PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives Manual de millors pràctiques
PROYECTO EFISport Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas Manual de mejores prácticas
CATALAN SPORTS CLUSTER
INDESCAT
PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives Manual de millors pràctiques
Edició: Indescat. Associació Catalana Clúster de la Indústria de l’Esport Av. Gran Via, 8, planta 6 08902 L’Hospitalet de Llobregat ©2012, Indescat. Associació Catalana Clúster de la Indústria de l’Esport Redacció: BioQuat® i Efectiva Comunicació Disseny gràfic i maquetació: aTotArreu.com / www.atotarreu.com Impressió: A3 Copiseny Dipòsit legal: B-30.788-2012
PROJECTE EFISport
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................... 07 2. OBJECTIUS DEL PROJECTE EFISPORT ................................................................................................... 10 3. ABAST DE L’ANÀLISI ........................................................................................................................................ 12 4. CONCLUSIONS .................................................................................................................................................... 15 4.1 DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ................................................................................................. 16 4.2 CONSUMS ESPECÍFICS DELS CENTRES: RATIS ENERGÈTICS ......................................................... 19 4.3 CONSUM D’AIGUA D’UN CENTRE ESPORTIU ........................................................................................ 23 4.4 POTENCIAL D’ESTALVI DELS CENTRES ESPORTIUS ........................................................................ 29 5. RECOMANACIONS ........................................................................................................................................... 30 5.1 CLIMATITZACIÓ .................................................................................................................................................. 31 5.2 IL·LUMINACIÓ ..................................................................................................................................................... 32 5.3 ESTALVI D’AIGUA .............................................................................................................................................. 33 5.4 PISCINES ............................................................................................................................................................ 34 6. TAULA DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA ..................................................................................................... 39 7. COMUNICACIÓ .................................................................................................................................................. 40 7.1 OBJECTIUS DE LA COMUNICACIÓ ............................................................................................................. 41 7.2 PÚBLICS OBJECTIUS ....................................................................................................................................... 41 7.3 POSICIONAMENT COMUNICATIU I MISSATGES PRINCIPALS ........................................................ 42 7.4 ACCIONS DE COMUNICACIÓ ....................................................................................................................... 43 8. ENLLAÇOS D’INTERÈS .................................................................................................................................. 48
1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................................................ 53 2. OBJECTIVOS DEL PROYECTO EFISPORT .............................................................................................. 56 3.
ALCANCE DEL ANÁLISIS ............................................................................................................................. 58
4. CONCLUSIONES ................................................................................................................................................. 61 4.1 DISTRIBUCIÓN DEL CONSUMO ENERGÉTICO ...................................................................................... 62 4.2 CONSUMOS ESPECÍFICOS DE LOS CENTROS: RATIOS ENERGÉTICAS ...................................... 65 4.3 CONSUMO DE AGUA DE UN CENTRO DEPORTIVO ............................................................................ 69 4.4 POTENCIAL DE AHORRO DE LOS CENTROS DEPORTIVOS ............................................................. 75 5. RECOMENDACIONES ...................................................................................................................................... 76 5.1 CLIMATIZACIÓN ................................................................................................................................................ 77 5.2 ILUMINACIÓN .................................................................................................................................................... 78 5.3 AHORRO DE AGUA .......................................................................................................................................... 79 5.4 PISCINAS ............................................................................................................................................................ 80 6. TABLA DE CONVERSIÓN ENERGÉTICA .................................................................................................. 85 7. COMUNICACIÓN ............................................................................................................................................... 86 7.1 OBJETIVOS DE LA COMUNICACIÓN ........................................................................................................ 87 7.2 PÚBLICOS OBJETIVOS .................................................................................................................................. 87 7.3 POSICIONAMIENTO COMUNICATIVO Y MENSAJES PRINCIPALES ............................................. 88 7.4 ACCIONES DE COMUNICACIÓN ................................................................................................................. 89 8. ENLACES DE INTERÉS ................................................................................................................................... 94
05
1. INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
PROJECTE EFISport
A Catalunya hi ha 13.271 instal·lacions esportives que apleguen un total de 35.424 espais esportius1, el 38% de les quals eren de propietat privada, el 53% públiques, i el restant 9% propietat de clubs o associacions, i han anat creixent en nombre en més de l’1% anual en els darrers 4 anys. A la vegada, el número de persones que practica esport activament també ha crescut en els darrers anys fins a situar-se en el 46% de la població espanyola2. Aquests factors, sumats a la percepció de l’esport com a hàbit saludable tant per la societat com per les administracions públiques, ha fet augmentar en els últims anys el nombre d’instal·lacions esportives, així com també les inversions en la remodelació de les ja existents per tal de satisfer les necessitats de confort que els usuaris demanen i fer front a la creixent competència entre instal·lacions.
07
1
Observatori Català de l’Esport
2
Estudi Indescat 2012 sobre la població espanyola de 12 a 70 anys: el 46% es considera població activa (practiquen esport dos o més dies per setmana), i arriba fins un 63% si sumem els esportistes ocasionals (un dia a la setmana)
INTRODUCCIÓ
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
Tant és així, que avui en dia moltes de les
absorbirien més de 3.200 arbres (300kg CO2/
instal·lacions esportives de Catalunya, siguin
arbre i any).
públiques o privades, són tant centres per a la pràctica esportiva com espais orientats al
Tal i com s’observa a la taula següent, l’aug-
wellness o benestar. Aquesta tendència ha
ment del preu de l’energia al llarg dels darrers
fet incrementar el nombre de “centres espor-
cinc anys ha estat notable i causat tant per l’en-
tius” on es mesclen diferents instal·lacions per
cariment del preu del petroli com per l’augment
a la pràctica esportiva i propostes lúdiques o
dels termes regulats de l’energia, que depenen
de benestar: sales de
del govern. En un escenari de preus a l’alça,
, piscines, saunes,
paddle, pistes poliesportives…1
sembla clar que l’única solució per mantenir els costos d’explotació dels centres esportius
08
Per cobrir les noves necessitats de serveis com
és una disminució del consum energètic. Si es
ara piscines, saunes, banys de vapor, hidromas-
vol mantenir la qualitat del servei, queda palesa
satge i la climatització de les sales d’activitats
la necessitat que les instal·lacions inverteixin en
es requereix una gran quantitat d’energia tèr-
eficiència energètica: millorar la gestió, renovar
mica, convertint aquestes instal·lacions en cen-
equips, augmentar la conscienciació dels treba-
tres de gran consum d’energia. Per fer-nos-en
lladors, però també la negociació periòdica de
una idea, una instal·lació esportiva municipal
les condicions de contractació energètica amb
amb zona d’aigües i serveis wellness pot con-
les comercialitzadores de gas i electricitat i un
sumir l’electricitat anual equivalent a 400 famí-
millor seguiment i control de la facturació.
lies de 4 persones, i el gas natural de 500. Això suposa l’emissió d’una quantitat anual de gairebé 1 milió de kg de CO2, equivalent a la que
1
Com a exemple, trobem 5.488 sales esportives especialitzades, 682 piscines cobertes, 5.098 pistes poliesportives o 350 pistes de paddle
Les gràfiques següents mostren com els preus del gas i l’electricitat industrials espanyols s’han pràcticament doblat els darrers 10 anys.
INTRODUCCIÓ
PROJECTE EFISport
09 A la taula següent es recullen els preus dels últims 5 anys en un dels centres mostra del present estudi, amb un augment considerable, sobretot els últims dos anys. Ð/MWh
2007
2010
2011
2012
Increment
Gas natural
30
38
43
48
62%
Electricitat
111
114
128
132
19%
En aquest marc es planteja el present projecte,
tria de les instal·lacions esportives, agrupades
anomenat EFISport, i que sorgeix com a res-
a través d’Indescat, al repte de l’eficiència
posta de les empreses catalanes de la indús-
energètica.
OBJECTIUS DEL PROJECTE EFISPORT
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
2. OBJECTIUS DEL PROJECTE EFISPORT Aquest projecte està liderat per Indescat, el
• Eficient econòmicament: menys inversió,
clúster català de l’esport, i per algunes de les
menys manteniment i més adequació a l’ús.
empreses que el conformen. Indescat té com
• Eficient energèticament: menys consum
a objectiu la millora de la competitivitat de les
d’energia i aigua.
empreses membres, així com del sector espor-
• Eficient mediambientalment: menys resi-
tiu català en general. Des de la fundació d’In-
dus, menys emissions contaminants i menys
descat, les empreses de la cadena de valor de
impacte urbanístic.
les instal·lacions esportives (arquitectes, enginyeries, constructores, fabricants d’equipaments, gestors d’instal·lacions…) han destacat tenir un repte comú: la necessitat d’installacions més eficients des de tots els punts de vista. Per tal de poder assolir aquest repte tots els agents de la cadena de valor hi juguen un paper i, per tant, abordar una instal·lació més eficient només sota el paraigües d’una part de la cadena de valor és abordar el repte
A partir d’aquest punt el projecte se centra
de forma parcial.
especialment en l’eficiència energètica i en la millora de la gestió de les instal·lacions exis-
10
Així doncs, l’objectiu és abordar el repte de
tents, tenint en compte que aquesta és tan sols
l’eficiència de forma conjunta, entenent per
una part important d’allò que considerem un
eficiència:
model de gestió “eco-eficient”.
Pilars
Model eco-eficient per a la gestió d’instal·lacions esportives EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS
Personal
GESTIÓ
Sist. automatització de les instal·lacions
Establir un pla de RRHH per definir el procés en l’àrea de personal: -Pel personal tècnic -Personal de manteniment i neteja -Direcció
Redisseny de l'ús que millori l’eficiència del personal existent
Reglament de règim intern que estableixi drets i obligacions
Externalització / Pagament segons rendiment i Sistemes d’Indicadors
CONSUMIDOR/SOCIETAT Formació del personal especialitzat i adequat a la instal·lació Formació específica pels sistemes i equipaments de la instal·lació
Àrees d’actuació del compte d’explotació de la instal·lació
Energia i Aigua Especificacions tècniques prod. fred/calor Sist. informàtic gestió i control energètic Automatització de consignes Sistemes adequats d'il·luminació (regulació i control) Aïllaments, tancaments i control elements conducció Renovació aire / aprofitament aire ext. Recuperació aigües grises / aigua piscina
Negociació amb proveïdors (compra centralitzada) Sistema d’indicadors i monitorització de consums per equipaments
Manteniment Redisseny d'instal·lacions Sistemes innovadors tractament d’aigua Substitució de productes de neteja per dosificadors monodosi
Estructura Sistemes de Producció i/o reaprofitament d’energia (energies renovables)
Sistemes de comunicació/informació i difusió a l’usuari (consums per usuari/activitat) Programes de formació i difusió de resultats (inclosa l’administració)
OBJECTIUS DEL PROJECTE EFISPORT
PROJECTE EFISport
Indicadors de satisfacció del client
Pla de manteniment
Sistemes de comunicació/informació i difusió al client
Pla de neteja Control de consums (materials) Control de qualitat
Aplicació d’economies d’escala per mancomunar serveis, inversions, consums i formació
Programes de formació i difusió de resultats
Programes de formació i difusió de resultats
Partint d’aquest model, els objectius del projecte EFISPORT són: 1. Reflexionar sobre la realitat actual de l’efici-
5. Conscienciar els diferents públics objec-
ència energètica en instal·lacions esportives.
tius que intervenen en la gestió energètica
2. Establir uns paràmetres de comparació
d’una instal·lació, comunicant els resultats
en eficiència energètica en instal·lacions
amb la màxima difusió possible a la resta
esportives basats en un treball de camp
d’instal·lacions esportives catalanes, espa-
concret i rigorós.
nyoles o internacionals.
3. Diagnosticar energèticament 5 instal-
6. Derivar un seguit de projectes d’innovació
lacions gestionades per empreses d’Indes-
orientats al disseny i millora de productes i
cat, amb la finalitat que aquestes millorin
serveis per a instal·lacions esportives.
la seva eficiència energètica. 4. Efectuar unes propostes generals de millora de la gestió energètica que servei-
7. Finalment, elaborar el present Manual de millors pràctiques, en què es recullen els resultats i les recomanacions.
xin a qualsevol instal·lació esportiva: a. formulant un seguit de propostes de millora, b. formular un pla de comunicació com a mesura de millora en sí mateix. Per elaborar aquest manual i a fi de poder treballar en les seves conclusions s’ha establert una collaboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
11
ABAST DE L’ANÀLISI
12
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
3. ABAST DE L’ANÀLISI Per a la realització d’aquest projecte s’han dut
man, Top Consulting Esportiu, Tarkett i el
a terme diferents diagnosis energètiques a
Centre Tecnològic Leitat han participat acti-
instal·lacions esportives gestionades per mem-
vament en la confecció d’aquest document
bres d’Indescat. En concret es tracta de 5 cen-
aportant la seva experiència i coneixement en
tres gestionats per Duet Sports, Eurofitness,
eficiència energètica en instal·lacions espor-
Llop Gestió de l’Esport, SEAE i la Univer-
tives. Per últim, l’empresa BioQuat ha estat
sitat Autònoma de Barcelona, els quals han
l’encarregada d’elaborar les diagnosis energè-
facilitat les dades necessàries, han coliderat
tiques i les conclusions tècniques del projecte,
aquest projecte, i han participat en l’elaboració
tot aportant també el seu coneixement i expe-
d’aquest document. A la vegada, les empreses
riència en aquestes i altres auditories realitza-
Blautec, Fluidra, Hernando & Sauqué, Romi-
des prèviament.
Centre 1
Centre 2
Centre 3
Centre 4
Centre 5
Piscina coberta
sí
sí
sí
sí
sí
Piscina descoberta
no
sí
sí
no
no
Serveis wellness
sí
sí
sí
sí
sí
Les auditories energètiques que s’han dut a terme comprenen l’anàlisi en detall dels següents punts: 1. Contractació de les fonts energètiques (electricitat, gas natural,…). 1.1 O ptimització
de
4. Climatització (piscines, oficines, sales activitats,…).
la
potència
contractada.
4.1 Realitzar un inventari detallat per valorar la tecnologia dels equips.
1.2 Estudi dels preus d’energia actuals
4.2 Quantificar el consum mitjançant
contractats versus els preus de mercat.
equips de mesura. Valorar l’estalvi
2. Qualitat del subministrament elèctric.
energètic, econòmic i el temps de
Verificar, mitjançant equips de mesura,
retorn d’equips de climatització més
que no existeixen problemes o anomalies
eficients.
a la xarxa elèctrica que puguin afectar la
4.3 Valorar l’actual model de gestió de la
maquinària.
climatització al centre (centralitzat i/o
2.1 Tensió (detecció de microtalls i com-
amb horari, a petició de l’usuari/treba-
provació que la tensió estigui dins el
lladors, ús de termòstats, ús de freeco-
rang permès).
oling, ús de recuperadors de calor…).
2.2 Intensitat (verificar la correcta com-
5. Motors (bombes de filtratge, calefacció,
pensació de fases i la circulació pel
ACS, climatitzadors, aerotermos,…).
neutre, els pics d’intensitat en arranca-
5.1 Realitzar un inventari detallat dels
des de motor, etc.).
equips existents.
2.3 Factor de potència (comprovar el cor-
5.2 Quantificar el consum mitjançant
recte funcionament de les bateries de
equips de mesura (els de major potèn-
condensadors per evitar penalitza-
cia) o bé estimant-ne les hores de fun-
cions d’energia reactiva a la factura
cionament anuals. Valorar l’estalvi
elèctrica).
energètic i econòmic que suposaria la
2.4 Harmònics (revisar que no hi hagi har-
substitució dels motors per d’altres de
mònics que puguin causar problemes
major eficiència, així com l’ús de varia-
als equips electrònics).
dors de freqüència (VF).
3. Il·luminació. 3.1 Realitzar un inventari detallat per valorar la tecnologia emprada i el consum associat.
ABAST DE L’ANÀLISI
PROJECTE EFISport
5.3 Valorar l’actual gestió i proposar l’ús de variadors de freqüència, si s’escau. 6. Gestió de l’aigua 6.1 Proposar mesures d’estalvi i d’ús raci-
3.2 Quantificar el consum mitjançant
onal de l’aigua (campanyes consci-
equips de mesura. Valorar l’estalvi
enciació als usuaris, ús d’airejadors,
energètic, econòmic i el temps de
reductors de cabal i dutxes de baix
retorn de lluminàries més eficients.
consum).
3.3 Valorar l’actual model de gestió de l’en-
6.2 Quantificar el cost que representen les
llumenat al centre (centralitzat i amb
bombes per filtrar l’aigua de les pisci-
horari, a petició de l’usuari/treballa-
nes. Valorar la substitució dels motors
dors, mitjançant sensors de presència/
actuals per d’altres de major eficiència,
fotocèl·lules,…). Proposar millores en
així com la implantació de variadors de
automatització.
freqüència (VF) (possibilitat d’adequar
13
ABAST DE L’ANÀLISI
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
la potència de filtratge segons el cost de la tarifa horària).
8. Sistema de Gestió Energètica (Gestió Directa).
6.3 Valorar l’estalvi, la inversió i el període
8.1 Valorar el cost, l’estalvi i el període de
de retorn d’instal·lar mantes tèrmiques
retorn d’un Sistema de Gestió Energè-
a les piscines, si no se’n disposa.
tica basat en comptadors d’energia i
7. Conscienciació d’usuaris i treballadors.
entorn SCADA, amb la finalitat que el
7.1 Mitjançant les visites a les instal-
propi centre (o un gestor energètic)
lacions, valorar el nivell de conscien-
pugui supervisar el consum i quantifi-
ciació que treballadors i usuaris tenen
car els estalvis derivats de les actuaci-
vers el bon ús de la instal·lació i per
ons proposades a l’auditoria.
tant l’estalvi energètic, així com quines
9. Empresa de Serveis Energètics (ESE)
eines posa el centre al seu abast per
(Gestió Indirecta).
tal de contribuir a un ús eficient dels
9.1 Presentar les ESEs com a una pos-
recursos energètics i de l’aigua.
sible solució en matèria de genera-
7.2 Proposar campanyes efectives de
ció eficient d’energia tèrmica (calor i
comunicació i conscienciació entre els
fred), i que contribueixen a la reducció
usuaris i els treballadors.
d’energia primària del centre, executant inversions en equip eficient que el client possiblement no podria assumir.
14
4.CONCLUSIONS
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport
Després d’auditar els 5 centres esportius anteriorment caracteritzats, juntament amb la recopilació de la informació d’auditories que la consultora BioQuat havia realitzat anteriorment a altres instal·lacions esportives —algunes de les quals també són propietat dels gestors d’instal·lacions participants en el projecte— s’ha obtingut una distribució del consum en electricitat, gas i aigua. Si bé un nombre significatiu d’instal·lacions esportives de Catalunya no disposen de tots els serveis que ofereixen els centres que s’han considerat a l’estudi, es pot afirmar el consum d’aquelles instal·lacions esportives que ofereixen zona d’aigües i serveis wellness als usuaris representa una gran part del consum total de les instal·lacions esportives a Catalunya. Paral·lelament, es pot afirmar que el potencial d’estalvi en valors absoluts és molt major en aquells centres que ofereixen zona d’aigües.
15
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
4.1 DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC L’estudi de la contractació energètica, basada avui en dia encara en la recopilació de les factures emeses per les comercialitzadores, revelen que a les instal·lacions esportives pràcticament 2/3 del consum energètic prové de la combustió de gas natural (ACS, climatització piscines, climatització edifici…), mentre que l’electricitat representa al voltant d’1/3 d’aquest.
Pel que fa al pes econòmic d’ambdues fonts energètiques, l’escenari és totalment oposat, a causa que avui per avui el preu del kWh d’electricitat és molt superior al del gas natural. D’aquesta manera, l’electricitat acaba representant més del 60% del cost energètic als centres esportius, tal i com reflecteix el gràfic de distribució del cost energètic.
El consum elèctric de les
-
per a aquest estudi està comprès entre els
16
800MWh i els 1.500MWh anuals, és a dir entre 100.000 i 200.000€ amb un preu de 130€/ MWh D’altra banda, el consum anual de gas natural d’aquestes instal·lacions es mou entre els 1.000MWh i els 3.000MWh, és a dir entre 50.000€ i 150.000€. Tal i com s’ha comentat a l’abast de l’estudi, la instal·lació d’equips de mesura i comptatge elèctric portàtils als consums més rellevants de les instal·lacions ha permès realitzar una segmentació del consum anual d’aquestes.
El gràfic següent mostra quin és el pes dels diferents equips de consum en una instal·lació esportiva que disposa tant de piscina de competició (25m), com de saunes, hidromassatge i climatitza-
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport
ció a les sales d’activitats dirigides.
-
Si el centre esportiu no disposa dels serveis wellness (sauna, hidromassatge, jets de pressió,…) la reducció del consum elèctric del centre es de l’ordre del 10%, de manera que la resta de consums guanyen més pes.
17
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
El rang de consum és molt ampli i depèn de les
Respecte a la il·luminació, amb consums
necessitats tèrmiques del centre, que bàsica-
d’entre 100 i 250MWh, la gestió intel·ligent
ment són en funció del disseny inicial de l’edi-
de l’enllumenat encara és nul·la a la majoria
fici (altura dels sostres, orientació de les sales
d’instal·lacions
d’activitats o sobredimensionat dels equips),
ven sensors de presència i polsadors temporit-
de l’ocupació d’aquest (sales d’activitats), de la
zats a zones concretes i de baixa ocupació, la
mida i nombre de piscines, però sobretot del
tecnologia i la gestió actual de la majoria de les
correcte ús que es faci dels equips de climatit-
làmpades no possibiliten un ús eficient de la il-
zació i il·luminació.
luminació, que s’adeqüi a les condicions lumíni-
Si bé algunes presenta-
ques de cada estança i segons les condicions Tal i com s’observa en ambdós casos, les bom-
lumíniques exteriors.
bes de filtratge de l’aigua de la piscina representen més del 25% del consum elèctric d’un
Pel que fa al consum dels climatitzadors,
centre esportiu d’aquestes característiques.
també prop del 25%, només una instal·lació
Aquest elevat percentatge acostuma a con-
disposava d’un sistema de cabal variable amb
centrar-se en un petit nombre de bombes d’ai-
control de la temperatura per zones, compor-
gua, les quals funcionen majoritàriament les
tes motoritzades, sensors d’ocupació per CO2 i
24h del dia per tal de garantir la qualitat de l’ai-
variadors de freqüència als motors dels clima-
gua en tot moment. Si bé la normativa actual
titzadors. D’altra banda, una altra instal·lació
no estableix cada quantes hores s’ha d’haver
tenia funcionant els climatitzadors de totes les
filtrat el vas de la piscina, moltes instal·lacions
sales les 24h del dia, els 365 dies l’any.
estan dissenyades per fer-ho cada 6 hores (piscina privada) i cada 4 hores (piscina pública). Aquest elevat consum es pot disminuir amb la introducció dels tubs UV i l’ús de variadors de freqüència a les bombes, que permeten tant un estalvi d’aigua com d’electricitat pel fet de
18
poder ajustar el nivell de filtració a les necessitats reals de la instal·lació.
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport
4.2 CONSUMS ESPECÍFICS DELS CENTRES: RATIS ENERGÈTICS Per tal d’estudiar i comparar els nivells de
lacions al llarg de l’any (accessos) i també el pes
consum d’electricitat, gas i aigua dels 5 cen-
que representa per a cada centre la despesa de
tres auditats, és necessari elaborar un seguit
cadascun d’aquests subministraments sobre la
de ratis: respecte la superfície, el nombre de
despesa anual.
persones usuàries que accedeixen a les instalA continuació es resumeixen tant les característiques del centre en quant a usuaris, superfícies i consums d’electricitat, gas i aigua, així com els corresponents ratis. Centre 1
Centre 2
Centre 3
Centre 4
Centre 5
167.692
551.456
612.000
211.000
134.625
4.968
9.859
46.000
8.699
2.205
11%
30%
9%
13%
25%
54%
32%
14%
42%
68%
18
30
32
18
16
876.086
1.856.792
1.433.974
1.085.991
465.175
1.269.520
2.765.362
2.463.105
2.443.453
1.186.563
4.375
44.797
100.974
20.046
7.215
Electricitat
6%
7%
6%
10%
13%
Gas
4%
3%
4%
7%
9%
0,4%
2%
3%
2%
2%
11%
12%
13%
19%
24%
176
188
261
125
211
kWh tèrmic/m2 climatitzats
478
873
448
665
791
m3 aigua/m2 instal·lacions
0,9
4,5
2,5
2,3
3,3
kWh electricitat/ús
5,2
3,4
2,3
5,1
3,5
kWh tèrmic/ús
7,6
5,0
4,0
11,6
8,8
litres aigua/ús
26
81
165
95
54
Característiques del centre Usos anuals Superfície (m2) Superfície zona d’aigües Superfície zona climatitzada Superfície sauna (m2) Consums ELECTRICITAT (kWh) GAS (kWh) AIGUA (m3) Ratis sobre despesa econòmica anual
Aigua Total subministres Ratis sobre superfície kWh electricitat/m2 instal·lacions
Ratis sobre usuaris
19
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
La gràfica següent mostra la relació de superfícies i accessos anuals de cada centre. S’observa com el centre 3 és tres vegades més gran que la mitjana; això és degut que les instal·lacions engloben tant una pista d’atletisme com una extensa zona ajardinada i de pitch&put, entre d’altres equipaments.
Pel que fa al pes que tenen els subministraments d’electricitat, gas i aigua respecte la despesa anual del centre, s’observa una forquilla d’entre el 10% i el 24%; essent l’electricitat el subministrament que comporta més despesa econòmica, entre un 6 i un 13%, i l’aigua el que menys, entre un 0,4% i un 2,8%.
20
En termes absoluts, 3 dels 5 centres consumeixen al voltant de 2,5GWh de gas anual, així com un consum d’electricitat superior a 1GWh. No obstant això, és en el consum d’aigua on es troben
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport
majors diferències: mentre el centre 1 consumeix poc més de 4.000m3 d’aigua anuals, el centre 3 en consumeix més de 100.000m3, 25 vegades més.
Si s’elaboren ratis de consum d’electricitat i gas per usuari, s’obtenen resultats molt desiguals: • Entre 2,3 i 5,2kWh elèctrics/usuari i any • Entre 4 i 11,6kWh tèrmics/usuari i any
21 De manera que els centres 2 i 3, que més consumien, passen a tenir consums per usuari menors.
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
Pel que fa al consum d’electricitat i gas per unitat de superfície, s’ha considerat: • kWh electricitat/m2 cobert • kWh tèrmic/m2 climatitzat On s’obtenen rangs amb valors força variats però amb diferència del mateix ordre de magnitud: • Entre 125 a 261 kWh elèctrics/m2 • Entre 448 i 873 kWh tèrmics/m2
Respecte el consum d’aigua per usuari, si bé s’observen valors d’entre 20 i 160 litres/usuari, un consum ajustat, tal i com es mostra a l’apartat següent, es mouria al voltant dels 50litres/usuari. En el cas del centre 3, la gran quantitat de superfície ajardinada penalitza el consum per usuari, que es
22
veu corregit al rati per m2 d’instal·lació.
4.3 CONSUM D’AIGUA D’UN CENTRE ESPORTIU Si bé la societat actual és conscient del cost eco-
el seu consum, sovint l’aigua és menystinguda
nòmic que representen el gas natural i l’electri-
en aquests termes.
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport
citat, així com l’impacte ambiental que suposa Tal i com es mostra al gràfic següent, l’any 2009 es destinava el 43% del consum d’aigua de les Conques Internes de Catalunya als usos urbans.
També el 2009, l’Agència Catalana de l’Aigua
ritàriament a la conscienciació que des de
establia un consum d’aigua de 108,44l/hab-
l’administració pública es du a terme periòdi-
dia, un 11% menys que l’any 1994, amb 121,44l/
cament, especialment coincidint amb l’estiu i
hab·dia. Aquesta disminució és deguda majo-
en períodes de sequera.
Al gràfic següent s’observa la disminució del consum d’aigua dels darrers 15 anys, amb una important influència de les sequeres de 2005-06 i 2007-08, que van donar lloc a algunes de les Ordenances Municipals d’estalvi d’aigua.
23
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
A continuació es mostra la distribució anual per
coincideix. En termes de cost econòmic, es pot
mesos dels costos que representen l’electrici-
establir que un centre esportiu destina l’11% de
tat, el gas natural i l’aigua a 3 centres esportius.
la factura anual a l’aigua, el 35% al gas natural
Si bé tots tres centres presenten un volum de
i el 54% a l’electricitat.
consum molt diferent, la seva distribució final
24
Els gestors d’un dels centres esportius mos-
Així mateix, també els permet fer un seguiment
d’aquest projecte realitzen un seguiment
dels estalvis derivats de campanyes de consci-
del consum d’aigua de les instal·lacions mitjançant comptadors parcials d’aigua. D’aquesta manera poden controlar el consum d’aigua per edificis i usos, evitar desviacions per culpa de fuites d’aigua o ús indegut de les instal·lacions.
enciació i d’ús racional de l’aigua.
Aquest centre esportiu disposa de dues piscines de 16 i 25m, un poliesportiu i l’edifici central, els consums del qual es detallen a continuació. 2010
2011
m3
%
m3
%
Poliesportiu
6.283
30%
6.855
34%
Piscina
10.101
48%
7.795
39%
Edifici Central
4.566
22%
5.482
27%
Total
20.951
Centre
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport
20.132
25
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
Mitjançant les dades d’accés al centre, es calcula el rati litres/usuari dels anys 2010 i 2011. D’aquesta manera es pot valorar si el consum d’aigua d’un mes està justificat per una major afluència d’usuaris.
S’observa que a l’estiu augmenta el consum d’aigua per usuari. Les raons són l’ús d’aigua per a reg i el manteniment de les piscines al mes d’agost.
26
El ratis globals anuals van ser de 54,5 i 51
Gràcies a comptadors parcials d’aigua, el Cen-
litres/usuari els anys 2010 i 2011 respectiva-
tre 1 disposa d’un registre mensual de consum
ment. Aquests valors anuals són baixos res-
d’ACS (Aigua Calenta Sanitària) al Poliesportiu,
pecte el Centre 3 anteriorment graficat que,
així com el control de les aportacions per reno-
amb 3 piscines, obté un rati de 107 litres/
vació d’aigua a les piscines.
usuari. La taula següent mostra com el 30% de l’aigua consumida al Poliesportiu l’any 2010 va ser Aigua Calenta Sanitària ( a 60ºC).
2010 Poliesportiu ACS Aigua freda
2011
m3
%
m3
%
1.881
30%
2.227
32%
4.402
70%
4.628
68%
No obstant, les lectures mensuals dels comptadors revelen que el pes de l’ACS és molt diferent segons el mes de l’any. El gràfic següent mostra com els mesos més freds s’arriba al
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport
50% d’ACS.
Pel que fa al consum d’aigua a l’edifici Piscina, la taula següent mostra el desglossament del consum dels anys 2010 i 2011. S’observa una reducció del 37% de la partida Resta de consums, que principalment està representada per les dutxes i els sanitaris. 2010
2011
Piscina
m3
%
m3
%
Renovació vas petit
1.171
12%
1.163
15%
Renovació vas gran
2.292
23%
2.462
32%
Resta de consums
6.638
66%
4.170
53%
27
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
La renovació d’aigua de les piscines representa un 17% del consum d’aigua total del Centre 1, aproximadament. A més, tal i com s’observa al gràfic següent, les tasques de manteniment i neteja de la piscina gran el mes d’agost van representar el 9% del consum anual d’aigua de la zona Piscina l’any 2010.
El gràfic següent mostra com, a excepció del mes d’agost en què hi ha el manteniment de la piscina gran, el consum de dutxes i sanitaris representen més del 70% del consum d’aigua de la Piscina.
28
4.4 POTENCIAL D’ESTALVI DELS CENTRES ESPORTIUS Finalment, s’ha estimat un potencial d’estalvi
En termes generals a les
pels punts de consum anteriorment indicats,
s’observa un estalvi potencial d’entre el 25%
així com per aquells aspectes que aporten un
i el 35% en el cost total en electricitat, men-
estalvi energètic tot i que no estan lligats direc-
tre que respecte el gas natural l’estalvi entre
tament amb la tecnologia, sinó amb la gestió i
d’energia tèrmica i millora del preu
conscienciació.
CONCLUSIONS
PROJECTE EFISport
del combustible està entre el 15% i el 25% de la factura anual. Un inconvenient important
1. Contractació (millora del preu d’electricitat
en la conjuntura actual és que es requereixen
i gas natural) – 5%
inversions elevades per tal de realitzar el canvi
2. Il·luminació – 35-50%
de calderes de gas natural, precisament en un
3. Climatització (energia tèrmica: calderes,
moment en què les empreses no disposen de
refredadores i deshumectadores) – 15-25%
liquiditat.
4. Motors (climatitzadors, bombes d’aigua: filtratge piscina, calefacció, ACS,…) – 10-30%
Pel que fa al potencial d’estalvi en aigua, aquest
5. Generació d’energia tèrmica (canvi calde-
es podria quantificar entre un 25% i un 40%.
res) - 15% 6. Gestió de l’aigua. Variable, segons disseny
No obstant, aquesta és una forquilla força aproximada, ja que a les auditories energètiques
inicial. Fins un 40%
realitzades no es van instal·lar comptadors
7. Conscienciació - 5%
parcials d’aigua, i basada en dades d’un cen-
8. Gestió dels equips – 20%
tre esportiu que sí que realitza un seguiment
9. Sistema de Gestió Energètica – 5%
desglossat del consum d’aigua, juntament amb
10. Empresa de Serveis Energètics (ESE) –
una valoració de la tecnologia actual dels emis-
segons els límits de les responsabilitat dins
sors d’aigua (aixetes, dutxes, lavabos…).
el centre esportiu.
29
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
5. RECOMANACIONS Per tal de fer arribar el missatge a les persones responsables i usuàries de les instal·lacions esportives s’han elaborat un seguit de consignes, metodologies o recomanacions de bones pràctiques, que es recullen a continuació:
30
5.1 CLIMATITZACIÓ Públic objectiu:
Públic objectiu:
Gestors d’instal·lacions esportives
Treballadors
• Establir temperatures de consigna coherents
• Mantenir les estances climatitzades d’ús no
segons l’ús de la sala i l’època de l’any.
esportiu a 21ºC a l’hivern i 26ºC a l’estiu. Per
• Fer ús de termostats programables i que
cada grau per sobre o per sota d’aquestes
aquests no estiguin a l’abast dels usuaris.
temperatures de referència es consumeix un
• Revisar l’estat de l’aïllament de la xarxa de conducció de calor i fred.
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport
8% més d’energia. • Mantenir tancades les portes i finestres de
• Instal·lar recuperadors de calor als actuals
les estances climatitzades ajuda a minimit-
climatitzadors o extraccions d’aire. D’aquesta
zar les pèrdues de temperatura, conservant
manera s’aconsegueix aprofitar una part
així al màxim possible les condicions de cli-
molt important d’energia, sobretot a l’hivern
matització interiors del local. En conseqüèn-
i a l’estiu, en zones climatitzades com sales
cia, s’afavoreix l’estalvi d’energia.
d’activitats, vestuaris o piscines. • Instal·lar variadors de freqüència als motors dels climatitzadors, així com sensors de qua-
Públic objectiu: Usuaris
litat de l’aire, que permetin ajustar el nivell de renovació d’aquest segons l’ocupació. • Implantació d’un sistema de gestió integral, que permeti la visualització, el control i l’ac-
• Respectar la temperatura de les sales i no manipular els sistemes de ventilació o climatització.
tuació sobre les temperatures de consigna establertes per a cada estança, segons horaris preestalberts d’utilització de les sales. Aquests sistemes permeten optimitzar els recursos emprats, fent ús del freecooling dels climatitzadors, els variadors de freqüència en sistemes de cabal variable i, per tant, redueixen la despesa tèrmica tant a l’hivern com a l’estiu. • Instal·lar proteccions solars exteriors (tendalls, cortines,…).
31
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
5.2 IL·LUMINACIÓ Públic objectiu:
Públic objectiu:
Gestors d’instal·lacions esportives
Treballadors i usuaris
• Ús de làmpades de baix consum i fluorescents
• Ser conscients d’apagar els llums que siguin
amb reactància electrònica. • Sempre i quan el període de retorn ho justifiqui, substitució de làmpades halògenes per d’altres LED, amb un consum fins a 5 vegades menor. Substitució de fluorescents linials per tubs LED, que consumeixen la meitat. • Utilitzar sensors de presència a zones de baixa ocupació: passadissos, lavabos, sales d’estiraments, etc. • Utilitzar fotocèl·lules per gestionar la illuminació exterior, així com també la de zones de pas molt il·luminades, juntament amb sensors de presència. • En general, implantar un Sistema de Gestió Intel·ligent de la il·luminació, el qual adequï el flux de llum que aportin els fluorescents/ LEDs en cada moment i segons els requeriments llumínics de la sala i l’aportació de llum natural que hi ha en cada moment. • Pintar les parets amb colors clars.
32
innecessaris. • Evitar encendre llums innecessàriament també pot contribuir a l’estalvi d’energia. • Pensar en aprofitar la llum natural sempre que sigui possible. • Desconnectar les llums de les sales, passadissos, despatxos, etc. que estiguin desocupades.
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport
5.3 ESTALVI D’AIGUA Públic objectiu:
Públic objectiu:
Gestors d’instal·lacions esportives
Usuaris
• Ús d’aixetes termoestàtiques
Tot i que el seu comportament
i temporitzades a les dut-
pot incidir poc en la reduc-
xes: estalvi 15% d’energia.
ció de consum d’aigua, es
L’energia representa de 3
destaquen les següents
a 6 vegades el cost de l’ai-
recomanacions.
gua calenta estalviada. • Canvi de capçal de les dut-
• Promoure l’ús de descàr-
xes per d’altres de baix con-
rega simple als inodors que
sum: 30-65% d’estalvi d’aigua.
en disposin. Recordar-ho mitjan-
Moltes de les dutxes de les installacions actuals mantenen capçals que malgasten l’aigua.
çant cartells al lloc de consum. • Promoure la dutxa ràpida, indicant els litres d’aigua que s’utilitzen diàriament al cen-
• Instal·lació d’airejadors (perlitzadors) a les
tre a la zona de dutxes.
aixetes: estalvi de fins el 70% d’aigua. S’obté una sensació de major pressió i de més aigua, provocada per la barreja aire-aigua. • Instal·lació de reductors volumètrics a l’entrada de les dutxes: 20-35% estalvi. S’ha de tenir en compte que per a cada
de pressió
de més, respecte la pressió mitja de 2,5bar, es consumeix un 15% més d’aigua. • Ús de WC de doble descàrrega: 40-60% d’estalvi d’aigua. • Substitució dels actuals fluxors dels inodors per d’altres més economitzadors. • Substitució a urinaris secs, molt útils per a zones amb gran afluència d’usuaris. • Aprofitament d’aigua de la pluja per a sanitaris i/o jardineria • Aprofitament d’aigües grises per a sanitaris. • Adaptació/substitució de plantes per espècies menys consumidores d’aigua. • Promoure que l’empresa encarregada de la jardineria practiqui la xerojardineria: jardineria orientada a l’estalvi d’aigua.
33
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
5.4 PISCINES Públic objectiu: Gestors d’instal·lacions esportives • Cloració salina. • Menor manteniment i cost en productes químics. • Major seguretat, sobretot en petites instal·lacions privades i amb personal poc qualificat.
• Major qualitat de l’aigua i beneficis per a les persones (no irritació dels ulls, protegeix els cabells, no irritació de la pell, major durabilitat dels banyadors…). • Desinfecció de l’aigua mitjançant llum UV: major qualitat i estalvi d’aigua.
A la gràfica següent s’observa com en un estudi realitzat per FLUIDRA a una piscina de 400m3 s’aconsegueixen estalvis de fins el 70% en aigua, així com una reducció del nivell de clor combinat present a l’aigua, responsable de la mala olor a les piscines.
34
Sempre i quan la qualitat de l’aigua ho permeti, l’ús de les làmpades UV durant la nit suposa un estalvi econòmic important, ja que aquests equips poden arribar a tenir potències de fins a 4kW. • Ús de mantes tèrmiques a les piscines: reducció de les pèrdues per evaporació.
Sanitària i vasos de les piscines. Segons si s’està més o menys aprop de la tempera-
• Tancament dels vasos de compensació: menor
tura desitjada, bombejar més o menys cabal
evaporació i corrosió dels equips de la sala de
d’aigua. Actualment moltes d’aquestes bom-
màquines. Major comfort pels treballadors.
bes funcionen ininterrumpudament totes les
• Instal·lació de variadors de freqüència a bombes d’aigua d’escalfament d’Aigua Calenta
hores que el centre roman obert.
Filtració: • Instal·lació de variadors de freqüència a les
permeti, filtrar a menor velocitat suposa uns
bombes d’aigua: permet ajustar el nivell de
estalvis importants ja que la potència consu-
filtració segons l’ocupació o la tarifa elèc-
mida per la bomba és proporcional al cub del
trica. Sempre que la qualitat de l’aigua ho
cabal impulsat.
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport
La gràfica següent mostra la regulació de les bombes d’aigua que es du a terme mitjançant variadors de freqüència, els quals augmenten la velocitat dels motors de les bombes durant les nits, aprofitant un menor cost de l’electricitat:
35 S’observa com durant el dia es treballa amb potències d’entre 42 i 45kW, una reducció del 25% respecte la potència de filtració nocturna, 62kW. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que no
unes pressions d’entre 12 i 14 m.c.a., hi ha dife-
totes les bombes d’aigua presenten els matei-
rències de fins a un 50% en el cost de bom-
xos costos d’operació. Un estudi realitzat per la
beig entre 4 bombes del mercat del mateix
consultoria BioQuat posa de manifest com, per
segment.
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
La gràfica sobre el cost específic de bombeig mostra com, per a una pressió de treball de 14m.c.a., la bomba representada en color blau té un cost energètic de bombeig de 0,06kWh/m3, mentre que el de la verda és de 0,08kWh/m3, un 33% major.
Per tal de comparar els diferents tipus de bombes, s’adjunta la corba característica de cadascuna d’elles. Les bombes blava i vermella són de 7,5CV, mentre que les verda i la lila són de 10CV.
36
Dit d’una altra manera, en el moment d’escollir les bombes d’aigua d’una instal·lació és molt important tenir en compte l’eficiència hidràulica d’aquesta en el punt de treball de la instal·lació. S’entén l’eficiència hidràulica com la raó entre la potència hidràulica i la potència elèctrica. El gràfic sobre
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport
eficiència hidràulia mostra com la diferència en eficiència comporta les variacions anteriorment mostrades.
Si es calcula el cost de filtratge d’una piscina de 25m amb un vas de 1.000m3, a raó de 4 renovacions diàries del vas de la piscina, s’obtenen diferències de més de 3.000€ anuals en consum d’electricitat pel conjunt de la instal·lació per a una pressió de 12m.c.a.
37
RECOMANACIONS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
Públic objectiu:
Públic objectiu:
Treballadors
Usuaris
• Realitzar la renovació d’aigua dels vasos
• Mantenir la higiène corporal i dutxar-se
juntament amb la neteja dels filtres de les piscines. • Ús de l’aigua de renovació, o provinent de la neteja dels filtres, a sanitaris o jardineria
abans d’entrar a la piscina • Utilitzar casquets de bany • No emetre substàncies orgàniques • No entrar menjar a la piscina
(prèvia eliminació del clor). -
38
6. TAULA DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA 1kWh elèctric = 0,24 kg CO2
Arbre = 300kg CO2/any
(segons el mix energètic espanyol l’any 2010)
Gasoil = 2,6kg CO2/litre
1kWh gas natural = 0,2016 kg CO2
Desplaçament en avió = 0,25kg CO2/km
Automòbil:
Desplaçament en autobús = 0,06kg CO2/km
TAULA DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA
PROJECTE EFISport
2,6kg CO2/litre gasoil 2,3kg CO2/litre gasolina
Tren/metro = 0,03kg CO2/km
Automòbil:
Deixalles = 3kg CO2/kg de deixalla | família
120g/km | 1.200kg/any
600kg deixalles any = 1.800kg CO2 en
(amb 10.000km) = plantar 4 arbres
deixalles
Família 4 persones: Electricitat: 3600kWh/any - 864kg CO2/any Gas natural: 6000kWh/any – 1.210kg CO2/any TOTAL=2.074 kg CO2/any
39
COMUNICACIÓ
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
7. COMUNICACIÓ Aquest Manual de millors pràctiques se cen-
Després, cal traslladar aquests valors als tre-
tra en la diagnosi, conclusions i recomanacions
balladors perquè s’hi adhereixin, hi donin
per a l’assoliment de millores tant tècniques
suport i els apliquin. Finalment, cal sensibi-
com d’actuació per aconseguir excel·lir en efi-
litzar i conscienciar els usuaris que les seves
ciència energètica a les instal·lacions espor-
accions, sovint de fàcil compliment, contribu-
tives. Com s’ha explicitat anteriorment, els
iran positivament a l’èxit de la campanya per
objectius principals d’aquest manual són els
reduir la despesa energètica i per tant, millo-
d’aconseguir un estalvi d’energia significatiu i
rar la sostenibilitat ambiental.
que això repercuteixi en una major sostenibilitat tant ambiental com de negoci.
En aquest sentit, tot seguit es detallen diferents aspectes a tenir en compte per a la
Cal ser conscients però, que sense una comu-
comunicació i la sensibilització per aconseguir
nicació efectiva amb els públics objectius (tant
l’eficiència energètica.
interns com externs) per a l’aplicació de les recomanacions del Manual, difícilment s’aconseguirà implementar amb èxit les millores que s’hi proposen. Primer, cal que els màxims responsables de les instal·lacions n’assumeixin els continguts i les millores que pot suposar per al seu negoci, tant pel que fa a la imatge com als comptes de resultats.
40
COMUNICACIÓ
PROJECTE EFISport
7.1 OBJECTIUS DE LA COMUNICACIÓ En primer lloc, s’han definit quins són els objectius de la comunicació per al projecte EFISport. • Una difusió el més àmplia possible de les conclusions i recomanacions de l’estudi d’estalvi energètic a les instal·lacions esportives entre els públics objectius. • Una imatge del projecte EFISport percebuda com a positiva i un augment de notorietat de
• Establiment d’un calendari efectiu d’accions comunicatives. • Resposta de “compra”: l’objectiu final és que les conclusions i recomanacions siguin percebudes com a útils i se’n derivi l’aplicació dels diversos públics objectius.
la instal·lació o grup que implementa les accions de millora d’eficiència energètica. • Visualització de les accions sorgides i impulsades per Indescat i cadascuna de les empreses i instal·lacions esportives que les duguin a terme.
7.2 PÚBLICS OBJECTIUS Cal tenir en compte, com es detalla més enda-
A. Públics interns:
vant, que la priorització de missatges vari-
a. Consells d’administració i accionistes.
arà en funció del públic al qual ens dirigim, ja
b. Consells de direcció i directius.
que mentre que els directius i gestors d’instal-
c. Gestors de les instal·lacions esportives.
lacions prioritzaran el benefici estalvi econò-
d. Treballadors.
mic, per al públic usuari el missatge principal ha de centrar-se en la sostenibilitat ambiental.
B. Públics externs:
Per resumir-ho, diem que cal adaptar el mis-
a. Projectistes d’instal·lacions esportives.
satge al públic, utilitzant diferents variacions
b. Usuaris.
de la mateixa melodia.
c. Federacions/Clubs esportius d. Institucionals/administració.
Gràcies a una anàlisi detallada de l’entorn comunicatiu del sector de les instal·lacions esportives i de la incidència que hi pot tenir la implementació d’un projecte de millora de l’eficiència energètica, s’han definit els diferents públics objectius.
e. Mitjans de comunicació (de proximitat).
41
COMUNICACIÓ
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
7.3 POSICIONAMENT COMUNICATIU I MISSATGES PRINCIPALS Dins el Pla de comunicació del projecte EFIS-
ambiental”. D’aquí sorgeix el concepte eix de
port s’ha treballat a fons per a la consecu-
comunicació: “Promovem l’estalvi energètic
ció d’un posicionament clar, definit i coherent
a les instal·lacions esportives”. I finalment, es
per transmetre amb claredat els objectius i
destaquen tres objectius estratègics: la dismi-
els beneficis que comporta. El posicionament
nució de costos energètics, mediambientals i
marca la identitat d’un projecte. És el conjunt
econòmics; l’augment de la competitivitat i raci-
d’atributs que l’identifiquen i el diferencien
onalització dels recursos emprats; i la comuni-
d’altres accions que s’hagin dut a terme en el
cació, conscienciació i participació dels públics.
passat. De tot plegat sorgeix un lema que ajuda a En el cas que ens ocupa, i en base al posicio-
comunicar el posicionament. El lema utilitzat
nament definit, s’ha triat com a paraules clau
en la campanya de comunicació que algunes
per a la comunicació: “Eficiència energètica
instal·lacions ja han començat a implementar
en l’esport = estalvi econòmic = sostenibilitat
és el següent:
“Junts fem l’esport més sostenible” D’aquest posicionament ja definit en sorgeixen uns missatges clau principals a comunicar als públics objectius:
42
• L’empresa/instal·lació esportiva s’adhereix i
mic considerable. El potencial d’estalvi apro-
implementa una campanya d’eficiència ener-
ximat segons l’activitat de consum varia molt
gètica (EFISport) promoguda i impulsada per
segons l’any de construcció del centre, així
Indescat, el clúster català de la indústria de
com de l’equipament (maquinària) que s’uti-
l’esport, i amb el suport de l’ICAEN (Institut
litzi, i el correcte dimensionat d’aquesta vers
Català d’Energia).
el servei que ha de donar, però de mitjana:
• La campanya inclou un esforç de comunicació com mai s’havia fet per aconseguir la implicació de tots els públics. • La campanya es dirigeix a gestors i projectistes, treballadors i usuaris d’instal·lacions esportives, entre d’altres. • Les recomanacions sorgeixen de les conclusions d’un estudi que analitza diverses instal-
• Gestió de l’aigua: variable segons disseny de inicial, fins a un 40%. • Electricitat: estalvi potencial d’entre un 25% i un 35% del cost total. • Gas natural: entre la millora en la producció i del preu del combustible, estalvi d’entre un 15% i un 25% de la factura anual.
lacions esportives de membres del clúster
• El present Manual de millors pràctiques es
Indescat i s’apliquen a les totes les tipologies
fa extensiu a tot el sector per afavorir-ne
d’instal·lacions.
l’aplicació.
• L’aplicació d’aquestes recomanacions d’eficiència energètica té com a objectiu una major sostenibilitat ambiental i un estalvi econò-
Com s’avançava en l’apartat “públics”, cal tenir
Així doncs, en tots els materials que des d’In-
present que la priorització dels missatges es fa
descat s’han treballat per implementar la
en funció del públic al qual ens dirigim en cada
comunicació de les recomanacions sorgides
moment. Mentre que davant el públic intern
en el projecte EFISport, s’ha tingut en compte
cal prioritzar en primer lloc el binomi “efici-
aquesta priorització de missatges i l’adaptació
ència energètica = estalvi econòmic”, per al
de registre al públic objectiu a què es dirigeix
públic extern —sobretot usuaris— cal prioritzar
cada acció comunicativa.
COMUNICACIÓ
PROJECTE EFISport
el binomi “eficiència energètica = sostenibilitat ambiental”.
7.4 ACCIONS DE COMUNICACIÓ En base a l’anàlisi de l’entorn comunicatiu del
A banda de cada acció de comunicació propo-
sector de les instal·lacions esportives i dels
sada, es defineixen els públics objectius a qui
públics objectius; en coherència amb el posi-
van dirigides, els materials a lliurar/treballar
cionament comunicatiu proposat i establert
per a la consecució d’una comunicació efectiva
i dels missatges claus resultants escollits i de
i els objectius/beneficis de cada acció.
la seva priorització; i un cop analitzats i destriats els canals i eines de comunicació més usats en les empreses que gestionen instal·lacions esportives, es proposen tot un seguit d’accions de comunicació a implementar. La bondat d’aquestes accions és que totes s’adeqüen a la consecució de l’objectiu final: la difusió de la campanya d’eficiència energètica i de les seves recomanacions. Se’n poden aplicar tantes com es consideri oportú, en funció de les eines i canals de comunicació de què disposi cada organització/instal·lació esportiva. Òbviament, com més se n’apliquin, més possibilitats d’èxit en la sensibilització, conscienciació i implicació/adhesió dels públics objectius.
43
COMUNICACIÓ
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
A. Accions de comunicació interna: a. Reunions internes consell d’administració i/o consell de direcció Públic objectiu: consells d’administració, accionistes, directius, gestors (en efecte cadena). Format: dossier informatiu que inclou: carta explicativa de l’estudi EFISport amb principals conclusions, decàleg de recomanacions per a treballadors (segons àmbit), PDF de cartelleria i resum de campanya de comunicació en general. Objectiu: adhesió dels primers actors de la cadena interna i aconseguir el seu suport per a implementar-la. Donar a conèixer el missatge internament als màxims responsables d’impulsar la campanya d’eficiència energètica. b. Mailing direcció i gestors d’instal·lació Públic objectiu: consells d’administració, accionistes, directius, gestors (en efecte cadena). Format: carta explicativa de l’estudi amb principals conclusions i decàleg de recomanacions per a públics (treballadors i usuaris). Objectiu: donar a conèixer el missatge internament a les persones participants en la presa de decisions per a la implementació del projecte i que aquest es difongui en cadena a tots els estaments de l’organització. c. Mailing treballadors d’instal·lacions esportives Públic objectiu: treballadors i treballadores de les instal·lacions pertanyents a l’empresa/ instal·lació que implementa el projecte de millora de l’eficiència energètica. Format: carta molt senzilla i clara amb explicació (simple) de la campanya i decàleg de recomanacions (tècniques, administració i altres). Es pot distribuir a través de la pròpia estructura de gestió i comunicació (mailing, intranet, etc.). Objectiu: que s’hi adhereixin i segueixin les recomanacions. Obtenció de resposta, que “hi diguin la seva”, via bústia de suggeriments (on i off line), trobades amb la direcció, etc. Passat un temps des del llançament i la implementació de la campanya, és
Junts fem l'esp més sost or t enible
important comunicar els resultats
44
obtinguts, per aconseguir així una major adhesió i participació. d. Cartelleria amb recomanacions a les sales de reunions Públic objectiu: tot el públic considerat intern a les instal·lacions esportives. Format: el text de les recomanacions dirigides a treballadors en format “cartell”, situat en un lloc visible en les sales de reunions de cada instal·lació esportiva. Objectiu: reiteració del missatge i de les recomanacions i aplicació d’aquestes.
EFISport
és un proje
cte de:
Junts fem l'espor més sosten t ible
B. Accions de comunicació externa: a. Placement de “decàleg bàsic” de
COMUNICACIÓ
PROJECTE EFISport
recomanacions en espais diversos Públic objectiu: usuaris de les installacions esportives. Format: el text del decàleg en forma “cartell” per poder-lo penjar en un lloc visible en espais diversos de les installacions esportives: vestíbuls, vestidors, zones de vending, cafeteries i restaurants… Objectiu: donar a conèixer la campanya als usuaris, fer-los partícips d’aquesta i que segueixin les recomanacions. Opció de generar feedback a través de “bústia de suggeriments” on i off line. b. Placement de recomanacions especí-
EFISport
és un proje
cte de:
rt m l'espo Junts fe stenible més so
fiques en punts estratègics Públic objectiu: usuaris de les installacions esportives. Format: enganxines (un model per recomanació) amb missatges molt concrets i directes situades en punts estratègics (prop dels
u Col·labore
amb gui
e si sempre qu
sanitaris, punts de llum, saunes, etc.) Objectiu: recordatori directe de les recomanacions en el mateix lloc on haurien d’aplicar-se. c. Transmissió de missatges/decàleg
45
bàsic en pantalles i canals tancats de TV de les instal·lacions esportives Públic objectiu: usuaris de les installacions esportives. Format: el text del decàleg en forma “pantalla” Power Point per retransmetre’l en les pantalles o canals tancats de TV en aquelles instal·lacions esportives que en disposin. Objectiu: donar a conèixer la campanya als usuaris, fer-los partícips d’aquesta i que segueixin les recomanacions. Opció de generar feedback a través de “bústia de suggeriments” on i off line.
ISport EF de: un projecte és
COMUNICACIÓ
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
d. Notícia destacada al web i al newsletter de l’empresa/instal·lació Públic objectiu: treballadors, usuaris de les instal·lacions esportives i altres públics. Format: notícia curta, amb link a explicació de projecte i de les bondats de l’eficiència energètica per a la sostenibilitat ambiental, conclusions i decàleg de recomanacions adjunt (cartell en format PDF). Objectiu: donar a conèixer la campanya als públics i generar suports, fer-los partícips d’aquesta i que segueixin les recomanacions. Opció de generar feedback a través de “bústia de suggeriments” on i off line. e. Dinamització a les xarxes socials en què tingui presència l’empresa/instal·lació Públic objectiu: diversos Format: generació de posts als comptes de facebook, twitter,… sobre la posada en marxa de la campanya de conscienciació i sensibilització, amb links que dirigeixin a la notícia de la pàgina webs de l’empresa/instal·lació. Objectiu: donar a conèixer la campanya a tots els contactes i seguidors que l’empresa/installació tingui a les xarxes socials i generar interès perquè enllacin a las web corporatives. Buscar adhesions i feedback. f. Reunions amb institucions/administracions de proximitat Públic objectiu: institucional, dirigents dels departaments o organismes que poden tenir relació amb l’eficiència energètica i les instal·lacions esportives en el territori on es troba la instal·lació. Format: Reunions amb els departaments/organismes relacionats. Objectiu: donar a conèixer la implementació del projecte i la campanya d’estalvi energètic a les administracions públiques del territori, guanyar adhesions i suport institucional.
46
COMUNICACIÓ
PROJECTE EFISport
IMPLEMENTACIÓ Amb la implementació d’aquestes accions de
En conclusió, amb l’aplicació de les accions
comunicació es pretén, com s’ha explicitat
proposades s’aconseguirà una comunicació
reiteradament, aconseguir que la posada en
efectiva. Això revertirà, de segur, en un major
marxa de la campanya d’eficiència energètica
acompliment i seguiment de les recomana-
sigui el més exitosa possible. A més comunica-
cions i per tant, d’un augment de l’eficiència
ció, més difusió i conscienciació i més adhesi-
energètica i de la sostenibilitat tant econòmica
ons. En aquest sentit, Indescat disposa d’un
com ambiental.
“Manual d’ús dels materials de comunicació”, a fi i efecte de facilitar la implementació de la campanya. Per acabar, cal recordar la importància de ser coherents amb el posicionament comunicatiu establert, de prioritzar els missatges al públic objectiu a què ens dirigim, d’adaptar el registre comunicatiu, i d’utilitzar els canals i eines (i formats) més adequats.
47
ENLLAÇOS D’INTERÈS
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
8. ENLLAÇOS D’INTERÈS Institut Català d’Energia – ICAEN
Fundación Empresa&Clima
gencat.cat/icaen
www.empresaclima.org
Secretaria General de l’Esport
Comisión Nacional de Energía
www.gencat.cat/esports
www.cne.es
Agència d’Energia de Barcelona
Red Eléctrica de España
www.barcelonaenergia.cat
www.ree.es
Diputació de Barcelona
Canal Empresa Eficiente de Gas Natural
www.diba.es/web/esports/equipaments
www.empresaeficiente.com
Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía – IDAE – www.idae.es Fundación de la Energía de la Comunidad de Madrid www.fenercom.com
48
PROYECTO EFISport Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas Manual de mejores prácticas
1. INTRODUCCIÓN
INTRODUCCIÓN
PROYECTO EFISport
En Cataluña existen 13.271 instalaciones deportivas que reúnen un total de 35.424 espacios deportivos1, el 38% de las cuales eran de propiedad privada, el 53% públicas y el 9% restante propiedad de clubes o asociaciones, y han ido creciendo en número en más del 1% anual en los últimos 4 años. A su vez, el número de personas que practica deporte activamente también ha crecido en los últimos años hasta situarse en el 46% de la población española2. Estos factores, sumados a la percepción del deporte como hábito saludable tanto para la sociedad como para las administraciones públicas, ha hecho aumentar en los últimos años el número de instalaciones deportivas, así como también las inversiones en la remodelación de las ya existentes para satisfacer las necesidades de confort que los usuarios piden, así como para hacer frente a la creciente competencia entre instalaciones.
53
1
Observatori Català de l’Esport
2
Estudio Indescat 2012 sobre la población española de 12 a 70 años: el 46% se considera población activa (practican deporte dos o más días por semana), y llega hasta un 63% si se suman los deportistas ocasionales (un día a la semana)
INTRODUCCIÓN
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
Tanto es así, que hoy en día muchas de las ins-
de una cantidad anual de casi 1 millón de kg de
talaciones deportivas de Cataluña, sean públi-
CO2, equivalente a la que absorberían más de
cas o privadas, no tan solo son centros para la
3.200 árboles (300kg CO2/árbol y año).
práctica deportiva sino que también son espacios orientados al wellness o bienestar. Esta
Tal y como se observa en la siguiente tabla, el
tendencia ha hecho incrementar el número de
aumento del precio de la energía a lo largo de
“centros deportivos” donde se mezclan dife-
los últimos cinco años ha sido notable y cau-
rentes instalaciones para la práctica depor-
sado tanto por el encarecimiento del precio
tiva y propuestas lúdicas o de bienestar: salas
del petróleo como por el aumento de los térmi-
de fitness, piscinas, saunas, paddle, pistas
nos regulados de la energía, que dependen del
polideportivas…1
gobierno. En un escenario de precios al alza, parece claro que la única solución para man-
54
Para cubrir las nuevas necesidades de servi-
tener los costes de explotación de los centros
cios como piscinas, saunas, baños de vapor,
deportivos es una disminución del consumo
hidromasaje y la climatización de las salas de
energético. Si se quiere mantener la calidad del
actividades se requiere una gran cantidad de
servicio, resulta evidente la necesidad de que
energía térmica, convirtiendo estas instalaci-
las instalaciones inviertan en eficiencia ener-
ones en centros de gran consumo de energía.
gética: mejorar la gestión, renovar equipos,
Para hacernos una idea, una instalación depor-
aumentar la concienciación de los trabajado-
tiva municipal con zona de aguas y servicios
res, pero también la negociación periódica de
wellness puede consumir la electricidad anual
las condiciones de contratación energética con
equivalente a 400 familias de 4 personas, y
las comercializadoras de gas y electricidad y un
el gas natural de 500. Esto supone la emisión
mejor seguimiento y control de la facturación.
1
Como ejemplo, encontramos 5.488 salas deportivas especializadas, 682 piscinas cubiertas, 5.098 pistes polideportivas o 350 pistas de paddle
Los gráficos siguientes muestran cómo los precios del gas y la electricidad industriales españoles se han prácticamente doblado en los últimos 10 años.
INTRODUCCIÓN
PROYECTO EFISport
55 En la siguiente tabla se recogen los precios de los últimos 5 años en uno de los centros muestra del presente estudio, con un aumento considerable, sobre todo en los últimos dos años. Ð/MWh
2007
2010
2011
2012
Incremento
Gas natural
30
38
43
48
62%
Electricidad
111
114
128
132
19%
En este marco se plantea el presente proyecto,
tria de las instalaciones deportivas, agrupadas
nombrado EFISport, y que surge como res-
a través de Indescat, al reto de la eficiencia
puesta de las empresas catalanas de la indus-
energética.
OBJETIVOS DEL PROYECTO EFISPORT
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
2. OBJETIVOS DEL PROYECTO EFISPORT Este proyecto está liderado por Indescat, el
• Eficiente económicamente: menos inversión,
clúster catalán del deporte, y por algunas de
menos mantenimiento y uso más adecuado.
las empresas que lo conforman. Indescat tiene
• Eficiente energéticamente: menos consumo
como objetivo la mejora de la competitividad
de energía y agua.
de las empresas miembros, así como del sec-
• Eficiente medioambientalmente: menos resi-
tor deportivo catalán en general. Desde la fun-
duos, menos emisiones contaminantes y
dación de Indescat, las empresas de la cadena
menos impacto urbanístico.
de valor de las instalaciones deportivas (arquitectos, ingenierías, constructoras, fabricantes de equipamientos, gestores de instalaciones…) han explicitado tener un reto común: la necesidad de disponer de instalaciones más eficientes desde todos los puntos de vista. Para poder alcanzar este reto todos los agentes implicados juegan un papel y, por tanto, abordar una instalación más eficiente bajo el paraguas de sólo una parte de estos agentes
A partir de este punto el proyecto se centra
es abordar el reto de forma parcial.
especialmente en la eficiencia energética y en la mejora de la gestión de las instalaciones exis-
56
Así pues, el objetivo es abordar el reto de la efi-
tentes, teniendo en cuenta que esta es sólo una
ciencia de forma conjunta, entendiendo por
parte importante de lo que consideramos un
eficiencia:
modelo de gestión “eco-eficiente”.
Pilares
Modelo eco-eficiente para la gestión de instalaciones deportivas EQUIPOS/INSTALACIONES Personal Externalización / Pago según rendimiento y Sistemas de Indicadores Sist. automatización de las instalaciones Rediseño del uso que mejore la eficiencia del personal existente
GESTIÓN Establecer un plan de RRHH para definir el proceso en el área de personal: -Para personal técnico -Personal de mantenimiento y limpieza -Dirección
CONSUMIDOR/SOCIEDAD Formación del personal especializado y adecuado a la instalación Formación específica para los sistemas y equipamientos de la instalación
Reglamento de régimen interno que establezca derechos y obligaciones
Áreas de actuación de la cuenta de explotación de la instalación
Energía y Agua Especificaciones técnicas prod. frío/calor Sist. informático gestión y control energético Automatización de consignas Sistemas adecuados de iluminación (regulación y control) Aislamiento, cierres y control elementos conducción Renovación aire / aprovechamiento aire ext. Recuperación aguas grises / agua piscina
Manteniment Rediseño de instalaciones Sistemas innovadores tratamiento de agua Sustitución de productos de limpieza para dosificadores mono dosis
Estructura Sistemas de Producción y/o reaprovechamiento de energía (energías renovables)
Negociación con proveedores (compra centralizada)
Sistemas de comunicación/información y difusión al usuario (consumos por usuario/actividad)
Sistema de indicadores y Monitorización de consumos para equipamientos
Programas de formación y difusión de resultados (incluida la administración)
OBJETIVOS DEL PROYECTO EFISPORT
PROYECTO EFISport
Indicadores de satisfacción del cliente
Plan de mantenimiento
Sistemas de comunicación/información y difusión al cliente
Plan de limpieza Control de consumos (materiales) Control de Calidad
Aplicación de economías de escala per mancomunar servicios, inversiones, consumos y formación
Programas de formación y difusión de resultados
Programas de formación y difusión de resultados
Partiendo de este modelo, los objetivos del proyecto EFISPORT son: 1. Reflexionar sobre la realidad actual de la efici-
5. Concienciar a los diferentes públicos obje-
encia energética en instalaciones deportivas.
tivos que intervienen en la gestión ener-
2. Establecer unos parámetros de compara-
gética de una instalación, comunicando los
ción en eficiencia energética en instalaci-
resultados con la máxima difusión posible
ones deportivas basados en un trabajo de
al resto de instalaciones deportivas catala-
campo concreto y riguroso.
nas, españolas o internacionales.
3. Diagnosticar energéticamente 5 instalaci-
6. Derivar una serie de proyectos de inno-
ones gestionadas por empresas de Indes-
vación orientados al diseño y mejora de
cat, con el fin de que estas mejoren su
productos y servicios para instalaciones
eficiencia energética.
deportivas.
4. Efectuar unas propuestas generales de
7. Finalmente, elaborar el presente Manual
mejora de la gestión energética que sirvan
de mejores prácticas, en las que se reco-
a cualquier instalación deportiva:
gen los resultados y las recomendaciones.
a. formulando una serie de propuestas de mejora; b. formular un plan de comunicación como medida de mejora en sí mismo. Para elaborar este manual y con la finalidad de poder trabajar en sus conclusiones se ha establecido una colaboración con el Institut Català d’Energia (ICAEN).
57
ALCANCE DEL ANÁLISIS
58
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
3. ALCANCE DEL ANÁLISIS Para la realización de este proyecto se han lle-
miman, Top Consulting Esportiu, Tarkett y
vado a cabo diferentes diagnosis energéticas
el Centre Tecnològic Leitat han participado
en instalaciones deportivas gestionadas por
activamente en la confección de este docu-
miembros de Indescat. En concreto se trata de
mento aportando su experiencia y conocimi-
5 centros gestionados por Duet Sports, Euro-
ento en eficiencia energética en instalaciones
fitness, Llop Gestió de l’Esport, SEAE, y la
deportivas. Por último, la empresa BioQuat
Universitat Autònoma de Barcelona, que han
ha sido la encargada de elaborar los diagnósti-
facilitado los datos necesarios, han coliderado
cos energéticos y las conclusiones técnicas del
este proyecto y han participado en la elabora-
proyecto, aportando también su conocimiento
ción de este documento. A su vez, las empresas
y experiencia en éstas y otras auditorías reali-
Blautec, Fluidra, Hernando & Sauqué, Ros-
zadas previamente.
Centro 1
Centro 2
Centro 3
Centro 4
Centro 5
Piscina cubierta
sí
sí
sí
sí
sí
Piscina descubierta
no
sí
sí
no
no
Servicios wellness
sí
sí
sí
sí
sí
Las auditorías energéticas que se han llevado a cabo comprenden el análisis en detalle de los siguientes puntos: 1. Contratación de las fuentes energéticas (electricidad, gas natural…).
4. Climatización (piscinas, oficinas, salas actividades…).
1.1 Optimización de la potencia contratada.
4.1 Realizar un inventario detallado para
1.2 Estudio de los precios de energía actu-
valorar la tecnología de los equipos.
ales contratados versus los precios de mercado.
4.2 Cuantificar el consumo mediante equipos de medida. Valorar el ahorro
2. Calidad del suministro eléctrico. Verificar,
energético, económico y el tiempo de
mediante equipos de medida, que no exis-
retorno de equipos de climatización
ten problemas o anomalías en la red eléc-
más eficientes.
trica que puedan afectar a la maquinaria.
4.3 Valorar el actual modelo de gestión de
2.1 Tensión (detección de micro cortes y
la climatización en el centro (centra-
comprobación de que la tensión esté
lizado y/o con horario, a petición del
dentro del rango permitido).
usuario/trabajadores, uso de termos-
2.2 Intensidad (verificar la correcta compensación de fases y la circulación por el neutro, los picos de intensidad de arranque de motores, etc.). 2.3 Factor de potencia (comprobar el correcto funcionamiento de las baterías
tatos, uso de freecooling, uso de recuperadores de calor, …). 5. Motores (bombas de filtrado, calefacción, ACS, climatizadores, aerotermos, …). 5.1 Realizar un inventario detallado de los equipos existentes.
de condensadores para evitar penali-
5.2 Cuantificar el consumo mediante equi-
zaciones de energía reactiva en la fac-
pos de medida (los de mayor potencia)
tura eléctrica).
o bien estimar las horas de funciona-
2.4 Armónicos (revisar que no haya
miento anuales. Valorar el ahorro ener-
armónicos que puedan causar proble-
gético y económico que supondría la
mas a los equipos electrónicos).
sustitución de los motores por otros
3. Iluminación. 3.1 Realizar un inventario detallado para valorar la tecnología empleada y el consumo asociado. 3.2 Cuantificar el consumo mediante equipos de medida. Valorar el ahorro energético, económico y el tiempo de retorno de luminarias más eficientes.
ALCANCE DEL ANÁLISIS
PROYECTO EFISport
de mayor eficiencia, así como el uso de variadores de frecuencia (VF). 5.3 Valorar la actual gestión y proponer el uso de variadores de frecuencia, si procede. 6. Gestión del agua. 6.1 Proponer medidas de ahorro y de uso racional del agua (campañas de conci-
3.3 Valorar el actual modelo de gestión
enciación a los usuarios, uso de airea-
del alumbrado en el centro (centrali-
dores, reductores de caudal y duchas
zado y con horario, a petición del usu-
de bajo consumo).
ario/trabajadores, mediante sensores
6.2 Cuantificar el coste que representan
de presencia/fotocélulas,…). Proponer
las bombas para filtrar el agua de las
mejoras en automatización.
piscinas. Valorar la sustitución de los
59
ALCANCE DEL ANÁLISIS
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
motores actuales por otros de mayor eficiencia, así como la implantación de
Directa).
variadores de frecuencia (VF) (posibili-
8.1 Valorar el coste, el ahorro y el período
dad de adecuar la potencia de filtrado
de retorno de un Sistema de Gestión
según el coste de la tarifa horaria).
Energética basado en contadores de
6.3 Valorar el ahorro, la inversión y el perí-
energía y entorno SCADA, con el fin de
odo de retorno de instalar mantas tér-
que el propio centro (o un gestor ener-
micas en las piscinas.
gético) pueda supervisar el consumo y
7. Concienciación de usuarios y trabajadores.
cuantificar los ahorros derivados de las
7.1 Mediante las visitas a las instalaciones,
actuaciones propuestas en la auditoría.
valorar el nivel de concienciación que
9. Empresa de Servicios Energéticos (ESE)
trabajadores y usuarios tienen hacia
(Gestión Indirecta).
el buen uso de la instalación y por lo
9.1 Presentar las ESEs como una posi-
tanto, del ahorro energético, así como
ble solución en materia de generación
qué herramientas pone el centro a su
eficiente de energía térmica (calor y
alcance para contribuir a un uso efici-
frío), y que contribuyen a la reducción
ente de los recursos energéticos y del
de energía primaria del centro, ejecu-
agua.
tando inversiones en equipos eficien-
7.2 Proponer campañas efectivas de comunicación y concienciación entre los usuarios y los trabajadores.
60
8. Sistema de Gestión Energética (Gestión
tes que la instalación posiblemente no podría asumir.
4.CONCLUSIONES
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport
Después de auditar los 5 centros deportivos anteriormente caracterizados, junto con la recopilación de la información de auditorías que la consultora BioQuat había realizado anteriormente en otras instalaciones deportivas —algunas de las cuales también son propiedad de los gestores de instalaciones participantes en el proyecto— se ha obtenido una distribución del consumo en electricidad, gas y agua. Si bien un número significativo de instalaciones deportivas de Cataluña no disponen de todos los servicios que ofrecen los centros que se han considerado en el estudio, se puede afirmar que el consumo de aquellas instalaciones deportivas que ofrecen zona de aguas y servicios wellness a los usuarios representa una gran parte del consumo total de las instalaciones deportivas en Cataluña. Paralelamente, se puede afirmar que el potencial de ahorro en valores absolutos es mucho mayor en aquellos centros que ofrecen zona de aguas.
61
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
4.1 DISTRIBUCIÓN DEL CONSUMO ENERGÉTICO El estudio de la contratación energética, basado hoy en día todavía en la recopilación de las facturas emitidas por las comercializadoras, revelan que en las instalaciones deportivas muestra prácticamente 2/3 del consumo energético proviene de la combustión de gas natural (ACS, climatización de piscinas, climatización del edificio, …), mientras que la electricidad representa alrededor de 1/3 del mismo.
En cuanto al peso económico de ambas fuentes energéticas, el escenario es totalmente opuesto, debido a que hoy por hoy el precio del kWh de electricidad es muy superior al del gas natural. De este modo, la electricidad acaba representando más del 60% del coste energético en los centros deportivos, tal y como refleja el gráfico de distribución del coste energético.
El consumo eléctrico de las instalaciones muestra para este estudio está comprendido entre
62
los 800MWh y 1.500MWh anuales, es decir, entre 100.000 y 200.000€ con un precio de 130€/MWh. Por otro lado, el consumo anual de gas natural de estas instalaciones se mueve entre los 1.000MWh y los 3.000MWh, es decir entre 50.000€ y 150.000€. Como se ha comentado en el alcance del estudio, la instalación de equipos de medida y contaje eléctrico portátiles a los consumos más relevantes de las instalaciones ha permitido realizar una segmentación del consumo anual de las mismas.
El gráfico siguiente muestra cuál es el peso de los diferentes equipos de consumo en una instalación deportiva que dispone tanto de piscina de competición (25m), como de saunas, hidromasaje
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport
y climatización en las salas de actividades dirigidas.
NOTA: Piscina de 25m climatizada. Saunas secas en los vestuarios masculino y femenino. Zona de hidromasaje con jets de agua a presión. Enfriadora de agua para climatización de salas de actividades. Si el centro deportivo no dispone de los servicios wellness (sauna, hidromasaje, jets de presión,…) la reducción del consumo eléctrico del centro es del orden del 10%, de modo que el resto de consumos gana más peso.
63
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
El rango de consumo es muy amplio y depende
Respecto a la iluminación, con consumos de
de las necesidades térmicas del centro, que
entre 100 y 250MWh, la gestión inteligente de
básicamente dependen del diseño inicial del
este ámbito aún es nula en la mayoría de insta-
edificio (altura de los techos, orientación de las
laciones muestra. Si bien algunas presentaban
salas de actividades o sobredimensionado de
sensores de presencia y pulsadores temporiza-
los equipos), del uso del mismo (salas de activi-
dos en zonas concretas y de baja ocupación, la
dades), del tamaño y número de piscinas, pero
tecnología y la gestión actual de la mayoría de
sobre todo, del correcto uso que se haga de los
las lámparas no permiten un uso eficiente de
equipos de climatización e iluminación.
la iluminación, que se adecue a las condiciones lumínicas de cada estancia y según las condici-
Tal y como se observa en ambos casos, las bom-
ones lumínicas exteriores.
bas de filtrado del agua de la piscina representan más del 25% del consumo eléctrico de un
En cuanto al consumo de los climatizadores,
centro deportivo de estas características. Este
también cerca del 25%, sólo una instalación
elevado porcentaje suele concentrarse en un
disponía de un sistema de caudal variable con
pequeño número de bombas de agua, las cua-
control de la temperatura por zonas, compu-
les funcionan mayoritariamente las 24 horas
ertas motorizadas, sensores de ocupación por
del día para garantizar la calidad del agua en
CO2 y variadores de frecuencia en los motores
todo momento. Si bien la normativa actual no
de los climatizadores. Por otro lado, otra insta-
establece cada cuántas horas se debe haber
lación tenía funcionando los climatizadores de
filtrado el vaso de la piscina, muchas instala-
todas las salas las 24 horas del día, los 365 días
ciones están diseñadas para hacerlo cada 6
del año.
horas (piscina privada) y cada 4 horas (piscina pública). Este elevado consumo puede disminuir con la introducción de los tubos UV y el uso de variadores de frecuencia en las bombas, que permiten tanto un ahorro de agua como
64
de electricidad por el hecho de poder ajustar el nivel de filtración a las necesidades reales de la instalación.
4.2 CONSUMOS ESPECÍFICOS DE LOS CENTROS: RATIOS ENERGÉTICAS Con el fin de estudiar y comparar los niveles
las instalaciones a lo largo del año (usos) y tam-
de consumo de electricidad, gas y agua de los
bién el peso que representa para cada centro el
5 centros auditados, es necesario elaborar
gasto de cada uno de estos suministros sobre
una serie de ratios: respecto a la superficie, el
el gasto anual.
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport
número de personas usuarias que acceden a A continuación se resumen tanto las características del centro en cuanto a usuarios, superficies y consumos de electricidad, gas y agua, así como las correspondientes ratios. Centro 1
Centro 2
Centro 3
Centro 4
Centro 5
167.692
551.456
612.000
211.000
134.625
4.968
9.859
46.000
8.699
2.205
11%
30%
9%
13%
25%
54%
32%
14%
42%
68%
18
30
32
18
16
876.086
1.856.792
1.433.974
1.085.991
465.175
GAS (kWh)
1.269.520
2.765.362
2.463.105
2.443.453
1.186.563
AGUA (m3)
4.375
44.797
100.974
20.046
7.215
Electricidad
6%
7%
6%
10%
13%
Gas
4%
3%
4%
2%
9%
0,4%
2%
3%
7%
2%
11%
12%
13%
19%
24%
176
188
261
125
211
478
873
448
665
791
0,9
4,5
2,5
2,3
3,3
kWh electricidad/uso
5,2
3,4
2,3
5,1
3,5
kWh térmico/uso
7,6
5,0
4,0
11,6
8,8
litres agua/uso
26
81
165
95
54
Características del centro Usos anuales Superficie (m2) Superficie zona de aguas Superficie zona climatizada Superficie sauna (m2) Consumos ELECTRICIDAD (kWh)
Ratios sobre gasto económico anual
Agua Total suministros Ratios sobre superficie kWh electricidad/m2 instalaciones kWh térmico/m2 climatizados m3 agua/m2 instalaciones Ratios sobre usuarios
65
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
El gráfico siguiente muestra la relación de superficies y accesos anuales de cada centro. Se observa como el centro 3 es tres veces mayor que la media, lo que es debido que las instalaciones engloban tanto una pista de atletismo como una extensa zona ajardinada y de pitch & put, entre otros equipamientos.
En cuanto al peso que tienen los suministros de electricidad, gas y agua respecto el gasto anual del centro, se observa una horquilla de entre el 10% y el 24%, siendo la electricidad el suministro que conlleva más gasto económico, entre un 6 y un 13%, y el agua el que menos, entre un 0,4% y un 2,8%.
66
En términos absolutos, tres de los 5 centros consumen alrededor de 2,5 GWh de gas anual, así como un consumo de electricidad superior a 1GWh. Sin embargo, es en el consumo de agua donde
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport
se encuentran mayores diferencias: mientras que el centro 1 consume poco más de 4.000m3 de agua anuales, el centro 3 consume más de 100.000m3, 25 veces más.
Si se elaboran ratios de consumo de electricidad y gas por usuario, se obtienen resultados muy desiguales: • Entre 2,3 y 5,2 kWh eléctricos / usuario y año • Entre 4 y 11,6 kWh térmicos / usuario y año
67 De manera que los centros 2 y 3, los que más consumían, pasan a tener consumos por usuario menores.
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
En cuanto al consumo de electricidad y gas por unidad de superficie, se ha considerado: • KWh electricidad/m2 cubierto • KWh térmico/m2 climatizado Donde se obtienen rangos con valores bastante variados pero con diferencias del mismo orden de magnitud: • Entre 125 a 261 kWh eléctricos/m2 • Entre 448 y 873 kWh térmicos/m2
Respecto al consumo de agua por usuario, si bien se observan valores de entre 20 y 160 litros/usuario, un consumo ajustado, tal y como se muestra en el apartado siguiente, se movería alrededor de los 50litros/usuario. En el caso del centro 3, la gran cantidad de superficie ajardinada penaliza
68
el consumo por usuario, que ve corregida la ratio por m2 de instalación.
4.3 CONSUMO DE AGUA DE UN CENTRO DEPORTIVO Si bien la sociedad actual es consciente del
ental que supone su consumo, a menudo el
coste económico que representan el gas natu-
agua es menospreciada en estos términos.
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport
ral y la electricidad, así como el impacto ambiTal y como se muestra en el gráfico siguiente, en 2009 se destinaba el 43% del consumo de agua de las cuencas internas de Catalunya a los usos urbanos.
También en 2009, la Agència Catalana de l’Ai-
ritariamente a la concienciación que desde la
gua establecía un consumo de agua de 108,44
administración pública se lleva a cabo periódi-
l/hab·día, un 11% menos que en 1994, con 121,44
camente, especialmente coincidiendo con el
l/hab·día. Esta disminución es debida mayo-
verano y en periodos de sequía.
En el gráfico siguiente se observa la disminución del consumo de agua de los últimos 15 años, con una importante influencia de las sequías de 2005-06 y 2007-08 en Cataluña, que dieron lugar a algunas de las Ordenanzas Municipales de ahorro de agua.
69
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
A continuación se muestra la distribución anual
distribución final coincide. En términos de coste
por meses de los costes que representan la
económico, se puede establecer que un centro
electricidad, el gas natural y el agua en 3 cen-
deportivo destina el 11% de la factura anual
tros deportivos. Si bien los tres centros presen-
al agua, el 35% al gas natural y el 54% a la
tan un volumen de consumo muy diferente, su
electricidad.
Los gestores de uno de los centros deportivos
mite hacer un seguimiento de los ahorros deri-
muestra de este proyecto realizan un segui-
vados de campañas de concienciación y de uso
miento del consumo de agua de las instalacio-
racional del agua.
70
nes mediante contadores parciales de agua. De esta manera pueden controlar el consumo de agua para edificios y usos, evitar desviaciones por culpa de fugas de agua o uso indebido de las instalaciones. Este control también les per-
Este centro deportivo dispone de dos piscinas de 16 y 25m, un polideportivo y el edificio central. Sus consumos se detallan a continuación. 2010
2011
m3
%
m3
%
Polideportivo
6.283
30%
6.855
34%
Piscina
10.101
48%
7.795
39%
Edificio Central
4.566
22%
5.482
27%
Total
20.951
Centro
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport
20.132
71
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
Mediante los datos de acceso al centro, se calcula la ratio litros/usuario de los años 2010 y 2011. Así se puede valorar si el consumo de agua de un mes está justificado por una mayor afluencia de usuarios.
Se observa como en verano aumenta el consumo de agua por usuario. Las razones son el uso de agua para riego y el mantenimiento de las piscinas en el mes de agosto.
72
Las ratios globales anuales fueron de 54,5 y
Gracias a contadores parciales de agua, el Cen-
51 litros/usuario los años 2010 y 2011 respec-
tro 1 dispone de un registro mensual de con-
tivamente. Estos valores anuales son bajos res-
sumo de ACS (Agua Caliente Sanitaria) en el
pecto al Centro 3 anteriormente graficado que,
Polideportivo, así como el control de las aporta-
con 3 piscinas, obtiene una ratio de 107 litros/
ciones por renovación de agua en las piscinas.
usuario. La tabla siguiente muestra como el 30% del agua consumida en el Polideportivo el año 2010 fue Agua Caliente Sanitaria (a 60 º C). 2010 Polideportivo ACS Agua fría
2011
m3
%
m3
%
1.881
30%
2.227
32%
4.402
70%
4.628
68%
Sin embargo, las lecturas mensuales de los contadores revelan que el peso de la ACS es muy diferente según el mes. El gráfico siguiente muestra como los meses más fríos el ACS llega al 50%.
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport
En cuanto al consumo de agua en el edificio Piscina, la tabla siguiente muestra el desglose del consumo de los años 2010 y 2011. Se observa una reducción del 37% de la partida Resto de consumos, que principalmente está representada por las duchas y los sanitarios. 2010
2011
Piscina
m3
%
m3
%
Renovación vaso pequeño
1.171
12%
1.163
15%
Renovación vaso grande
2.292
23%
2.462
32%
Resto de consumos
6.638
66%
4.170
53%
73
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
La renovación de agua de las piscinas representa aproximadamente un 17% del consumo de agua total del Centro 1. Además, tal y como se observa en el gráfico siguiente, las tareas de mantenimiento y limpieza de la piscina grande en agosto representaron el 9% del consumo anual de agua de la zona piscina en 2010.
El gráfico siguiente muestra como, a excepción del mes de agosto en que se encuentra el mantenimiento de la piscina grande, el consumo de duchas y sanitarios representan más del 70% del consumo de agua de la piscina.
74
4.4 POTENCIAL DE AHORRO DE LOS CENTROS DEPORTIVOS Finalmente, se ha estimado un potencial de
En términos generales en las instalaciones
ahorro para los puntos de consumo anterior-
muestra se observa un ahorro potencial de
mente indicados, así como por aquellos aspec-
entre el 25% y el 35% en el coste total en elec-
tos que aportan un ahorro energético aunque
tricidad, mientras que respecto al gas natural
no estén relacionados directamente con la tec-
el ahorro entre producción de energía térmica
nología, sino con la gestión y la concienciación.
y mejora del precio del combustible está entre
CONCLUSIONES
PROYECTO EFISport
el 15% y el 25% de la factura anual. Un incon1. Contratación (mejora del precio de electricidad y gas natural) - 5%
veniente importante en la coyuntura actual es que se requieren inversiones elevadas para
2. Iluminación - 35-50%
realizar el cambio de calderas de gas natu-
3. Climatización (energía térmica: calderas,
ral, precisamente en un momento en que las
enfriadoras y deshumectadora) - 15-25%
empresas no disponen de liquidez.
4. Motores (climatizadores, bombas de agua: filtrado piscina, calefacción, ACS…)
En cuanto al potencial de ahorro en agua, éste
- 10-30%
se podría cuantificar entre un 25% y un 40%.
5. Generación de energía térmica (cambio calderas) - 15% 6. Gestión del agua. Variable, según diseño inicial. Hasta un 40%
Sin embargo, esta es una horquilla bastante aproximada, ya que en las auditorías energéticas realizadas no se instalaron contadores parciales de agua, y basada en datos de un centro
7. Concienciación - 5%
deportivo que sí realiza un seguimiento desglo-
8. Gestión de los equipos - 20%
sado del consumo de agua, junto con una valo-
9. Sistema de Gestión Energética - 5%
ración de la tecnología actual de los emisores
10. Empresa de Servicios Energéticos (ESE) -
de agua (grifos, duchas, lavabos…).
según los límites de responsabilidad dentro del centro deportivo.
75
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
5. RECOMENDACIONES Con el fin de hacer llegar el mensaje a las personas responsables y usuarias de las instalaciones deportivas se han elaborado una serie de consignas, metodologías o recomendaciones de buenas prácticas, que se recogen a continuación:
76
5.1 CLIMATIZACIÓN Público objetivo: Gestores de instalaciones
Público objetivo: Trabajadores
deportivas
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport
• Mantener las estancias climatizadas de uso • Establecer temperaturas de consigna coheren-
no deportivo a 21 º C en invierno y a 26 º C
tes según el uso de la sala y la época del año.
en verano. Por cada grado por encima o por
• Hacer uso de termostatos programables y
debajo de estas temperaturas de referencia
que éstos no estén al alcance de los usuarios. • Revisar el estado del aislamiento de la red de conducción de calor y frío.
se consume un 8% más de energía. • Mantener cerradas las puertas y ventanas de las estancias climatizadas ayuda a minimizar
• Instalar recuperadores de calor en los actu-
las pérdidas de temperatura, conservando al
ales climatizadores o extracciones de aire.
máximo las condiciones de climatización inte-
De esta manera se consigue aprovechar una
riores del local. En consecuencia, se favorece
parte muy importante de la energía, sobre
el ahorro de energía.
todo en invierno y en verano, en zonas climatizadas como salas de actividades, vestu-
Público objetivo: Usuarios
arios o piscinas. • Instalar variadores de frecuencia en los
• Respetar la temperatura de las salas y no
motores de los climatizadores, así como sen-
manipular los sistemas de ventilación o
sores de calidad del aire, que permitan ajus-
climatización.
tar el nivel de renovación de éste según la ocupación. • Implantación de un sistema de gestión integral, que permita la visualización, el control y la actuación sobre las temperaturas de consigna establecidas para cada estancia, según horarios preestabecidos de utilización de las salas. Estos sistemas permiten optimizar los recursos empleados, haciendo uso del freecooling de los climatizadores, los variadores de frecuencia en sistemas de caudal variable y, por tanto, reducen el gasto térmico tanto en invierno como en verano. • Instalar protecciones solares exteriores (toldos, cortinas…).
77
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
5.2 ILUMINACIÓN Público objetivo:
Público objetivo:
Gestores de instalaciones deportivas
Trabajadores y usuarios
• Uso de lámparas de bajo consumo y fluores-
• Ser conscientes de apagar las luces que sean
centes con reactancia electrónica. • Siempre y cuando el periodo de retorno lo
• Evitar encender luces innecesariamente tam-
justifique, sustitución de lámparas halógenas
bién puede contribuir al ahorro de energía.
por otras LED, con un consumo hasta 5 veces
• Pensar en aprovechar la luz natural siempre
menor. Sustitución de fluorescentes lineales por tubos LED, que consumen la mitad. • Utilizar sensores de presencia en zonas de baja ocupación: pasillos, aseos, salas de estiramientos, etc. • Utilizar fotocélulas para gestionar la iluminación exterior, así como también la de zonas de paso muy iluminadas, junto con sensores de presencia. • En general, implantar un Sistema de Gestión Inteligente de la iluminación, el cual adecue el flujo de luz que aporten los fluorescentes/ LEDs en cada momento y según los requerimientos lumínicos de la sala y la aportación de luz natural que hay en cada momento. • Pintar las paredes con colores claros.
78
innecesarias.
que sea posible. • Desconectar las luces de las salas, pasillos, despachos, etc. que estén desocupados.
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport
5.3 AHORRO DE AGUA Público objetivo:
Público objetivo:
Gestores de instalaciones deportivas
Usuarios
• Uso de grifos termostáticos y temporizados en las duchas:
Aunque su comportamiento puede incidir poco en la reduc-
ahorro del 15% de ener-
ción de consumo de agua,
gía. La energía representa
se destacan las siguientes
de 3 a 6 veces el coste del
recomendaciones.
agua caliente ahorrada. • Cambio de cabezal de las duchas por otras de bajo consumo: 30-65% de ahorro de agua. Muchas de las duchas de las instalaciones actuales mantienen cabezales que malgastan el agua. • Instalación de aireadores (perlizadores) en
• Promover la descarga simple de agua en los inodoros que dispongan de ella. Recordarlo mediante carteles en el lugar de consumo. • Promover la ducha rápida, indicando los litros de agua que se utilizan diariamente en el centro en la zona de duchas.
los grifos: ahorro de hasta el 70% de agua. Se obtiene una sensación de mayor presión y de más agua, provocada por la mezcla aire-agua. • Instalación de reductores volumétricos a la entrada de las duchas: 20-35% ahorro. Debe tenerse en cuenta que por cada bar de presión de más, respecto a la presión media de 2,5 bar, se consume un 15% más de agua. • Uso de WC de doble descarga: 40-60% de ahorro de agua. • Sustitución de los actuales fluxores de los inodoros por otros más economizadores. • Sustitución a urinarios secos, muy útiles para zonas con gran afluencia de usuarios. • Aprovechamiento de agua de la lluvia para sanitarios y/o jardinería. • Aprovechamiento de aguas grises para sanitarios. • Adaptación/sustitución de plantas por especies menos consumidoras de agua. • Promover que la empresa encargada de la jardinería practique la xerojardinería: jardinería orientada al ahorro de agua.
79
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
5.4 PISCINAS Público objetivo: Gestores de instalaciones deportivas • Cloración salina. • Menor mantenimiento y coste en productos químicos.
• Mayor calidad del agua y beneficios para las personas (no irritación de los ojos, protege el cabello, no irritación de la piel,
• Mayor seguridad, sobre todo en pequeñas
mayor durabilidad de los bañadores …).
instalaciones privadas y con personal poco
• Desinfección del agua mediante luz UV:
cualificado.
mayor calidad y ahorro de agua.
En el gráfico siguiente se observa como en un estudio realizado por FLUIDRA en una piscina de 400m3 se consiguen ahorros de hasta el 70% en agua, así como una reducción del nivel de cloro combinado presente en el agua, responsable del mal olor en las piscinas.
80
Siempre y cuando la calidad del agua lo permita, el uso de las lámparas UV durante la noche supone un ahorro económico importante, ya que estos equipos pueden llegar a tener potencias de hasta 4kW. • Uso de mantas térmicas en las piscinas:
Agua Caliente Sanitaria y vasos de las pis-
reducción de las pérdidas por evaporación.
cinas. Según si se está más o menos cerca
• Cierre de los vasos de compensación: menor eva-
de la temperatura deseada, bombear más o
poración y corrosión de los equipos de la sala de
menos caudal de agua. Actualmente muchas
máquinas. Mayor confort para los trabajadores.
de estas bombas funcionan ininterrumpida-
• Instalación de variadores de frecuencia
mente todas las horas que el centro perma-
en bombas de agua de calentamiento del
nece abierto.
Filtración: • Instalación de variadores de frecuencia en las
mita, filtrar a menor velocidad supone unos
bombas de agua: permite ajustar el nivel de
ahorros importantes ya que la potencia con-
filtración según la ocupación o la tarifa eléc-
sumida por la bomba es proporcional al cubo
trica. Siempre que la calidad del agua lo per-
del caudal impulsado.
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport
El gráfico siguiente muestra la regulación de las bombas de agua que se lleva a cabo mediante variadores de frecuencia, los cuales aumentan la velocidad de los motores de las bombas durante las noches, aprovechando un menor coste de la electricidad:
81 Se observa como durante el día se trabaja con potencias de entre 42 y 45kW, una reducción del 25% respecto a la potencia de filtración nocturna, 62kW. Por otra parte, debe tenerse en cuenta que no
hay diferencias de hasta un 50% en el coste
todas las bombas de agua presentan los mis-
de bombeo entre 4 bombas del mercado del
mos costes de operación. Un estudio realizado
mismo segmento.
por la consultoría BioQuat pone de manifiesto como, por unas presiones de entre 12 y 14 mca,
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
El gráfico siguiente muestra como, para a una presión de trabajo de 14m.c.a., la bomba representada en color azul tiene un coste energético de bombeo de 0,06kWh/m3, mientras que el de la verde es de 0,08kWh/m3, un 33% mayor.
Para poder comparar las diferentes bombas, se adjunta la curva característica de cada una. Las bombas azul y roja son de 7,5CV, mientras que las verde y lila de 10CV.
82
Dicho de otro modo, en el momento de escoger las bombas de agua de una instalación es muy importante tener en cuenta la eficiencia hidráulica de éstas en el punto de trabajo de la instalación. Entiéndase la eficiencia hidráulica como la razón entre la potencia hidráulica y la potencia eléctrica. El gráfico siguiente muestra como la diferencia en eficiencia conlleva las diferencias anteri-
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport
ormente mostradas.
Si se calcula el coste de filtrado de una piscina de 25m con un vaso de 1.000m3, a razón de 4 renovaciones diarias del vaso de la piscina, se obtienen diferencias de más de 3.000€ anuales en consumo de electricidad para el conjunto de la instalación para una presión de 12m.c.a.
83 imagen30.tif
RECOMENDACIONES
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
Público objetivo:
Público objetivo:
Trabajadores
Usuarios
• Realizar la renovación de agua de los vasos
• Mantener la higiene corporal y ducharse
junto con la limpieza de los filtros de las piscinas.
antes de entrar en la piscina • Utilizar gorros de baño
• Uso del agua de renovación, o proveniente
• No emitir sustancias orgánicas
de la limpieza de los filtros, a sanitarios o jar-
• No entrar comida en la piscina
dinería (previa eliminación del cloro). NOTA: Estas recomendaciones, si bien básicas, comportan un ahorro en agentes químicos y nece-
84
6. TABLA DE CONVERSIÓN ENERGÉTICA 1kWh eléctrico = 0,24 kg CO2
Árbol = 300kg CO2/año
(según el mix energético español el año 2010)
Gasoil = 2,6kg CO2/litro
1kWh gas natural = 0,2016 kg CO2
Desplazamiento en avión = 0,25kg CO2/km
Automóvil:
Desplazamiento en autobús = 0,06kg CO2/km
TABLA DE CONVERSIÓN ENERGÉTICA
PROYECTO EFISport
2,6kg CO2/litro gasoil 2,3kg CO2/litro gasolina
Tren/metro = 0,03kg CO2/km
Automóvil:
Desecho = 3kg CO2/kg de basura | familia
120g/km | 1.200kg/año
600kg de basura por año = 1.800kg CO2 en
(con 10.000km) = plantar 4 árboles
basura
Familia 4 personas: Electricidad: 3600kWh/año - 864kg CO2/año Gas natural 6000kWh/año – 1.210kg CO2/año TOTAL = 2.074 kg CO2/año
85
COMUNICACIÓN
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
7. COMUNICACIÓN Este Manual de mejores prácticas se centra
Después, hay que trasladar estos valores a los
en el diagnóstico, las conclusiones y las reco-
trabajadores para que se adhieran a ellos, los
mendaciones para el logro de mejoras tanto
apoyen y los apliquen. Finalmente, hay que sen-
técnicas como de actuación para conseguir
sibilizar y concienciar a los usuarios de que sus
sobresalir en eficiencia energética en las ins-
acciones, a menudo de fácil cumplimiento, con-
talaciones deportivas. Como se ha explicitado
tribuirán positivamente en el éxito de la cam-
anteriormente, los objetivos principales de este
paña para reducir el gasto energético y por
manual son los de conseguir un ahorro de ener-
tanto, mejorar la sostenibilidad ambiental.
gía significativo y que esto repercuta en una mayor sostenibilidad tanto ambiental como de
En este sentido, a continuación se detallan
negocio.
diferentes aspectos a tener en cuenta para la comunicación y la sensibilización para lograr la
Hay que ser conscientes sin embargo, de que sin una comunicación efectiva con los públicos objetivos (tanto internos como externos) para la aplicación de las recomendaciones del Manual, difícilmente logrará implementar con éxito las mejoras que se proponen. Primero, es necesario que los máximos responsables de las instalaciones asuman los contenidos y las mejoras que puede suponer para su negocio, tanto en lo referente a la imagen como a las cuentas de resultados.
86
eficiencia energética.
COMUNICACIÓN
PROYECTO EFISport
7.1 OBJETIVOS DE LA COMUNICACIÓN En primer lugar, se han definido los objetivos de comunicación para el proyecto EFISport. • Una difusión lo más amplia posible de las conclusiones y recomendaciones del estudio de ahorro energético en las instalaciones deportivas entre los públicos objetivos.
empresas e instalaciones deportivas que las lleven a cabo. • Establecimiento de un calendario efectivo de acciones comunicativas.
• Una imagen del proyecto EFISport percibida
• Respuesta de “compra”: el objetivo final es
como positiva y un aumento de notoriedad
que las conclusiones y recomendaciones
de la instalación o grupo que implementa las
sean percibidas como útiles y se derive la
acciones de mejora en eficiencia energética.
aplicación de estas por parte de los diversos
• Visualización de las acciones surgidas e
públicos objetivos.
impulsadas por Indescat y cada una de las
7.2 PÚBLICOS OBJETIVOS Hay que tener en cuenta, como se detalla más adelante, que la priorización de mensajes variará en función del público al que nos dirigimos,
A. Públicos internos: a. Consejos de administración y accionistas.
ya que mientras que los directivos y gestores
b. Consejos de dirección y directivos.
de instalaciones priorizarán el beneficio/ahorro
c. Gestores de las instalaciones
económico, para el público usuario el mensaje
deportivas.
principal debe centrarse en la sostenibilidad
d. Trabajadores.
ambiental. Para resumirlo, decimos que hay que adaptar el mensaje al público, utilizando diferentes variaciones de la misma melodía.
B. Públicos externos: a. Proyectistas de instalaciones deportivas.
Gracias a un análisis detallado del entorno
b. Usuarios.
comunicativo del sector de las instalaciones
c. Federaciones / Clubes deportivos
deportivas y de la incidencia que puede tener
d. Institucionales / administración.
la implementación de un proyecto de mejora
e. Medios de comunicación (de
de la eficiencia energética, se han definido los diferentes públicos objetivos.
proximidad).
87
COMUNICACIÓN
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
7.3 POSICIONAMIENTO COMUNICATIVO Y MENSAJES PRINCIPALES Dentro del Plan de comunicación del proyecto
cepto eje de comunicación: “Promovamos el
EFISport se ha trabajado a fondo para la con-
ahorro energético en las instalaciones depor-
secución de un posicionamiento claro, definido
tivas”. Y finalmente, se destacan tres objetivos
y coherente para transmitir los objetivos y los
estratégicos: la disminución de costes ener-
beneficios que conlleva. El posicionamiento
géticos, medioambientales y económicos; el
marca la identidad de un proyecto. Es el con-
aumento de la competitividad y racionalización
junto de atributos que lo identifican y diferen-
de los recursos empleados, y la comunicación,
cian de otras acciones llevadas a cabo en el
concienciación y participación de los públicos.
pasado. De todo ello surge un lema que ayuda a comuEn el caso que nos ocupa, y en base al posici-
nicar el posicionamiento. El utilizado en la
onamiento definido, se ha elegido como pala-
campaña de comunicación que algunas insta-
bras clave para la comunicación: “Eficiencia
laciones ya han comenzado a implementar es
energética en el deporte = ahorro económico =
el siguiente:
sostenibilidad ambiental”. De ahí surge el con-
”Juntos hacemos el deporte más sostenible”
·
De este posicionamiento ya definido surgen unos mensajes clave principales a comunicar a los públicos objetivos:
88
• La empresa/instalación deportiva se adhiere
una mayor sostenibilidad ambiental y un
e implementa una campaña de eficiencia
ahorro económico considerable. El poten-
energética (EFISport) promovida e impulsada
cial de ahorro aproximado según la actividad
por Indescat, el clúster catalán de la indus-
de consumo varía mucho según el año de
tria del deporte, y con el apoyo del ICAEN
construcción del centro, así como del equipo
(Institut Català d’Energia).
(maquinaria) que se utilice, y el correcto
• La campaña incluye un esfuerzo de comunicación como nunca se había hecho para conseguir la implicación de todos los públicos. • La campaña se dirige a gestores y proyectistas, trabajadores y usuarios de instalaciones deportivas, entre otros.
dimensionado de éste en relación al servicio que debe dar, pero de media: • Gestión del agua: variable según diseño de inicial, hasta un 40%. • Electricidad: ahorro potencial de entre un 25% y un 35% del coste total.
• Las recomendaciones surgen de las conclu-
• Gas natural: entre la mejora en la pro-
siones de un estudio que analiza diversas
ducción y del precio del combustible,
instalaciones deportivas de miembros del
ahorro de entre un 15% y un 25% de la
clúster Indescat y se aplican a todas las tipo-
factura anual.
logías de instalaciones. • La aplicación de estas recomendaciones de eficiencia energética tienen como objetivo
• El presente Manual de mejores prácticas se hace extensivo a todo el sector para favorecer su aplicación.
Como se adelantaba en el apartado “públicos”,
Así pues, en todos los materiales que desde
hay que destacar que la priorización de men-
Indescat se han trabajado para implementar
sajes se hace en función del público al que nos
la comunicación de las recomendaciones sur-
dirigimos en cada momento. Mientras que ante
gidas en el proyecto EFISport, se ha tenido en
el público interno se debe priorizar el binomio
cuenta esta priorización de mensajes y la adap-
“eficiencia energética = ahorro económico”,
tación de registro al público objetivo al que se
para el público externo - sobre todo usuarios-
dirige cada acción comunicativa.
COMUNICACIÓN
PROYECTO EFISport
hay que priorizar “eficiencia energética = sostenibilidad ambiental”.
7.4 ACCIONES DE COMUNICACIÓN En base al análisis del entorno comunicativo
Aparte de cada acción de comunicación propu-
del sector de las instalaciones deportivas y
esta, se definen los públicos objetivos a los que
de los públicos objetivos, en coherencia con
van dirigidas, los materiales a entregar/trabajar
el posicionamiento comunicativo propuesto y
para la consecución de una comunicación efec-
establecido y los mensajes claves resultantes
tiva y los objetivos/beneficios de cada acción.
escogidos y de su priorización, y una vez analizados y priorizados los canales y herramientas de comunicación más usados en las empresas que gestionan instalaciones deportivas, se proponen una serie de acciones de comunicación a implementar. La bondad de estas acciones es que todas se adecúan a la consecución del objetivo final: la difusión de la campaña de eficiencia energética y de sus recomendaciones. Se pueden aplicar tantas actuaciones como se considere oportuno, en función de las herramientas y canales de comunicación de que disponga cada organización/instalación deportiva. Obviamente, cuantas más se apliquen, más posibilidades de éxito en la sensibilización, concienciación e implicación/adhesión de los públicos objetivos.
89
COMUNICACIÓN
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
A. Acciones de comunicación interna: a. Reuniones internas consejo de administración y/o consejo de dirección Público objetivo: consejos de administración, accionistas, directivos, gestores (efecto cadena). Formato: dossier informativo que incluye: carta explicativa del estudio EFISport con las principales conclusiones, decálogo de recomendaciones para trabajadores (según ámbito), PDF de cartelería y resumen de campaña de comunicación en general. Objetivo: adhesión de los primeros actores de la cadena interna y conseguir su apoyo para implementarla. Dar a conocer el mensaje internamente a los máximos responsables de impulsar la campaña de eficiencia energética. b. Mailing dirección y gestores de instalaciones Público objetivo: consejos de administración, accionistas, directivos, gestores (efecto cadena). Formato: carta explicativa del estudio con principales conclusiones y decálogo de recomendaciones para públicos (trabajadores y usuarios). Objetivo: dar a conocer el mensaje internamente a las personas participantes en la toma de decisiones para la implementación del proyecto y que éste se difunda en cadena a todos los estamentos de la organización. c. Mailing trabajadores de instalaciones deportivas Público objetivo: trabajadores de las instalaciones pertenecientes a la empresa/instalación que implementa el proyecto de mejora en eficiencia energética. Formato: carta muy sencilla y clara con explicación (simple) de la campaña y decálogo de recomendaciones (técnicas, administración y otros). Se puede distribuir a través de la propia estructura de gestión y comunicación (mailing, intranet, etc.). Objetivo: que se adhieran y sigan las recomendaciones. Obtención de respuesta, que “compartan su opinión”, vía buzón de sugerencias (on y off line), encuentros con la dirección, etc. Pasado un tiempo desde el lanzamiento e implementación de la campaña, es importante
Juntos h acemos e l depo más sost r te enible
comunicar los resultados obtenidos,
90
para conseguir así una mayor adhesión y participación. d. Cartelería con recomendaciones en las salas de reuniones Público objetivo: todo el público considerado interno a las instalaciones deportivas. Formato: el texto de las recomendaciones dirigidas a trabajadores en formato “cartel”, situado en un lugar visible en las salas de reuniones de cada instalación deportiva. Objetivo: reiteración del mensaje y de las recomendaciones y aplicación de las mismas.
EFISport
es un proy
ecto de:
Juntos ha cemos el d epor te más soste nible
B. Acciones de comunicación externa: a. Placement de “decálogo básico” de
COMUNICACIÓN
PROYECTO EFISport
recomendaciones en espacios diversos Público objetivo: usuarios de las instalaciones deportivas. Formato: el texto del decálogo en forma “cartel” para poderlo colgar en un lugar visible en espacios diversos de las instalaciones deportivas: vestíbulos, vestuarios, zonas de vending, cafeterías y restaurantes… Objetivo: dar a conocer la campaña a los usuarios, hacerles partícipes de ésta y que sigan las recomendaciones. Opción de generar feedback a través de “buzón de sugerencias” on y off line. b. Placement de recomendaciones específicas en puntos estratégicos
EFISport
es un proye
cto de:
te el depor acemos h s o le t ib n n u e J más sost
Público objetivo: usuarios de las instalaciones deportivas. Formato: pegatinas (un modelo por recomendación) con mensajes muy concretos y directos situadas en puntos estratégicos (cerca de los sanitarios, puntos de luz, saunas, etc.) Objetivo: recordatorio directo de las recomendaciones en el mismo lugar
n el
co Colabora
ue sea siempre q le.
imp descarga s
donde deberían aplicarse. c. Transmisión de mensajes/decálogo
91
básico en pantallas y canales cerrados de TV de las instalaciones deportivas Público objetivo: usuarios de las instalaciones deportivas. Formato: el texto del decálogo en forma “pantallazo” Power Point para retransmitirlo en las pantallas o canales cerrados de TV en aquellas instalaciones deportivas que dispongan de ellos. Objetivo: dar a conocer la campaña a los usuarios, hacerles partícipes de ésta y que sigan las recomendaciones. Opción de generar feedback a través de “buzón de sugerencias” on y off line.
ISportde: EF un proyecto es
COMUNICACIÓN
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
d. Noticia destacada en la web y el newsletter de la empresa/instalación Público objetivo: trabajadores, usuarios de las instalaciones deportivas y otros públicos. Formato: noticia corta, con link a explicación de proyecto y de las bondades de la eficiencia energética para la sostenibilidad ambiental, conclusiones y decálogo de recomendaciones adjunto (cartel en formato PDF). Objetivo: dar a conocer la campaña a los públicos y generar apoyos, hacerles partícipes de ésta y que sigan las recomendaciones. Opción de generar retorno a través de “buzón de sugerencias” on y off line. e. Dinamización en las redes sociales en las que tenga presencia la empresa / instalación Público objetivo: varios Formato: generación de posts en las cuentas de facebook, twitter, … sobre la puesta en marcha de la campaña de concienciación y sensibilización, con links que dirijan a la noticia de la página web de la empresa / instalación. Objetivo: dar a conocer la campaña a todos los contactos y seguidores que la empresa/instalación tenga en las redes sociales y generar interés para que enlacen a las web corporativas. Buscar adhesiones y feedback. f. Reuniones con instituciones/administraciones de proximidad Público objetivo: institucional, dirigentes de los departamentos u organismos que pueden tener relación con la eficiencia energética y las instalaciones deportivas en el territorio donde se encuentra la instalación. Formato: Reuniones con los departamentos/organismos relacionados. Objetivo: dar a conocer la implementación del proyecto y la campaña de ahorro energético en las administraciones públicas del territorio, ganar adhesiones y apoyo institucional.
92
COMUNICACIÓN
PROYECTO EFISport
IMPLEMENTACIÓN Con la implementación de estas acciones de
En conclusión, con la aplicación de las accio-
comunicación se pretende, como se ha explici-
nes propuestas se conseguirá una comunica-
tado reiteradamente, conseguir que la puesta
ción efectiva. Esto revertirá, a buen seguro, en
en marcha de la campaña de eficiencia ener-
un mayor cumplimiento y seguimiento de las
gética sea lo más exitosa posible. A más comu-
recomendaciones y por tanto, en un aumento
nicación, más difusión y concienciación y más
de la eficiencia energética y de la sostenibilidad
adhesiones.
tanto económica como ambiental.
Por último, cabe recordar la importancia de ser coherentes con el posicionamiento comunicativo establecido, de priorizar los mensajes al público objetivo al que nos dirigimos, de adaptar el registro comunicativo, y de utilizar los canales y herramientas (y formatos) más adecuados.
93
ENLACES DE INTERÉS
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
8. ENLACES DE INTERÉS Institut Català d’Energia – ICAEN
Fundación Empresa&Clima
gencat.cat/icaen
www.empresaclima.org
Secretaria General de l’Esport
Comisión Nacional de Energía
www.gencat.cat/esports
www.cne.es
Agència d’Energia de Barcelona
Red Eléctrica de España
www.barcelonaenergia.cat
www.ree.es
Diputació de Barcelona
Canal Empresa Eficiente de Gas Natural
www.diba.es/web/esports/equipaments
www.empresaeficiente.com
Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía – IDAE – www.idae.es Fundación de la Energía de la Comunidad de Madrid www.fenercom.com
94
Amb la col·laboració de: Con la colaboración de:
Amb el suport de: Con el apoyo de:
