Model de serveis socials bàsics de Catalunya

Els comitès d'ètica i els espais de reflexió ètica dels serveis socials .....47 .... desplegar una normativa reguladora que concreti els continguts mínims comuns de ...
2MB Größe 62 Downloads 122 vistas
col·lecció eines 22

Model de serveis socials bàsics de Catalunya

22

© Generalitat de Catalunya, 2015 Avís legal: Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor o autors i l’editor, i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es Aquesta proposta s’ha elaborat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, i ha comptat amb el treball complementari de validació dels serveis socials de Barcelona, Mataró, el Prat del Llobregat, Reus el Baix Llobregat, la Garrotxa, el Pla de l’Estany-Banyoles, Gironès-Salt i les àrees bàsiques de serveis socials de les Terres de l’Ebre.

Edita: Departament de Benestar Social i Família Secretaria d’Inclusió Social i de Promoció de l’Autonomia Personal Passeig del Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: octubre de 2015 Maquetació i gràfics: Eduard Bosch

Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Benestar Social i Família al nostre catàleg de publicacions: http://benestar.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/

Em plau presentar-vos el número 22 de la col·lecció “Eines” del Departament de Benestar Social i Família. Com el nom de la col·lecció indica, amb aquestes publicacions volem oferir instruments, guies de suport i orientació als professionals de l’àmbit social perquè puguin exercir la seva tasca amb nous recursos, noves competències i nous enfocaments. En aquesta ocasió plantegem una proposta oberta i ambiciosa d’actualització del Model de serveis socials bàsics de Catalunya. El Sistema català de serveis socials és el més descentralitzat de tots els que configuren els pilars del nostre estat del benestar, amb un pes molt important dels ens locals, diversitat de recursos, criteris i models organitzatius, així com un finançament complex que implica diverses administracions. En aquest treball volem establir els mínims necessaris per mantenir la qualitat i un nivell òptim dels serveis i les prestacions, especialment davant l’increment de la demanda els darrers anys, la consolidació de nous drets subjectius i les dificultats per reconfigurar aquests serveis socials bàsics. Cal redefinir conceptes, diferenciar funcions i determinar les tasques pròpies de cadascú per evitar distorsions en el bon funcionament del sistema. Catalunya necessita un model cohesionat, coordinat i equilibrat territorialment. Ens motiva el repte d’interconnectar més i millor els diferents serveis de protecció social, per tendir cada cop més cap a una atenció centrada en la persona, que tingui en compte totes les seves necessitats amb independència de l’Administració prestadora o la comarca de residència. També volem facilitar als agents del sector la planificació, l’organització i la gestió dels serveis. Aquesta és una tasca -planificar, cooperar amb els ens locals- que pertoca a la Generalitat i que no volem defugir en absolut. El número de la col·lecció “Eines” que teniu al davant esdevé el document marc d’una sèrie de publicacions que s’hi vinculen i que apareixeran a continuació per anar concretant el model de cadascun dels serveis socials bàsics que configuren el Sistema català de serveis socials. Gràcies a tots els que hi heu col·laborat d’una o altra manera, perquè aquest ha estat, és i serà un treball compartit. Neus Munté i Fernàndez Vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família

ÍNDEX Introducció. .........................................................................................................5 1 2 Aproximació metodològica al Model de serveis socials bàsics.........................8 2.1.......Estratègia...................................................................................................8 2.2......Les palanques de canvi: processos i recursos...............................................9 2.3......Estructura del Model..................................................................................9 Context 11 3 3.1. ....Marc normatiu.........................................................................................11 3.2. ....Sistema català de serveis socials...............................................................20 3.2.1. Introducció.......................................................................................20 3.2.2. Organització.....................................................................................22 3.2.3. Competències ...................................................................................22 3.2.4. Funcions...........................................................................................22 3.2.5. Coordinació i treball en xarxa...........................................................23 3.2.6. La Cartera de serveis socials..............................................................24 3.2.7. Els serveis socials bàsics....................................................................25 3.2.8. L’adaptació a la situació actual..........................................................25 4 Marc estratègic del Model de serveis socials bàsics: punt de partida...........27 4.1......Missió i visió............................................................................................27 4.2. ....Principis rectors del Model........................................................................27 4.3. ....Valors del Model de serveis socials bàsics..................................................28 4.4. ...Objectius estratègics.................................................................................29 4.5. ....Les bases del Model de serveis socials bàsics..............................................29 5 Aspectes clau i línies prioritàries.....................................................................30 6 Desenvolupament del Model de serveis socials..............................................31 6.1.......La persona com a eix vertebrador dels serveis socials bàsics......................31 6.1.1. Centralitat de la persona ..................................................................31 6.1.2. Transversalitat..................................................................................31 6.1.3. Propostes metodològiques.................................................................31 6.2......La potenciació del treball comunitari........................................................32 6.2.1. Introducció.......................................................................................32 6.2.2. La dimensió col·lectiva del treball comunitari....................................32 6.2.3. El treball comunitari en la intervenció individualitzada.....................33 6.3......Planificació, avaluació i qualitat...............................................................33 6.3.1. Introducció.......................................................................................33 6.3.2. Planificació........................................................................................34 6.3.3. Metodologia de planificació i avaluació.............................................34 6.3.4. Qualitat............................................................................................38 6.4......Finançament.............................................................................................39 6.4.1. Introducció.......................................................................................39 6.4.2. El contracte programa......................................................................40 6.4.3. El copagament..................................................................................40 6.5......Disseny organitzatiu dels serveis socials bàsics.........................................41 6.5.1. Organització.....................................................................................41 6.5.2. El rol dels serveis bàsics d’atenció social (SBAS).................................41 6.5.3. Recursos humans dels serveis socials bàsics.......................................42 6.6......Sistemes d’informació..............................................................................43 6.6.1. Introducció.......................................................................................43 6.6.2. Els sistema d’informació social..........................................................44 6.6.3. El projecte Hèrcules...........................................................................45 6.7......Gestió del coneixement i comunicació.......................................................46 6.8......L’ètica en els serveis socials bàsics.............................................................46 6.8.1. L’ètica dels professionals en l’àmbit dels serveis socials......................46 6.8.2. Els comitès d’ètica i els espais de reflexió ètica dels serveis socials......47

1 Introducció La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials suposa un pas endavant ja que garanteix el reconeixement del dret subjectiu universal als serveis socials, i es converteix així en el quart pilar de l’estat del benestar, juntament amb els drets a la sanitat, l’educació i les pensions. L’entrada en vigor de la Llei ha permès l’estructuració del Sistema català de serveis socials i dóna caràcter normatiu als instruments tècnics que han de regir el funcionament del Sistema, com la Cartera de serveis i el Pla estratègic, que inclou el Pla de qualitat. D’altra banda, la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials integra el Sistema català d’autonomia i atenció a la dependència, creat arran de la Llei d’àmbit estatal 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, dins el Sistema català de serveis socials. Catalunya es troba en un context d’increment de la demanda de serveis socials motivada en gran part per la situació de crisi econòmica del país, amb un elevat índex d’atur i un increment de les persones en risc d’exclusió social que coincideix amb un augment de les expectatives de la població respecte a la cobertura d’uns drets subjectius i amb la implementació de diferents lleis aprovades els darrers anys (promoció de la autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, drets i oportunitats en la infància i adolescència, dret de les dones a eradicar la violència masclista...) Les tensions que han viscut i viuen els serveis socials, i que estan provocant actualment un important esforç d’adaptació, obeeixen segurament a una doble causa: D’una banda, en part, l’important increment de la demanda.  D’altra banda, una sèrie de dificultats més profundes relacionades amb la configuració mateixa dels serveis socials bàsics o amb la tipologia dels mitjans disponibles. 

Aquesta segona causa, a la qual tradicionalment no s’ha prestat gaire atenció, té més a veure amb una inadequada definició del camp de treball dels serveis socials, com apunten cada vegada més sovint els experts en la matèria. Aquest fet crea dificultats de treball, tant al si dels serveis socials com en la coordinació i cooperació d’aquests amb altres àmbits. En aquest context, es fa ara més necessari que mai focalitzar l’acció sobre objectius estratègics, estratificar poblacions i dimensionar respostes segons els graus de necessitat, donant un paper més actiu a les persones usuàries dels serveis socials. La necessitat de delimitar l’espai dels serveis socials condueix a destacar-ne determinades funcions. Es consideren en aquest cas com a prioritàries les línies d’actuació següents: 

Atenció a les persones que tenen diferents nivells de dependència i que necessiten cures de llarga durada, actuacions de prevenció en aquest camp incloses.  Intervenció en l’àmbit de la infància i l’adolescència, especialment en les situacions en què es produeix un exercici inadequat o problemàtic de la funció parental i de la tutela o pàtria potestat.  Orientació i acompanyament de les persones amb dificultats especials d’integració social, per fer possible el seu procés de desenvolupament personal i d’integració en la vida comunitària. Altres tasques no serien tan pròpies dels serveis socials, tot i que es poden gestionar des d’aquest àmbit si es considera que faciliten altres accions que els incumbeixen (exemple: la garantia d’ingressos mínims). El problema és que el desenvolupament de tot tipus de tasques no acabi distorsionant les tasques pròpies dels serveis socials. En aquest sentit, és important saber separar amb claredat els conceptes i també saber diferenciar les funcions en la gestió. Per afrontar aquesta situació, Catalunya necessita un sistema de serveis socials cohesionat, coordinat, territorialment equilibrat i amb projecció comuna. Al mateix temps ha de facilitar als agents del sistema la planificació dels serveis, la seva organització i la seva gestió i també mostrar les eines i els mitjans fona-

ÍNDEX

col·lecció eines 22

5

mentals per donar una atenció de qualitat, centrada en la persona, que permeti compartir el coneixement i establir sinergies entre els agents. En definitiva, un model que consolidi el Sistema català de serveis socials, amb capacitat de donar una resposta eficient a les necessitats de la societat catalana d’acord amb les seves característiques territorials, i que se situï com a punt de referència en el sector. L’objectiu d’aquest treball és establir un marc ordenador, comú i comprensible que faciliti i orienti les prioritats que han d’abordar els agents que configuren el Sistema català de serveis socials. Per complir aquest objectiu, cal tenir en compte que el Sistema català de serveis socials és el més descentralitzat dels grans sistemes de benestar del nostre país (salut, educació, treball). La seva gestió i responsabilitat és compartida per diferents nivells de l’Administració: els ens locals tenen competència en els aspectes més immediats i propers de resposta a les necessitats socials de la ciutadania, i a la Generalitat de Catalunya li correspon la competència de planificació, registres, control i cooperació amb els ens locals. Aquesta situació dificulta l’aplicació als Serveis socials bàsics (o SSB) de formes d’organització, referents i metodologies provinents d’altres àmbits amb els quals hi ha una profunda relació, com ara l’educatiu o el sanitari. A l’heterogeneïtat de models organitzatius i criteris propis dels diferents ens locals, cal afegir-hi una diversitat de recursos, un sistema tècnic i de coneixement en construcció i un finançament complex a càrrec de diferents administracions. Com construir un model des de la descentralització? Des del consens i trobant un punt d’equilibri que tingui en compte les peculiaritats del Sistema de serveis socials. Establerts els mínims, cal avançar cap a una major concreció dels elements tècnics, especialment d’aquells que són sistèmics (per exemple, un protocol comú de diagnòstic social). El consens tècnic és bàsic per dotar el sistema d’autoritat científica, sobretot en l’actual context en què l’increment del volum i diversitat de les demandes de serveis està contribuint a visualitzar la necessitat de concentrar esforços en l’elaboració d’instruments i metodologies generals que puguin ser compartides per tots els professionals dels serveis socials bàsics, però que, alhora, puguin adaptar-se a les diferents realitats del territori. Per tant, no serà objecte d’aquest Model el desenvolupament tècnic d’eines i metodologies, perquè això ha de ser un repte compartit entre tots els agents que integren el Sistema, sinó l’establiment d’uns mínims que han de permetre als diferents ens locals comparar i analitzar la seva situació en relació amb uns estàndards prou amplis i flexibles, però alhora, concrets. En aquest sentit, s’ha de considerar aquest Model com un primer document que haurà de ser completat amb la publicació dels models dels diferents serveis considerats com a serveis socials bàsics i amb la proposta d’aquells desenvolupaments tecnicoprofessionals que tenen més incidència sistèmica. Així doncs, el text que es presenta no respon a cap treball de definició exhaustiva ni a cap disseny tancat i acabat, sinó que pretén establir uns mínims que orientin processos posteriors de desenvolupament i aprofundiment. D’altra banda, s’hi constata la necessitat d’interconnectar i enxarxar els diferents serveis de protecció social (serveis socials bàsics i especialitzats, serveis educatius, sanitaris, ocupacionals i d’habitatge, fonamentalment) per anar cap a una atenció centrada en la persona, que tingui en compte totes les seves necessitats a partir d’un enfocament holístic. Per elaborar aquest model s’ha partit de l’anàlisi de les experiències i les iniciatives dutes a terme a Catalunya, i de la valoració de les tendències europees en matèria de serveis socials. A més, hi han col·laborat professionals del sector que hi han aportat consideracions quant al procés de definició i d’elaboració. Finalment, cal tenir en compte que l’actual situació de crisi econòmica i, possiblement, de canvi de paradigma, ens situa en un escenari de replantejament dels models d’atenció, dels models organitzatius i de la Cartera de serveis socials. Cal, per tant, avançar sens dubte cap a més simplificació i flexibilitat, tot fugint de plantejaments compartimentats pel finançament o altres criteris. En aquest sentit, es proposa un Model de SSB que defineixi uns mínims necessaris per mantenir una qualitat i un nivell de serveis i prestacions. És un Model que implica la revisió dels models i instruments elaborats amb anterioritat a la crisi i l’adaptació a les noves problemàtiques, tot garantint la sostenibilitat del Sistema de serveis socials.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

6

El Model fixa uns mínims necessaris per dur a terme l’acció social, proposa criteris d’actuació, orienta i possibilita innovar i introduir canvis en profunditat en els desenvolupaments tecnicoprofessionals que hauran de complementar el mateix Model de SSB. D’altra banda, un cop aprovat el Model de SSB, caldrà desplegar una normativa reguladora que concreti els continguts mínims comuns de compliment obligat per a tots els SSB de Catalunya. Els continguts a regular per aquesta normativa són:  Drets

de les persones de prestació i d’accés als serveis  Organització dels equips de treball  Requeriments dels equipaments  Criteris

 Requisits

ÍNDEX

del sistema d’informació

col·lecció eines 22

7

2 Aproximació metodològica al Model de serveis socials bàsics El Model de serveis socials bàsics a Catalunya vol respondre a la realitat social dels diferents territoris. L’objectiu és consolidar un model de serveis socials capaç de donar una resposta eficient a les necessitats de la societat catalana, i especialment dels col·lectius més vulnerables; una resposta que millori el benestar i la qualitat de vida de la població i que sigui punt de referència per als professionals. El Model té en compte els diferents agents en el territori organitzats d’acord amb els principis de descentralització, desconcentració i eficiència, els quals permeten la consolidació d’uns serveis socials bàsics pròxims als ciutadans, eficaços i capaços de fer la seva tasca d’acord amb els principis de qualitat, equitat i accessibilitat. L’aproximació metodològica que s’ha seguit per a la construcció del Model es basa en la formulació del marc estratègic del nou model i de les palanques de canvi que han de permetre arribar a la formulació estratègica definida. Aquestes palanques de canvi s’estructuren en processos clau i recursos del sistema. Aproximació metodològica global del Model de serveis socials bàsics de Catalunya

Palanques de canvi

Estratègia

Missió

Processos

Cartera de serveis

Recursos

Finançament

Visió Model d’intervenció

Principis rectors

Criteris de qualitat i avaluació

Sistemes d’informació

Objectius estratègics

Valors

Planificació

Equipaments

Bases del Model Disseny organitzatiu

Gestió de coneixement i comunicació

2.1. Estratègia El punt de partida del marc estratègic és l’anàlisi prèvia de la situació actual de l’estat dels serveis socials a Catalunya, recollida al Model dels SSB en el document Bases del Model. Aquest document va ser elaborat després d’un procés de reflexió en el qual van participar 170 professionals del sector, procedents de tot el territori, tant dels ens locals (municipis, consells comarcals i diputacions) com del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, món acadèmic, col·legis i associacions professionals, organitzacions sindicals, Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya, així com experts del món de les ciències socials i d’altres entitats d’iniciativa social. Partint del marc estratègic que ens donava la Llei de serveis socials i el Pla estratègic i Pla de qualitat, les Bases del Model han permès definir els principis rectors, els valors, objectius estratègics i els àmbits de millora del Model.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

8

2.2. Les palanques de canvi: processos i recursos Les palanques de canvi que s’han d’activar i desenvolupar per permetre l’assoliment de la visió estratègica del model s’estructuren fonamentalment en els processos i recursos propis de tot sistema de serveis socials. S’identifiquen com a processos clau:  Definició

de la Cartera de serveis socials  Model d’intervenció, fonamentalment del servei bàsic d’atenció social, però també de la resta de serveis que configuren els serveis socials bàsics  Criteris de qualitat i avaluació  Instruments de planificació, criteris per al disseny organitzatiu Quant als recursos, destaquen:  Finançament

del sistema sistemes d’informació  Els equipaments  Comunicació i gestió del coneixement  Els

2.3. Estructura del Model L’estructura que es proposa combina una visió global del Model (document present) i una visió de detall de cadascun dels serveis en què s’estructuren els serveis socials bàsics segons la Cartera de serveis socials (a desenvolupar). El Model descriu de manera global i transversal aquells aspectes que són comuns als diferents serveis com la planificació, avaluació i qualitat, els sistemes d’informació i/o aspectes de comunicació, gestió del coneixement i innovació. Hi ha altres processos i recursos (prestacions i serveis) que seran específics per a cadascun dels serveis que integren els serveis socials bàsics i que es modelitzaran individualment. Així, quedaria encara pendent de fer el desenvolupament específic de cadascun dels serveis socials bàsics previstos a la Cartera de serveis socials, així com la revisió d’aquesta per tal d’adequar-la a les necessitats actuals i garantir-ne la sostenibilitat. Aquestes tasques han de començar a partir de la posada en marxa d’aquest Model i es prioritzaran els serveis que més incidència tenen en la població, com ara el servei d’atenció domiciliària. Menció a banda mereix el Servei bàsic d’atenció social que, per la seva importància i el seu caràcter estructural, s’ha desenvolupat en paral·lel a aquest Model general. Per a cadascun dels serveis que integren els serveis socials bàsics, es definirà: el model d’atenció, el disseny organitzatiu, els equipaments, el sistema d’informació, i finançament. Aquests serveis són:

1 Serveis bàsics d’atenció social 2 Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i joves 3 Serveis d’atenció domiciliària 4 Serveis residencials d’estada limitada 5 Servei de menjador social 6 Servei d’assessorament tècnic als SSB 7 Servei de distribució d’aliments 8 Altres serveis que es puguin desenvolupar a la Cartera de serveis

Amb referència a aquesta relació, cal puntualitzar que el servei de distribució d’aliments, s’ha creat mitjançant la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives. D’altra banda, més enllà del debat sobre si es pot considerar un servei social pròpiament dit o és més una actuació pal·liativa de situacions de necessitat, l’actual context socioeconòmic i la recent creació del Fons europeu d’ajut a les persones més desfavorides (FEAD) fan necessari establir i sistematitzar les condicions materials i funcionals de prestació d’aquest servei, que ha d’actuar en tots els casos en coordinació amb els serveis bàsics d’atenció social (o SBAS).

ÍNDEX

col·lecció eines 22

9

Aproximació metodològica del detall de cadascun dels subserveis dels serveis socials bàsics Estratègia Estratègia

Processos Planificació avaluació disseny

Disseny organitzatiu

Recursos Model d’intervenció

Sistema d’informació

Gestió del coneixement i comunicació

Finançament

Serveis socials bàsics

1. Servei bàsic d’atenció social 2. Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial 3. Serveis d’atenció domiciliària 4. Servei de menjador social 5. Serveis residencials d’estada limitada 6. Altres serveis que es puguin desenvolupar a la Cartera de serveis

Aquest document abordarà les qüestions del Model des d’una perspectiva global, a partir del marc estratègic definit a les bases del Model i de les principals línies d’actuació en les palanques de canvi (processos i recursos) que impacten de manera global a tots els subserveis. El document present pren com a referència la Cartera de serveis socials vigent. El Model de serveis socials bàsics, un cop definit el seu marc global en aquest document, s’anirà detallant fins a completar tots els serveis que l’integren, seguint la mateixa metodologia descrita. No forma part del Model la descripció o el desenvolupament de les eines tècniques necessàries per a la correcta pràctica professional (com ara escales de valoració, models de documents o criteris d’intervenció). Tampoc no forma part del Model la descripció o l’anàlisi de les prestacions, ja siguin o no de caràcter econòmic, que el sistema de serveis socials posa a l’abast dels SSB per atendre les diferents situacions de necessitat. En qualsevol cas, el Departament de Benestar Social i Família col·laborarà amb els SSB quant a la difusió, transparència i posada en marxa dels desenvolupaments tecnicoprofessionals.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

10

3 Context 3.1. Marc normatiu El desenvolupament normatiu dels serveis socials a Catalunya s’inicia amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979, que en l’article 9.25 atribuïa a la Generalitat la competència exclusiva en matèria “d’assistència social”, la qual cosa va induir el traspàs dels serveis de l’Estat en matèria de sanitat i serveis socials mitjançant el Reial Decret 1949/1980, del 31 de juliol. Amb l’objectiu de desenvolupar el Sistema català de serveis socials, el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses lleis, algunes de les quals, com la Llei 26/1985, de 27 de setembre, de serveis socials o la Llei 4/1994, d’administració institucional, descentralització, desconcentració i coordinació del Sistema català de serveis socials, ja han estat derogades per altres lleis posteriors. A continuació es presenta la normativa actual en matèria de serveis socials bàsics, de les principals lleis i dels articles que afecten els serveis socials bàsics per ordre cronològic. Declaració universal dels drets humans, del 10 de desembre de 1948 Es proclama aquesta Declaració universal de drets humans com l’ideal comú a aconseguir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció. La salut i el benestar Article 25 Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. Carta social europea, del 18 d’octubre de 1961 Amb la signatura d’aquest document, els governs membres del Consell d’Europa, es comprometen a desplegar en comú tots els esforços possibles per millorar el nivell de vida i promoure el benestar de totes les categories de les seves poblacions, tant rurals com urbanes, per mitjà d’institucions i activitats apropiades. Dret als beneficis dels serveis socials Article 14 Per garantir l’exercici efectiu del dret a beneficiar-se dels serveis socials, les parts contractants es comprometen: 1. A fomentar o organitzar serveis que, utilitzant els mètodes d’un servei social, contribueixin al benestar i al desenvolupament dels individus i dels grups en la comunitat, així com a la seva adaptació al mitjà o entorn social. 2. A estimular la participació dels individus i de les organitzacions benèfiques o d’una altra classe en la creació i manteniment de tals serveis. Constitució espanyola, del 27 de desembre de 1978 La Constitució espanyola configura un estat de dret democràtic, social i autonòmic (art. 1 i 2). Pel que fa als serveis socials, cal destacar especialment el caràcter social, que representa una assumpció de responsabilitats col· lectives davant determinades necessitats dels ciutadans i el reconeixement de l’autonomia de les nacionalitats i regions que implicava una descentralització del poder. Protecció de la infància Article 39 Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família i integral dels fills. Els infants gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

11

Atenció als disminuïts físics, sensorials i psíquics Article 49 Duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en el gaudi dels drets que s’atorguen a tots els ciutadans. Atenció a la tercera edat Article 50 Garantiran la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament. Amb independència de les obligacions familiars, també en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura i lleure. Desplegament dels drets socials Articles 147-150 Aquests drets socials per tenir vida necessiten, doncs, lleis de desplegament i mesures de política social, incloent-hi el finançament, que els omplin de contingut, ja siguin a escala estatal o autonòmica, segons correspongui en aplicació dels criteris de repartiment competencial. Organització territorial Article 137 L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius. Articles 141, 143 i 144 Així mateix, preveu la possibilitat de crear agrupacions de municipis diferents de la província. Article 140 Es reconeix la garantia de l’autonomia dels municipis. Article 148 apartat 1.20.e Les comunitats autònomes podran assumir de forma exclusiva competències en matèria d’assistència social. Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local Llei que estableix per primera vegada en la legislació espanyola una clara obligació legal local en matèria de serveis socials en termes de prestació de serveis socials, promoció i reinserció social. Prestació de serveis socials Article 25 El municipi exercirà en qualsevol cas, les competències en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, en prestació de serveis socials i reinserció social. Article 26 A part dels serveis que tots els municipis hagin de prestar per si sols o de forma associada, els municipis amb una població superior als vint mil habitants hauran de prestar els serveis socials. Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya Aquest decret fa un pas endavant respecte a la Llei 8/1987, del 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, en la qual es vol recollir en un text actualitzat totes les modificacions produïdes perquè d’aquesta manera, pugui continuar prestant un servei adient als electes, als tècnics i als professionals del món local i als ciutadans. En el marc dels serveis socials determina les competències dels ens locals i les formes d’agrupació possibles per a la prestació dels serveis. Desplegament dels drets socials Article 66 1. El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. 2. Els ens locals tenen competències en els àmbits de la participació ciutadana, de l’autoorganització, de la identitat i la representació locals, de la sostenibilitat ambiental i la gestió territorial, de la cohesió social, de les infraestructures de mobilitat, de la connectivitat, de la tecnologia de la informació i de la comunicació, dels abastaments energètics i de la gestió de recursos econòmics, amb l’abast que fixen aquesta Llei i la legislació sectorial respectiva. 3. El municipi té competències pròpies en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció social.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

12

Organització territorial Article 67 Els municipis, independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents: Als municipis amb una població superior als vint mil habitants, a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis i instal·lacions esportives d’ús públic. En matèria de protecció civil, han d’elaborar els plans bàsics d’emergència municipal i els plans d’actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d’incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris. Estatut d’Autonomia de Catalunya L’Estatut d’Autonomia de 2006 s’elabora per tal d’adaptar l’autogovern de Catalunya al context del segle XXI i respondre a les realitats i necessitats socials respecte a l’Estatut anterior de 1979. Drets i deures dels ciutadans Capítol I Article 15 El dret de les persones a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. Article 16 El dret a les famílies a rebre prestacions socials i ajuts públics per atendre les càrregues familiars. Article 17 El dret dels menors a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 18 El dret de les persones grans a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Article 19 El dret de les dones al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. I participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Drets en l’àmbit dels serveis socials Article 24 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. Principis rectors Capítol V Article 42 1. Promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 3. Vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

13

Organització del Govern Article 83 Respecte a l’organització del govern i les competències de la Generalitat s’estableix que Catalunya s’organitza territorialment en municipis i vegueries. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Competències locals Article 84.2.m Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre la regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. Competències de la Generalitat Article 166 Serveis socials La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. Menors La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. Promoció de les famílies i de la infància Desenvolupament de les mesures de protecció social i llur execució. Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, del 13 de desembre de 2006 La Convenció es va concebre com un instrument de drets humans amb una dimensió explícita de desenvolupament social. S’hi adopta una àmplia classificació de les persones amb discapacitat i es reafirma que totes les persones amb tots els tipus de discapacitat han de poder gaudir de tots els drets humans i llibertats fonamentals. S’aclareix i precisa com s’apliquen a les persones amb discapacitat totes les categories de drets i s’indiquen les esferes en les quals és necessari introduir adaptacions perquè les persones amb discapacitat puguin exercir en forma efectiva els seus drets i les esferes en les quals s’han vulnerat aquests drets i en les quals ha de reforçar-se la protecció dels drets. Habilitació i rehabilitació Article 26 Les persones amb discapacitat tenen dret a ser independents, a la inclusió social i a participar en la societat. Per garantir aquest dret els Estats es comprometen a:  Organitzar i oferir serveis de salut, treball, educació i serveis socials a les persones amb discapacitat.  Promoure la formació contínua dels i les professionals que realitzin aquests serveis.  Promoure els mitjans tecnològics adients per a la inclusió social de les persones amb discapacitat. Llei 12/2007 de serveis socials La Llei de serveis socials de l’11 d’octubre de 2007 regula i ordena el sistema de serveis socials amb la finalitat de garantir-hi l’accés universal. En la Llei s’estableix un conjunt de drets garantits per a tota la ciutadania en matèria de benestar social i genera, per tant, un conjunt d’obligacions per a les administracions públiques encarregades de prestar els serveis vinculats amb l’exercici d’aquesta garantia de drets. Estructura dels serveis socials Article 15 El sistema públic de serveis socials s’organitza en forma de xarxa per treballar en coordinació, en col·laboració i amb el diàleg entre tots els actors que intervenen en el procés d’atenció a les persones, i s’estructura en serveis socials bàsics i en serveis socials especialitzats. La Xarxa de serveis socials d’atenció pública és integrada pel conjunt de serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per gestionar les prestacions incloses en aquesta Llei o en la Cartera de serveis socials.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

14

Definició dels serveis socials bàsics Article 16 Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social. Els serveis socials bàsics s’organitzen territorialment i estan dotats d’un equip multidisciplinari que ha de fomentar el treball i la metodologia interdisciplinaris, integrat pel personal professional necessari per al compliment de llurs funcions, amb l’estructura directiva i de suport tècnic i administratiu que s’estableixi per reglament. Els serveis socials bàsics inclouen els equips bàsics, els serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Els serveis socials bàsics tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per a fomentar l’autonomia de les persones perquè visquin dignament, atenent les diferents situacions de necessitat en què es troben o que es puguin presentar. Els serveis socials bàsics han de donar respostes en l’àmbit propi de la convivència i la relació dels destinataris dels serveis. Funcions Article 17 a) Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària. b) Oferir informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als drets i els recursos socials. c) Valorar i fer diagnòstics social, socioeducatiu i sociolaboral. d) Proposar, establir i revisar el programa individual d’atenció a la dependència. e) Revisar el programa individual d’atenció a la dependència i de promoció de l’autonomia personal quan correspongui. f) Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l’avaluació. g) Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social. h) Impulsar projectes comunitaris i programes transversals. i) Prestar serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència. j) Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. k) Orientar l’accés als serveis socials especialitzats, especialment els d’atenció diürna, tecno lògica i residencial. l) Promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa. m) Gestionar prestacions d’urgència social n) Aplicar protocols de prevenció i d’atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables. o) Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques d’àmbit municipal i comarcal i les altres que li siguin atribuïdes. p) Coordinar-se amb els serveis especialitzats, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats del món associatiu i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials. q) Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials. Competències municipals Article 31 Corresponen als municipis les competències següents: a) Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial. b) Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. c) Elaborar plans d’actuació local en matèria de serveis socials i participar, si escau, en el pla d’actuació de l’àrea bàsica corresponent. d) Establir els centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials bàsics. e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics. f) Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l’Administració de la Generalitat i l’ens local supramunicipal corresponent, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. g) Col·laborar amb l’Administració de la Generalitat en l’exercici de les funcions d’inspecció i control en matèria de serveis socials. h) Exercir les funcions que li delegui l’Administració de la Generalitat. i) Participar en l’elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials. j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals. k) Les que els atribueixen les lleis. Les comarques supleixen els municipis de menys de vint mil habitants en la titularitat de les competències pròpies dels serveis socials bàsics que aquests municipis no estiguin en condicions d’assumir directament o mancomunadament.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

15

Àrea bàsica de serveis socials (ABSS) Article 34 Les àrees bàsiques de serveis socials són la unitat primària de l’atenció social als efectes de la prestació dels serveis socials bàsics. L’àrea bàsica de serveis socials s’organitza sobre una població mínima de vint mil habitants, prenent com a base el municipi. L’àrea bàsica de serveis socials ha d’agrupar els municipis de menys de vint mil habitants. En aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l’ens associatiu creat especialment amb aquesta finalitat. Els municipis de més de vint mil habitants poden tenir més d’una àrea bàsica de serveis socials, en funció del nombre d’habitants i de les necessitats socials. Consells municipals de serveis socials Article 54 Els ajuntaments que estiguin legalment obligats a prestar serveis socials han de constituir un consell municipal de serveis socials. Els consells municipals de serveis socials són òrgans col·legiats de participació comunitària per a l’assessorament i la consulta en matèria de serveis socials en els municipis. Els ajuntaments dels municipis que estiguin organitzats en districtes o entitats municipals descentralitzades poden crear consells de serveis socials en aquests àmbits. La determinació de la composició i el règim de funcionament dels consells municipals de serveis socials i, si escau, dels de districte o dels d’entitat municipal descentralitzada és competència del municipi. En els consells municipals de serveis socials i, si escau, en els de districte i en els d’entitat municipal descentralitzada, hi ha d’haver representants dels ens locals, dels usuaris, de les entitats representatives dels interessos ciutadans, empresarials, sindicals i professionals, de les dones i de les entitats d’iniciativa social de llur àmbit territorial. Finançament Article 62 Els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat comparteixen el finançament dels serveis socials bàsics, incloent-hi els equips de serveis socials, els programes i projectes, el servei d’ajuda a domicili i els altres serveis que es determinin com a bàsics. Sens perjudici que els serveis socials bàsics han de tendir a la universalitat i la gratuïtat, l’usuari o usuària pot haver de copagar el finançament de la teleassistència i dels serveis d’ajuda a domicili. L’aportació de la Generalitat als serveis socials bàsics s’ha de fixar en els seus pressupostos, d’acord amb el que estableixin el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials, i s’ha de pagar mitjançant un conveni quadriennal amb la corporació local titular de l’àrea bàsica de serveis socials. Aquesta aportació no pot ésser inferior, en cap cas, al 66 % del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència que el Pla i la Cartera estableixen per a l’àmbit territorial de cada àrea bàsica de serveis socials. El finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del manteniment del sistema d’informació, del suport administratiu i de les prestacions econòmiques d’urgència social és a càrrec de l’ens local gestor de l’àrea bàsica de serveis socials. Si al final de l’exercici anual la ràtio de personal dels equips o el volum de l’activitat dels diferents serveis, programes i projectes no arriba al mínim que estableix el conveni, l’import corresponent s’ha de deduir del següent pagament de la Generalitat i s’han d’adoptar les mesures necessàries per a la prestació del servei públic. Així mateix, la Generalitat ha d’incloure uns suplements en els seus pagaments si els ajuts econòmics per a emergències socials que atorga l’ens local ho justifiquen. El qual estableix que aquest apartat s’ha de complir respectant els termes del conveni quadriennal entre ambdues administracions. L’ens local titular de l’àrea bàsica de serveis socials pot decidir el sistema de provisió de serveis, per a l’ajuda a domicili i la teleassistència, d’acord amb les formes de prestació que s’estableixin per reglament. Desplegament de la Llei de serveis socials L’entrada en vigor de la Llei, ha permès l’estructuració del Sistema català de serveis socials i dóna caràcter normatiu als instruments tècnics que han de regir el funcionament del sistema: la Cartera de serveis, el Pla estratègic, el Pla de qualitat. D’acord amb el mandat de la Llei 12/2007, el Pla estratègic que inclou el Pla de qualitat de serveis socials de Catalunya així com un document amb el desplegament territorial d’ambdós plans. Cartera de serveis socials aprovada pel Decret 142/2010, d’11 d’octubre, que modifica la primera Cartera de serveis socials 2008-2009, aprovada pel Decret 151/2008, de 29 de juliol És un catàleg classificat dels serveis i prestacions socials (econòmiques i tecnològiques) del Sistema català de serveis socials. En la Cartera s’identifiquen: 1.1 Serveis socials bàsics 1.1.1 Servei bàsic d’atenció social 1.1.2 Serveis d’atenció domiciliària 1.1.2.1 Servei d’ajuda a domicili 1.1.2.2 Servei de les tecnologies de suport i cura 1.1.3 Serveis residencials d’estada limitada 1.1.3.1 Servei d’acolliment residencial d’urgència 1.1.3.2 Servei de residència temporal per a persones adultes en situació d’exclusió social 1.1.4 Servei de menjador social 1.1.5 Servei d’assessorament tècnic d’atenció social 1.1.6 Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents 1.1.6.1 Servei de centre obert 1.1.7 Serveis de suport als serveis socials bàsics

ÍNDEX

col·lecció eines 22

16

Pla estratègic dels serveis socials de Catalunya 2010-2013, aprovat el dia 3 d’agost de 2010 per Acord de Govern i prèviament ratificat per la Comissió de Benestar Social del Parlament de Catalunya, per unanimitat És, tal com s’estableix en l’article 37 de la Llei de serveis socials, l’instrument per a l’ordenació de “les mesures, els recursos i les accions necessaris per a assolir els objectius de la política de serveis socials”. Així mateix, estableix que ha de contenir l’anàlisi de les necessitats i de la demanda social de prestacions així com una avaluació de la situació de partida de l’oferta de serveis socials. El Pla estratègic de serveis socials és l’eina que ha de facilitar el desenvolupament i l’avaluació del Sistema català de serveis socials i concreta el reconeixement del dret als serveis socials de totes les persones d’acord amb la voluntat que expressa la Llei de serveis socials: igualtat en l’accés, defensa de la igualtat d’oportunitats, foment de la solidaritat, atenció prioritària a les persones que viuen situacions de necessitat social, garantir la llibertat, la dignitat i el benestar de les persones. El Pla estratègic de serveis socials de Catalunya 2010-2013 (PESSC), s’estructura entorn a 5 eixos estratègics, que es desenvolupen mitjançant línies d’actuació. El procés d’elaboració del Model de serveis socials bàsics de Catalunya queda recollit a l’eix 3 d’aquest Pla estratègic, “La vertebració del sistema i el treball en xarxa”. Xarxa de serveis socials d’atenció pública (XSSAP): mecanisme executor del sistema públic. Està composta pel conjunt de serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per gestionar les prestacions incloses a la Cartera de serveis socials. Mecanismes d’interrelació: sistemes d’acreditació per a la prestació privada de serveis de titularitat pública i relacions de col· laboració per a l’impuls de projectes de l’àmbit social, per part d’entitats d’iniciativa social, especialment les de foment del voluntariat. Sistema d’informació social (SIS): tots els agents han d’aportar i compartir informació mitjançant el SIS, per tal de garantir la disponibilitat d’informació relativa a les prestacions i a la Cartera, i poder gestionar, planificar i avaluar. Contracte programa (CP): eina de relació i col·laboració interadministrativa entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals. Serveis socials bàsics (SSB): inclouen les prestacions de servei recollides a la Cartera de serveis socials com a serveis socials bàsics, la prestació econòmica d’urgència social i també el desenvolupament de projectes comunitaris i preventius amb l’objectiu d’atendre les necessitats socials latents en els seus territoris. Àrees bàsiques de serveis socials (ABSS): són l’estructura d’accés universal amb capacitat per atendre totes les persones. Es configuren com un element clau per assolir la missió i la visió del Sistema. Les ABSS disposen d’equips polivalents i multidisciplinaris que inclouen perfils directius, tècnics, auxiliars i de suport administratiu que s’organitzen a l’entorn d’una estructura jeràrquica i funcional que formalitza els processos de decisió, distribueix els àmbits de treball, i facilita la coordinació i la comunicació internes. Les principals funcions a desenvolupar són: informació, primera acollida, diagnòstic de les necessitats, tractament social, educatiu i de la dependència, derivació, seguiment i accions preventives i comunitàries i atenció a urgències. També identifica, les relacions internes de la ABSS, amb els agents del Sistema i altres sistemes de benestar. Pla de qualitat dels serveis socials de Catalunya 2010 - 2013 El Pla de qualitat és l’instrument bàsic per assegurar el desenvolupament i aplicació dels criteris de qualitat identificat per la Llei i forma part del Pla estratègic de serveis socials de Catalunya (PESSC). El Pla de qualitat estableix un marc conceptual que fixa una definició de la qualitat des de tres perspectives:  La qualitat de servei definida com a valoració que les persones destinatàries d’un servei fan del grau de satisfacció obtingut en relació amb les seves necessitats i expectatives; per tant es requereix informació sistemàtica sobre aquestes necessitats i expectatives i millorar els processos de treball, i simplificar i/o agilitzar els procediments. En aquest punt es defineixen accions claus per: avaluar la satisfacció de les persones usuàries, promoure la transparència de la Xarxa de serveis socials d’atenció pública (XSSAP) i dissenyar un eina per copsar les necessitats socials de Catalunya.  La qualitat tècnica fa referència a l’adequada utilització dels avenços científics en la prestació dels serveis. En aquest sentit, per millorar la qualitat tècnica del Sistema català de serveis socials s’identifica la necessitat d’establir estàndards de qualitat per a les prestacions de la Cartera de serveis socials i desenvolupar sistemes d’avaluació i validació dels nivells de qualitat en la prestació de serveis socials i disposar d’elements per a la identificació i difusió de bones pràctiques i la gestió del coneixement generat en el Sistema.  La qualitat en la gestió es defineix com l’aplicació d’elements que permetin aconseguir uns bons resultats de manera sostinguda i sostenible en el temps. Com a elements claus d’aquest punt hi ha: promoure el rol de lideratge entre les persones amb responsabilitat en els diferents nivells de la XSSAP, augmentar els serveis de la XSSAP que utilitzin metodologies de gestió reconegudes en els models de qualitat i excel·lència, i disposar d’informes periòdics de la seva gestió. El Pla de qualitat forma part del PESSC que, per respondre a la seva estructura, es complementa amb els eixos següents: La qualitat en l’ocupació que consisteix a facilitar que els professionals disposin d’eines per millorar la seva pràctica, com per exemple, plans de formació específics. La qualitat en la millora contínua que implica el desenvolupament de sistemàtiques orientades a l’aprenentatge, la innovació i la millora en la gestió i prestació dels serveis.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

17

Normatives sectorials S’han desenvolupat altres lleis sectorials que contribueixen al desenvolupament dels serveis socials bàsics, ja que determinen certes obligacions per part dels professionals de serveis socials. Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista Llei per la qual s’estableixen els mecanismes per contribuir a l’eradicació de la violència masclista que pateixen les dones i per reconèixer i impulsar garanties del respecte al dret bàsic de viure sense cap manifestació de violència masclista a fi i efecte de fer efectius llurs drets i construir un entorn que permeti assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat de les dones. Article 11. Obligació d’intervenció i de comunicació Totes les persones professionals, especialment les professionals de la salut, dels serveis socials i de l’educació, han d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement d’una situació de risc o d’una evidència fonamentada de violència masclista, d’acord amb els protocols específics i en coordinació amb els serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral. Article 33.2.e) L’informe dels serveis públics amb capacitat d’identificació de les situacions de violència masclista. Es reconeix aquesta capacitat als serveis socials d’atenció primària, als serveis d’acolliment i recuperació, als serveis d’intervenció especialitzada i a les unitats especialitzades dins les forces i cossos de seguretat. Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència Llei en la qual es desplega l’article 17 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que reconeix el dret de totes les persones menors d’edat a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. En la Llei, tal com s’estableix en el títol V Es configura un sistema descentralitzat de protecció, que es fonamenta en la distinció entre les situacions de desemparament i les de risc, mantenint la competència de la Generalitat quan es tracta d’infants o adolescents desemparats i atribuint-la als ens locals si afecta infants o adolescents en situació de risc. De manera que s’atribueix als serveis socials bàsics l’atenció de les situacions de risc i als serveis especialitzats (SEAIA) solament els casos de desemparament. Llei 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència Llei estatal que recull els principis que la inspiren, els drets i les obligacions de les persones en situació de dependència, i els titulars d’aquests drets. - Configura el Sistema d’atenció a la dependència, la col·laboració i participació de totes les administracions públiques en l’exercici de les seves competències. - Regula les prestacions del Sistema i el catàleg de serveis, els graus de dependència, els criteris bàsics per valorar-los, així com el procediment de reconeixement del dret a les prestacions. - Regula les mesures per assegurar la qualitat i l’eficàcia del Sistema, amb especial atenció a la formació i qualificació de professionals i cuidadors. - Regula les normes sobre infraccions i sancions vinculades a les condicions bàsiques de garantia dels drets dels ciutadans en situació de dependència. Normatives relacionades Decret 27/2003, del 21 de gener, de l’atenció social primària Aquest decret regula mitjançant una norma l’atenció social primària, en concret l’article 16 diu: “els SSB tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu, per a fomentar, l’autonomia de les persones perquè visquin dignament, atenent les diferents situacions de necessitat en què es troben o que se’ls puguin presentar”. A l’article 31, entre diferents competències territorials, s’estableix la d’estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial. També marca una sèrie d’objectius com ara: definir el model d’atenció primària i establir l’escenari de mínims, garantir l’equitat, la qualitat i l’equilibri territorial, que sigui un model prou ampli per permetre donar resposta a les noves realitats socials, i sobretot, que resulti una eina útil per a tots els agents que hi intervenen (les entitats, les diferents administracions, els professionals i les persones). L’Annex 1 determina l’índex de la tipologia dels serveis socials d’atenció primària del Sistema català de serveis socials, i l’Annex 2, els criteris d’accés als serveis socials d’atenció primària.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

18

Reial decret llei 20/2012, del 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i el foment de la competitivitat (modificació de la Llei 39/2006) Les modificacions en el Sistema d’autonomia personal i atenció a la dependència són: 1. Simplificació dels graus de dependència, dels sis nivells existents, en romanen tres, endarrerint fins a l’any 2015 la incorporació de nous usuaris de Grau 1, amb l’objectiu d’agilitar els graus 2 i 3. 2. Modificació del calendari d’aplicació de la Llei de dependència. 3. Adaptació dels criteris per determinar les intensitats que van a la baixa de protecció del servei d’ajuda a domicili, i es flexibilitzen. 4. Assistent personal a tots els graus de dependència. 5. Eliminació de totes les compatibilitats entre prestacions i serveis, a excepció de la teleassistència, deixant oberta la possibilitat a les comunitats autònomes d’incorporar-hi compatibilitats, però a càrrec del seu pressupost. 6. Rebaixa en les prestacions econòmiques dels cuidadors familiars, per supressió del conveni especial dels cuidadors no professionals. 7. Restriccions en els pagaments retroactius, l’ajornament passa de 5 a 8 anys. 8. Modificació en el dret d’accés a les prestacions. Reial decret legislatiu 1/2013, del 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social Aquest Reial decret integra en un únic text la legislació anterior que regulava diferents aspectes relacionats amb els drets i la inclusió social de les persones amb discapacitat: - La Llei 13/1982, del 7 d’abril, d’integració social de les persones amb discapacitat. - La Llei 51/2003, del 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. - La Llei 49/2007, del 26 de desembre, per la qual s’estableix el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Novetats pendents de desplegament En els darrers mesos s’han publicat algunes disposicions que poden modificar el marc d’actuació dels SSB, però encara no s’han desplegat en la seva totalitat. Les més importants són les que s’assenyalen a continuació. Llei 27/2013, del 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de les administracions locals Llei per la qual s’estableixen diversos criteris d’organització, finançament i assumpció de competències de les administracions locals i que modifica la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora del règim local. Afecta, entre d’altres, les competències locals en matèria de serveis socials i el seu sistema de finançament. Està recorreguda davant del Tribunal Constitucional. Acord de Govern 28/2014, del 25 de febrer, pel qual es crea el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) Aquest Pla aposta per un model assistencial centrat en les persones, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC); per la necessitat, entre altres, de compartir dades; la modificació de l’estructura dels Òrgans de Govern, i hi identifica també clarament l’àmbit d’intervenció i tots els agents implicats (departaments i ens locals).

ÍNDEX

col·lecció eines 22

19

3.2. Sistema català de serveis socials 3.2.1. Introducció La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, situa el Sistema català de serveis socials dins el conjunt de l’estat del benestar: “Els serveis socials són un dels sistemes de l’estat del benestar, conjuntament amb la seguretat social, el sistema de salut, el sistema d’educació, les polítiques per a l’ocupació, les polítiques d’habitatge i altres actuacions públiques” (Preàmbul, III). El Sistema de serveis socials, segons l’article 2 de la Llei 12/2007, l’integren el conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada acreditats i concertats per l’Administració. Tots aquests serveis configuren la Xarxa de serveis socials d’atenció pública (XSSAP), segons l’art. 2 de la Llei 12/2007, de serveis socials. Els serveis socials són el conjunt d’intervencions públiques que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de la seva autonomia personal, i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones. (Preàmbul III de la Llei 12/2007 de serveis socials). La seva actuació haurà de ser integral i integrada, centrada en les necessitats de les persones i famílies. Els serveis socials es diferencien en dos tipus: 

Els serveis socials bàsics de primer nivell, porta d’entrada al Sistema i accessibles per a tota la ciutadania.



Els serveis socials especialitzats que donen resposta a situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica o determinats recursos.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

20

Font: elaboració pròpia a partir del gràfic de relacions internes i externes de la XSSAP, PESSC.

La Xarxa de serveis socials d’atenció pública (XSSAP) està integrada pel conjunt de serveis i centres de serveis socials de Catalunya acreditats per la Generalitat per gestionar les prestacions incloses a la Cartera de serveis socials. Els serveis socials poden ser prestats per entitats públiques o privades d’iniciativa social o mercantil: 

Els serveis socials de titularitat pública garanteixen l’existència i el desenvolupament de les accions bàsiques i l’equitat territorial que contribueixen a la justícia i al benestar social.



Els serveis socials de titularitat privada participen en l’acció social mitjançant l’acompliment d’activitats i prestacions dels serveis socials, sota la inspecció, el control i el registre de la Generalitat de Catalunya.

 Les

entitats d’iniciativa privada podran formar part de la Xarxa de serveis socials d’atenció pública, si prèviament han obtingut la corresponent acreditació i han establert un conveni de col·laboració en matèria de serveis socials amb l’Administració competent.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

21

3.2.2. Organització Els serveis socials, segons l’article 33 de la Llei 12/2007, s’organitzen territorialment d’acord amb els principis de descentralització, desconcentració, proximitat als ciutadans, eficàcia i eficiència en la satisfacció de les necessitats socials, equilibri i homogeneïtat territorial, accessibilitat a la informació i als serveis socials, coordinació i treball en xarxes. Segons l’article 34, els serveis socials bàsics s’agrupen en àrees bàsiques de serveis socials (ABSS):  Les

ABSS són la unitat primària de l’atenció social als efectes de la prestació dels serveis socials bàsics.



Les ABSS s’organitzen sobre una població mínima de vint mil habitants, prenent com a base el municipi.



L’àrea bàsica de serveis socials ha d’agrupar els municipis de menys de vint mil habitants. En aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l’ens associatiu creat especialment per a aquesta finalitat. Així, la comarca supleix, d’acord amb la normativa vigent, els municipis de menys de 20.000 habitants. El Model català de SSB aposta per agrupar la prestació dels SSB dels municipis de menys de 20.000 habitants per tal de dotar-los d’una estructura prou sòlida, estable i eficient, capaç de generar i aprofitar sinèrgies i economies d’escala.

Els municipis de més de vint mil habitants poden tenir més d’una àrea bàsica de serveis socials, en funció del nombre d’habitants i de les necessitats socials.

3.2.3. Competències L’article 84.2 de l’Estatut d’Autonomia estableix que els governs locals tenen competències pròpies en la regulació i prestació de serveis d’atenció a les persones, i dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. Així mateix, l’article 84.1 de la mateixa Llei garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta aquesta només al control de constitucionalitat i de legalitat. Addicionalment, a l’article 92 es configura la comarca com a ens local amb personalitat jurídica pròpia, formada per municipis amb competències gestores. Els municipis que decidissin prestar la seva competència de forma associada ho poden fer mitjançant l’agrupació en:  Consells

comarcals: òrgan de govern i d’administració de la comarca, està format pels regidors dels ajuntaments que la componen.

 Mancomunitats:  Consorcis

associació de municipis per a la gestió comuna de serveis.

municipals: unió de dos o més municipis que tenen un interès comú.

3.2.4. Funcions En el Sistema català de serveis socials s’identifiquen tres agents principals: Govern, que és el planificador i l’organitzador del Sistema.  Els ens locals, gestors i prestadors dels SSB.  Les entitats d’iniciativa privada, proveïdores i prestadores de serveis.  El

El Govern Al Govern i al departament competent en matèria de serveis socials bàsics, se’ls atribueixen les següents funcions descrites en els articles 28 i 29 de la Llei de serveis socials i extretes de l’eix 3 del PESSC:  Impulsar

les mesures legislatives necessàries en matèria de serveis socials. per reglament la legislació de serveis socials.  Establir les directrius i les prioritats de la política general de serveis socials.  Ordenar els serveis socials i establir les directrius, els criteris i les fórmules de coordinació general del sistema.  Establir els criteris i estàndards mínim de qualitat dels diversos serveis socials.  Establir els criteris de finançament i concertació.  Establir els criteris bàsics sobre el règim jurídic aplicable als serveis socials públics per a l’accés als serveis.  Procedir al registre, autorització, garantia de qualitat i acreditació dels serveis.  Desplegar

ÍNDEX

col·lecció eines 22

22

 Realitzar  Establir  Crear 

la inspecció i el control.

instruments de recollida d’informació i del Sistema d’informació social.

i prestar serveis especialitzats.

Col·laborar i cooperar amb els municipis i els altres ens locals pel que fa a l’aplicació de les polítiques de serveis socials.

Els ens locals Als ens locals, responsables de prestar els serveis socials bàsics, els corresponen les funcions següents esmentades en l’article 31 de la Llei 12/2007 de serveis socials:  Estudiar  Crear

i detectar les necessitats socials en el seu territori.

i gestionar els serveis socials necessaris, propis o delegats per altres administracions.

 Participar  Establir

en l’elaboració de plans i en els programes de la Generalitat.

els centres i els serveis corresponents als serveis bàsics.

 Complir

les funcions pròpies dels serveis socials bàsics.

 Col·laborar 

amb l’Administració de la Generalitat en l’exercici de la inspecció i control.

Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals d’altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals.

 Finançar

els serveis socials de la seva competència.

Les comarques supleixen els municipis de menys de vint mil habitants en la titularitat de les competències pròpies dels SSB. D’altra banda, les competències dels ens supramunicipals en l’àmbit dels SSB que s’estableixen en l’article 32 de la Llei de serveis socials són:  Donar

suport tècnic, econòmic i jurídic als ens gestors de les ABSS.

 Oferir

informació i documentació a les ABSS.

 Programar  Promoure

els serveis socials en llur àmbit territorial.

l’associacionisme i els projectes comunitaris.

Les entitats d’iniciativa privada Les principals funcions de les entitats d’iniciativa privada són crear centres i establiments de serveis socials i gestionar programes i prestacions socials. Aquestes funcions estan sempre subjectes al règim d’autorització i requereixen el compliment dels requisits de qualitat i condicionants establerts per la normativa1.

3.2.5. Coordinació i treball en xarxa La participació de diferents agents en la provisió i prestació de serveis socials, requereix d’un alt grau de coordinació i de treball en xarxa per tal de garantir una atenció integral i integrada a la persona. L’article 17.p de la Llei enuncia que els SSB han de coordinar-se amb els serveis socials especialitzats, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats del món associatiu i amb les que actuen en l’àmbit de serveis socials. A més, l’article 31.j recull una de les competències del municipi: la coordinació de tots els serveis de benestar del seu territori. D’altra banda, segons l’article 5.k de la Llei, cal establir “mecanismes de coordinació entre les administracions públiques i entre aquestes i la societat civil organitzada, amb la finalitat d’establir actuacions coherents i programes d’actuació conjunts”. Així mateix, segons l’article 39, el Govern i el departament competent en matèria de serveis socials, han de vetllar per garantir la coordinació i la integració adequades del Sistema català de serveis socials amb altres sistemes que contribueixin al benestar de les persones. També s’hi indica que “les mesures de coordinació s’han de dirigir especialment als àmbits de salut, educació, ocupació, justícia, habitatge i cultura, i han de garantir l’intercanvi de la informació necessària per a detectar situacions d’alt risc social i intervenir-hi”.

1 PESSC. Eix 3: Pla estratègic de serveis socials de Catalunya 2010-2013. Vertebració del sistema i el treball en xarxa.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

23

En l’àmbit de la coordinació entre salut i serveis socials prevista a la disposició addicional quarta de la Llei, el Govern de Catalunya crea el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) que té com a missió promoure i participar en la transformació del model d’atenció social i sanitària per tal de garantir una atenció integrada i centrada en les persones, capaç de donar resposta a les seves necessitats. En el cas dels SSB el treball en xarxa no és, doncs, una opció, sinó un requisit consubstancial del mateix servei. Hi ha dos usos bàsics del treball en xarxa: aquell que implica la derivació de casos d’acord amb protocols de coordinació previs; o el que s’organitza a partir del lloc de centralitat del cas i que suposa definir i consensuar l’orientació del projecte de treball en xarxa. Els beneficis del treball en xarxa són múltiples: en termes de producció de saber, de millora de la qualitat assistencial, de millora de la cooperació entre serveis i també de l’eficiència en l’actuació. Qualsevol intervenció en xarxa ha de ser plenament legitimada per les institucions que la impulsen, ja que aquesta pot transformar l’organització i la manera de treballar dels seus professionals. En aquest sentit, en alguns territoris s’està avançant en la cogestió parcial de carteres de serveis que afecten diferents àmbits (serveis socials, educació, habitatge, salut, etc.), per tal de flexibilitzar les dinàmiques de treball centrades en la gestió de carteres de serveis independents i desconnectades entre elles. Finalment, cal reforçar la figura del professional de referència com a garant d’una atenció tan integral com sigui possible. L’article 9 de la Llei estableix com un dels drets d’accés als serveis socials el fet de tenir assignat un professional o una professional de referència que sigui l’interlocutor principal i que vetlli per la coherència, la coordinació amb els altres sistemes de benestar i la globalitat del procés d’atenció a l’usuari, i també que es pugui canviar, si escau, de professional de referència, d’acord amb les possibilitats de l’àrea bàsica de serveis socials. En conseqüència, els professionals de referència són els encarregats de coordinar els itineraris de les persones ateses, gràcies a l’organització del treball en xarxa dels agents que hi formen part, tenint sempre en compte el punt de vista de la persona i el seu context comunitari. Per aquest motiu, els serveis socials han d’estar formats per equips potents i polivalents que disposin de les eines necessàries i homogènies per prestar una atenció de qualitat. El Departament de Benestar Social i Família, conjuntament amb els professionals dels SSB i els representants dels ens locals i dels col·legis professionals implicats, iniciaran els treballs per desenvolupar i harmonitzar aquestes eines.

3.2.6. La Cartera de serveis La Cartera de serveis socials inclou totes les prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques del Sistema de serveis socials públic i és l’instrument que assegura l’accés a les prestacions garantides de la població que les necessiti (article 24 de la Llei 12/2007). La Cartera té dos objectius, el primer dels quals és establir uns criteris mínims comuns per a la prestació d’aquests serveis a Catalunya i per això per a cada tipus de prestació s’estableix:  Definició  Població

de la prestació

a qui va dirigida

 Equip

de professionals

 Perfils

i ràtios de professionals

 Estàndards  Criteris

de qualitat

d’accés

El segon objectiu consisteix a donar a conèixer les prestacions que la ciutadania té al seu abast. La Cartera de serveis té una vigència de 4 anys ja que les prestacions que la componen s’han d’adequar a les noves realitats socials i econòmiques. En aquest sentit, s’ha de continuar avançant en la revisió de models d’atenció que posin l’èmfasi en la promoció de l’autonomia personal i en la recuperació de la dimensió comunitària de la intervenció, tot potenciant metodologies com ara l’atenció centrada en la persona, el reforç en el vessant preventiu i el treball en xarxa.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

24

L’agrupació i la categorització dels serveis i prestacions han de seguir l’estructura del Sistema i han de contribuir a l’establiment de criteris d’atenció i de regulació de l’oferta. Conceptes clau:  Prestacions

de serveis:

Serveis socials bàsics



Serveis socials especialitzats



 Prestacions

econòmiques

 Prestacions

tecnològiques

 Prestacions

garantides: prestacions exigibles com a dret subjectiu

 Prestacions

no garantides: prestacions subjectes a disponibilitat pressupostària i que s’atorguen segons principis objectius de relació i concurrència

3.2.7. Els serveis socials bàsics Segons el que estipula el Preàmbul, V de la Llei de serveis socials, “els serveis socials bàsics (de caràcter públic i local) constitueixen un dispositiu d’informació, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual i comunitari, a més d’ésser la porta d’entrada habitual al sistema de serveis socials, i l’eix vertebrador de tota la xarxa de serveis socials”. Les prestacions econòmiques i els plans i programes de caràcter preventiu i comunitari que es desenvolupin en el marc dels serveis socials són instruments essencials dels SSB. El Departament de Benestar Social i Família potenciarà el desenvolupament tecnicoprofessional en el marc dels SSB, així com, ajudarà i difondrà les experiències i instruments que puguin desenvolupar al respecte els diferents ens locals. D’acord amb la Cartera de serveis, conformen els SSB:  Servei

bàsic d’atenció social

 Serveis

d’atenció domiciliària

 Serveis

residencials d’estada limitada

 Servei

de menjador social

 Servei

d’assessorament tècnic d’atenció social

 Serveis  I

d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents

altres que es puguin desenvolupar

3.2.8. L’adaptació a la situació actual Com ja s’ha apuntat en la Presentació, Catalunya es troba en un context d’increment de la demanda de serveis socials motivada en gran part per la situació de crisi econòmica del país, amb un elevat índex d’atur i un increment de les persones en risc d’exclusió social. El fort increment de les taxes d’atur dels darrers anys ha originat l’aparició de noves necessitats i el fet que moltes persones i famílies, que mai abans havien necessitat els serveis socials, ara es vegin obligats a acudir-hi. Així, hi trobem perfils nous d’usuaris diferents dels tradicionals per als quals, l’origen de la petició és una necessitat econòmica derivada de la pèrdua del lloc de treball i en aquests casos sovint no es poden aplicar algunes de les fórmules d’atenció emprades fins ara. Aquest increment de les necessitats socials ha coincidit amb un augment de les expectatives de la població respecte a la cobertura d’uns drets subjectius i la implementació de diferents lleis aprovades els darrers anys (promoció de la autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, drets i oportunitats en la infància i adolescència, dret de les dones a eradicar la violència masclista, etc.).

ÍNDEX

col·lecció eines 22

25

El resultat d’aquesta confluència ha estat un fort augment de les demandes de la ciutadania als SSB que ha provocat la necessitat de prioritzar les necessitats i els recursos disponibles i la necessitat de modificar i innovar algunes pautes, eines i mètodes de treball, com per exemple una major coordinació dels SSB amb:  La

resta del Sistema de serveis socials (els serveis socials especialitzats)

 Les

entitats del Tercer sector social

 Els

organismes responsables de les prestacions econòmiques

 La

resta de sistemes de benestar social (educació, salut, etc.) tant a nivell local com de país.

També hi ha resultat del tot necessari potenciar el treball grupal i comunitari, així com intentar avançar cap a una visió general, integral i integrada dels recursos del territori. Quant a aquest darrer punt, cal esmentar la importància del paper dels SSB com a garants d’una visió integral de la situació de les persones i famílies. En aquest sentit, és fonamental la coordinació dels SSB amb la resta de serveis actius a cada territori (especialment amb els serveis sanitaris, ocupacionals, educatius, serveis socials especialitzats i d’atenció a la família) i amb les entitats del Tercer Sector Social que hi actuen, per assegurar, mitjançant el treball en xarxa i l’optimització dels recursos, que l’atenció que l’usuari rebi sigui la més adient per fer front a les seves necessitats.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

26

4 Marc estratègic del Model de serveis socials bàsics: punt de partida 4.1. Missió i visió Els SSB formen part del Sistema català de serveis socials que inclou la iniciativa pública i privada i, per tant, comparteixen la seva missió i visió. Tot partint de la Llei 12/2007 i el Pla estratègic 2010-2013, el Sistema català de serveis socials té la missió: `` “D’assegurar la igualtat d’oportunitats i el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida, mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques i socials, i contribuint al benestar de les persones i dels grups en la comunitat potenciant l’apoderament i l’autonomia de les persones.” I la visió promou: `` “Actituds i capacitats en les persones com a principals protagonistes de la seva vida, incideix en la prevenció de les situacions de risc, en la compensació dels dèficits de suport social i econòmic; i atén les situacions de vulnerabilitat i de dependència.”

4.2. Principis rectors del Model A partir dels principis rectors del Sistema públic de serveis socials establerts per l’article 5 de la Llei 12/2007, s’han prioritzat aquells que es consideren més rellevants per orientar la intervenció dels SSB.

1

Garantir la universalitat d’accés als serveis socials en condicions d’igualtat, equitat i justícia redistributiva.

2

Assegurar una atenció personalitzada mitjançant la valoració integral de la situació personal, familiars i comunitària i des d’una concepció holística de les situacions de les persones.

3

Potenciar l’enfocament comunitari i preventiu de les intervencions socials, tot fomentant el treball grupal i comunitari amb les persones.

4

Dissenyar metodologies i instruments comuns i homogenis que permetin sistematitzar l’atenció i compartir informació.

5

Desenvolupar criteris d’avaluació de la qualitat dels serveis socials.

6

Dissenyar sistemes de detecció i anàlisi de necessitats socials per tal d’adaptar-hi els serveis i els recursos.

7

Treballar coordinadament amb els diferents agents del sistema de benestar social amb la finalitat d’establir actuacions coherents i programes d’actuació conjunta, des d’una perspectiva de responsabilitat pública que garanteixi la continuïtat dels serveis.

8

Establir fórmules de cooperació i disseny de circuits i protocols d’intervenció en xarxa que permetin optimitzar els recursos humans, físics i de serveis, i també millorar-ne l’eficiència, tot garantint la prestació dels serveis seguint criteris de proximitat i descentralització.

9

Evolucionar cap a un model d’atenció centrat en les persones que garanteixi la interacció dels serveis socials amb la resta de sistemes de benestar social (educació, salut...) tant a nivell local com de país.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

27

4.3. Els valors del Model de serveis socials bàsics Els valors que s’han identificat com a propis d’aquest nou Model de SSB i en els quals se sustenten les seves bases parteixen dels principis rectors del sistema públic de serveis socials definits a l’article 5 de la Llei 12/2007 i de la reflexió realitzada a les bases del Model. Aquests valors han d’orientar el conjunt d’intervencions i iniciatives que es definiran en el marc del Model. Aquests valors es concreten en el decàleg següent:

Universalitat Els poders públics han de garantir a tothom el dret d’accés als serveis socials i el seu ús efectiu en condicions d’igualtat, equitat i justícia redistributiva. Aquest principi no exclou, però, que l’accés es pugui condicionar al fet que els usuaris compleixin determinats requisits i paguin una contraprestació econòmica per assegurar la coresponsabilitat entre usuaris i administracions. Igualtat Tothom ha de poder accedir als serveis socials i s’han de poder utilitzar sense cap mena de discriminació arbitrària per raó de circumstàncies personals, de gènere, socials o territorials. Tanmateix, aquest principi és compatible amb una discriminació positiva si aquesta es justifica en pro d’una igualtat real i si facilita la integració social. Atenció personalitzada i integral Els serveis socials han d’assegurar una atenció personalitzada mitjançant la valoració integral de les necessitats personals, familiars i socials. Cal que considerin conjuntament els aspectes relatius a la prevenció, l’atenció, la promoció i la inserció i que garanteixin sempre el respecte per la voluntat i dignitat de la persona. Subsidiarietat, descentralització i proximitat Inclou els principis de proximitat descentralització i accessibilitat. Els serveis socials s’han de prestar en l’àmbit personal més proper a la ciutadania, sempre que això no impliqui una disminució en la qualitat de la prestació del servei. Prevenció i dimensió comunitària Les polítiques de serveis socials han d’actuar sobre les causes dels problemes socials i han de prioritzar les accions preventives i l’enfocament comunitari de les intervencions socials. Interdisciplinarietat Els serveis socials bàsics han de reunir característiques de diverses ciències, tècniques, professions o punts de vista, que s’orientin vers un objectiu comú consensuat. Treball en xarxa El Sistema de serveis socials s’ha de fonamentar en l’actuació coordinada entre els diversos sistemes de benestar social que inclouen l’educació, la salut, les pensions, el treball i l’habitatge; entre les administracions públiques, i entre aquestes i la societat civil organitzada, amb la finalitat d’establir actuacions coherents i programes conjunts d’actuació.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

28

Orientació envers la ciutadania La ciutadania és l’eix vertebrador del Sistema i en conseqüència ha de constituir també el centre del Model de serveis socials bàsics. Les persones han de ser el centre al voltant del qual s’estructurin els serveis. Aquest principi implica que, en la definició de la tasca dels SSB, s’hi potenciï l’aplicació de les metodologies d’atenció centrada en les persones. Qualitat dels serveis El Sistema de serveis socials ha d’aplicar criteris d’avaluació de la qualitat dels programes, de les actuacions i de les prestacions, prenent com a referència el concepte de qualitat de vida i vetllant perquè els serveis i els recursos s’adaptin a les necessitats socials i al desenvolupament de la comunitat. Orientació envers els resultats Els serveis socials han de generar informació de qualitat sobre resultats assolits i, sempre que sigui possible, sobre l’impacte produït amb els recursos públics assignats per tal de facilitar i millorar la presa de decisions en matèria d’assignació de recursos. Més enllà del coneixement dels resultats immediats de la feina realitzada, cal avançar en la identificació i mesura de l’impacte, a mitjà i llarg termini, de les polítiques i actuacions que es duen a terme.

4.4. Objectius estratègics El Model de serveis socials bàsics ha de facilitar a tots els actors implicats l’assoliment dels objectius estratègics que es detallen seguidament:

4.5. Les bases del Model de serveis socials bàsics Les àrees de millora identificades en el procés d’elaboració de les bases del model són: Model d’atenció: Millorar l’atenció a la ciutadania i incrementar l’eficiència en la gestió, establint un model centrat en l’atenció a les persones, potenciant-ne la capacitat i autonomia a fi i efecte de millorar la seva qualitat de vida. Disseny organitzatiu: Definir estàndards a nivell d’estructura organitzativa adaptant-se a les diferents realitats urbanes, rurals, municipals i supramunicipals. Sistemes d’informació: Definir i desplegar sistemes d’informació útils i interoperables per a la gestió, planificació, avaluació i presa de decisions. Gestió del coneixement, recerca i innovació: Potenciar la recerca i la innovació afavorint el reforçament del coneixement en el sector. Planificació: Permetre la integració de totes les realitats territorials; assegurar la sostenibilitat del sistema, i garantir l’adequació de la Cartera de serveis. Avaluació i qualitat: Reforçar elements i instruments de gestió de la qualitat i l’avaluació del sistema. Treball en xarxa: Potenciar i enfortir el treball en xarxa. Recursos humans: Establir un marc favorable al desenvolupament professional en l’àmbit dels serveis socials bàsics. Equipaments i infraestructures: Definir els espais de treball bàsics dels serveis socials bàsics. Comunicació: Definir una estratègia de comunicació amb els professionals i amb la ciutadania.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

29

5 Aspectes clau i línies prioritàries Els aspectes clau i les línies d’actuació prioritària que aborda aquest Model són: Aspectes clau

Línies prioritàries

1

Enfortir els serveis bàsics d’atenció social com a nucli dels serveis socials bàsics i porta principal d’entrada al Sistema català de serveis socials.

 Articular

2

Prestar una atenció integral, centrada en la persona, de proximitat, orientada a la ciutadania i a la comunitat.

 Desenvolupar

3

Aprofundir i reforçar els sistemes de qualitat.

 Definir

4

Desenvolupar sistemes de planificació i d’avaluació considerats com a elements claus de millora contínua.

 Consolidar

5

Establir sistemes de coordinació estables amb els agents de la Xarxa d’atenció pública de serveis socials i amb els agents de la resta de sistemes de benestar.

 Potenciar

6

Modernitzar els sistemes d’informació.

 Disposar

7

Prestar el servei amb criteris de sostenibilitat i optimització de recursos.

 Definir

8

Els professionals com a motor del Sistema.

 Definir

9

Consolidar els mecanismes de finançament dels serveis socials bàsics.

 Consolidar

ÍNDEX

estratègies homogènies de prestació dels serveis incidint en la perspectiva professional i assegurant l’equitat en l’atenció als usuaris.

el treball en xarxa. el desenvolupament tecnicoprofessional mitjançant l’articulació de procediments, processos i metodologies d’intervenció que assegurin l’atenció integral.  Fomentar la participació activa i la capacitat de decidir de la persona.  Fomentar

estàndards de qualitat. criteris d’acreditació de proveïdors de serveis socials bàsics.  Impulsar i definir un sistema d’avaluació quant a satisfacció de les persones usuàries.  Definir

el PALMSS con a eina de planificació estratègica dels serveis socials i potenciar el RUDEL com a sistema de recollida de dades.  Sistematitzar la recollida d’informació i establir mecanismes per compartir-la entre els actors del Sistema.  Definir

treball en xarxa establint estratègies de treball i coordinació. models de col·laboració i protocols d’intervenció específics.

d’un sistema interoperable, integrat al sistema d’informació social i que permeti la integració amb altres sistemes.  Disposar d’un mòdul d’atenció que permeti gestionar la informació de les persones usuàries. propostes organitzatives per a diferents realitats territorials que contribueixin a la sostenibilitat i optimització dels recursos, tot tenint en compte l’evolució de la situació social i econòmica.  Potenciar la col·laboració amb les entitats del Tercer Sector Social que atenen persones usuàries dels SSB per tal d’evitar duplicitats i per poder oferir una millor atenció. criteris per establir ràtios de professionals. criteris per determinar perfils necessaris per a la prestació de serveis.  Definir les funcions dels diferents perfils professionals.  Definir i promoure la formació continuada per als diferents perfils.  Potenciar el paper dels equips de treball en l’atenció integral de les necessitats de les persones i en l’abordatge comunitari.  Definir

el contracte programa com a eina de finançament.

col·lecció eines 22

30

6 Desenvolupament del Model de serveis socials bàsics 6.1. La persona com a eix vertebrador dels serveis socials bàsics 6.1.1. Centralitat de la persona Un dels aspectes clau a l’hora d’establir el model per als serveis socials bàsics fa referència al paper que s’atorga a la persona dins del sistema. Entre els principis rectors de la Llei 12/2007, de serveis socials, n’hi ha diversos que s’orienten específicament a promoure un rol central de la persona dins del procés assistencial. Així, concretament, un d’aquests principis estableix la necessitat de prestar-hi atenció personalitzada i integral. Aquest fet comporta que els serveis socials hagin d’assegurar l’atenció personalitzada mitjançant la valoració integral de la situació personal, familiar i comunitària de l’usuari o usuària. Un altre principi fa referència al foment de l’autonomia personal, que es tradueix en el fet que els serveis socials hagin de facilitar que les persones disposin de les condicions adequades per a desenvolupar els projectes vitals, dins la unitat de convivència que desitgin, d’acord amb la naturalesa dels serveis i llurs condicions d’utilització. Aquests principis configuren una determinada manera de mirar la persona que és, al capdavall, l’eix vertebrador del servei. El marc normatiu, doncs, fa un pronunciament explícit a favor d’un abordatge empoderador envers les persones usuàries; n’’integra la veu en el procés assistencial. Per tant, aquest marc aporta un gran valor afegit, ja que promou l’abordatge de necessitats de manera personalitzada i estableix com a horitzó el manteniment i la promoció de l’autonomia amb la finalitat de potenciar la qualitat de vida de les persones usuàries. L’objectiu d’això és sens dubte prevenir situacions de risc, compensar dèficits de suport social i econòmic, evitar situacions de vulnerabilitat i de dependència, i promoure actituds i capacitats positives de les persones perquè esdevinguin protagonistes de la seva pròpia vida.

6.1.2. Transversalitat Atesa la rellevància d’aquest plantejament, la visió empoderadora de la persona usuària necessàriament ha d’embeure transversalment tots els aspectes inclosos en aquest Model i, per tant, el mateix plantejament cal fer-lo extensiu a d’altres qüestions. Així, el fet d’incorporar la veu de la persona usuària en els processos de diagnòstic i millora dels serveis és clau, ja que permet identificar àrees de millora i, per tant, elaborar plans que donin resposta òptima a les qüestions que es plantegin. També, quan s’estableixen mecanismes de feedback amb la persona usuària, es pot aleshores avaluar l’impacte que el servei li produeix. En definitiva, la persona esdevé una font d’informació indispensable per a la millora dels processos assistencials.

6.1.3. Propostes metodològiques Diferents metodologies comparteixen els valors de l’atenció centrada en la persona. L’atenció centrada en la persona es pot entendre com a “atenció personalitzada”, o també com un conjunt de valors, o un conjunt de tècniques.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

31

Concretament, la metodologia anomenada “atenció centrada en la persona” (ACP) promou un canvi de perspectiva global que pot tenir impactes a diferents nivells. D’una banda, en la persona usuària i la seva família, que passa de ser concebuda com a receptor passiu del servei a guanyar un paper actiu, amb veu, pel que fa al seu propi procés assistencial. Aquest fet implica l’ús de metodologies d’intervenció afins a aquest plantejament. D’altra banda, en el mateix servei, ja que l’adopció de l’ACP pot implicar canvis quant a la formació dels professionals i l’organització dels espais físics del servei, entre d’altres. I també, en les estratègies de l’Administració a l’hora de planificar les polítiques, d’elaborar la Cartera de serveis socials, de dissenyar els sistemes d’informació, d’exigir determinats requeriments de qualitat als proveïdors de serveis, entre altres.

6.2. La potenciació del treball comunitari 6.2.1. Introducció La situació de crisi econòmica ha suposat, en primer terme, una certa tendència a centrar la tasca dels SSB en la resolució dels problemes concrets de les persones, sovint des d’una òptica excessivament individualista. Ara bé, davant la impossibilitat d’atendre totes les casuístiques existents, s’està plantejant, cada cop més, la necessitat d’obrir espais d’intervenció on els serveis socials treballin conjuntament amb la comunitat a l’hora d’afrontar els problemes socials. Es tracta d’abordar determinades problemàtiques que afecten directament les persones usuàries, però que tenen un origen o, com a mínim, una important dimensió comunitària i més global, i que demanen la col·laboració del teixit associatiu i d’altres actors de l’entorn. El treball comunitari és una metodologia d’intervenció social que afavoreix que persones amb problemàtiques o interessos comuns s’uneixin i puguin identificar les seves necessitats i, al mateix temps, impulsar projectes que donin resposta conjunta als seus problemes. L’objectiu consisteix a millorar la qualitat de vida de les persones, tot incrementant la justícia i la cohesió social dins el territori.

6.2.2. La dimensió col·lectiva del treball comunitari El treball comunitari no és exclusiu dels serveis socials, ni ha de precisar sempre l’impuls i presència de professionals, però quan s’aborda des dels serveis socials bàsics, permet que el professional s’involucri en la vida social de la comunitat per facilitar l’empoderament i acompanyar les persones, que són, en definitiva, els principals actors de canvi. En qualsevol cas, el rol del professional pot incloure funcions d’assessorament, impuls, mediació, guia, formació i/o organització, però no tasques de presa de decisions ni de comandament que puguin reduir la capacitat d’iniciativa de les persones i comunitats en les quals s’està intervenint. Aquest enfocament es basa en el desenvolupament de projectes i plans d’intervenció comunitària, que es duen a terme conjuntament amb la resta d’actors de la comunitat (teixit associatiu, diferents administracions públiques, departaments de l’ens local) i que han de permetre potenciar i optimitzar els recursos existents -humans i materials- i de serveis, i generar beneficis, socials i individuals, entre tots els membres que hi participen. El treball comunitari, doncs, ha de dinamitzar i enfortir els vincles socials entre els diferents actors que conviuen en el mateix territori per tal de disminuir les desigualtats quant a l’accés a les esferes d’inclusió social de les persones (com ara educació, treball i salut), que representen la causa fonamental de la majoria de problemàtiques concretes i personals que s’atenen des dels serveis socials. Es tracta d’un treball clarament preventiu que malda per disminuir les causes de la desigualtat i evitar-ne així l’increment dels efectes. Per tant, en el marc del treball comunitari, cal impulsar accions adreçades a la detecció de situacions problemàtiques emergents, a la capacitació i la potenciació de col·lectius, així com a col·laborar amb iniciatives del territori per afavorir la cohesió i la inclusió social. Els projectes de treball comunitari acostumen a basar-se en una o diferents combinacions dels tipus d’accions comunitàries següents:  Informatives

i/o de sensibilització  De suport a grups socials i col·lectius  De suport a iniciatives veïnals i col·lectives d’un territori  De cohesió i transformació social

ÍNDEX

col·lecció eines 22

32

Pel que fa a l’assumpció dels projectes de treball comunitari en un ens local, hi ha diversitat de models segons la seva organització interna. Així, mentre els uns centralitzen els projectes en la plantilla de SSB, els altres ho fan amb un enfocament més ampli i generalista, assumint-ne la responsabilitat en una àrea específica de caràcter més transversal. En qualsevol cas, independentment de l’organització interna de cada ens local, és important que hi hagi la coordinació amb els diferents plans sectorials que la Generalitat de Catalunya impulsa a diferents municipis i comarques, com ara: els plans locals d’inclusió social; els plans de desenvolupament comunitari; els plans d’immigració i ciutadania, o els plans educatius d’entorn. Tots ells, representen eines potents de disseny i desenvolupament de projectes de treball comunitari que cal enxarxar i coordinar per tal de crear sinergies i millorar l’impacte dels projectes impulsats.

6.2.3. El treball comunitari en la intervenció individualitzada D’altra banda, la via de desenvolupament de projectes no és l’única opció que tenen els professionals dels SSB per desenvolupar el treball comunitari al seu territori. Cal tenir present el paper que pot jugar la comunitat en l’abordatge de les situacions individuals que s’atenen als SSB, per exemple, tenint en compte els diferents plans de treball, els recursos i les xarxes socials del territori, del barri, per tal de donar suport a les persones més enllà dels propis recursos. Així, l’orientació a les persones i l’acompanyament que es pot dur a terme des dels SSB per facilitar l’accés a associacions (de veïns, de dones, d’immigrants...), entitats socials (voluntariat, plataformes d’afectats, etc.) són una bona eina de treball social i educatiu. La comunitat i les relacions de veïnatge aporten un plus d’integració als usuaris dels SSB que els tècnics i treballadors socials no els poden aportar. Però en canvi, sí que hi poden adoptar un paper de facilitadors per a la integració i la vinculació de les persones dins la comunitat.

6.3. Planificació, avaluació i qualitat 6.3.1. Introducció La planificació i l’avaluació són elements claus per a la gestió de qualsevol servei i formen part d’un procés de millora contínua que, en el cas dels SSB, garanteixen l’adaptació de les actuacions del servei en la cobertura de les necessitats de les persones i la millora de l’eficiència i la qualitat. La planificació marca el camí a seguir durant un període determinat, en el qual cal realitzar una sèrie d’actuacions per assolir els objectius establerts en els plans estratègics i operatius vigents. L’assoliment dels objectius es mesurarà amb indicadors. Els objectius han de ser coherents amb la disponibilitat de recursos i amb les necessitats. La planificació és, doncs, una metodologia per a la presa de decisions que implica un esforç intencionat de canvi amb la voluntat d’escollir racionalment les alternatives que s’ajustin millor a la realitat, a l’entorn i als valors. L’avaluació forma part del cicle de la planificació i permet valorar, reconduir i comunicar els objectius i les actuacions realitzades per assolir-los. L’avaluació esdevé el punt de partida de la nova planificació. La planificació i l’avaluació del servei va orientada a l’assoliment d’una major qualitat, seguint els paràmetres establerts en el marc normatiu vigent. Per tal de poder realitzar una planificació i una avaluació correctes, que assegurin un nivell adequat de qualitat, és necessari dotar els SSB d’una estructura tècnica directiva correctament dimensionada i capacitada per desenvolupar aquesta tasca. `` La planificació i l’avaluació formen part d’un procés de millora contínua dels serveis socials bàsics d’acord amb la normativa vigent

ÍNDEX

col·lecció eines 22

33

Article 36 de la Llei de serveis socials – Competències Correspon al Govern establir la planificació general dels serveis socials d’acord amb els criteris següents: a. b. c. d. e. f. g.

L’anàlisi de les necessitats i de la demanda social de prestacions. Els objectius de cobertura i d’implantació cronològica dels serveis socials. Les previsions necessàries per elaborar la Cartera de serveis socials i les seves actualitzacions successives. La previsió de mesures generals per a la coordinació interadministrativa i interdepartamental. L’ordenació i la distribució territorial i equitativa dels recursos disponibles. Els mecanismes necessaris per seguir, aplicar i avaluar els plans. Les previsions necessàries per assolir els objectius dels plans.

6.3.2. Planificació La planificació dels serveis socials bàsics s’ha d’elaborar tenint en compte el marc normatiu i estratègic dels serveis socials a Catalunya, que actualment són: la Llei de serveis socials, el Pla estratègic de serveis socials de Catalunya 2010 – 2013 i el Pla de qualitat de serveis socials 2010 – 2013, però també altres lleis i plans directors i sectorials que s’hagin desenvolupat en el marc dels serveis socials. En aquest marc, el Departament de Benestar Social i Família, amb l’objectiu de complir el que es determina en la Llei 12/2007, el Pla estratègic i el Pla de qualitat, posa a disposició dels ens locals (ajuntaments de més de vint mil habitants, els consells comarcals i altres ens supramunicipals), el Pla d’actuació local en matèria de serveis socials com a instrument de planificació de la prestació dels serveis socials per als ens locals. Marc normatiu Llei de serveis socials 12/2007 Lleis sectorials (infància i adolescència, dones, dependència...)

 Marc estratègic Pla estratègic de serveis socials de Catalunya 2010-2013

Pla de qualitat de serveis socials de Catalunya 2010-2013



 Plans sectorials

 Plans directors

 Pla d’actuació local en matèria de serveis socials

6.3.3. Metodologia de planificació i avaluació La planificació i l’avaluació dels serveis socials estan fortament vinculades al territori i al marc normatiu i estratègic vigent. Els ens locals han d’establir una metodologia de planificació i avaluació que permeti desenvolupar uns serveis socials bàsics que garanteixin uns serveis de proximitat, que satisfacin les necessitats de la ciutadania i que proporcionin una cobertura homogènia tant dels diferents sectors d’atenció com del territori. Així doncs, la planificació ha de ser un instrument que permeti adaptar-se a la realitat i donar respostes eficients a la ciutadania. Aquesta tasca de planificació i avaluació es vincula estretament a una acció de millora contínua com a conseqüència de la revisió dels resultats i procura per la millora de la qualitat dels serveis.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

34

En el procés de planificació i d’avaluació s’identifiquen cinc fases clau: 1 Preparació 2 Detecció de necessitats 3 Planificació 4 Avaluació 5 Comunicació Elements claus del procés de planificació i avaluació  Participació.

En el procés de planificació, s’hi han d’implicar els responsables tècnics i polítics i els agents de la XSSAP i s’han de tenir en compte tant les necessitats detectades com l’opinió de les persones usuàries i la societat en general. Aquesta opinió es pot recollir a través dels consells de participació locals així com dels sistemes de recollida i anàlisi de queixes i suggeriments.

 Rigor.

La planificació i l’avaluació s’han de fer de forma periòdica i seguint la metodologia establerta per tal d’assolir i revisar els objectius fixats, que han de ser realistes, estar vinculats al territori i en línia amb el PESSC.

 Informació.

Les dades i els instruments de què es disposi per elaborar la planificació són claus per assegurar-ne la qualitat, l’objectivitat i la pertinència.

1 preparació  La

preparació és la fase inicial del procés i és imprescindible en tot procés de planificació i avaluació. És la fase en què s’han de prendre les decisions fonamentals que han de marcar el camí a seguir durant la resta del procés.

 En

primer lloc, a partir del coneixement de la situació actual (coneixement ampliat després a la fase de detecció de necessitats), i tenint en compte la missió, la visió de l’organització, i les directrius polítiques existents, cal decidir l’objectiu general de l’ABSS per als propers anys i de quina manera s’hi ha d’arribar.

 Un

cop aclarits aquests aspectes previs, cal plantejar els objectius estratègics; definir els instruments que s’hagin de fer servir en la planificació i en l’avaluació; programar les activitats i determinar-ne les persones responsables.



És fonamental dedicar el temps i l’esforç necessaris a la fase de preparació ja que un mal enfocament en aquest moment pot llastrar tota la planificació i crear disfuncions en el funcionament dels serveis.

2 Detecció de necessitats  Els

ens locals han de disposar d’instruments de detecció de les necessitats socials. S’haurien de desenvolupar en l’àmbit científic i s’haurien de definir al més clarament possible els paràmetres a analitzar per copsar les necessitats socials dels diferents territoris a través de les seves variables.

 En

aquest sentit, diverses àrees bàsiques han dissenyat durant els darrers anys sistemes propis de detecció de necessitats que tenen en compte la informació disponible de serveis socials, així com la de les entitats del món associatiu i de la ciutadania com a usuaris dels serveis socials (diagnòstic participatiu).



Aquests instruments han de tenir en compte la informació rellevant proporcionada per la resta de sistemes i serveis de protecció social de cada territori (salut, educació, habitatge, ocupació, desenvolupament local...), així com per les entitats socials del territori.



Al mateix temps, els ens locals haurien de disposar d’informes periòdics de l’activitat que desenvolupen. Per això és necessari que els SSB estiguin informatitzats, comparteixin les dades i disposin de sistemes de reporting i de monitorització de la informació.

3 Planificació  A 

partir de la informació obtinguda cal elaborar un diagnòstic.

Cada ens local realitza la planificació segons les necessitats socials de la població del seu territori i l’estat del desenvolupament dels SSB, tot identificant-ne els punts forts i febles, fet que implica que cada ens local defineixi uns paràmetres diferents.

 Un

cop definits els paràmetres de la planificació, cada ens local n’ha de completar els instruments corresponents, com és el cas dels plans d’actuació local en matèria de serveis socials (PALMSS).

ÍNDEX

col·lecció eines 22

35

Pla d’actuació local en matèria de serveis socials (PALMSS)2 

Els ens locals, segons l’article 3.1 de la Llei de serveis socials, tenen competència per programar els serveis socials en llur àmbit territorial, d’acord amb els criteris de planificació i coordinació de la Generalitat.



En conseqüència, el DBSF posa a disposició dels ens locals el PALMSS amb l’objectiu de proporcionar-los un instrument vàlid de planificació.

 El

PALMSS ha de permetre determinar:

Objectius que donin resposta als reptes del servei i del sistema.



Actuacions que permetin assolir els objectius determinats.



Indicadors per avaluar l’assoliment dels objectius.



Temporalitat durant la qual s’han d’assolir els objectius.



Mitjans necessaris i els responsables oportuns per dur a terme les accions.





Cada ens local defineix els seus objectius i indicadors que, com que estan estretament lligats a les necessitats territorials, són en cada cas diversos.

Característiques dels objectius 

Han d’estar vinculats al marc normatiu i estratègic actual i han de garantir la cobertura de les necessitats de la ciutadania a través de la cohesió social i l’equitat territorial.

 Han

de ser mesurables, assolibles, específics, temporalitzats i acceptats.

 Malgrat

que puguin ser de tipologies diverses, es recomana definir objectius segons producte, resultat, qualitat i impacte.

El DBSF per homogeneïtzar els indicadors d’avaluació, assegurar-ne la qualitat i poder fer-ne una anàlisi que comprengui tot Catalunya, proposa uns indicadors comuns per a totes les ABSS, però també preveu incloure per als ens locals, indicadors propis a partir del procés de detecció de necessitats.  En

aquest sentit, l’Administració posa a disposició dels ens locals dos instruments que faciliten la recopilació i gestió d’informació de l’activitat realitzada:

RUDEL és una eina de suport gestionada pel Departament de Benestar Social i Família que permet compilar i unificar la informació recollida des dels serveis socials. Actualment s’està treballant i modificant, per tal d’aconseguir que sigui un instrument que reculli gran quantitat de dades útils per al desenvolupament, comparació i millora dels serveis socials. Benchmark és un informe d’anàlisi comparativa dels indicadors que publica el DBSF a partir de les dades proporcionades pels ens locals. Altres indicadors a disposició dels ens locals són els que es fan servir als cercles de comparació de la Diputació de Barcelona. Els indicadors 

Cada ens local defineix els indicadors que consideri convenients per avaluar els resultats obtinguts, però tenint en compte els indicadors establerts en el Pla estratègic de serveis (o PESSC), el Pla de qualitat dels dels serveis socials de Catalunya (o PQSSC), el Contracte programa (o CP), entre d’altres, que poden servir de base per obtenir uns indicadors més homogenis i sistematitzats.



Els indicadors, en relació amb l’objectiu que pretenen mesurar, han de ser rellevants, sensibles als canvis que s’hi puguin produir i fàcils d’obtenir.

Anualment els ens locals i el Departament de Benestar Social i Família subscriuen l’instrument interadministratiu de finançament que inclou objectius i indicadors que permeten avaluar el compliment d’allò estipulat. Els objectius que es fixen en el CP han de ser coherents amb els fixats en el PALMSS i per poder valorar-ho, el CP ha de recollir els indicadors clau del PALMSS relatius a cada servei, els indicadors que s’hagin fixat com a criteris estàndards en la prestació del servei, i els indicadors de qualitat que s’estableixi en la Cartera i/o al Pla de qualitat, a banda dels indicadors de resultats i/o d’impacte que es considerin adients establir a cada cas.

2 Pla d’acció local en matèria de serveis socials. Metodologies de diagnòstic i planificació.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

36

Per poder completar aquests instruments de forma sistemàtica cal automatitzar el sistema d’intercanvi de dades així se’n milloraria l’anàlisi i el procés d’avaluació entre:    

els ens local i el Departament de Benestar Social i Família; les entitats que prestin serveis socials bàsics pertanyents a les àrees bàsiques i els ens locals; els ens supramunicipals o comarcals i els serveis socials bàsics en el territori; entre els SSB del territori i altres serveis bàsics com ara salut, ensenyament, habitatge o ocupació.

Perquè la bona comunicació sigui possible cal disposar d’un sistema únic que permeti un intercanvi de dades fluid entre els ens locals i el Departament, amb la possibilitat de compartir les dades relatives a la prestació dels serveis socials amb totes les entitats prestadores, independentment de la seva titularitat. La recollida de les dades per avaluar l’activitat i els indicadors, tant del PALMSS com del CP, es realitza mitjançant el programa RUDEL. Convé, doncs, que els ens locals disposin de sistemes d’informació integrats que permetin compartir informació, així com automatitzar-ne la recollida i extreure’n dades. `` Cal disposar d’un sistema únic que permeti un intercanvi de dades fluid entre els ens locals i el Departament, amb la possibilitat de compartir les dades relatives a la prestació dels serveis socials amb totes les entitats prestadores, independentment de la seva titularitat. 4 Avaluació

En la fase d’avaluació es recullen les dades vinculades als indicadors previstos en la planificació com a fonts de mesura de l’assoliment de les actuacions i de l’assoliment dels objectius, gràcies a la sistematització en la recollida per mitjans informàtics. Mitjançant l’aplicació de les tècniques analítiques més adients a cada cas, en funció dels àmbits d’avaluació i les dades disponibles, es fa una valoració de les dades i de les desviacions entre els objectius plantejats i els resultats obtinguts. Finalment, segons els resultats obtinguts, es valora la necessitat, o no, d’introduir-hi mesures correctores i es prenen decisions motivades per l’avaluació obtinguda. L’avaluació consisteix en un examen rigorós i sistemàtic, a partir de criteris específics, dels resultats obtinguts en relació amb uns objectius fixats. Aquests objectius es determinen en el PESSC i el PQSSC a nivell estratègic, i al PALMSS a nivell operatiu. Per mantenir un servei de qualitat i en consonància a les necessitats i els canvis de l’entorn és necessari realitzar periòdicament una avaluació dels serveis que permeti reflexionar i replanificar-ne l’actuació. També, per realitzar una bona avaluació, és fonamental disposar d’eines de suport, de sistemes informàtics i informes de seguiment de l’activitat. Informes de seguiment Els ens locals han de revisar anualment la seva planificació i avaluar el compliment dels objectius fitxats en el PALMSS i en els altres instruments que s’hagin establert per realitzar la seva planificació a través d’uns indicadors. Per aquest motiu, els SSB han de disposar d’uns bons informes d’avaluació de l’activitat, integrats en els sistemes d’informació, que recullin els indicadors establerts en els diferents plans, així com altres possibles indicadors sol·licitats per altres administracions. No es tracta únicament de conèixer la feina realitzada i els seus resultats immediats, sinó que cal avançar en la identificació i mesura de l’impacte a mitjà i llarg termini de les polítiques i actuacions que es duen a terme. El més important del procés d’avaluació és elaborar una bona definició dels indicadors, així com disposar d’un sistema d’extracció de les dades que en possibiliti l’anàlisi. Així mateix, una bona definició de les variables d’on s’obté la informació a analitzar permetrà obtenir diferents informes segons les necessitats d’anàlisi de cada moment. Com a mínim, s’hauria de disposar d’un informe que permetés, a partir dels objectius, actuacions i indicadors informats als PALMSS, dur a terme una avaluació anual per mesurar el grau d’execució de les actuacions previstes i el grau d’assoliment dels objectius proposats per l’ens local a partir dels indicadors de mesura establerts. Així mateix, s’hi ha d’incloure el punt de vista de les persones usuàries obtingut a partir dels indicadors de satisfacció, i del resultat de la gestió de queixes i reclamacions.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

37

En aquest sentit, el Departament de Benestar Social i Família, proposa un instrument vinculat al PALMSS que pretén ser una eina per facilitar el seguiment de la planificació i indiqui si cal fer-ne una nova revisió (modificar objectius, plantejar noves actuacions i/o cercar indicadors de mesura més rellevants tenint en compte la política que es vol monitoritzar). `` L’ens local ha d’identificar les variables necessàries per calcular els indicadors i sistematitzar-ne la recollida. Els informes d’avaluació han de ser: 1. Sistematitzats amb un sistema de recollida automàtica. 2. Periòdics, de publicació fixada en el temps segons necessitats. 3. Coherents amb els indicadors establerts en altres informes, plans, etc. 4. Integrats als sistemes d’informació de tots els SSB. 5. Rellevants, perquè proporcionin informació de qualitat i no excessiva. 6. Parametritzables, de tal manera que amb la informació recollida se’n puguin obtenir diferents informes segons les necessitats d’avaluació. 7. Visuals, que representin els resultats de forma visual i ordenada, tant com sigui possible. 5 Comunicació  Els

resultats de l’avaluació es comuniquen als agents implicats i se’n realitza una anàlisi conjunta que constituirà la base de la propera planificació.

 Tots

els agents implicats en la prestació dels serveis han de ser part activa d’aquest procés i n’han de comunicar la planificació i l’avaluació als ens locals corresponents.

 La

comunicació a tots els agents implicats és un element clau per tal de garantir que tots ells disposin d’informació de qualitat i actualitzada que permeti analitzar les dades i avançar en el desenvolupament del sistema.



La comunicació també és necessària per promoure el desenvolupament de metodologies innovadores en l’abordatge de les necessitats existents o de programes preventius i comunitaris; en definitiva, per compartir la informació i adquirir així nous coneixements.

6.3.4. Qualitat En el títol VIII de la Llei de 12/2007 s’indica que la qualitat dels serveis socials és un principi rector del Sistema de serveis socials i un dret dels usuaris. Les normes sobre qualitat s’apliquen a la iniciativa pública i privada en matèria de serveis socials i hi estan obligades les administracions competents, les entitats d’iniciativa privada, els professionals i els proveïdors de serveis socials. Correspon al Govern establir els criteris, els estàndards mínims i òptims de qualitat de les activitats i prestacions dels serveis socials, i els mecanismes d’avaluació i de garantia de compliment dels criteris de qualitat. El Pla de qualitat de serveis socials (PQSSC) és l’instrument bàsic per assegurar el desenvolupament i l’aplicació dels criteris de qualitat, i forma part del Pla estratègic de serveis socials. En el marc del desplegament del PQSSC, el Departament de Benestar Social i Família ha fixat les línies prioritàries d’acció per tal de desenvolupar uns SSB de qualitat, orientats al ciutadà, àgils i eficients. Cal definir uns estàndards mínims de qualitat per a tota la Cartera de serveis, i a partir d’aquests, es poden determinar els criteris de prestació dels diferents serveis. Finalment, una vegada definits els requisits, els ens locals i les entitats prestadores disposaran d’un període de temps per adaptar-s’hi.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

38

Línies prioritàries Establir estàndards de qualitat per als serveis socials bàsics

Determinar criteris de prestació dels serveis socials bàsics

S’establiran uns estàndards per a tots els serveis socials bàsics Vinculats als estàndards de prestació, s’estableixen uns criteris de prestació dels serveis socials bàsics generals: els horaris, les de la Cartera de serveis socials ràtios, els perfils professionals, etc. A tall d’exemple, alguns dels estàndards tècnics a definir són: Carta de serveis (compromisos, procediments, temps d’espe- Alguns d’aquests criteris fan referencia a: ra...) - Horaris  Sistema per avaluar la satisfacció dels serveis per part dels - Ràtios usuaris - Perfils professionals  Sistema de gestió de queixes, suggeriments i reclamacions  Sistema de gestió de la qualitat  Formació dels professionals quant a la millora de la qualitat  Espais de supervisió i/o reflexió ètica i innovació  Comunicació a la ciutadania dels resultats de l’acció de la XSSAB 

 Accions Acreditació de les entitats proveïdores dels serveis

Desenvolupament de les cartes de serveis

Definició d’un sistema d’avaluació de l’impacte dels serveis

L’acreditació és el mecanisme a través del qual es pretén oferir una millor qualitat de servei a les persones usuàries de la Xarxa de serveis socials, al mateix temps que l’estabilitza.

La carta de serveis és l’eina que té per objecte informar a la ciutadania sobre els serveis que s’ofereixen i els estàndards de qualitat que s’hi associen.

La valoració del grau de satisfacció de la persona usuària en relació amb les seves necessitats i expectatives, mitjançant un qüestionari de satisfacció és un pràctica força generalitzada en l’àmbit dels serveis La carta de serveis ha de contenir: socials. Cal sempre analitzar el resultat de L’àrea bàsica de serveis socials estableix  La naturalesa, el contingut, les caractel’avaluació de satisfacció a l’usuari abans el seu propi sistema d’acreditació de les rístiques i les formes de prestació dels de tenir en compte la nova planificació. entitats proveïdores dels serveis descrits serveis; a la Cartera.  La determinació dels nivells o estàn- A més de la satisfacció dels usuaris, cal dards de qualitat en la provisió dels avaluar també l’adequació de les mesures adoptades, especialment les de tipus preserveis;  Els mecanismes de consulta a la ciuta- ventiu, en les situacions de risc existents i danies obre els serveis i els seus sug- els resultats i impactes obtinguts. geriments i opinions per a la millora;  El sistema d’avaluació de la qualitat La carta de serveis ha de ser coherent amb la Cartera de serveis socials vigent.

6.4. Finançament 6.4.1. Introducció El model de finançament ha de garantir als ciutadans l’accés universal a les prestacions, i n’ha de garantir també la qualitat. Ha de permetre l’estabilitat i la sostenibilitat en la prestació de serveis, així com facilitar-ne la planificació per cobrir les necessitats socials i impulsar la inversió en la millora continuada dels sistemes de prestació i dels centres corresponents3. Actualment, el finançament dels serveis socials bàsics prové de:  Aportacions

de la Generalitat de Catalunya  Aportacions dels pressupostos locals  Aportacions de les persones usuàries. Amb l’objectiu de cercar fórmules de finançament que permetin a les entitats públiques o privades prestadores dels serveis i als ens locals d’establir un model sostenible es planteja un model en què: 3 PESSC, Eix 3, L’inia 5: El model de finançament i la concertació de serveis.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

39

a) Totes les aportacions provinents de la Generalitat siguin regulades a través del contracte programa amb

l’objectiu de dotar de major estabilitat el Sistema i permetre l’avaluació d’objectius de forma periòdica; i b) Es coresponsabilitzi l’usuari i es defineixin criteris homogenis entre els diferents ens locals en aquells

serveis en què es puguin establir mecanismes de copagament.

6.4.2. El contracte programa El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya posa a disposició dels ens locals el contracte programa, un instrument de relació interadministrativa utilitzat per definir conjuntament els objectius, les accions a desenvolupar, els recursos que cadascuna de les parts ha d’aportar per aconseguir-los i els criteris d’avaluació que han de garantir la millora contínua en la prestació dels serveis, tant bàsics com especialitzats, i el seu finançament durant un període de quatre anys. En funció dels resultats obtinguts i l’assoliment dels objectius fixats, els ens locals reben finançament per a la prestació dels serveis socials bàsics i especialitzats, tenint en compte criteris d’equitat. El contracte programa és un conveni que té una vigència de quatre anys, i es revisa anualment. Consideracions sobre el contracte programa  Els

objectius fixats en el contracte programa han ser coherents amb els establerts en el PALMSS i han d’estar en consonància amb els objectius establerts en el Pla estratègic i la Llei de serveis socials.

 En

l’avaluació intervenen conjuntament el Departament i l’ens local.

 Depenent

de l’avaluació, l’ens local rebrà el finançament acordat. Però, el compliment dels objectius depèn del compliment dels acords establerts entre l’ens local i el Departament. En cas d’incompliment per part del Departament, se’n valorarà l’impacte en l’acompliment dels objectius per part dels ens locals. D’altra banda, seria convenient bonificar l’excel·lència en la consecució dels objectius.

Les aportacions que la Generalitat de Catalunya pacta amb l’ens local no poden ser inferiors al 66 % del cost dels equips dels serveis socials bàsics, dels programes i projectes, dels serveis d’ajuda a domicili i teleassistència i els altres serveis socials bàsics tal com s’estableix en l’article 62.1 de la Llei de servei socials 12/2007. Aquestes aportacions no són iguals per a tots els territoris, ja que s’atorguen en condicions d’equitat segons la tipologia de l’ens local i les necessitats del territori. El finançament dels ens locals a través d’aportacions del pressupost de la corporació per proveir dels serveis socials bàsics complementa el finançament de la Generalitat de Catalunya i el copagament dels usuaris que hi fan aportacions pròpies.

6.4.3. El copagament Amb l’objectiu fonamental d’afavorir una major redistribució dels recursos, el Sistema català de serveis socials preveu la necessitat d’aplicar un nou sistema de copagament a la totalitat de les prestacions de servei no gratuïtes incloses a la Cartera de serveis socials. Aquest copagament consistirà en la participació, per part de les persones beneficiàries, en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes. Aquesta participació es calcularà en funció de la seva capacitat econòmica real, de manera que les persones amb ingressos o patrimonis més elevats hauran de finançar percentatges més alts del seu servei, per tal de poder facilitar que les persones amb recursos més minsos puguin accedir als serveis en les mateixes condicions. Si bé en el cas de les prestacions de servei no gratuïtes el mètode de càlcul dels ingressos i del percentatge de copagament està fixat a l’Ordre BSF/130/2014, en el cas dels serveis socials bàsics és potestat dels ens locals decidir l’aplicació o no de fórmules de copagament en els serveis que presten a la seva població i la manera d’aplicar-lo (limitacions, percentatges...) En l’actualitat el copagament en els serveis socials bàsics només s’aplica als serveis de teleassistència i de servei d’ajuda a domicili, tal com s’estableix en l’article 65.1 de la Llei de serveis socials. Tot i així, cal avançar en l’aplicació d’uns criteris mínims comuns de copagament en aquests serveis que puguin ser aplicats a totes les ABSS per garantir-hi l’equitat i la igualtat d’accés a tot el territori de Catalunya.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

40

6.5. Disseny organitzatiu dels serveis socials bàsics 6.5.1. Organització Els serveis socials bàsics que presten els ens locals s’organitzen en àrees bàsiques de serveis socials (ABSS). Les ABSS, segons l’art. 34 de la Llei de serveis socials, són les unitats territorials organitzades sobre la base del municipi que constitueixen la unitat elemental d’atenció social a l’efecte de la prestació dels SSB. Des de les ABSS es presten els serveis socials bàsics que inclouen, entre d’altres, els serveis bàsics d’atenció social (equips bàsics), els serveis d’ajuda a domicili, de teleassistència, els serveis d’intervenció social educativa no residencial per a infants i adolescents, i els serveis de suport als serveis socials bàsics. Tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu, i gestionen diferents tipus de prestacions per fomentar l’autonomia de les persones. Tots els serveis d’una ABSS actuen de forma coordinada, tant amb els altres serveis socials especialitzats, com amb els altres sistemes de protecció i de benestar social, tal com es mostra en el gràfic de la pàgina següent. Aquesta coordinació interna de l’ABSS és possible gràcies a l’equip de professionals polivalents i multidisciplinaris que la formen. Les actuacions que duen a terme els diferents serveis considerats SSB tenen com a objectiu atendre les necessitats socials de les persones i famílies, a més de contribuir a la prevenció de les problemàtiques socials i procurar la reinserció i integració de les persones en situació de risc social o exclusió.

6.5.2. El rol dels serveis bàsics d’atenció social (SBAS) Dels serveis socials bàsics que conformen l’ABSS, el SBAS hi té especial rellevància. El SBAS consisteix en un conjunt organitzat i coordinat d’accions professionals que tenen l’objectiu d’atendre les necessitats socials més immediates, generals i bàsiques de les persones, famílies o grups socials. Representa el primer nivell d’atenció social del sistema públic de serveis socials i és el servei més proper a l’usuari. Els SBAS també són en general la porta preferent d’entrada al Sistema i són el garant del continu assistencial envers les persones usuàries. D’entre les funcions que són assignades per llei als SBAS, cal destacar: atenció a les situacions de necessitat; informació assistencial i assessorament amb relació als drets, recursos socials i actuacions socials a què poden tenir accés; prescripció de serveis, tant cap als altres SSB o cap als serveis socials especialitzats (o SSE). Són els únics SSB que desenvolupen aquesta funció. El sistema públic de serveis socials està integrat pels serveis socials de titularitat pública o privada, acreditats i concertats per l’Administració. Tots aquests serveis configuren la Xarxa de serveis socials d’atenció pública. Poden prestar els SSB entitats públiques o privades d’iniciativa social o mercantil. Hi ha diferents formes de gestió quant a la prestació dels serveis. Es considera que s’ha de seguir desenvolupant un model de gestió mixt (públic/privat) i equilibrat, que integri i interrelacioni tots els agents. Així, si bé la provisió del servei és competència dels ens locals, la producció i gestió d’aquest servei poden ser públiques o privades. Per la rellevància dels SBAS dins els SSB, són l’únic servei que ha de ser necessàriament de gestió pública, mentre que la resta de SSB es poden desenvolupar amb les fórmules de gestió que l’ens local consideri oportunes. D’altra banda, la relació públic/privat, ha d’anar més enllà d’un model de relació contractual i s’ha de sustentar sobre un model de coordinació sòlid. A més, aquest model de relació hauria de facilitar l’establiment de criteris coherents en la concertació dels recursos, tenint en compte que la gestió indirecta està lligada a la Llei de contractació pública. Per tal d’oferir major qualitat al servei, cal avançar cap a l’acreditació de les entitats que puguin prestar aquests serveis un cop se n’hagin definit els criteris. `` Per la rellevància dels SBAS dins els SSB, es considera que són l’únic servei que ha de ser necessàriament de gestió pública.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

41

6.5.3. Recursos humans dels serveis social bàsics En l’article 16 de la Llei de serveis socials, s’estableix que els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i els àmbits familiar i social. Les ABSS disposen d’equips polivalents i multidisciplinaris que inclouen perfils directius, tècnics, auxiliars i de suport administratiu, que s’organitzen a l’entorn d’una estructura jeràrquica i funcional que formalitza els processos de decisió, distribueix els àmbits de treball, i facilita la coordinació i la comunicació internes. A l’eix estratègic 3 del PESSC de vertebració del sistema i de treball en xarxa, s’inclou una taula que sintetitza els nivells jeràrquics i funcionals presents actualment en moltes de les ABSS. Cada una d’elles s’organitza segons les seves característiques, necessitats i mitjans. Cal diferenciar la funció directiva de l’ABSS de les funcions directives dels diferents serveis que s’hi incloguin, especialment pel que fa a les funcions de planificació i avaluació. Tot i això, en determinats casos, i a les ABSS més petites, poden coincidir en una mateixa persona la funció directiva de l’ABSS i d’un altre servei concret (p. ex. del SBAS).

ÍNDEX

col·lecció eines 22

42

Nivell

Característiques/ funcions o descripció

Directiu/ comandament

Perfils professionals que assumeixen la direcció organitzativa i tècnica. Hi duen a terme, entre d’altres, la gestió i el control pressupostaris, la gestió de personal i la planificació de serveis. També dirigeixen, organitzen, coordinen i avaluen l’equip i els projectes desenvolupats. Finalment, són el principal interlocutor tècnic amb la resta dels agents de la Xarxa.

Tècnic

Perfils professionals que desenvolupen la seva tasca mitjançant l’acció professional en l’atenció directa a la població o a altres professionals i duen a terme projectes de prevenció i/o treball comunitari. Es coordinen amb la resta d’agents de la Xarxa en funció dels objectius de la seva intervenció. S’inclouen habitualment en aquest nivell: treballador/es socials (TS), educadors/es socials (ES), psicòlegs, pedagogs, psicopedagogs, etc.

Auxiliar

Perfils professionals que desenvolupen tasques amb relacionades directament amb les persones usuàries i que duen a terme accions i plans de treball dissenyats pel nivell tècnic i sota la seva directa supervisió. S’inclouen habitualment en aquest nivell: treballador/es familiars, auxiliars de geriatria, auxiliars de la llar, monitors/es de centres oberts, etc.

Suport

Personal que desenvolupa tasques complementàries a la resta de nivells, especialment de caràcter administratiu i logístic. S’inclouen habitualment en aquest nivell: personal administratiu, consergeria, etc.

Font: PESSC en l’eix 3 de vertebració del Sistema.

Cada ABSS s’organitzarà entorn a una estructura jeràrquica i funcional en funció de diferents variables (model de gestió, ubicació dels centres, mida del municipi, orografia...). Aquesta estructura requereix d’uns protocols estàndards i mecanismes de coordinació entre els diferents serveis per unificar criteris i garantir els mateixos nivells de qualitat en la seva prestació. Per tal d’adaptar les estructures organitzatives a les necessitats del territori i al context actual és necessari: 1. Revisar les funcions actuals i definir els perfils professionals dels diferents SSB. Amb relació a les funcions que han de desenvolupar els diferents perfils professionals, per l’Ordre ASC/192/2009, del 26 de març, es crea el Comitè d’Expertes i Experts en Formació. Entre les seves funcions hi ha la de definir els perfils professionals i les aptituds a partir de les funcions que han d’exercir les persones que treballen en el Sistema, així com la titulació mínima d’accés i la formació teoricopràctica específica necessària. 2. Adequar la composició dels equips professionals en funció de la realitat de cada territori i de la determinació d’unes zones d’actuació preferent.

6.6. Sistemes d’informació 6.6.1. Introducció Els sistemes d’informació són un instrument de suport als professionals i a la direcció i un element clau de cara a la planificació, la coordinació, el seguiment i l’avaluació dels criteris i processos d’atenció; també per al control i la gestió dels recursos i serveis, i per a la col·laboració i l’intercanvi d’informació entre els diferents agents que intervenen en el Sistema de forma directa o indirecta. Inicialment la Generalitat va optar per proposar diferents models de programes de gestió. Actualment el mercat ha evolucionat tant que permet oferir una varietat de programes per als diferents tipus des serveis inclosos a la Cartera de SSB. Els ens locals poden escollir el programa que considerin més adient per a les seves necessitats, sempre que aquest permeti la compatibilitat i transmissió de dades amb el Sistema d’informació social (o SIS), si bé el DBSF defineix els estàndards mínims que ha de tenir qualsevol sistema d’informació per tal de garantir la interoperabilitat. Així mateix, per a alguns serveis concrets, el Departament continua proporcionant l’eina informàtica de gestió. L’evolució en els sistemes d’informació és cabdal per modernitzar els serveis socials bàsics. Aquesta modernització passa per connectar i integrar els diferents sistemes d’informació existents en l’actualitat i els que poden sorgir en un futur per apropar així també la ciutadania a aquells avenços tecnològics relacionats amb una millora de l’atenció. La Generalitat de Catalunya desenvolupa un paper important en el desenvolupament d’aquest escenari mitjançant la definició i implantació del Sistema d’informació social (SIS) i el projecte Hèrcules.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

43

6.6.2. El sistema d’informació social L’article 42 de la Llei de serveis socials 12/2007, ordena la creació del SIS com una eina de coordinació i col·laboració interadministrativa. Aquest sistema ha d’integrar la informació relativa a les prestacions de serveis socials i les persones usuàries, que provingui de programes propis de la Generalitat, dels ens locals o de les entitats prestadores de serveis. La informació que es recull des del SIS dota de contingut tres bases de dades comunes en serveis socials:  La

historia social compartida (HSC) és un directori en què s’agrupen totes les històries socials de totes les persones usuàries. La història social recull la trajectòria de cada persona usuària en l’àmbit de serveis socials. A partir de la HSC els agents dels serveis socials poden accedir i compartir la informació social de cada persona de manera integrada.

 El

directori de persones únic (DPU) és un directori de persones comú a tota la Xarxa per a la gestió de dades de persones en l’àmbit de serveis socials. Les dades integrades al DPU, provinents dels agents de la Xarxa de serveis socials d’atenció pública (XSSAP), són les dades de caràcter identificatiu i personal de totes les persones usuàries vinculades amb els serveis socials a Catalunya.

 El

directori d’entitats i serveis (DES) és un directori on es centralitza la informació de les entitats, els serveis i establiments socials per a tots els agents de la Xarxa. A través del DES, els ciutadans i ciutadanes poden cercar informació actualitzada d’entitats i establiments proveïdors de serveis socials, de manera àgil i intuïtiva.

Els agents de la XSSAP que intervenen en la prestació de serveis de la Cartera de serveis socials han d’aportar la informació de la seva gestió al SIS per desenvolupar el quadre de seguiment de la Cartera de serveis (QSCart). La creació, l’accés i el funcionament del SIS han d’estar regulats. L’Administració de la Generalitat ha de garantir que aquest sistema d’informació sigui comú, compartit i compartible. Disseny orientatiu dels sistemes d’informació

ÍNDEX

col·lecció eines 22

44

6.6.3. El projecte Hèrcules Aquest programa es configura com el nucli del sistema d’informació social que abraça la planificació de l’activitat, la gestió eficient del servei, enfocada a una millor atenció a la persona, i un seguiment i una avaluació per garantir la qualitat i l’eficàcia dels serveis. Amb la posada en marxa d’aquests sistemes es pretén millorar l’operativa del treball dels agents del Sistema, la compartició del coneixement i l’accessibilitat a la informació per facilitar la presa de decisions descentralitzada garantint-ne sempre la confidencialitat i la privacitat de les dades personals. El SIS permet l’intercanvi d’informació, la qual cosa sens dubte fomenta la cooperació entre tots els agents de la XSSAP. Per aquest motiu, els diferents agents que intervenen en la provisió i la prestació dels SSB al sistema d’informació social, han de tenir els seus sistemes integrats. Això vol dir que han de complir els requisits següents:  Interoperables,

que permetin compartir informació amb les administracions públiques i altres entitats amb les quals tinguin acords i així facilitar alguns tràmits de sol·licitud d’informació a la ciutadania.

 Descentralitzats

en el subministrament de dades i en el tractament que en fan les administracions i els agents implicats de serveis socials.  Segurs perquè garanteixin la privacitat de les dades i també la seguretat de les comunicacions en l’intercanvi d’informació entre els agents implicats. Per fer-ho possible, les dades han de complir amb els principis establerts en l’article 42 de la Llei de serveis socials. Gràcies a la implantació del sistema d’informació social de Catalunya es pot constituir una plataforma que agrupi les bases de dades comunes en què els diferents agents han de poder operar tant pel que fa a la transmissió de dades com a l’accés a la informació disponible i l’explotació d’aquesta informació. Perquè això sigui possible, és necessari que els diferents agents disposin de sistemes d’informació interoperables i utilitzin un llenguatge únic, comú, compartit i compartible. Per aquest motiu, s’haurà de potenciar el treball en xarxa, establint estratègies de treball i coordinació, així com definir models de col·laboració i protocols d’intervenció específics.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

45

6.7. Gestió del coneixement i comunicació La Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, dedica el seu Títol VII a la formació i la recerca en serveis socials. Es considera imprescindible per al correcte desenvolupament tecnicoprofessional dels professionals dels SSB i per a l’adequada prestació dels serveis, la definició d’una estratègia de gestió del coneixement, recerca i innovació i de la comunicació. Aquesta estratègia s’ha de definir tant a nivell local (cada ABSS), com a nivell català (Departament de Benestar Social i Família). A l’hora d’elaborar les estratègies de gestió del coneixement i de la comunicació s’haurien de plantejar, com a mínim, els objectius següents:  Potenciar

la recerca i la innovació en l’àmbit dels serveis socials bàsics, prioritzant, entre altres línies, les de simplificació i millora de processos.  Reforçar el coneixement al sector apropant els àmbits acadèmic, col·legial i professional.  Fomentar l’ús de noves tecnologies per facilitar l’accessibilitat, l’atenció a la ciutadania i la gestió de serveis.  Millorar la comunicació interna entre els diferents nivells professionals i els agents del Sistema.  Apropar la informació a la ciutadania, de manera entenedora, per tal de facilitar que els ciutadans coneguin els serveis existents. En aquest sentit, el Departament de Benestar Social i Família ha de promoure el desenvolupament d’eines i metodologies de treball innovadores i habilitar els mitjans adequats per tal que els professionals puguin comunicar i compartir les millores i bones pràctiques desenvolupades en el transcurs del seu exercici professional. Entre les experiències que ja s’estan duent a terme en aquest àmbit cal destacar: - El Centre de Documentació de serveis socials (DIXIT) - El Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’àmbit de l’acció social - Els diferents programes de formació a l’abast dels professionals provinents de les entitats competents en matèria de serveis socials (DBSF, diputacions, ens locals…) - L’Acord intercol·legial per a la realització de les Jornades de SSB.

6.8. L’ètica en els serveis socials bàsics 6.8.1. L’ètica dels professionals en l’àmbit dels serveis socials El desenvolupament de l’ètica en l’activitat de prestació de serveis socials té com a finalitat aconseguir el respecte efectiu pels drets de les persones, la promoció dels valors democràtics, l’enfortiment ètic de la societat civil i les bones actituds en l’atenció de les persones usuàries, familiars i acompanyants en tots els procediments i programes, i se les considera, no com a mers receptors, sinó com a agents actius en la participació i gestió dels serveis i del seu benestar. Les bones pràctiques són, doncs, absolutament un a priori. Per tant, la tasca a desenvolupar des de l’ètica es veu com un factor que pot contribuir al reconeixement dels drets, a la promoció dels valors i a les actituds positives de les persones usuàries, familiars i acompanyants, i sens dubte fa que augmenti la qualitat de l’activitat prestadora, de les prestacions i dels serveis que els corresponen. Cal que els valors, drets, principis i actituds s’adaptin a les exigències pràctiques de les diferents situacions i contextos que es presenten als serveis socials. Els ens locals i entitats que gestionen els serveis socials i els seus professionals han d’orientar la seva activitat de manera que s’hi garanteixi especialment la dignitat de les persones, el seu benestar i el respecte a la seva autonomia i intimitat. La reflexió ètica en l’acció social ha d’estar incorporada a la pràctica quotidiana dels professionals, d’acord amb els deures relatius a la deontologia professional. L’actuació dels professionals incideix directament en la vida de les persones, per tant, el debat en matèria d’ètica s’ha de produir amb claredat en el si dels equips. D’altra banda, cal aprofundir en l’anàlisi dels drets de les persones i la seva aplicació des d’una perspectiva ètica ja que el conflicte en la superposició i convivència de diferents drets causa nombrosos dilemes ètics. Amb la creació del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials, mitjançant l’Ordre ASC/349/2010, del 16 de juny, es va dotar els serveis socials d’un recurs per facilitar a totes les persones implicades assessorament en la

ÍNDEX

col·lecció eines 22

46

presa de decisions. En l’Ordre s’indica com generar coneixement i es donen orientacions per a la intervenció, així com s’hi apunten bones actituds i bones pràctiques que han de servir de criteri per orientar l’activitat dels professionals dels serveis socials.

6.8.2. Els comitès d’ètica i els espais de reflexió ètica dels serveis socials L’ètica no pot consistir únicament en l’establiment d’un codi que es pugui considerar definitiu i que pugui donar respostes a tots els casos, sinó que ha de consistir també en el procés de deliberació i reflexió que precedeix i segueix l’acceptació de les normes. La creació del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials no ha de substituir o manllevar la reflexió ètica dels equips professionals en l’anàlisi i planificació de la seva intervenció. Cal diferenciar els comitès d’ètica i els espais de reflexió ètica de les entitats, establiments i serveis socials. Els espais de reflexió ètica, d’acord amb els article 8.1 i 8.2 de l’Ordre 349, es creen amb caràcter voluntari per analitzar i assessorar en la resolució de possibles problemes ètics. Aquests espais han de tenir un caràcter interdisciplinari i estar al servei de les persones que participen en la intervenció social, siguin els professionals, persones destinatàries del servei, associacions i institucions que hi participin. A diferència dels comitès d’ètica, els espais de reflexió estan més lligats al dia a dia dels professionals i tenen un caràcter menys formal que els comitès. L’existència d’un espai de reflexió no és incompatible amb la d’un Comitè d’Ètica, que en funció de cada realitat territorial pot tenir un abast comarcal, pluricomarcal o municipal. Entre les funcions del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials cal destacar el registre dels espais de reflexió ètica i dels comitès d’ètica de les entitats, establiments i serveis socials. També és competència del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials l’elaboració de les normes de constitució, d’estructura i de funcionament dels espais de reflexió ètica en serveis d’acció social. Així mateix, és funció seva l’establiment de metodologies de comunicació i gestió del coneixement entre els diferents comitès d’ètica i espais de reflexió ètica en serveis socials, per compartir documentació i crear guies de bones pràctiques.

ÍNDEX

col·lecció eines 22

47