 05 Alta Ribagorça 15 42 30,7% 31 Ripollès 16 456 30,9% 25 Pallars Jussà 17 243 31,7% 06 Anoia 18 3.352 31,9% 09 Baix Ebre 19 1.979 32,3% 11 Baix Llobregat 20 19.684 32,3% 02 Alt Empordà 21 3.492 32,7% 37 Terra Alta 22 162 32,7% 24 Osona 23 3.970 33,2% 08 Baix Camp 24 5.109 33,5% 12 Baix Penedès 25 3.477 33,6% 33 Segrià 26 4.993 34,0% 18 Garrigues 27 323 34,0% 10 Baix Empordà 28 3.754 34,6% 20 Gironès 29 4.623 35,0% 28 Pla de l'Estany 30 532 35,8% 30 Ribera d'Ebre 31 481 36,4% 35 Solsonès 32 319 36,6% 38 Urgell 33 892 37,2% 32 Segarra 34 450 37,4% 07 Bages 35 5.496 37,9% 41 Vallès Oriental 36 12.136 38,0% 03 Alt Penedès 37 2.943 38,0% 23 Noguera 38 997 39,2% 01 Alt Camp 39 1.376 39,8% 27 Pla d'Urgell 40 864 39,9% 16 Conca de Barberà 41 472 40,0%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Dades segons primera ocupació sol·licitada.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

R = rànquing 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

ATUR REGISTRAT QUE NO PERCEP CAP PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ ANÀLISI TERRITORIAL Ordenació alfabètica

Comarca 00 Catalunya 01 Alt Camp 02 Alt Empordà 03 Alt Penedès 04 Alt Urgell 05 Alta Ribagorça 06 Anoia 07 Bages 08 Baix Camp 09 Baix Ebre 10 Baix Empordà 11 Baix Llobregat 12 Baix Penedès 13 Barcelonès 14 Berguedà 15 Cerdanya 16 Conca de Barberà 17 Garraf 18 Garrigues 19 Garrotxa 20 Gironès 21 Maresme 22 Montsià 23 Noguera 24 Osona 25 Pallars Jussà 26 Pallars Sobirà 27 Pla d'Urgell 28 Pla de l'Estany 29 Priorat 30 Ribera d'Ebre 31 Ripollès 32 Segarra 33 Segrià 34 Selva 35 Solsonès 36 Tarragonès 37 Terra Alta 38 Urgell 39 Val d'Aran 40 Vallès Occidental 41 Vallès Oriental

RK 30 6 34 41 1 36 10 13 26 15 19 40 27 14 2 20 23 3 5 32 37 25 33 11 29 17 4 8 35 39 28 24 31 9 12 18 16 38 7 22 21

RK = rànquing AR no % AR no prestació prestació (des'10) (des'10) 190.629 33,9% 1.207 34,9% 3.252 30,4% 2.755 35,6% 415 43,4% 37 27,0% 3.820 36,4% 4.670 32,2% 4.989 32,7% 2.094 34,1% 3.567 32,9% 20.253 33,2% 4.017 38,8% 53.498 34,2% 886 32,8% 225 27,8% 392 33,2% 4.081 33,8% 272 28,7% 955 30,1% 4.637 35,1% 12.746 36,4% 1.674 33,8% 900 35,4% 3.894 32,5% 267 34,9% 114 32,9% 640 29,6% 468 31,5% 180 36,4% 486 36,8% 509 34,5% 407 33,8% 5.148 35,1% 4.292 31,7% 284 32,6% 6.543 33,1% 163 32,9% 874 36,4% 98 31,2% 24.264 33,4% 10.656 33,4%

Ordenació segons rànquing ascendent de % d'atur desprotegit AR no % AR no prestació prestació 0,0% (des'10) (des'10) Comarca RK 05 Alta Ribagorça 1 37 27,0% 15 Cerdanya 2 225 27,8% 18 Garrigues 3 272 28,7% 27 Pla d'Urgell 4 640 29,6% 19 Garrotxa 5 955 30,1% 02 Alt Empordà 6 3.252 30,4% 39 Val d'Aran 7 98 31,2% 28 Pla de l'Estany 8 468 31,5% 34 Selva 9 4.292 31,7% 07 Bages 10 4.670 32,2% 24 Osona 11 3.894 32,5% 35 Solsonès 12 284 32,6% 08 Baix Camp 13 4.989 32,7% 14 Berguedà 14 886 32,8% 10 Baix Empordà 15 3.567 32,9% 37 Terra Alta 16 163 32,9% 26 Pallars Sobirà 17 114 32,9% 36 Tarragonès 18 6.543 33,1% 11 Baix Llobregat 19 20.253 33,2% 16 Conca de Barberà 20 392 33,2% 41 Vallès Oriental 21 10.656 33,4% 40 Vallès Occidental 22 24.264 33,4% 17 Garraf 23 4.081 33,8% 32 Segarra 24 407 33,8% 22 Montsià 25 1.674 33,8% 00 Catalunya 190.629 33,9% 09 Baix Ebre 26 2.094 34,1% 13 Barcelonès 27 53.498 34,2% 31 Ripollès 28 509 34,5% 25 Pallars Jussà 29 267 34,9% 01 Alt Camp 30 1.207 34,9% 33 Segrià 31 5.148 35,1% 20 Gironès 32 4.637 35,1% 23 Noguera 33 900 35,4% 03 Alt Penedès 34 2.755 35,6% 29 Priorat 35 180 36,4% 06 Anoia 36 3.820 36,4% 21 Maresme 37 12.746 36,4% 38 Urgell 38 874 36,4% 30 Ribera d'Ebre 39 486 36,8% 12 Baix Penedès 40 4.017 38,8% 04 Alt Urgell 41 415 43,4%

Font: Departament d'Empresa i Ocupació. Fitxer de demandants inscrits al SOC,

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

RK = rànquing 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

CATALUNYA ANÀLISI SECTORIAL DEL MERCAT DE TREBALL

Sectors econòmics Total comarcal Agricultura A - Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (01,02,03) Indústria B - Indústries extractives (05,06,07,08,09) C - Indústries alimentàries, begudes i tabac (10,11,12) C - Indústries tèxtils, confecció, i indústries del cuir i del calçat (13,14,15) C - Indústries del paper, arts gràfiques i suports enregistrats (17,18) C - Indústries químiques i farmacèutiques (20,21) C - Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques (22) C - Indústries altres productes minerals no metàl·lics (23) C - Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl.lics, exc. maquinària (24,25) C - Fabr. prod. informàtics i electrònics, i materials i equips elèctrics (26,27) C - Fabricació maquinària i equips ncaa (28) C - Fabr. vehicles motor, remolcs i semiremolcs, i altres mat. de transport (29,30) C - Altres indústries manufactureres (16,19,31,32,33) D - Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (35) E - Aigua, sanejament i gestió de residus (36,37,38,39) Total indústria Construcció F - Construcció (41,42,43) Serveis G - Venda i reparació vehicles de motor i motocicletes (45) G - Comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles motor (46) G - Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes (47) H - Transport i emmagatzematge (49,50,51,52,53) I - Hostaleria (55,56) J - Informació i comunicacions (58,59,60,61,62,63) K - Activitats financeres i dd'assegurances assegurances (64,65,66) (64 65 66) L - Activitats immobiliàries (68) M - Activitats professionals, científiques i tècniques (69,70,71,72,73,74,75) N - Activitats administratives i serveis auxiliars (77,78,79,80,81,82) O - Administració pública, Defensa i SS obligatòria (84) P - Educació (85) Q - Activitats sanitàries i de serveis socials (86,87,88) R - Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (90,91,92,93) S,T,U - Altres serveis, activitats llars i org. extraterritorials (94,95,96,97,98,99) Total serveis Sense especificar o sense ocupació anterior SE - Sense especificar SOA - Sense ocupació anterior Sectors específics Turisme (491,493,501,503,511,522,55,56,771,773,79,90,91,93) Activitats TIC (261,262,263,264,268,465,582,61,62,631,951, segons definició OCDE) Activitats verdes (02,36,37,38,39,3518,3519) Fonts: - Atur registrat: Departament d'Empresa i Ocupació. Darrera activitat en què ha treballat l'aturat/ada.

Taxa atur registral (TAR) (des '10) 15,9%

Variació atur registrat (des'10 vs des'07) Valor % 111,7% 562.673 100,0%

Atur registrat (des'10)

Variació afiliació SS (des'10 vs març'08) Valor % 3.086.345 100,0% -9,5% Afiliació SS (des'10)

11,9%

9.857

1,8%

368,3%

75.852

2,5%

37,2%

18,5% 12,7% 33,2% 16,7% 10,4% 16,2% 15,4% 19,8% 18,1% 12,7% 10,7% 19,4% 15,5% 14,4% 17,0%

687 10.610 18.707 6.839 5.685 4.616 2.800 16.128 5.049 4.198 5.017 10.196 906 4.146 95.584

0,1% 1,9% 3,3% 1,2% 1,0% 0,8% 0,5% 2,9% 0,9% 0,7% 0,9% 1,8% 0,2% 0,7% 17,0%

126,0% 68,0% 18,9% 89,3% 48,7% 87,7% 166,9% 99,8% 65,3% 99,5% 77,9% 176,8% 556,5% 113,1% 73,4%

3.142 75.313 38.681 34.792 51.864 24.503 15.823 66.627 23.504 29.735 42.619 43.829 5.142 25.091 480.665

0,1% 2,4% 1,3% 1,1% 1,7% 0,8% 0,5% 2,2% 0,8% 1,0% 1,4% 1,4% 0,2% 0,8% 15,6%

-23,3% -4,4% -30,4% -19,4% -8,1% -24,0% -29,2% -27,9% -20,9% -27,2% -26,6% -19,7% -1,9% 3,2% -19,6%

29,4%

96.735

17,2%

170,7%

239.856

7,8%

-39,6%

9,8% 11,6% 13,9% 10,7% 19,3% 10,1% 5 0% 5,0% 15,7% 18,4% 26,0% 5,2% 6,2% 6,6% 12,0% 10,1% 13,1%

5.525 23.619 49.323 17.938 46.117 8.492 3 927 3.927 4.062 37.101 74.440 9.804 9.417 16.579 7.333 17.626 331.303

1,0% 4,2% 8,8% 3,2% 8,2% 1,5% 0 7% 0,7% 0,7% 6,6% 13,2% 1,7% 1,7% 2,9% 1,3% 3,1% 58,9%

109,8% 103,4% 98,6% 150,6% 100,5% 136,7% 101 8% 101,8% 10,3% 595,2% 43,7% 82,0% 103,4% 103,6% 76,1% 124,3% 99,8%

52.205 194.724 317.813 157.267 200.470 79.819 76 286 76.286 23.355 172.991 221.528 183.320 145.480 241.090 56.222 162.002 2.284.572

1,7% 6,3% 10,3% 5,1% 6,5% 2,6% 2 5% 2,5% 0,8% 5,6% 7,2% 5,9% 4,7% 7,8% 1,8% 5,2% 74,0%

-13,7% -10,6% -3,5% -10,1% -6,3% -2,6% -5 8% -5,8% -7,9% -1,0% -13,0% 9,4% 6,7% 10,3% 0,1% -1,3% -3,1%

n.p. n.p.

n.p. 29194

n.p. 5,2%

n.p. 314,5%

5.400 n.p.

0,2% n.p.

43,3% n.p.

n.d. n.d. n.d.

n.d. n.d. n.d.

n.d. n.d. n.d.

n.d. n.d. n.d.

343.167 79.027 28.065

11,1% 2,6% 0,9%

-4,3% -7,6% 6,2%

n.d. = no disponible a més de 2 dígits de la CCAE-2009

"-" = dada no calculable

- Afiliació a la Seguretat Social: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS. Afiliacions de persones amb residència al territori considerat (totes les edats). Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.

Aspectes més rellevants

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

n.p. = no procedeix

CATALUNYA GRÀFIC DE SITUACIÓ I EVOLUCIÓ SECTORIAL DEL MERCAT DE TREBALL Activitats econòmiques amb taxa d'atur registral no estructural (>5%) i volum d'atur registrat superior a l'1% de l'atur del territori Eix horitzontal: Taxa de variació de l'atur registrat (%) (desembre 2010 vs desembre 2007) Eix vertical: Taxa de variació de l'afiliació a la SS (%) (desembre 2010 vs març 2008) Amplada de la bombolla: Taxa d'atur registral (%) (desembre 2010). Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. Pes de l'atur registrat superior a l'1% i fins el 5% Pes de l'atur registrat superior al 5% i fins el 15% Pes de l'atur registrat superior al 15% Total Catalunya

VAR

VAFI

TOTAL -100% 0% Agricultura 50% AGRICULTURA Indústria B - Extractives 40% C - Alimentàries C - Tèxtils C - Paper, gràfiques C - Químiques, farmacèutiques 30% C - Cautxú, plàstics C - Minerals no metàl·lics C - Metal·lúrgia C - Prod. 20% informàtics i elèctrics C - Maquinària C - Vehicles motor C - Altres manufactureres 10% O - Administració D - Energia g i residus E - Aigua INDÚSTRIA R - Art i oci Construcció 0% G - Comerç detall CONSTRUCCIÓ C - Alimentàries Serveis G - Venda i Creparació vehicles - Químiques, farmacèutiques -10% engròs G - Comerç G - Comerç detall N - Activitats auxiliars H - Transport, emmagatzematge I - Hostaleria INDÚSTRIA -20% J - Informació, comunicacions K - Financeres, assegurances L - Immobiliàries M - Activitats professionals -30% C - Tèxtils N - Activitats auxiliars O - Administració P - Educació -40% Q - Sanitat R - Art i oci S,T,U - Altres serveis SERVEIS

100%

15,9% 300% 0,0% 11,9% 0,0%

200%

12,7% 33,2% 16,7% 10,4%

400%

111,7% 500% 0,0% 368,3% 0,0%

600%

-9,5% 700% 0,0% 37,2% 0,0%

68,0% 18,9% 89,3% 48,7%

-4,4% -30,4% -19,4% -8,1%

19,8%

99,8%

-27,9%

19,4%

176,8%

-19,7%

17,0% 0,0% 29,4% 0,0%

73,4% 0,0% 170,7% 0,0%

-19,6% 0,0% M - Activitats professionals -39,6% 0,0%

H - Transport, emmagatzematge11,6% G - Comerç engròs 13,9%

10,7% 19,3% C - Altres manufactureres 10,1%

103,4% 98,6% 150,6% 100,5% 136,7%

-10,6% -3,5% -10,1% -6,3% -2,6%

18,4% 26,0% 5,2% 6,2% 6,6% 12,0% 10,1% 13,1%

595,2% 43,7% 82,0% 103,4% 103,6% 76,1% 124,3% 99,8%

-1,0% -13,0% 9,4% 6,7% 10,3% 0,1% -1,3% -3,1%

Q - Sanitat

AGRICULTURA

P - Educació

S,T,U - Altres serveis J - Informació, comunicacions SERVEIS I - Hostaleria TOTAL

C - Paper, gràfiques

C - Metal·lúrgia

CONSTRUCCIÓ

-50%

Fonts: - Atur registrat: Departament d'Empresa i Ocupació. Darrera activitat en què ha treballat l'aturat/ada. - Afiliació a la Seguretat Social: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS. Afiliacions a Catalunya (totes les edats).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

3- Mercat de Treball a les comarques Mercat de treball i context demogràfic i econòmic Taxa d’atur registrat desembre 2010      Val d’Aran

  

7,0%

 

Pallars Sobirà

Alta Ribagorça

 

11,2%

8,1%

Cerdanya

 

10,8%

Alt Urgell

Alt Empordà

Ripollès

11,3%

17,6%

12,0%

Pallars Jussà 13,4%

Garrotxa

Berguedà

11,9%

14,9%

Solsonès

10,3%

Osona

13,6%

Gironès

15,8%

Noguera

14,9%

13,9%

Segrià

Pla d’Urgell

Urgell

12,1%

13,9%

14,5% 10,5%

9,2%

Ribera d’Ebre 12,7%

Baix Ebre 16,5%

Montsià 15,8%

 

18,0%

Alt Penedès

Baix 15,6% Penedès Garraf

Tarragonès 18,2%

17,2%

17,4%

12,4% Alt Camp

Baix Camp

Vallès Occidental

19,4%

Priorat Terra Alta

Vallès Oriental Anoia

16,3% 11,1%

18,8%

17,0%

11,0%

Conca de Barberà

Garrigues

Selva

Bages

Segarra

25,2%

19,6%

Pla de l’Estany

Baix Barcelonès Llobregat 14,0% 16,2%

Maresme 18,0%

Baix Empordà 19,5%

Comarca de l'ALT CAMP MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

4,5%

2,9%

1,53

Idescat. Padró continu

-4,5% 16,7

-3,6% 16,9

0,74 0,99

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-5,4% -5,3% 90,7%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,43 1,52 1,03

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

15,6% 138,5% 34,1% 19,5% 20,2% 34,2% 47,1% 25,9% 13,8% 38,0% 35,6%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,98 EMO 1,24 EMO 0,93 EMO 1,11 EMO 1,04 EMO EMO 0,90 1,00 EMO 1,11 EMO EMO 0,80 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,27 1,05 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,4 NOPR

NOQU

CONS

1,2

1,00 TAXA 1,00

1,0

1,00

0,8

1,00

0,6

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya 1,00 1,00

VAR

1,00 VOAC T LLDU

1,00 1,00

1,00

VPPA 1,6 1,4 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0

VVAB

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Alt Penedès vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Alt Penedès vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants La comarca de l'Alt Penedès mostra millors resultats que el conjunt català pel que fa a dades d'afiliació, donat que la davallada que experimenta (-5,4%) és la meitat d'intensa que la registrada a nivell de tot Catalunya (-9,5%); evolució de l'ocupació d’alt contingut tecnològic i, creixement de la població de 16 a 64 anys. També es pot destacar la menor proporció d'aturats/ades procedents de la construcció (13,8%) en comparació amb el cas català (17,2%) així com el pes més reduït dels aturats/ades de 45 i més anys (34,2%). D'altra banda, la comarca presenta una situació pitjor que la de Catalunya quant a variació del VAB, ja que es redueix més intensament (-4,5% enfront -3,6%). Dels onze indicadors analitzats en relació amb l'atur registrat, sis mostren resultats més desfavorables en el cas comarcal, entre els quals sobresurt el pes dels treballadors/ores no qualificats en l'atur (38% enfront del 29,9% de promig a Catalunya) i l'elevat increment de l'atur (+138,5%), seguidament, però amb menys intensitat, destaca el pes de la població aturada que té estudis primaris (19,5%) i els estrangers aturats (25,9%).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca de l'ALT URGELL MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

3,5%

2,9%

1,20

Idescat. Padró continu

-2,3% 18,0

-3,6% 16,9

1,37 1,06

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-4,5% 18,2% 93,1%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,53 3,67 1,06

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

8,1% 179,6% 19,7% 37,2% 24,1% 28,5% 30,7% 29,9% 44,5% 30,7% 27,0%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,51 EMO EMO 1,61 EMO 0,54 EMO 2,12 EMO 1,24 EMO 0,75 0,65 EMO EMO 1,28 EMO 2,59 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,03 0,80 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 3,0 NOPR

2,5 2,0

NOQU

1,5 15

CONS

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

1,00 TAXA 1,00

1,00

1,00 1,00

1,00

VAR

1,00

1,0

1,00

0,5

1,00

0,0

1,00

1,00 VOAC T LLDU

1,00 1,00

1,00

VPPA 4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0

VVAB

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Alta Ribagorça vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Alta Ribagorça vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants En l'Alta Ribagorça, la davallada del VAB a causa de la crisi econòmica (-2,3%) no ha estat tan pronunciada com en el conjunt de Catalunya (-3,6%). La població de 16 a 64 anys ha crescut amb més força (+3,5% i +2,9%, respectivament) i l'afiliació també ha presentat millors resultats; el descens del conjunt de l'afiliació a l'Alta Ribagorça ha estat del 4,5% (-9,5% a tot Catalunya) però, sobretot, destacar l'augment de l'ocupació en les activitats d'alt contingut tecnològic on s'ha registrat un increment del 18,2% que contrasta amb el descens experimentat a nivell de tot Catalunya (-10,9%). Tot i que l'increment de l'atur ha estat més intens a la comarca (+179,6%), la taxa d'atur registral és gairebé la meitat de la catalana (8,1% enfront del 15,9%). També destaca el menor pes que tenen els aturats/ades de llarga durada a l'Alta Ribagorça (19,7%) en comparació amb el conjunt català (36,7%), així com la proporció de dones en l'atur (30,7% enfront del 47,3%, respectivament). Entre els aspectes més desfavorables a la comarca sobresurt l'elevat pes que tenen els aturats/ades procedents de la construcció en comparació amb la mitjana catalana (44,5% enfront del 17,2%) i els aturats/ades que tenen estudis primaris (37,2% enfront del 17,5%).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca de l'ANOIA MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

3,9%

2,9%

1,33

Idescat. Padró continu

-7,8% 16,6

-3,6% 16,9

-0,17 0,98

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-12,0% -13,6% 88,8%

-9,5% -10,9% 88,1%

0,73 0,75 1,01

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

17,0% 127,8% 42,5% 27,2% 18,6% 40,6% 48,2% 19,6% 14,1% 37,9% 32,2%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

1,07 EMO EMO 1,14 1,16 EMO 1,55 EMO 0,96 EMO EMO 1,06 1,02 EMO EMO 0,84 EMO 0,82 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,27 0,95 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa NOPR

NOQU

CONS

TEMP 1,6 1,4 1,2 1,0 0,8 08 0,6 0,4 0,2 0,0

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

1,00 TAXA 1,00

1,00

1,00 1,00

1,00

VAR

1,00

1,00

1,00

VOACT

1,00 1,00

1,00 LLDU

1,00

1,00

VPPA 1,4 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0 -0,2

VVAB

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Bages vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Bages vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants En la comarca del Bages, l'impacte de la crisi s'ha deixat sentir amb força; el VAB comarcal ha caigut un 7,8% (-3,6% a Catalunya) i l'afiliació ha experimentat un descens més acusat que el català (-12% i -9,5%, respectivament). Els indicadors d'atur registrat considerats, també són, en la major part dels casos, desfavorables a la comarca si es comparen amb el promig català. En primer lloc, el pes dels aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris és molt superior al Bages (27,2% enfront del 17,5% a tot Catalunya) i també la proporció de treballadors/ores sense qualificació (37,9% i 29,9%, respectivament). El percentatge d'aturats/ades de llarga durada també és força més elevat a la comarca (42,5% enfront del 36,7% català), així com la taxa de variació de l'atur registrat (+127,8% i +111,7%). Els indicadors que són més favorables en el cas de la comarca són el menor percentatge d'aturats/ades procedents de la construcció (14,1% i 17,2%) i d'aturats/ades estrangers (19,6% i 23,3%).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca del BAIX CAMP MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

1,1%

2,9%

0,38

Idescat. Padró continu

-5,7% 15,2

-3,6% 16,9

0,40 0,90

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-8,7% -11,5% 86,9%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,08 0,94 0,99

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

16,2% 111,2% 38,0% 14,8% 18,8% 38,8% 48,1% 18,4% 16,8% 32,3% 33,2%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

1,02 EMO EMO 1,00 EMO 1,04 EMO 0,84 EMO 0,97 EMO 1,02 1,02 EMO EMO 0,79 EMO 0,97 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,08 0,98 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,2 NOPR

1,0 0,8

NOQU

0,6 06

CONS

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

1,00 TAXA 1,00

1,00

1,00 1,00

1,00

VAR

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

1,00 VOAC T LLDU

VPPA 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4

1,00 1,00

1,00

VVAB

0,2 0,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Baix Llobregat vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Baix Llobregat vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants El Baix Llobregat, comarca que aplega el 10,6% de la població de tot Catalunya, té una situació més desfavorable que la mitjana catalana pel que fa als aspectes següents: en primer lloc, entre 2007 i 2009 ha registrat una caiguda de l'activitat econòmica més intensa (-5,7%) que el total de Catalunya (-3,6%); ha experimentat un creixement de població de 16 a 64 anys més suau (+1,1% enfront del 2,9%) i compta amb una renda familiar bruta disponible per habitant inferior al promig català (15,2 i 16,9 milers d'€, respectivament). En relació amb el mercat de treball, té un major percentatge d'aturats/ades no qualificats i d'aturats/ades de llarga durada. Entre els aspectes positius a destacar de la comarca: l'afiliació a la Seguretat Social no ha caigut tant com al conjunt de Catalunya (-8,7% enfront del -9,5%, respectivament), té menor proporció d'aturats/ades estrangers i d'aturats/ades amb estudis fins a primària.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca del BAIX PENEDÈS MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

0,3%

2,9%

0,11

Idescat. Padró continu

n.d. 13,5

-3,6% 16,9

n.d. 0,80

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-11,8% -19,3% 87,1%

-9,5% -10,9% 88,1%

0,76 0,23 0,99

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

15,6% 118,5% 35,7% 19,4% 19,2% 37,4% 45,0% 31,8% 18,9% 36,3% 33,0%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,98 EMO EMO 1,06 EMO 0,97 EMO 1,11 EMO 0,99 EMO 0,98 0,95 EMO EMO 1,36 EMO 1,10 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,21 0,97 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,4 NOPR

NOQU

CONS

1,2

1,00 TAXA 1,00

1,0

1,00

0,8

1,00

0,6

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya 1,00

VPPA 1,0 0,8

1,00

VAR

1,00

LLDU

VOACT

0,6 0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

RFDB

1,00 1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Barcelonès Sud vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Barcelonès Sud vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants Tot i que el conjunt del Barcelonès presenta una situació més favorable que Catalunya, si se centra l'anàlisi en el Barcelonès Sud s'observa més aviat el contrari. En aquesta zona (igual com succeeix amb el Barcelonès Nord), hi ha aspectes que no han evolucionat positivament, destacant la destrucció d'ocupació: l'afiliació a la SS de la comarca i l'ocupació d'alt contingut tecnològic ha caigut (-11,8% i -19,3%, respectivament) molt més que a Catalunya (-9,5% i -10,9%). Té una renda familiar disponible bruta per habitant (13,5 milers d'€) inferior a la mitjana catalana (16,9). En relació amb l'atur, la taxa d'atur de la zona (15,6%) és similar a la de Catalunya (15,9%), però té un elevat percentatge d'aturats/ades estrangers, no qualificats, amb formació fins a primària i provinents de la construcció, aspectes que mostren una posició més desfavorable respecte de Catalunya.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca del BERGUEDÀ MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Indicadors Període Comarca Catalunya Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 2,8% 2,9% VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics 2009 vs 2007 -5,9% -3,6% VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2008 17,4 16,9 RFDB RFDB per habitant (milers €) 2 Indicadors d'ocupació i nova contractació -9,6% -9,5% VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 -35,8% -10,9% VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 89,6% 88,1% Indicadors d'atur registrat (AR) des '10 14,9% 15,9% TAXA Taxa d'atur registral 3 des'10 vs des'07 89,0% 111,7% VAR Taxa variació atur registrat des '10 46,1% 36,7% LLDU % AR llarga durada 4 PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 12,1% 17,5% =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

3,1%

2,9%

1,07

Idescat. Padró continu

-9,0% 17,5

-3,6% 16,9

-0,52 1,04

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-7,7% -13,9% 95,4%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,19 0,73 1,08

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

12,4% 91,7% 35,5% 19,5% 20,4% 38,0% 46,8% 25,4% 14,2% 40,0% 33,2%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,78 EMO EMO 0,82 0,97 EMO 1,11 EMO 1,05 EMO EMO 0,99 0,99 EMO EMO 1,09 EMO 0,82 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,34 0,98 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,4 NOPR

NOQU

CONS

1,2

1,00 TAXA 1,00

1,0

1,00

0,8

1,00

0,6

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

VPPA 1,5

1,00 1,0 1,00

VAR

1,00 VOACT 1,00 LLDU

1,00

1,00

0,5 0,0

VVAB

-0,5 -1,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Conca de Barberà vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Conca de Barberà vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants La Conca de Barberà presenta una situació menys favorable que Catalunya quant al pes en l’atur de certs col·lectius, fonamentalment per una major proporció de treballadors/ores no qualificats i de població amb estudis primaris.Alhora, el descens del VAB comarcal ha estat molt més acusat (-9%) que la mitjana catalana (3,6%) i l'ocupació d'alt contingut tecnològic també ha caigut amb més força. Addicionalment, la proporció de contractes temporals resulta més elevada que el promig català. En canvi, l’augment de l'atur comarcal registrat entre la fi de 2007 i de 2010 (+91,7%) és menor que el registrat pel total de Catalunya (+111,7%), de manera que la taxa d'atur registral queda 2,5 punts per sota. A destacar també la menor incidència de l'atur procedent de la construcció, així com la menor pèrdua d'afiliast/ades a la SS residents al territori (-7,7% enfront de -9,5%).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca del GARRAF MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

2,3%

2,9%

0,77

Idescat. Padró continu

1,2% 18,4

-3,6% 16,9

2,34 1,09

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-4,9% -5,5% 92,3%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,48 1,50 1,05

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

10,5% 142,7% 32,9% 24,2% 21,6% 35,9% 41,5% 28,9% 19,8% 34,0% 28,7%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,66 EMO EMO 1,28 EMO 0,90 EMO 1,38 EMO 1,11 EMO 0,94 0,88 EMO EMO 1,24 EMO 1,15 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,14 0,85 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,4 NOPR

NOQU

CONS

1,2

1,00 TAXA 1,00

1,0

1,00

0,8

1,00

0,6

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

VPPA 2,5

1,00 2,0 1,00

VAR

1,00 VOAC T LLDU

1,00 1,00

1,00

1,5 1,0

VVAB

0,5 0,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Garrigues vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Garrigues vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants La situació econòmica de la comarca de les Garrigues és més favorable que en el conjunt de Catalunya, ja que entre 2007 i 2009 va registrar un creixement econòmic de l'1,2% (mentre que a Catalunya va caure un 3,6%) i té una renda familiar bruta disponible superior a la mitjana catalana (18,4 milers d' € enfront de 16,9). Pel que fa al mercat laboral, els indicadors d'ocupació mostren millors resultats que a Catalunya: durant el període de crisi l'afiliació ha caigut menys (4,9%) que a Catalunya (-9,5%) i l'ocupació en activitats d'alt contingut tecnològic també ha registrat un menor descens (-5,5% enfront del -10,9%). En relació amb l'atur, la comarca presenta una taxa d'atur inferior a la mitjana catalana (5,4 punts per sota), té menys atur de llarga durada, menor percentatge d'aturats/ades sense prestació i la proporció de dones aturades és força menor. Però, també hi ha aspectes negatius com el major increment de l'atur (entre desembre de 2007 i desembre de 2010 s'ha incrementat un 142,7%; 111,7% en el cas de Catalunya). O el major percentatge d'aturats/ades amb estudis primaris, no qualificats, estrangers i procedents de la construcció.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca de la GARROTXA MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

6,1%

2,9%

2,07

Idescat. Padró continu

-2,8% 15,8

-3,6% 16,9

1,22 0,93

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-1,4% -0,8% 90,7%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,85 1,92 1,03

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

15,8% 186,6% 33,6% 15,5% 20,2% 34,1% 42,5% 28,1% 22,8% 28,1% 33,8%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,99 EMO EMO 1,67 EMO 0,92 EMO 0,88 EMO 1,04 EMO 0,89 0,90 EMO EMO 1,20 EMO 1,33 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 0,94 1,00 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa NOPR

NOQU

CONS

TEMP 1,8 1,6 1,4 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

1,00 TAXA 1,00

1,00 2,0

1,00 1,00

1,00

VAR

1,00

1,00 VOAC T

1,00 1,00 1,00

VPPA 2,5

LLDU

1,00 1,00

1,00

1,5 1,0

VVAB

0,5 0,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Montsià vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Montsià vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants A la comarca del Montsià s'ha produït durant els tres darrers anys un fort increment de la població de 16 a 64 anys, és a dir, de la població en edat de treballar (+6,1% enfront del +2,9%). L'ocupació ha disminuït però molt menys que a Catalunya (-1,4% enfront del -9,5%), de fet, si es considera l'ocupació d'alt contingut tecnològic es podria dir que pràcticament no s'ha perdut ocupació (reducció de tan sols un 0,8% enfront del -10,9% registrat a tot Catalunya). La proporció d'aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris i els que tenen 45 i més anys a la comarca és menor, però, hi ha aspectes en els quals la comarca no té una posició tan avantatjosa, per exemple, té una elevada proporció d'aturats/ades provinents de la construcció i d'aturats/ades estrangers. A més, ha registrat un increment d'atur (+186,6%) molt més fort que el de Catalunya (+111,7%), en aquest cas ha pogut influir l'increment de població en edat de treballar abans esmentat (+6,1%), que no ha pogut ser absorbit pel mercat laboral. Malgrat aquest major augment de l'atur, la taxa d'atur de la comarca és gairebé idèntica a la catalana (15,8% i 15,9%, respectivament).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca de la NOGUERA MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

5,0%

2,9%

1,71

Idescat. Padró continu

3,8% 18,7

-3,6% 16,9

3,05 1,11

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-7,1% 23,2% 89,2%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,25 4,13 1,01

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

13,4% 160,5% 27,4% 26,5% 23,5% 35,6% 41,3% 34,9% 29,0% 31,7% 34,9%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,84 EMO EMO 1,44 0,75 EMO 1,51 EMO 1,21 EMO EMO 0,93 0,87 EMO EMO 1,49 EMO 1,69 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,06 1,03 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa NOPR

NOQU

CONS

TEMP 1,8 1,6 1,4 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

1,00 TAXA 1,00

1,00 4,0

1,00 1,00

1,00

VAR

1,00

1,00 VOAC T

1,00 1,00 1,00

VPPA 5,0

LLDU

1,00 1,00

1,00

3,0 2,0

VVAB

1,0 0,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Pallars Jussà vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Pallars Jussà vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants La comarca del Pallars Jussà ha registrat durant el període de crisi un fort creixement de l'activitat econòmica (+3,8%), fet que contrasta amb la recessió viscuda en el conjunt de Catalunya (-3,6%). També s'ha produït un fort increment de la població de 16 a 64 anys (+5% enfront del +2,9% a Catalunya) i, sobretot, destaca la creació d'ocupació d'alt contingut tecnològic, que ha augmentat un 23,2% mentre a Catalunya s'ha reduït un 10,9%. La comarca té una taxa d'atur (13,4%) que se situa clarament per sota de la mitjana catalana (15,9%) i un menor percentatge d'aturats/ades de llarga durada (27,4% enfront del 36,7%) i de dones aturades (41,3% enfront del 47,3%). Però, també hi ha aspectes on la situació és més desfavorable, com el major percentatge d'aturats/ades provinents de la construcció, amb formació fins a primària, estrangers i menors de 30 anys; a més de l'important increment d'atur registrat entre desembre de 2007 i desembre de 2010 (+160,5%), molt per sobre de la mitjana catalana (+111,7%).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca del PALLARS SOBIRÀ MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

5,8%

2,9%

1,96

Idescat. Padró continu

0,4% 17,7

-3,6% 16,9

2,10 1,04

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-4,8% -15,5% 88,3%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,50 0,58 1,00

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

10,3% 116,0% 34,9% 19,3% 21,4% 37,3% 44,1% 28,2% 15,4% 35,8% 31,5%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,65 EMO EMO 1,04 0,95 EMO 1,10 EMO 1,10 EMO EMO 0,98 0,93 EMO EMO 1,21 EMO 0,90 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,20 0,93 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,4 NOPR

NOQU

CONS

1,2

1,00 TAXA 1,00

1,0

1,00

0,8

1,00

0,6

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

VPPA 2,5

1,00 2,0 1,00

VAR

1,00 VOAC T LLDU

1,00 1,00

1,00

1,5 1,0

VVAB

0,5 0,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Pla de l'Estany vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Pla de l'Estany vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants La situació econòmica de la comarca del Pla de l'Estany és, d'entrada, més favorable que la de la mitjana catalana, ja que ha registrat un increment de l'activitat econòmica (+0,4%, mentre que a Catalunya ha caigut un 3,6%) i l'afiliació ha disminuït (-4,8%) menys que a Catalunya (-9,5%). A més, presenta una taxa d'atur (10,3%) força inferior a la mitjana catalana (15,9%). Si bé hi ha certs aspectes més negatius com són la major destrucció d'ocupació d'alt contingut tecnològic (15,5% enfront del -10,9%) i l'elevat percentatge d'aturats/ades no qualificats (35,8% enfront del 29,9%) i aturats/ades estrangers (28,2% enfront del 23,3%).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca del PLA D'URGELL MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

3,3%

2,9%

1,13

Idescat. Padró continu

-1,4% 17,0

-3,6% 16,9

1,62 1,00

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

3,1% 3,9% 93,9%

-9,5% -10,9% 88,1%

2,33 2,36 1,07

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

11,1% 119,0% 31,3% 11,9% 21,8% 41,6% 49,3% 19,6% 13,5% 28,9% 36,4%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,70 EMO EMO 1,07 EMO 0,85 EMO 0,68 EMO 1,13 EMO 1,09 1,04 EMO EMO 0,84 EMO 0,79 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 0,97 1,07 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,2 NOPR

1,0 0,8

NOQU

0,6 06

CONS

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

1,00 TAXA 1,00

1,00 2,0

1,00 1,00

1,00

VAR

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

VPPA 2,5

1,00 VOAC T LLDU

1,00 1,00

1,00

1,5 1,0

VVAB

0,5 0,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Priorat vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Priorat vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants L'economia del Priorat ha experimentat un retrocès menor que el conjunt de Catalunya (-1,4% i -3,6%, respectivament). L'ocupació ha evolucionat favorablement a la comarca, ja que experimenta un creixement del 3,1% mentre que a Catalunya es produeix una caiguda del 9,5% (en el cas de les activitats d'alt contingut tecnològic l'increment comarcal ha estat del 3,9% enfront d'un descens del 10,9% a Catalunya). Entre els indicadors d'atur, els més favorables a la comarca que a Catalunya són la proporció d'aturats/ades de llarga durada (31,3% enfront del 36,7%), la proporció d'aturats/ades amb estudis primaris (11,9% i 17,5%, respectivament), la d'aturats/ades estrangers (19,6% i 23,3%) i la d'aturats/ades procedents de la construcció (13,5% i 17,2%). També és més reduïda la taxa d'atur registral (11,1% enfront del 15,9% català). Com a aspectes més desfavorables per a la comarca destaquen les proporcions d'aturats/ades menors de 30 anys, de 45 i més anys i de persones sense prestació.

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca de la RIBERA D'EBRE MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

5,8%

2,9%

1,96

Idescat. Padró continu

0,8% 17,5

-3,6% 16,9

2,21 1,03

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-7,1% -27,2% 79,7%

-9,5% -10,9% 88,1%

1,25 -0,49 0,91

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

11,0% 158,9% 38,8% 37,5% 17,5% 34,1% 48,4% 40,1% 15,4% 37,4% 33,8%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

0,69 EMO 1,42 EMO 1,06 EMO 2,14 EMO 0,90 EMO EMO 0,89 1,02 EMO 1,72 EMO EMO 0,89 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,25 1,00 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 2,5 NOPR 2,0 NOQU

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

1,00 TAXA 1,00

1,00

1,00

1,5

1,00

1,0

1,00

1,00

1,00 CONS

0,5

1,00

0,0

1,00

1,00

VAR

2,0 1,5 1,0 0,5

VOACT 1,00 LLDU

VPPA 2,5

1,00

1,00

VVAB

0,0 -0,5

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Segarra vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Segarra vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants El VAB de la Segarra ha augmentat un 0,8%, a diferència del que s'observa al conjunt de Catalunya, on s'ha produït un descens del 3,6%. Pel que fa a l'ocupació, l'afiliació total ha caigut menys a la comarca (-7,1% enfront del -9,5% del conjunt català), però en el cas de les activitats d'alt contingut tecnològic s'ha registrat un pitjor comportament a la Segarra (-27,2% enfront del -10,9%). Pel que fa a la contractació, el 79,7% dels contractes laborals formalitzats el 2010 són temporals, proporció força inferior a la mitjana catalana (88,1%). En relació amb l'atur, com a aspectes favorables a la Segarra sobresurt una moderada taxa d'atur registral (11% enfront del 15,9% al conjunt català) i les menors proporcions d'aturats/ades de 45 i més anys (34,1% i 38,2%, respectivament), la d'aturats/ades procedents de la construcció (15,4% i 17,2%) i la proporció d'aturats/ades fins a 29 anys (17,5% enfront del 19,4%). Entre els indicadors que presenten un resultat pitjor a la comarca, destacar la proporció d'aturats/ades sense estudis o amb estudis primaris (37,5% enfront del 17,5%) i la d'aturats/ades estrangers (40,1% enfront del 23,3%) i el major creixement de l'atur (158,9% enfront del 111,7%).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca del SEGRIÀ MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

7,5%

2,9%

2,57

Idescat. Padró continu

-2,9% 15,5

-3,6% 16,9

1,18 0,92

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-11,6% -10,2% 86,1%

-9,5% -10,9% 88,1%

0,78 1,06 0,98

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

18,8% 107,0% 32,8% 15,6% 20,4% 36,9% 47,8% 24,2% 17,0% 30,4% 31,7%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

1,18 EMO 0,96 EMO 0,89 EMO 0,89 EMO 1,05 EMO EMO 0,97 1,01 EMO 1,04 EMO EMO 0,99 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,02 0,94 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,2 NOPR

1,0 0,8

NOQU

0,6 06

CONS

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya

1,00 TAXA 1,00

1,00

1,00 1,00

1,00

VAR

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

1,00 VOAC T LLDU

VPPA 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0

1,00 1,00

1,00

VVAB

0,5 0,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Selva vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Selva vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants La Selva és una comarca que presenta uns resultats foça semblants al promig de Catalunya en la major part d'indicadors que s'analitzen. Entre els indicadors més favorables a nivell comarcal sobresurt l'augment de la població de 16 a 64 anys (+7,5% enfront del +2,9% en el conjunt català), el menor descens del VAB (-2,9% i -3,6%, respectivament) i, pel que fa a l'atur, el pes més reduït dels aturats/ades de llarga durada (32,8% enfront del 36,7% en el cas català) i dels aturats/ades que com a molt tenen estudis primaris (15,6% i 17,5%, respectivament). La resta d'indicadors d'atur són molt semblants al promig de Catalunya. Només es pot destacar un indicador significativament menys favorable en el cas comarcal, la taxa d'atur registral (18,8% enfront del 15,9% de promig a Catalunya).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

Comarca del SOLSONÈS MERCAT DE TREBALL I CONTEXT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC Període Indicadors Indicadors demogràfics 2010 vs 2007 VPPA Taxa variació població 16-64 anys Indicadors econòmics VVAB Taxa variació VAB pb (pb=preus bàsics) 2009 vs 2007 2 2008 RFDB RFDB per habitant (milers €) Indicadors d'ocupació i nova contractació VAFI Taxa variació afiliats SS residents al territori des'10 vs març'08 des'10 vs març'08 VOACT Taxa variació ocupacions alt contingut tecnològic TEMP % contractes temporals 2010 Indicadors d'atur registrat (AR) 3 des '10 TAXA Taxa d'atur registral VAR Taxa variació atur registrat des'10 vs des'07 4 des '10 LLDU % AR llarga durada PRIM % AR estudis fins a primaris des '10 =45 % AR 45 i més anys des '10 des '10 DONA % AR dones ESTR % AR estrangers des '10 CONS % AR construcció des '10 NOQU % AR treballadors no qualificats (CNO 9) des '10 des '10 NOPR % AR sense protecció per prestació NOTES: 1 La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:

Comarca Catalunya

Ràtio

1

Font

3,3%

2,9%

1,12

Idescat. Padró continu

-6,7% 16,1

-3,6% 16,9

0,15 0,95

CatalunyaCaixa Idescat (dades provisionals)

-9,6% -12,4% 89,3%

-9,5% -10,9% 88,1%

0,99 0,86 1,01

EMO, a partir de dades de la TGSS EMO, a partir de dades de la TGSS EMO (segons territori del lloc de treball)

17,2% 122,6% 39,3% 16,7% 18,2% 38,6% 49,4% 19,4% 13,3% 38,0% 33,4%

15,9% 111,7% 36,7% 17,5% 19,4% 38,2% 47,3% 23,3% 17,2% 29,9% 33,9%

1,08 EMO EMO 1,10 1,07 EMO 0,95 EMO 0,94 EMO EMO 1,01 1,05 EMO EMO 0,83 EMO 0,78 EMO (segons 1a ocupació sol·licitada) 1,27 0,98 EMO (fitxer demandants inscrits al SOC) EMO = Departament d'Empresa i Ocupació

- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor comarcal / valor català - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor comarcal / valor català) 2 RFDB = renda familiar disponible bruta. La ràtio és l'índex publicat per Idescat / 100. 3 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat. 4 Llarga durada: 6 mesos o més a l'atur pels joves de menys de 25 anys, 12 mesos o més per la resta.

Indicadors d'interpretació negativa TEMP 1,4 NOPR

NOQU

CONS

1,2

1,00 TAXA 1,00

1,0

1,00

0,8

1,00

0,6

1,00

0,4

1,00

0,2

1,00

0,0

1,00

Indicadors d'interpretació positiva Catalunya 1,00 1,00

VAR

1,00 VOAC T LLDU

VPPA 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4

1,00 1,00

1,00

VVAB

0,2 0,0

1,00 1,00 ESTR

1,00 PRIM

DONA

=45 Ràtio Vallès Oriental vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més desfavorable que la catalana.

Ràtio Vallès Oriental vs Catalunya

Catalunya

INTERPRETACIÓ DEL GRÀFIC Els valors de referència de Catalunya sempre són 1. Valors comarcals de ràtio superiors a 1 indiquen una situació comarcal més favorable que la catalana.

Aspectes més rellevants En el Vallès Oriental s'ha produït un fort descens de l'activitat econòmica durant el període de crisi; entre 2007 i 2009 el VAB de la comarca s'ha reduït un 6,7% enfront del -3,6% registrat a tot Catalunya. L'afiliació a la SS mostra una evolució similar a la mitjana catalana (-9,5%), però l'ocupació d'alt contingut tecnològic ha caigut a la comarca amb més intensitat (-12,4% enfront del -10,9%). Els aspectes analitzats fins al moment mostren una situació més desfavorable per al Vallès Oriental, i els indicadors d'atur avalen aquesta situació: la comarca té una taxa d'atur més elevada (17,2% enfront del 15,9%), ha registrat un major increment d'atur durant el període considerat (+122,6% enfront del +111,7%), té major percentatge d'atur de llarga durada (39,3% enfront del 36,7%) i, sobretot, major percentatge d'aturats/ades no qualificats (38% enfront del 29,9%). Alguns aspectes positius a comentar, el baix percentatge d'aturats/ades provinents de la construcció (13,3%) i estrangers (19,4%), en comparació amb la mitjana catalana (17,2% i 23,3%, respectivament).

Elaboració: Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

4- Les Polítiques Actives d’Ocupació a Catalunya El Reial decret llei 3/2011, de 18 de febrer, de mesures urgents per a la millora de l’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació atorga flexibilitat a les comunitats autònomes per establir els seus propis programes amb la finalitat que les polítiques actives s’ajustin millor a les característiques dels seus demandants i del teixit productiu. La Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball regula les agències privades de col·locació amb ànim de lucre normalitzant una pràctica ja existent. En aquest canvi de context se situa aquesta diagnosi de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya. Per informació en detall de la gestió 2009 i 2010 es poden consultar les fitxes de polítiques actives annexes que recullen dades d’accions, persones beneficiàries i import atorgat per comarca i pel conjunt de Catalunya. També, a l’annex d’aquest apartat hi ha el detall de les convocatòries o convenis inclosos.

• Intermediació laboral La intermediació laboral, segons la Llei 56/2003, d’ocupació (art.20), és el conjunt d’accions que tenen com a objectiu posar en contacte les ofertes de treball amb les persones demandants d’ocupació per a la seva col·locació. La intermediació laboral té com a finalitat proporcionar a les persones treballadores una ocupació adequada a les seves característiques i facilitar a les persones ocupadores els treballadors i treballadores més apropiats als seus requeriments i necessitats. Se sap, malgrat la dificultat de la seva quantificació, que el grau de penetració de la intermediació laboral dels serveis públics d’ocupació és baix. La cerca de persones candidates per les vacants de llocs de treball es fa per múltiples canals i instruments. Per millorar aquesta situació, el SOC ha ampliat la seva intermediació a través de les oficines de Treball amb el Portal Feina Activa que es va posar en marxa al setembre de 2009. El Portal Feina Activa és un portal públic i gratuït que incorpora oferta pública i privada. Llocs de treball gestionats pel SOC 2009

2010

Oficines de Treball

52.115

68.755

Portal Feina Activa

3.342

11.734

55.457

80.488

Total

Font:Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.

En el marc de col·laboració pública-privada, Feina Activa pretén, d’una banda, ampliar el nivell de penetració del servei públic en la intermediació i, de l’altra, localitzar el màxim nombre d’ofertes telemàtiques gestionades per altres operadors per facilitar la cerca de feina. Per això s’ha implementat el que s’anomena col·loquialment l’aranya laboral que és un sistema automatitzat que va a determinades web d’empreses on hi ha ofertes de treball, el sistema recull les ofertes i les presenta a Feina Activa de manera que quan una persona candidata hi està interessada se la deriva al web d’origen. També s’han subscrit dos convenis amb portals privats, infoempleo.com i yaencontre.com . Com s’ha esmentat anteriorment, el context de la intermediació laboral s’ha vist recentment modificat per la normativa estatal que s’ha desenvolupat a Catalunya amb l’Ordre EMO/123/2011, de 15 de juny, per la qual es determina el procediment d’autorització i l’activitat de les agències de col·locació a Catalunya.

 

• Orientació professional per a l’ocupació L’orientació professional per a l’ocupació és un conjunt d’accions i mesures d’informació, acompanyament, motivació i assessorament que, tenint en compte les circumstàncies personals i professionals de la persona beneficiària, li permeten determinar-ne les capacitats i interessos i gestionar-ne la trajectòria individual d’aprenentatge, la recerca d’ocupació o la posada en pràctica d’iniciatives empresarials. L’orientació proporciona a les persones interessades informació i orientació adequades en matèria de formació professional i qualificacions per a l’ocupació. En un context com l’actual d’elevada taxa d’atur, la funció de l’orientació per a l’ocupació pren una importància cabdal. Segons les avaluacions realitzades a l’àmbit europeu allò que més ajuda d’inici a una persona que s’ha quedat sense feina és tenir una atenció personalitzada, un professional de referència, per determinar les seves capacitats i interessos i adoptar decisions educatives, de formació i d’ocupació, en el context de l’aprenentatge al llarg de la vida8. El gran increment de l’atur, un 111,7% entre el 2007 i el 2010, ha fet necessari augmentar el nombre de professionals tècnics orientadors així com reestructurar aquest servei que es prestava bàsicament per agents col·laboradors del SOC finançant el programa Itineraris Personals d’Inserció (IPI). Actualment, l’orientació per a l’ocupació s’ha estructurat en dos nivells: orientació de primer nivell que es desenvolupa a les oficines de Treball i a les Aules actives (Aules de recerca intensiva de feina), i orientació de segon nivell que es porta a terme per les entitats cooperadores i col·laboradores mitjançant els IPI. Oficines de Treball

IPI

Aules Actives*

Tècnics

Persones beneficiàries

Import

Tècnics

Persones beneficiàries

Import

Tècnics

Persones beneficiàries

2009

118

91.484

4.281.158 €

226

28.972

7.450.017 €

24

2.049

2010

233

114.081

5.623.555 €

216

31.161

9.836.895 €

48

2.402

Total Tècnics

Persones beneficiàries

Import

870.744 €

368

122.505

12.601.919 €

2.402.006 €

497

147.644

17.862.456 €

Import

*Només inclou les aules actives conveniades pel SOC

Del pressupost 2010 destinat a polítiques actives el 4,06% correspon a orientació professional. La multiplicitat d’agents que presten serveis d’orientació per a l’ocupació, majoritàriament finançats pel SOC, i la necessitat que aquest servei sigui de la màxima qualitat, especialització, personalització i eficiència possible ha conduit a la creació de la Xarxa d’Orientació Professional de Catalunya que coordinada pel SOC està formada pels agents socials, els ajuntaments, les entitats sense afany de lucre i altres departaments de la Generalitat. Una xarxa necessita d’un aplicació que la sostingui, per això s’ha creat Galileu, un sistema de recollida d’informació que té com a referent conceptual “l’historial clínic” del sistema sanitari, una aplicació que permet guardar l’historial de serveis i programes que han rebut les persones orientades i es pot consultar per qualsevol operador de la Xarxa. En un sistema tan atomitzat com el de les polítiques actives (per la multiplicitat d’operadors que les gestionen i les dificultats sistèmiques perquè les persones puguin fer itineraris professionals coherents) una aplicació d’aquesta naturalesa aporta qualitat i eficiència. A més, Galileu conté materials de suport tècnic per l’orientador i impulsa el treball en xarxa entre tots els professionals, ambdós aspectes cabdals per consolidar un perfil professional que segons diferents anàlisi de prospectiva apunta com a emergent.

• Formació i requalificació Segons el Decret 182/2010 d'ordenació de la formació professional per a l'ocupació a Catalunya, la formació professional per a l’ocupació és el conjunt d'instruments i accions que tenen per objecte impulsar i estendre entre les empreses i les persones treballadores, tant desocupades com ocupades, una formació que respongui a les seves necessitats de qualificació i competitivitat i contribueixi al desenvolupament econòmic i a la cohesió social.                                                              KLUVE, Jochen. “Repensant les polítiques actives d’ocupació en temps de crisi”; Revista electrònica sobre Avaluació de Polítiques Públiques. Ivàlua. Repensant les polítiques actives d'ocupació en temps de crisi (consulta 25.06.11) 8

 

Les finalitats de la formació professional per a l'ocupació són, entre d’altres, afavorir la formació al llarg de la vida de les persones treballadores desocupades i ocupades, millorant la seva capacitació professional i el seu desenvolupament personal; proporcionar a les persones treballadores els coneixements i pràctiques adequats a les competències professionals requerides en el mercat de treball i a les necessitats de les empreses, assegurant la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació entre homes i dones; millorar l'ocupabilitat de les persones treballadores, especialment d'aquelles que tenen més dificultats per a la seva inserció laboral o per al manteniment de la seva ocupació; contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les empreses; i promoure el reconeixement de les competències professionals adquirides per les persones treballadores, a través tant de processos formatius (formals i no formals) com de l'experiència laboral. La formació i la requalificació professional són aspectes claus en el canvi de model productiu que necessita el nostre mercat de treball. En aquest sentit, l’administració, els agents econòmics i socials i la societat en general han pres consciència de la importància de la formació professional, però encara hi ha un llarg camí a recórrer. Del pressupost 2010 del SOC destinat a polítiques actives el 39,69% correspon a formació per a l’ocupació. L’elevada taxa d’atur actual ha comportat la necessitat d’augmentar el nombre de places, l’increment ha estat de 4.977 places a l’e-formació i de 26.807 a les accions formatives adreçades a persones prioritàriament desocupades. A més, ha augmentat la participació de persones en atur en la formació per a persones prioritàriament ocupades, així el 20% de les persones beneficiàries que fan formació via Consorci estan a l’atur (34.275). Persones beneficiàries

Import atorgat

2009

327.655

187.054.472,23 €

2010

342.969

187.818.213,00 €

La formació és una de les polítiques actives més relacionada amb el nivell d’ocupabilitat de les persones. Hi ha indicadors preocupants sobre el nivell de formació i qualificació de la població activa de Catalunya: •

A partir de l’any 2008, i per primer cop, els anys de formació que té la població de 16 anys i més decreix en relació amb els anys anteriors. Aquest fet s’explica, entre altres motius, per les disfuncions del mercat de treball, l’abandonament escolar prematur i per la presència de població immigrant amb menys formació.



El 51% de les persones en atur tenen una ocupabilitat baixa o molt baixa.



El 25,79% de les persones ocupades tenen un nivell educatiu inferior al que correspondria a la qualificació de l’ocupació i el 30,31% per sobre del requerit. Malgrat això, aquesta aproximació a l’ajust oferta-demanda de mà d’obra s’ha de prendre amb precaució perquè probablement seria inferior si l’ajust s’analitzés mitjançant competències professionals i no per nivells educatius.

Mantenir o incrementar l’ocupabilitat de la població activa requereix d’un sistema eficaç de Formació Professional. Per això l’Acord de Govern de 8 de març de 2011 crea un nou model de Formació Professional per adequar-la a les necessitats de les empreses i les persones. L’objectiu d’aquest acord és dissenyar un model d’orientació, capacitació i formació professional davant de la desconnexió existent entre el sistema actual i les exigències reals del mercat. Es preveuen quatre àmbits d’actuació:

 



La promoció social de la formació



La valoració i el reconeixement públic de la formació professional



El desenvolupament d’una nova estratègia per implicar i garantir la participació dels agents socials i de les organitzacions empresarials en la millora de la formació professional



L’establiment dels òrgans de coordinació necessaris per garantir la participació dels departaments i dels agents socials implicats.

Posteriorment, l’Acord de Govern de 19 d’abril de 2011 modifica el Decret 21/1999, de 9 de febrer, de creació del Consell Català de la Formació Professional i estableix una direcció coordinada entre el Consell Català de la Formació Professional i la Comissió del Sistema de Formació i qualificació Professional.. Amb aquests acords s’inicia el procés de canvi cap a un model més flexible centrat en l’ocupabilitat de les persones i en el desenvolupament de competències al llarg de totes les etapes de la vida. D’altra banda, els processos formatius de les persones requereixen temps, per tant, si es vol tenir persones formades i/o qualificades per les necessitats futures del mercat de treball cal planificar la formació des d’una òptica prospectiva. En aquest sentit el CEDEFOP ha portat a terme la investigació New skills for new jobs9 que analitza les qualificacions que seran requerides a Europa a l’horitzó de 2020. En el marc de l’Observatori del Treball i el Pla d’estudis i avaluacions del SOC s’han realitzat alguns estudis per fer una aproximació d’aquesta realitat a Catalunya. ESTRUCTURA OCUPACIONAL CATALUNYA 2000-2010

0: Forces Armades. 1: Direcció d’empreses i de l’administració pública. 2: Tècnics i professionals científics i intel·lectuals. 3: Tècnics i professionals de suport. 4: Administratius. 5: Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerç. 6: Treballadors qualificats en agricultura i pesca. 7: Artesans i treballadors qualificats d’indústries manufactureres, construcció i mineria, tret d’operador. 8: Operadors d’instal·lacions i maquinària; muntadors 9: Treballadors no qualificats. Font: ARTÍS, Manuel. SURIÑACH, Jordi (dir) et al. Necessitats de qualificació professional de les empreses a Catalunya. Barcelona: 2010. (encarregat per l’Observatori del Treball DEMO-SOC).

En el canvi de l’estructura ocupacional d’aquests deu anys s’observa que les qualificacions altes associades a estudis universitaris han guanyat pes (grup 2), les qualificacions mitges associades a la formació secundària obligatòria i postobligatòria del sector industrial decreixen (grups 7 i 8) i les de sector serveis creixen (grups 4 i 5). També han incrementat el seu pes les ocupacions no qualificades associades a estudis primaris (grup 9). Aquesta evolució determina una oferta majoritària del sector serveis en la Formació Professional i alhora fer una formació pel sector industrial lligada a la innovació i la internacionalització. Les ocupacions administratives també han guanyat pes relatiu, cal tenir en compte aquesta dada a l’hora de valorar la sobreoferta de places formatives en la Família Professional d’Administració i Gestió. Un altre indicador que pot orientar les actuacions de formació per l’ocupació i les d’orientació professional és el de les ocupacions que registren nivells d’infraeducació o sobreeducació superiors a la mitjana. A partir de dades de l’EPA, 1 de cada 3 treballadors/res es trobaria en situació de sobreeducació i 1 de cada 4 en situació d’infraeducació.

                                                            

 

CEDEFOP (2008). Future Skill needs in Europe. Medium term forecast, synthesis report. Office for Official Publications of the European Communities, Luxemburg. New skills for new jobs (consulta 25.06.11). 9

 

 

Les ocupacions que registren nivells d’infraeducació superiors a la mitjana: Ocupacions amb un percentatge d'infraeducats superiors a la mitjana. Catalunya 2010 11. Direcció d'empreses 30. Tècnic de les ciències físiques, químiques i enginyeries 40. Empleats en serveis comptables, financers i de serveis de suport a la producció. 71.Treballadors en obres estructurals de la construcció i assimilats 72. Treballadors de finalització de construccions, pintors 76. Mecànics ajustadors de maquinària i equips elèctrics i electrònics 83. Operadors de màquines fixes 85.Maquinista de locomotora, operador de maquinària agrícola 91. Empleats/ades domèstics 98. Peons del transport i descarregadors

També per a la planificació del conjunt de la formació i especialment de la Formació Professional és útil l’estimació de la demanda futura de reposició per jubilació atès que segons la investigació del CEDEFOP el 80% dels futurs llocs de treball seran per aquest motiu. Per això, en la investigació citada anteriorment, es va demanar l’estimació de les ocupacions amb una major demanda per reposició al conjunt de l’economia catalana. Segons els resultats, la demanda total per reposició se situaria per sobre de les 325.000 persones treballadores en els propers anys. Les ocupacions amb una major demanda per reposició serien:

 

Ocupacions amb major demanda per reposició

912 Personal de neteja d'oficines, hotels i treballadors similars Treballadors que es dediquin a tenir cura de persones i similars, llevat dels 512 auxiliars d'infermeria 140 Gerents d'altres empreses amb menys de deu assalariats Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en 430 altres apartats Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos i mercats 533 ambulants Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en 440 altres apartats 911 Empleats domèstics 281 Professors d'ensenyamet primari i infantil 501 Cuiners i altres preparadors de menjars 152 Gerents d'empreses de comerç al detall sense assalariats 761 Mecànics i ajustadors de maquinària 332 Representants de comerç i tècnics de vendes

105.175

Percentil associat a 55 anys 86.5

85.964

85.1

12.843

57.976

78.6

12.384

148.887

92.1

11.703

143.599

94

8.673

137.609

93.8

8.587

85.024 59.188 67.515 33.484 68.371 66.847

90 86.2 88.1 76.2 88.6 89

8.485 8 8.041 7.959 7.815 7.333

863 711 111 222 601

63.987 60.928 24.328 40.218 15.172

88.7 88.3 76 85.9 64.8

7.243 7.159 5.839 5.679 5.348

35.669

85.3

5.258

44.33 19.858

88.6 75.9

5.036 4.792

41.212

88.6

4.69

44.300

89.2

4.612

113 221 511 212 921 272 831

Conductors de camions Paletes i paredadors Directors generals i presidents executius Professors d'ensenyamet secundari Treballadors per compte propi qualificats en activitats agrícoles Emmotlladors, soldadors, planxistes d'estructures metàl·liques i treballadors similars Taxistes i conductors d'automòbils i furgonetes Gerents d'empreses de comerç al detall amb menys de deu assalariats Professionals de suport d'operacions financeres i algunes operacions comercials Professionals de suport de gestió administrativa amb tasques administratives generals Directores d'àrees i departaments especialitzats Professors d'universitats i altres centres d'ensenyament superior Auxiliars d'infermeria i similars Metges i odontòlegs Conserges d'edificis, netejavidres i similars Infermers Operadors de màquines de treballar metalls i altres productes minerals

42.187 18.380 32.479 22.201 15.933 30.736 32.013

89.2 75.4 86.7 80.7 73.8 86.5 88.2

4.565 4.525 4.326 4.296 4.181 4.162 3.794

723 401 513 780

Electricistes de la construcció i similars Auxiliars comptables i financers Perruquers, especialistes en tractaments de bellesa i treballadors similars Treballadors de la indústria de l'alimentació, les begudes i el tabac

34.001 31.640 34.622 32.559

89.1 88.6 90.1 90.7

3.696 3.620 3.428 3.038

Ocupacions

751 861 122 331 341

Nombre d'ocupats

Estimació potencials llocs de treball de reposició 14.209

Font: ARTÍS, Manuel. SURIÑACH, Jordi (dir) et al. Necessitats de qualificació professional de les empreses a Catalunya. Barcelona: 2010 (encarregat per l’Observatori del Treball DEMO-SOC).

A partir de la bibliografia existent es pot considerar que les següents Famílies professionals són les més directament relacionades amb sectors emergents o amb potencialitat de creació d’ocupació (a les fitxes incloses en aquesta diagnosi es pot consultar l’oferta formativa per Famílies professionals):

 



Agrària + Indústria alimentària



Comerç i màrqueting



Energia i aigua



Hostaleria i turisme



Imatge i so



Informàtica i comunicacions



Sanitat



Seguretat i medi ambient



Transport i manteniment de vehicles

Finalment,una altra línia de treball que ha desenvolupat el SOC ha estat impulsar l’avaluació de les politiques actives d’ocupació. Les avaluacions realitzades dels programes de formació ocupacional mostren: •

Un impacte positiu, malgrat que modest, sobre els participants en termes d’inserció laboral, en relació a la formació rebuda i que sembla estabilitzar-se al llarg del temps.



Les persones participants que acaben la formació amb avaluació positiva, a la finalització dels cursos, tenen més possibilitats d’inserció laboral.



Existeixen diferències substancials de resultats d’inserció segons col·lectius, així les dones i les persones en atur de llarga durada participants en els programes són les que obtenen més resultats positius d’inserció en comparació amb persones en atur de característiques similars i que no han fet processos de formació.

• Oportunitats d’ocupació i foment de la contractació S’inclou en aquest àmbit de polítiques actives les accions i mesures que tinguin per objecte incentivar la contractació, la creació d’ocupació o el manteniment dels llocs de treball, ja sigui amb caràcter general o dirigides a sectors o col·lectius específics. Aquest àmbit inclou actualment els Plans d’ocupació. Del pressupost 2010 destinat a polítiques actives el 33,14% correspon a Plans d’ocupació al sector públic i no lucratiu. L’increment interanual que s’observa a la taula següent s’explica pel fet que la Generalitat de Catalunya va incrementar extraordinàriament el pressupost amb 100.000.000 milions d’euros com a política de xoc per fer front a l’elevat increment de l’atur a Catalunya, garantint una cobertura de rendes amb ocupació pública temporal.

2009 2010

Persones beneficiàries

Import atorgat

7.516 22.633

51.590.764,00 € 156.804.132,00 €

Les avaluacions realitzades d’aquest programa a l’àmbit europeu i també específicament a Catalunya mostren que no obté resultats positius en quant a millorar la inserció laboral posterior en el sector privat i que no es dirigeixen amb la intensitat necessària als col·lectius amb més dificultats d’inserció.10 Aquests programes cobreixen una important funció de política passiva per a col·lectius de baixa i molt baixa ocupabilitat però a més de garantir uns ingressos donen una experiència laboral a les persones contractades que ha de ser el més qualificadora possible. L’avaluació sobre els Plans d’ocupació a Catalunya11 encarregada pel SOC va indicar alguns aspectes crítics com ara:                                                              10 11

 

Vegeu nota núm.1 BLASCO, Jaume et al. Plans d’ocupació 2005-2007. Informe final d’avaluació. Barcelona: Ivàlua, 2009. Informe d'avaluació Plans d'ocupació a Catalunya. (consulta 26.06.11)



Les persones beneficiàries dels plans no només no són les persones amb més barreres per accedir al mercat laboral sinó que, de mitjana, són d’ocupabilitat més elevada que la resta de persones a l’atur no seleccionades.



La definició d’objectius del SOC no és unívoca: la normativa reguladora dels plans no conté cap declaració formal d’objectius, els criteris de les convocatòries emfasitzen tant l’interès social del projecte com la millora de l’ocupabilitat del beneficiari o de la beneficiària (i més recentment la contenció de problemes socials)



L’assignació de recursos no es decideix només en funció de la distribució de persones en situació d’atur sinó també de la demanda de plans d’ocupació, que és territorialment força heterogènia.



L’impacte en la inserció laboral dels participants és positiu però en el sector públic i no lucratiu.



D’aquests punts crítics es van desprendre una sèrie de recomanacions que foren en bona part incorporades a les convocatòries 2010. Està pendent de realitzar un seguiment de com han funcionat aquestes modificacions per part del SOC.

• Oportunitats d’ocupació i formació S’inclou en aquest àmbit de polítiques actives les accions i mesures que impliquin la realització d’un treball efectiu en un entorn real i permetin adquirir formació o experiència professional dirigides a la qualificació o inserció laboral. Del pressupost 2010 destinat a polítiques actives el 9,27% correspon a programes d’ocupació i formació. L’increment interanual que s’observa a la taula següent s’explica pel fet que al 2009 no va haver-hi convocatòria d’Escoles taller i al 2010 es van aprovar les convocatòries Noves Cases per a Nous Oficis i SUMA´T que tenen una execució plurianual.

2009 2010

Persones beneficiàries

Import atorgat

1.603 6.034

28.099.599,00 € 43.889.324,00 €

Les elevades taxes d’atur juvenil van requerir d’una redefinició dels programes d’ocupació i formació destinats a menors de 25 anys. L’adaptació del programa Noves Cases per a Nous Oficis ha consistit a: •

Ampliar els sectors del programa incorporant-hi sectors emergents.



Facilitar la incorporació de joves amb nivells de formació mitjos adequats als requeriment de qualificació d’aquests sectors emergents.



Facilitar la incorporació de joves en atur procedents de sectors en crisi per requalificar-los cap als sectors emergents.



Augmentar el nombre de places.



Consolidar mòduls de formació transversals en medi ambient, ofimàtica bàsica, idiomes i seguretat i salut.

El 2010 s’ha afegit un nou programa d’ocupació formació, el projecte Suma’t destinat a joves entre 18 i fins a 25 anys. Les novetats que incorpora són: •

 

Introduir pràctiques en empreses privades a través de contractes laborals de formació, a diferència del programa anterior el contracte laboral es té amb la pròpia entitat local



Atendre especialment joves sense la formació obligatòria assolida i inclou el retorn al sistema educatiu per facilitar l’assoliment del graduat en secundària obligatòria



Tutoria individual intensiva al llarg dels 15 mesos amb acompanyament de la recerca de feina El SOC té planificada enguany una avaluació d’aquests programes que ha d’orientar el disseny futur.

• Promoció del desenvolupament i l’activitat econòmica En un context de crisi com l’actual prenen especial rellevància els programes de desenvolupament local entesos com la “Política pública que té com a objectiu afavorir un procés reactivador de l’economia i dinamitzador de les societats locals que, mitjançant l’aprofitament dels recursos endògens (factors o recursos econòmics, socials, tecnològics, institucionals, d’infraestructures, mediambientals i culturals, no explotats) existents en un territori determinat i la cooperació pública i privada, és capaç d’estimular i fomentar el seu creixement econòmic, creant ocupació amb la finalitat de millorar la qualitat de vida i el benestar social de les poblacions locals”. Tot procés de desenvolupament local té tres objectius generals: •

El creixement econòmic,



La diversificació de l’economia local,



La millora del nivell de vida i l’ocupació de les poblacions locals.12

Els tipus de programes que es desenvolupen en l’àmbit de la promoció del desenvolupament local tenen com a objectiu principal crear les condicions en els territoris perquè es generi i diversifiqui l’activitat econòmica. Son programes que permeten adaptar-se de manera flexible a les realitats socioeconòmiques dels territoris, per tal d’impulsar la creació d’infraestructures materials (per exemple, polígons d’activitat econòmica,...) i de coneixement sostenibles en el temps, a més d’afavorir la inserció sociolaboral de persones en situació de risc d’exclusió sociolaboral mitjançant programes específics.   Alguns dels programes inclosos en aquest àmbit són: els projectes de desenvolupament local/territorial, la contractació de personal tècnic per part de les entitats públiques locals que treballen en el marc d’un pla d’acció, els observatoris locals, els estudis i campanyes i, en general, un conjunt d’eines que permeten la diagnosi i la planificació territorial. Els projectes integrats que s’analitzaran en el següent apartat aporten, respecte a altres polítiques actives d’ocupació, el fet de permetre la combinació, en un mateix projecte, de les polítiques de desenvolupament local amb les polítiques de caire ocupacional. Del pressupost de 2010 destinat a polítiques actives, el 3,48% correspon a programes de desenvolupament local. Cal tenir en compte que bona part de la convocatòria s’executarà l’any 2011. Import atorgat 2009 2010

14.087.160,00 € 16.468.052,00 €

L’important increment de persones beneficiàries s’explica perquè al 2010 es van incorporar accions de suport a les persones (formació i dispositius d’inserció) complementàries al desenvolupament local.

                                                             12

 

 

HERNANDO, Mateo El desenvolupament local. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2007. (Col·lecció Vull saber).

• Projectes integrats Els programes que es desenvolupen en l’àmbit de projectes integrats combinen de manera flexible programes de diversos àmbits de les polítiques actives d’ocupació: desenvolupament local, formació, dispositius d’inserció sociolaboral, programes mixtos d’ocupació i foment de la contractació, programes d’experienciació laboral. La seva finalitat fonamental és la millora de la qualitat de l’ocupació i la cohesió social, incidint en aspectes com l’estabilitat en l’ocupació, el nivell de qualificació, la igualtat d’oportunitats, la integració dels col·lectius amb majors dificultats, l’equilibri territorial, la competitivitat de les empreses i el suport a l’activitat econòmica especialment l’impuls de sectors emergents i innovadors. L’objectiu principal d’aquests programes és, d’una banda, impulsar la generació i la diversificació de l’activitat econòmica dels territoris i d’altra, l’anàlisi i la implementació de projectes ocupacionals de caire innovador orientats a millorar la situació de les persones en situació d’atur. La característica fonamental d’aquests projectes es que hauran de ser innovadors, integrals, sostenibles en el temps i susceptibles de ser transferits. Dels projectes integrats del SOC destaca el programa Treball als barris que va començar de forma pilot l’any 2006 i s’ha consolidat com un model de projecte integrat en el territori. Aquesta orientació metodològica va permetre la posada en marxa el 2008 del Projecte Treball a les 4/7 comarques. Del pressupost 2010 destinat a polítiques actives el 10,36% correspon a Projectes integrats. Import atorgat 2009

24.842.548,00 €

2010

49.022.676,00 €

L’increment interanual que s’observa a la taula s’explica pel fet que al 2010 s’aprova la convocatòria de Projectes innovadors i el conveni amb BCN Activa, ambdós de caràcter plurianual. La diferent relació pressupost/beneficiari el 2009 i el 2010 es deu al fet que els beneficiaris previstos de BCN Activa són 73.649 atesa la programació d’accions d’informació de molt curta durada.

 

CATALUNYA POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 19.004 327.655

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional 3 Projectes integrats (Convenis)* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat 1 187.054

Persones beneficiàries 20.024 342.969

Import atorgat 1 187.818

Accions

9.348 8.788 868

152.862 142.939 31.854

128.251 0 57.778 0 1.026

10.639 7.912 1.473

179.669 126.469 36.831

134.482 51.687 1.649

101 1.760 191 733 620 22.409

1.603 7.516 133.905 10.589 0 481.268

28.100 51.590 13.352 24.843 14.087 319.025

170 1.539 231 829 511 23.304

6.034 22.633 148.844 77.064 0 597.544

43.889 156.804 19.207 49.023 16.468 473.209

0 0 0 0 0

L'import atorgat està en milers d'euros.

2

 Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació 57,4% 68,1%

0,3% 1,6%

1,0% 3,8% 24,9%

27,8% 2,2%

12,9%

2009

2010

39,7%

Oport.ocupació i formació

58,6% 9,3%

Oport.ocupació i foment contrac. 8,8%

Orientació professional Projectes integrats (Convenis)

4

33,1%

4,1%

4,2% 7,8% 4,4%

10,4% 3,5%

2009

2010

13,6%

Oport.ocupació i formació

23,0%

Oport.ocupació i foment contrac.

19,2%

13,9%

Economia social Agent social Privat

66,8%

Projectes integrats

50,1%

Promoció desenv. i activitat econ.

1,5%

1,1%

2009

2010

2009 741,38 €

Públic Altres

2010 846,50 €

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Població a Catalunya Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats 5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats 5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010 Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats 5 (mitjana anual) Any 2009 Any 2010

4,7%

6,2%

Orientació professional

16,2%

Import atorgat per persona beneficiària 4 NOTA:

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

5.059.786 517.059 579.823 12,14%

Sexe Homes

Dones

273.553 305.774

243.506 274.048

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

409.788 450.687

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

22.925 25.946

84.251 103.089

122.321 125.182

181.571 211.534

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

35.860 41.219

573 642

5.553 6.543

Nivell d'estudis Inferior als obligatoris

Any 2009 Any 2010 NOTA:

5

Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

235.052 266.670

128.159 140.810

117.416 130.482

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals agraris

4.1- Accions formatives per famílies professionals

 



Activitats físiques i esportives



Administració i gestió



Agrària



Arts gràfiques



Arts i artesania



Comerç i màrqueting



Edificació i obra civil



Electricitat i electrònica



Energia i aigua



Fabricació mecànica



Formació complementària



Fusta, moble i suro



Hostaleria i turisme



Imatge i so



Imatge personal



Indústria alimentària



Informàtica i comunicacions



Instal·lació i manteniment



Marítimopesquera



Química



Sanitat



Seguretat i medi ambient



Serveis socioculturals i a la comunitat



Tèxtil, confecció i pell



Transport i manteniment de vehicles

FAMÍLIA PROFESSIONAL: ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 13 1.690 € 0,62% 0 - € 0,00% 55 23.992 € 1,14% 0 - € 0,00% 0 - € 33 8.580 € 1,17% 72 14.690 € 0,79% 123 48.218 € 1,31% 17 4.420 € 0,46% 53 23.472 € 1,68% 89 22.958 € 0,31% 11 1.144 € 0,39% 684 283.056 € 0,67% 500 153 31

199.934 € 76.882 € 6.240 €

0,63% 1,53% 0,24%

15 0 0 0 66 0 34 60 8 117 12 0 0 0 38 20 0 0 0 557 15 0 187 0 0 0 291 142

3.900 € - € - € - € 5.148 € - € 8.840 € 61.074 € 1.040 € 9.126 € 3.120 € - € - € - € 4.784 € 18.792 € - € - € - € 120.476 € 18.792 € - € 120.661 € - € - € - € 56.394 € 39.948 €

0,75% 0,00% 0,00% 0,00% 22,60% 0,00% 0,36% 0,45% 0,31% 12,97% 0,20% 0,00%

171 2.883

87.243 € 991.558 €

0,00% 2,68% 6,90% 0,00% 0,00% 0,00% 3,87% 0,29% 0,00% 1,58% 0,00% 0,00%

Aspectes més rellevants A Catalunya, a l'any 2010, l'oferta formativa relacionada amb aquesta família professional no ha estat significativa, menys de l'1%. Quant als beneficiaris de les subvencions les entitats privades i els agents socials són els principals gestors d'aquestes especialitats formatives. La formació en la família d’"Activitats físiques i esportives" té potencialitats d'ocupació en relació amb la indústria turística (turisme, sector primari, comerç i altres serveis relacionats) a les comarques gironines, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i Sobirà, la Val d’Aran i l’Alt Urgell.

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 4,3% 5,7%

Agent social 42,3%

Privat Públic

45,9%

Altres

0,87% 0,88% 1,9% 0,89%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Economia social

Família professional: ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

5 5 -

50

50 -

100

100 > 200

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

200

FAMÍLIA PROFESSIONAL: ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 797 303.327 € 37,77% 981 402.796 € 26,73% 1.629 793.965 € 33,64% 307 97.006 € 59,73% 13 5.070 € 100% 946 425.443 € 33,50% 2.460 1.075.108 € 26,86% 3.290 1.445.891 € 35,16% 1.379 626.096 € 37,22% 1.068 499.011 € 33,78% 7.961 3.854.014 € 27,80% 1.240 630.263 € 44,03% 30.931 13.176.660 € 30,19% 25.693 2.651 2.587

10.675.313 € 1.444.163 € 1.057.184 €

32,34% 26,55% 19,83%

1.171 147 178 1.270 46 591 2.743 4.466 995 340 1.342 131 127 113 378 0 326 343 93 3.892 2.003 107 3.392 242 573 0 11.683 5.954 12.713 4.831 113.192

580.117 € 76.790 € 51.245 € 605.501 € 12.402 € 231.643 € 1.186.895 € 2.396.653 € 403.742 € 217.521 € 743.644 € 66.690 € 31.812 € 65.917 € 165.965 € - € 112.576 € 193.024 € 53.156 € 1.451.852 € 866.076 € 52.683 € 1.511.769 € 92.638 € 257.542 € - € 5.604.556 € 2.693.741 €

58,17% 35,59% 19,18% 23,19% 15,75% 30,62% 28,91% 33,74% 39,07% 37,69% 22,56% 34,29% 60,19% 9,50% 26,64% 0,00% 42,45% 21,08% 24,16% 27,01% 39,29% 43,85% 28,57% 50,95% 37,77%

3.077.006 € 46.137.806 €

34,79% 36,76%

31,24%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants El 31,24% del total de l’oferta formativa correspon a "Administració i gestió" és la família amb més representació a tot Catalunya. D’altra banda, el 15% dels alumnes formats en les especialitats formatives d'aquesta família ho han fet en idiomes. Quant a la formació no presencial els alumnes formats en aquesta família han representat un 15% del total. Cal considerar que el 20% dels alumnes s'han format en especialitats vinculades a l'ofimàtica. Pel que fa a les entitats gestores, més del 50% de la formació d'aquesta família professional l'han dut a terme els agents socials.

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 0,5% 11,5% Agent social Economia social

30,5%

54,7%

Privat Públic

Altres 2,8%

Família professional: ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

500

500 -

1000

1000 > 5000

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

5000

FAMÍLIA PROFESSIONAL: AGRÀRIA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 20 31.161 € 0,95% 0 - € 0,00% 158 83.458 € 3,26% 0 - € 0,00% 0 - € 60 9.812 € 2,12% 29 38.003 € 0,32% 51 49.687 € 0,54% 103 45.505 € 2,78% 60 11.555 € 1,90% 160 111.683 € 0,56% 30 72.343 € 1,07% 435 491.267 € 0,42% 230 205 0

194.647 € 296.620 € - €

0,29% 2,05% 0,00%

0 14 60 0 15 33 139 79 17 79 120 0 0 18 68 40 0 0 0 179 523 15 20 13 0 0 141 122

- € 1.456 € 11.555 € - € 3.900 € 7.722 € 99.485 € 57.248 € 15.912 € 25.285 € 78.038 € - € - € 4.680 € 41.171 € 7.338 € - € - € - € 69.899 € 110.085 € 31.161 € 6.500 € 3.510 € - € - € 144.860 € 85.511 €

0,00% 3,39% 6,47% 0,00%

2.801

1.749.790 €

La formació en la família "Agrària" té potencialitats d'ocupació en relació amb les estratègies de desenvolupament del sector que cerquen diversificar-lo cap a altres sectors com el turisme i el comerç: producció de qualitat; denominacions d’origen; agricultura ecològica; cooperatives de consum; comercialització.

1,71% 1,46% 0,60% 0,67% 8,76% 2,02% 0,00% 1,51% 4,79% 13,79% 0,00% 0,00% 0,00% 1,24% 10,26% 6,15% 0,17% 2,74% 0,00% 0,42% 0,75%

0,91%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 1,8% 18,5%

Agent social Economia social

14,1%

Privat Públic

61,5% 4,1%

Altres

Família professional: AGRÀRIA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

5 5 -

50

50 -

100

100 > 200

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

200

FAMÍLIA PROFESSIONAL: ARTS GRÀFIQUES FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 15 5.400 € 0,31% 0 - € 0,00% 0 - € 15 4.050 € 0,53% 84 69.300 € 0,92% 52 18.720 € 0,56% 73 47.772 € 1,97% 0 - € 0,00% 1.909 1.435.282 € 6,67% 298 192.906 € 10,58% 1.824 1.540.808 € 1,78% 1.488 102 234

1.182.231 € 155.619 € 202.958 €

1,87% 1,02% 1,79%

32 0 15 196 0 18 145 418 0 0 63 0 0 45 0 0 0 0 0 315 0 0 203 0 45 0 816 197

11.520 € - € 4.050 € 134.622 € - € 6.480 € 130.122 € 387.270 € - € - € 27.090 € - € - € 31.752 € - € - € - € - € - € 198.519 € - € - € 238.798 € - € 31.752 € - € 790.958 € 327.807 €

1,59% 0,00% 1,62% 3,58%

373 7.151

246.204 € 5.881.182 €

A l'any 2010 la formació per a l'ocupació en aquesta família professional a Catalunya ha estat poc representativa, un 2,21%. A la comarca del Baix Penedès el pes ha estat més rellevant dirigint la formació al disseny. Quant a entitats beneficiàries tots els sectors han participat en aquest tipus de formació. Els estudis de detecció de necessitats assenyalen mancances de qualificació professional al sector editorial en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC); sobretot pel que fa al procés de producció, a la comunicació i al model de negoci. A més, també hi ha manca de formació en noves xarxes i comunitats virtuals. A les comarques de l’Anoia i el Bages hi ha clústers del sector de les arts gràfiques.

0,93% 1,53% 3,16% 0,00% 0,00% 1,06% 0,00% 3,78% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 2,19% 0,00% 0,00% 1,71% 0,00% 2,97% 2,43% 1,22%

2,21%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 1,1%

23,5%

15,2%

Agent social Economia social

23,4%

Privat Públic

36,7%

Altres

Família professional: ARTS GRÀFIQUES Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

5 5 -

50

50 -

100

100 > 200

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

200

FAMÍLIA PROFESSIONAL: ARTS I ARTESANIA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 17 18.003 € 0,81% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 34 54.270 € 0,37% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 81 96.122 € 2,56% 17 36.267 € 0,06% 0 - € 0,00% 118 114.720 € 0,12% 118 0 0

114.720 € - € - €

0,15% 0,00% 0,00%

15 0 0 0 0 0 0 0 17 0 0 0 0 0 0 0 17 0 0 0 0 17 32 0 0 0 0 17

9.765 € - € - € - € - € - € - € - € 18.003 € - € - € - € - € - € - € - € 18.003 € - € - € - € - € 36.267 € 109.505 € - € - € - € - € 36.267 €

0,75% 0,00% 0,00% 0,00%

382

547.192 €

0,12%

Aquesta família professional quasi no té representació en tota l'oferta formativa. Tot i així, la potenciació d'aquest sector es relaciona amb la indústria turística que compren els sectors: turístic, agrari, comerç i altres serveis.

0,00% 0,00% 0,00% 0,67% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 2,21% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,97% 0,27% 0,00% 0,00% 0,00% 0,10%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010

24,4%

Agent social Economia social Privat

61,3%

14,3%

Públic

Altres

Família professional: ARTS I ARTESANIA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

5 5 -

50

50 -

100

100 > 200

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

200

FAMÍLIA PROFESSIONAL: COMERÇ I MÀRQUETING FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 177 44.609 € 8,39% 106 30.892 € 2,89% 241 94.350 € 4,98% 0 - € 0,00% 0 - € 327 149.381 € 11,58% 478 193.085 € 5,22% 375 193.129 € 4,01% 99 26.460 € 2,67% 90 29.890 € 2,85% 1.505 791.709 € 5,26% 126 49.491 € 4,47% 5.586 2.642.832 € 5,45% 4.496 327 763

2.096.911 € 230.362 € 315.559 €

5,66% 3,28% 5,85%

94 0 0 267 0 80 767 226 352 26 420 48 21 110 15 14 0 105 0 483 196 15 684 18 80 0 2.312 836 1.762 617 18.658

31.936 € - € - € 107.289 € - € 18.980 € 293.406 € 153.965 € 155.824 € 10.764 € 172.869 € 19.860 € 3.024 € 44.310 € 10.419 € 5.460 € - € 35.560 € - € 197.845 € 52.480 € 3.900 € 658.916 € 3.240 € 16.701 € - € 1.171.474 € 298.365 €

4,67% 0,00% 0,00% 4,88%

293.892 € 8.006.307 €

4,15% 8,08% 1,71% 13,82% 2,88% 7,06% 12,57% 9,95% 9,25% 1,06% 4,83% 0,00% 6,45% 0,00% 3,35% 3,84% 6,15% 5,76% 3,79% 5,27% 6,89% 5,16%

5,32%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants El comerç és l’activitat que ocupa més persones a tot Catalunya i només representa el 5,32% de l’oferta formativa total. Els estudis de detecció de necessitats assenyalen mancances de qualificació en: - català i altres idiomes - atenció al client - tècniques de venda - gestió d’estocs - TIC - administració i gestió de l’empresa comercial - comptabilitat - prevenció de riscos - gestió d’equips Cal destacar la manca d'oferta formativa de la família de "Comerç" a les comarques pirineiques de l'Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya i Val d'Aran, així com a la Segarra, Garrigues, Conca de Barberà i Ribera d'Ebre. D'altra banda, a l’Alt i Baix Empordà i al Ripollès hi ha actuacions vinculades a aquesta família professional a través dels programes de promoció econòmica i desenvolupament local del SOC.

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 1,9%

Agent social

27,2% 35,9%

Economia social Privat Públic

30,8%

Altres 4,2%

Família professional: COMERÇ I MÀRQUETING Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 0 - € 0,00% 63 26.732 € 1,72% 29 30.875 € 0,60% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 73 48.185 € 0,80% 209 140.747 € 2,23% 17 36.000 € 0,46% 12 6.240 € 0,38% 1.129 1.285.740 € 3,94% 0 - € 0,00% 1.960 2.411.535 € 1,91% 769 900 291

691.493 € 1.422.035 € 298.007 €

0,97% 9,01% 2,23%

0 14 0 0 0 30 257 48 29 0 166 0 0 201 49 0 17 69 32 290 34 0 238 15 130 0 244 359

- € 5.460 € - € - € - € 15.288 € 269.497 € 50.570 € 10.218 € - € 146.850 € - € - € 116.266 € 93.037 € - € 29.315 € 26.676 € 38.090 € 352.096 € 58.630 € - € 176.101 € 9.750 € 39.644 € - € 286.098 € 439.328 €

0,00% 3,39% 0,00% 0,00%

50 5.764

37.304 € 6.186.272 €

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen que la reconversió del sector s'ha de dirigir cap les les noves formes de construcció, la rehabilitació, les energies renovables, l’estalvi energètic i la internacionalització. A les comarques del Berguedà i Solsonès no hi ha oferta formativa d’aquesta família professional encara que aquest sector ocupa un pes relatiu important en el conjunt de l’ocupació a la comarca. Tot i així, al Berguedà, al Solsonès i al Baix Empordà hi ha actuacions vinculades a la construcció a través del programa "Treball als barris".

1,55% 2,71% 0,36% 1,14% 0,00% 2,79% 0,00% 16,90% 3,45% 0,00% 2,21% 4,24% 8,31% 2,01% 0,67% 0,00% 2,00% 3,16% 8,57%

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 0,8%

33,5%

33,4%

0,73% 2,22%

1,87%

Agent social Economia social Privat Públic

22,1%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

10,1%

Altres

Família professional: EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 28 16.907 € 1,33% 13 5.070 € 0,35% 62 51.245 € 1,28% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 104 147.900 € 1,14% 298 431.639 € 3,18% 165 149.499 € 4,45% 0 - € 0,00% 1.347 1.771.077 € 4,70% 0 - € 0,00% 4.825 4.973.315 € 4,71% 3.134 608 1.083

3.072.140 € 854.975 € 1.046.200 €

3,95% 6,09% 8,30%

0 0 0 400 0 150 172 95 17 0 165 0 0 0 68 0 17 40 17 800 51 0 578 0 17 0 1.623 374

- € - € - € 233.938 € - € 133.070 € 245.970 € 159.443 € 14.619 € - € 183.754 € - € - € - € 45.129 € - € 7.445 € 20.250 € 7.445 € 529.439 € 29.509 € - € 378.378 € - € 14.619 € - € 1.966.263 € 659.572 €

0,00% 0,00% 0,00% 7,30%

11.426

12.175.495 €

3,73%

Aquesta família professional ha representat el 3,73% de la formació d'oferta a Catalunya a l'any 2010. Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificació professional en tècnics elèctrics i electrònics. Destacar que l'oferta formativa existent en l'àmbit de l'electricitat l'aporta un dels Centres d'Innovació i Formació Ocupacional (CIFO).

7,77% 1,81% 0,72% 0,67% 0,00% 2,77% 0,00% 0,00% 4,79% 0,00% 2,21% 2,46% 4,42% 5,55% 1,00% 0,00% 4,87% 0,00% 1,12% 4,83% 2,31%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 4,8%

5,6%

9,0%

Agent social Economia social

33,2%

Privat 47,3%

Públic

Altres

Família professional: ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: ENERGIA I AIGUA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 31 16.120 € 1,47% 0 - € 0,00% 105 46.710 € 2,17% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 696 338.130 € 7,60% 845 248.876 € 9,03% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 827 386.381 € 2,89% 0 - € 0,00% 2.759 1.615.967 € 2,69% 1.315 455 989

691.441 € 505.138 € 419.388 €

1,66% 4,56% 7,58%

0 0 0 0 0 14 156 0 0 0 140 0 0 0 0 0 100 0 0 155 0 0 586 0 13 0 476 207 3.636

- € - € - € - € - € 16.380 € 58.164 € - € - € - € 39.444 € - € - € - € - € - € 26.988 € - € - € 209.021 € - € - € 221.120 € - € 6.760 € - € 245.296 € 499.489 €

0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

10.746

3.974.846 €

L’oferta formativa d'aquesta família professonal es concentra a l’àrea professional d’energies renovables. Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificació en energies renovables i en captació, tractament, distribució i depuració de l'aigua. La família professional d'"Energia i aigua" té potencialitats d'ocupació a les comarques amb capacitat d’aprofitament de la massa forestal: Pallars Jussà i Sobirà, Val d’Aran, Alt Urgell, Selva, Solsonès i Ripollès; així com en les que tenen parcs eòlics: Terra Alta, Ribera d’Ebre i Alt Empordà.

0,73% 1,64% 0,00% 0,00% 0,00% 2,35% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 13,02% 0,00% 0,00% 1,08% 0,00% 0,00% 4,94% 0,00% 0,86% 1,42% 1,28%

2,32%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 1,0% 16,0% 2,5% 38,5%

Agent social Economia social Privat Públic

42,0%

Altres

Família professional: ENERGIA I AIGUA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: FABRICACIÓ MECÀNICA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 160 190.489 € 7,58% 15 6.750 € 0,41% 15 76.092 € 0,31% 0 - € 0,00% 0 - € 75 125.529 € 2,66% 617 567.556 € 6,74% 68 98.137 € 0,73% 230 305.477 € 6,21% 17 27.061 € 0,54% 1.527 2.480.049 € 5,33% 10 44.520 € 0,36% 1.899 2.384.325 € 1,85% 1.069 272 558

1.235.032 € 487.543 € 661.750 €

1,35% 2,72% 4,28%

32 0 132 69 0 62 214 77 17 0 103 0 0 57 61 0 51 63 0 360 7 0 669 0 40 0 1.501 595

46.650 € - € 120.010 € 158.341 € - € 51.504 € 323.779 € 141.508 € 27.061 € - € 73.716 € - € - € 42.890 € 52.443 € - € 66.841 € 47.845 € - € 446.694 € 2.912 € - € 921.624 € - € 29.287 € - € 2.088.652 € 954.040 €

1,59% 0,00% 14,22% 1,26%

8.743

11.901.782 €

2,86%

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificacio en tècnics en fabricació mecànica amb coneixements de control numèric, soldadors, torners, matricers, automatització i robòtica. A Catalunya hi ha tres clústers vinculats a aquesta família professional: l'ubicat al Ripollès especialitzat en metall i en mecànica; el del Segrià en maquinària agrícola; i, el del Vallès Occidental en maquinària d’indústries d’alimentació i en tèxtil i confecció. Més del 50% de la formació d'aquesta família l'han gestionat entitats de caràcter públic.

3,21% 2,26% 0,58% 0,67% 0,00% 1,73% 0,00% 4,79% 4,30% 0,00% 6,64% 3,87% 0,00% 2,50% 0,14% 0,00% 5,63% 0,00% 2,64% 4,47% 3,67%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 1,8%

18,8%

Agent social 11,1%

51,6%

Economia social Privat Públic

16,6%

Altres

Família professional: FABRICACIÓ MECÀNICA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

7 7 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 121 60.660 € 5,73% 150 84.105 € 4,09% 387 192.780 € 7,99% 60 28.350 € 11,67% 0 - € 126 60.570 € 4,46% 488 224.805 € 5,33% 457 237.856 € 4,88% 286 180.720 € 7,72% 282 129.690 € 8,92% 915 375.697 € 3,20% 48 24.570 € 1,70% 7.587 3.626.696 € 7,40% 6.933 256 398

3.371.976 € 100.133 € 154.587 €

8,73% 2,56% 3,05%

192 33 32 302 21 180 247 793 53 16 323 33 15 141 234 39 52 296 54 712 486 0 627 38 91 20 1.650 265 929 3.890 22.671

87.030 € 15.930 € 14.400 € 145.092 € 9.450 € 44.664 € 121.050 € 370.460 € 23.085 € 8.640 € 156.690 € 11.880 € 6.750 € 60.255 € 117.450 € 18.360 € 26.460 € 158.040 € 20.700 € 414.450 € 210.665 € - € 302.250 € 15.570 € 40.005 € 4.500 € 735.195 € 142.050 €

9,54% 7,99% 3,45% 5,51% 7,19% 9,33% 2,60% 5,99% 2,08% 1,77% 5,43% 8,64% 7,11% 11,86% 16,49% 13,45% 6,77% 18,19% 14,03% 4,94% 9,53% 0,00% 5,28% 8,00% 6,00% 100,00% 4,91% 1,64%

4.607.538 € 13.115.108 €

5,83%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants Aquesta família professional representa el 6% de l'oferta formativa de l'any 2010 a Catalunya. Les especialitats formatives d'aquesta família són de caràcter transversal i fan referència a la formació en especialitats com ara l'alfabetització digital; la sensibilització ambiental; la manipulació d’aliments; la prevenció de riscos laborals (bàsic) i les tècniques de cerca de feina. Les entitats beneficiàries que han gestionat aquesta formació han estat quasi en un 100% els agents socials.

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 0,1%

0,4% 0,2%

Agent social Economia social Privat Públic 99,3%

Altres

Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: FUSTA, MOBLE I SURO FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 161 208.475 € 0,16% 100 61 0

37.076 € 171.399 € - €

0,13% 0,61% 0,00%

0 0 0 0 0 0 150 0 45 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 101 0 0 160 0 0 0 16 0

- € - € - € - € - € - € 74.784 € - € 46.426 € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € 128.100 € - € - € 55.104 € - € - € - € 1.664 € - €

0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

633

514.553 €

0,21%

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificació en ebenistes; mecànics de la fusta amb coneixements tecnològics i de l’ofici. A l'any 2010 l'oferta formativa en aquesta família ha representat un 0,21% a tot Catalunya. A Catalunya hi ha tres clústers vinculats amb aquesta família professional: el del moble al municipi de la Sènia al Montsià − que pateix de manera molt important els efectes de la crisi; el de la Garriga al Vallès Oriental; i en el sector del suro el del Baix Empordà. En aquestes dues comarques no s'ha ofert formació.

0,00% 1,58% 0,00% 1,77% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,70% 0,00% 0,00% 1,35% 0,00% 0,00% 0,05% 0,00%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 11,3% Agent social Economia social 55,0%

26,5%

Privat Públic

7,2%

Altres

Família professional: FUSTA, MOBLE I SURO Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

5 5 -

50

50 -

100

100 > 200

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

200

FAMÍLIA PROFESSIONAL: HOSTALERIA I TURISME FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 0 - € 0,00% 357 164.021 € 9,73% 166 137.038 € 3,43% 69 19.640 € 13,42% 0 - € 107 127.555 € 3,79% 590 215.260 € 6,44% 108 113.316 € 1,15% 196 93.349 € 5,29% 0 - € 0,00% 960 779.561 € 3,35% 348 305.973 € 12,36% 5.267 2.742.813 € 5,14% 4.371 632 264

2.099.662 € 410.566 € 232.585 €

5,50% 6,33% 2,02%

0 15 60 32 50 69 190 585 357 109 112 15 18 22 46 80 15 135 0 414 134 0 244 34 0 0 495 21 1.056 237 12.713

- € 5.400 € 27.269 € 74.085 € 17.550 € 15.057 € 121.937 € 311.768 € 167.218 € 31.135 € 57.942 € 3.900 € 4.680 € 8.580 € 11.960 € 25.427 € 4.095 € 151.876 € - € 172.525 € 97.665 € - € 87.616 € 13.728 € - € - € 260.377 € 5.460 €

0,00% 3,63% 6,47% 0,58% 17,12% 3,58% 2,00% 4,42% 14,02% 12,08% 1,88% 3,93% 8,53% 1,85% 3,24% 27,59% 1,95% 8,30% 0,00% 2,87% 2,63% 0,00% 2,06% 7,16% 0,00%

134.619 € 6.510.395 €

1,47% 0,13%

3,73%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants Els estudis de detecció de necessitats assenyalen com a qualificacions deficitàries en el sector:- manca en general de qualificació en català i en altres idiomes; - establiments de categoria alta: caps de recepció amb idiomes; caps de cuina (direcció i gestió d’equips); cuiners; ajudants de cuina; maître amb català i altres idiomes; governants (direcció i gestió d’equips); i, personal de pis amb formació específica i idiomes a nivell bàsic. - establiments de categoria mitjana: cuiners; cambrers amb coneixements de català i altres idiomes, amb coneixements dels productes i la seva elaboració. - petit empresariat: gestió i administració de petits establiments, gestió i direcció en èpoques de crisi, TIC, màrqueting i vendes. La indústria turística (turisme, comerç, agroalimentari i altres serveis) té un paper important en el desenvolupament local de moltes comarques de Catalunya, en especial cal valorar la necessitat de reforçar l’oferta formativa al Berguedà, Solsonès, Terres de l’Ebre, Baix Empordà,’Alt Pirineu i a la Val d’Aran.

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 6,2%

26,5%

27,3%

Agent social Economia social Privat Públic

17,8%

22,2%

Altres

Família professional: HOSTALERIA I TURISME Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: IMATGE I SO FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 1.580 1.216.155 € 1,54% 398 180 1.002

138.204 € 55.357 € 1.022.594 €

0,50% 1,80% 7,68%

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 180 0 0 0 0 0 0 0 0 135 0 0 40 0 0 0 330 713

- € - € - € - € - € - € - € - € - € - € 55.357 € - € - € - € - € - € - € - € - € 81.126 € - € - € 58.380 € - € - € - € 107.606 € 235.950 €

0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

123 3.101

86.385 € 1.840.959 €

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificació en: - imatge i so; - comerç i màrqueting; - arts plàstiques; - tècnics de càmera; - tècnics en projecció digital; - gestors de comunitats o moderadors de xats; - responsables de localitzacions. - disseny d’interactius i animació 3D; - gestors de botigues virtuals i marxandatge;- tecnologia digital 3D; tècnics coloristes. L’oferta formativa es concentra a la Regió Metropolitana de Barcelona, representant més del 50% dels alumnes. Una bona part de l’oferta formativa s'imparteix a través dels CIFO. El sector compta amb els clústers urbans, vinculats a les universitats, (BCN Mèdia ).

0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 3,03% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,94% 0,00% 0,00% 0,34% 0,00% 0,00% 0,98% 4,40%

0,97%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 5,8%

14,4%

Agent social Economia social

49,0%

Privat 30,8%

Públic

Altres

Família professional: IMATGE I SO Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: IMATGE PERSONAL FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 17 42.979 € 0,81% 17 38.793 € 0,46% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 17 42.979 € 0,60% 15 42.979 € 0,16% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 108 74.479 € 0,38% 0 - € 0,00% 359 246.238 € 0,35% 359 246.238 € 0,45% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 22 4.576 € 1,14% 113 23.504 € 1,19% 15 42.979 € 0,11% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 34 81.772 € 0,57% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 104 66.171 € 0,72% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 122 26.364 € 1,03% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 64 97.756 € 0,19% 114 105.368 € 0,70% 76 1.197

17.480 € 954.417 €

0,37%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants La familia professional d'"Imatge personal" té poc pes en l’oferta formativa. Garebé el 50% de la gestió de la formació en aquesta família professional l'ha dut a terme entitats privades.

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 4,5% 17,9% 23,8%

Agent social 4,1%

Economia social Privat Públic

49,8%

Altres

Família professional: IMATGE PERSONAL Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

5 5 -

50

50 -

100

100 > 200

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

200

FAMÍLIA PROFESSIONAL: INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 34 56.600 € 1,61% 115 80.147 € 3,13% 260 45.690 € 5,37% 0 - € 0,00% 0 - € 36 3.240 € 1,27% 351 86.287 € 3,83% 111 8.658 € 1,19% 196 23.040 € 5,29% 73 6.570 € 2,31% 512 168.784 € 1,79% 117 9.450 € 4,15% 1.818 773.893 € 1,77% 1.592 116 110

737.929 € 15.534 € 20.430 €

2,00% 1,16% 0,84%

15 19 9 82 65 0 253 192 24 0 121 0 30 51 15 17 17 201 0 507 107 0 129 48 64 0 595 227

1.350 € 1.710 € 486 € 12.780 € 9.450 € - € 290.727 € 85.410 € 2.160 € - € 88.590 € - € 5.250 € 4.590 € 4.050 € 1.530 € 1.530 € 60.821 € - € 182.783 € 61.470 € - € 30.639 € 10.770 € 13.608 € - € 224.289 € 20.826 €

0,75% 4,60% 0,97% 1,50%

1.474 7.885

348.309 € 2.725.487 €

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificació en: - operaris amb coneixements de seguretat alimentària i manipulació d’aliments; - regulació europea, estatal i autonòmica del sector; - servei alimentari; - màrqueting i vendes i comercialització; - traçabilitat; - creació i innovació de processos i productes; - seguretat i salut en el treball; - idiomes (en general i pels perfils de vendes i jurídics); - informàtica; - gestió del canvi. A l’àmbit rural hi ha un impuls del sector agroalimentari vinculat amb els sectors del comerç, el turisme i altres serveis.

0,00% 2,67% 1,45% 0,94% 0,00% 2,03% 0,00% 4,29% 1,06% 5,86% 2,21% 12,35% 0,00% 3,52% 2,10% 0,00% 1,09% 10,11% 4,22% 1,77% 1,40%

2,09%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010

34,4%

51,6%

Agent social Economia social Privat Públic

Altres

9,7% 4,2%

Família professional: INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

9 9 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: INFORMÀTICA I COMUNICACIONS FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 320 101.973 € 15,17% 931 435.477 € 25,37% 1.170 438.907 € 24,16% 24 7.470 € 4,67% 0 - € 504 234.211 € 17,85% 862 450.559 € 9,41% 1.224 536.880 € 13,08% 373 172.260 € 10,07% 732 393.771 € 23,15% 3.218 1.419.294 € 11,24% 164 56.430 € 5,82% 11.234 7.277.845 € 10,96% 7.800 1.861 1.573

5.617.000 € 1.051.102 € 609.743 €

9,82% 18,64% 12,06%

187 120 195 1.137 0 414 1.022 3.066 180 122 876 85 0 30 75 80 45 214 104 1.645 611 30 884 40 298 0 5.272 2.628 10.707 855 51.678

123.930 € 49.504 € 64.690 € 640.262 € - € 158.648 € 460.694 € 1.650.241 € 81.676 € 48.000 € 448.136 € 35.619 € - € 9.720 € 48.938 € 24.750 € 37.125 € 113.197 € 37.980 € 789.216 € 222.255 € 12.375 € 375.383 € 27.300 € 86.198 € - € 3.111.090 € 1.447.654 €

9,29% 29,06% 21,01% 20,76%

910.022 € 22.539.680 €

El 13,10% de la formació d'oferta l'any 2010 a Catalunya ha estat en la família professional d'"Informàtica i comunicacions". El 23% de la formació en aquesta família professional va dirigida a l'aprenentatge d'eines ofimàtiques, especialitats que es vinculen a la vegada amb la família professional d'"Administració i Gestió". Pel que fa a l'e-formació destacar que aproximadament 1 de cada 4 alumnes formats ho van fer en aquestes competències digitals.

21,45% 10,77% 23,16% 7,07% 13,53% 14,73% 22,25% 2,52% 5,29% 27,59% 5,86% 13,15% 27,01% 11,42% 11,99% 12,30% 7,45% 8,42% 19,64% 15,70% 16,22%

13,10%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 0,5% 15,3% 22,3%

3,4%

Agent social Economia social Privat Públic

58,5%

Altres

Família professional: INFORMÀTICA I COMUNICACIONS Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

500

500 -

1000

1000 > 5000

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

5000

FAMÍLIA PROFESSIONAL: INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 17 27.739 € 0,81% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 86 99.239 € 0,94% 47 42.173 € 0,50% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 1.531 1.456.742 € 5,35% 0 - € 0,00% 4.074 3.048.425 € 3,98% 3.137 193 744

2.242.931 € 199.398 € 606.096 €

3,95% 1,93% 5,70%

0 0 0 31 0 50 181 58 17 0 0 0 0 0 70 0 0 14 0 362 72 0 547 0 17 0 711 415

- € - € - € 20.150 € - € 41.951 € 299.491 € 6.264 € 27.739 € - € - € - € - € - € 145.259 € - € - € 21.840 € - € 385.615 € 44.990 € - € 385.834 € - € 27.739 € - € 583.284 € 547.649 €

0,00% 0,00% 0,00% 0,57%

17 8.317

9.547 € 7.221.670 €

Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificació en: - perfils: tècnics en instal·lacions i manteniment (operaris i supervisors). A l'any 2010, aquesta família professional "Instal·lació i manteniment" ha representat un 2,71% respecte a tota la formació d'oferta de Catalunya. La gestió de la formació l'ha dut a terme majoritàriament el sector privat. A nivell territorial destaquen Barcelonès sud, Baix Llobregat i Pla d'Urgell doncs la representació d'aquesta família està al voltant del 5% respecte a tota formació feta al territori.

2,59% 1,91% 0,44% 0,67% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 4,93% 0,00% 0,00% 0,86% 0,00% 2,51% 1,41% 0,00% 4,61% 0,00% 1,12% 2,12% 2,56%

2,71%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 1,3% 19,6% Agent social

24,9% 3,1%

Economia social Privat Públic

51,1%

Altres

Família professional: INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: MARÍTIMOPESQUERA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 0 0

-

€ € €

0,00% 0,00% 0,00%

0 0 0 0 0 0 0 0 13 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

- € - € - € - € - € - € - € - € 44.616 € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - €

0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

13

44.616 €

0,00%

Aquesta família professional no té oferta formativa adreçada a persones prioritàriament desocupades; només n'hi ha per a les ocupades a través del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

0,00% 0,00% 0,00% 0,51% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 0,0%

Agent social Economia social Privat Públic

Altres 100,0%

Família professional: MARÍTIMOPESQUERA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

5 5 -

50

50 -

100

100 > 200

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

200

FAMÍLIA PROFESSIONAL: QUÍMICA FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 0 0

0 0 0 0 0 17 42 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 175 0 0 0 13 332 1.119 6 1.704

-

€ € €

0,00% 0,00% 0,00%

- € - € - € - € - € 11.050 € 53.244 € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € 571.813 € - € - € - € 5.070 € 160.896 €

0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

990 € 803.063 €

L'oferta formativa en aquesta família professional ha representat un 0,19% de tota la formació de l'any 2010 a Catalunya. Quant als gestors d'aquesta formació en més d'un 75% ha estat el sector públic. Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualficació en: - fabricació química; - instrumentació i control; - tractament de matèries primeres i productes químics; - control de les instal·lacions de la fabricació o de la qualitat; - acompliment de les normes de seguretat; - tècnics de laboratori; - experts jurídics químics amb coneixements de dret industrial i regulació del sector (medi ambient, seguretat industrial); - formació complementària teòrica i pràctica per adaptar els tècnics amb formació professional o universitària als llocs de treball.

0,88% 0,44% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 1,47% 0,00% 0,00% 0,04% 2,05%

0,19%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 3,4%

18,8%

Agent social Economia social Privat

77,8%

Públic

Altres

Família professional: QUÍMICA Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: SANITAT FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 100 89.671 € 4,74% 159 228.750 € 4,33% 304 333.206 € 6,28% 17 27.450 € 3,31% 0 - € 90 146.700 € 3,19% 405 391.541 € 4,42% 235 263.167 € 2,51% 79 154.625 € 2,13% 166 278.842 € 5,25% 808 1.184.011 € 2,82% 240 338.422 € 8,52% 3.239 3.479.642 € 3,16% 2.588 328 323

2.465.756 € 492.547 € 521.339 €

3,26% 3,29% 2,48%

78 0 55 52 0 104 154 780 45 54 207 17 0 32 51 0 75 69 34 453 367 40 159 15 44 0 982 654 2.358 73 12.794

137.250 € - € 82.350 € 25.616 € - € 133.827 € 320.126 € 999.975 € 77.775 € 77.775 € 248.176 € 32.025 € - € 50.325 € 60.810 € - € 70.313 € 98.904 € 54.900 € 401.114 € 655.160 € 50.325 € 298.506 € 27.450 € 58.540 € - € 1.394.506 € 807.327 €

3,87% 0,00% 5,93% 0,95%

51.518 € 13.130.620 €

La formació d'oferta d'aquesta família professional, "Sanitat", ha representat un 3,39% de la formació de Catalunya. De les 12.794 persones el 37% s'ha dirigit a formar auxiliars d'infermeria. El 6% de l'e-formació s'ha dirigit a la família professional de "Sanitat".

5,39% 1,62% 5,89% 1,77% 5,99% 3,48% 4,45% 2,69% 3,59% 0,00% 9,77% 4,24% 8,83% 3,14% 7,20% 16,39% 1,34% 3,16% 2,90% 2,92% 4,04%

3,39%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 1,4% 9,6% 22,9%

7,4%

Agent social Economia social Privat Públic

58,6%

Altres

Família professional: SANITAT Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: SEGURETAT I MEDI AMBIENT FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 108 36.504 € 5,12% 142 41.886 € 3,87% 116 32.138 € 2,40% 25 6.500 € 4,86% 0 - € 277 71.316 € 9,81% 708 226.091 € 7,73% 960 641.681 € 10,26% 272 97.513 € 7,34% 116 33.159 € 3,67% 1.215 347.441 € 4,24% 128 31.538 € 4,55% 6.217 2.736.294 € 6,07% 5.461 356 400

2.489.970 € 162.612 € 83.712 €

6,87% 3,57% 3,07%

52 33 32 477 29 48 841 215 170 0 758 15 0 327 146 0 36 42 0 1.759 133 0 1.026 12 60 0 1.139 793

14.128 € 10.920 € 10.920 € 104.718 € 11.310 € 15.730 € 378.960 € 116.350 € 58.591 € - € 227.862 € 1.560 € - € 68.692 € 63.102 € - € 6.175 € 14.784 € - € 685.624 € 29.812 € - € 412.175 € 9.360 € 24.050 € - € 367.920 € 222.612 €

2,58% 7,99% 3,45% 8,71% 9,93% 2,49% 8,86% 1,62% 6,67% 0,00% 12,74% 3,93%

1.773 20.200

923.535 € 8.080.951 €

27,50% 10,29% 0,00% 4,69% 2,58% 0,00% 12,21% 2,61% 0,00% 8,64% 2,53% 3,96% 3,39% 4,90%

6,02%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificaió en: - reducció, recollida i revalorització de residus; - millora de l’eficiència energètica i reducció del consum; - domòtica; - vigilància, control i reducció de la contaminació; - territori i espais naturals: gestió dels espais naturals; - consultoria mediambiental; - tècnics en mostreig mediambiental.

Bàsicament la formació en aquesta família professional l'ha ofertat el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 1,0% 7,2% Agent social Economia social Privat Públic 91,7%

Altres

Família professional: SEGURETAT I MEDI AMBIENT Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

FAMÍLIA PROFESSIONAL: SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 120 119.777 € 5,69% 382 212.462 € 10,41% 75 47.168 € 1,55% 12 2.160 € 2,33% 0 - € 139 214.052 € 4,92% 788 470.156 € 8,61% 785 300.517 € 8,39% 200 136.459 € 5,40% 412 229.336 € 13,03% 2.101 1.326.607 € 7,34% 56 103.991 € 1,99% 7.105 3.900.472 € 6,93% 5.751 306 1.048

3.110.717 € 321.271 € 468.484 €

7,24% 3,06% 8,03%

50 0 160 438 0 29 820 2.048 46 15 663 38 0 28 34 0 0 36 13 793 234 20 771 0 30 0 1.922 597 2.551 898 24.409

95.729 € - € 42.713 € 218.874 € - € 17.780 € 612.220 € 1.212.898 € 30.990 € 3.900 € 299.435 € 15.360 € - € 34.615 € 31.905 € - € - € 7.302 € 2.340 € 493.555 € 274.721 € 27.855 € 371.023 € - € 46.425 € - € 1.487.475 € 395.518 €

2,48% 0,00% 17,24% 8,00%

498.378 € 13.284.168 €

La Família professional de "Serveis socioculturals i a la comunitat" comprèn, entre d'altres, els certificats de professionalitat d'"Atenció sociosanitària de persones en el domicili" i "Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions social" que per la seva relació amb el desplegament de la Llei d'autonomia personal són un aprioritat d'actuació.

1,50% 8,64% 15,47% 1,81% 1,66% 11,14% 9,95% 2,35% 2,40% 0,00% 0,00% 2,21% 3,38% 5,50% 4,59% 8,20% 6,49% 0,00% 1,98%

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 5,8% 28,7% 24,8%

5,72% 3,69%

6,85%

Agent social Economia social Privat

10,2% 30,5%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Públic

Altres

Família professional: SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

500

500 -

1000

1000 > 5000

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

5000

FAMÍLIA PROFESSIONAL: TÈXTIL, CONFECCIÓ I PELL FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 0 - € 0,00% 140 72.036 € 0,14% 140 0 0

72.036 € - € - €

0,18% 0,00% 0,00%

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8 0

- € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € - € 12.006 € - €

0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

148

84.042 €

0,05%

0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,02% 0,00%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants Els estudis de detecció de necessitats assenyalen dèficits de qualificació en: - disseny i moda; - nous materials tèxtils; - productes tèxtils personalitzats; - tèxtils focalitzats en mercats especialitats (esport, automoció, habitatge) - operaris de producció curta molt especialitzada i repetició de peces; - operaris amb coneixement de patronatge assistit per ordinador; - teixidors; - modisteria d’alta confecció amb capacitat de cosir a màquina i a mà - comercials; - encarregats de control de producte en fàbriques amb disponibilitat per viatjar i coneixement d’idiomes; - monitors de fabricació amb coneixements tècnics i pràctics de tot el procés productiu, sistemes d’organització, mètodes i temps, amb capacitat de transmetre aquest coneixement, idiomes i disponibilitat per viatjar; - enginyers tècnics en especialització tèxtil; - logística, emmagatzematge i distribució; - innovació i desenvolupament; - màrqueting i marca. El sector compta amb el clúster de l’Anoia de la pell grossa i del gènere de punt i l’eix Sabadell – Terrassa; i el Maresme.

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010

14,3% Agent social Economia social Privat Públic 85,7%

Altres

Família professional: TÈXTIL, CONFECCIÓ I PELL Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

5 5 -

50

50 -

100

100 > 200

BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

200

FAMÍLIA PROFESSIONAL: TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES FORMACIÓ I REQUALIFICACIÓ 2010 Comarques Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Barcelona ciutat Barcelonès Nord Barcelonès Sud

Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental E-formació (SOC) No presencial (Consorci) Catalunya NOTA:

1

Persones Pes de la família Import atorgat beneficiàries professional1 30 39.540 € 1,42% 239 245.271 € 6,51% 56 77.675 € 1,16% 0 - € 0,00% 0 - € 72 87.175 € 2,55% 217 336.627 € 2,37% 120 65.242 € 1,28% 20 4.160 € 0,54% 0 - € 0,00% 798 893.884 € 2,79% 0 - € 0,00% 2.668 2.302.571 € 2,60% 1.997 22 649

1.590.569 € 65.780 € 646.222 €

2,51% 0,22% 4,97%

80 18 0 723 0 19 849 17 145 24 144 0 0 14 71 0 0 0 38 392 125 0 400 0 15 0 1.293 637

66.990 € 49.140 € - € 898.787 € - € 34.580 € 877.439 € 53.142 € 160.007 € 3.120 € 257.135 € - € - € 38.220 € 65.832 € - € - € - € 56.160 € 494.197 € 121.574 € - € 334.798 € - € 44.850 € - € 888.857 € 600.253 €

3,97% 4,36% 0,00% 13,20%

1.520 10.744

2.162.733 € 11.259.959 €

0,98% 8,95% 0,13% 5,69% 2,66% 2,42% 0,00% 1,18% 5,00% 0,00% 0,00% 0,00% 9,87% 2,72% 2,45% 0,00% 3,37% 0,00% 0,99%

Els estudis de prospectiva situen com a sectors de futur la logística, la distribució, els transports i les comunicacions. Pel que fa a la logística hi ha demanda de formació en: - TIC aplicades a la logística - distribució i gestió de flotes - canvis intermodals (tren-camió, vaixell-camió, etc.) - gestió duanera i tramitació de permisos (marítims, aeris i terrestres) - assegurances de mercaderies - lliurament de mercaderies - operacions de emmagatzematge (toro, grua retràctil, picking, etiquetatge...) - tècniques de gestió d’estocs i mitjans materials - tècniques d’emmagatzematge - operaris de magatzem - gestors de magatzem El Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa el desenvolupament de la logística mitjançant la creació de les centrals intermodals de logística: Vallès Occidental, Bages, Baix Llobregat, Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Baix Ebre, Montsià, Alt Empordà, Selva i Segrià. A destacar que el SOC té un programa de desenvolupament de la logística al Pallars Jussà mitjançant el programa "Treball a les 7 comarques".

Import atorgat segons tipus d'entitat Catalunya 2010 2,5% 13,8% Agent social 46,2%

Públic

36,1%

Altres

1,5% 3,01%

Economia social Privat

3,85% 3,93%

Pes de la família professional sobre el total de l'oferta formativa de la comarca en percentatge.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Aspectes més rellevants

Família professional: TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLE Persones beneficiàries previstes en accions formatives l'any 2010

VAL D'ARAN

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA ALT EMPORDÀ ALT URGELL

RIPOLLÈS GARROTXA

PALLARS JUSSÀ

PLA DE L'ESTANY BERGUEDÀ OSONA

SOLSONÈS

GIRONÈS

NOGUERA

BAIX EMPORDÀ

SELVA BAGES SEGARRA

URGELL

SEGRIÀ

VALLÈS ORIENTAL

PLA D'URGEL

ANOIA VALLÈS OCCIDENTAL

MARESME

Númerodepersones GARRIGUES CONCA DE BARBERÀ

< ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT

ALT CAMP BAIX PENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

GARRAF

10 10 -

100

100 -

500

500

1000

> 1000 BAIX CAMP TERRA ALTA

RIBERA D'EBRE

BAIX EBRE

MONTSIÀ

TARRAGONÈS

-

POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ SEGONS SEXE Formació i requalificació Persones prioritàriament desocupades (SOC)

Total

Dones Homes

Persones prioritàriament ocupades (Consorci)

E-formació

2009

2010

2009

2010

2009

2010

2009

2010

178.505

176.091

84.087

88.348

72.249

64.682

22.169

23.062

54,2%

51,4%

55,0%

49,2%

50,5%

51,1%

69,6%

62,6%

149.150

166.845

68.775

91.321

70.690

61.787

9.685

13.737

45,8%

48,6%

45,0%

50,8%

49,5%

48,9%

30,4%

37,3%

327.655

342.969

152.862

179.669

142.939

126.469

31.854

36.831

Altres àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Oportunitats d'ocupació i formació

Dones Homes

Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació

Orientació professional

2009

2010

2009

2010

2009

2010

829

1.706

3.648

6.818

56.336

63.321

51,7%

28,3%

48,5%

30,1%

42,1%

42,5%

774

4.328

3.868

15.815

77.569

85.523

48,3%

71,7%

51,5%

69,9%

57,9%

57,5%

1.603

6.034

7.516

22.633

133.905

148.844

Famílies professionals: Formació i requalificació Activitats físiques i esportives

37,5%

Administració i gestió Agrària

67,2%

32,8%

16,3%

Arts gràfiques

83,7% 42,6%

A i artesania i Arts

57,4%

26,6%

Comerç i màrqueting

73,4% 51,2%

Edificació i obra civil

10,3%

Electricitat i electrònica

3,4%

Energia i aigua

11,8%

Fabricació mecànica

3,8%

Formació complementària Fusta, moble i suro

62,5%

48,8% 89,7% 96,6% 88,2% 96,2%

62,3%

37,7%

6,0%

Hostaleria i turisme

94,0% 61,6%

Imatge i so

38,4%

67,7%

Imatge personal

32,3% 93,2%

6,8%

Indústria alimentària

52,3%

47,7%

Informàtica i comunicacions

50,4%

49,6%

Instal·lació i manteniment Marítimapesquera

1,8%

Química

30,5%

78,1% 19,1%

Serveis socioculturals comunitat

21,9% 80,9%

80,0%

Tèxtil, confecció i pell Transport/manteniment vehicles

76,9% 69,5%

Sanitat Seguretat i medi ambient

98,2%

23,1%

20,0%

85,1% 8,8%

14,9% 91,2% Dones

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

Homes

5- Polítiques Actives d’Ocupació a les comarques Polítiques Actives d’Ocupació Import atorgat per persona beneficiària any 2010     

Val d’Aran 3.498,96 €

  

Pallars Sobirà

 

Alta Ribagorça

 

12.749,58 €

2.210,45 €

Cerdanya

 

Alt Urgell

979,90 €

Ripollès

507,19 €

Alt Empordà

1.107,49 €

Pallars Jussà

1.038,21 €

Garrotxa

773,28 €

1.004,52 €

Berguedà Solsonès

841,54 €

918,82 €

2.444,59 €

Osona

Gironès

1.137,58 €

Noguera

2.693,46 €

Priorat 1.960,57 € 2.370,07 €

Bages

2.605,04 €

1.055,47 €

Anoia

1.238,67 €

Ribera d’Ebre

780,26 €

Vallès Oriental Vallès Occidental

1.160,70 €

946,63 €

863,89 €

Conca de Barberà

Garrigues

Terra Alta

Segarra Pla Urgell d’Urgell 811,33 €

1.059,24 €

1.098,65 €

Baix Empordà

Selva

1.077,11 €

Segrià

Pla de l’Estany

Maresme 889,66 €

Alt Penedès Baix Barcelonès Alt Camp 803,15€ 659,57 € Llobregat 1.071,99 € Baix 942,56 € Garraf Penedès

1.949,78 €

Baix Camp 789,82 €

1.271,32 €

1.147,52 €

Tarragonès 987,77 €

699,61 €

Baix Ebre 1.178,52 €

Montsià 767,69 €

 

⇒ Accions formatives per famílies professionals ⇒ Persones beneficiàries segons col·lectiu

956,45 €

COMARCA DE L'ALT CAMP POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010

Persones Accions beneficiàries 124 2.120

Import atorgat1 1.131

Persones beneficiàries 123 2.352

Import atorgat1 1.198

Accions

73 51

1.157 792 171

860 271

70 53

1.300 810 242

913 285

54 2 6 4 190

95 1.273

588 89 261 92 2.161

2 33 3 6 3 170

81 233 1.371

553 1.632 187 275 187 4.032

3.488

4.037

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació 60,8%

58,3%

0,0%

2,0%

2,7%

5,8%

36,5%

2009

34,0%

4

27,2%

Orientació professional

12,1%

4,3%

4,6% 6,8% 4,6%

2009

2010

5

2,1% 9,2% 6,4%

1,5% 14,0%

Economia social

21,4%

Agent social Privat 78,9%

59,3%

Públic

Projectes integrats Promoció desenv. i activitat econ.

2009 674,89 €

Altres 3,8%

3,4%

2009

2010

2010 1.071,99 €

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

30.206 3.320 3.593 8,21%

Sexe Homes

Dones

1.759 1.883

1.562 1.710

Inferior als obligatoris

NOTA:

Orientació professional

40,5%

4,1%

2010

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

Any 2009 Any 2010

13,7%

Oport.ocupació i foment contrac.

0,0%

Oport.ocupació i foment de la contractació

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

Oport.ocupació i formació

52,3%

Oportunitats d'ocupació i formació

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

29,7%

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

2.640 2.790

186 196

495 608

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

146 149

1 1

46 56

1.187 1.364

1.315 1.337

672 742

850 841

1.113 1.304

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Alt Camp

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal Àmbit local Àmbit sectorial

Àmbit sectorial al conjunt de la demarcació de Tarragona Àmbit d'actuació al conjunt de la demarcació de Tarragona

Ocupació

Desenvolupament local

Àmbit comarcal

Ajuntament de Valls

Consell Comarcal del l'Alt Camp

BRÀFIM

LA MASSÓ ELS GARIDELLS EL ROURELL

Principals Actors públics Ajuntament de Valls / Institut Municipal de Promoció Econòmica de Valls Ajuntament de Valls /Casa Caritat Consell Comarcal de l’Alt Camp

Principals Recursos Ruta del Císter Muntanyes de Prades Grans monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges Catedrals del vi (Vi)

Línies Estratègiques Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privat Suport al teixit empresarial mitjançant la creació d’espais de cooperació público-privada que permeti la detecció de les necessitats empresarials del territori i la generació de projectes i accions de caire estratègic Fomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat Racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic

Clústers i sistemes productius locals

Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica dels productes agroalimentaris Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Muntanya de Prades, grans Monestirs, etc.) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, etc..). Evitar el "monocultiu industrial " i racionalitzar la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació conòmica del territori

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural

Indústria turística / Patrimoni cultural

Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics

Agroalimentari

Racionalitzar la polítca de desenvolupament empresarial

Paper

Explotar del patrimoni cultural vallenc

Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) en el món rural

Logística Energies renovables

Principals Projectes Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

Projecte de Centre d'Empreses - Consell Comarcal Alt Camp Centre d'Iniciatives Empresarials - viver d'empresess IMPE Valls Promoció i comercialització sòl industrial Palau de Reig Projecte d'intervenció integral al barri del Barri Antic (Llei de Barris) Projecte de Centre d'assessorament i suport virtual a les iniciatives empresarials de l'Alt Camp Projecte LEADER - Consorci de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia (Grup d'acció local) Programa de desenvolupament rural integrat 2007-2013 a l'Alt Camp. Natura+patrimoni=turisme actiu a l’Alt Camp Creació Centre d’interpretació del patrimoni industrial al recinte la fàbrica del Pla de Sta Maria Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Valls Pla Estratègic de Valls

Programes de desenvolupament local del SOC Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL) Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL) Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació Programa Suma't Projecte "Treball als Barris"

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

COMARCA DE L'ALT EMPORDÀ POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 270 4.723

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat1 2.539

Persones beneficiàries 226 4.212

Import atorgat1 2.003

Accions

191 79

3.033 1.286 404

2.005 535

148 78

2.445 1.225 542

1.489 515

2 15 2 7 16 312

24 57 1.898

503 416 161 317 335 4.272

1 32 2 18 8 287

51 305 866

211 1.876 179 608 211 5.088

6.702

5.434

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació

70,5%

77,5%

0,4%

0,9% 28,3%

2009

0,9% 5,6% 15,9%

4

39,4%

Oportunitats d'ocupació i formació

5

36,9%

Orientació professional

3,5%

Projectes integrats

11,8%

Orientació professional

9,7% 3,8% 7,4%

11,9%

7,8%

4,2%

2009

2010

2010

Economia social

16,3% 25,2%

Agent social

39,9%

Privat

Públic

59,3% 39,3%

Promoció desenv. i activitat econ.

2009 683,92 €

Altres 0,0%

0,6%

2009

2010

2010 1.038,21 €

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

93.913 8.662 10.085 16,43%

Sexe Homes

Dones

4.937 5.660

3.725 4.424

Inferior als obligatoris

NOTA:

4,1%

Oport.ocupació i foment contrac.

Oport.ocupació i foment de la contractació

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

Any 2009 Any 2010

Oport.ocupació i formació

59,4%

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

3,5%

4,5%

11,5%

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

5.681 6.334

739 795

2.237 2.952

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

305 361

6 7

58 78

5.035 6.030

1.990 2.234

1.327 1.453

2.269 2.399

2.643 3.242

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Alt Empordà

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de Girona

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de Girona

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

Ocupació Desenvolupament Local

MOLLET DE PERALADA

Ajuntament de Llançà - Oficina de Turisme

BOADELLA I LES ESCAULES

Consell Comarcal de l'Alt Empordà

VILAMANISCLE

AVINYONET DE PUIGVENTÓS

VILABERTRAN

SANTA LLOGAIA D'ÀLGUEMA VILAMACOLUM ARMENTERA

Ajuntament de Figueres PALAU DE SANTA EULÀLIA

SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES

SANT MIQUEL DE PLUVIÀ

Principals Actors públics Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Figueres Ajuntament de Llançà - Oficina de Turisme

Línies estratègiques Facilitar l’establiment de criteris i estratègies comunes entre tots els sectors implicats en el desenvolupament del turisme i fer front a la seva atomització Posicionar turísticament l’Alt Empordà com un territori amb identitat cultural pròpia, estètica, ambiental, gastronòmica, amb establimentss d'allotjament, restauració, activitats, etc. Consolidar el teixit empresarial de la comarca, donada la importància del turisme com a instrument de desenvolupament territorial Potenciar les energies alternatives com a sector productiu Dinamitzar la creació de productes turístics per desestacionalitzar la temporada turística i fer la destinació Alt Empordà més atractiva Afavorir la innovació i l’emprenedoria a les empreses i professionals del territori Potenciar i promocionar turisme a través de productes de senderisme - Xarxa Itinnerània Potenciar i promocionar els recursos turístics de la comarca - Marca Costa Brava

Principals Projectes

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Pla d'acció per a l'energia sostenible - Figueres Pla de Competitivitat de Turisme Rural 2004-2007 L’Escorxador-Centre de Productes Alimentaris Tradicionals de l’Empordà (Figueres)

Clústers i sistemes productius locals

Xarxa itinerànnia i taules de treball per la creació de productes de senderisme Projecte d'intervenció integral al Centre Històric i Marca de l'Ham - Figueres (Llei de Barris) Projecte d'intervenció integral al Nucli Històric - Roses (Llei de Barris) Projecte d'intervenció integral al Nucli Antic - L'Escala (Llei de Barris)

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Pla de dinamització territorial d'economia cooperativa Ampliació central logística LOGIS Empordà i conversió a centre intermodal

Logística

Projecte LEADER - Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-oriental de Catalunya (ADRINOC)

Energia renovables

Pla estratègic d'educació i formació a Figueres

Indústria turística Comerç i Màrqueting

Principals Recursos

Cultura

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

Palau Firal de Figueres Centre d'Innovació i Emprenedoria (CIE) Figueres Oficina de Turisme de Llançà Agència Local de l'Energia - Figueres Central Logística LOGIS Empordà Museu Dalí Museu del Joguet de Catalunya Parc natural del Cap de Creus Parc natural dels aiguamolls de l'Empordà Pantà de Boadella Oficina de Turisme de Figueres

Programes de desenvolupament local del SOC Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL) Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL) Programa d'Accions de promoció per l'Ocupació Programa Suma't Projecte "Treball als Barris" Projectes Innovadors

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

COMARCA DE L'ALT PENEDÈS POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 258 4.742

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat1 2.317

Persones beneficiàries 295 5.440

Import atorgat1 2.511

Accions

104 154

1.590 2.463 689

1.350 966

159 136

2.646 2.197 597

1.667 844

3 33 3 3 16 316

80 81 1.470

1.496 716 217 145 323 5.214

3 28 4 13 15 358

121 307 3.450

938 2.094 304 600 417 6.863

6.373

9.318

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació

36,6%

44,4% 58,4% 74,4%

1,3% 3,3% 1,3%

1,3%

37,0%

23,1%

2009

Oportunitats d'ocupació i formació

13,7%

Oport.ocupació i foment de la contractació

28,7%

Orientació professional

13,7%

4,4%

4,2% 2,8% 6,2%

8,7%

2009

2010

30,5%

2010

6,1%

4

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

NOTA:

5

23,3%

14,7% 11,6%

Agent social

Orientació professional

Privat

70,2%

64,6%

Projectes integrats

Públic

Promoció desenv. i activitat econ.

2009

2010

2010 803,15 €

69.771 6.923 8.002 15,58%

Sexe Homes

Dones

3.674 4.179

3.249 3.823

Inferior als obligatoris

Any 2009 Any 2010

Economia social

14,9%

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

0,2%

0,5%

Oport.ocupació i foment contrac.

2009 1.040,33 €

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

Oport.ocupació i formació

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

5.434 6.061

166 181

1.323 1.760

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

355 427

2 3

94 116

3.306 3.907

1.790 1.988

1.472 1.677

1.673 1.742

2.161 2.622

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Alt Penedès Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de Barcelona

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de Barcelona

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

Ocupació

Desenvolupament Local

1. Vins i caves 2. Fabricació de paper i cartró 3. Automoció

PUIGDÀLBER

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

SANT CUGAT SESGARRIGUES LES CABANYES

Principals Actors públics Ajuntament de Vilafranca del Penedès Consell Comarcal Alt Penedès

Línies estratègiques Posicionar els diferents motors de desenvolupament dins del millor entorn competitiu. Aposta per la macra del 'Penedès' Generar sinergies entre els programes de les institucions públiques, socials i econòmiques. Creació d’un Pla de Gestió i protecció del paisatge de la vinya del Penedès, un CODI VITÍCOLA, que identifiqui els valors de la qualitat ambiental del Penedès, i els protegeixi Establir mesures mediambientals pròpies per la comarca, per tal de compaginar aquesta dualitat indústria-agricultura Orientar el creixement de la comarca cap als nous nodes de desenvolupament, que ajudin al manteniment de l’equilibri estructural de la comarca, i que complementin els nodes industrials ja existents Potenciar i promocionar el sector vitivinícola Establiment de mecanismes de planificació conjunta entre empreses, centres de formació i administració (especialment local) per crear el context necessari per captar nous sectors que donin ocupació amb qualitat tant pel territori com pels treballadors Establir una estratègia territorial cap a la diversificació productiva que compagini les activitats agrícoles, industrials, turístiques i culturals

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Defensa del petit comerç de proximitat sense renunciar a iniciatives que siguin pols d'atracció de noves activitats comercials

Clústers i sistemes productius locals

Principals Projectes

Vins i caves

Projecte clúster AEI Innoví

Fabricació de paper i cartró

Projecte d'intervenció integral al barri de l'Espirall - Vilafranca del Penedès (Llei de Barris)

Automoció

Projecte Innovador "Aprendre a Vilafranca"

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

III Pla Estratègic del Penedès Projecte Vinópolis - Parc d'Innovació del Vi

Indústria enològica

Clúster Vitivinícola del Penedès

Indústria turística

Projecte de creació i consolidació de l'AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT PENEDÈS-GARRAF

Agroalimentari Reparació i instal·labració de maquinària Energies renovables

Principals Recursos Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009 Firaví - Fira del Ví de l'Alt Penedès Centre Àgora Observatori del Treball - Mancomunitat Intermunicipal Penedès Garraf (DIBA) Vi - Rutes gastronòmiques Fundació Pro Penedès

Programes de desenvolupament local del SOC Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL) Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL) Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació Projectes Innovadors Programa Suma't Programa d'Accions de promoció per l'Ocupació Projecte "Treball als Barris"

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

COMARCA DE L'ALT URGELL POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010

Persones Accions beneficiàries 32 553

Import atorgat1 198

Persones beneficiàries 33 577

Import atorgat1 189

Accions

9 23

143 329 81

83 114

9 24

137 377 63

81 108

17 1

21 1.359

102 49

1 22 1

51 68 1.492

211 467 71

5 55

1.933

125 474

5 62

2.188

108 1.046

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

28,6% 0,0% 1,1%

70,3%

26,4% 2,3% 3,1%

68,2%

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO

Formació i requalificació

20,1%

Oport.ocupació i foment contrac.

0,0%

21,5%

Oport.ocupació i foment de la contractació

10,4%

6,8% 0,0% 10,3%

2010

2009

4

2009 225,80 €

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

Privat

78,6%

2009

2010

2010 507,19 €

14.680 956 1.015 6,12%

Sexe Homes

Dones

511 528

446 487

Any 2009 Any 2010

Inferior als obligatoris

Any 2009 Any 2010 5

Agent social

0,0%

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

NOTA:

28,0%

Públic

Promoció desenv. i activitat econ.

2010

Economia social

13,7% 0,0%

55,6%

Projectes integrats

0,0% 26,4%

7,7%

16,4%

Orientació professional

44,7%

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

Oport.ocupació i formació

41,6%

Orientació professional

2009

Formació i requalificació

18,0%

Oportunitats d'ocupació i formació

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

729 778

103 124

124 113

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

64 73

2 2

7 13

383 399

296 307

212 235

259 263

345 358

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Alt Urgell

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

Ocupació

Desenvolupament local

Ajuntament de la Seu

Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Mancomunitat de Municipis Esquí Nòrdic + Ajuntament de la Seu d’Urgell + IDAPA Dinamització socioeconòmica a partir del turisme

ALÀS I CERC

Principals Recursos CEEI LLEIDA Viver Empresarial de l'Alt Urgell Centre empresarial i tecnològic de l’Alt Pirineu (CETAP) Parc Olímpic del Segre Patrimoni cultural de l'Art Romànic Parc Natural de l’Alt Pirineu Parc Natural del Cadí-Moixeró. Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Ruta Etnogràfica Centre BTT del Parc Olímpic

Principals Actors públics Ajuntament de la Seu d'Urgell

Espai Ermengol Regadiu d'Oliana Projecte Aeroport Pirineus-Seu d'Urgell

Consell Comarcal de l'Alt Urgell Mancomunitat de Municipis per la promoció de l'Esquí Nòrdic

Línies Estratègiques Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privat Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes en l'àmbit comarcal i de la zona de l'Alt Pirineu Suport al teixit empresarial mitjançant la creació d’espais de cooperació público-privada que permeti la detecció de les necessitats empresarials del territori i la generació de projectes i accions de caire estratègic Fomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat Preservar el patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic, i aprendre a explotar el seu poder econòmic Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica dels productes agroalimentaris Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Parcs Naturals, via verda, Parc Olímpic del Segre ) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, Ruta dels Oficis d'ahir) Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Foment i suport de l'emprenedoria rural i racionalitzar la política de desenvolupament empresarial Promoure un nou model d'explotació de les estacions d'esquí nòrdic a mig i llarg termini

Clústers i sistemes productius locals

Potenciar i recolzar l’artesania, tant per la seva vessant econòmica com per la cultural per prestigiar al territori Potenciar les infraestructures de comunicacions viàries i aeroportuàries Impulsar i dinamitzar els regadius del territori Crear la xarxa de camins senyalitzats per a l’activitat pedestre a l’Alt Pirineu i Aran

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Dotar de competitivitat la sector turístic Acreditar les estacions d'esquí com a referents per la seva qualitat

Indústria turística - Activitats físiques i esportives i culturals Agroalimentari - productes làctics

Diversificar l'oferta de les estacions d'esquí amb l'objectiu de desestacionalitzar l'oferta (esquí, marxa nòrdica, BTT, educació ambiental, senderisme, hípica, rutes…) Enfortiment del teixit social dels municipis per evitar el despoblament

Energies renovables: biomassa Serveis de suport empresarials

Principals Projectes

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

CEEI LLEIDA Viver Empresarial de l'Alt Urgell Projecte Museus en Xarxa. Ruta dels Oficis d'ahir. Pla estratègic de desenvolupament local de l'Alt Urgell 2008 Pla Estratègic de l'esqui nòrdic (2010) Pla estratègic de Senderisme de l'Alt Pirineu i Aran Desplegament de xarxa de fibra òptica a les zones industrials. Parc del Segre Pla Estratègic Municipal de Ribera de l'Urgellet Recuperació del camí de Sant Jaume -xarxa de senderisme Projecte de Planta de Biomassa de Montferrer Projecte Nou Senders: un camí conjunt cap a l'ocupació a l'Alt Pirineu i Aran

Programes de desenvolupament local del SOC Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL) Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL) Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació Projectes Innovadors

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

COMARCA DE L'ALTA RIBAGORÇA POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010

Persones Accions beneficiàries 2 38

Import atorgat1 4

Persones beneficiàries 1 18

Import atorgat1 5

Accions

2

28 10

4

1

13 5

5

1 8

12 13

238 74

3

7

50

63

88 403

4 3 11

25

73 62 190

4 15

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO

60,3% 72,0%

19,0%

20,6% 0,0%

2009

0,0%

59,0%

Oportunitats d'ocupació i formació

0,0% 28,0%

Orientació professional

18,3%

2010

2009

4

Públic

2009 11.401,31 €

2009

2010

2010 12.749,58 €

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

2.989 147 148 0,62%

Sexe Homes

Dones

88 96

60 52

Any 2009 Any 2010

Inferior als obligatoris

Any 2009 Any 2010 5

Privat

Promoció desenv. i activitat econ.

2010

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

NOTA:

97,3%

Projectes integrats

32,4%

21,8%

0,0%

Economia social Agent social

99,1%

Orientació professional 0,0% 0,0%

0,0% 2,7% 0,0%

Oport.ocupació i foment contrac.

38,6%

Oport.ocupació i foment de la contractació

0,0% 0,9% 0,0%

Oport.ocupació i formació

26,3%

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

Formació i requalificació

2,7% 0,0%

0,9%

Formació i requalificació

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

108 114

13 12

26 22

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

68 66

36 42

36 34

7 7

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

48 40

35 38

Persones amb discapacitat

0 2

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Alta Ribagorça

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

Ocupació

Desenvolupament local

Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí Dinamització socioeconòmica a partir del Patrimoni cultural. Entitats participants: Ajuntament de la Vall de Boí + C.C. Alta Ribagorça + Bisbats de Lleida i de l’Urgell + GC

Ajuntament del Pont de Suert

Principals Actors públics Ajuntament del Pont de Suert/ Consorci de Promoció Comercial i Turística del Pont de Suert. Ajuntament del Pont de Suert/ Empresa Municipal d'Urbanisme del Pont de Suert, SL Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí

Línies Estratègiques Foment de l'activitat econòmica mitjançant la potenciació dels esports d'aventura, neu, pesca, BTT… Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes en l'àmbit comarcal i de la zona de l'Alt Pirineu Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic. Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural Preservar el patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic, i vincular-los a projecte de desenvolupament econòmic Potenciar i recolzar l’artesania, tant per la seva vessant econòmica com per la cultural Dignificar i valoritzar els oficis tradicionals del territori Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Centre Romànic, Parc Nacional, Central hidroelèctrica) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, Ruta de natura)

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Potenciar les infraestructures de comunicacions viàries

Clústers i sistemes productius locals

Garantir el relleu generacional de les explotacions agroramaderes de muntanya mitjançant la incorporació de joves a l’activitat, la gestió sostenible de les explotacions i la dinamització del sector fent-lo viable econòmicament Foment i suport de l'emprenedoria rural i racionalitzar la polítca de desenvolupament empresarial

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Principals Projectes

Fusta

Projecte d'intervenció integral al barri vell (Llei de Barris)

Indústria turística - Activitats físiques i esportives i culturals

Projecte Centre d'Assessorament Empresarial i Promoció Econòmica del Pont de Suert

Agroalimentari

Projecte de creació del Centre de promoció del patrimoni cultural del Pont de Suert

Energia

Projecte Nou Senders: un camí conjunt cap a l'ocupació a l'Alt Pirineu i Aran

Serveis de suport empresarials

Pladetur

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

Principals Recursos Centre d'Assessorament Empresarial i Promoció Econòmica del Pont de Suert Centre del Romànic de la Vall de Boí Centre de promoció del patrimoni cultural del Pont de Suert Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Rutes de natura Patrimoni històric i arquitectònic Preses i centrals hidroelèctriques Rutes i Senderisme

Programes de desenvolupament local del SOC Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL) Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL) Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació Projectes Innovadors Projecte Treball als Barris

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

COMARCA DE L'ANOIA POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 211 3.968

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat1 1.922

Persones beneficiàries 184 3.597

Import atorgat1 1.711

Accions

77 134

1.237 2.038 693

988 933

92 92

1.433 1.391 773

1.142 568

3 38 3 31 19 305

64 101 1.439

1.193 841 176 789 422 5.342

3 35 4 38 15 279

111 516 3.016

896 3.535 316 1.293 331 8.082

5.572

7.240

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO

Formació i requalificació 49,7%

71,2% 1,5% 7,1% 1,1%

1,8%

2009

11,1%

Oportunitats d'ocupació i formació

43,7%

4

3,3%

Orientació professional

3,9%

14,8%

2010

16,0%

7,9%

4,1%

2009

2010

5

Agent social

Orientació professional

Privat 85,3%

73,7%

Projectes integrats Promoció desenv. i activitat econ.

Altres 4,9%

2,4%

2009

2010

2010 1.160,70 €

78.414 10.401 11.169 7,39%

Sexe Homes

Dones

5.102 5.370

5.299 5.799

Inferior als obligatoris

NOTA:

Economia social

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

Any 2009 Any 2010

20,0% 0,0%

2009 1.138,12 €

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

Oport.ocupació i formació

2,7% 8,2% 1,4%

Públic

15,7%

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

1,4%

Oport.ocupació i foment contrac.

22,3%

Oport.ocupació i foment de la contractació

41,7%

25,8%

Formació i requalificació 21,2% 36,0%

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

8.875 9.482

219 248

1.307 1.439

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

370 415

5 5

116 126

5.311 5.694

2.765 2.921

1.950 2.134

2.448 2.386

3.774 4.269

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Anoia

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de la comarca

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de la comarca

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

Ocupació

Desenvolupament local

1.Gènere de punt 2.Pell grossa 3.Arts gràfiques i edició 4.Fabricació de paper i cartró

CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS SANT PERE SALLAVINERA

SANT MARTÍ SESGUEIOLES

Consell Comarcal de l'Anoia

Ajuntament d’Igualada

Projecte “Treball a les 7 Comarques” Anoia Activa Problemàtiques socioecòmiques: •Alt índex atur estructural (deslocalització tèxtil). •Atur femení 5% superior a la mitjana catalana.

Principals Recursos IG-NOVA Empresa IG-NOVA Ocupació Viver d'empreses tecnològiques d'Igualada. IG-NOVA Tecnoespai Parc d'Innovació Igualada-Jorba

CAPELLA DES

Observatori socioeconòmic de l'Anoia

VALLBO NA D'ANOIA

Parc Motor Castellolí Parc eòlic de Rubió Viver d'empreses - Centre Tecnològic Comunitari (CTC) Centre d’innovació per a la simulació en l’àmbit de la salut Centre de Serveis dels Polígons Indust. de la Conca d’Òdena a Vilanova del Camí Parc Prehistòric de Capellades Centre de desenvolupament turístic de l’Alta Anoia World Trade Center AIICA (Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes)

Principals Actors públics

FITEX (Fundació per a la Innovació Textil)

Consell Comarcal de l'Anoia Ajuntament d'Igualada

Línies Estratègiques Pal·liar els efectes negatius derivats de la transformació de l’estructura productiva Millorar la inserció laboral i la qualitat de l’ocupació Desenvolupar un pla integral de formació en els sectors estratègics de la comarca Analitzar i determinar les infraestructures de suport bàsiques de les empreses Impulsar el creixement i desenvolupament de l’activitat empresarial i els nous sectors emergents Impulsar la planificació territorial concertada i fomentar la consolidació de la imatge interna i externa de la comarca Millorar i augmentar les infraestructures i les comunicacions Diversificació econòmica mitjançant l’impuls dels sectors estratègics (TIC, energies renovables, aeronàutica, projectes motor del territori...) Enfortir la col·laboració pública - privada Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privat

Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes en l'àmbit comarcal Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010 Suport al teixit empresarial mitjançant la creació d’espais de cooperació público-privada que permeti la detecció de les necessitats empresarials del territori i la generació de projectes i accions de caire estratègic Millora de la competitivitat turística de l'Anoia mitjançant la cooperació entre el sector públic i el privat

Clústers i sistemes productius locals Gènere de punt

Potenciació i racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori

Pell grossa Arts gràfiques i edició Fabricació de paper i cartró

Principals Projectes

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Anoia Activa - Projecte Treball a les 7 Comarques Projecte del Parc d'Innovació Igualada-Jorba

TIC

Projecte Aeroport corporatiu Igualada-Òdena

Energies renovables

Projecte Parc Motor Castellolí

Aeronàutica

Projecte Anoia Outlet

Automoció

Pla Estratègic de l'Anoia

Indústria turística / Turisme actiu

Projecte HUB

Agroalimentari

Projecte Switch

Logística

Projecte de Promoció del turisme rural i turisme arqueològic

Sociosanitari

Projecte de Promoció d'energies renovables i mediambientals

Energia solar tèrmica i fotovoltaica

Agència de Desenvolupament Econòmic de l'Anoia

Medi Ambient

Projecte LEADER - Consorci de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia (Grup d'acció local)

Activitats industrials

Pla d'intervenció Integral (Llei de Barris)

Tèxtil i confecció

Projecte de Centre d’Interpretació Paleontològic com a atracció turisticocultural

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

Projecte de Centre d’Empreses per a la Cooperació al Desenvolupament Pla director turístic del Consorci de Turisme de l'Alta Anoia. Pla operatiu d'ocupació turística a l'Anoia Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya

Programes de desenvolupament local del SOC Projecte Treball a les 7 Comarques Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL) Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL) Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació Projecte Suma't Projecte Treball als Barris Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació Projectes Innovadors Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

COMARCA DEL BAGES POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 527 9.403

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat1 5.132

Persones beneficiàries 560 9.886

Import atorgat1 5.090

Accions

213 314

3.708 5.028 667

2.843 2.289

278 282

4.897 4.260 729

3.318 1.772

1 66 8 21 33 656

32 141 3.860

335 1.103 333 749 712 8.364

4 67 10 25 23 689

147 606 3.363

1.118 4.210 665 1.467 973 13.523

13.436

14.002

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació

70,0%

0,2% 1,0% 28,7%

2009

70,6%

1,0% 4,3% 24,0%

4

37,6%

61,4%

Oportunitats d'ocupació i formació

8,3%

4,0%

31,1%

Orientació professional

13,2% 4,0% 9,0%

4,9%

Projectes integrats

10,8%

8,5%

7,2%

2009

2010

Orientació professional

2010

5

14,9% 0,0%

Agent social

32,1%

Privat 65,9%

Públic

41,8%

Promoció desenv. i activitat econ.

2009 696,76 €

Altres 9,2%

8,7%

2009

2010

2010 1.055,47 €

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

121.463 13.972 15.262 9,23%

Sexe Homes

Dones

7.276 7.982

6.696 7.280

Inferior als obligatoris

NOTA:

Economia social

0,0%

Oport.ocupació i foment de la contractació

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

Any 2009 Any 2010

Oport.ocupació i formació Oport.ocupació i foment contrac.

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

10,5%

16,8%

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

11.550 12.422

509 547

1.909 2.288

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

629 760

69 45

71 77

7.041 7.621

3.579 3.854

2.655 2.982

3.332 3.269

5.138 5.854

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Bages

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de la comarca

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de la comarca

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

Ocupació

Desenvolupament local

SANT JOAN DE VILATORRADA SANT FELIU SASSERRA

Mancomunitat Intermunicipal del Cardener Projecte conjunt de desenvolupament local de Sant Joan de Vilatorrada, Súria i Santpedor

Consorci per a la Promoció del Municipis del Moianès Projecte conjunt de desenvolupament local dels 10 Municipis de la subcomarca del Moianès + C.C. Bages + C.C. V.OR

Consell Comarcal del Bages

1.Filatura i teixits de cotó 2.Teixits estrets 3.Productes metàl·lics 4.Maquinària per a industries 5.Arts gràfiques i edició 6.Automoció

NAVARCLES

Ajuntament de Manresa

CFI Bages Sud Projecte conjunt de desenvolupament local de 7 Municipis del Bages MARGANE LL MONISTROL DE MONTSERRAT

Principals Actors públics Ajuntament de Manresa/ Centre d'Iniciatives per l'Ocupació (CIO) Ajuntament de Manresa/ Centre de Desenvolupament Empresarial (CEDEM) Consorci de Formació i d'Iniciatives Bages Sud Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès Mancomunitat Intermunicipal del Cardener Consorci de Promoció Turística del Cardener

Principals Recursos Oficina de Turisme de Manresa

Heliport (en un futur)

Viver d'empreses d'economia social de Manresa

Viver d’empreses del CIO Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada

Observatori del Mercat de Treball a Manresa

Servei de Creació d'Empreses del CFIBS

Centre Tecnològic de Manresa (CTM)

Ecomuseu del Moianès

Palau Firal de Manresa

Observatori de Planificació Estratègica del Moianès

Parc Tecnològic de la Catalunya Central

Espai Motor del Parc Central - Parc Tecnològic de la Catalunya Central

Agrupació d’Empreses de Materials Avançats (AEMAV)

Parc prehistòric de les coves del Toll

Centre d’Aplicacions TIC de Manresa (CATIC)

Món Sant Benet

Escola Universitària Politècnica de Catalunya (UPC)

Mines de la sal - Cardona. Centre d'interpretació sobre la sal. Suria

Fundació Universitària del Bages

Parc de la Sèquia

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Clústers i sistemes productius locals Filatura i teixits de cotó

Centre d’empreses municipal de Cardona

Teixits estrets Productes metàl·lics

Línies Estratègiques

Maquinària per a industries

Dinamització del sector primari, els serveis turístics, els productes locals promoció de l’ocupació i dinamització empresarial

Arts gràfiques i edició

Potenciar Manresa i la Catalunya central com un territori socialment responsable i fer compatible una economia dels coneixements amb la cohesió social i millorar la qualitat de vida

Automoció

Impulsar la planificació de serveis d’atenció a les persones, els serveis a les empreses i els serveis intensius en coneixement, així com el sector ecològic i intensiu en tecnologia

Arts gràfiques i edició Automoció

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

Disseny i planificació d’un desenvolupament sostenible pel Moianès Invertir en la recuperació del patrimoni en la producció i la difusió cultural com a elements d’integració i de riquesa Aprofitar la concentració de professionals i serveis en el territori per buscar l’excel.lència en l’atenció, la recerca i estudiar sinèrgies, impulsant el clúster sociosanitari Foment i suport de l'emprenedoria social Impulsar la diversificació econòmica mitjançant el foment de sectors econòmics d’alt valor afegit (estalvi energètic i industries mediambiental, serveis de la salut, serveis professionals a les empreses) Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial Desenvolupament de recursos, eines i capacitats pel bon govern i la participació ciutadana Estratègia de racionalització i valorització del sól industrial i les àrees d'activitat econòmic Detecció de les necessitats formatives del sector privat Fomentar la diversificació i la revalorització del sector agrari

Principals Projectes

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Dinamització del sector mediambiental i de les energies renovables al Bages Pla de dinamització de l'Economia Cooperativa 2010

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Manresa Economia Social ( +Mes ) Indústria i Ocupació de Qualitat al Bages

Tecnologies de la informació i comunicació

Foment de l'Ocupació mitjançant la innovació i cohesió en la producció ecològica a CAT

Tecnologies netes

Pla Estratègic de turisme (Manresa ciutat mil·lenària)

Materials de construcció

Pla Estratègic Manresa 2015

Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Pla Manresa Innovació i Coneixement

Automoció / Aeronàutica

Pol dels materials i les tecnologies netes

Agricultura ecològica

Pla Estratègic del sector d’atenció a la dependència

Estalvi energètic i industries mediambiental, serveis de la salut, serveis professionals a les empreses

Agència de Desenvolupament Econòmic del Bages

Indústria turística

Pla Estratègic del Bages Sud

Agroalimentari

El Moianès de l'Estratègia a l'Acció: Pla d'Acció Territorial del Moianès 2008-2011

Programes de desenvolupament local del SOC

Projecte "El Moianès ve de gust" Projecte de Vivers d'empreses a Sallent

Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)

Pla per a la promoció de la diversificació econòmica del Bages / Bages Metall mecànic

Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Projecte LEADER Associació pel Desenvolupament de la Catalunya Central (Grup d'acció Local)

Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació Projecte Suma't Projectes Innovadors Projecte Treball als Barris Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

COMARCA DEL BAIX CAMP POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 492 9.112

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat1 4.705

Persones beneficiàries 537 10.044

Import atorgat1 4.885

Accions

240 252

4.326 4.019 767

3.179 1.525

287 250

5.423 3.935 686

3.177 1.708

3 51 6 8 9 569

40 138 3.380

885 1.193 264 464 234 7.744

6 34 8 15 13 613

248 548 5.334

1.786 3.795 674 530 357 12.026

12.670

16.174

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació 40,6% 71,9%

0,3% 1,1%

62,1%

1,5% 3,4%

33,0%

26,7%

2009

60,8%

Oportunitats d'ocupació i formació

4

Oport.ocupació i foment de la contractació

11,4%

Orientació professional

2010

5

27,1%

Oport.ocupació i foment contrac.

24,2%

31,6%

16,6%

Agent social Privat

15,4% 3,4% 6,0% 3,0%

5,6% 4,4% 3,0%

2009

2010

64,8%

Projectes integrats

43,5%

Promoció desenv. i activitat econ.

2,7%

0,5%

2009

2010

2009 699,84 €

Públic Altres

2010 789,82 €

128.771 12.979 14.876 14,61%

Sexe Homes

Dones

7.146 8.068

5.833 6.808

Inferior als obligatoris

NOTA:

Oport.ocupació i formació

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

Any 2009 Any 2010

Economia social

16,7%

Orientació professional

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

1,4%

2,5%

14,8%

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

9.682 10.964

1.001 1.149

2.291 2.756

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

557 655

18 32

145 208

6.823 7.839

3.262 3.609

2.319 2.741

3.329 3.442

4.265 5.174

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Baix Camp

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de la demarcació de Tarragona

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de la demarcació de Tarragona

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

Ocupació

Desenvolupament local

1. Oli d’oliva (alimentació i begudes) CAPAFONTS

REDESSA Consell Comarcal del Baix Camp

MASPUJOLS ALMOSTER

Iniciatives de Desenvolupament Empresarial Les Tàpies, SA (IDETSA) 3 Municipis de 2 comarques

BORGES DEL CAMP

CASTELLVELL DEL CAMP

BOTARELL

ARGENTERA

VINYOLS I ELS ARCS VI

Ajuntament de Reus

Ajuntament de Cambrils

Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Principals Actors públics Reus Desenvolupament Econòmic, SA Iniciatives de Desenvolupament Empresarial Les Tàpies, SA (IDETSA) Consell Comarcal del Baix Camp Ajuntament de Reus /Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell Ajuntament de Cambrils

Línies Estratègiques Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privat

Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació d’aquest projectes Suport al teixit empresarial mitjançant la creació d’espais de cooperació público-privada que permeti la detecció de les necessitats empresarials del territori i la generació de projectes i accions de caire estratègic Fomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Clústers i sistemes productius locals

Racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic

Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica dels productes agroalimentaris

Química bàsica

Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (senderisme, BTT, rutes, etc..)

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics

Salut i nutrició humana i animal

Potenciació de la societat Reus Capital de Negocis, SCR per donar suport al teixit empresarial del territori

Indústria enològica

Aprofundir en la diversificació de la producció energètica i superar el desequilibri existent entre la capacitat de producció d’energia i el dèficit d’energia per al consum en el territori

Turisme de costa i muntanya

Aprofundiment en la institucionalització público-privada

Agroalimentari

Valorització de la Indústria Turística de l'interior

Neteja i serveis d'atenció a la dependència

Aconseguir una ciutat del coneixement i d’una economia diversificada. Reus

Sanitat

Assolir una que Reus esdevingui la ciutat de la cultura i de l’esport

Indústria turística

Especialització energètica

Cultura Energies renovables

Principals Projectes Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009 Pol de l’alimentació funcional. Salut i nutrició humana i animal Parc Tecnològic del Camp. Tecnoparc Complex Empresarial REDESSA I, II, III Pla estratègic MIDIT 2010 REUSDEMA. Pla estratègic i Agenda 21 Desenvolupament econòmic dels municipis de l’interior de la comarca del Baix Camp Pla de Foment del Turisme del Consell Comarcal del Baix Camp Programa de foment dels productes agraris de qualitat Programa de dinamització comercial Millora Integral del Barri del Carme. Reus Centre de Bioempreses Seu de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Projecte Business Angels Pla de foment turístic: creació de la marca turística i campanya de comunicació Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Baix Camp i Reus

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Projecte LEADER -Consorci Leader Priorat – Baix Camp (Grup d'acció local)

Programes de desenvolupament local del SOC

Principals Recursos Centre Tecnològic de la Indústria Enològica

Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)

TecnoParc Reus

Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Polígon Industrial les Tàpies I, II, Viver d'empreses i Viver tecnològic

Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

Aeroport de Reus

Programa Suma't

Fira Reus

Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació

Centre Tecnològic de Nutrició i Salut

Projecte "Treball als Barris"

Palau de Fires i Congressos de Reus Centre de Bioempreses REDESSA I, II, III

COMARCA DEL BAIX EBRE POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 233 4.243

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat1 2.030

Persones beneficiàries 236 4.144

Import atorgat1 2.103

Accions

91 142

1.491 2.334 418

1.155 875

95 141

1.489 2.216 439

1.249 854

3 50 3 10 8 307

32 100 1.624

501 811 163 334 141 3.980

4 38 5 16 5 304

101 320 1.587

782 2.306 351 500 154 6.195

5.999

6.152

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació

34,0% 51,0%

70,7%

0,5% 1,7% 27,1%

2009

67,4%

1,6% 5,2% 25,8%

Oportunitats d'ocupació i formació

12,6%

Oport.ocupació i foment de la contractació

12,6% 37,2% 20,4%

Orientació professional

2010

4,1% 8,4% 3,5%

5,7%

2009

2010

8,1% 2,5%

NOTA:

4

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

NOTA:

5

28,3%

Oport.ocupació i foment contrac.

17,3%

12,6%

Agent social Privat

Orientació professional

68,7%

Públic

52,3%

Projectes integrats Promoció desenv. i activitat econ.

Altres 0,6%

0,3%

2009

2010

2010 1.178,52 €

53.742 5.555 6.602 18,86%

Sexe Homes

Dones

3.440 3.892

2.115 2.710

Inferior als obligatoris

Any 2009 Any 2010

Economia social

17,4%

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

1,0%

1,5%

Oport.ocupació i formació

2009 795,74 €

Import atorgat per persona beneficiària4

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

3.978 4.802

602 667

975 1.133

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

222 270

2 2

88 108

2.837 3.151

1.564 2.026

931 1.153

1.497 1.534

1.748 2.269

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de les Terres de l'Ebre

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de les Terres de l'Ebre

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

Ocupació

Desenvolupament local

Baix Ebre

Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE) Desenvolupament econòmic de les Comarques de l’Ebre Entitats participants: 4 Comarques de Terres de l’Ebre + Generalitat de Catalunya

Consorci per a l’execució Pla dinamització turística Terres de l’Ebre (33% Estat, 33% GC+ 33% Ajunta.)

1. Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Consell Comarcal del Baix Ebre Ajuntament de Tortosa

Principals Actors públics Consorci per a l'execució del Pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre Consell Comarcal del Baix Ebre - Baix Ebre Innova, SL Ajuntament de Tortosa Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE)

Línies estratègiques Foment de la cooperació entre les entitats públiques de la comarca que permeti posteriorment l’acord sobre projectes estratègics territorials amb el sector privat Creació i consolidació d'una xarxa tècnica de promoció Econòmica i Desenvolupament local que faci possible la implementació dels projectes territorials Suport al teixit empresarial mitjançant la creació d’espais de cooperació público-privada que permeti la detecció de les necessitats empresarials del territori i la generació de projectes i accions de caire estratègic Fomentar l'associacionisme i l'organització del sector privat Cooperació amb projectes estratègics territorlas del conjunt de le Terres de l'Ebre Racionalització de la política industrial de la comarca tenint en compte el seu entorn amb l’objectiu d’atreure inversions per la diversificació econòmica del territori Evitar els localismes i fomentar la cooperació público-privada Fomentar la industria turística a partir de la valorització dels recursos endògens (Parc Natural del Delta i dels Ports, Camí de Sant Jaume, Llaüt Lo Sirgador, actius patrimonials i cultural ) i la creació de productes turístics d’àmbit comarca i territorial (turisme de natura, senderisme, BTT, rutes, etc..)

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Desenvolupament de l’agroturisme i altres modalitats de turisme rural

Clústers i sistemes productius locals

Homogeneïtzació de la informació turística i formació del personal dels punts d’informació turístics Oli d’oliva (alimentació i begudes)

Impulsar estratègies de diferenciació i comercialització dels productes del sector agroalimentari i coordinació amb el sector turístic Correcta planificació de la àrea logística (LOGIS EBRE) Fomentar la innovació, la recerca i la transferència tecnològica dels productes agroalimentaris

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Principals Projectes

Agroalimentari Indústria turística

El Pla Estratègic de Turisme de les Terres de l'Ebre

Logística

Pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre

Serveis de suport empresarials

Pla de Foment Turístic a Tortosa: Festa del Renaixement.

Seguretat

Construcció de l’aeroport comercial a Roquetes

Química

Polígon Industrial Catalunya Sud (Tortosa)

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

LOGIS EBRE (Estració ferroviària a l'Aldea) Estratègia de creixement del clúster d’alimentació de les Terres de l’Ebre Disseny conceptual de la xarxa de vivers d’empresa a les Terres de l’Ebre Pla Intervenció Integral del Nucli Antic PINCAT / Treball als Barris Nou edifici del Campus de la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa Vivers d’empreses de Tortosa - Camarles Projecte de dinamització de l'Economia Cooperativa Projecte d'intervenció integral al Nucli Antic (Llei de Barris) Programa d'experiència professional per a l'ocupació juvenil a Catalunya- Tortosa Projecte LEADER - Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià (Grup d'Acció Local)

Principals Recursos Baix Ebre Innova, SL - Viver d'empreses. Centre de Negocis Parc Natural del Delta de l'Ebre

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Parc Natural dels Ports Camí de Sant Jaume

Programes de desenvolupament local del SOC

Centre d’interpretació del Renaixement a Tortosa La Via Verda del Baix Ebre

Projecte de dinamització Territorial de la Comarca del Baix Ebre - Treball a les 7 Comarques

Polígon industrials: Baix Ebre (Campredó-Tortosa),polígon industrial Catalunya Sud (l'Aldea-Tortosa), polígon industrial Venta Nova de Camarles , polígon Pla de l'Estació (Roquetes-Tortosa), polígon Les Molines de Deltebre

Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL)

Museu de l’Arròs; Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre

Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació

Llaüt Lo Sirgador

Programa Suma't

Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL)

Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació Projecte "Treball als Barris"

COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 223 3.983

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat1 1.920

Persones beneficiàries 201 3.628

Import atorgat1 1.765

Accions

151 72

2.308 1.197 478

1.462 458

128 73

2.056 1.106 466

1.327 438

1 12 1 7 10 254

8 43 2.100

168 341 135 169 226 2.959

3 27 1 16 8 256

152 466 2.953

993 2.972 144 340 219 6.432

6.134

7.199

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació

27,4%

50,4% 64,9% 2,1% 0,1%

6,5%

0,7%

41,0% 34,2%

2009

Oportunitats d'ocupació i formació

64,9%

Oport.ocupació i foment de la contractació

15,4%

46,2%

5,7%

2010

7,6%

2,2% 5,3% 3,4%

2009

2010

4

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

NOTA:

5

Economia social

18,5%

Agent social 43,9%

Privat 72,7%

Públic

35,0%

Promoció desenv. i activitat econ.

Altres 1,6%

0,6%

2009

2010

2010 956,45 €

89.442 9.139 10.401 13,81%

Sexe Homes

Dones

5.347 5.851

3.792 4.550

Inferior als obligatoris

Any 2009 Any 2010

18,0%

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

0,6% 7,6%

1,5%

Orientació professional

2009 502,62 €

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

Oport.ocupació i foment contrac.

Projectes integrats

11,5% 4,6% 5,7%

Orientació professional

Oport.ocupació i formació

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

6.486 7.097

545 636

2.109 2.668

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

368 415

3 4

55 69

4.629 5.515

2.553 2.706

1.586 1.762

2.384 2.519

2.886 3.478

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Baix Empordà

Intervenció Integral del Territori Àmbit supralocal

Àmbit sectorial al conjunt de Girona

Àmbit local

Àmbit d'actuació al conjunt de Girona

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

GARRIGOLES

Ocupació Desenvolupament Local

1.Suro 2.Ceràmica decorativa

COLOMERS JAFRE

ULTRAMORT ULTR SERRA DE DARÓ

LA BISBAL D'EMPORDÀ

Consell Comarcal Baix Empordà Ajuntament de Palafrugell

VALL-LLOBREGA

Ajuntament de Palamós

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Principals Actors públics Consell Comarcal del Baix Empordà Ajuntament de Palafrugell- Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell Ajuntament de Palamós Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Línies estratègiques Orientar al sector empresarial per fomentar-ne la competitivitat tot promovent fórmules per conciliar la vida laboral i familiar, fer-les socialment responsables, fomentant l’ocupació de qualitat, etc... Consolidar el teixit empresarial de la comarca, donada la importància del turisme com a instrument de desenvolupament territorial Dinamització econòmica i laboral del territori del Baix Empordà per part de les entitats locals de la comarca Potenciar i promocionar els recursos turístics de la comarca - Marca Costa Brava Estratègia de valorització dels recursos territorials del Baix Empordà Potenciació del sistema productiu local vinculat al suro Potenciació del sistema productiu local vinculat a la ceràmica decorativa Defensar els interessos del sistema productiu surer per tal de contribuir en el seu desenvolupament sostenible des d’una perspectiva socioeconòmica, cultural i ambiental

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

Garantir que l’activitat surera continuï essent un important recurs per al desenvolupament local.

Clústers i sistemes productius locals Principals Projectes Desenvolupament de la xarxa Retecork

Suro Ceràmica decorativa

Promoció Espai del Peix - Palamós Promoció Xarxa Senderisme

Sectors amb oportunitat d'inversió i potencials creadors d'ocupació

Projecte d'intervenció integral al barri de la Sauleda - Palafrugell (Llei de Barris) Projecte d'intervenció integral al Nucli Històric - Palamós (Llei de Barris)

Indústria turística

Projecte d'intervenció integral al barri del Puig - Sant Feliu de Guíxols (Llei de Barris)

Suro

Projecte d'intervenció integral al Nucli Antic - la Bisbal d'Empordà (Llei de Barris)

Salut

Pla estratègic 2009-2012 serveis de salut integrats al Baix Empordà

Nàutica

Pla director de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Palafrugell

Distribució subsectorial VAB a nivell comarcal. 2009

Agenda 21 Palamós

Principals Recursos Espai del Peix/ Museu de la Pesca - Palamós Museu del Suro - Palafrugell Parc natural de les Illes Medes Port de Palamós Xarxa de Senderisme Oficina de turisme de Palafrugell SOMI - Servei Municipal d'Ocupació de Palafrugell

Programes de desenvolupament local del SOC Programa d'Agents d'Ocupació i Desenvolupament local (AODL) Programa de Foment del Desenvolupament local (FDL) Programa d'Accions Integrades per l'Ocupació Projectes Innovadors Programa Suma't Programa d'Accions de Promoció per l'Ocupació

Font: anuari econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2010

COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ 2009 Persones Accions beneficiàries 1.637 30.111

Àmbits de polítiques actives d'ocupació (PAO) Formació i requalificació Per a persones prioritàriament desocupades Per a persones prioritàriament ocupades - Consorci E-formació 2 Oportunitats d'ocupació i formació Oportunitats d'ocupació i foment de la contractació Orientació professional3 Projectes integrats* Promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica* NOTES:

1

2010 Import atorgat1 18.473

Persones beneficiàries 1.748 33.042

Import atorgat1 20.202

Accions

911 726

14.743 11.736 3.632

13.997 4.476

1.258 490

21.012 7.625 4.405

16.906 3.295

13 127 24 30 81 1.912

280 480 15.905

5.150 4.390 1.652 2.539 1.418 33.621

21 86 31 49 49 1.984

837 2.288 19.653

5.792 15.725 2.405 4.291 1.518 49.933

46.776

55.820

L'import atorgat està en milers d'euros. 2

Les accions i el pressupost d'e-formació no s'han territorialitzat.

3

Es comptabilitzen els punts d’actuació i no les accions d’orientació professional.

* No es fa constar el nombre de persones ja que l'objectiu principal d'aquests programes és crear les millors condicions per generar ocupació i diversificar l'activitat econòmica dels territoris.

Distribució de les persones beneficiàries per àmbits PAO

Distribució del pressupost atorgat per àmbits PAO Formació i requalificació

Formació i requalificació 40,5% 64,4%

0,6% 1,0% 34,0%

2009

59,2%

1,5% 4,1% 35,2%

54,9%

Oportunitats d'ocupació i formació

11,6%

Oport.ocupació i foment de la contractació

4

15,3% 31,5%

13,1% 4,9% 7,6% 4,2%

Orientació professional

2010

4,8% 8,6% 3,0%

2009

2010

19,3%

12,9%

Agent social

14,4%

Privat 70,6%

61,2%

Públic Altres

0,2%

0,2%

2009

2010

2010 942,56 €

545.188 57.063 63.861 11,91%

Sexe Homes

Dones

Any 2009 Any 2010

29.273 33.073

27.790 30.789

Inferior als obligatoris

5

Promoció desenv. i activitat econ.

Economia social

10,3%

S'exclou de l'import atorgat les accions que no tenen persones beneficiàries directes (àmbits projectes integrats i promoció del desenvolupament i l'activitat econòmica).

Perfil dels demandants d'ocupació no ocupats5 (mitjana anual)

NOTA:

Projectes integrats

2009 814,25 €

Població a la comarca Població potencialment activa de 16 a 64 anys, 2010 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2009 Demandants d'ocupació no ocupats5, 2010 Variació demandants d'ocupació no ocupats, 2009-2010

Any 2009 Any 2010

Oport.ocupació i foment contrac.

6,0%

4,8%

Orientació professional

Import atorgat per persona beneficiària4 NOTA:

Oport.ocupació i formació

Distribució del pressupost atorgat per tipus d'entitat

Nacionalitat Comunitaris no Nacionals nacionals

Extracomunitaris

Edat Joves (16-29 De 45 anys o anys) més

48.112 52.721

1.588 1.812

7.356 9.321

Nivell d'estudis Secundaris Secundaris obligatoris postobligatoris

Universistaris

Altres estudis postsecundaris

Persones amb discapacitat

3.277 3.787

37 53

729 841

25.979 29.390

13.799 15.239

13.971 15.392

13.312 13.448

20.109 23.606

Els demandants d’ocupació no ocupats (DONOS) formen el col·lectiu que inclou la xifra d'atur registrat més els cinc col·lectius següents: els estudiants, els demandants de serveis

previs a l'ocupació, els demandants d'ocupació conjuntural, els dem andants

agraris subsidiats. La dada correspon a la mitjana anual.

Elaboració: Servei d'Ocupació de Catalunya.

d'ocupació de jornada reduïda (inferior a 20 hores) i els treballadors eventuals

Baix Llobregat

Intervenció Integral del Territori

Àmbit supralocal Àmbit local

Àmbit sectorial al conjunt de Barcelona Àmbit d'actuació al conjunt de Barcelona

Àmbit sectorial

Àmbit comarcal

18 Clústers

Ocupació

Desenvolupament Local

Consell Comarcal del Baix Llobregat