PROPOSTA TÈCNICA D’AMPLIACIÓ DEL PARC NACIONAL DE CABRERA
Gener 2010
PROPOSTA TÈCNICA D’AMPLIACIÓ DEL PARC NACIONAL DE CABRERA (ILLES BALEARS) Introducció El dia 1 de juliol de 2009 s’ha publicat el Reial Decret 1043/2009 pel qual s’ha transferit la gestió del Parc Nacional de Cabrera al Govern de les Illes Balears. El Conseller de Medi Ambient ha expressat la seva voluntat que la transferència impliqui una millora de conservació del Parc Nacional, inclosa una anàlisi tècnica de la possibilitat i conveniència d’ampliació del mateix, i va encarregar als sotasignants l’elaboració de l’actual document. La viabilitat jurídica i el procediment d’ampliació estan prevists en la Ley 5/2007, de Red de Parques Nacionales, concretament a l’article 14.2, el qual estableix un procediment aplicable al cas de Cabrera: Preveu que per Acord del Consell de Ministres, a iniciativa de la Comunitat Autònoma, “podrán incorporarse a un Parque Nacional terrenos colindantes al mismo, de similares características o cuyos valores resulten complementarios con los de aquél, cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias: a) Que sean de titularidad del Estado o de las Comunidades Autónomas. ... La propuesta será sometida a trámite de información pública por un plazo mínimo de dos meses, incorporándose al expediente las alegaciones presentadas. Antes de ser presentada al Consejo de Ministros, la propuesta será sometida a informe del Consejo de la Red de Parques Nacionales." El present document pot constituir, un cop aprovat inicialment, la proposta sobre la qual cal portar a terme els tràmits esmentats a la llei.
Antecedents El Parc Nacional de Cabrera va ser instituït per la Ley 14/1991 de 29 d’abril, a partir d’una iniciativa legislativa del Parlament de les Illes Balears, dissenyada l’any 1987. Durant la tramitació de la llei es produïren diversos canvis de la proposta original, però la delimitació del parc proposada pel Parlament Balear no va variar. Cal dir que en el moment de disseny i tramitació de la llei (finals de la dècada dels 80) la informació disponible sobre els ecosistemes bentònics de les Balears era molt limitada i que en els darrers anys, a partir de la publicació monogràfica de la Societat d’Història Natural de les Balears (Alcover, Ballesteros i Fornós, 1993), s’ha incrementat de forma considerable el coneixement científic dels fons marins, la qual cosa permet avui una avaluació de la situació de molt major nivell i precisió. Les referències que s’inclouen al final del document enumeren alguns dels treballs amb informació pertinent per al cas que ens ocupa, redactats i publicats en els darrers anys, la qual cosa no implica que la informació actualment disponible sigui completa i exhaustiva, però en qualsevol cas, és molt més extensa que l’existent fa vint anys.
Cal considerar també que s’han produït canvis normatius, tant internacionals com estatals, amb implicacions sobre el Parc Nacional de Cabrera, els més importants dels quals són els següents: Directiva Hàbitats. (DIRECTIVA 92/43/CEE DEL CONSEJO de 21 de mayo de 1992 relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres ) Cabrera està inclosa a la xarxa Natura 2000, constituïda en aplicació de la Directiva, en base a una sèrie d’ecosistemes i espècies, entre altres nou espècies marines de tots els grups biològics. LEY 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimonio Natural y la Biodiversidad, la qual reforça i completa els principis jurídics de protecció del patrimoni natural i la biodiversitat. LEY 5/2007, de 3 d’abril, de la Red de Parques Nacionales, ja esmentada, que estableix entre altres el procediment d’ampliació. Conveni de Barcelona per a la protecció de la Mediterrania (1976, revisat el 1995) el qual inclou un Protocol referent a les àrees d'especial protecció i de la diversitat biològica (SPA Protocol), amb un annex d'espècies que mereixen protecció a nivel mediterrani, recentment revisat (2009). De 128 espècies que hi esmenta, 47 són presents als fons immediats de Cabrera (3 fanerógames marines, 6 algues, 15 invertebrats marins, 8 peixos, 2 tortugues marines, 7 aus i 6 cetacis). Reglament europeu 1967/2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la Mediterrània, que incideix explícitament a la necessitat de sostreure de la pesca d’arrossec de determinats tipus de fons, i que està desenvolupat a l’ordre APA/79/2006, on s’estableix un pla integral de gestió per a la conservació del recursos pesquers al Mediterrani espanyol. Dèficits de l’actual delimitació del Parc Nacional El Parc Nacional empara de forma deficitària l’àmbit marí: D’una banda, hi ha tipus d’ecosistemes poc o gens representats, dels quals coneixem avui l’ interès per a la conservació; de l’altra, l’extensió marina protegida és insuficient per protegir amb eficàcia determinades poblacions d’espècies que requereixen zones geogràfiques més àmplies. I
Hàbitats i comunitats biològiques d’interès poc representades al PN
L’actual delimitació del Parc Nacional, en el seu àmbit marí, cobreix bàsicament el denominat pis infralitoral i els fons de 0 a 50 m. Això inclou els alguers de Posidònia, els fons infralitorals rocosos, els fons sorrencs infralitorals, la part superior de la zona circalitoral i tot els estatges supralitoral i mediolitoral (zona dels esquitxos). En canvi, comunitats circalitorals d’aigües més profundes, estan poc o gens representades. En concret, mereixen ser esmentades les següents:
Coral∙ligen (fons “forts” de profunditat), formació biogènica d’algues vermelles amb estructura calcària, que pot assolir un desenvolupament de fins a dos metres d’altura, amb nombrosos micro‐hàbitats, elevada diversitat faunística i, òbviament, una gran fragilitat a les agressions mecàniques (com la pesca d’arrossegament). Una de les seves fàcies més riques en invertebrats són els denominats jardins de Gorgònies. Comunitats de Laminàries (Herba de Col), dominades per les grans algues pardes, com l’endemisme mediterrani Laminaria rodriguezii, i que constitueix igualment un hàbitat que no pot resistir els efectes de la pesca d’arrossec. A Balears es troba únicament entre 70 i 100 metres de fondària. Poblacions d'aquest endemisme creixen sobre el coral.ligen profund però és més habitual trobar‐les sobre fons de rodolits, formant una fàcies particular. Maërl ( Fons d’avellanó o magrana) Comunitat d’alta diversitat biològica, caracteritzada per algues calcàries, molt fràgil, i de lenta regeneració, considerada hàbitat sensible, extraordinàriament vulnerable a la pesca d'arrossec. Aquests tres ambients han estat expressament protegits per la Unió Europea, juntament amb els alguers que creixen a fondàries inferiors, en virtud de l'article 4.2 del Reglament (CE) nº 1967/2006 del Consell del 21 de desembre de 2006 relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers de la Mediterrània, en prohibir de forma genèrica a partir de l’1 de gener de 2007 "la pesca amb xarxes d'arrossec, dragues, xarxes d'encerclament o similars per sobre dels hàbitats de coral.ligen i de fons de rodolits (avellanó)". L'article 5 de la Ordre APA/79/2006, de 19 de gener, per la que s'estableix un pla de gestió integral per a la conservació dels recursos pesquers de la Mediterrània (BOE 22, de 26 de gener 2006) prohibeix dins l'àmbit estatal "la pesca amb xarxes d'arrossec, dragues i xarxes d'encerclament sobre els alguers de Posidonia oceanica i d'altres fanerògames marines, els fons coral.ligens i els fons d'avellanó" Estudis recents han localitzat fons profunds amb interessants formacions de coral.ligen, boscos de Laminaria rodriguezii i avellanó en les proximitats del parc però fora del seu àmbit, en especial al denominat Fort den Moreu, a Llevant del Parc Nacional. Aquests tres grans tipus d’ambients es diferencien en comunitats diverses, amb composicions específiques lleugerament distintes, i presenten a les aigües de Cabrera una elevada diversitat de detall. L’ampliació del Parc Nacional a aquests tipus de fons seria una gran contribució balear a la preservació d’aquestes comunitats biològiques. II
Extensió de l’àrea protegida
En el cas de determinades aus marines, el treball de Seo‐BirdLife ( Arcos, J.M. et al 2009), publicat pel Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, considera com a Àrea Important per a la Conservació de les Aus Marines “ES 415” un sector de 672 km2 al sud de Mallorca, el qual inclou les reserves marines d’Enderrocat, Migjorn i el Parc nacional tot i ser en conjunt de major extensió. La zona més deficitària en protecció correspon a les aigües situades al Sud i a l’Est del Parc Nacional de Cabrera. L’actual extensió del Parc Nacional és també notòriament insuficient per a espècies pelàgiques de peixos, rèptils i cetacis (emparats per la Directiva Hàbitat o inclosos en els annexes del Conveni de Barcelona). Cal dir que no és possible protegir poblacions d’aquestes espècies amb la figura del Parc Nacional per sí sola, ja que el seu àmbit vital és molt més extens i per tant, sols una combinació de mesures generals de caràcter pesquer i ambiental amb les de protecció específica i territorial poden proporcionar resultats a mig termini. Tot i això, l’existència d’espais protegits és positiva, encara que sigui insuficient, en aquesta matèria. Els casos anteriors són relatius a espècies catalogades, la protecció de les quals és obligació legal de l’administració. Cal, però, no deixar de banda espècies amenaçades no catalogades, i en especial, determinats peixos marins. El Llibre Vermell dels Peixos de les Balears (2000), aporta dades de situació desfavorable de conservació de no menys de 45 espècies presents en aquestes aigües, bona part de les quals són condrictis selacis (“bastina”: ratjades i taurons). La conservació o recuperació d’aquestes espècies requereix sense dubtes una superfície considerablement major de l’actualment protegida, a més de corregir pràctiques no sostenibles fora del Parc Nacional o les reserves marines. A l’annex es relacionen les principals espècies de peixos marins que serien beneficiades per l’ampliació del Parc Nacional. Conclusió: El que s’ha exposat permet contestar afirmativament la qüestió sobre la conveniència o necessitat d’ampliar la superfície marina protegida del Parc Nacional de Cabrera, tant per preservar valors naturals complementaris als de l’actual espai protegit (ecosistemes mal representats), com per incrementar la seva eficàcia en la conservació de determinades espècies, incloses les considerades prioritàries per la Unió Europea. Anàlisi d’alternatives Amb la informació actualment disponible, podem analitzar els efectes d’extendre la protecció cap a cada un dels punts cardinals. 1) Cap al Nord. L’extensió del Parc Nacional cap al nord tendria efectes pràctics limitats i de poca rellevància, ja que en primer lloc, la zona està ja protegida com a Reserva Marina, i la batimetria i característiques del fons determinen que els ecosistemes bentònics siguin similars als ja preservats dins del Parc nacional.
2) Cap a l’Est ens trobam amb fons de coral∙ligen, d’una elevada diversitat; grans clapes d'avellanó i herbeis de Laminaria entre les dues tipologies anteriors. Igualment, és perceptible en aquesta zona, una certa profusió d’efectes visibles de la pesca d’arrossegament (fragmentació i deteriorament del material biològic del fons, caminals oberts per les arts de pesca). 3) Cap al Migjorn les comunitats dominants són el coral∙ligen i els fons amb Laminaria, amb extenses comunitats sorrenques i detrítiques. És la zona de major pendent i en la qual l’ampliació assoliria més ràpidament cotes inferiors als 100m. 4) A Ponent la riquesa dels fons sembla molt més limitada, està composat de fons predominantment fangosos i no s’hi coneixen comunitats d’un especial interés. En conseqüència, l’ampliació cap a l’est i el sud és la més adient, en funció dels tipus de fons i comunitats biològiques. Quan a l’extensió de l’ampliació, la proposta cerca un equilibri entre els resultats de conservació a obtenir (fonamentalment la conservació i recuperació de fons de coral∙ligen, de Laminaria i de maërl ), una extensió assumible amb els medis de gestió del Parc nacional –el servei de vigilància del qual caldria adaptar‐ i evitar estendre excessivament les restriccions a les activitats humanes (autoritzacions de navegació i restriccions de la pesca recreativa, esportiva i determinades arts professionals), inherents a la qualificació de Parc nacional. En aquest sentit, cal apuntar que l’ampliació cap al migjorn suposa una incidència pràcticament nul∙la sobre la pesca d’arrossegament, i la del llevant afectaria, encara que sigui de manera limitada, la flota d’arrossec de Santanyí (que tenen una activitat molt més intensa al nord‐oest del Parc, i que podrien desplaçar aquesta activitat a pesqueres de talús,com fan altres confraries)1. La proposta redueix, però no elimina totalment, l’espai on es pot practicar l’activitat d’arrossegament a l’Est de Cabrera, ja que deixa una part dels fons potencialment explotables (extrem oriental del Fonrt den Moreu), fora de l’ampliació del Parc proposada. Finalment, la forma que adopta la proposta manté el criteri de major efectivitat pràctica, en ajustar‐se bàsicament a una forma geomètrica de paral∙lels i meridians (les referències més elementals en navegació), i ajustant el seu límit septentrional a la reserva marina de migjorn, de forma que la coherència del sistema d’espais marins protegits en la zona meridional de Mallorca quedaria completada. La delimitació d’ampliació del Parc Nacional de Cabrera que es considera adient és la que queda reflectida en el mapa que figura a la conclusió de la present proposta tècnica. El Parc nacional, la conservació de les espècies marines i la pesca. 1
És a dir, aquesta flota té una alternativa a la zona on l’ampliació del parc que es proposa els imposaria una restricció d’activitat, per altra banda imminent en aplicar‐se el reglament europeu que preveu suprimir l’arrossec sobre aquests tipus de fons.
El Parc ha tingut efectes positius per a espècies litorals, explotades per la flota d’arts menors. Com a exemple podem posar l’anfós, que ha augmentat la seva població a la zona, la qual cosa ha provocat un increment de les seves captures, no observat en altres àrees de les Illes Balears (Reñones, O. 2007). En general, s’han suggerit beneficis per a la pesca artesanal a dins i fora del Parc, on s’observen captures properes a les talles màximes de les espècies2. Fins i tot, malgrat en aquest estudi no es va poder demostrar exportació de biomassa, probablement debut a que l’informació analitzada fou insuficient, aquest efecte, observat en altres àrees marines protegides, no es va descartar. Per això, és d’esperar que l’ampliació del Parc, que a més inclourà àrees de major fondària i amb altres hàbitats, potenciarà a mig termini els beneficis sobre els recursos explotats per la pesca d’arts menors (en les modalitats de pesca professional que hi són admeses)i també afavorirà la pesca de ròssec a les seves immediacions, compensant així les restriccions inherents a la figura de Parc Nacional. Atès que a la major part de l’àrea que es proposa per engrandir el Parc hi ha coral∙lígen i maërl, l’ampliació no ha d’afectar molt negativament a la pesca de ròssec, en teoria. Tant el reglament europeu 1967/2006, com l’ordre APA/79/2006, ja citats consideren aquests fons com a “hàbitats protegits” i hi prohibeixen aquesta pesqueria. Per tant, amb l’ampliació només es feria efectiva aquesta normativa i es contribuiria al seu compliment. Cal dir, tanmateix, que per a la protecció efectiva dels fons de coral∙lígen, magrana i herba col, s’hauria de prohibir també la pesca amb tremalls sobre aquests fons. A la pràctica, però, la pesca d’arrossegament de fons és, a dia d’avui, la principal, per no dir l’única amenaça coneguda per a aquesta àrea, no teòrica sinó molt real i creixent, atès que la tecnologia que any rere any s’implanta als vaixells els permet accedir a fons de gran rugositat i biodiversitat, inabastables fa menys de 10 anys, i que l’aplicació del reglament europeu esmentat és encara pendent.
CONCLUSIÓ I CONSIDERACIONS FINALS: 1 El experts sotasignants consideram convenient estendre el Parc Nacional 2,81 milles cap al Llevant i 0,78 cap al migjorn, fent coincidir el límit septentrional del Parc amb el meridional de la Reserva Marina de Migjorn i el meridional del Parc amb la cota ‐110 m. L’ampliació suposa passar d’una superfície de Parc Nacional de 10.021 ha a una de 18.820 ha. 2 El benefici principal seria completar el parc incloent‐hi dins hàbitats que actualment hi estan mal , poc o gens representats, concretament els fons de Coral∙ligen, de Laminaria i de Maërl. 3 L’ampliació pot tenir efectes generals en l’àmbit de la fauna marina, en particular dels peixos bentònics i les aus, en poder‐se’n constituir un santuari per a certes espècies, en particular si es mantenen les normes que hi regulen la pesca a Cabrera. 4 En cap cas aquesta nova delimitació ha d’implicar un increment de la presió pesquera a l’interior del Parc; en conseqüència, seria improcedent cap revisió a l’alça del cens pesquer actualment vigent. 5 És aconsellable mantenir la proporció actual entre zona marina qualificada de Parc i la zona de reserva estricta en el seu interior, de forma que seria positiu per a la preservació de la fauna marina delimitar 200 ha més de no‐pesca, dedicades exclusivament a la conservació 2
Resultats del projecte europeu BIOMEX “Assessment of biomass export from marine protected areas and its impacts on fisheries in the western Mediterranean Sea” (QLRT‐2001‐0891).
biològica sense activitats extractives. Cal establir una o vàries zones de reserva integral en fons coral.ligens, de maërl i de Laminaria, ambients que són molt més vulnerables als efectes que la pesca amb xarxa té sobre les seves poblacions (cas de les gorgònies, els grans briozous erectes o les macroalgues erectes). Una de les zones de reserva integral s’ha de situar en el sector de l’Imperial‐Cap Falcó, connectant amb l’actual reserva integral dels Estells, on hi ha les principals poblacions de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) i de corall vermell (Corallium rubrum) de l'arxipèlag. 6 Si l’ampliació es porta a terme, cal adscriure la zona ampliada al sistema NATURA 2000 de la Unió Europea. Palma, gener de 2010 Joan Mayol
C. de Medi Ambient
Enric Ballesteros
Antoni Grau
CSIC‐Blanes
C. D’Agricultura i Pesca
Enric Massutí Institut E. d’Oceanografia
REFERÈNCIES: 1. Aguilar R., de Pablo M.J. & M.J. Cornax (2007). Illes Baleares: Propuesta para la gestión de hàbitats amenazados y la pesca. Oceana. –Obra Social, Fundación “La Caixa”. Julio 2007. 2. Alcover J.A., E. Ballesteros i J. Fornós, 1993 Història Natural de l’Arxipélag de Cabrera. Societat d’Història Natural de les Balears. Palma. 3. Arcos, J.M. et al 2009 Areas importantes para la conservación de aves marinas en España. Sociedad Española de Ornitología, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, LIFE4NAT. Madrid. 4. Ballesteros E. (1994). The deep water Peyssonnelia beds from the Balearic Islands (Western Mediterranean). Marine Ecology 15: 233‐253. 5. Ballesteros E. (2006). Mediterranean coralligenous assemblages: a synthesis of the present knowledge. Oceanography and Marine Biology: an Annual Review 44: 123‐ 195. 6. García‐Charton, Á. Pérez‐Ruzafa, P. Sánchez‐Jerez, J. T. Bayle‐Sempere, O. Reñones and D. Moreno.‐ 2006. Multi‐scale spatial heterogeneity, habitat structure, and the effect of marine reserves on Western Mediterranean rocky reef fish assemblages. Marine Biology, 144: 161–182. 7. Goñi R., S. Adlerstein, D. Alvarez‐Berastegui1, A. Forcada, and others.‐ 2008. Spillover from six western Mediterranean marine protected areas: evidence from artisanal fisheries. Marine Ecology Progress Series, 366: 159–174. 8. Massuti, E. Et al. 2007 Publicación de los resultados del estudio sobre el arrastre de plataforma en la zona comprendida entre la Bahía de Palma y el Canal de Menorca (Proyecto IFOP ES/R/BAL 3.1.12). III Documento Técnico de Pesca. Govern de les Illes Balears. 9. Pérez‐Ruzafa I., Izquierdo J.L., Araújo R., Sousapinto I., Pereira L. & I. Bárbara (2003). Distribution maps of marine algae from the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. XVII. Laminaria rodriguezii Bornet and aditions to the distribution maps of L. hyperborea (Gunner.) Foslie, L. ochroleuca Bach. Pyl. And L. saccharina (L.) Lamour. (Laminariales, Fucophyceae) Botanica Complutensis. 2003, 27: 155‐164. 10. Reñones O.‐ 2007. Suivi des mérous dans une aire marine protégée (AMP) où la pêche est gérée. Workshop Report of the Management of Habitats and Species in Marine Protected Areas, Atelier MedAN 7: 15‐17. 11. Reñones O., A. García, D. Díaz, E. Roldán, B. Stobart y R. Goñi.‐ 2006. Estudio del efecto de la protección sobre los poblamientos ícticos litorales del Parque Nacional Marítimo Terrestre del Archipiélago de Cabrera. Instituto Español de Oceanoggrafía, 76 pp. 12. Reñones O., J. Mas y R Goñi.‐ 2001. Informe proyecto ERCA: Estudio del efecto de la protección sobre los poblamientos ícticos litorales del Parque Nacional Marítimo Terrestre del Archipiélago de Cabrera. Seguimiento de las pesquerías artesanales 1998‐2000. Instituto Español de Oceanoggrafía, 25 pp. 13. Reñones O., J. Moranta, J. Coll and B. Morales‐Nin.‐ 1997. Rocky bottom fish communities of Cabrera Archipelago National Park (Mallorca, Western Mediterranean). Scientia Marina, 61(4): 495‐506. 14. Reñones O., R. Goñi, M. Pozo, S. Deudero and J. Moranta.‐ 1999. Effects of protection on the demographic structure and abundance of Epinephelus marginatus (Lowe, 1834). Evidence from the Cabrera Archipelago National Park (West Central Mediterranean). Marine Life, 9: 45‐53. 15. Stobart B., J.A. García‐Charton, C. Espejo, E. Rochel, and others.‐ 2007. A baited underwater video technique to assess shallow‐water Mediterranean fish assemblages:
Methodological evaluation. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, 345: 158–174. 16. VVAA (2008) Estudio bionómico de los fondos profundos del Parque Nacional Marítimo‐Terrestre del Archipiélago de Cabrera y sus alrededores. OCEANA – Govern de les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient, 56 pp.
ANNEX I Principals espècies de peixos d’interés de conservació que es veurien beneficiats per l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera
a. Elasmobranquis en situació molt greu: - Squatina squatina Escat - Squalus acanthias Quissona - Rastroraja alba Rajada blanca - Mustelus asterias Mussola estelada - Scyliorhinus stellaris Gatvaire - Galeorhinus galeus Cassó b. Elasmobranquis amb problemes: - Dasyatis centroura Romaguera - Gymnura altavela Mantellina - Torpedo torpedo Tremolor - Squalus blainvillei Quissona vera - Mustelus mustelus Mussola vera c. Osteíctis en situació molt greu: - Gaidropsarus vulgaris Mostel, mòllera borda - Epinephelus caninus Xerna d. Osteictis amb problemes: - Umbrina cirrosa Reig - Labrus mixtus Tord lloro, pastanaga, sanut - Helicolenus dactylopterus Serrà imperial - Aspitrigla lucerna Oriola - Trigla lyra Rafel - Aspitrigla cuculus, Gallineta e. Osteictis comuns però molt mal representats al parc: - Labrus merula Tord massot - Labrus viridis Grívia - Scorpaena scrofa Cap‐roig - Lophius piscatorius Rap - Lophius budegassa Rap negre
ANNEX II Detall sobre els possibles efectes de l’ampliació del Parc Nacional sobre l’activitat pesquera, en particular la professional. A Cabrera actualment hi ha un llistat de 57 barques artesanals (i una d’encerclament) autoritzades, pertanyents a les confraries de la Colònia de Sant Jordi, Santanyí, Palma i Portocolom. El llistat ja té uns anys i no s’ha actualitzat, de manera que el nombre real deu ser inferior (Tal vegada entre 5 i 10 menys). Hi ha un segon llistat comarcal, que és el cens de les embarcacions autoritzades per pescar a la reserva marina de Migjorn (només d’arts menors), de 72 embarcacions de les mateixes confraries. Aquests dos llistat engloben gairebé totes les embarcacions professionals que pesquen a la zona, a excepció de les barques del bou i d’encerclament, que són 5‐8 les primeres i 2‐4 les segones. Pel que fa a les barques del bou, n’hi haurà 5 (4 de Cala Figuera i 1 de Portocolom) que seran afectades, atès que perdran prop d’un 10 o 15% de la seva àrea de pesca; a més, això les obligarà a modificar les seves “carreres” i a explotar més la resta de la seva àrea de pesca, de forma que la pèrdua de rendibilitat podria ser entorn d’un 20% o més. Pel que fa a les barques d’encerclament, l’impacte seria molt menor, possiblement irrellevant. Quant a la pesca d’arts menors, aparentment no els passaria res, però realment no és així: moltes barques que pesquen dins el parc ho fan simultàniament fora del parc (v.g., tenen una moruna a Cabrera i pesquen de palangre al fort den Moreu, calen tremalls de peix a Cabrera i tremalls de llagosta a fora, etc.), de forma que al principi tindrien pèrdues, en no poder simultaniejar les dues activitats o haver‐se d’anar encara més enfora. Ateses les experiències anteriors, una vegada els recursos es recuperessin a la zona ampliada, els pescadors en sortiran beneficiats, però passarà un temps difícil de calcular (2‐3 anys). També seria un bon moment per revisar el reglament que regula la pesca a Cabrera, afavorint els sistemes de pesca selectiva i per a espècies concretes (llampuga, jonquillo, moll, nansa de llagosta, etc.) i limitant els tremalls. Finalment, quant a la pesca recreativa i esportiva, es dóna per assumit que no es permetria a la zona ampliada, així que també s’hauran d’assumir les protestes. Tanmateix, tan sols el fort den Moreu és una zona d’interès però està tan enfora que les barques que hi van són molt poques i poden anar a moltes altres bandes.
