Presen - Ecologistas en Acción

Com que els temporals cada vegada són més violents (el canvi climàtic hi té a veure), és impossible que cap obra de pedra i ciment freni totalment l'alteració de ...
406KB Größe 7 Downloads 67 vistas
 Presen

  

1

                                 EcologistesenAcciódeCatalunya CanBasté,Pg.deFabraiPuig274 08031Barcelona www.ecologistesenaccio.cat www.ecologistesenaccio.org/catalunya [email protected]    MésinformaciósobreBanderesNegres2011,informeestatal,a: https://www.ecologistasenaccion.org/article20948.html 

2

 



1.Presentació  EcologistesenAccióvedesenvolupantunatascadeseguimentdel’estatdels750kmdelacosta idellitoraldeCatalunya,coordinadamentambtotl’Estatespanyol,desdel1999.  L’informe Banderes Negres és el resultat d’aquest seguiment, en el qual es reuneixen les pricipalsagressionsquepateixelnostremedimaríilitoralenformadedenúnciapública.  Si les Banderes Blaves de la UE són l’element publicitari per a promocionar la qualitat de les nostresplatges(i,certament,laqualitatdelesaigüesdebanyhamilloratenmoltsllocsalllarg de les darreres dècades), les Banderes Negres criden l’atenció sobre una gran quantitat d’agressionsqueestàpatintlanostracostaiquesuposenunagranamenaçaalaviabilitatfutura d’aquestterritoritantconcret,itantvulnerabledelpaís.  BanderesNegres2011Catalunyarecull5granstipologiesd’agressions: ƒ Impacteurbanísticallitoral ƒ Obresalacosta(platges,ports,etc.) ƒ ImpactesdelsPortsd’Interèsdel’Estat ƒ Contaminacióurbana ƒ Contaminacióindustrial  Enguany,EcologistesenAccióidentificauntotalde114BanderesNegres: 61Banderesnegresperagressionsurbanístiquesallitoral 42Banderesnegrespelsimpactesd’obresalacosta 3BanderesnegresperlesagressionsdelPortdeBarcelonaiTarragona 4Banderesnegrespercontaminacióurbanaalesaigüesmarines 4Banderesnegresperimpactesd’activitatsindustrialssobreelsecosistemescostaners  Detoteselles,esrelacional’emplaçamentimunicipi,aixícomeltipusd’impacte,enelsapartats 2a4.Lesmésdestacadesdecadacategoriasónanalitzadesendetallalsapartats5a7d’aquest informe.  Agressionsurbanístiquesallitoral Laconstruccióiurbanitzaciódegransespaisalfrontmarítimésunadelesprincipalsagressions quepateixlacostacatalana.Elnivelld’artificialitzaciód’aquestsespaisnaturalstantrestringits éselevadíssimaCatalunya,icomparableaaltrescomunitatsautònomescomelPaísValencià, Múria o Andalusia, famosos pels immensos complexos turístics, zones residencials massives i l’especulacióurbanísticavinculadaaaquestesoperacions. Unagranpartdelacostacatalanajanoésunespainatural,nihoseràmaimés.Urbanitzacions, apartaments,càmpings,complexosdegolf,hotels...sónalgunesdelesobresquehandestruit per a sempre ecosistemes de gran fragilitat com són els litorals (dunes, penyaͲsegats, pinedes

3

 litorals, aiguamolls, etc.). Un alt percentatge de la nostra costa ja està construida i els seus valors,perduts.  Llunyderevertirlatendència,lesautoritatspúbliquessegueixenjugantaljocdelbeneficiràpidi impulsendiversosprojectesperaincrementarencaramésladestrucciódellitoral.Projectesde casesdisseminades,urbanitzacionsialtrescosntruccionsesquitxenlesnostrescostes,malgratla crisi econòmica, en una espiral dramàtica de pèrdua d’un paisatge tradicional de costa que, aviat,serànomésunllunyàrecord.  Impactesd’obresalacosta Un altre de les principals agressions és la contínua intervenció directa sobre la morfologia del litoral.Lesadministracionsimpulsenobresque,sotal’excusadeprotegiropromocionarespais d’interèspúblic,estanalterantiafectantelmedicostaner.  D’una banda, el Pla de Ports de Catalunya 2007Ͳ2015, aprovat pel Govern de la Generalitat, preveu més de 54.000 amarraments per a nàutica esportiva el 2015 (amarratges i dàrsenes seques), respecte dels 48.000 punts existents el 2007, en els 43 ports i 2 marines interiors existentsalpaís.Aixòsuposaunincrementsuperioral10%ennomés9anys:unritmetotalment insostenible.  Els ports, si bé són necessaris per a l’activitat de la pesca professional, i també permeten l’existència d’un sector de pesca recreativa, de nàutica esportiva i de trànsit de mercaderies i vaixellsnecessaris,generenuninmensimpactesobreelmedinaturalons’ubiquen.Destrueixen elmediallàonesconstrueixen,alterenlescorrentsmarinesacausadelesescolleresiespigons de protecció, són focus de contaminació directe per abocaments al mar (voluntaris o accidentals), entre altres impactes. A més de l’impacte de la seva cosntrucció, la gestió de les autoritatsportuàriesnosempres’ajustaalquemarcalanormativailesbonespràctiquespera reduirlesrepercussionsalmínim.  D’altrabanda,lesobresallitoralrelacionadesamblaregeneracióomantenimentdeplatges,ila construcciód’infraestructuresduresperaevitarelsefectesdel’onatgesobrelasorra,comara espigonsidicsseparatsdelacosta.  Aquestesintervencions“dures”tenenunimpactemoltgreusobreelmedimarí.L’abocamentde milersdemetrescúbicsdesorresogravessuposenunadestrucciódepràcticamenttotalavida marina,tantalpunt“donant”(ons’extreuelmaterial)comalpunt“receptor”(ons’hiaporten elsàrids).AixòaCatalunyahaestatunaintervenciócreixentlesdarreresdècades,ifinsitotavui encara a determinats ajuntaments es reclama la regeneració artificial de les platges, sempre ambl’argumentdepromocionarelturisme.Laconstrucciódedicsdeprotecció,separatsdela costa,peratrencarl’onatge,obéd’espigonsderefugi,peraabrigarlesplatges,sónactuacions caríssimesitenenefectescontraproduentsperal’objectiuqueesvolaconseguir.  NomésalacostadeBarcelona,laDemarcaciódeCostesdelMinisterideFomenthainvertitmés de 100 milions d’Euros els darrers 10 anys en obres, la immensa majoria en regeneració de

4

 platges i en la construccions de dics i espigons per a “protegir” les platges, segons dades facilitades pel propi Ministeri a Ecologistes en Acció. Es tracta d’obres per a solucionar problemes ocasionats per obres anteriors executades pel mateix Ministeri. I, per descomptat, ambdinersdelsnostresimpostos.  I diem que el seu efecte sovint és contraproduent perquè provoquen una alteració de les correntsmarinesnaturals,unescorrentsquedemaneragratuïtaiprogressivavanconfigurant les platges d’acord amb dinàmiques hidrològiques normals, amb un aport i redistribució de sediments.Lescorrentslitoralssóncapaces,persisoles,deregenerarlesplatgesafectadespels temporals de llevant, amb més o menys temps. Le sobres dures eviten enteorialapèrduade sorra, però també impedeixen aquesta recuperació espontània. Com que els temporals cada vegadasónmésviolents(elcanviclimàtichitéaveure),ésimpossiblequecapobradepedrai cimentfrenitotalmentl’alteraciódelacostaenepisodisexcepcionals,peròencanvisíqueevita aquestadinàmicaderegeneraciónatural.  AgressionsdelPortdeBarcelonaiTarragona Elsdosgransportscatalanssóntitularitatdel’Estat,iconcentrenlapràcticatotalitatdeltrànsit de mercaderies de Catalunya, així com una fracció molt elevada del trànsit de passatgers. Es tractadegransinfraestructuresdecairemésaviatinternacional,atèsques’handimensionatper asercentreslogísticsdelsudd’Europa.  És precisament en la planificació d’aquestes megainfraestructures on els aspectes ambientals han quedat relegats a un segon terme. Per les seves dimensions, tenen un impacte sobre l’entornmoltelevat,moltesvegadessuperioraqualsevolportesportiuopesquer.Elsimpactes són els mateixos que els ports menors, però amb l’increment del risc d’abocaments de substànciestòxiquesiperillosesquesóntransportadespermilersdegransvaixellsmercants.  A més, la construcció d’aquests ports significa unes inversions faraòniques de les administracions públiques, sempre sota la premisa del creixement continu de l’economia, que acabenrepresentantunllastperalacapacitatinversoradel’Estatenserveissocialsmoltmés necessaris socialment. No existeix una planificació estratègica dels Ports d’interès general de l’Estat,niunaprevisióraonabledelasevanecessitatallargtermini.Esdissenyenimodifiquen segonslacojuntura,isempreal’alça,amblaideaquemillortenirunportmassagranqueun massa petit. En molts casos, a més, es mensté el seu impacte ambiental, i es menysprea la participaciòciutadana,al’horadedissenyarlesobresd’ampliació.

 Contaminacióperabocamentsurbansidèficitdedepuració

TotiquelaDirectiva91/271/CEEobligavaalsestatsmembresdelaUEadepurartotes les aigües residuals de le spoblacions de determinada mida, entre el 1995 i el2005,a l’actualitatencarasegueixenelsproblemesperadonarcomplimentaaquestadirectiva.  Malgratqueéscertque,anivellgeneral,elsabocamentsd’aigüesfecalsurbaness’han reduïtmoltconsiderablementilaqualitatdelesaigüesmarineshamilloratrespectea

5



dues dècades enrere, encara segueixen havent incompliments i infraccions d’aquesta obligaciólegal.Jasiguiperquènos’haninstalͼlatdepuradoresadients,perproblemesde funcionamentomanteniment,operdeixadesa,algunesd’aquestesinstalͼlacionsencara abocaregularmentopuntualaigüessensedepuraralscursosfluvialsi,pertant,almar.  Vallapenadestacarque,enbastantscasos,lesdepuradoresnoestandimensionades per a absorbir i tractar tota l’aigua que els arriba des de la ciutat. En casos de plujes intenses,ofinsitotendeteminadescondicionsdefuncionament(temporadaestiuenca, perexemple),existeixensistemesde“byͲpass”quepermetenalesaigüesnegersarribar finsalriuielmardemaneradirecta,sensecaptractament.Aixòespodriaresoldrede manera és o menys generalitzada amb a instalͼlació de xares separatives d’aigües pluvialsifecals,quecanalitzessinlesprimeresalscursosfluvials,ilessegonescapala depuradora.  Lesconseqüènciesd’abocaraigüesfecalsurbanesalsriusialmarsónunincrementdela matèria orgànica, del creixement d’algues i de la reducció d ‘oxigen (eutrofització), a més de l’increment de turbidesa, brossa en suspensió, i, en general, la reducció de la vidaallloc.  Contaminacióperabocamentsd’instalͼlacionsindustrials Diferents tipologies d’indústries tenen una incidència directe en el medi marí. La petroquímica és prou reconeguda. El complex de TarragonaͲConstantí, així com les plataformes petrolieres davant de la costa tarregonina són exemples dramàtics. Entre desembreifebrerd’aquestany2011,esvanproduirfinsa5accidentsambvessaments d’algunshidrocarbursalmar.  Lesprospeccionspetrolierescontinuenatotalacostamediterrània,incrementantelrisc d’accidentscatastròfics,talcomesvapoderveurealGolfdeMèxicl’anypassat.  Altresindústriesquepodenpresentarepisodisd’incidentsambrepercurssióambiental són les centrals energètiques, com ara les nuclears i les tèrmiques. Tots dos tipus utilitzenaiguaenelsseuscircuitsderefrigeracióque,endeterminadescircumstàncies, es alliberada al medi. La sortida d’aigua calenta al mar pot tenir efectes greus sobre moltes espècies, que no toleren canvis sobtats en la temperatura o bé temperatures absolutes per sobre de determinat llindar. En el cas de la nuclear, com és obvi, hi ha l’agreujantdelriscquealgunad’aquestesfuites,odelsmoltsaccidentsqueacumulala centraldeVandellós,surtial’exteriormaterialradiactiu.

6



2.BanderesnegresalesComarquesgironines  Banderesnegresperimpacteurbanísticallitoral(18): ƒ Roses:UrbanitzaciódeCanyelles ƒ Castellód’Empúries:urbanitzacióimarinad’Empuriabrava ƒ Pals:complexosdegolf:GolfSerresdePalsiGolfPlatjadePals. ƒ Pals:urbanitzacióPalsmariSaPunta. ƒ Begur:urbanitzacióSaRiera ƒ Begur:urbanitzacióSaTuna ƒ Begur:urbanitzacióFornells–Aiguablava ƒ Palafrugell:urbanitzacióTamariu ƒ Palafrugell:continuurbanísticLlafranc–CalelladePalafrugell ƒ Palamós:urbanitzacióLaFosca ƒ CalongeͲPlatjad’Aro:urbanitzaciódecapRoig. ƒ Platjad’Aro:urbanitzaciódes’Agaró. ƒ SantaCristinad’Aro:urbanitzaciódeCanyet ƒ TossadeMar:urbanitzaciódeSantaMariadelLlorell ƒ LloretdeMar:urbanitzaciódeCanyelles ƒ LloretdeMar:urbanitzaciódeMartosa ƒ LloretdeMar:urbanitzaciódelaMontgoda ƒ Blanes:urbanitzaciódeSantaBàrbara  Banderesnegresperobresalacosta(platges,ports)(4): ƒ L’Escala:dicsiesculleresaSantMartíd’Empúries ƒ Palamós:MarinaͲPortdePalamós ƒ Calonge:3dicsi2espigonsalaplatjadeSantAntonideCalonge ƒ Platjad’Aro:MarinadePortd’Aro  Banderesnegrespercontaminacióurbana(1): ƒ Palamós:abocamentsalaPlatjaElCastell    

7



3.BanderesnegresalesComarquesbarcelonines  Banderesnegresperimpacteurbanísticallitoral(19): ƒ Malgrat de mar: càmping “Els Pins”, en situació irregular en Domini públic Marítimoterrestre ƒ Santa Susanna: càmping “Bon Repòs”, en situació irregular en Domini públic Marítimoterrestre ƒ PinedadeMar:urbanitzacióElPoblenou ƒ SantPoldeMar:urbanitzacióCanPi ƒ SantPoldeMar:urbanitzacióLesRoquesBlanques ƒ ArenysdeMar:urbanitzacióElPortinyol ƒ ArenysdeMar:urbanitzacionsdeCanyadell–LesVilͼles ƒ SantAndreudeLlavaneres:urbanitzaciódeCanSanç ƒ PremiàdeMar:continuurbàVilassar–Premià ƒ Barcelona:FòrumdelesCultures2004 ƒ Barcelona:ocupaciódeterrenysalmarperalzoomarí ƒ Barcelona: construcció en frau de llei i privatització d’espais de domini públic marítomoterrestredel’HotelVela(W). ƒ Barcelona Ͳ Baix Llobregat: Pla Delta amb 5 grans actuacions que han suposat 3200 milionsd’€d’inversió ƒ ElPratdeLlobregat:ampliaciódel’Aeroport ƒ Gavà:novaurbanitzaciódeLlevantͲMar(darrerapinedalitoral) ƒ Gavà–Castelldefels:continuurbàalacosta ƒ Sitges:ClobdeGolfTerramarenprimeralíniademar ƒ Cunit:urbanitzaciótotaldelacosta ƒ Cunit:urbanitzaciótotaldelacosta   Banderesnegresperobresalacosta(platges,ports)(25): ƒ SantPoldeMar:espigóalaPlatjadelsPescadors ƒ ArenysdeMar:ampliaciódelPortd’Arenys ƒ SantAndreudeLlavaneres:ampliaciódelPortdelBalís ƒ Mataró:ampliaciódelPortdeMataró ƒ Mataró:espigóalaplatjadelVarador ƒ VilassardeMar:dosdicsalesplatgesdeCabreraiVilassar ƒ ElMasnou:ampliaciódelPortdelMasnou ƒ Badalona:ampliacióPortdeBadalona ƒ SantAdriàdelBesòs:nouPortesportiudelBesòs ƒ Barcelona:3espigonsi2dicsalazonaFòrum ƒ Barcelona:6espigonsalesplatgesdelPoblenou(MarBella,novaMarBella,Bogatelli NovaIcària) ƒ Barcelona:portOlímpic ƒ Barcelona:2espigonsi2dicsalaplatjadelaBarceloneta ƒ Barcelona:DesviacióilͼlegaldeladesembocaduradelriuLlobregat

8

 ƒ Sitges:AmpliaciódePortGinesta ƒ Sitges:AmpliaciódelPortdeGarraf ƒ Sitges:AmpliaciódelPortd’Aiguadolçç ƒ Sitges:AmpliaciódelPortilacimenteradeVallcarca ƒ Sitges:6espigonsi3dicsalesplatges ƒ VilanovailaGeltrú:ampliaciódelPort ƒ VilanovailaGeltrú:2dicsiunespigóalesplatgesdeRibesRoges,AdarróiSantGervasi. ƒ VilanovailaGeltrú–Cubelles:3espigonsi7dicsalaPlatjaLlarga ƒ Cubelles:4espigonsi3dicsalaplatjadelaMotadeSantPere ƒ Cubelles:nouportesportiuenconstrucció. ƒ Cunit:artificialitzaciótotaldelaplatja,amb7dicsdavantlacosta   BanderesnegresperimpactesdePortsd’Interèsdel’Estat(2): ƒ Barcelona:desviacióilͼlegaldeladesembocaduradelriuLlobregat ƒ Barcelona:ampliaciódelPortcomercialdeBarcelona   Banderesnegrespercontaminacióurbana(2): ƒ Pineda i Malgrat de Mar: aigües fecals abocades durant anys per insuficiència de la depuradoradel’AltMaresme. ƒ Barcelona i costa central: contaminació acumulada per anys d’abocaments sense depurar,finsquevaentrarenserveilaDepuradoradelLlobregat(ZonaFranca).  Banderesnegrespercontaminacióindustrial(2): ƒ Barcelona: abocaments industrials altament contaminants a la costa i a la desembocaduradelBesòs ƒ Cubelles:vessamentsd’aiguacalentaprocedentsdelacentraltèrmica   

9



4.Banderesnegresalescomarquestarragonines  Banderesnegresperimpacteurbanísticallitoral(24): ƒ Calafell:urbanitzaciótotaldelacosta ƒ ElVendrell:urbanitzacióSantSalvador ƒ ElVendrell:urbanitzacióComaͲruga ƒ ElVendrell:urbanitzacióMasiaBlancaielFrancàs ƒ RodadeBarà:urbanitzaciótotaldellitoral(RocdeSantGaietà) ƒ Creixell:urbanitzacionsdePortRomà,BotiguesdeMarilaMarina ƒ Creixell:càmpingsenprimeralíniademar. ƒ Torredembarra:urbanitzaciódeElsMunts ƒ Tarragona: urbanització gairebé total de la costa (Tamarit, Punta de la Mora, el Miracle,etc.). ƒ VilaͲseca:urbanitzacióLaPineda ƒ Salou:urbanitzaciótotaldelacosta ƒ Cambrils:urbanitzaciótotaldelacosta ƒ MontͲroigdelCamp:urbanitzaciódeMiamiPlatja ƒ L’Hospitaletdel’Infant:urbanització ƒ L’AmetlladeMar:urbanitzacióLesTresCales ƒ L’AmetlladeMar:urbanitzacióLesRoquesDaurades ƒ L’Ampolla:urbanitzacióLosPinets ƒ L’Ampolla:urbanitzacióCapRoig ƒ L’Ampolla:urbanitzacióL’AmpollaͲMar ƒ Deltebre:urbanitzacióRiumar ƒ SantJaumed’Enveja:urbanitzacióEucaliptus ƒ Alcanar:urbanitzacióLesTresPalmeres ƒ Alcanar:urbanitzacióMontsiàMar ƒ Alcanar:urbanitzacióSolimariMontecarlo   Banderesnegresperobresalacosta(platges,ports)(13): ƒ Calafell:ampliacióPortdeSegurdeCalafell ƒ ElVendrell:portdeComaͲruga ƒ RodadeBarà:nouportesportiudeRodadeBarà ƒ Torredembarra:ampliaciódelport ƒ VilaͲseca:3dicsalaplatja ƒ Cambrils:platjatotalmentartificialitzadaamb11dicsmarins ƒ Cambrils:portesportiu ƒ L’Hospitaletdel’Infant:ampliaciódelportesportiu ƒ L’AmetlladeMar:port ƒ L’AmetlladeMar:espigons ƒ L’Ampolla:port ƒ SantCarlesdelaRàpita:portesportiu ƒ Alcanar:Portindustrial

10

  BanderesnegresperimpactesdePortsd’Interèsdel’Estat(1): ƒ Tarragona: ampliació del Port comercial de Tarragona. Accidents de vaixells mercants, malestatdeconservaciódelesinstalͼlacions,singularmentelpantalàdeRepsol.  Banderesnegrespercontaminacióindustrial(2): ƒ Tarragona:Complexpetroquímic,vessamentscontinusd’hidrocarbursalllargdelsanys, impactegreusobrefauna,floraihàbitatsmarins. ƒ Vandellós: presència de la central nuclear. Incidents i accidents nuclears de diversa gravetatalllargdelsanys.  Banderesnegrespercontaminacióurbana(1): ƒ Salou:episodisd’abovamentd’aigüesfecalsalbarrancdeBarenys.   

11



5.ImpactesmésdestacatsalesComarquesgironines 

ƒImpacteurbanísticallitoral:UrbanitzacióiMarinad’Empuriabrava  Es tracta del major complex de marina residencial d’alt nivell d’Europa, amb 24 km de canals navegables, 5000 punts d’amarrament i 10.000 habitatges. Es troba al municipi de Castelló d’Empúries,al’AltEmpordà,alGolfdeRoses,entrelesdesembocaduresdelsriusMugaiFluvià.  L’entorn representa la segona zona humida en importància de Catalunya, els Aiguamolls de l’Empordà,nomésdesprésdelDeltadel’Ebre.Ésunrefugiperaocellshivernants,aixícomun llocderepòsimprescindibleperalsocellsmigratorisenlessevesrutesanuals.  En plena època franquista (1967) es va començar la construcció de cases i canals. El 1975 va començarlaconstrucciódelasegonafase,amb600hadeterrenys.Leslluitesconservacionistes delsanys80vanaconseguirfrenarlasevaexpansióiquetotl’entornfosdeclaratParcNatural,i encaramés,ReservaIntegral.  ElllocestàafectatperlaLleideCostes.Desdefaanys,hihaundebatencèssobrecomhade ferͲseel“deslinde”d’aquestaurbanització,ordenatperlaLlei,peròsemblaserqueelgovernde la Generalitat i el central han pactat que no hi haurà enderrocaments i, com a molt, el pas a propietatpúblicad’algunsamarraments.  Aquest indret, una destinació turística europea molt important, genera una gran atracció de visitants,elsqualstambéprovoquenunconsiderableimpactesobreelmeditanvulnerable.  Impactes: - Destrucciódel’hàbitatdemarismeslitorals - Afectació a la fauna, per la freqüentació de les platges i tot l’entorn, especialment en èpocadecria. - Privatitzaciód’unespainaturaldegraninterès. - MalaaplicaciódelaLleideCostes(excepcióinjustificada)  

ƒContaminacióurbana:abocamentsalaPlatjaElCastell,aPalamós  Encaraqueengenerallescostesgironinespresentenunabonaqualitatdelesaigüeslitorals,hi haalgunspuntsnegresadestacar.  AlazonadeCapͲRoigͲCastell,aPalamós,s’haanatproduintalllargdelsanysunacontaminació perabocamentsd’aigüesfecalsurbanes.Lacausa,lesdeficiènciestècniquesiestructuralsdela depuradora de Palamós, i l’arribada d’aigües residuals sense depurar des de Palafrugell. S’ha denunciat els plans de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a ampliar aquesta depuradora, que passaria a rebre així les aigües fecals d’altres municipis veïns, sense avaluar les afeccions ambientalsalaplatjadelCastell,unaplatjasalvadafaanysdel’especulacióurbanísiticagràcies a la mobilització ciutadana. A començaments de maig, el Director de l’ACA informava a

12

 Greenpeacedelaparalitzaciódelesobresperaelaborarunnouprojectequeincloguiunestudi d’impacteambiental.  Impactes: - Degradaciódel’ecosistemamarí - Afectacióalapesca - Riscperalasaluthumana 

13

  





6.ImpactesmésdestacatsalesComarquesbarcelonines 

ƒImpacteurbanísticallitoral:PlaDelta  ElPlaDelta,previstiexecutatdesdel1994,hasuposatenormestransformacionsdelDeltadel riuLlobregat,elmésllargicabalósdelsriusdelesconquesinternesdeCatalunya.ElDeltaésla tercera zona humida de Catalunya en importància, tant per als ocells com per a espècies endèmiquescomelpeix“fartet”,ohàbitatsiespèciesprioritàriesperalaUnióeuropeacomés laKostelezkyapentacarpos(malvàciaquenomésestrobaal’AlbuferadeValènciaialDeltadel Llobregat).  La intenció era transformar aquesta zona en un immens centre d’activitats logístiques, amb novesinfraestructuresiampliaciódelesexistents.Destaquenlessegüentsactuacions:  - Desviament del tram final del riu Llobregat, per guanyar espai per a les activitats logístiques (ZAL). Aquest desviament va ser declarat ilͼlegal per part del Tribunal Suprem, donat que es va destruir un espaci considerat Domini Públic Hidràulic, però l’antigallerajahaestatcoebrtaiedificada. - Pla d’infraestructurrs viàries del delta (incloent noves autovíis, vials d’accés i connexió delportambl’aeroport,ampliaciódelaRondaLitoral,etc.) - Penetració ferroviària del porto i l’aeroport (incloent vies d’ample europeu, el Tren d’AltaVelocitatal’aeroport,novalíniademetrofinsl’aeroport,perllongaciódelalínia1 demetrofinsElPrat). - PlaDirectord’ampliaciódelPort o NoudicdeproteccióalsudͲest(5625ml) o Perllongaciódeldicesten2150ml. o Ampliaciódelazonad’inflamablesen69hectàrees. o Novaterminaldecontenidors(40hectàrees) o NovaterminalpolivalentMollNou(20hectàrees) o Ampliaciódelazonad’activitatslogístiques. - PlaDirectordel’Aeroport o Augmentdelacapacitatdepassatgersa40millones/año. o Tercerapistaa1.350mdelaprincipali2.600metresdellarg. o Novaterminalentrepistasde250.000m2 o Accessosmitjançanttransportpúbliccolectiu. o Ciutataeroportuària. o Activitatslogístiques,decàrregaicomplementàries.1.000.000m2. - Mesuresambientals Com a compensació, s’han fet una sèrie d’actuacions per compensar, en parte, els impactesdelesinfraestructures. o Creaciód’unaplatjanovaprotegidadelport o Declaraciócomprotegidesd’alguneszonesportuàries, o ConstrucciódeladepuradorametropolitanadelLlobregat, o Recargadel’aqüíferambaiguadepurada o Creaciód’unparclitoral.  

14

 Inversió El “Pla Barcelona”, que inclou l’ampliació de l’aeroport i part de les obres del Plan Delta, ha suposatunainversiópúblicad’uns3200milionsd’euros.  Impactes: - Destrucciódelcursnaturaldelriueneltramfinalipèrduadequalsevolvegetacióde ribera - AlteraciódetoteldeltadelLlobregat - Alteraciódràsticadeladinàmicacostanera - Pèrduadezonesagrícoles - Afectació d’algunes de les llacunes litorales, només parcialment compensat per la creaciód’altresartificials.  

ƒPortsd’interèsgeneral:elPortdeBarcelona  ElPortdeBarcelonaésundelsmésgransd’Europa. Ocupa829hadesuperficie,disposade20,3kmdemollsiatracadors,ambuncalatdefins16 m.,29grúesiunacapacitatdemagatzemaldescubiertde3milionsdem2. Disposadefinsa19terminals:  Número Tipologia 2 Contenidors 7 Internacionalesdepassatgers 2 Ferrys 2 ShortSeaShipping 1 Multipropòsit 2 Automòvils 1 Fruita 1 Cafè 1 Granels  ElPortodeBarcelonavadissenyarelseucreixementapartirdelPlaDelta,igualcoml’Aeroporti moltesaltresinfraestructuresenl’entornsuddeBarcelona,sobreelDeltadelRiuLlobregat.Ala dècadade1990,esvadissenyarungranplaperaconvertiraBarcelonaenungrannodelogístic del sud d’Europa. D’aquesta manera, es va afrontar un desviament del tram final del Riu que, degutalesirregularitatsenlatramitació,vaserdeclaratilͼlegalperpartdelTribunalSupremo. ElPlaDirectordelPortdeBarcelonavainclourelessegüentsobres: - NoudicdeproteccióalsudͲeste(5625ml) - Perllongaciódeldicesteen2150ml. - Ampliaciódelazonad’inflamablesen69hectàrees. - Novaterminaldecontenidores(40hectàrees) - NovaterminalpolivalentMollNou(20hectàrees) - Ampliaciódelazonad’activitatslogístiques.

15



16

  Les obres d’ampliació del port comercial de Barcelona han suposat, al menys, un desembossamentde522milionsd’Euros.ElPortvaregistrarel2010untrànsitdepropde43 milionsdetonesdemercaderiesi3,4milionsdepassatgers,llunytanmateixdels50’5milionsde tnd’abansdel’inicidelacrisi(2008).  Barcelonaéselporteuropeuambunnombreméselevatdepassatgers,quearribentantabord de creuers com ferrys procedents de diferents destinacions al mediterrani i d’altres llocs d’Europa,atragutsperl’ofertaturísticadelaciutat,especialmentapartirdelosJuegosOlímpics de1992.  ElsimpactesambientalsassociatsalPortsónenormes.Convédestacarelssegüents:

  -

Ocupaciód’hectáreesdeterrenyalmar Afectacióaladinàmicacostanera Contaminació per vessaments directes al mar des de les embarcacions, voluntaris o accidentals. Afectaciódelescomunitatsbentòniquesatotalazonapercausadelfondeigiancoratge degransvaixellsmercantsforadelport. Extracció massiva de roca calcària de les pedreres de la zona, de manera singular les situadesenelmassísdelGarraf,declaratParciEspaid’InterèsNatural.  17

   Amés,esregistrenimpactesdetipussocialquands’hansacrificatanticsbarrosdepescadors(La Barceloneta)perguanyarterrenysperaactivitatseconòmiquesregularsoirregulars(HotelWo “Vela”).  Tambéconvédestacarqueelsecosistemesmarinssituatsalvoltantdelazonametropolitanade Barcelona han patit al llarg de la segona meitat del segle XX i el que portem del XXI una important regressió, a causa de multitut de factors antròpics. Les praderes de Posidonia oceanicas’hanreduitd’unamaneramoltsignificativa,iúnicamentestrobenjaenlesaigüesde Vilanova i la Geltrú, a 50 km al sud, o al nord de la costa del Maresme, a 40 km nord. La contaminació, l’eutrofització per excés de nutrients, la pesca insostenible, el trànsit marítim, l’introducció d’espècies exòtiques, etc. són causes directes de la degradació dels ecosistemes marinsenaquestazona.  Les “mesures ambientals compensatòries” únicament representen 21 miliones, un 0,5 % del total,unaxifraridículadonatselsimpactesirreversiblessobreelsecosistemesdelDeltaidela zonacostaneraimarina.      



ƒObres al litoral: la regeneració i “protecció” de la platja de la Barceloneta  EntodaslasplayasdelaciudaddeBarcelona,observamosunaalteracióndeladinámicalitoral. Estoesdebidoa: ¾La disminución de la aportación de sedimentos por parte de los cursos fluviales del Besós y el Llobregat: los embalses (retención de sedimentos i pérdida de fuerza en el arrastre de los flujos fluviales), la extracción de arenas de las cuencas de los ríos y la ordenacióndetorrentes,ramblasyrieras. ¾LaenormemodificacióndelalíneacosteraquehasufridolacostaBarcelonesadurante todasuhistoria. ¾Construcciones en la línea de costa, las más recientes que más han afectado a esta pérdidadeladinámicanaturaldelasplayasbarcelonesasson:laampliacióndelPuerto OlímpicoyelpuertocomercialdelaciudaddeBarcelona(elcualcontemplaunnuevo espigón de 7 km de longitud), la desviación de la desembocadura del Llobregat, la ocupacióndeterrenoganadoalmarporpartedelpuertoolímpicodeBarcelona,elZoo MarinoyelMaremágnumsinolvidarlaocupaciónenprimeralíneademarenDominio PúblicoMarítimoterrestredelHotelVela,situadoenlaplayadelaBarceloneta.  Debido a esta alteración de la línea de costas las playas de Barcelona sufren la pérdida de sedimentos o arena regularmente, sobre todo en episodios de fuertes temporales. Debido a estosevienenrealizandoregularmenteoperacionesderealimentaciónoregeneracióndeplayas por aporte de sedimento externo y también se han realizado operaciones de construcción de diquesetc.  EnestedocumentonoscentraremosenlaplayadelaBarceloneta.Estasesitúaeneltramode costadeBarcelonacomprendidoentreeldiquedeGinebrayeldiquedeSanSebastiàͲPuerto de Barcelona, que incluye las playas de Barceloneta y San Sebastià que a partir de ahora denominaremos como Playa de la Barceloneta. A diferenciadelasplayasalevantedelPuerto Olímpicoquefueroncreadasartificialmenteen1992,laplayadelaBarcelonetayaexistíaantes de la transformación delfrentelitoraldeBarcelona.Estaplayatieneunos1200mdelongitud, tiene una orientación NNE – SSW y se encuentra delimitada lateralmente entre diques perpendiculares.  Esta enorme transformación hace que esta playa haya sido regenerada históricamente. El volumendelaarenadepositadolodesconocemospero,sobresunaturalezapodemosdecirque inicialmente esta arena ha provenido de barras de arena sumergida dragadas de diferentes puntosenlacostadelMaresmeparadepositarlasenlaciudady,posteriormenteseharecurrido aarenadecantera.MuycercadelaciudaddeBarcelona,tambiénsehatenidoquerecurrira estas obras de regeneraciones en las playas del Maresme: Arenys de Mar, Cabrera, Vilasar, Premià,elMasnou.Enellas,sehanaportadomásde50.000m3dearenademaradentrocon destruccióndefondomarinoyperdidadebancosdepeces,crustáceosymoluscos,entreotros. 

18

 Además,paraintentarevitarestapérdidareiteradadearenadelaplayasehaninstaladovarios diquessumergidos,dedimensionesconsiderablesenlaspequeñasensenadasdelasplayaspara queasí“seeviteladinámicacosteradeerosion”ynohagafaltaregenerartantoconarena.  Estaconstruccióndelos diquessellevaacaboa partir del año 2007, enmarcado en el proyecto de estabilización de las playas de Barcelona (Proyecto de Estabilización de las Playas de Barcelona (MMA, 2006)) que pretende ensanchar las playasparaimpedirque eloleaje produzcadañosenelpaseomarítimoyparaevitarlanecesidaddereposicionesperiódicasde arenaprovocadasporlacontinuapérdidadesedimentohaciaaguasmásprofundas.Elproyecto incluye: la construcción de un dique exento paralelo a la playa de 140m de longitud en coronación situado a profundidades de 7.5m, la construcción de un dique arrecife de 120m de longitud coronadoacotaͲ2mlaredistribucióndesedimentoalevanteyaponientedeldiqueexento,la construccióndeundiquearrecifede250mempalmadoaldiquedeSanSebastián(poniente)en direcciónNE.  El problema de estas obras es que obstaculizán el equilibrio dinámico costero, agravando de estemodoelgraveproblemadecirculacióndeaguaque,sumadoalacontaminaciónurbana,ha provocadovariossucesosdemareasrojas(plagasdedinoflageladostóxicos),loquehaobligado acerrarestaplayaenvariasocasiones.Tambiénhatenidounimpactonegativoenelcolectivo desurfistasqueregentabanestaplayaparalaprácticadeldeporte,debidoaquesehaperdido laoladeestaplaya.Además,estasobrasnocuentanconestudiodeimpactoambiental.  Con los datos que hemos conseguido obtener calculamos que en los últimos 10 años se han invertidounos70millonesdeeurosenlaregeneracióndelasplayasdeBarcelona,incluyendola construcción de diques y reconstrucción de paseos marítimos. Unos 11 millones fueron invertidosúnicamenteenregeneracióndelasplayasdespuésdefuertestemporales.  Ecologistas en acción denuncia la pésima gestión del litoral de Barcelona, año tras año se pierden millones de euros en regenerar las playas del litoral, sin que mejore el estado de las playas. Se está además degradando cada vez más el litoral, por al construcción de diques, drenaje de fondos marinos, modificación cada vezmásirreversibledeladinámicacosteracon

19

 todos los efectos ecológicos que ellos conlleva y cada vez las playas Barcelonesas, incluida la Barceloneta,sonmásartificialesyinsostenibles.   ƒ Contaminació

industrial: desembocadura del Besòs i costa de

Barcelona  LacostadeBarcelonahasidodesdehacedécadasunodelospuntosmáscríticosencuantoala contaminación de sus aguas. Las cuencas de los ríos Besós y Llobregat, fuertemente industrializadas y habitadas, así como las grandes industrias presentes en el litoral, han acumulado grandes cantidades de contaminantes de todo tipo en las aguas y fondos marinos. TodoellohastaelpuntoquelaAgenciaEuropeadeMedioAmbienteaunseñalaBarcelonacomo unadelasgrandesciudadeseuropeasdondelasaguasseviertensintratar(existendepuradoras enfuncionamientodesde2003)ydondeexisteunpuntodealarmaporcontaminación.  NohayqueolvidarquelaRegiónmetropolitanadeBarcelona,fuertementeenmarcadaporlas cuencasdelLlobregatyelBesós,reúneamásde5millonesdehabitantes,alrededordel70%de lapoblacióndeCatalunya,yunaproporciónsimilaroquizásaunmayordetejidoindustrial.  DuranteañosloslodosdeladepuradoradelBesósfueronvertidosalmarfrentealacostade Badalona,enunlugardondehoyseconservaunamontañadelodosaltamentetóxicos,talcomo manifiestandiferentesestudios,comoelquefueefectuadoen2004porelCSICparaanalizarla contaminaciónenelríoEbroporErkimiaenFlixylocomparóconlasaguasdeBarcelona.  Por otro lado, diversos análisis muestran la presencia en aguas del litoral barcelonés de diferentes Compuestos Orgánicos Persistentes (COPs), algunos de ellos de altatoxicidadcomo sonlosorganoclorados,halogenados,etc.EstoscompuestosnosonprocesadosporlasEDARy portantocirculanporloscursosfluvialesyvanapararalmar.Susefectossontambiéndiversos, peropuedenprovocarelincrementodeenfermedadescomolasalergias,cánceres,alteraciones metabólicas,fenómenosdeintersexualidadenorganismosacuáticosyunlargo.Tambiénseha constatado la presencia significativa de metales pesados como Cadmio, Níquel, Plomo y Mercurio, entre otro. Sin duda, estos contaminantes tienen su origen en la gran cantidad de industriasdelossectoresquímico,metalúrgicoodepeleteríaquehayenlariberamediterránea o en las cuencas del Llobregat y el Besós. Algunas de estas industrias, como es el caso de la multinacionalquímicaSolvaydeMartorell,oCelsadeCastellbisbalactúancongranimpunidad virtiendo contaminantes directamente al río Llobregat, sin control ni sanción por parte de las autoridades.   Vertidosdeltráficomarítimodemercancías ElPuertodeBarcelonaesunodelosdemayortráficodemercancíasdeEuropaydelmundo.El continuo movimiento de barcos de las más variadas nacionalidades y mercancías genera un impacto directo sobre la vida marina por ocupación del hábitat. Pero también un impacto menos visible como son los recurrentes vertidos de productos al mar, como pueden ser las pérdidas accidentales de combustible o mercancías químicas, o la práctica ilegal pero aun no erradicadadelalimpiezadebodegasotanquesdecombustiblefueradelospuertos. 

20

 De forma recurrente, se aprecian mancas de gasͲoil en el mar, que llegan a afectar a la costa comofueelcasodevertidosdeotoñode2009.Elprimeroquetranscendióalaopiniónpública fueel2Ͳ3deseptiembreconunamanchadeorigendesconocidode3kmdelongitudenlacosta deMataróqueobligóacerrarlasplayasdelVarador,CallaoySantSimó,hastaqueserecogió todo el chapapote. Un segundo episodio reciente se documentó en octubre de 2009, con una nuevamanchaentreMataróyLlevaneres,queobligóaactivarelCAMCAT,porcontaminación accidentalmarina.   ƒ Contaminacióurbanaperaigüesfecalsal’AltMaresme  Pese a que la legislación comunitaria (Directiva 91/271/CEE sobre el tratamiento de aguas residuales urbanas) obligaba a aplicar al menos un tratamiento secundario a todas las aguas urbanas de ciudades mayores de 15.000 habitantes, a más tardar en diciembre de 2000, en Catalunyanofuehasta2006cuandoseplanificóladepuradoradelAltoMaresme,despuésde muchasdiscusionessobresuubicación.  La depuradora tenía que servir para sanear las aguas de Calella, Malgrat, Palafolls, Pineda y SantaSusanna,loqueequivaleaunapoblacióndeunos150.000habitantes.Lapoblacióndela zona oscila entre los 100.000 habitantes en la temporada no turística y los 216.000 en los momentospunta.Elcaudaldiariotratadoseráde25.000metroscúbicosentemporadabajay de54.000entemporadaalta.  Laconstrucción,responsabilidaddelaAgenciaCatalanadelAgua(GeneralitatdeCatalunya),se retrasó a causa de las discrepencias políticas entre los responsables de la Generalitat y los políticos locales, ya que ningún alcalde deseaba la EDAR en su territorio, y hubo agrias discusionessobrelafuturaubicación.  Mientras tanto, los vertidos de aguas fecales fueron directamente al mar, con la consiguiente contaminación de las aguas marinas. Aun a fecha de hoy, la depuradora no está finalizada, y únicamente existe una pequeña planta de pretratamiento. Se prevé inaugurar la planta en los próximosmeses,yponerfinasíaunnegrahistoriadecontaminaciónmarina.  A lo largodelacostadelMaresme,sonrecurrenteslosepisodiosdemortalidaddediferentes especies, especialmente de moluscos, debidos a los episodios de vertidos fecales procedentes de aguas urbanas, vertidos industriales así como a las  obras en la costa como dragados de fondos marinos, regeneraciones de playas o construcción de diques y espigones, operaciones que tienen un impacto directo o indirecto sobre el medio natural. Las comunidades de pescadoresdelazona,vienenalertandodelproblemadesdehaceaños,perolaactuacióndelas administracionespúblicassiemprehapasadoporinvertirmásdineroenobrasdurasenlacosta.  Estemismoaño2011,sehaconocidolasentenciadelostribunaleseuropeoscontraelEstado Español por incumplimiento de Directiva 91/271/CEE en decenas de lugares, entre ellos en Pineda de Mar y Malgrat de Mar, en la costa del Maresme. (ver http://www.ecologistasenaccion.org/article20539.html).  

21



7.ImpactesmésdestacatsalesComarquestarragonines  ƒ Contaminacióindustrial:vessamentsalacostadeTarragona

 La zona de Tarragona concentra una de les majors densitats d’industria petroquímica del sud d’Europa,fetqueresultaenunasobrecarregadecontaminaciopetroliferadellitoral.L’industria delazonaesconstitueixprincipalmentdesubsectorsindustrialsderefinatdepetroli,industria quimica i materies plastiques, activitats que lliberen substancies altament toxiques al medioambient i cuyos residus derivats deuen ser controlats per llei. Una gran part d’aquesta industria pertany al complex industrial Repsol a Tarragona el qual conte una plataforma petrolífera activitats que alliberen substàncies altament tòxiques al medi ambient i els residus derivats del qual han de ser controlats per llei. Una gran part d'aquesta indústria pertany al complex industrial de Repsol a Tarragona el qual conté una plataforma en el mar tarragoní, anomenada plataforma Casablanca. Aquesta plataforma i totes les activitats associades a ella, tal com el transport marítim del petroli cru extret o refinat, són una font de contaminació marina important a la zona. Aquesta contaminació és responsable d'una gran part de la degradació mediambiental i a més representa una gran amenaça no solament per als ecosistemes marins sinó també per a la salut i la socioeconomía humana relacionada amb el sector del mar. Això és de major importància tenint en compte que la plataforma es troba properaazoneslitoralsimarinesd'interèsnatural,destacantentreunesaltres:elparcNatural del Delta de l'Ebre, les zones de Xarxa Natura 2000 i el corredor de migració de cetacis de Mediterrani. Aquesta última zona es troba en estudi per ser inclosa com a zona especialment protegidad'importànciadelMediterrani(ZEPIM).  Encara que la tecnologia actual permet realitzar perforacions petrolíferes marines a gran profunditat, l'extensió i grandària d'aquestes instalͼlacions és tan gran que augmenta la possibilitat de fugides i vessaments. De fet, els abocaments associats amb la plataforma de Repsolenellitoraltarragonísónnombrosos.Ennomesunperíodede4mesos(Octubre2010Ͳ Gener 2011) va haverͲhi 4 abocaments de petroli i 3 d'ells relacionats amb les activitats de Repsol a la zona. Un d'ells va ocórrer el 22 de Desembre 2010 i va anar des de la plataforma Casablanca amb una quantitat abocada entre 120.000 i 160.000 litres de cru segons la Subdelegació del Govern (60.000 segons Repsol) a causa que per un error humà es va quedar una vàlvula oberta. Uns dies després, el 9 de Gener 2011, va ocórrer un altre abocament, aquestavegadademenorquantitat(entreuns5,000i15,000litres),iesvadeureal'existència d'unsporusenlacanonadadesdelpantaladeRepsol,aunsquilòmetresdelacosta.Unaltre abocament va succeir durant el transport de petroli refinat a causa d'un xoc entre bucs.  Enlesinstalͼlacionsdeperforaciósubmarina,elpetrolirecorrellarguesdistànciesdesdelpunt d'extracció fins al pantala on carreguen els vaixells, amb una major probabilitat que ocorrin errors. En el cas de Tarragona el complex de Repsol es divideix en tres parts. El centre del conjunt és la plataforma Casablanca, situada a uns 50 km de Tarragona i construïda a una profunditatde161m.Laplataformaaquestaconnectadaamboleoductesa4pousperextreure petroliiaunpantalà,asol3kmdelacostaonesconcentrael70%detràficmarítim,segons

22

 Repsol. No és sorprenent, doncs, que es produeixin repetits accidents per causa d'infraestructures en mal estat de manteniment o de fallades tècniques, a més de la irresponsabilitatdel'empresa.  LaironiaésqueRepsol,apesarqueelsfetsdemostrenelpèssimestatdelessevesinstalͼlacions petroquímiques a la zona, així com l'absència d'una cultura de seguretat efectiva per part de l'empresa, ha rebut permís per obrir dos pous nous. Aquests dos pous es connectaran a la plataforma Casablanca amb oleoductes de 8 i 12 km de longitud. Ecologistes en Acció de Catalunya,GreenpeaceiL’EscurçóhanformatlaplataformaFuturoPetroli(futuropetroli)per exigir la paralització de les noves exploracions petrolíferes de Repsol en la costa tarragonina i l'obertura d'aquests dos pous nous, convidant a tots els sectors afectats per les activitats extractivesaunirͲseaaquestainiciativa.  Les raons que s'han presentat per a la paralització de l'obertura dels nous pous són:  • Repsol ha fet gala d'una gran irresponsabilitat ambiental a la zona, i no creiem que pugui gaudirdelaconfiançaquenovanaaugmentarelscasosd'abocaments. • Suposarien enormes riscos d'abocaments, incendis i contaminació. No existeix cap forma segurad'extreureelpetrolienaigüesprofundes •SuposariaencaramésdegradaciódelsecosistemesibiodiversitatdelMediterrani,unsistema vulnerable, que rep pressió des de diversos sectors d'activitat humana (trafico marítim, sobrepesca, canvi climàtic, abocats de diferents tipus de residus, contaminació atmosfèrica, etcètera). •Augmentarialapressióielsriscosalsqualsjasuportenaltressectorseconòmicscomlapesca oelturismeenlaCostaDaurada • Suposaria incrementar els regs als quals s'exposa el Parc Natural del Delta de l'Ebre •Noaconseguiriaalleujarelpeseconòmicdelesimportacionsdecru,idesviariaelrumbpera l'abandódelpetroli • La seva marginal aportació a la independència energètica espanyola seria molt inferior a la derivada del suport a les energies renovables, l'eficiència dels vehicles o formes de mobilitat sostenible   ƒ ContaminacióurbanaperaigüesfecalsalbarrancdeBarenys,Salou  EnelmunicipideSalou,propdeTarragona,elbarrancdeBarenysarribafinsalmaratravésde laplatjadePonent.  L'Agència Catalana de l'Aigua reconeix, en un informe de juny de 2010, que aquest barranc arrossega habitualment aigües fecals, incomplint d'aquesta manera les Directives europees Marcodel'Aigua,ideDepuraciód'AigüesResiduals.Noobstantaixò,aquestesaigüesnoarriben sempre a mar si no és durant episodis de pluges a causa del baix cabal del barranc.  Al juny de 2010, les fortes pluges van provocar que la barrera de sorra anés destruïda i que

23

 aquestesaigüesaconseguissinelmar,contaminantlesaigüeslitorals.L'Ajuntamentvahaverde tancarlaplatjacomamesuracautelardavantelriscsanitariperaquestepisodi. 

ƒImpacte urbanístic al litoral: cimentació total des de Salou fins a Cambrils  En la década de los sesenta, empezó en la costa dorada un proceso de urbanización, industrialización y desarrollo turístico que provocó un fuerte crecimiento económico y demográficoalolargodetodoellitoralMediterráneo.Estoprovocóqueentre1960y1975se expandiera el crecimiento urbanístico de la zona, en nuestro caso nos queremoscentrarenla costadeSalouhastaCambrils,pasandoporVilafortuny,municipiossituadosenlaprovinciade CataluñaqueabarcanlascomarcasdelTarragonésydelBaixcamp.  Si nos fijamos en un mapa actual de esta zona podemos observar que desde donde empieza SalouporlapartemásnortehastadondeacabaCambrilsporlapartemássur,nohayunsolo metrocostero(salvounarierasituadaenCambrilsquetieneunanchodeaproximadamentede 10metros)quenoesteedificado,vemospuesunpoblamientocontinuodelazona.  Estaedificaciónmasivadelacostaempezóenladécadadelossesenta,momentoenelcualfue implantadoelmodeloturísticocomobaseeconómicadelazona,entre1960y1975estazona experimenta un crecimiento exponencial demográfico y urbanístico debido a este aumento progresivo del turismo. La dinámica económica y urbanística de los 60Ͳ80 entra en una fase recesiva, desde el inicio de la década de los 90 hasta finales de la misma, debido a la crisis general. En el siglo XX  y XXI se continua con este crecimiento urbanístico incontrolado y desmesurado que implica la degradación y destrucción de toda la costa dorada, dejando el marcoqueobservamosenlaactualidad.  Parahacernosunaidealamagnituddelaexplosiónestalqueenlosúltimosveinteañosseha ocupado más territorio urbano que en toda la historia, sin que la población haya crecido significativamente.  Laurbanizaciónmasivadelacostahizonecesarialaconstrucciónyampliacióndelospuertosde la zona, lo que conllevo a la pérdida de la dinámica natural de la costa, que produjo una continúarecesióndelasplayasdelazona,paraevitarestaimparablerecesiónseempezarona construirapartirdelaño1928diquesenlazonadeCambrils.Enlaactualidadtodaslasplayas deCambrilsseencuentrandelimitadaspordiquesartificiales,laarenaesartificial,añotrasaño esnecesarioaportararenaalasplayasporqueladinámicadelacostadelazonasehaperdido completamente,conlaconsecuentegastoeconómicoqueestoconllevayvisualmenteestazona delacostaestatotalmentedegradadayartificializada.  Losimpactosdeestadesmesuradaurbanizacióndelacostason: x Pérdidadelecosistemanaturaldelazona,bosquelitoralmediterráneo,floraendémica delazona. x Afectaciónaladinámicacostera,conlaconsecuentepérdidadelasplayasnaturales,y losecosistemasmarinosdelazona(praderasdePosidoneaetc..). x Impactopaisajísticonegativo,tantoporlaurbanizacióndeestetramodecostacontinua comoporlaconstruccióndelosdiquesartificiales. x Consumoexageradoderecursoshídricos.

24

 x Alhaberunaexpansiónturística,aumentalacontaminacióndelazona,yaseaporpoca concienciacióndelosturistascomoporeldéficitdegestióndelosresiduos. 

25