VIII International Conference Communication and Reality Barcelona, 4

passé only moments after it is written. Predictably, this liquid state of affairs affecting both users and creators of online content has been subjected to academic ...
526KB Größe 7 Downloads 76 vistas
Managing Attention in the Digital Sphere

VIII International Conference Communication and Reality Barcelona, 4 and 5 June 2015 Blanquerna School of Communication and International Relations

Negotiating (In)Visibility: Managing Attention in the Digital Sphere Presentation One of the most significant and controversial debates in recent times revolves around the question of how communication technologies have affected the way in which individuals and communities negotiate and manage visibility and getting attention in the digital mediascape. In previous editions of our biannual International Conference on “Communication and Reality, we have given center stage to debates on the evolution, the influence, and the effects which the rapidly changing technologies have had in the public arena constituted by the press, cinema, radio, television and public relations and advertising campaigns.

For our 2015 edition, themed Negotiating (In)Visibility: Managing Attention in the Digital Sphere, we welcome scholars, practitioners, and students to take sides in the controversy, shed new light on the on-going debate, and offer alternative, unorthodox, outside-the-box explorations of the issue, thus contributing to answering the question of whether the strategies and habits in which users of the digital public sphere currently perform attention-management ultimately leads to more visibility and plurality, or rather, more invisibility and uniformity. Topics of interest for the conference may be related, but not limited, to the following:

The dizzying technological progress has plunged us into a constant state of adaptation and re-education, thus producing continually changing attitudes and patterns of conduct in the way we communicate. Media creation and media consumption habits and models have been revolutionized, and users expect access to their preferred content whenever and wherever they are, on a wide range of media devices that are incessantly being modernized, innovated, expanded, and made more affordable.

Oxymoronic communication phenomena • Public intimacy • The connected individual versus the isolated individual • Citizen consumer versus and citizen creator • Open data, big data, and hidden data • Legitimizing and ideological dominance of digital media • Paths of self-representation: the fictionalized self in cinema, literature and television

Perhaps even more importantly, many of the users are no longer just consumers but also creators who are incessantly coming up with new ways to produce and post content in an ever-increasing number of forms and fashions such as microblogs, memes, hashtags, feeds, tweets, vines, GIFs, or AMAs, which are spread through their respective online platforms. This list will of course be passé only moments after it is written. Predictably, this liquid state of affairs affecting both users and creators of online content has been subjected to academic scrutiny from a variety of angles and perspectives, which can be divided into two major currents:

Participation and New Standards of Reference • Bloggers, influencers, micro-celebrities, etc. • Selfie, handmade media, contagion of ideas, and slow movement • (In)Visibility of brands, reputation, and other intangibles. • Unconventional formats and alternative communication techniques: social media engagement, virality, digital brand building or branded content • (In)Visibility of gender, sexuality, immigration, poverty, precariousness, minors, human rights, religion and spirituality, conflicts, disaster, and activism.

On the one hand there is a group of authors who hold that this new context encourages open communication, transparency, learning, and human proximity. For the advocates of this current of thought it is unequivocal that now everything is visible and this must be so. Sexuality, death, justice, wellbeing, to name only a few aspects, are now in the glare of the public eye. People who formerly could not make themselves heard or seen, or did not dare to, may now do so with no holds barred, unmediated by the traditional communication media.

Taking Influence and Decision Making • New approaches to power, influencing, and decision-making. • Public affairs: urban diplomacy, sustainability and urban advocacy • The ethics and practice of exerting influence. • Invidious in the network, subjects with rights and duties: freedom of expression, pluralism and guaranteed access to information

Conversely, there are those who believe that it is in spite of -or precisely because of- the ubiquitous accessibility to the digital media, by both creators and consumers, which results in an evergrowing spiral of silence. Advocates of this position claim that the opinions and viewpoints that are given the greatest media exposure create the notorious spiral of silence by forging a belief in what is erroneously considered the majority opinion, and in who those opinion-holders are. Ironically, the continuous media access may actually result in increasing individualization and isolation of many Internet users, thus contributing and compounding the predominance of prevalent currents of thought, opinions, and accepted and acceptable principles. Some even argue that it is this condition which is leading to human decadence and the breakdown of the social fabric.

Deadlines Conference Date: Thursday 4 June – Friday 5 June, 2015 Abstract submission: 1 October – 22 November, 2014 Confirmation of acceptance: 4 February, 2015 Complete paper due: 16 March, 2015 (only those papers you wish to publish in our proceedings) Early registration: Until 20 April, 2015

Negociando la (In)Visibilidad: La gestión de la atención en la esfera digital Presentación Uno de los debates más importantes y controvertidos de los últimos tiempos gira en torno a la cuestión de cómo las tecnologías de la comunicación han afectado a la manera en que los individuos y las comunidades negocian y gestionan su visibilidad, y reclaman o llaman la atención en el paisaje mediático digital. En las ediciones anteriores del Congreso Internacional de “Comunicación y Realidad”, que se celebra cada dos años en la Facultad de Comunicación Blanquerna de la Universidad Ramon Llull, se ha centrado el debate en la evolución, la influencia y los efectos que estas tecnologías han producido en la plaza pública que configura la prensa, el cine, la radio, la televisión y las campañas de relaciones públicas y de publicidad. Este progreso tecnológico tan vertiginoso nos ha sumergido en un estado de adaptación constante y en una reeducación que está generando actitudes y comportamientos nuevos respecto a la manera cómo nos comunicamos. La emergencia de nuevos medios y el cambio de hábitos y modelos de consumo de la información han sido revolucionarios. Los usuarios tienen acceso a sus contenidos preferidos en cualquier momento y en cualquier lugar mediante una amplia gama de dispositivos multimedia, cada vez más asequibles, que se están continuamente modernizando, innovando y expandiendo. Inevitablemente, esta condición de variabilidad parece que tiene sus efectos sobre la relación entre los medios de comunicación y sus audiencias. Y, tal vez sea más importante tener en cuenta que los usuarios no gozan únicamente de la información sino que, además, se erigen como creadores gracias a las posibilidades de nuevas formas de intermediación mediática mucho más accesibles al gran público: los microblogs, los memes, los hashtags, los canales RSS, los tweets, los vines, los Gif’s or AMA’s, que se localizan en sus respectivas plataformas digitales. Una lista de posibilidades online que facilitan el éxito de ciertos contenidos, a la vez que éstos mismos pasan de moda unos minutos más tarde. Como era de esperar, este estado líquido de los asuntos que afectan a usuarios y creadores de contenidos ha sido sometido a escrutinio académico desde diversas perspectivas, ángulos, y puntos de vista, pero se observa que sobresalen dos corrientes principales: Por un lado hay un conjunto de autores que defienden que este nuevo contexto favorece la comunicación abierta, la pedagogía de la transparencia, el aprendizaje, y las relaciones humanas más próximas. Esta línea de pensamiento no duda que, en estos momentos, todo es visible y debe ser así. La sexualidad, la muerte, la justicia, la seguridad, por citar algunas cuestiones, son ahora mismo foco explícito y de atención. Las personas que tiempo atrás no tenían posibilidades para comunicarse o, de lo contrario, no se atrevían a levantar la voz para exponer su opinión, hoy sí pueden hacerlo sin ningún tipo de pudor, y al margen de la intermediación o de lo que promuevan los medios de comunicación. Por otro lado existe la corriente de los que creen que a pesar de –o precisamente a causa de- la accesibilidad a los medios digitales, tanto por parte de los creadores como por parte de los consumidores, se traduce en una espiral cada vez más grande de silencio. Para estos promotores la opinión que predomina es la que exponen reiteradamente los medios de comunicación haciendo

que emerja la famosa espiral, que forja la creencia errónea que se trata de la opinión de la mayoría. Irónicamente, el acceso continuo a los medios puede resultar en un aumento de la individualización, la invisibilidad y el aislamiento de muchos usuarios de Internet, frente a la primera postura de exposición prevalente. Algunos incluso argumentan que es esta condición la que conduce a la decadencia humana y a la ruptura del tejido social. La próxima edición del Congreso Internacional de “Comunicación y Realidad” 2015, propone el tema Negociando la (In)Visibilidad: la gestión de la atención en la esfera digital, e invitamos a académicos, profesionales y estudiantes a tomar partido en esta controversia, a aportar luz y a ofrecer alternativas, si cabe poco ortodoxas y más allá de las ideas convencionales y preconcebidas del debate, que contribuyan a responder a la pregunta sobre si las estrategias y los hábitos con los que los usuarios de la esfera pública digital gestionan la atención y su perfil público resultan en más visibilidad y pluralidad, o bien más invisibilidad y uniformidad. Ámbitos de discusión Se proponen los siguientes ámbitos: Caminos oximorónicos de la comunicación • Intimidad pública • Individuo conectado e individuo aislado • Ciudadano consumidor y ciudadano creador • Open data, big data y datos ocultos • Legitimación y dominación ideológica de los new media • Caminos de la autorrepresentación: autoficciones en el cine, la literatura y la televisión Participación y nuevos referentes • Nodos referentes: bloggers, influencers, microcelebrities, etc. • Selfie, handmade media, contagio de ideas y slow movement • (In)Visibilidad de marca, reputación y demás intangibles • Formatos no convencionales y técnicas de comunicación alternativas: social media engagement, viralidad, digital brands building o branded content • (In)Visibilidad del género, de la sexualidad, de la inmigración, de la pobreza, de la seguridad, de los menores, de los derechos humanos, de la religión y la espiritualidad, de los conflictos, disaster, y del activismo Influencia y toma de decisiones • Nuevas formas de poder, de influencia y de toma de decisiones • Public affairs: diplomacia urbana, sostenibilidad y urban advocacy • Ética y práctica de la influencia • Individuos en la red, sujetos con derechos y deberes: libertad de expresión, pluralismo y garantía de acceso a la información Fechas importantes Fechas del Congreso: Jueves día 4 y viernes día 5 de junio de 2015 Entrega de resumenes: Del 1 de octubre al 22 de noviembre de 2014 Confirmación de los resumenes aceptados: 4 de febrero de 2015 Envío del artículo completo: Hasta el día 16 de marzo de 2015 (únicamente aquellas personas que deseen que su comunicación se publique en las actas del congreso) Inscripción: Antes del día 20 de abril de 2015

Negociant la (In)Visibilitat: La gestió de l’atenció en l’esfera digital Presentació Un dels debats més importants i controvertits dels últims temps gira entorn a la qüestió de com les tecnologies de la comunicació han afectat a la manera en com els individus i les comunitats negocien i gestionen la seva visibilitat, i reclamen o criden l’atenció en el paisatge mediàtic digital. En les edicions anteriors del Congrés Internacional de “Comunicació i Realitat”, que se celebra cada dos anys a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, s’ha centrat el debat en l’evolució, la influència i els efectes que aquestes tecnologies han produït en la plaça pública que configura la premsa, el cinema, la ràdio, la televisió i les campanyes de relacions públiques i de publicitat. Aquest progrés tecnològic tan vertiginós ens ha submergit en un estat d’adaptació constant i en una reeducació que està generant actituds i comportaments nous respecte a la manera com ens comuniquem. L’emergència de nous mitjans i el canvi d’hàbits i models de consum de la informació han estat revolucionaris. Els usuaris tenen accés als seus continguts preferits en qualsevol moment i en qualsevol lloc mitjançant una àmplia gamma de dispositius multimèdia, cada vegada més assequibles, que s’estan contínuament modernitzant, innovant i expandint. Inevitablement, aquesta condició de variabilitat sembla que ha de tenir els seus efectes sobre la relació entre els mitjans de comunicació i les seves audiències. I potser sigui més important tenir en compte que els usuaris no gaudeixen únicament de la informació sinó que, a més, s’erigeixen com a creadors gràcies a les possibilitats de noves formes d’intermediació mediàtica molt més accessibles al gran públic: els microblogs, els memes , els hashtags, els canals RSS, els tweets, els vines, els GIF’s o AMA’s, que es localitzen en les seves respectives plataformes digitals. Una llista de possibilitats online que faciliten l’èxit de certs continguts, alhora que aquests mateixos passen de moda uns minuts més tard. Com era d’esperar, aquest estat líquid dels assumptes que afecten a usuaris i creadors de continguts ha estat sotmès a l’ escrutini acadèmic des de diverses perspectives, angles, i punts de vista, però s’observa que sobresurten dos corrents principals: D’una banda, hi ha un conjunt d’autors que advoquen que aquest nou context afavoreix la comunicació oberta, la pedagogia de la transparència, l’aprenentatge, i les relacions humanes més properes. Aquesta línia de pensament no té cap mena de dubte que, en aquests moments, tot és visible i cal que sigui així. La sexualitat, la mort, la justícia, la seguretat, per citar només algunes qüestions, són ara mateix focus d’atenció. Les persones que temps enrere no tenien possibilitats per comunicar-se o, altrament, no s’atrevien a alçar la veu per exposar la seva opinió, avui sí que poden fer-ho sense pudor, i al marge de la intermediació o del que promoguin els mitjans de comunicació. D’altra banda, hi ha el corrent dels qui creuen que malgrat–o precisament a causa de- l’accessibilitat als mitjans digitals, tant pels creadors com pels consumidors, es tradueix en una espiral cada vegada més gran de silenci. Per a aquests promotors, l’opinió que predomina és la que exposen reiteradament els mitjans de comunicació fent brollar la famosa espiral que forja la creença

errònia que es tracta de l’opinió de la majoria. Irònicament, l’accés continu als mitjans pot resultar en l’augment de la individualització, la invisibilitat i l’aïllament de molts usuaris d’Internet, front la primera postura d’exposició prevalent. Alguns inclús argumenten que és aquesta condició que la condueix a la decadència humana i a la ruptura del teixit social. La propera edició del Congrés Internacional de “Comunicació i Realitat” 2015, proposa el tema Negociant la (In)Visibilitat: la gestió de l’atenció en l’esfera digital, i convidem a acadèmics, professionals i estudiants a prendre partit d’aquesta controvèrsia, a aportar llum i a oferir alternatives, si cal poc ortodoxes i més enllà de les idees convencionals i preconcebudes del debat, que contribueixin a respondre a la pregunta sobre si les estratègies i els hàbits amb què els usuaris de l’esfera pública digital gestionen l’atenció i el seu perfil públic resulten en més visibilitat i pluralitat, o bé en més invisibilitat i uniformitat. Àmbits de discussió Es proposen els següents àmbits: Camins oximorònics de la comunicació • Intimitat pública • Individu connectat i individu aïllat • Ciutadà consumidor i ciutadà creador • Open data, big data i dades ocultes • Legitimació i dominació ideològica dels new media • Camins de l´autorepresentació: autoficcions al cinema, la literatura i la televisió Participació i nous referents • Nodes referents: bloggers, influencers, microcelebrities, etc. • Selfie, handmade media, contagi d’idees i slow movement • (In)Visibilitat de marca, reputació i altres intangibles • Formats no convencionals i tècniques de comunicació alternatives: social media engagement, viralitat, digital brands building o branded content • (In)Visibilitat del gènere, de la sexualitat, de la immigració, de la pobresa, de la seguretat, dels menors, dels drets humans, de la religió i l’espiritualitat, dels conflictes, disaster, i de l’activisme   Influència i presa de decisions • Noves formes de poder, d’influència i de presa de decisions • Public affairs: diplomàcia urbana, sostenibilitat i urban advocacy • Ètica i pràctica de la influència • Individus a la xarxa, subjectes amb drets i deures: llibertat d’expressió, pluralisme i garantia d’accés a la informació Dates importants Dates del Congrés: Dijous dia 4 i divendres dia 5 de juny de 2015 Lliurament de resums: De l’1 d’octubre al 22 de novembre de 2014 Confirmació dels resums acceptats: 4 de febrer, 2015 Enviament de l’article complert: Fins el dia 16 de març, 2015 (únicament aquelles persones que desitgin que la seva comunicació es publiqui a les actes del congrés) Inscripció: Abans del dia 20 de abril, 2015

proponer documentos