TRANSACCIONS ENTRE IGUALS (P2P). UN PAS ENDAVANT

Maig de 2016

REF. NÚM.: ES 10/2016

CONTACTES Autoritat Catalana de la Competència Via Laietana, 60, 5a planta 08003 Barcelona Tel: 93 552 81 60 [email protected] http://acco.gencat.cat/ @competenciacat https://telegram.me/competenciacat

Xavier Puig Soler [email protected] @xavipuigs

Susanna Grau Arnau [email protected] @susanna_grau

2

 

PRELIMINAR ............................................................................................................... 4  1.  DARRERES FITES............................................................................................... 5  1.1. 

A Catalunya ............................................................................................................. 5 

1.2. 

A l’Estat.................................................................................................................... 8 

1.3. 

A Europa .................................................................................................................. 9 

1.4. 

Al món .................................................................................................................... 11 

2.  COM REGULAR LES TRANSACCIONS ENTRE IGUALS (P2P) ..................... 12  2.1. 

Elements a considerar per regular el P2P .......................................................... 13 

2.1.1 

Conèixer millor aquest fenomen ........................................................................................... 13 

2.1.2 

Les plataformes: una proposta reguladora d’èxit.................................................................. 14 

2.1.3 

Necessitat de la intervenció pública...................................................................................... 15 

2.1.4 

A qui correspon regular? ....................................................................................................... 20 

2.1.5 

Revisió normativa.................................................................................................................. 20 

2.2. 

Regulació que possibiliti les transaccions entre iguals (P2P) ......................... 21 

2.2.1 

Revisió de la normativa de caràcter general ........................................................................ 21 

2.2.2 

Revisió de la normativa de caràcter sectorial ....................................................................... 22 

2.3. 

Transports terrestres i allotjament...................................................................... 24 

2.4. 

La regulació de les plataformes .......................................................................... 25 

2.4.1 

Responsabilitat de les plataformes ....................................................................................... 25 

2.4.2 

Sistemes de reputació de les plataformes ............................................................................ 25 

2.4.3 

Peer-oferent .......................................................................................................................... 27 

2.4.4 

Relació entre plataforma i el peer-oferent............................................................................. 29 

3.  ALTRES ACTUACIONS PÚBLIQUES DINAMITZADORES DEL P2P .............. 29  3.1. 

L’administració com a demandant i oferent de béns i serveis......................... 29 

3.1.1 

L’actuació neutra de l’administració com a demandant ........................................................ 30 

3.1.2 

Recurs als peers per a l’oferiment de serveis ....................................................................... 30 

3.2. 

Contribuir a la confiança entre Peers ................................................................. 31 

3.3. 

Mecanisme compensatori .................................................................................... 33 

3.4. 

Oferiment de serveis no proporcionats pel mercat ........................................... 35 

4.  CONCLUSIONS ................................................................................................. 35 

3

PRELIMINAR L’Autoritat Catalana de la Competència (en endavant, “ACCO”) és un organisme de la Generalitat de Catalunya de caràcter independent, regulat per la Llei 1/2009, del 12 de febrer, de l’Autoritat Catalana de la Competència, que de conformitat amb l’art 2.1 d’aquesta norma, “té l'objectiu de garantir, millorar i promoure les condicions de lliure competència i transparència en els 1 mercats respecte a les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya” . A la vista de la capacitat dels marketplaces –entesos com aplicacions per a dispositius mòbils o llocs web que faciliten les transaccions, amb o sense ànim de lucre, entre particulars (P2P)2– d’impactar en l’estructura de mercat i alterar-ne les condicions de competència juntament amb la innovació inherent als mateixos, l’ACCO va considerar oportú elaborar l’Estudi “Transaccions entre iguals (P2P) i competència”3 que es va fer públic el juliol del 2014. En el referit Estudi es va dur a terme d’una banda, una aproximació al procés d’innovació consistent en l’aparició dels marketplaces4 i, en particular, al fet que faciliten que gairebé qualsevol ciutadà es pugui convertir en oferent de béns i serveis -infrautilitzats o no5- a canvi d’una remuneració i d’altra, es van identificar els principals beneficis que representen per a consumidors i usuaris (en termes de diversitat de quantitat i diversitat d’oferta) i els reptes que plantegen. De tal manera que, l’existència d’efectes positius i negatius col·loca els poders públics en la dicotomia de treballar per fer possible el desenvolupament d’aquestes innovacions o bé per obstaculitzar-lo. L’ACCO, en atenció dels beneficis que representa en termes de major competència (i que molt probablement revertiran en els consumidors i usuaris), va recomanar als poders públics que treballessin per fer possible aquest tipus d’iniciatives a través de propiciar un entorn de mercat que possibilités el seu desenvolupament, de manera que les restriccions a la competència (enteses com a barreres a l’entrada o requisits per a l’exercici de l’activitat per part dels nous oferents) que s’imposessin fossin únicament les necessàries i proporcionades. Des del juliol de l’any 2014, aquesta realitat no ha deixat d’estar present en el debat des de diversos àmbits (judicial, administració pública, polític, ciutadania...). Per aquesta circumstància, juntament amb el fet que l’anterior Estudi constituïa una primera aproximació a la qüestió de caire descriptiu sobre la naturalesa de la mateixa i un posicionament general per part de l’ACCO favorable a treballar per fer possible aquesta nova realitat beneficiosa en termes de competència, s’ha considerat adient dur a terme un pas endavant i recollir de forma més específica algunes de les actuacions que podrien dur a terme els poders públics per contribuir a fer possible aquesta realitat. 1

Aquest document s’emmarca en la funció de promoció de la competència, té caràcter divulgatiu i, per tant, les referències a operadors concrets persegueixen únicament l’objectiu d’il·lustrar la realitat a la qual es vol fer esment, sense que en cap cas suposin una validació de la seva actuació en termes de política de competència. 2 Totes les referències fetes al concepte P2P al llarg d’aquest document, si no s’ha especificat altrament, cal entendre-les com al servei P2P professionalitzat (ànim de lucre de qui presta en darrera instància el servei o ven el bé). 3 http://acco.gencat.cat/ca/detall/article/ES-07-2014.-Transaccions-entre-iguals-P2P-i-competencia. 4 Per una aproximació més detallada als marketplaces o al concepte de plataformes, es recomana la lectura del següent blog especialitzat en la matèria: http://platformed.info/, així com aquest recull d’articles de la Harvard Business Review d’abril de 2016 https://hbr.org/insight-center/the-platform-economy?utm_campaign=HBR&utm_source=facebook&utm_medium=socialv. En aquest sentit, també pot resultar d’interès aquest curs: https://www.coursera.org/learn/internetgiants. 5 La naturalesa de l’activitat és la mateixa independentment de si el bé que s’utilitza es troba infrautilitzat o no. Altra cosa és que específicament es pugui considerar semànticament que li correspon el terme economia col·laborativa. L’impacte econòmic de l’activitat i els reptes que planteja són els mateixos independentment d’aquesta consideració.

4

1. DARRERES FITES 1.1. A Catalunya En l’àmbit parlamentari, com a conseqüència de la Resolució 845/X del Parlament de Catalunya de 12 de novembre de 2014, es va constituir6 la Comissió d'Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d'Economia Col·laborativa7. El Parlament de Catalunya en sessió celebrada el 23 de juliol de 2015 va aprovar-ne les conclusions que inclouen recomanacions al govern tant de caràcter general com sectorial8. De les de caràcter general, l’ACCO considera especialment positives o interessants: “[...] el compromís amb l’economia col·laborativa, i donar-hi suport en la mesura que es tracta d’una activitat que permet d’augmentar la llibertat d’elecció tant de consumidors com d’oferents [...]” – Aquestes iniciatives permeten augmentar les possibilitats d’elecció dels consumidors i, per tant, tal i com ja apuntava el primer document de l’ACCO sobre aquesta matèria, s’encoratja als poders públics a treballar per fer-les possible. “IV. Impulsar una modificació de les normatives sectorials [...]” – Per propiciar el desenvolupament d’aquesta modalitat d’activitat, es considera necessari dur a terme una revisió normativa, sector a sector, consistent en identificar les barreres a l’entrada actualment vigents i valorar-ne específicament la seva necessitat i proporcionalitat. Així, caldrà promoure la modificació d’aquells extrems de la normativa que no responguin adequadament a aquesta anàlisi. “VIII. Implementar, per mitjà de l’Agència Catalana del Consum i altres organismes, els programes d’educació i aprenentatge sobre economia col·laborativa per a la garantia dels drets dels consumidors.”

– Garantir un adequat coneixement dels consumidors contribueix a una millor protecció autònoma dels seus interessos. “X. Iniciar un procés de debat públic sobre l’ús i l’abast de les dades obtingudes per les plataformes tecnològiques d’intermediació, d’acord amb la normativa en matèria de protecció de dades, tant amb l’objectiu de facilitar dades (de manera convenientment anonimitzades) per a la funció estadística de l’Idescat com per a la protecció de dades i la privacitat dels usuaris de l’economia col·laborativa, amb l’objectiu de crear nous indicadors que permetin de mesurar l’impacte de l’economia col·laborativa més enllà del producte interior brut o altres indicadors macroeconòmics.” – L’ACCO comparteix

l’apreciació sobre la necessitat de confeccionar nous indicadors adequats a aquesta activitat, atesos els trets clarament diferenciats respecte l’activitat tradicional. “XI. Impulsar un estudi social i de mercat per valorar les iniciatives d’economia i consum col·laboratius que podria impulsar o promoure l’Administració.” – Precisament aquest treball neix amb la intenció d’assenyalar diferents iniciatives que podria dur a terme l’administració per impulsar l’economia col·laborativa, en tant que afavoridora de la competència. I pel que fa a les recomanacions particulars: “I. En l’àmbit dels allotjaments turístics, regular el lloguer d’habitacions en habitatge habitual com una nova modalitat d’allotjament [...]” i “II. En l’àmbit del transport, portar a terme una revisió de la normativa de la competència de la Generalitat per a facilitar l’ús del cotxe multiusuari (carsharing) [...]” 6

http://www.parlament.cat/document/dspcc/58251.pdf. El llavors President de l’Autoritat Catalana de la Competència, Sr. Arseni Gibert, hi va comparèixer el 30 de juny de 2015: http://www.parlament.cat/document/dspcc/150700.pdf i http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b429.pdf. 8 http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b661.pdf#page=35. 7

5

- Tal i com ja es va indicar en el document de l’ACCO “Transaccions entre iguals (P2P) i competència”, no resulta positiu mantenir en una situació d’al·legalitat les activitats que es desenvolupen a través d’aquestes plataformes, sinó que cal regular-les respectant els principis de la better regulation: necessitat, proporcionalitat i mínima distorsió. En l’àmbit del Govern de la Generalitat de Catalunya, per Acord del Consell Executiu de de 14 d’octubre de 20149, es va instar al Departament d’Empresa i Ocupació i al Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Secretaria d’Empresa i Competitivitat i de la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat respectivament, a què formulessin una proposta de regulació per a l’economia col·laborativa a Catalunya. Tot això per donar compliment a la Resolució 776/X del Parlament de Catalunya de 17 de setembre de 201410. Tot i que encara no s’ha fet pública la proposta de regulació indicada, l’Acord de Govern de 14 de juliol de 2015, ja s’incloïa que “la Generalitat ordenarà i regularà les noves modalitats d’allotjament 11 turístic per tal de simplificar i actualitzar la normativa i regularitzar les tipologies d’allotjament existents” . D’entre les modalitats que es regularien es troba la de les “habitacions en habitatge compartit”. Pel que fa a la regulació concreta que regiria aquesta activitat, en el propi Acord de Govern s’especifica que cal que el titular de l’activitat:   

sigui el propietari de l’habitatge. hi estigui empadronat. hi pernocti durant l’estada de l’usuari.

A més, “El propietari esdevé responsable de les infraccions i incompliment de les obligacions definides a la normativa turística, d’habitatge, de consum, i municipal”. Quant a les condicions d’exercici de l’activitat, l’Acord de Govern estableix:        

“només pot cedir un màxim de dues habitacions” “com a màxim quatre mesos a l’any” “el nombre de persones que es poden allotjar en aquestes habitacions no pot superar l’establert a la cèdula d’habitabilitat de l’allotjament.” “estada de temps continu igual o inferior a 31 dies, o temporalment per a d’altres períodes si es comercialitza o promociona en canals d’oferta turística.” “les habitacions han de disposar de ventilació exterior i estar suficientment moblades per a la seva ocupació immediata.” “el titular ha de permetre l’ús del bany als hostes i només podrà prestar servei d’esmorzar.” “l’habitatge ha d’estar degudament senyalitzat amb el distintiu o placa identificativa corresponent.” “els ajuntaments, en les seves ordenances, han de preveure aquest tipus de modalitat d’allotjament perquè aquesta es pugui dur a terme en el municipi corresponent.”

9

http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/nota-premsa/276432/govern-iniciaproces-regular-leconomia-collaborativa-garantir-respecte-lliure-competencia-drets-consumidors.html. 10 http://www.parlament.cat/document/nom/10b393.pdf. En particular, de conformitat amb l’apartat IV. 1 g) d’aquesta Resolució el Parlament de Catalunya insta al govern a “Establir criteris per a la regulació de l’economia col·laborativa (sharing economy), per tal de garantir la lliure iniciativa empresarial, la lliure competència i la protecció dels consumidors, i evitar situacions de precarietat laboral encoberta, frau fiscal, economia submergida o afectació de les activitats econòmiques sobre la salut, el descans i la convivència a les zones on es duen a terme”. 11 http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/5681/govern-regulara-novesmodalitats-dallotjament-turistic-simplificara-normativa.html.

6

El Govern també va compartir un document explicatiu sobre quin seria el contingut d’aquesta regulació12 en el qual es precisa, per exemple, que “Ha de ser domicili habitual i permanent del seu titular” i que “Les habitacions en habitatge compartit resten subjectes a l’àmbit d’aplicació de l’impost turístic”. Tanmateix, cal fer esment a què, mentre es duen a terme els treballs exposats, la Llei 3/2015, de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives13 va introduir modificacions a la Llei 19/2003, de 4 de juliol, del taxi i a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya (art. 88 i 93) en el sentit de reforçar els respectius règims sancionadors -no només per a qui presta el servei sense fer-ho conforme a la normativa sinó també incloent com a nou subjecte responsable a qui en fa publicitat14. Per tant, sembla evident que a Catalunya institucionalment s’estan fent esforços per aproparse a l’economia col·laborativa però alhora resulta innegable que s’han introduït modificacions normatives per reforçar la potestat sancionadora en aquells sectors regulats on la presència dels marketplaces, que faciliten transaccions entre particulars, és especialment rellevant (allotjament i transports). Les darreres aproximacions en relació amb aquesta matèria es concentren en “revisar[à] la de conformitat amb l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 5 d’abril de 201615. Del qual resulta rellevant destacar: normativa sectorial per actualitzar-la i regular l’economia col·laborativa”

 







“la Generalitat està atenta a la revisió que la Comissió Europea està fent de la directiva de comerç electrònic i, en funció del seu contingut, decidirà si elabora una legislació específica sobre les plataformes d’internet.” “en el termini d’un any el Govern anirà materialitzant la revisió de la seva normativa sectorial, de manera que s’incrementi la seguretat jurídica, es garanteixi la competència lleial i es possibiliti la convivència entre les diferents modalitats de prestació de serveis existents dins de cada sector.” “el Govern promourà l’establiment d’acords de col·laboració amb les plataformes d’economia col·laborativa que connecten oferta i demanda” que tenen com a “finalitat aprofitar la traçabilitat que ofereix la tecnologia per potenciar la informació i la transparència de les activitats que es realitzen a través de les plataformes, i clarificar-ne les obligacions com a intermediàries.” “l’acord de Govern també promourà l’elaboració d’un Codi de bones pràctiques per a l’economia col·laborativa” el qual serà un “document, d’adscripció voluntària, contribuirà a determinar uns estàndards de qualitat en qualsevol activitat d’economia col·laborativa, i abordarà aspectes com la resolució de conflictes o la transparència”. “la creació d’una comissió interdepartamental que en el termini d’un any lliurarà al Govern un informe sobre l’economia col·laborativa a Catalunya, per a la seva presentació al Parlament.”

En l’àmbit de Barcelona, també resulta rellevant l’aprovació inicial16, el passat dia 10 de març, del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT), circumstància respecte la qual l’ACCO ha elaborat i fet públiques les seves consideracions al respecte17. 12

http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/docrel/acord-govern/contingut/download/11785.htm?mode=static. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6830/1410829.pdf. Addicionalment, s’incrementen les quanties de les sancions (elevació de les multes coercitives de 600€ fins a 10.000€ en l’àmbit dels allotjaments turístics i les sancions molt greus de 2.500 a 6.000€ en l’àmbit del taxi) així com les conseqüències de la infracció (es preveu la immobilització del vehicle). Per a més detall vegeu http://www.ara.cat/premium/politica/Govern-preparavestit-Uber-Airbnb_0_1248475212.html i http://cat.elpais.com/cat/2014/11/12/catalunya/1415825202_263447.html. 15 http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/docrel/acord-govern/contingut/download/12484.htm. 16 http://premsa.bcn.cat/2016/03/10/barcelona-impulsa-la-regulacio-conjunta-de-tots-els-tipus-dallotjaments-turistics-de-laciutat/;http://premsa.bcn.cat/wp-content/uploads/2016/03/160310-DOSSIER-AI-PEUAT.pdf i http://www.ajuntamentbarcelonapremsa.info/download/PPTAI-RDPREMSA2.pdf. 17 OB 26/2016 – Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) de Barcelona http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/actuacions/Observacions-26-2016-PEUAT-Barcelona-versioweb.pdf. 13 14

7

Des d’una perspectiva més específica, es considera especialment transcendent la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb la demanda per competència deslleial presentada contra UBER18. El Magistrat apunta que per poder determinar si UBER hauria de disposar o no d’autorització prèvia en matèria de transport, cal aclarir quina és la naturalesa dels serveis que ofereix (transport, serveis propis de la societat de la informació19 o d’un combinat de tots dos). A destacar també que si l’actuació d’UBER és considerada pròpia de l’àmbit del transport, quedaria exclosa l’aplicació de la Directiva 2006/123, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior (en endavant, “DSMI”) en virtut del seu article 2.2 d), de manera que no es podria aplicar el principi de llibertat d’establiment. Així doncs, les qüestions efectivament plantejades consisteixen en determinar si l’activitat d’UBER, definida pel Magistrat com “activitats, realitzades amb caràcter lucratiu, d’intermediació entre el titular d’un vehicle i la persona que necessita realitzar un desplaçament dins d’una ciutat, facilitant els mitjans informàtics – interfície i aplicació de software – “ és un servei de transport

i, per tant, exclosa de la DSMI o bé, no es tracta d’un servei de transport i, per tant, li aplicaria la DSMI i el principi de llibertat d’establiment sense necessitat de disposar de cap autorització prèvia. També en relació amb l’activitat d’UBER, han aparegut notícies conforme la Inspecció de Treball hauria considerat que aquesta plataforma hauria d’haver donat d’alta a la Seguretat Social les persones que oferien materialment aquest servei, ja que els xofers “són treballadors 20 contractats després d’una selecció” .

1.2. A l’Estat A nivell Estatal, destacar la interlocutòria del Jutjat Mercantil núm. 2 de Madrid, de 9 de desembre de 201421, en virtut de la qual s’estima la sol·licitud mesures cautelars de la “Asociación Madrileña del Taxi” i s’ordenava la cessació a Espanya de l’activitat d’UBER en relació amb el transport de viatgers. En resposta, aquesta empresa ha denunciat les traves a operar a Espanya davant la Comissió Europea22. Tot i això, ha reiniciat recentment la seva activitat, si bé sota la modalitat de vehicles amb conductor (VTC) a la ciutat de Madrid23. En aquest sentit, esmentar que la Comisón Nacional de Mercados y Competencia (en endavant, CNMC) va fer públic el passat 7 d’abril de 2016 la interposició de recurs contenciósadministratiu contra determinades restriccions a la competència establertes en la normativa de vehicles de lloguer amb conductor (VTC)24. En relació amb l’àmbit dels habitatges d’ús turístic al conjunt de l’Estat, resulta destacable el fet que l’Agència Estatal Administració Tributària mitjançant Resolució de 9 de març de 2015 va aprovar les “Directrices generales del Plan Anual de Control Tributario y Aduanero de 2015” en les quals es fa referència a la “Realización de actuaciones en el sector servicios enfocadas al 18

http://www.poderjudicial.es/stfls/SALA%20DE%20PRENSA/NOTAS%20DE%20PRENSA/929014D2Providencia%20cuesti%C3%B3n%20prejudicial%20UBER.pdf i la notícia: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/PoderJudicial/Sala-de-Prensa/Archivo-de-notas-de-prensa/El-Juzgado-Mercantil-3-de-Barcelona-plantea-cuestion-prejudicial-alTribunal-de-la-UE-en-relacion-al-conflicto-de-UBER. 19 Regulats per la Directiva 98/34, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juny, per la que s’estableix un procediment d’informació en matèria de les normes i reglamentacions tècniques i de les normes relatives als serveis de la societat de la informació; així com pel seu desenvolupament a Espanya per mitjà de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. 20 http://www.ara.cat/economia/Dues-resolucions-trontollar-dUber-conductor_0_1379262208.html. 21 http://ep00.epimg.net/descargables/2014/12/09/9303b5a862d007ab075227d59c1ce28d.pdf. 22 http://economia.elpais.com/economia/2015/03/30/actualidad/1427743689_515738.html. 23 http://economia.elpais.com/economia/2016/03/29/actualidad/1459249748_399031.html. 24 https://www.cnmc.es/Portals/0/Notas%20de%20prensa/20160704_recurso_VTC_.pdf.

8

descubrimiento de actividades y rentas ocultas en negocios de la economía sumergida. Entre otros, se actuará sobre los particulares que ceden de forma opaca total o parcialmente viviendas por internet u otras vías. De igual modo se actuará respecto de aquellas empresas turísticas regulares que no cumplen debidamente sus obligaciones fiscales. Asimismo, se realizarán actuaciones presenciales para la detección de alquileres irregulares 25 no declarados.” .

També en aquest àmbit, cal destacar el Decreto 79/2014, de 10 de julio, del Consejo de Gobierno, por el que se regulan los apartamentos turísticos y las viviendas de uso turístico de la Comunidad de Madrid26 en virtut del qual en el seu article 17.3 s’estableix que “3. Las viviendas de uso turístico no podrán contratarse por un período inferior a cinco días y no podrán utilizarse como residencia permanente, ni alegar la condición de domicilio para impedir la acción de la inspección competente”.

Aquesta norma ha estat impugnada per la CNMC27. Específicament des del punt de vista de la política de competència, la CNMC ha dut a terme una consulta pública sobre economia col·laborativa que consta de tres etapes: (primera) “Objetivos públicos que persigue la regulación”, (segunda) “Efectos de los nuevos modelos económicos sobre el mercado y la regulación” i (tercera) “Nuevos modelos y regulación28. La primera de les quals va finalitzar el 27 de novembre de 2014 i les altres dues, el 13 de gener de 2015. Així, l’11 de març de 2016 es varen fer públiques les “Conclusiones preliminares del estudio sobre los nuevos modelos de prestación de servicios y la economía colaborativa”29 i se sotmetien novament a consulta pública fins el 15 d’abril de 201630. També l’OCU, a finals de febrer de 2016, va fer públic un interessant estudi sobre l’economia col·laborativa “collaboration or business?”31 El PSOE ha presentat una sol·licitud de creació d’una subcomissió, en el sí de la Comissió d’Economia i Competitivitat, per a l’anàlisi de l’economia col·laborativa, que ha estat recollida en l’edició d’1 d’abril de 2016 del “Boletín oficial de las Cortes Generales – Congreso de los Diputados”32.

1.3. A Europa A nivell europeu probablement el factor més rellevant ha estat la consulta pública sobre “online platforms” de la Comissió Europea que es va dur a terme durant 13 setmanes (entre el 24 de setembre de 2015 i el 6 de gener de 2016), respecte la qual comencen a aparèixer els primers resultats, si bé s’anuncia que el document final es farà públic durant aquesta mateixa primavera33. Aquesta anàlisi s’emmarca en l’estratègia del Mercat Digital Únic34.

25

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-2603&lang=ca. http://www.madrid.org/wleg/servlet/Servidor?opcion=VerHtml&idnorma=9771&word=S&wordperfect=N&pdf=S. 27 http://www.cnmc.es/CNMC/Prensa/TabId/254/ArtMID/6629/ArticleID/1142/La-CNMC-recurre-el-Decreto-de-la-Comunidad-deMadrid-que-regula-los-apartamentos-y-viviendas-de-uso-tur237stico.aspx. 28 http://www.cnmc.es/es-es/promoci%C3%B3n/informesyestudiossectoriales/estudiodeeconom%C3%ADacolaborativa.aspx. 29 https://docs.google.com/document/d/1n65MjUaTmRLuZCqTIlqyWvobVqreR-iAzsz1mhxy2y0/edit?pref=2&pli=1. 30 https://docs.google.com/forms/d/1pkWhvvURfr4OOCxfumr7HOPGqyppGUzaLGt6AW2eIC4/viewform?c=0&w=1. 31 http://www.ocu.org/organizacion/~/media/lobbyandpressocu/images/que-hacemos/nuestrasacciones/2016/informe%20ocu%20economia%20colaborativa/informe%20ocu%20consumo%20colaborativo/collaboration%20or %20business_%20cc%20p2p%202016.pdf. 32 https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjNk7zN_I3MAhWFDZo KHeuNAa4QFggcMAA&url=http%3A%2F%2Fwww.congreso.es%2Fpublic_oficiales%2FL11%2FCONG%2FBOCG%2FD%2FB OCG-11-D-44.PDF&usg=AFQjCNEXus0j_ydNBq4kHNSCJkgbJ45nkg&sig2=1IKnKRmOiUa3RUTx-IARtg. 33 https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/first-brief-results-public-consultation-regulatory-environment-platformsonline-intermediaries. 34 https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/online-platforms-digital-single-market. 26

9

S’especula que al mateix temps que es faci públic el referit informe sobre plataformes digitals, també es donin a conèixer unes directrius en relació amb l’economia col·laborativa35. A nivell estatal, resulta d’especial interès el document publicat al Regne Unit titulat “Unlocking the sharing economy An independent review. Novembre 2014”36. D’aquest document en destaquen diferents aspectes, el primer que respon a una petició del “Minister of State for Business, Enterprise and Energy” (Rt Hon Matthew Hancock MP)37. El propi Ministre és qui signa el preàmbul, en el qual s’hi troba la següent declaració de principis: “El Regne Unit està abraçant nous models de negoci disruptius que incrementen la competència oferint nous productes i experiències per als consumidors. Mentre altres països i ciutats limiten les possibilitats d’elecció dels consumidors i la llibertat de la població de dur a terme una millor utilització de les seves possessions, nosaltres ho abracem.”38.

Aquest document (i) assumeix que el fenomen és impossible d’aturar i que, ans el contrari, creix i seguirà creixent a un ritme vertiginós; (ii) sosté que la millor estratègia és avaluar i aprofitar les possibilitats que ofereix com a dinamitzador de l’economia, l’ocupació i la modernització del Regne Unit; i (iii) proposa instrumentar polítiques que converteixin el Regne Unit en el líder europeu en el tractament adequat del fenomen. Alhora reconeix la dificultat d’abordar aquesta transformació, atès que es barregen interessos contraposats que cal tractar amb habilitat, de forma equilibrada i a un ritme idoni, però fugint de polítiques conservadores i proteccionistes dels sectors afectats. Al març del 2015, el govern britànic va respondre al document indicat en relació amb les diferents propostes d’actuació apuntades en el mateix39. Així mateix, el govern del Regne Unit hauria anunciat l’increment de la quantitat lliure d’impostos pel lloguer de la residència principal (de 4.250 £ a 7.500 £), així com l’exempció dels primers 1.000 £ obtinguts a partir de comerç electrònic i dels primers 1.000 £ per ingressos obtinguts a partir del lloguer d’habitatge encara que no es tracti de la residència habitual40. La “House of Lords” del Regne Unit ha publicat recentment (abril 2016) “Online Platforms and the Digital Single Market”41 i en el mateix s’expliciten un seguit de recomanacions, entre les quals destaca la creació d’un panel d’experts independents que assisteixi la Comissió Europea en relació amb aquestes qüestions. Al seu torn, la “Competition & Markets Authority” (en endavant, la CMA), en un estudi del juny del 201542, ha recollit els resultats de la consulta pública efectuada sobre la rellevància de les opinions “on-line” i els comentaris de consumidors i usuaris com elements a valorar per prendre decisions de compra43. Així mateix, a principis d’abril de l’any 2016, ha publicat una col·lecció44 amb diversos documents45 sobre aquesta qüestió. Al marge d’aquestes

35

http://www.euractiv.com/section/digital/news/commission-guidance-on-sharing-economy-delayed-until-summer-break/. https://www.gov.uk/government/publications/unlocking-the-sharing-economy-independent-review. “In September 2014, Matthew Hancock MP, the Business Minister, asked me to write a report on the sharing economy – and to make recommendations as to how the UK could become a global centre for this fast-growing sector”. 38 Traduït de l’original en anglès: “The UK is embracing new, disruptive business models and challenger businesses that increase competition and offer new products and experiences for consumers. Where other countries and cities are closing down consumer choice, and limiting people’s freedom to make better use of their possessions, we are embracing it.” 39 https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/414111/bis-15-172-government-response-tothe-independent-review-of-the-sharing-economy.pdf. 40 http://techcrunch.com/2016/03/17/uk-offers-tax-breaks-to-boost-sharing-economy/. 41 http://www.publications.parliament.uk/pa/ld201516/ldselect/ldeucom/129/129.pdf. 42 https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/436238/Online_reviews_and_endorsements.pdf. 43 https://www.gov.uk/cma-cases/online-reviews-and-endorsements. 44 https://www.gov.uk/government/collections/online-reviews-and-endorsements-information-for-businesses. 36 37

10

actuacions des de la vessant de promoció de la competència, la CMA ha obert tres expedients en relació amb aquesta qüestió46. En matèria d’allotjament, el Regne Unit també ha estat notícia per haver aprovat una Llei, que introdueix una excepció a la normativa dels anys 70, segons la qual si el nombre de nits en què s’utilitza un domicili per a lloguers de curta durada no supera les 90 en un any natural, no serà necessari l’obtenció de cap permís47. Resulta també destacable la regulació de França48 en relació amb el lloguer de la residència habitual. En concret, l’any 2014 es va aprovar la Llei Alur que va modificar el Codi de Turisme Francès en el sentit d’eximir d’obtenir cap tipus d’autorització49 per al lloguer d’un espai que formi part de la residència habitual si aquesta activitat es desenvolupa un màxim de 4 mesos (120 dies/any)50. En relació amb l’activitat de transport51, s’ha tingut constància que UBER hauria estat objecte d’ordres judicials de cessament de la seva activitat en el servei UBER POP a Bèlgica, França52, Alemanya i, tal com ja s’ha mencionat, a Espanya. Per últim, també es té notícia que a Itàlia s’estaria treballant en una Llei sobre l’economia col·laborativa53.

1.4. Al món A nivell mundial, la resposta de les autoritats front el fenomen de l’economia col·laborativa és diversa, ja que tant s’han produït posicionaments adreçats a impedir-la com a qüestionar-ne únicament aspectes concrets de la mateixa. En particular, un pronunciament judicial de 16 de Juny de 2015 a San Francisco54 va considerar que les persones que oferien el servei d’UBER haurien de tenir la condició d’empleats de la companyia. En relació amb aquest aspecte, UBER hauria arribat a un acord, previ pagament de 100 milions de $, en dos procediments judicials per tal que els xofers no fossin considerats empleats seus55. Recentment, han aparegut informacions en el sentit que 45

Recomanacions en resums de 60 segons: https://www.gov.uk/government/publications/online-reviews-and-endorsementsadvice-for-businesses; Infografia: https://www.flickr.com/photos/cma-gov-uk/25254580673/; Carta oberta als professionals del màrketing. https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/512560/An_open_letter_to_marketing_department s__marketing_agencies_and_their_clients.pdf; Carta oberta als creadors de contingut. https://www.gov.uk/government/publications/online-reviews-and-endorsements-cma-letter-to-online-publishers. 46 Resum dels tres casos: https://www.gov.uk/government/news/cma-tackles-undisclosed-advertising-online; les referències a cadascun dels tres casos: https://www.gov.uk/cma-cases/review-sites-handling-of-negative-reviews; https://www.gov.uk/cmacases/potential-fake-online-reviews-search-engine-optimisation-company; https://www.gov.uk/cma-cases/online-endorsementspotential-non-disclosure. També la Federal Trade Commission ha fet públic (març de 2016) dos casos sobre possibles problemes d’incentius en relació amb opinions expressades a la xarxa i que, per tant, podien distorsionar indegudament la percepció dels consumidors i usuaris. 47 Punt 44 de la Llei de Desregulació de 2015: http://www.legislation.gov.uk/ukpga/2015/20/crossheading/housing-anddevelopment/enacted. 48 https://ecolaborativa.com/2016/03/20/francia-y-su-modelo-de-home-sharing/. 49 Article L324-1-1 https://www.legifrance.gouv.fr/affichCode.do;jsessionid=479DD739ACA104642E600D741EE89BBA.tpdila17v_1?idSectionTA=L EGISCTA000006158462&cidTexte=LEGITEXT000006074073&dateTexte=20160414. 50 De conformitat amb l’article 2 de la Loi 89-462 du 6 juillet1989 https://www.legifrance.gouv.fr/affichTexteArticle.do?cidTexte=JORFTEXT000000509310&idArticle=LEGIARTI000006475019&da teTexte=&categorieLien=cid. 51 http://www.reuters.com/article/2015/03/18/us-uber-germany-ban-idUSKBN0ME1L820150318. 52 Si bé s’hauria remès la decisió a la més alta instància d’apel·lació i mentrestant es permetria novament a UBER oferir el servei UBERPop. http://www.ft.com/intl/cms/s/0/6464d39e-d932-11e4-b907-00144feab7de.html#axzz3WbJKsMP6. 53 http://ipkitten.blogspot.com.es/2016/03/italy-to-adopt-first-sharing-economy_11.html?m=1. 54 http://digitalcommons.law.scu.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1988&context=historical. 55 http://www.ara.cat/economia/Uber-milions-conductors-considerats-empleats_0_1563443742.html.

11

UBER també haurà de fer front a una denúncia per suposadament haver vulnerat les normes de defensa de la competència com a conseqüència d’una actuació de fixació de preus56. Pel que fa referència a l’allotjament, resulta especialment destacable el fet que a l’octubre de l’any 2014 es va aprovar una regulació a San Francisco que permetia el lloguer de curta durada d’habitatges particulars57, tot i que amb una sèrie de limitacions entre les quals58 destaca que anualment el lloguer sense el propietari vivint-hi es troba restringit a un màxim de 90 dies anuals i es prohibeix aquesta activitat en segones residències. El legislador de San Francisco hauria optat per reconèixer l’activitat però amb aquestes rellevants limitacions, en un intent de mitigar les externalitats provocades per l’activitat que facilita la plataforma (en particular, l’increment dels preus dels habitatges donada l’escassedat d’aquests)59. En certa manera, s’hauria buscat l’equilibri per permetre l’activitat (fa possible que persones que vulguin aquests ingressos els puguin obtenir i que qui demanda aquesta tipologia d’allotjament també trobi certa oferta) tot i imposant limitacions a l’exercici de la mateixa. Tanmateix, cal posar de manifest que aquesta regulació no es troba exempta de crítiques, entre les quals resulta rellevant la seva dificultat d’aplicació pràctica60.

2. COM REGULAR LES TRANSACCIONS ENTRE IGUALS (P2P) Un cop efectuat un breu repàs a les qüestions més rellevants que s’han succeït d’ençà el juliol de 2014 en relació amb els principals marketplaces que possibiliten les transaccions P2P, es dibuixen dues grans línies de resposta per part de les administracions públiques ja descrites en l’Estudi “Transaccions entre iguals (P2P) i competència”. Una, la de limitar, restringir i prohibir l’activitat de les empreses que operen en base a aquest model (atesa la manca d’adequació amb la legalitat vigent) i una altra, la de treballar per modificar la normativa i adaptar-la a aquesta nova realitat, per fer-la possible. L’ACCO ja es va posicionar clarament en favor d’aquesta segona opció, atès que l’aparició d’aquestes noves iniciatives empresarials “presenta beneficis en termes de competència, en concret, millores en quantitat i diversitat d’oferta i en les polítiques de preus i comercials” de les quals eventualment se’n podran veure beneficiats els consumidors i usuaris. O, en termes del “Minister of State for Business, Enterprise and Energy” (Rt Hon Matthew Hancock MP): “[...] els nous, models de negoci disruptius [...] incrementen la competència i ofereixen nous productes i experiències per als consumidors.”.

56

http://mobile.reuters.com/article/idUSKCN0WX2QU?feedType=RSS&feedName=topNews&utm_source=twitter; http://arstechnica.com/tech-policy/2016/04/judge-calls-uber-algorithm-genius-green-lights-surge-pricing-lawsuit/. 57 http://techcrunch.com/2014/10/07/san-francisco-airbnb/. 58 El llogater ha de (i) inscriure’s en un registre públic (cost = 50 $); (ii) pagar taxes com si es tractés d’un hotel; (iii) disposar d’una assegurança de com a mínim mig milió de $ o oferir-se a través d’una plataforma que tingui aquesta cobertura i existeix un règim sancionador per al llogater (arribant fins i tot a ser expulsat de la possibilitat de llogar i, si es persisteix, multes de fins a 1.000$/dia). 59 http://www.sfexaminer.com/sanfrancisco/a-reasonable-airbnb-plan-for-the-city/Content?oid=2908423. 60 Per últim, recollir que el legislador s’està plantejant introduir modificacions a aquesta regulació que consistirien, entre altres, en incrementar el nombre màxim de dies anuals en què es permetria llogar els habitatges fins a 120 i s’eliminaria la distinció entre els lloguers amb el propietari vivint-hi i sense que aquest hi visqui.

12

La normativa vigent no va tenir en compte aquestes innovacions (gran part de la normativa avui vigent data d’un moment en què no es feia un ús massiu d’internet), atès que el propi concepte d’”innovació” fa que sigui difícil sinó impossible de preveure pel propi legislador. Així, com ja es va indicar en l’anterior document, “sembla difícil que [la normativa vigent] hi pugui donar una resposta satisfactòria. En altres termes, la regulació actual, en el millor dels casos, no preveurà aquestes iniciatives, de manera que se situaran en un entorn d’al·legalitat i, en la resta de supòsits, cauran directament en la il·legalitat.”

Per tant, qui pretén obstaculitzar o frenar la introducció d’aquestes noves iniciatives pot optar simplement per no treballar en adaptar la regulació a la nova realitat, de manera que la condemna en moltes ocasions a una situació d’al·legalitat o il·legalitat que òbviament té una incidència molt negativa en l’activitat innovadora (molts potencials usuaris no en fan ús si no estan segurs de la legalitat dels serveis innovadors). Precisament per aquest motiu, l’ACCO, en coherència amb el seu posicionament inicial favorable a la implantació d’aquestes iniciatives -vistos els beneficis que porten associats per a la competència-, va fer especial èmfasi en recomanar l’inici de treballs regulatoris que permetessin considerar legals aquestes noves iniciatives, ja fos a partir del replantejament de la normativa vigent o l’establiment de nova normativa. El present document pren aquella recomanació com a punt de partida per dur a terme un “pas endavant”. Un “pas endavant” que s’ha considerat especialment necessari vista la complexitat de la recomanació formulada61 i que consisteix en apuntar les línies generals d’una regulació que reconegui la legalitat d’aquestes noves iniciatives i per tant, en darrera instància, beneficiï la competència.

2.1.

Elements a considerar per regular el P2P

2.1.1. Conèixer millor aquest fenomen Amb caràcter preliminar a dur a terme una actuació regulatòria és aconsellable treballar per conèixer adequadament l’objecte al qual resultarà d’aplicació la normativa que s’aprovi. Aquesta recomanació general pren especial transcendència quan la matèria a regular és quelcom nou, poc conegut i fruit de la innovació. En aquest sentit, podria ser raonable mirar d’aproximar a aquesta realitat a través d’especialistes en la matèria i dels propis operadors. Precisament, el Parlament de Catalunya va actuar d’aquesta manera i va considerar adequat constituir la “Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa”, en el marc de la qual es van convidar a prendre-hi part experts i operadors d’aquest àmbit.

Per conèixer de forma precisa aquest fenomen cal quantificar-lo. Tanmateix, els indicadors preexistents respecte l’activitat econòmica, com per exemple el PIB62, no capturen oportunament els elements que configuren aquesta nova realitat fonamentada en 61

En aquest sentit hi ha qui apunta que cal una “autèntica revolució legal”. http://www.expansion.com/juridico/actualidadtendencias/2016/03/27/56f2d149ca47413e248b459c.html?cid=SMBOSO22801&s_kw=twitter. 62 El PIB és un indicador que genera certa controvèrsia i existeixen diverses propostes de mesura alternativa: http://www.eldiario.es/economia/alla-PIB-alternativas-medireconomia_0_494850626.html?utm_content=buffer1d653&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer? utm_content=buffer1d653&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffe; http://blogs.iadb.org/ciudadessostenibles/2016/03/03/pib/?utm_content=buffera6dd4&utm_medium=social&utm_source=twitter.c om&utm_campaign=buffer.

13

microoperadors que ofereixen els seus serveis a través de plataformes digitals. Aquesta manca de resposta adient dels indicadors tradicionals s’accentua en aquelles activitats sense ànim de lucre, en tant que es fonamenten en la noció de compartir. Així, s’entreveu necessari redefinir i/o crear nous índexs63 per tal de poder mesurar aquest fenomen adequadament64 (recomanació que la Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa va efectuar al Govern). 2.1.2. Les plataformes: una proposta reguladora d’èxit Les plataformes, lluny de representar entorns absents de regulació, constitueixen entorns amb un contingut normatiu rellevant, si bé és cert, que es tracta d’una aproximació reguladora diferent a la clàssica, fonamentada en l’autoregulació. Per posar només dos exemples, segurament els més coneguts, UBER i AIRBNB són ecosistemes fortament regulats. UBER introdueix determinades condicions d’accés (requisits previs per poder prestar el servei, per exemple, a Califòrnia, verifica els antecedents 65 penals) , determina el preu (de forma dinàmica a través d’un algoritme), avalua els conductors per part dels usuaris, etc. De forma similar, AIRBNB, regula els mecanismes de pagament, verifica les identitat dels usuaris, ofereix garanties a qui lloga el domicili a través de la seva plataforma66, etc. Per tant, aquesta autoregulació de les plataformes suposa un establiment clar de les regles del joc, tant per a oferents com per a demandants, per poder operar a través de la mateixes.

Per tant, la discussió no hauria de limitar-se a respondre si cal regular o desregular aquestes activitats sinó que cal anar més enllà, donar un pas més i establir: (i) quina regulació és avui en dia necessària i (ii) quins aspectes es poden deixar en mans de les pròpies plataformes (autoregulació) i quins altres han de romandre en l’esfera pública. En aquest darrer aspecte, es considera que l’autoregulació de les plataformes està competint amb la regulació tradicional emanada dels poders públics. Les plataformes han estat més ràpides, certament més que els legisladors tradicionals, a autoregular-se de conformitat amb les possibilitats que ofereix internet67. La seva principal estratègia ha consistit en tractar d’aconseguir el màxim rendiment de la interconnexió entre oferents i demandants. Per fer-ho, la primera actuació que han dut a terme ha estat (precisament el que l’ACCO ha promogut fa més de 6 anys68) avaluar l’impacte competitiu de la regulació, amb l’objectiu d’exigir únicament aquells requisits necessaris, proporcionats i que generen la mínima distorsió per oferir béns o serveis. UBER no exigeix cap llicència addicional al permís de conduir. Entén implícitament que si algú està capacitat per conduir en el seu àmbit particular també ho està si ho fa a canvi d’una remuneració.

63

En aquesta publicació es proposa un índex per cadascuna de les 10 activitats que consideren configuren aquesta nova economia que reculli el percentatge de població que l’ha dut a terme en els darrers 6 mesos multiplicat pel valor mig de l’activitat realitzada: http://www.nesta.org.uk/sites/default/files/towards_an_index_of_the_collaborative_economy.pdf. 64 En la mesura que es considera necessari la creació de nous índexs, podria ser interessant que aquests es configuressin a partir d’elements valorats positivament pel conjunt de la societat. Així per exemple, no està clar que els índexs utilitzats de forma generalitzada fins el moment, siguin el reflex d’allò que importa a la societat (per exemple, el PIB únicament incorpora aspectes de producció i consum, però no altres qüestions que podrien ser rellevants per una part important de la societat com podria ser el dany al medi ambient. 65 http://www.cpuc.ca.gov/NR/rdonlyres/1788F1F1-EA38-4B68-B221-4116994F2252/0/TNC_App_Instrctns.pdf. 66 https://www.airbnb.es/guarantee. 67 http://datasmart.ash.harvard.edu/news/article/white-paper-regulation-the-internet-way-660. 68 http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/guia_aic_v8_03_10_final.pdf.

14

El model de negoci dels marketplaces, de forma similar a l’objectiu dels poders públics69, s’ha fonamentat en buscar un equilibri que permeti donar les màximes facilitats als peers-oferents per tal de generar activitat econòmica i, alhora, vetllar per l’adequada protecció dels peers-demandants. De fet, sense demandants, no existeix activitat econòmica ni en general ni a través de les referides plataformes70. En altres termes, les plataformes s’han centrat en reduir les barreres a l’entrada (facilitant l’accés a l’activitat als oferents) i garantir la protecció dels seus usuaris (potenciant l’entrada dels demandats). En resum, les plataformes constitueixen propostes normatives en sí mateixes i el seu èxit evidencia que els requisits que suposadament estarien incomplint (independentment de la consideració estrictament legal que correspongui) molt probablement resulten innecessaris o desproporcionats, tot i trobar-se recollits en la normativa vigent. Ateses les consideracions anteriors, s’identifica com actuació primordial endegar, amb la màxima celeritat possible, un procés global de revisió de les restriccions i càrregues que imposa la normativa. Aquest procés ha d’abastar tant els àmbits on ja operen les plataformes de base tecnològica com en aquells altres on encara no és així. La reacció normativa hauria d’encaminar-se a annivellar el camp de joc -level the playing fieldentre els nous oferents i els operadors tradicionals i, alhora, hauria de propiciar un entorn normatiu que permetés compatibilitzar la facilitat per exercir una activitat econòmica i la deguda protecció dels consumidors i usuaris. 2.1.3. Necessitat de la intervenció pública A la vista del funcionament exitós de les plataformes com a reguladors, cal preguntar-se si és necessari que els poders públics garanteixin els drets dels oferents i demandants que operen a través de les mateixes. Per tal de respondre a aquesta qüestió cal tenir en compte, almenys, les següents variables: 2.1.3.1. El paper clau de la competència A priori, les plataformes són les primeres interessades en reconèixer avantatges i garanties tant a oferents com a demandants, per tal de maximitzar les transaccions que es duen a terme a través seu. Així, es podria plantejar la manca de necessitat d’una regulació pública sobre aquesta qüestió. Alhora, resulta esperable que les plataformes competeixin entre elles per tal de reunir el màxim nombre d’oferents i demandants i, en coherència, és probable que aquesta rivalitat es tradueixi en l’oferiment de les millors condicions possibles a ambdues tipologies d’usuaris. Per tant, la competència entre plataformes pot ser la millor garantia de què es reconeguin bones condicions als participants en les mateixes. Al fil d’aquest plantejament, sorgeix la qüestió de quan es produirà competència entre plataformes. A judici de l’ACCO, són condicions necessàries per tal que esdevingui la competència entre plataformes: (primer) que existeixi un nombre suficient de plataformes i (segon) que els oferents i els demandants puguin canviar de plataforma amb facilitat “platform shopping”. 69

http://www.oecd.org/sti/consumer/ECommerce-Recommendation-2016.pdf. En aquest article d’abril de 2016 -https://hbr.org/2016/04/pipelines-platforms-and-the-new-rules-of-strategy- , especialistes en aquestes plataformes indiquen que “la força motor que hi ha darrera l’economia d’internet [ ] es correspon amb les economies d’escala per part de la demanda”. 70

15

Primer. En relació amb el nombre de plataformes, no és clara la tendència sobre si aquestes esdevindran operadors dominants o no. En particular, d’una banda, es pot apuntar que els efectes d’escala –en termes de publicitat- i els efectes de xarxa71 –més valor per als usuaris quan més usuaris facin ús d’una plataformaque experimenten aquests marketplaces, els converteixen en candidats a ser operadors dominants però d’altra banda, es pot considerar improbable que les plataformes es converteixin en operadors dominants si es té present que els oferents podrien eventualment sentir-se atrets per operar en altres plataformes amb menys demanda potencial però, alhora, amb menys oferta i, per tant, menys competència entre oferents. Segon. En relació amb els costos de canvi, la facilitat de canvi entre plataformes actua com un mecanisme de protecció front a una possible temptació d’una plataforma de reduir les garanties a consumidors o demandants, ja que en tal cas, aquests acudiran a una plataforma competidora. No obstant, fins i tot en escenaris on els costos de canvi no són teòricament elevats, podria ser que els usuaris es mostrin reticents al canvi. Per exemple, si preguntem quantes persones han utilitzat darrerament un buscador que no sigui GOOGLE, la resposta segurament seria molt minoritària i això que la seva competència es troba a un sol “click” (només cal inscriure el nom d’un altre buscador i clicar).

En tot cas, la següent pregunta a formular-se és: realment la competència en el cas de les plataformes es troba a un “click” de distància? Aquesta qüestió es pot mirar de respondre a través de l'anàlisi de l'existència de (i) mecanismes explícits que dificulten el canvi d'ús d'una plataforma per una altra així com de la possible existència de (ii) mecanismes implícits. i. Mecanismes explícits. Es podria donar el cas que una plataforma oferís valuosos instruments als peers-oferents i, a canvi, els exigissis treballar en exclusiva per a la mateixa. Si una plataforma inverteix recursos en formar els peers-oferents (pagant cursos de formació per a ells), sembla lògic que vulgui impedir que una altra plataforma competidora s'aprofiti d'aquesta formació. Per tant, si no s'impedeix aquesta utilització és possible que la 72 plataforma deixi d’oferir els referits cursos . 71

Hi ha dos tipus d’efectes de xarxa: els directes (com més usuaris coneixen una plataforma, per als oferents és més fàcil donar a conèixer els seus serveis i per als demandants és més fàcil obtenir satisfacció a les necessitats) i els indirectes (un buscador esdevé millor a mesura que el nombre d’usuaris creix. L’algoritme aprèn). Els efectes de xarxa es poden retroalimentar. Per exermple, en el cas del servei del transport per carretera en la mesura que hi hagi més demanda hi haurà més oferta, de manera que el sistema resultarà més atractiu tant per als consumidors (menor temps d’espera pel servei) com per als oferents (major demanda i per tant menys temps d’espera entre serveis) i fins i tot per la pròpia plataforma ja que al tenir més activitat podrà plantejar-se la rebaixa de les comissions que cobra (compensades per un volum superior de transaccions). Aquesta interessant explicació es basa en un exemple extret del llibre “Platform Revolution: How Networked Markets Are Transforming the Economy--And How to Make Them Work for You” dels autors Sangeet Paul Choudary, Marshall. W. Van Alstyne i Geoffrey G. Parker. 72 Diferents autoritats de competència s’han pronunciat sobre les anomenades clàusules MFN (Most-Favoured-Nation). Aquestes clàusules limiten la possibilitat que un oferent proporcioni unes condicions millors a un altre agent. Per exemple, en el cas dels allotjaments, BOOKING hauria establert clàusules d’aquest tipus en els seus contractes per tal de garantir que l’esforç que duu a terme anunciant un determinat hotel no és capitalitzat per una altra plataforma i que per tant, pugui oferir uns preus més econòmics. En concret, hi ha dos tipus de clàusules: les àmplies i les estretes. Les àmplies són aquelles en què en aquest cas BOOKING obligaria als hotels o no oferir preus més barats a cap altra plataforma. Les estretes consistirien en impedir que el propi hotel oferís preus més barats. Els defensors d’aquestes clàusules sostenen que és la única (o millor) manera per tal que aquests portals puguin garantir el retorn de la inversió que duen a terme, ja que en absència de les mateixes, quan un usuari d’internet conegués un determinat allotjament a través d’aquesta plataforma li costaria molt poc verificar el preu si contracta directament a l’hotel o ho fa a través d’una plataforma competidora. No obstant, resulten també evidents els problemes de competència que les mateixes susciten (limitant la possibilitat que els consumidors o usuaris puguin trobar aquell allotjament a

16

ii. Mecanismes implícits. Aquest són els més comuns, generalment operen de forma acumulativa i presenten l’efecte d’incrementar la fidelitat de l'usuari (oferent o demandant) a una plataforma. Els oferents es creen una reputació a partir de les interaccions amb una plataforma, de manera que canviar de plataforma els pot suposar haver de construir-se de nou la reputació. De forma similar, en aquelles plataformes que apliquen un algoritme -que va afinant progressivament el perfil dels gustos de l’usuari-, els consumidors veuen com la seva experiència d'usuari millora progressivament, ja que a mesura que interactuen amb la plataforma el referit algoritme va perfeccionant el perfil i, per tant, cada vegada ofereix resultats més particularitzats. Tot i això, ja existeixen iniciatives com TRAITY que fan possible que la reputació dels usuaris (ja sigui com a oferents o demandants) es configuri a partir de les interaccions que duguin a terme en qualsevol de les plataformes. Aquest tipus d'iniciativa contribueixen a rebaixar els costos de canvi entre plataformes i, per tant, faciliten la competència entre plataformes.

L’existència de diverses plataformes amb uns costos de canvi reduïts suposa un entorn en què la competència podria contribuir notablement a garantir la protecció dels peers tant des de la vessant d’oferents com de demandants. No obstant, en un escenari d’una única plataforma poden existir altres pressions competitives que també poden constituir una font de garantia pels peers. Aquest seria el cas de la competència que exerceixen:  d’una banda, el demandant que contracta directament amb l’oferent sense fer ús de la plataforma. Aquest és un element que no ha estat gaire analitzat quan s’ha estudiat l’activitat d’aquestes plataformes. Què succeeix quan un usuari localitza a través d’una plataforma un allotjament que encaixa amb les seves necessitats per passar-hi les vacances? La qüestió que immediatament es planteja és: encara desitja fer la transacció a través de la plataforma -tot i saber que el preu final inclourà la comissió d’aquesta- o bé decideix prescindir-ne i contactar directament amb l’oferent.

 d’altra banda, el potencial demandant que satisfà ell mateix les seves necessitats73 sense haver de recórrer a un tercer (sigui o no plataforma). En aquest sentit, indicar que les evolucions tecnològiques estan aportant una creixent capacitat per atendre les pròpies necessitats. Quant a les pressions competitives que exerceix l’empoderament del ciutadà, l’ACCO ha estudiat les implicacions en termes de competència de l’activitat d’autoconsum energètic (entès com la capacitat de generar energia a títol, fins i tot, domèstic)74.

un preu diferent independentment del canal de contractació). S’han pronunciat diferents autoritats de competència sobre la matèria. L’any 2013, les autoritats de competència francesa, sueca i italiana (coordinades per la Comissió Europea) van acceptar els compromisos oferts per booking d’eliminar les clàusules àmplies (les que afecten a altres plataformes de promoció https://webgate.ec.europa.eu/multisite/ecn-brief/en/content/french-italian-and-swedish-competition-authoritiesd’allotjaments) accept-commitments-offered-bookingcom. No obstant, el govern francès a través de la Loi Macron hauria prohibit les clàusules estretes. A Itàlia, s’està tramitant una Llei en sentit similar i el Bundeskartellamt també va considerar restrictives l’ús d’aquestes clàusules: http://www.bundeskartellamt.de/SharedDocs/Meldung/EN/Pressemitteilungen/2015/23_12_2015_Booking.com.html 73 La CEO de TASKRABBIT afirma en aquesta entrevista que percep com a principal competidor els propis usuaris de la plataforma per si opten per assumir ells mateixos les tasques http://www.telegraph.co.uk/business/2016/03/11/the-sharingeconomy-has-redefined-cars-and-homes-up-next-work/. 74 Per a més detall vegeu: http://acco.gencat.cat/ca/detall/noticia/LACCO-fa-publiques-unes-observacions-sobre-lautoconsumelectric-i-la-competencia.

17

2.1.3.2. Pot la competència substituir la regulació? La competència és un element necessari i especialment rellevant a promoure i monitoritzar, ja que a més competència, més es garanteixen els drets dels usuaris que operen a través de les plataformes. De totes maneres, resulta pertinent preguntar-se si en un escenari amb competència suficient, entre plataformes, per captar usuaris oferents i demandants, i/o entre plataforma i oferents, faria innecessària tota intervenció regulatòria pública. La resposta és que l'existència d'un elevat nivell de competència, redueix significativament la necessitat de la intervenció dels poders públics però no l'elimina completament. I és que la protecció dels usuaris de la plataforma té a veure novament amb dos tipus d'elements: (i) aquells que són evidents i fàcilment controlables pels usuaris i (ii) aquells altres que els usuaris difícilment poden verificar i per tant valorar –asimetries informatives. Així, la competència entre plataformes pot suposar una solució òptima i eficient en relació amb aquells elements que són verificables per part dels propis usuaris. Fet que incentivarà a les plataformes a ser molt curoses respecte d’aquells elements observables. Els usuaris poden percebre i valorar la qualitat global d'un hotel o d'un restaurant, de fet, segurament es troben en millor situació per fer-ho que no pas la pròpia administració, atès que els propis usuaris configuren en sí mateixos un equip inspector superior al que qualsevol administració podria organitzar i finançar. Així, mentre una administració pot enviar puntualment un inspector, qualsevol usuari que acudeixi a un hotel o un restaurant el pot 75 valorar i fer pública la seva valoració .

En canvi, una situació de competència vigorosa pot no ser suficient en relació amb aquells aspectes de més difícil comprovació o verificació; és a dir, quan ens trobem davant d'un problema d'asimetria informativa (fallada de mercat). Per exemple, imaginem que un marketplace dedicat al transport terrestre de viatgers proporcionés als seus peers-oferents vehicles per tal de garantir un determinat estàndard de qualitat. En el cas que hi hagués competència vigorosa amb altres plataformes, es podria veure temptat a canviar d'oli en la freqüència necessària, ja que aquesta és una característica que difícilment pot ser valorada pels usuaris i aquest estalvi permetria reduir el preu del servei que és una característica més fàcilment identificable. En altres termes, cursa per reduir la qualitat d'elements de difícil apreciació –race to the bottom. Així doncs, podria 76 tenir lloc en cas que es considerés necessari garantir un mínim de revisions a l'any d'oli, sí que caldria que l'administració hi dediqués els recursos necessaris per fer-ho77.

Per últim, precisar que aquest problema d'asimetria informativa no només es produeix en relació amb la qualitat del servei, sinó, respecte de les característiques de qui està oferint aquest servei (identitat, intencions i coneixements).

75

https://mewe.org Solució d’inspecció P2P citada en l’article http://datasmart.ash.harvard.edu/news/article/white-paperregulation-the-internet-way-660 76 No existeix consens en què aquesta obligació fos necessària si es considera suficient segur un vehicle un cop ha superat la inspecció tècnica de vehicles. Per tant, es tracta d'un exemple fictici amb l'únic objectiu de resultar il·lustratiu. 77 La competència, en els casos en els quals la qualitat no és fàcilment apreciable, no està sempre positivament correlacionada amb la qualitat: http://blog.oup.com/2015/07/competition-quality-law/ i http://antitrust.oxfordjournals.org/content/early/2015/06/30/jaenfo.jnv023.

18

2.1.3.3. Pot la reputació substituir la regulació? Sovint s'afirma que la reputació pot actuar com a substitutiu de la regulació. Per valorar l'exactitud d’aquesta afirmació cal en primer lloc definir el concepte "reputació". En l'àmbit dels marketplaces la reputació es configura principalment a partir de les opinions dels propis usuaris. Així doncs, resulta d'aplicació la reflexió prèvia sobre les possibilitats de verificació per part dels propis peers, de manera que la reputació pot substituir aquella "regulació" que es troba relacionada amb aspectes fàcilment controlables pels propis usuaris però no, en canvi, la regulació d’àmbits difícilment apreciables pels usuaris78. En qualsevol cas, cal garantir que la reputació es configura tenint en compte les diferents variables que intervenen en la prestació que es valora79: Imaginem que la reputació dels metges fos configurada pels usuaris. Podria donar-se el cas que els usuaris no sàpiguen ponderar adequadament per la dificultat de la intervenció que ha de dur a terme el facultatiu. Així doncs, podria succeir que tingués millor puntuació el metge que dugués a terme les intervencions més senzilles respecte aquell qui assumeix les més complicades.

En aquesta línia, cal garantir que l'actuació de la plataforma és neutral, ja que no es pot desatendre que la plataforma pot tenir incentius en intentar esbiaixar les opinions en sentit positiu (es produiran un major nombre de transaccions en la mateixa i, per tant, obtindrà més comissions o interaccions que monetitzarà mitjançant publicitat o altres estratègies). 2.1.3.4. Externalitats negatives El que molt probablement no regulen els marketplaces són les externalitats negatives -una altra fallada de mercat- que generen l’activitat que propicien (sempre que l'existència de les mateixes no els pugui repercutir en la seva activitat). En altres termes, és probable que els marketplaces no regulin les externalitats que genera la seva activitat simplement pel fet que no tenen cap incentiu en fer-ho. En canvi, els poders públics, en qualitat de garants de l’interès general, es troben probablement en una millor posició que aquestes plataformes per tal de tractar de minorar aquestes externalitats negatives. Les externalitats negatives (efectes negatius per a tercers) que deriven de l'activitat que desenvolupen aquests marketplaces es poden classificar en dues grans categories (i) congestió i (ii) altres molèsties per a tercers. La congestió és atribuïble a un efecte acumulatiu, en conjunt, dels oferents, mentre que les molèsties a tercers poden respondre a una actuació negligent per part d'un oferent concret. Si l’oferta d'habitatges per un lloguer de curta durada es concentra especialment en una determinada zona es pot produir un problema de congestió. Similarment, si tothom vol dur a terme una activitat de transport de viatgers per carretera, és possible que els propis carrers i carreteres es col·lapsin. Precisament la qüestió de la congestió ha estat un dels motius al·legats a Califòrnia per considerar que aplicacions com UBER no són només una aplicació sinó empreses de transports "Transportation Networks Company", ja que incideixen en el transport. Ben diferent són les situacions en què un veí d'un bloc d’habitatges lloga el seu pis per pocs dies i l'arrendatari genera molèsties als veïns. 78 79

https://privacyassociation.org/news/a/in-the-sharing-economy-could-reputation-replace-regulation/. http://www.kevinmd.com/blog/2015/07/when-a-bad-surgeon-is-the-one-you-want-propublica-introduces-a-paradox.html.

19

2.1.3.5. Servei públic (o serveis d’interès públic) Per últim, per determinar el grau d'intervenció dels poders públics en certa activitat econòmica cal tenir en compte si aquella hauria de rebre o no la consideració de servei públic (o d’interès públic). En cas que fos així, potser estaria justificada la seva regulació per part dels poders públics, a fi d’assegurar els interessos públics inherents al mateixa. UBER, per mirar d'aconseguir que la quantitat d'oferta en cada moment sigui el més similar possible a la demanda del servei, utilitza un algoritme que fa que el preu del 80 81 servei fluctuï . Aquest sistema ha rebut dures crítiques, ja que en situacions de crisi 82 o de molt alta demanda el preu del servei s'incrementa significativament (a diferència 83 de LYFT, UBER no fixa amb caràcter general un límit d’increment si bé, en 84 determinades circumstàncies, sí que limita el preu ).

2.1.4. A qui correspon regular? Un cop exposat que, en determinats supòsits es considera necessària la regulació pública de l’activitat, caldria valorar quin és el legislador millor situat per emprendre aquesta tasca. La percepció de l’ACCO és que la regulació general hauria de provenir de l’estament territorial superior per tal de facilitar a nivell global l’actuació a aquests agents econòmics. Així, a nivell europeu s’haurien d’establir les condicions generals a partir de les quals les plataformes haurien de poder operar en el mercat. No obstant, existeixen una sèrie de particularitats d’àmbit local o regional que una regulació provinent d’un estament territorial tan allunyat molt probablement no podrà atendre satisfactòriament. Per tant, s’entén adequat que els poders públics més propers (locals o autonòmic) estableixin algunes condicions addicionals referents a l’exercici de l’activitat. En definitiva, l’ACCO considera que una acció reguladora de caràcter GLOCAL (global + local) podria aportar una bona aproximació normativa a aquest fenomen. 2.1.5. Revisió de la normativa general i sectorial En qualsevol cas, amb independència de l’estament competent, l’ACCO és del parer que no seria suficient una regulació transversal de l’”economia col·laborativa”, sinó que resultaria pertinent una revisió de la normativa de caràcter general (especialment en l’àmbit laboral i fiscal) que faci possible que les persones puguin convertir-se en microoferents amb les màximes facilitats. Si no es duen a terme modificacions en aquesta línia, es fa més difícil l'existència de les plataformes, que com es va apuntar en el primer document de l'ACCO sobre la qüestió, comportava més varietat d'oferta, més competència i, per tant, més beneficis per als consumidors i usuaris. I addicionalment, una aproximació sectorial –tal i com apunta l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 5 d’abril de 2016- que suposés un replantejament de la normativa de caràcter sectorial per adequar-la a la nova realitat que configura l'existència d'internet.

80

Si bé com ja s’ha apuntat, aquest sistema podria ser constitutiu d’una infracció en matèria de defensa de la competència al afectar, eventualment, a una pluralitat d’operadors independents. 81 Poc després que uns assaltants agafessin hostatges a Austràlia, i en ple procés d’evacuació de la zona els preus d’Uber s’haurien disparat. 82 http://kron4.com/2016/01/02/uber-customers-furious-after-new-years-eve-price-surge/. 83 Lyft limitaria l’increment de preus al doble de l’habitual http://abcnews.go.com/US/avoid-surge-pricing-uber-lyftyears/story?id=36034842. 84 http://www.nydailynews.com/new-york/uber-agrees-cap-surge-pricing-nyc-snowstorm-article-1.2506684.

20

2.2. Regulació que possibiliti les transaccions entre iguals (P2P) 2.2.1. Revisió de la normativa de caràcter general Tal com s’ha apuntat anteriorment, l’ACCO considera que la nova realitat conformada pels marketplaces i les transaccions P2P, comporta que sigui necessari revisar i, per tant, reformar les normatives d’àmbit general o transversal vigents (normativa laboral, normativa fiscal, etc.). No obstant, en aquest punt es vol fer menció especial a l’àmbit tributari, un aspecte que ja es va indicar en el primer Estudi “Transaccions entre iguals (P2P) i competència” atès que pot constituir un impediment efectiu al desenvolupament d’aquesta activitat o pot comportar que es dugui a terme amb opacitat fiscal. Actualment la regulació dels autònoms85 imposa una obligació d’abonament d’una quantitat fixa amb independència del volum d’ingressos efectivament obtinguts. Aquesta circumstància pot convertir-se en una barrera insalvable o pot implicar un percentatge molt elevat dels ingressos obtinguts pel peer. Així, des del moment en què les transaccions queden registrades, sembla que no hauria d’existir impediment per establir una tributació proporcional als ingressos efectivament obtinguts. Si s’optés per una tributació proporcional no caldria obligatòriament efectuar una distinció entre una activitat professional i una que no ho és, evitant així: 

L’arbitrarietat en aquesta determinació (per què no és professional qui lloga el seu habitatge 20 dies/any i ho és qui el lloga 21 dies/any?);



L’error en el salt (l’increment d’ingressos derivats de llogar l’habitatge un dia més a l’any –de 20 a 21– podria implicar un cost tributari superior a l’increment de renda obtingut, desincentivant-se així que algú llogui el seu habitatge per un nombre de dies superior però molt proper a 20);



La distinció entre figures que competeixen entre sí (nous mini operadors respecte operadors tradicionals) i que probablement conduiria a un tracte discriminatori que podria comportar problemes de competència (es considera més adequat establir una normativa que resulti proporcional a múltiples realitats -la ITV l’han de passar tots els vehicles independentment de l’ús que se’n faci, així no tenint sentit que s’exempcionés a qui l’utilitza el vehicle amb menor freqüència-). Aquesta problemàtica s’agreuja si es pensa en l’efecte agregat (pel conjunt dels peers) de l’exempció de cert nivell d’activitat, ja que aquesta pot expulsar del mercat els oferents tradicionals.

Més enllà dels dos àmbits apuntats, no és descartable la pertinència de revisar altres normatives d’àmbit transversal -inclosa la normativa de competència– com a conseqüència de la realitat que constitueix la iconomy (o economia d’internet).

85

Hi ha qui considera que resultaria convenient “crear” una nova figura, la de l’”independent worker”, en la mesura que la seva relació amb les plataformes presenta nocions pròpies d’una relació laboral i altres d’una relació entre l’empresa qui fa un encàrrec i un autònom que la dur a terme. http://www.hamiltonproject.org/papers/modernizing_labor_laws_for_twenty_first_century_work_independent_worker?utm_conte nt=buffer14134&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer.

21

2.2.2. Revisió de la normativa de caràcter sectorial 2.2.2.1. L'adaptació a una realitat caracteritzada per internet Segurament és convenient no només revisar la normativa en base a l’aparició de plataformes que fan més fàcil les transaccions entre iguals, sinó que cal adaptar-la a una nova realitat cada vegada més influenciada per l’ús massiu d’internet. En alguns dels darrers documents de promoció de la competència de l’ACCO s’ha analitzat la normativa que conté restriccions en els usos del sòl86 i la normativa comercial catalana87. En ambdós casos s’ha detectat que no s’han tingut suficientment en compte les pressions competitives que exerceix l’economia digital.

2.2.2.2. Revisió de les càrregues La regulació sectorial hauria d’imposar unes obligacions similars a tots els operadors (tant plataformes com operadors tradicionals) i, per tant, propiciar un anivellament del terreny de joc “level the playing field”. Aquesta tasca és especialment rellevant a la vista que els operadors tradicionals i els marketplaces/peers-oferents competeixen en certa mesura. No s’ha de pressuposar que cal regular tots els aspectes de l’activitat econòmica, ja que per definició amb la regulació s’imposarà unes càrregues als operadors que dificultaran la seva activitat. De fet, el primer cost per l’operador serà conèixer la normativa que li resulta d’aplicació. Aquesta anàlisi prèvia és especialment necessària, atès que si s’imposen traves a aquests nous models, els mateixos poden evolucionar, encara més ràpidament, cap a models molt més descentralitzats respecte els quals resultaria fins i tot més difícil el seu control. El Sr. Albert Cañigueral va apuntar88 en la seva compareixença al Parlament de Catalunya del dia 21 d’abril de 2015 que encara estàvem veient una primera versió de marketplaces molt centralitzada (UBER o AIRBNB són empreses com les coneixem fins avui en dia) però que ja estan apareixent 89 operadors cada vegada més descentralitzats (com GOTEO -llurs beneficiaris són una col·lectivitat- o com OPENBAZAAR90) i versions distribuïdes (com BITCOIN -on el servei individual és proporcionat pels propis nodes de la xarxa de forma col·lectiva o projectes- o com TOR -permet accedir a internet de forma anònima, gràcies a la pròpia xarxa generada pels seus usuaris).

2.2.2.3. Asimetries informatives Correspon, sector a sector, analitzar i intentar corregir les asimetries informatives que eventualment es detectin. Es poden fixar administrativament les tarifes del transport terrestre de viatgers en trajectes de l’aeroport al centre de la ciutat per tal de protegir els turistes que poden patir un grau superior d’asimetria informativa que els usuaris locals. Però liberalitzar les tarifes en relació amb la resta de trajectes.91

86

Recomanacions sobre la regulació detallada dels usos del sòl des de l’òptica de la competència de desembre de 2014: http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/actuacions/ES_8_2014_USOS_DEL_SOL_CAT.pdf. Informe de Regulació IR 21/2015 Avantprojecte de Llei de Comerç, serveis i fires http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/actuacions/IR-21-2015-Avantprojecte-llei-comerc_CAT.pdf. 88 Minut 9 http://www.parlament.cat/web/actualitat/canalparlament/sequencia/videos?p_cp1=7458222&p_cp2=7458358&p_cp3=7458363. 89 https://goteo.org/faq/. 90 https://blog.openbazaar.org/what-is-openbazaar/ 91 Si bé és possible que ni tan sols sigui necessària una intervenció administrativa en relació amb aquests trajectes atès que les pròpies plataformes, mitjançant els sistemes de geolocalització, poden actuar com a garants dels usuaris. 87

22

2.2.2.4. Externalitats negatives No es pot descartar que determinades activitats de les que s’han englobat en el concepte d’economia col·laborativa generin externalitats negatives. Així, per exemple, en l’àmbit del transport es podrien causar problemes de saturació i contaminació excessiva i en el sector de l’allotjament de curta durada, es podrien generar molèsties als veïns així com provocar la desnaturalització d’alguns dels barris. Una proposta interessant per abordar la problemàtica de les externalitats negatives és la del Sr. Stephen R. Miller92 publicada l’octubre de l’any 201493 en l’article “Sistemes de drets de compartir transferibles. Un model tèoric per regular Airbnb i el mercat dels lloguers de curta durada”94 que consistiria en crear un sistema drets de compartir transferibles “Transferable Sharing Rights”95, també conegut com CAT (Cap-andTrade). Aquesta proposta es fonamenta en atribuir drets a cada immoble (de manera que en un moment inicial tothom tindria dret a exercir l’activitat) però es podrien establir certes limitacions tant en relació amb el nivell d’activitat global (el nombre de dies l’any que es pot llogar en el conjunt de la ciutat) com en relació al seu exercici segons zones (nombre dies l’any que es pot llogar per cada barri). En l’article es proposa que un web del govern permeti la conversió dels drets en drets efectius, pas que requeriria compartir informació i, alhora, efectuar un pagament, el qual podria actuar, tot i que no se cita expressament en l’article, com un impost pigouvià que permetés internalitzar en aquesta activitat les externalitats negatives que eventualment comporta. La recaptació d’aquest impost es podria destinar a mitigar les externalitats negatives provinents de l’activitat (els barris, que més recapten, són els que concentren 92

Si bé Aquests mecanismes no són nous i han estat utilitzats per combatre altres externalitats negatives com la contaminació. Entre ells es trobarien l’European Union Emissions Trading Scheme (EU ETS) – implantat des de l’any 2005 i previst fins almenys l’any 2028 - https://en.wikipedia.org/wiki/European_Union_Emission_Trading_Scheme, l’Acid Rain Program https://en.wikipedia.org/wiki/Acid_Rain_Program – a nivell dels EUA i implementat l’any 1990-, el RECLAIM (Regional Clean Air Incentives Market) de Califòrnia –que opera des de l’any 1994 – https://en.wikipedia.org/wiki/Acid_Rain_Program i el Chicago Climate Exchange https://en.wikipedia.org/wiki/Chicago_Climate_Exchange. Així mateix, també s’han emprat com a instrument per preservar determinades zones del desenvolupament urbanístic a través de la figura dels “drets de desenvolupament” (s’entén que per limitar les externalitats negatives derivades de la urbanització). En aquest sentit, pot resultar especialment interessant el llibre “The TDR Handbook: Designing and Implementing Transfer of Development Rights Programs” en el marc del qual s’apunta que hi hauria fins a 200 programes d’aquesta naturalesa als EUA. També poden resultar d’interès alguns dels múltiples articles sobre aquests mecanismes que proposen solucions “de mercat”: http://web.stanford.edu/class/e297c/trade_environment/law/hpermits.html http://yosemite.epa.gov/EE%5Cepa%5Ceed.nsf/webpages/EconomicIncentives.html https://en.wikipedia.org/wiki/Emissions_trading 93 Si bé l’article és de l’octubre de 2014 sembla que recentment està començant a ser mencionat a partir d’una notícia “A Novel Idea for Regulating Airbnb de 10 de febrer de 2016 http://www.citylab.com/cityfixer/2016/02/london-airbnb-sharing-rights/462162/ que al seu torn es feia ressò d’un treball on també es mencionava el referit article del Sr. Miller: Who Benefits from the “Sharing” Economy of Airbnb Autors de la University College London, de la Boston University i de Cambridge. 2016 http://researchswinger.org/publications/quattrone16airbnb.pdf. L’article de Citylab mostrava certes reticències a la proposta formulada pel Sr. Miller i ell mateix va optar per publicar un post de resposta el mateix dia que va aparèixer la notícia: CityLab features work integrating transferable sharing rights into London’s sharing economy. 10 de febrer de 2016. Stephen R. Miller. http://lawprofessors.typepad.com/land_use/2016/02/citylab-features-work-integrating-transferable-sharing-rights-into-londonsresponse-to-the-sharing-e.html. El mateix autor va fer públic també el mes de febrer de 2016 l’article “First Principles for Regulating the Sharing Economy”. febrer de 2016, Stephen R. Miller. http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2568016 94 “Transferable Sharing Rights: A Theoretical Mdoel for Regulating Airbnb and the Short-Term Rental Market.” http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2514178. L’article pren com a referència el transfer of development rights com a mecanisme per preservar zones per sota del nivell d’activitat permès per la regulació i establir un mecanisme per compensar els propietaris que veien restringida la possibilitat de l’ús més intensiu que la normativa “permetia”. 95 L’ACCO també ha fet referència a aquest mecanisme en el marc de les Observacions PLA ESPECIAL URBANÍSTIC D'ALLOTJAMENTS TURÍSTICS (PEUAT) DE BARCELONA http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/actuacions/Observacions-26-2016-PEUAT-Barcelona-versioweb.pdf.

23

més activitat d’aquest tipus i per tant, on s’haurien de destinar la major part dels recursos obtinguts). Addicionalment, es contempla la possibilitat de transmetre aquests drets, de manera que un cop superat el límit de dies de lloguer permès en una determinada zona, els titulars de drets d’aquella zona que encara no els haguessin convertit, els podrien vendre a aquells propietaris d’habitatges de zones on encara es permetés l’activitat. Una de les principals virtuts d’aquest mecanisme, tot i la seva dificultat d’implantació pràctica, és que permet la seva actualització a temps real (així, en un moment concret és possible que es necessiti únicament un dret per poder llogar i, posteriorment, si la zona se satura, se n’exigeixin més o directament s’impedeixi la conversió del dret). Aquesta característica aporta una proporcionalitat de naturalesa dinàmica96. 2.2.2.5. Serveis públics (o serveis d’interès públic) Tal i com ja s’ha apuntat anteriorment, cal que el legislador valori si el servei ha de rebre la consideració de servei públic o de servei d’interès públic i, en tal cas, regular de forma proporcionada únicament aquells aspectes que es considerin essencials. Potser es considera adequat garantir que el preu del transport de viatgers per carretera no superi un determinat límit. En tal cas, no és proporcionat fixar les tarifes sinó que seria suficient amb fixar un preu màxim. I, per exemple, aquest preu màxim podria resultar únicament aplicable en supòsits molt concrets com situacions de crisi, dies puntuals de gran demanda de mobilitat (cap d’any, grans esdeveniments esportius...).

2.3. Transports terrestres i allotjament L’ACCO ha elaborat en els últims anys diversos documents sobre la regulació del sector transports i de l’allotjament. En aquest document, per no reiterar les reflexions ja formulades, ens remetem als mateixos: 

Sector de transports: ES 03/2010. Estudi sobre la competència en el transport regular interurbà de viatgers per carretera a Catalunya97 ES 04/2011. Anàlisi de la proposta de modificació de la legislació del transport regular interurbà de 98 viatgers per carretera a Catalunya Reflexions procompetitives sobre el model regulatori del taxi i de l'arrendament de vehicles amb 99 conductor



Sector d’allotjaments turístics ES 08/2014. Recomanacions sobre la regulació detallada dels usos del sòl des de l'òptica de la 100 competència

96

Aquesta proporcionalitat dinàmica s’aconseguiria gràcies a l’aprofitament de les possibilitats que ofereix internet també en l’àmbit de la regulació: http://datasmart.ash.harvard.edu/news/article/white-paper-regulation-the-internet-way-660; http://beyondtransparency.org/chapters/part-5/open-data-and-algorithmic-regulation/. 97 http://acco.gencat.cat/ca/detall/article/Estudi-sobre-la-competencia-en-el-transport-regular-interurba-de-viatgers-per-carreteraa-Catalunya 98 http://acco.gencat.cat/ca/detall/article/Analisi-de-la-proposta-de-modificacio-de-la-legislacio-del-transport-regular-interurba-deviatgers-per-carretera-a-Catalunya. 99 http://acco.gencat.cat/ca/detall/article/Reflexions-procompetitives-sobre-el-model-regulatori-del-taxi-i-de-larrendament-devehicles-amb-conductor.

24

OB 20/2015. Nota sobre els efectes en la competència de la suspensió de la tramitació de les llicències d’allotjaments turístics per part de l’Ajuntament de Barcelona101 IR 22/2015 sobre el Projecte de decret de reglament de turisme de Catalunya102 OB 26/2016 – Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) de Barcelona103

2.4. La regulació de les plataformes Si bé en l’Acord del Govern de la Generalitat de 5 d’abril de 2016 s’indica que ”La Generalitat està atenta a la revisió que la Comissió Europea està fent de la directiva de comerç electrònic i, en funció del seu contingut, decidirà si elabora una legislació específica sobre les plataformes d’internet”, es considera adient reflexionar sobre quina podria ser una regulació adequada de les plataformes i dels operadors econòmics que hi interactuen des de l’òptica d’una bona regulació econòmica i que, per tant, resulti el màxim de respectuosa amb la llibertat d’empresa i la competència. 2.4.1. Responsabilitat de les plataformes Amb caràcter previ, convé tenir en compte que les plataformes no posen d’acord pròpiament a dues parts. La plataforma crea un espai on es propicia la trobada entre oferents i demandants i el configura amb mecanismes tan rellevants com les opinions dels usuaris. Per tant, en la mesura que la plataforma té coneixement i ostenta la capacitat d’incidir directament en el mercat que crea i gestiona, no només sembla apropiat atribuir-li responsabilitat sobre el mateix (el fet de conèixer implica consentir allò que hi succeeix) sinó que també és la resposta més eficient, ja que la plataforma és la millor posicionada per actuar en aquest mercat. Existeixen plataformes que han optat per assumir certes responsabilitats i, per exemple, en l’àmbit de l’allotjament turístic, indemnitzen aquells usuaris (arrendataris) que, a falta de pocs dies per executar allò contractat, el peer-oferent li cancel·la unilateralment l’estada.

2.4.2. Sistemes de reputació de les plataformes Els sistemes reputacionals es configuren principalment a partir d’una doble palanca, d’una banda, els factors a valorar i d’altra, les opinions dels usuaris sobre els mateixos. Quant als factors a valorar, es podria analitzar la possibilitat de requerir a la plataforma a fi que s’avaluïn certs elements que redueixen les incerteses dels qui operen a través seu. La justificació d’aquesta regulació rau en l'intent de reduir asimetries informatives. No obstant, la competència entre plataformes pot per si mateixa induir les pròpies plataformes a competir en relació amb aquest factor. Resulta previsible que la plataforma busqui l’equilibri entre sol·licitar informació al peeroferent (si ho fa de manera excessiva, el peer pot percebre-ho com a una invasió de la seva intimitat o un cost desproporcionat i, eventualment, optar per operar a través d’altres plataformes) i proporcionar-la al peer-demandant (quanta més informació disposi més fàcil resultarà que tingui lloc la transacció).

100

http://acco.gencat.cat/ca/detall/article/ES-08-2014.-Recomanacions-sobre-la-regulacio-detallada-dels-usos-del-sol-des-deloptica-de-la-competencia. 101 http://acco.gencat.cat/ca/detall/article/Nota-sobre-els-efectes-en-la-competencia-de-la-suspensio-de-la-tramitacio-de-lesllicencies-dallotjaments-turistics-per-part-de-lAjuntament-de-Barcelona. 102 http://acco.gencat.cat/ca/detall/article/Informe-de-Regulacio-num.-22-2015-sobre-el-Projecte-de-Decret-del-reglament-deturisme-de-Catalunya. 103 http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/actuacions/Observacions-26-2016-PEUAT-Barcelona-versioweb.pdf.

25

En definitiva, els poders públics potser podrien establir un mínim d’elements a quantificar per protegir al consumidor i, eventualment, un possible màxim per tractar de no ser víctimes de la “dictadura de la informació”104. Això sí, l’amplitud entre ambdues fronteres hauria de ser suficient per tal que pogués configurar-se com un element de diferenciació entre les plataformes, de manera que cadascuna lliurement opti per l’equilibri que entengui més adequat. Quant a la qualitat de les opinions, esmentar que es tracta d’una qüestió molt delicada. En primer lloc, cal reaccionar davant qualsevol tipus de manipulació no transparent per part del marketplace en relació amb les opinions que els usuaris hi han introduït. Els marketplaces tenen en principi interès en què les opinions siguin positives, atès que habitualment obtenen ingressos per cada transacció que es produeix entre peers i, òbviament, és més fàcil que aquesta es produeixi si un peer-oferent té una puntuació més alta que una de més baixa. Així doncs, no és descartable que aquests marketplaces tinguin la temptació d’incrementar de forma global la puntuació dels seus peers-oferents. Aquesta circumstància és d’un control extremament difícil, sobretot si es té en compte que probablement no és raonable exigir a aquestes empreses que facilitin a les administracions tota la informació. Altra cosa és que es pugui almenys exigir amb caràcter general a aquests marketplaces que exposin quin mecanisme de càlcul utilitzen. Així per exemple, si bé la majoria de webs opten per construir mitjanes a partir de les opinions introduïdes pels usuaris, n’hi ha que escullen fer-ho a partir de mitjanes ponderades105. Probablement, aquesta informació hauria de ser pública, per tal que el potencial consumidor pugui almenys amb caràcter general saber com funciona aquest element en cada plataforma. Els tres aspectes clau respecte les opinions dels usuaris són la verificació: (i) de la identitat de l’usuari, (ii) que l’usuari hagi efectivament interactuat amb el producte/servei que puntua i (iii) que la seva motivació no hagi estat alterada per compensacions d’algun tipus. En una enquesta efectuada per PriceWaterhouseCoopers a finals del 2014 als EUA, un 64 % dels enquestats afirmaven que en l’”economia col·laborativa”, la regulació peer és més important que la regulació per part de l’administració”106. En aquesta línia, probablement el paper més important de l’administració seria el de tractar de garantir que la “regulació peer” funciona adequadament i de forma el màxim de transparent possible. Seria convenient que s’informés clarament sobre quines mesures s’han adoptat per tal de verificar que l’usuari es correspon amb una persona i en les dificultats per tal d’impedir que una mateixa persona pugui crear múltiples perfils en la mateixa plataforma. També es considera procedent que s’indiqui si les opinions dels usuaris es corresponen amb usuaris efectius del bé o servei. I finalment, caldria que els marketplaces exposessin com resolen els casos en què són capaços de detectar opinions que poden haver estat condicionades per algun tipus d’incentiu.

104

En el sentit que les persones exigiran cada cop tenir més informació sobre nosaltres abans de confiar-hi i “castigaran” (no confiant-hi) qui vulgui una àmplia privacitat entenent que “probablement” amaga quelcom. 105 http://www.imdb.com/help/show_leaf?votes 106 http://www.pwc.com/us/en/industry/entertainment-media/publications/consumer-intelligence-series/assets/pwc-cis-sharingeconomy.pdf.

26

Diverses autoritats de competència, en particular la “Competition and Markets Authority” i la “Federal Trade Comission” han treballat sobre aquesta qüestió i han fet públiques diverses informacions d’especial rellevància i interès107. Finalment, sembla escaient apuntar que existeix el risc que els mecanismes reputacionals configurin una forta selecció (Data Darwinism108), de manera que si l’usuari no és capaç de crear una bona reputació, pot quedar fora d’un mercat pel qual potencialment estaria capacitat. És a dir, és possible que calgui tenir en compte la reputació com a barrera a l’entrada o d’accés al mercat i, en aquest sentit, es podria plantejar la possibilitat d’exigir a les plataformes a instaurar algun mecanisme que redueixi els efectes d’aquesta barrera a l’entrada (p.ex. incentivar aquelles transaccions en què participa un oferent sense reputació prèvia). 2.4.3. Peer-oferent La primera condició necessària per tal que un marketplace tingui èxit és la capacitat d’atracció de peers-oferents i aquesta condició implica que l’accés a l’activitat no es trobi excessivament limitat. En el llibre Platform Scale109, es fa referència a l’il·lustratiu concepte de “plug and play”. Aquest accés a l’activitat amb la mínima fricció passa necessàriament per capgirar el sentit de la regulació vigent en diversos sectors110, ja que actualment la normativa es troba orientada a regular l’accés a l’activitat (règim llicència prèvia, etc...) enlloc d’establir un sistema de transparència i responsabilitat ex-post. Aquest canvi d’enfocament111 s’ha produït certs àmbits -com a conseqüència de la quasi gratuïtat de la distribució i de la informació abundant- per exemple: publica primer i edita després (WIKIPEDIA), obté la remuneració i treballa després (KICKSTARTER), comença a vendre i després construeix la reputació (EBAY), etc.

En l’actualitat, aquest canvi d’enfocament normatiu és factible ja que resulta fàcil i ràpid obtenir informació i, en base aquesta, els propis consumidors no demandaran i, per tant, expulsaran del mercat aquells serveis poc satisfactoris. Tindria sentit que s’exigís una llicència a aquell qui puntualment està disposat a cuinar i rebre al seu domicili a terceres persones a canvi de diners? Si fos així, potser la dificultat en termes de temps que implica obtenir una llicència desincentivaria als potencials entrants. Abans, aquesta prevenció podria estar justificada però, avui en dia, amb un sistema reputacional ben dissenyat (probablement la regulació hauria d’anar encaminada a garantir aquest extrem), si l’experiència del servei no és positiva aquesta informació circularà per la xarxa i serà fàcilment accessible per a potencials demandats. Aquest fet hauria de provocar un descens significatiu en la demanda d’aquell oferent. En definitiva, la suposada garantia

107

https://www.gov.uk/government/news/cma-takes-enforcement-action-against-fake-online-reviews; https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/512560/An_open_letter_to_marketing_department s__marketing_agencies_and_their_clients.pdf ; https://www.ftc.gov/sites/default/files/attachments/press-releases/ftc-publishesfinal-guides-governing-endorsements-testimonials/091005revisedendorsementguides.pdf; https://www.ftc.gov/tipsadvice/business-center/guidance/ftcs-endorsement-guides-what-people-are-asking. 108 Concepte mencionat per Arun Sundararajan al The Sharing Economy Workshop organitzat per la Federal Trade Commission i que va tenir lloc a Washington els dies 9 i 10 de juny. https://www.ftc.gov/news-events/audio-video/video/sharing-economyworkshop-part-2 109 Vid. http://platformed.info/announcing-platform-scale-book/ de Sangeet Paul. 110 Tesis que se sosté en l’article “White Paper: Regulation, the Internet Way A Data-First Model for Establishing Trust, Safety, and Security | Regulatory Reform for the 21st Century City” http://datasmart.ash.harvard.edu/news/article/white-paper-regulation-the-internet-way-660. 111 De l’original en anglès: “ When distribution is free, participation is frictionless, and information is abundant, the order of operations for many tasks is flipped. My colleague at Union Square Ventures, Albert Wenger, describes this as series of profound inversions.For example: publish first, then edit (Wikipedia, blogging); get paid, then work (Kickstarter); start selling, then build your reputation (eBay)” http://datasmart.ash.harvard.edu/news/article/white-paper-regulation-the-internet-way-660 ”.

27

vinculada a l’obtenció d’una llicència o de determinats control previs podria ser substituïda per un mecanisme de responsabilitat eficient ex-post.

La qüestió podria focalitzar-se, des del punt de vista del regulador, en canviar el règim de permís per accedir al mercat per la garantia d’accés a la informació112. Així qui limitaria l’activitat de l’oferent ja no seria l’administració (no atorgant un determinat permís), sinó els propis usuaris amb les seves puntuacions negatives. En altres termes, la reducció dels requisits d’accés imposa regular curosament el règim de responsabilitats, de manera que aquest esperoni la consecució d’un nivell raonable de qualitat en la prestació de serveis. Aprofundint en aquest concepte, tot mecanisme de responsabilitat requereix un control i, en el seu cas, la imposició de sancions. Notar que el règim de control al qual es troben sotmesos els oferents que operen en aquestes plataformes és significativament superior al que qualsevol administració pública és capaç d’implementar, en la mesura que cada usuari esdevé un inspector o controlador i pot fer pública la seva opinió. Alhora, en la mesura que la reputació és bidireccional (el demandant d’un determinat producte o servei també té una reputació) i l’oferent té la potestat d’acceptar o no les peticions per executar el servei, l’oferent que accepta una transacció ha de respondre dels danys que la mateixa pugui provocar. En el cas d’AIRBNB, un usuari que ofereix el seu domicili podria optar per no llogar-lo a una persona amb una mala reputació com a arrendatari d’altres immobles a través d’aquella plataforma. I, per tant, si el peer-oferent decideix acceptar el servei, haurà de respondre per les molèsties que pugui provocar el peer-demandant.

Cal estudiar la possibilitat d’introduir una regulació en la plataforma conforme la qual, si un propietari lloga el seu immoble i els veïns presenten fonamentadament una reclamació per les molèsties provocades113 i es verifica que la reputació de l’arrendatari no superava un determinat nivell, s’imposaria una sanció al propietari de magnitud suficient com per a què internalitzi la molèstia dels veïns. Addicionalment, un mecanisme d’aquesta naturalesa proporciona els incentius idonis als arrendataris per tal d’obtenir bones puntuacions, atès que en cas contrari es trobaran que o bé (i) directament els propietaris no els llogaran altres immobles o bé (ii) els hi repercutiran el risc més elevat de sanció en el seu preu. Tant un mecanisme com l’altre pot provocar de facto en la seva expulsió del mercat. Malgrat aquest règim de responsabilitat i control, no és descartable que d’aquesta activitat en puguin sorgir conflictes –fins i tot un usuari amb bones opinions pot aprofitar-se precisament de la seva bona reputació per comportar-se inadequadament. Per tant, podria ser adient que l’administració configurés algun sistema de resolució de conflictes independent del que eventualment configurin les pròpies plataformes o que les obligui a implantarne un114.

112

“To simplify the proposal even more, we come back to the question:where could we trade permission (the 1.0 model) for access to data (the 2.0 model)? This is the question that we should be coming back to at every new regulatory juncture.” http://datasmart.ash.harvard.edu/news/article/white-paper-regulation-the-internet-way-660 ” 113 Hi ha qui assenyala que s’hauria d’obligar les plataformes a oferir mecanismes per donar veu als veïns. 114 Els sistemes de resolucions de conflictes difícilment experimenten economies d’escala, de manera que el cost d’implantació dels mateixos pot ser substancial i, per tant, és possible que les plataformes es mostrin reticents a implantar-los o almenys a ferho amb garanties d’un funcionament adequat.

28

2.4.4. Relació entre plataforma i el peer-oferent La plataforma o marketplace opera en un àmbit diferent del dels peers. Així, un marketplace efectua essencialment una activitat d’intermediació. No obstant, la seva actuació és mixta, en el sentit que en la majoria dels casos la referida plataforma no es manté neutra respecte l’activitat que desenvolupen els peers i la condiciona en major o menor mesura. Així, una plataforma –almenys en alguns casos- no és només un intermediari, sinó que, per exemple, fixa les tarifes (o tarifes màximes)115 a aplicar pels peers, en regula les exigències o requisits d’accés i, fins i tot, en algunes ocasions, pot dur a terme la facturació del servei final prestat. Davant la constatació d’aquesta circumstància, segurament, cal analitzar quina és la relació entre el peer i la plataforma i si aquesta es pot qualificar de laboral, d’autònom o d’una eventual situació intermèdia de semilaboralitat o laboralitat gradual (una espècie de contínuum entre els dos extrems). En la mesura que els peers són essencials per l’activitat de totes aquestes plataformes, existeix el dubte sobre fins a quin punt és necessari establir un mínim de condicions en favor dels peers. S’entén que si una plataforma ofereix millors condicions que una altra, els peers preferiran operar en aquella que els resulti més satisfactòria. En qualsevol cas, les condicions mínimes no haurien de suposar una càrrega massa elevada per a la plataforma i que sigui la competència entre plataformes la que faci millorar les condicions dels peers.

3. ALTRES ACTUACIONS PÚBLIQUES DINAMITZADORES DEL P2P 3.1. L’administració com a demandant i oferent de béns i serveis Un dels grans canvis associats amb l’aparició dels marketplaces o de l’internet “social” -entès com a la capacitat d’interconectar les persones- és que cada vegada més les institucions centralitzades recorren a les capacitats dels propis consumidors i usuaris. En certa manera, “externalitzen” part de la seva activitat. El motiu és la percepció creixent que la potència del conjunt de la població és inigualable116. En definitiva, moltes empreses han constatat que cap d’elles té la capacitat que en el seu conjunt tenen els peers o les persones individuals. Així doncs, s’està produint una transició (cessió de poder) del que coneixem com a estructures bàsiques i centrals de la nostra societat cap a estructures descentralitzades conformades pels peers. Fins fa relativament poc temps, únicament (de forma professionalitzada): -

els propietaris d’hotels prestaven el servei allotjament. els bancs canviaven de divises. les entitats financeres prestaven diners. els taxistes transportaven a persones a canvi d’una remuneració. qui disposava d’un centre productiu produïa béns destinats a la venda. les universitats eren font de coneixement superior i d’acreditació de competències de coneixement. - els experts que confeccionaven les guies dels restaurants en determinaven la reputació. - la informació es rebia a través dels mitjans tradicionals (canals de Tv, diaris i ràdio). Actualment resulta evident que qui és capaç d’agrupar aquesta potència social competeix amb les institucions prèviament descrites:

115

Essent aquest un aspecte controvertit en el sentit que pot ser constitutiu d’un il·lícit en matèria de competència. http://mobile.reuters.com/article/idUSKCN0WX2QU?feedType=RSS&feedName=topNews&utm_source=twitter 116 http://en.wikipedia.org/wiki/The_Wisdom_of_Crowds

29

-

AIRBNB reuneix més oferta que qualsevol altra cadena hotelera. KANTOX pot ser una alternativa als bancs tradicionals per al canvi de moneda. KICKSTARTER o VERKAMI poden ser alternatives per a l’obtenció de finançament117. UBER té una elevada capacitat per transportar persones. ETSY fa possible que resulti econòmicament viable vendre objectes únics produïts a mà. TUTELLUS o KHAN ACADEMY possibiliten que particulars puguin impartir cursos i la puntuació que un usuari té en pàgines com STACKOVERFLOW (resolució de dubtes de programació) pot ser una acreditació més rellevant fins i tot que un títol universitari en 118 aquella matèria . També a LINKEDIN s’està promovent que altres usuaris validin les teves capacitats. - Les opinions massives d’opinions dels usuaris poden eventualment actuar com un certificat de qualitat gairebé més rellevant que el que abans podia suposar estar inclòs en una determinada guia o puntuació atorgada per un expert concret119. - Actualment un ciutadà es pot informar a través de blocs d’internet o vídeos (probablement YOUTUBE és més influent que qualsevol cadena de televisió) i no necessàriament a través dels mitjans tradicionals.

3.1.1. Actuació neutra de l’administració com a demandant L’administració pública hauria de reconèixer aquesta nova realitat i no discriminar-la de manera que fos possible poder recórrer als serveis que presten els propis ciutadans de forma directa o indirectament a través dels marketplaces. L’administració pública s’hauria de mostrar neutra a l’hora de contractar a un hotel tradicional 120 els serveis d’allotjament o, en canvi, recórrer a plataformes. Ha aparegut en premsa el fet que el Regne Unit hauria encoratjat als seus funcionaris l’ús d’aquest tipus de noves plataformes per tal d’aconseguir una reducció de costos.

La neutralitat en la compra pública és especialment rellevant en termes de competència, atès que altrament es podria estar restringint indegudament amb qui contractar, contemplant una única tipologia d’operadors -els tradicionals. 3.1.2. Recurs als peers per a l’oferiment de serveis De forma similar al punt anterior, l’administració pública hauria de considerar la possibilitat de recórrer als peers per a la prestació de serveis en el marc de les polítiques públiques que implementa. Es podrien prestar serveis públics com educació des d’un punt de vista no tan centralitzat (en l’escola) sinó amb una participació més activa, per exemple, dels pares qui eventualment també poden dur a terme funcions educatives (homeschooling121). La pregunta és: si m’agradaria que al meu fill li ensenyés matemàtiques un altre pare que conec i que sé que té una molt bona trajectòria professional en aquell àmbit, per què únicament es retribueix

117

El rellotge Pebble Time va obtenir més de 18 milions de $ en finançament a través de la plataforma Kickstarter convertint-se en el projecte record en volum de finançament i rapidesa obtingut: http://tlife.guru/hogar/tecnologias-record-crowdfunding/ http://www.wearables.com/pebble-time-sxsw-happy-hour/ 118 Probablement és més difícil d’aconseguir que no es descobreixi una mentida sobre la meva puntuació a stackoverflow que sobre si tinc o no tinc un determinat títol universitari atès que en el primer cas la verificació és extremadament més fàcil que no pas en el segon. 119 Nota al peu de pàgina número 2 del document “Call for information. Online Reviews and endorsements”For example, Ofcom, Adults’ media use and attitudes report 2014, April 2014: user reviews are rated as more important than reviews by critics or journalists in the wider media; Deloitte, The Deloitte consumer review – The growing power of consumers, 2014: 60% of consumers trust customer reviews (the same percentage as trust family and friends), 43% trust independent product/service experts, and only 16% trust the retailer’s own website https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/407401/CFI_Launch_document_2.pdf 120 http://www.telegraph.co.uk/finance/budget/11480519/Budget-2015-Civil-servants-urged-to-use-car-sharing-apps-and-Airbnbto-save-money.html 121 http://www.educarenfamilia.org/ (Coordinadora Catalana del Reconeixement i la Regulació del Homeschooling)

30

l’educació estructural i no, per exemple, que es retribueixi a aquest pare per donar classes de matemàtiques? O per exemple l’administració podria no únicament prestar el servei de guardaria o d’assistència a les persones de la tercera edat a través de residències, sinó recorrent a persones individualment que desenvolupessin aquesta activitat –com per exemple, mares de dia122- (es tracta de no condicionar la despesa pública en favor d’una o una altra forma estructural de prestació del servei). Fins i tot es podrien plantejar polítiques públiques com un banc del temps intergeneracional. Si has ajudat a cuidar a gent gran, quan siguis gran hauràs guanyat el dret a què la següent 123 generació també et cuidi . En qualsevol cas, també aquesta proposta es fonamentaria en la capacitat que tots tenim d’oferir béns o serveis. Similarment, part de la pròpia activitat de l’ACCO podria ser descentralitzada. L’equip de persones que conformen aquesta institució sempre serà limitat. Tanmateix, la col·laboració ciutadana en la detecció de possibles infraccions pot ajudar significativament la tasca de l’ACCO. Succeeix però que els ciutadans no tenen incentius significatius a comunicar allò que coneixen, atès que òbviament implica un esforç que no se’ls veuria individualment recompensat (esforç concret en la seva persona i benefici dispers en el conjunt de la societat). Potser seria interessant valorar la possibilitat de recompensar o remunerar als ciutadans que presentin elements de judici sòlids sobre possibles infraccions en termes de competència i que, per tant, amb la seva actuació beneficiïn el conjunt de la població. Es tractaria únicament de mirar d’alinear els interessos particulars amb els col·lectius.

Ambdues consideracions comportarien un replantejament de l’actual marc de contractació pública vigent per donar cabuda a les opcions apuntades i, alhora, seguir garantint la deguda concurrència de manera que l’administració pogués proveïr-se i oferir serveis garantint la millor relació qualitat/preu.

3.2. Contribuir a la confiança entre Peers Ja s’ha recordat que en l’Estudi “Transaccions entre iguals (P2P) i competència” l’ACCO es va apuntar com un element clau en l’aparició d’aquest fenomen dels marketplaces la confiança entre els “peers” i al seu torn la reputació a la xarxa com a principal element generador de confiança. De fet, la que és considerada per molts pionera en l’àmbit de l’economia col·laborativa Rachel Botsman124 fa gairebé quatre anys va pronunciar una conferència amb l’eloqüent títol: “La moneda de la nova economia serà la confiança”125 on va esmentar que ens trobem “en una època on la reputació serà el teu actiu més valuós”126. Lligat amb aquesta circumstància reputacional, s’estan produint principalment tres tendències significatives.

122

Hi ha l’associació de llars de criança http://www.xn--llarsdecriana-tgb.cat/associacio.html la qual en la seva pàgina web enllaça amb un manifest pel dret a decidir en l’educació entre els quals es troben, entre altres, punts com “La normativa actual de creació d’escoles privades penalitza les iniciatives petites i fa innaccesible aquest dret constitucional”. http://dretadecidireneducacio.blogspot.com.es/2014/10/manifest-pel-dret-decidir-en-educacio.html; 123 De fet, a Xangai s’haurien imposat normes per tal d’assegurar-se que els fills cuiden dels seus pares quan són grans, circumstància que mostra que l’administració recórrer als propis ciutadans per prestar serveis d’assistència http://english.caixin.com/2016-04-11/100930680.html 124 Coautora, juntament amb el Sr. Roo Rogers, del llibre “What’s Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption” (Nova York: HarperCollins. 2010), considerat com el llibre on primer s’exposa el fenomen del consum col·laboratiu. 125 The currency of the new economy is trust: http://www.ted.com/talks/rachel_botsman_the_currency_of_the_new_economy_is_trust#t-25906 126 Traducció de l’anglès “in an age where reputation will be your most valuable asset”

31

Primera tendència. Ampliació dels subjectes i elements a valorar. Fins al punt que estan apareixent aplicacions com LULU en què es puntuen a les persones per categories com: el teu estil, sentit de l’humor, modals, sexe, petons, ambició i compromís.

Segona tendència. Verificació, amb l’objectiu de vetllar per la qualitat de les opinions, de: (i) la identitat de l’usuari127, (ii) la interacció de l’usuari amb el producte/servei/oferent que puntua i (iii) que la motivació no hagi estat alterada per algun tipus de compensació. Tercera tendència. Finalment, la reputació d’un usuari a la xarxa es fonamentava única i exclusivament en les valoracions que aquell usuari tenia en un marketplace en concret. No obstant, cada vegada s’està observant una tendència més accentuada a què la reputació esdevingui transversal i reculli totes les interaccions d’un usuari en qualsevol de les xarxes. A la vista d’aquestes consideracions respecte la importància de les opinions en particular i de la confiança en general per al desenvolupament dels projectes basats en els models P2P i la tendència creixent observada, es recullen a continuació algunes actuacions que podrien dur a terme els poders públics per mirar de contribuir-hi. En particular, l’administració pública podria, quan els propis ciutadans els ho demanés expressament –de manera que es preservés la llibertat individual128 i la privacitat-, fer possible la reutilització de les dades (obertura de dades129) de què disposa i que poden presentar un impacte significatiu en la configuració de la reputació (com, per exemple, notes acadèmiques, antecedents penals, etc...). Per tant, en cap cas es tractaria d’una càrrega addicional per l’administració130. Al Regne Unit, el Govern ja disposa d’un sistema de verificació de l’identitat online dels seus ciutadans131. Així mateix, la Generalitat de Catalunya també hauria creat un 132 registre digital català . I als EUA, hi ha iniciatives que denoten l’ús que es pot efectuar de les dades133.

Per últim, posar èmfasi en què una actuació de l’administració tendent a obrir o compartir les dades possibilita que terceres entitats puguin fer-ne ús i desenvolupar projectes de negoci fonamentats en el “Big Data”.

127

AIRBNB tindria com un dels seus objectius pel 2016 la implantació de la blockchain o un sistema similar que permetés autentificar la reputació dels usuaris de la plataforma, si bé es tracta d’un pas controvertit en relació amb la privacitat https://thestack.com/security/2016/03/09/what-airbnbs-blockchain-authentication-proposal-means-for-privacy-online/. 128 Aquestes tendències plantegen el dubte sobre la llibertat efectiva que tindrà el ciutadà a l’hora d’escollir compartir informació privada sobre els seus àmbits vitals i, en particular, sobre si estarem sotmesos a una espècie “dictadura de la informació”, en el sentit que les persones exigiran cada cop tenir més informació abans de confiar-hi i “castigaran” (no confiant-hi) qui vulgui preservar la seva privacitat, suposant que “probablement” amaga quelcom. 129 En aquest mapa es representen algunes de les iniciatives en aquest sentit que ja es troben en funcionament. Entre les mateixes s’hi poden localitzar alguns municipis catalans http://opendatainception.io/. I a nivell català, http://dadesobertes.gencat.cat/ca/. 130 La CNMC va elaborar un Informe sobre l’Avantprojecte de Llei sobre la reutilització de la informació del sector públic: https://www.cnmc.es/eses/promoci%C3%B3n/informessobrenormativa.aspx?num=IPN%2FCNMC%2F004%2F15&ambito=Informes+de+Propuestas+N ormativas&b=&p=3&ambitos=Informes+de+Propuestas+Normativas&estado=0§or=0&av=0 131 https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/414111/bis-15-172-government-response-tothe-independent-review-of-the-sharing-economy.pdf 132 http://www.ara.cat/especials/mwc2016/confiar-identitat-digital_0_1528047310.html 133 http://datausa.io/

32

3.3. Mecanisme compensatori L’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 5 d’abril de 2016 reconeix que “El repte de la regulació i desenvolupament de l’economia col·laborativa és la gestió del canvi”.

En aquesta mateixa línia, l’Estudi “Transaccions entre iguals (P2P) i competència” es va posar de relleu que “Tot i que la funció específica de l’ACCO és treballar, des de la perspectiva de la política de competència, pel benestar dels consumidors i, en la secció anterior d’aquest document, s’ha conclòs que els marketplaces que permeten els intercanvis onerosos entre particulars presenten l’aptitud d’incrementar la competència en el mercat i, per tant, poden contribuir a millorar el benestar dels consumidors; no es pot obviar que alhora afecten negativament als operadors incumbents. [...]. La constatació de l’existència de costos de transició a un model més favorable per a la competència, especialment pels operadors que actuen en els referits sectors, podria portar als poders públics a valorar l’oportunitat d’establir, en certs supòsits i sota determinades condicions, algun tipus de mecanisme compensatori per mitigar-los”.

Òbviament, la conveniència d’optar per un mecanisme compensatori correspon als representants polítics. L’ACCO mitjançant la referència a aquesta possibilitat vol únicament transmetre que els beneficis d’obrir un sector fortament regulat són a priori de tal magnitud per la societat que la mateixa podria plantejar-se la possibilitat de recórrer a un mecanisme compensatori per evitar retardar l’obertura i, en definitiva, poder percebre els beneficis associats a la major brevetat. En cap cas, l’ACCO pretén valorar l’existència d’un dret de reclamació enfront l’administració, sinó únicament proposar un mecanisme que facilités l’evolució normativa. El mecanisme hauria de permetre compensar parcialment les inversions que els incumbents han dut a terme per complir amb les exigències establertes per poder operar en un mercat. No s’hauria de tractar d’un mecanisme d’aplicació automàtica, sinó que sempre es trobaria condicionat a què prèviament s’haguessin imposat restriccions d’accés al mercat que haguessin suposat un cost econòmic per a l’operador. En certa manera, les referides inversions haurien estat induïdes pels poders públics. Així si, en un moment posterior, es considera que aquests requisits ja no són imprescindibles, es pot haver causat un dany a qui ha hagut de fer front a inversions per complir els requisits exigits i que els pot, fins i tot, col·locar en una situació de desequilibri respecte els nous potencials entrants al mercat que ja no hauran de suportar les exigències que ells van haver d’assumir. És clar però que no és el mateix dany el que pateix un operador que va entrar al mercat fa molts anys respecte el que ho va fer just abans de la modificació normativa que eliminava els requisits d’accés. El dany del segon serà superior en la mesura que no haurà disposat de temps per amortitzar la inversió i, a més, difícilment podrà recuperar la inversió feta. Imaginem, per exemple, el cas de l’adquisició recent d’un taxímetre. Si canvia la normativa i esdevé innecessari aquest element, el taxista no només no haurà tingut massa temps per amortitzar la inversió sinó que difícilment podrà recuperar la inversió a través de la venda del taxímetre (atès que en la mesura que l’administració l’hauria considerat ja innecessari poca demanda tindria pel referit aparell).

No obstant, quan s’analitzi si s’ha pogut rendibilitzar la inversió feta també caldria prendre en consideració el fet que els sectors més fortament regulats sovint gaudeixen de restriccions a la competència que han comportat rendes per sobre de l’equilibri competitiu en favor dels incumbents, element que hauria de comportar una reducció de la compensació.

33

En definitiva doncs, el mecanisme de compensació podria ser el resultat de prendre en consideració: (i) inversions realitzades necessàries per accedir al mercat segons la normativa vigent; (ii) moment en què es van realitzar les inversions; (iii) moment en què es produeix la modificació regulatòria; (iv) intensitat del canvi i (v) factor relatiu a la recuperació de la inversió (ajustable a cada mercat i haurà de prendre en consideració l’existència de beneficis extraordinaris per haver operat en mercats restringits a la competència). La relació amb la compensació respecte cadascun dels factors seria la següent: (i) Inversions realitzades. Com més alt sigui aquest valor, major seria la compensació. (ii) i (iii) Diferència entre el moment de la inversió i el moment del canvi normatiu. Com més àmplia sigui aquesta diferència, menor haurà de ser la compensació. (iv) Intensitat del canvi. Com més intensa sigui la reducció de la càrrega, superior haurà de ser la compensació. (v) Factor de recuperació de la inversió per haver operat en un mercat amb restriccions a la competència. Com més alt sigui aquest valor, menor haurà de ser la compensació

Resulta especialment destacable que aquest mecanisme proporcionaria els incentius adequats al legislador per aprofundir amb la valoració de la necessitat i proporcionalitat dels requisits que s’exigeixen per operar i, alhora, de mirar de garantir la màxima seguretat jurídica als operadors al llarg del temps. El primer factor (suma de les inversions realitzades necessàries per acomplir amb la normativa) es troba directament relacionat amb les exigències que estableix l’administració per operar en els mercats. Així, l’administració podrà anticipar que si introdueix exigències innecessàries o desproporcionades (que per tant a posteriori haurà d’eliminar) serà més probable que hagi de compensar per les inversions que els operadors privats hagin hagut de fer en aquest concepte. Per tant, una bona opció per part de l’Administració serà la de valorar amb major deteniment la necessitat i proporcionalitat de cada exigència a introduir. Aquesta valoració més detinguda de les restriccions a introduir beneficiaria l’activitat econòmica atès que previsiblement s’introduirien un menor nombre de càrregues per operar. El segon incentiu que el mecanisme comportaria per a l’administració consistiria en què l’administració procurés de modificar menys les normatives al llarg del temps, contribuint, per tant, a generar una certa estabilitat normativa que contribuiria a una major seguretat jurídica i previsibilitat . El tercer incentiu, que també contribueix a una major seguretat jurídica i previsibilitat consisteix en què, en cas d’haver-se de produir canvis, aquests es duguin a terme de la forma gradual. Aquesta graduació temporal faria disminuir la quantia de la compensació en relació amb dos factors: el moment del canvi normatiu es post-posaria i, per tant, amb una major probabilitat s’haurien amortitzat les inversions realitzades pels operadors incumbents i els canvis normatius fossin més graduals i per tant d’una intensitat menor. En relació amb aquest últim punt, imaginem que hi haguessin tres intensitats del canvi: Intensitat alta, moderada i baixa. Per eliminar un determinat requisit l’administració podria optar per eliminar directament un requisit: p.ex. a partir de demà no serà obligatori que els taxistes disposin de taxímetre (intensitat alta). La compensació en tal cas hauria de ser superior que si l’administració opta per dur a terme dos canvis que podrien ser qualificats d’intensitat baixa: En un primer moment, indicar que no és obligatori el taxímetre però que s’atorgarà algun tipus de benefici si es compta amb aquest dispositiu i finalment, s’elimina el benefici. La velocitat en la intensitat del canvi regulatori seria un element decisori cabdal de l’administració que hauria de reflexionar sobre quina és l’opció més convenient en cada cas, tot ponderant els beneficis d’una transició més ràpida o d’una de més progressiva, atenent als beneficis del conjunt de la societat i als danys particulars dels incumbents.

34

Des del punt de vista dels operadors privats, el mecanisme seria beneficiós perquè actuaria com a certa garantia d’estabilitat del marc normatiu, fet que comportaria una major predisposició a dur a terme inversions, i en particular les més significatives o de llarg termini.

3.4. Oferiment de serveis no proporcionats pel mercat És possible que les asseguradores privades no estiguin inicialment disposades a oferir cap producte sense disposar informació històrica sobre les incidències i els costos134. Potser l’administració pública podria actuar com a assegurador general que donés cobertura a l’activitat a canvi d’una taxa específica a abonar per la plataforma. D’aquesta manera s’aconseguiria proporcionar una protecció addicional als consumidors, que possibilitaria que la demanda s’incrementés, atraient així una major oferta i per tant, en última instància, un major nivell d’activitat econòmica.

4. CONCLUSIONS L’ACCO va fer públic el juliol del 2014 un document descriptiu sobre els marketplaces que faciliten les transaccions entre iguals –peer to peer. En el mateix es va exposar que aquest nou model feia possible l’existència d’una més àmplia i variada oferta, l’increment de la competència i, al seu torn, un potencial benefici per als consumidors. A la llum d’aquesta circumstància es proposava als poder públics que treballessin per aconseguir un entorn que fes possible el desenvolupament d’aquetes iniciatives regulant-les d’acord amb els principis de necessitat, proporcionalitat i no discriminació. Aquest document suposa un “pas endavant” front el repte que l’“economia col·laborativa” planteja. En aquest sentit, l’ACCO ha suggerit un seguit d’accions que podrien emprendre els poders públics i que contribuirien decididament al desenvolupament de la mateixa. En particular, 

Emprendre un treball previ d’aproximació al fenomen de les transaccions entre iguals (P2P), a través de l’assistència d’experts en la matèria i la definició de nous indicadors per quantificar aquesta realitat.



Les plataformes constitueixen una proposta reguladora d’èxit; lluny de ser entorns desregulats, es doten d’una autoregulació que busca l’equilibri entre reduir les barreres a l’entrada (facilitant l’accés a l’activitat als oferents) i garantir la protecció dels usuaris (potenciant l’entrada dels demandats). Cal tenir en compte que l’autoregulació de les plataformes competeix amb la regulació emesa pels poders públics.



La competència entre marketplaces actua com a garantia per al reconeixement dels drets dels usuaris de les mateixes (tant oferents com demandants). Per tant, resulta especialment rellevant vetllar per la competència.

134

Remarcar que aquesta manca de completesa del mercat es pot produir en el moment inicial d’una nova activitat, si bé a posteriori sembla clar que existiran múltiples iniciatives privades a les quals els ciutadans podran recórrer cas que vulguin assegurar la mateixa: http://qz.com/635437/this-is-the-next-area-of-finance-silicon-valley-wants-to-disrupt/ Així doncs, seria recomanable que l’actuació de l’administració mirés de no generar un efecte expulsió de la iniciativa privada.

35



No obstant, la competència, tot i ser necessària, pot en alguns casos (fallades de mercat com asimetries informatives i externalitats negatives) no ser suficient, de manera que calgui regular aquestes activitats. Addicionalment, caldrà revisar la normativa transversal i sectorial, ja que majoritàriament es va aprovar en un moment en què l’ús d’internet no era generalitzat ni tampoc existien aquests nous models de negoci (P2P). En particular, aquesta revisió normativa tindrà com a objectiu (i) donar resposta a les fallades de mercat, (ii) eliminar les barreres a l’entrada injustificades i (iii) anivellar “el terreny de joc”, imposant proporcionalment les mateixes càrregues a tots els competidors.



En relació amb l’allotjament turístic de curta durada, es proposa establir una regulació que faci possible l’exercici de l’activitat i en minimitzi les externalitats (i, en tot cas, les restriccions siguin proporcionades en cada moment). En concret, s’esmenta la possibilitat d’implementar una regulació dinàmica basada en un mecanisme de transmissió de drets, com a exponent d’una regulació 2.0 que preveu uns objectius i que actualitza eventuals limitacions a l’activitat en funció de les dades de què es disposa en cada moment.



Més enllà de l’activitat pròpiament regulatòria, l’administració, tant en la seva faceta d’adquirent de béns i serveis com de prestador dels mateixos, hauria de considerar, juntament amb les opcions tradicionals, les possibilitats que representen aquests nous operadors. En altres termes, caldrà garantir la neutralitat en la compra pública i en la prestació dels servis públics.



Per últim, i amb l’objectiu de facilitar la implantació d’aquest fenomen es recomanen tres actuacions possibles. La primera, estudiar accions que incideixin positivament en la construcció de la reputació. L’administració podria contribuir-hi a través de l’obertura de certes dades i informacions que es troben en el seu poder i que poden aportar informació valuosa per construir la reputació de les persones (open data i registre digital). La segona, analitzar la possibilitat d’implantar algun sistema compensatori que contribueixi a facilitar la liberalització de sectors fortament regulats. I la tercera, completar mercats no desenvolupats per la iniciativa privada.

36