Action 4 LOMCE Grammar Appendix Student’s book, pÀg. 140 El Past Perfect Simple El Past Perfect Simple s’utilitza per indicar que una acció va tenir lloc abans que una altra en el passat. L’acció més recent va en Past Simple. En afirmativa es posa el subjecte + had + un verb en participi. When I arrived, the lesson had finished. (Quan vaig arribar, la classe havia acabat.) La negativa es fa amb el subjecte + had not o hadn’t + un verb en participi. We hadn’t bought anything until he arrived. (No havíem comprat res fins que ell va arribar.) En interrogativa posem Had + el subjecte + un verb en participi. I a les respostes breus es posa el pronom personal subjecte + had o hadn’t. Had Peter shown you the picture? Yes, he had. / No, he hadn’t. (En Peter t’havia ensenyat el quadre? Sí. / No.) Amb el Past Perfect Simple normalment es fan servir les expressions temporals i adverbis següents: yet (encara, [negativa]; ja [interrogativa]), already (ja [afirmativa]), as soon as (tan aviat com), after (després de / que), before (abans de / que), by the time (quan), until (fins que), when (quan), etc.

Student’s book, pÀg. 141 El Future Continuous El Future Continuous s’utilitza per indicar allò que estarà passant en un moment determinat del futur. En afirmativa es posa el subjecte + will be + el verb principal acabat en -ing. He will be eating at the restaurant. (Ell estarà menjant en el restaurant.) La negativa es fa amb el subjecte + will not be o won’t be + el verb principal acabat en -ing. I won’t be sending this letter today. (No enviaré aquesta carta avui.) En interrogativa posem Will + el subjecte + be + el verb principal acabat en -ing. I a les respostes breus es posa el pronom personal subjecte + will o won’t. Will you be studying here with your sister? Yes, I will. / No, I won’t. (Estaràs estudiant aquí amb la teva germana? Sí. / No.) El Future Continuous de vegades s’utilitza per interessar-se pels plans d’algú, especialment si es vol aconseguir alguna cosa. Will you be going surfing this summer? (Aniràs a fer surf aquest estiu?) Amb el Future Continuous s’acostumen a utilitzar aquestes expressions temporals: (at) this time tomorrow (demà a aquesta hora / aquestes hores), (at) this time next ... (el/la... vinent a aquesta hora / aquestes hores), next week (la setmana vinent), tomorrow (demà), at + una hora, soon (aviat), on + un dia de la setmana, in the next decade (a la propera dècada), etc. Totes poden anar al començament o al final de la frase, però s’acostumen a posar al final.

1

Grammar Appendix

Student’s book, pÀg. 142 El condicional zero S’utilitza per expressar situacions generals que es repeteixen sempre que es dóna una determinada condició. Es pot fer servir when en lloc de la partícula if sense que el significat de la frase variï. En afirmativa es posa If + el subjecte + Present Simple. If / When you heat ice, it melts. (Si / Quan escalfes gel, es desfà.) En negativa es pot negar la condició, el resultat o ambdós. If you smoke, your lungs aren’t healthy. (Si fumes, els teus pulmons no estan sans.) If you don’t smoke, your lungs are healthy. (Si no fumes, els teus pulmons estan sans.) La interrogativa es fa amb Do / Does + el subjecte + el predicat de l’oració principal (resultat) + l’oració subordinada (condició). A les respostes breus es posa el pronom personal subjecte + do / does o don’t / doesn’t. Do you feel better if you take this vitamin? Yes, I do. / No, I don’t. (Et sents millor si et prens aquesta vitamina? Sí. / No.) Per expressar que alguna cosa esdevé o no si no es compleix la condició, la subordinada s’introdueix amb la conjunció unless, que equival a if not ("si no", "llevat que"). Unless I get up early, I don’t arrive at school on time. If I don’t get up early, I don’t arrive at school on time. (Llevat que em llevi aviat / Si no em llevo aviat, no arribo a l’escola a l’hora.) Cal tenir en compte que unless s’utilitza amb força freqüència en el condicional zero i en el primer condicional, però és menys habitual en el segon i mai es fa servir en el tercer.

Repàs dels condicionals Les oracions condicionals són oracions formades per una proposició subordinada que expressa la condició (conditional clause) i una principal que n’indica el resultat (result clause). Tant se val l’ordre en què es col·loquin les proposicions, però si la condició va primer, s’acostuma a posar una coma entre ambdues. If you study a lot, you will go to university. (Si estudies molt, aniràs a la universitat.) You will go to university if you study a lot. (Aniràs a la universitat si estudies molt.) A tots els temps dels condicionals es pot negar el verb de la condició, el del resultat o ambdós. If I don’t study, my parents will get angry. (Si no estudio, els meus pares s’enfadaran.) If we had time capsules, we wouldn’t forget our past. (Si tinguéssim càpsules del temps, no oblidaríem el nostre passat.) If he hadn’t fixed the plug, the lamp wouldn’t have worked. (Si no haguéssim arreglat l’endoll, el llum no hagués funcionat.) El primer condicional s’utilitza per parlar d’accions que tindran lloc si es compleix la condició assenyalada. Condició: If / Unless + Present Simple Resultat: will + un verb en la forma base He will go to the doctor if he feels worse. (Anirà al metge si es troba pitjor.) El segon condicional s’utilitza per parlar de condicions hipotètiques que fan referència al present, és a dir, que és poc probable que passin. Condició: If / Unless + Past Simple Resultat: would + un verb en la forma base If I knew how to operate this machine, I’d try to do it. (Si sabés com fer anar aquesta màquina, intentaria fer-ho.) Si el verb de l’oració condicional és to be, utilitzem were a totes les persones. If I were less mean, I’d have more friends. (Si fos menys garrepa, tindria més amics.) El tercer condicional s’utilitza per parlar de condicions totalment impossibles, atès que fan referència al passat i ja no es poden realitzar. Condició: If + Past Perfect Simple Resultat: would have + un verb en participi If we had had an exam today, we would have studied hard last night. (Si haguéssim tingut un examen avui, anit hauríem estudiat molt.)

2

Grammar Appendix

Student’s book, pÀg. 143 Les oracions temporals i les condicionals Les oracions temporals que fan referència al futur es fan com les oracions del primer condicional: Present Simple a la subordinada i Future Simple a la principal. Les que fan referència a fets generals es fan com al condicional zero: Present Simple a la subordinada i la principal. El que canvia són les conjuncions. En lloc de fer servir if o unless, s’utilitzen by the time (quan), when (quan), as soon as (tan aviat com, quan), after (després de / que), the moment (that) (quan), before (abans de / que), once (un cop (que), quan), etc. I will use my mobile phone the moment I finish dinner. (Utilitzaré el meu mòbil quan acabi el sopar.) After I arrive home, I take care of my dog. (Després que arribi a casa, tinc cura del meu gos.)

Student’s book, pÀg. 144 L’estil indirecte S’utilitza per explicar el que ha dit algú sense repetir exactament les seves paraules. Normalment, es fa servir el verb say en passat davant d’una oració de complement directe introduïda per that, es treuen les cometes pròpies de l’estil directe i es canvien el pronom personal subjecte i la persona del verb. També podem començar amb el passat del verb tell davant del complement indirecte. “Sarah’s phoning Mary,” Sharon said. [estil directe] Sharon said that Sarah was phoning Mary. (La Sharon va dir que la Sarah estava trucant per telèfon a la Mary.) “Global warming is a serious problem,” the scientist said to me. [estil directe] The scientist told me that global warming was a serious problem. (El científic em va dir que l’escalfament global era un problema greu.) El verb que introdueix l’estil indirecte acostuma a anar en passat i per això, el de l’oració subordinada fa un salt enrere en el temps. És a dir, el Present Simple passa a Past Simple, el Present Continuous a Past Continuous, will es converteix en would, etc. També canvien els demostratius, els possessius, els modals i les expressions de temps i lloc. Fixa’t en aquests exemples: “I’m investigating a suspect,” the detective said. ➝ The detective said that he was investigating a suspect. (El detectiu va dir que estava investigant un sospitós.) “I must talk with our students today,” the teacher said. ➝ The teacher said that he had to talk with their students that day. (El professor va dir que havia de parlar amb els seus alumnes aquell dia.) “I’ll pass my driving test this afternoon,” the shop assistant said. ➝ The shop assistant said that he would pass his driving test that afternoon. (El dependent va dir que aprovaria l’examen de conduir aquella tarda.) Quan la frase enuncia una veritat general no hi ha canvi en els temps verbals: “People just want to be happy,” the lecturer said. [estil directe] The lecturer said that people just want to be happy. (El conferenciant va dir que la gent només vol ser feliç.) • Reported questions Hi ha dos tipus de preguntes en anglès: - Les Yes / No questions són les que es poden contestar amb un “sí” o un “no”. Per posar-les en estil indirecte, utilitzem el verb ask, i tot seguit, if o whether. Atès que la pregunta deixa de ser-ho i es converteix en una frase afirmativa, no hi ha inversió subjecte-verb ni signe d’interrogació i tampoc cometes.  “Do you know who won the match?” they asked her. They asked her if / whether she knew who had won the match. (Li van preguntar si sabia qui havia guanyat el partit.) - Les Wh- questions no es poden contestar amb un “sí” o un “no”. Són les que comencen amb una partícula interrogativa (what, who, where, when, why, whose, etc.). Quan es passen a l’estil indirecte posem aquesta partícula en lloc de les conjuncions if o whether. Després van el subjecte i el verb, i prescindim del signe d’interrogació i de les cometes.

3

“Where have you spent your summer holidays?” Lea asked Sophie.  Lea asked Sophie where she had spent her summer holidays. (La Lea va preguntar a la Sophie on havia passat les seves vacances d’estiu.) Les preguntes en estil indirecte poden expressar alguna cosa que no sabem o de la qual no estem segurs.  We wanted to know / wondered who had sent her flowers. (Volíem saber / Ens preguntàvem qui li havia enviat flors.) • Reported commands P er passar una ordre a estil indirecte, canviem l’imperatiu per un infinitiu. Però abans de l’infinitiu hem de fer servir un verb que expressi mandat, com tell o order, davant del complement indirecte. Hi ha altres verbs que segueixen aquesta estructura tot i que no expressen una ordre: ask o beg per expressar peticions o warn per advertir algú d’alguna cosa. “Take the books to the library,” she asked me. She asked me to take the books to the library. (Em va demanar que portés els llibres a la biblioteca.) Quan es tracta d’una oració negativa, posem not davant de to. “Don’t leave your dirty clothes on the floor,” my mother ordered me. My mother ordered me not to leave my dirty clothes on the floor. (La meva mare em va ordenar que no deixés la roba bruta al terra.) • Reported suggestions E n primer lloc posem el subjecte i suggest o recommend en passat i, tot seguit, diem el que es suggereix. També podem fer servir advise per donar consell i invite per fer una invitació. Els suggeriments es poden passar a l’estil indirecte de dues maneres: - Utilitzant una oració de complement directe introduïda per that, amb el seu subjecte i el verb en la forma base. “You should stay at home,” my sister suggested. My sister suggested that I stay at home. (La meva germana em va suggerir que em quedés a casa.) - Utilitzant el gerundi sense especificar-ne cap subjecte. “Let’s go to the cinema tomorrow.” She suggested going to the cinema the next day. (Ella va suggerir que anéssim al cinema el dia següent.) • Reported offers P er passar un oferiment a estil indirecte, posem el subjecte i offer o promise en passat, i tot seguit, un verb en infinitiu amb to. “I’ll make dinner tonight.”  He offered to make dinner that night. (Ell es va oferir a fer el sopar aquella nit.) Quan es tracta d’una oració negativa, posem not davant de to. “I promise I won’t be late.”  He promised not to be late. (Ell va prometre que no arribaria tard.)

4

Grammar Appendix

Student’s book, pÀg. 145 Les oracions de relatiu Són oracions subordinades que aporten informació sobre la persona, cosa o animal (l’antecedent) que s’esmenta a l’oració principal i van introduïdes per pronoms relatius. Defining relative clauses Les oracions de relatiu especificatives aporten informació tan essencial sobre el seu antecedent que sense ella la frase quedaria incompleta. Els pronoms relatius poden fer de subjecte o de complement de l’oració subordinada. Si fan de complement, es poden ometre els pronoms who, which, when i that. This is the war I fear the most. (Aquesta és la guerra que més temo.) • Who s’utilitza quan l’antecedent és una persona. Es pot substituir per that. That’s the scientist who / that created a new laser. (Aquell és el científic que va crear un nou làser.) En el llenguatge formal, de vegades, s’utilitza whom en lloc de who quan fa de complement de l’oració de relatiu. We talked to the woman whom we had seen at the shop. (Vam parlar amb la dona a qui havíem vist a la botiga.) • Which s’utilitza per fer referència a coses o animals. Es pot substituir per that.  This is the microscope (which / that) we use to work. (Aquest és el microscopi que utilitzem per treballar.) • Where s’utilitza quan l’antecedent és un lloc.  This is the ideal environment where insects can live. (Aquest és l’entorn ideal on poden viure els insectes.) • When s’utilitza quan l’antecedent és una expressió temporal. Es pot substituir per that.  Monday was the day (when / that) it began to rain. (Dilluns va ser el dia en què va començar a ploure.) • Whose s’utilitza quan l’antecedent és una persona. Expressa possessió.  I saw a girl whose dog was ill. (Vaig veure una noia el gos de la qual estava malalt.) Non-defining relative clauses Les oracions de relatiu explicatives afegeixen informació sobre els seus antecedents, que no és essencial perquè la frase tingui sentit, i van entre comes. Es fan amb who, which, where, when i whose, que no es poden ometre ni substituir per that. Jack, who hasn’t got Facebook, didn’t see your photos. (En Jack, que no té Facebook, no va veure les teves fotos.)

5

Grammar Appendix

Student’s book, PÀG. 146 Be able to i need to • B  e able to té el mateix significat que can, però be able to es pot conjugar i s’utilitza, sobretot, en aquells temps verbals en els quals no es pot fer servir can. En afirmativa es posa el subjecte + to be en el temps corresponent + able to + un verb en la forma base. I was able to ski when I was little. (Sabia esquiar quan era petit.) She has never been able to study alone. (Mai ha pogut estudiar sola.) La negativa es fa amb el subjecte + to be en el temps corresponent + not o n’t + able to + un verb en la forma base. I won’t be able to arrive in one hour. (No podré arribar d’aquí a una hora.) En interrogativa posem to be en el temps corresponent + el subjecte + able to + un verb en la forma base. A les respostes breus es posa el pronom personal subjecte + un verb auxiliar en el temps corresponent, sense abreujar en afirmativa o abreujat en negativa. Will they be able to find the pub? Yes, they will. / No, they won’t. (Sabran trobar el pub? Sí. / No.) • N  eed to significa “haver de” o “caldre que” i expressa, com have to, l’obligació o necessitat de fer alguna cosa. Es pot conjugar i, per tant, es pot fer servir en tots els temps verbals. En afirmativa es posa el subjecte + need to / needs to + un verb en la forma base. I need to rest for a few days because I’m exhausted. (He de descansar uns dies perquè estic esgotada.) La negativa es fa amb el subjecte + don’t / doesn’t need to + un verb en la forma base. You don’t need to help me. (No cal que m’ajudis.) En interrogativa posem Do / Does + el subjecte + need to + un verb en la forma base. I a les respostes breus es posa el pronom personal subjecte + do / does o don’t / doesn’t. Does he need to call me? Yes, he does. / No, he doesn’t. (M’ha de trucar? Sí. / No.)

6

Grammar Appendix Repàs dels modals Són verbs auxiliars, per la qual cosa sempre van davant d’un verb en la forma base (infinitiu sense to). No es conjuguen, així que no cal afegir -s a la 3a persona del singular. En negativa s’afegeix la partícula not o la contracció n’t al verb modal, i en interrogativa es posa el verb modal + el subjecte + el verb en la forma base. • C  an significa “saber” quan expressa l’habilitat o capacitat per fer alguna cosa, i “poder”quan expressa possibilitat o s’utilitza per demanar permís o favors. Monkeys can climb very well. (Els micos saben enfilar-se molt bé.) [habilitat] You can take a towel when you get to the gym. (Pots agafar una tovallola quan arribis al gimnàs.) [possibilitat] She can come with me to the party. (Pot venir amb mi a la festa.) [permís] • C  ould és el passat de can. Expressa habilitat i possibilitat en el passat. Lara could sing when she was two years old. (La Lara sabia cantar quan tenia dos anys.) [habilitat] I couldn’t attend their wedding last weekend. (No vaig poder assistir al seu casament la setmana passada.) [possibilitat] En interrogativa també serveix per demanar permís o favors, però de forma més educada que amb can. Could you tell me something about British folklore? (Podries explicar-me alguna cosa sobre el folklore britànic?) • Should s’utilitza per donar o demanar consells i per dir què s’hauria o no de fer. You should bring your umbrella. (Hauries de portar el paraigua.) • Must significa “haver de” i expressa l’obligació i la necessitat o conveniència de fer alguna cosa. You must learn their customs. (Has d’aprendre els seus costums.)  Mustn’t expressa prohibició, que alguna cosa no és permesa, i també que alguna cosa no s’ha de fer perquè no és convenient o correcte fer-ho. People mustn’t believe in stereotypes. (La gent no ha de creure en estereotips.) Es poden fer preguntes amb must, però no és gaire habitual. Must we say hello when we arrive? (Hem de saludar quan hi arribem?) • H  ave to significa “haver de” i expressa, com must, l’obligació o necessitat de fer alguna cosa. La diferència és que have to sí es conjuga i, per això, la forma per a la 3a persona del singular és diferent (has to). A més, s’utilitza en els temps que must no té. She has to feed the dog in two hours. (Ha de donar menjar al gos d’aquí a dues hores.) They had to pay to use the toilets. (Van haver de pagar per utilitzar els lavabos.) En negativa es posa don’t / doesn’t have to + el verb, i significa “no caldre que”. We don’t have to bring our own food. (No cal que portem el nostre propi menjar.) • Recorda que have to significa el mateix que must, però don’t have to i mustn’t no són equivalents. They don’t have to leave now. (No cal que marxin ara.) [no és necessari] They mustn’t leave now. (No han de marxar ara.) [està prohibit] Es posa Do / Does + el subjecte + have to + el verb. I a les respostes breus es fa servir el pronom personal subjecte + do / does o don’t / doesn’t. Do we have to travel to the coast? Yes, you do. / No, you don’t. (Hem de viatjar a la costa? Sí. / No.) •

May (“potser”, ”tal vegada”) expressa possibilitat. En interrogativa, s’utilitza per demanar permís o favors de manera molt educada. He may come with us this afternoon. (Potser vindrà amb nosaltres aquesta tarda.) May I open the window? (Puc obrir la finestra?)

• Might (“podria ser que“) també expressa possibilitat, tot i que més remota que amb may. Sally might buy a ticket for the concert. (Podria ser que la Sally comprés una entrada per al concert.)

7

Grammar Appendix Repàs El Past Perfect Simple (vegeu pàg. 1) Indica que una acció va tenir lloc abans que una altra en el passat. L’acció més recent va en Past Simple. S’acostumen a utilitzar les expressions temporals i els adverbis següents: yet, already, as soon as, after, before, by the time, until, when, etc.

El Future Continuous (vegeu pàg. 1) Indica allò que estarà passant en un moment determinat del futur. S’acostumen a utilitzar aquestes expressions temporals: (at) this time tomorrow, (at) this time next ..., in the next decade, etc.

El condicional zero (vegeu pàg. 2) Expressa situacions generals que es repeteixen sempre que es dóna una determinada condició. Condició: If / Unless / When + Present Simple Resultat: Present Simple

Les oracions temporals (vegeu pàg. 3) Fan referència al futur o a fets generals. S’acostumen a utilitzar les conjuncions següents: by the time, when, as soon as, after, the moment (that), before, once, etc.

L’estil indirecte (vegeu pàg. 3) S’utilitza per explicar el que ha dit algú sense repetir exactament les seves paraules. • Reported statements ”People don’t take enough care of the environment,” she said. She said that people didn’t take enough care of the environment. (Va dir que la gent no té prou cura del medi ambient.) • Reported questions Yes / No questions: ”Do you recycle most of your waste?” she asked me. She asked me if / whether I recycled most of my waste. (Em va preguntar si reciclava la majoria de les meves deixalles.) Wh- questions: ”What are you doing to save water?” James asked. James asked what she was doing to save water. (En James va preguntar què estava fent ella per estalviar aigua.) • Reported commands ”Take the cans to the recycling bin,” she asked. She asked me to take the cans to the recycling bin. (Em va demanar que portés les llaunes al contenidor de reciclatge.) • Reported suggestions ”You should use energy-saving light bulbs,” he suggested. He suggested that I use energy-saving light bulbs. (Va suggerir que utilitzés bombetes de baix consum.) ”Let’s buy green products.” She suggested buying green products. (Ella va suggerir que compréssim productes ecològics.) • Reported offers ”I’ll help clean the beach tomorrow.” He offered to help clean the beach the next day. (Ell es va oferir a ajudar-me amb els deures el dia següent.)

8

Grammar Appendix Les oracions de relatiu (vegeu pàg. 5) Defining relative clauses: • Who s’utilitza per fer referència a persones. Es pot ometre o substituir per that. • Which s’utilitza per fer referència a coses o animals. Es pot ometre o substituir per that. • Where s’utilitza quan l’antecedent és un lloc. No es pot ometre o substituir per that. • Whose s’utilitza quan l’antecedent és una persona. Expressa possessió. • When s’utilitza quan l’antecedent és una expressió temporal. Es pot ometre o substituir per that. Non-defining relative clauses: Who, which, where, when i whose no es pot ometre ni substituir per that.

Be able to i need to (vegeu pàg. 6) • B  e able to té el mateix significat que can, però com can només es pot utilitzar en present, per a la resta de temps verbals s’utilitza be able to. • N  eed to significa “haver de” o “caldre que” i expressa, com have to, l’obligació o necessitat de fer alguna cosa. Es pot conjugar i, per tant, es pot fer servir en tots els temps verbals.

E Burlington Books IH-011-376 0 0 1 1 3 7 6 2

9