III

Planificació i gestió forestal

Manual d’estimació pericial en el treball de camp Manual de estimación pericial en el trabajo de campo

Manual d’estimació pericial en el treball de camp Manual de suport

Santa Perpètua de Mogoda, 2014

Col·lecció: Fitxes tècniques III Planificació i gestió forestal Manual d’estimació pericial en el treball de camp. Manual de suport Edita © Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural - Centre de la Propietat Forestal Autor/a: Ricard Farriol, Eva Vidal (Centre de la Propietat Forestal) Primera edició: desembre de 2014 Realització i maquetació: Elizabeth Fernández. Centre de la Propietat Forestal Correcció i assessorament lingüístic: Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Fotografies: Banc d’imatges del Centre de la Propietat Forestal Tiratge: 800 exemplars Dipòsit legal: B 26922-2014

Qualsevol reproducció de fragments només es pot realitzar amb finalitats docents o d’investigació, indicant la font i el nom dels autors de l’obra. Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper PEFC brillant de 125 g i les cobertes en paper PEFC brillant de 200 g.

Presentació i objectius Aquesta publicació té com a objectiu ajudar, facilitar i objectivar la presa de dades de camp mitjançant l’estimació pericial. Es considera com una metodologia vàlida per a la presa d’informació i per a complir la informació que es demana en els instruments d’ordenació forestal (PTGMF i PSGF). Serà, però, el tècnic redactor, segons la tipologia de massa forestal, qui determinarà a la fi els paràmetres forestals que es descriuen al llarg de la publicació o en destacarà els que mereixen més rellevància, per tal de caracteritzar la massa objecte de gestió i les actuacions forestals que calgui fer. Tots els manuals estan disponibles en el web del Centre de la Propietat Forestal: http//cpf.gencat.cat. Esperem que el contingut d’aquesta publicació us resulti interessant i profitós.

Juan Luís Abián

Director gerent

Centre de la Propietat Forestal

Les tipologies forestal arbrades

Índex 1

Què és l’estimació pericial ?

2

Metodologia de caracterització de masses • Estratificació

• Càlcul i localització de punts d’observació i recorregut per l’estrat • Aparells de mesura de suport • La fitxa de camp per a l’estimació pericial

- Informació general - Estructura de la massa - Estrat arbori - Estrat arbustiu i herbaci - Observacions

3

Tractament de dades Annex. Fitxa de camp d’estimació pericial

4 |

Planificació i gestió forestal

Què és l’estimació pericial ? L’inventari pericial consisteix en la descripció de les diferents masses forestals basant la presa de dades a camp en l’experiència de l’observador per estimar uns valors de referència tan sols amb el suport, en cas que ho consideri necessari, d’un instrumental bàsic i simple. L’objectiu d’aquest tipus d’inventari consisteix en l’estimació d’uns valors mitjans de referència útils per a la gestió actual de la massa tot minimitzant el cost d’execució d’inventari. El procés d’estimació pericial consta de tres fases: • Estratificació de la massa. • Realització dels punts d’observació per a estimació pericial. • Caracterització dels estrats a partir de les dades dels punts d’observació.

| 5

Metodologia de caracterització de masses Estratificació La variabilitat i diversitat de tipologies de masses forestals que hi ha a cada finca pot fer necessari dividir la finca en unitats menors i homogènies que presentin uniformitat pel que fa a les característiques fisiogràfiques, la composició específica, la fracció de cabuda de coberta general i l’estat de la massa. Per aquest motiu, i seguint la mateixa metodologia emprada en el disseny de mostreig de l’inventari dasomètric, cal estratificar la massa. El procediment d’estratificació es realitza seguint aquestes fases: • Elecció de la cartografia més adequada. • Fotointerpretació. • Delimitació de la superfície forestal objecte d’inventari per estimació pericial. • Estratificació de la massa en unitats de vegetació homogènies. L’estratificació de la massa arbrada es realitza, en un primer moment, mitjançant la fotointerpretació i, posteriorment, s’ajusten els límits dels estrats amb observacions a camp. L’estratificació és clau en tot el procés d’inventari posterior. Una estratificació realitzada correctament facilitarà la caracterització de les diferents masses.

Càlcul i localització de punts d’observació i recorregut de l’estrat En cadascun dels estrats cal realitzar el nombre de punts d’observació pericial necessaris per tipificar-lo. La determinació del nombre de punts que cal realitzar depèn de la variabilitat de l’estrat. En els estrats amb elevada variabilitat interna és possible que calgui augmentar el número de punts d’observació necessaris per tal de representar els valors màxims i mínims dels paràmetres de massa bàsics (densitat, àrea basal, fracció de cabuda coberta...). Per exemple, en masses irregulars per bosquets, cal dirigir els punts d’observació per a tipificar els diferents tipus de bosquets. De manera orientativa, es recomana establir un nombre mínim de punts d’observació per superfície de l’estrat, així, doncs: • S’estableix una intensitat mínima d’un punt d’observació per estrat. 6 |

Planificació i gestió forestal

• En estrats amb una superfície compresa entre 4 i 10 ha, es recomana realitzar com a mínim dos punts d’observació sempre que es garanteixi que es recull tota la variabilitat de l’estrat. • En estrats amb una superfície superior a les 10 ha, es recomana, sempre que es justifiqui per recollir la variabilitat de l’estrat, un punt d’observació cada 5 ha. En estrats homogenis es pot disminuir el nombre de punts a realitzar. La localització dels diferents punts d’observació es determina a camp. Es recomana plantejar un recorregut que permeti observar com a mínim el 80% de la superfície de l’estrat. Els criteris a tenir en compte per plantejar l’increment del número de punts d’observació són els següents: • Canvis en la composició específica. • Heterogeneïtat de recobriments. • Variacions en la distribució diametral de la massa. • Variacions en la densitat de la massa. En aquesta fase, si es considera necessari a partir de les observacions fetes a camp, es variaran o es corregiran els límits dels estrats delimitats a través de la fotointerpretació.

Aparells de mesura de suport Tot i que aquesta tipologia d’inventari està pensada per realitzar-la amb estimacions a ull, sovint cal verificar algunes dades amb instruments de mesura. Segons l’experiència de l’observador de camp, o per contrastar les mesures fetes, es recomana prendre uns valors de referència per tal de comprovar les estimacions posteriors. Fruit del treball de camp realitzat en el procediment de redacció d’aquestes orientacions, es considera útil emprar els elements de suport següents: • Relascopi de cadena. • Cinta diametral. • Regle de Christen.

Relascopi de cadena, cinta diametral i regla de Christen.

Tanmateix, les diferents mesures es poden prendre amb els aparells de mesura més habituals per a la realització d’inventaris dasomètrics. Els principals són els següents: | 7

Metodologia de caracterització de masses

• Hipsòmetre (clinòmetre o Blume-Leiss). • Cinta mètrica o distanciòmetre Vèrtex o telèmetre. • GPS. • Barrina de Pressler. • Relascopi de Bitterlich.

La fitxa de camp per a l’estimació pericial Per tal de facilitar i sistematitzar la recollida de la informació de camp, a l’Annex d’aquesta publicació es presenta una fitxa de camp per a l’estimació pericial. Aquesta fitxa recull les dades que es consideren essencials per poder caracteritzar les estructures forestals. També es descriuen diferents metodologies o formes de mostreig, per ajudar l’observador que fa el treball de camp a determinar els paràmetres forestals dels instruments d’ordenació forestal (IOF). Aquesta informació s’estructura en els apartats següents:

1. Informació general Estrat: Codi que permeti identificar l’estrat al qual pertany el punt d’observació. Codi parcel·la: Número de punt d’observació. UTM: Coordenades UTM del punt d’observació. Data: Data de realització de l’observació.

8 |

Planificació i gestió forestal

2. Estructura de la massa Forma principal

Es determina segons la distribució per edats i l’estructura de les espècies arbòries. Es pot classificar en: • Coetània: Almenys el 90% dels arbres que formen la massa tenen la mateixa edat. • Regular: Tipus de massa en la qual almenys el 90% dels arbres pertanyen a una mateixa classe artificial d’edat. • Semiregular: Tipus de massa que es dóna en els casos en què almenys el 90% dels arbres pertanyen a dues classes artificials d’edat consecutives. • Irregular: Tipus de massa que es dóna en els casos en què almenys el 90% dels arbres pertanyen a tres classes artificials d’edat cíclicament contigües o a més de tres classes d’edat.

Forma fonamental

Classificació de la massa segons el seu mètode de regeneració. Es diferencia entre: • Bosc alt: Masses on els arbres provenen de llavor. Com a norma general, s’estableix que almenys el 80% dels peus es regeneren o procedeixen de llavor. • Bosc mitjà: Masses compostes per arbres que han nascut de llavor i arbres procedents de rebrot (de soca i d’arrel). • Bosc menut: Masses que provenen de rebrot. Com a norma, s’estableix que almenys el 80% dels peus procedeixen de rebrot.

Composició específica

Conjunt d’espècies que formen la massa arbrada. Es determina considerant la disposició i el grau de dominància de les espècies presents, segons la codificació següent: • Homogènia: Una única espècie representa més del 80% de l’àrea basal o la densitat. • Heterogènia peu a peu: Diferents espècies que es barregen en petits grups, sempre que tinguin una alçària similar. • Heterogènia amb vol i subvol: Dues espècies o més barrejades que, quan arribin a l’estat adult, presentaran alçàries diferents, o masses homogènies d’una espècie on s’ha desenvolupat un estrat inferior d’una altra espècie tolerant a l’ombra i que amb el temps podria finalment substituir-la.

| 9

Metodologia de caracterització de masses

• Heterogènia a claps: Diferents espècies que es barregen en grups de diàmetres inferiors als 80 m o superfícies inferiors als 5.000 m2.

Distribució espacial

Disposició dels arbres sobre el terreny, independentment de l’espècie. La distribució pot ser: • Uniforme: Quan l’estrat arbori és continu en l’espai. • Disseminada per bosquets: quan la massa arbòria està dividida en porcions que tenen una superfície d’entre 700 i 2.800 m2. • Disseminada per claps: Quan la massa arbòria està dividida en porcions que tenen una superfície inferior als 5.000 m2. • Disseminada en individus aïllats: Quan els arbres, un per un estan molt separats entre ells.

Vulnerabilitat de generar foc de capçades

La vulnerabilitat analitza la disposició dels combustibles en l’espai i ho relaciona amb el tipus de foc de capçades més probable que es pot donar en l’estrat definit. Les masses amb poca acumulació de combustible i estructures forestals amb discontinuïtat vertical i horitzontal són més resistents al foc, cosa que dificulta la propagació del foc i en redueix la intensitat. Les variables d’estructura forestal que fan referència a la continuïtat horitzontal i vertical de la vegetació, més concretament els recobriments dels estrats de vegetació i les distàncies entre ells, són les que més importància tenen en relació amb la vulnerabilitat al foc de capçades. Se n’identifiquen tres classes de vulnerabilitat: • Alta: Estructures forestals amb característiques silvícoles (per exemple, continuïtat horitzontal i vertical als diferents estrats, fracció de cabuda coberta) que ajuden a fer que el foc pugi a les capçades. Estructures on els focs de capçades actius són característics, el foc de superfície produeix prou calor de convecció per mantenir de forma contínua la propagació del foc a les capçades, fins i tot en condicions meteorològiques suaus. Les estructures afectades per aquesta tipologia de foc normalment presenten mortalitats elevades. • Moderada: Estructures forestals amb característiques silvícoles (per exemple, continuïtat horitzontal i vertical als diferents estrats, fracció de cabuda coberta) que limiten en un grau més gran que les estructures amb vulnerabilitat alta la pujada del foc a les capçades. Estructures que generen torxes i focus secundaris, que cremen passivament de capçades, grups de petits arbres s’inflamen, però la propagació entre capçades no es manté de forma contínua. Les estructures afectades per aquesta tipologia de foc normalment presenten mortalitats menors que les anteriors; l’existència d’una mescla d’arbres totalment calcinats i d’altres amb un alt percentatge de capçada verda són característics d’aquests rodals. 10 |

Planificació i gestió forestal

• Baixa: Estructures forestals amb característiques silvícoles (per exemple, continuïtat horitzontal i vertical als diferents estrats, fracció de cabuda coberta) que limiten el pas del foc a les capçades. El foc es propaga per sota del combustible aeri. El combustible de superfície i el d’escala, si n’hi ha, es consumeixen, però atesa la discontinuïtat vertical amb el combustible aeri, el foc no passa a les capçades i es manté en la superfície. Les estructures afectades per aquesta tipologia de foc normalment presenten mortalitats baixes. Puntualment, algun arbre pot morir. Cal anotar que en aquesta classe s’inclouen els regenerats, ja que els focs que generen aquestes estructures són des del punt de vista de l’extinció similars als d’un foc de superfície, tot i que la mortalitat de l’arbrat és, en la majoria dels casos, completa.

3. Estrat arbori Les dades recollides en aquest apartat fan referència a l’espècie o espècies amb presència significativa dins l’estrat (principals i secundàries). Les espècies acompanyants es poden recollir en l’apartat d’observacions de la fitxa. Densitat de la massa: nombre d’arbres inventariables (a partir de 7,5 cm de diàmetre normal) per hectàrea. L’estimació de la densitat és un dels paràmetres que, en determinats tipus de massa, pot diferir més de la realitat. S’ha optat per calcular una densitat conjunta per al total d’espècies i posteriorment establir un percentatge de densitat per a cada espècie. D’aquesta manera, s’evita la sobrevaloració d’aquest paràmetre que es dóna si s’estima la densitat de cada espècie de manera independent. Es proposen quatre metodologies d’ajuda per estimar aquest paràmetre. El tipus de massa i la perícia de l’observador determinen el mètode més adequat en cada cas: a) Espaiament mitjà dels arbres. Un cop ubicats en el punt d’observació des del qual realitzarem l’estimació, consisteix a determinar la distància mitjana entre peus. Es calcula la densitat a partir de la fórmula següent: Densitat=

10.000 espaiament 2

Per facilitar-ne els càlculs, vegeu la taula 1. b) Distància a l’enèsim arbre més proper. A partir del punt on s’ubica l’observador, s’anota la distància a l’enèsim arbre més proper incloent-hi el diàmetre de l’arbre. Aquesta distància | 11

Metodologia de caracterització de masses

Distància mitjana entre peus (m) 0,1 0,25 0,5 0,75 1 1,25 1,5 1,75 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 20

Densitat (peus/ha) 1.000.000 160.000 40.000 17.778 10.000 6.400 4.444 3.265 2.500 1.600 1.111 816 625 494 400 331 278 204 156 123 100 83 69 59 51 44 25

és el radi d’un cercle que comprèn n peus. Per a la mesura de la distància es recomana utilitzar cinta mètrica o telèmetre, si se’n disposa. Amb l’ajuda d’unes taules de suport es transforma la distància en la mesura de la densitat. Es recomana aplicar, segons els casos, la distància al tercer o al sisè arbre. Les transformacions de les distàncies a densitat són les detallades en la taula 2. b1) Distància al tercer arbre més proper. A partir del punt on s’ubica l’observador, s’anota la distància al tercer arbre més proper incloent-hi en la distància el diàmetre del tercer arbre mesurat. Aquesta distància és el radi d’un cercle que comprèn 3 peus i es transforma en peus/ha aplicant-hi la fórmula següent: Densitat=

30.000 ∏∙ d2

on d és la distància al 3è arbre.

b2) Distància al sisè arbres més proper. A partir del punt on s’ubica l’observador, s’anota la distància al sisè arbre més proper incloent-hi en la distància el diàmetre del sisè arbre mesurat. Aquesta distància és el radi d’un cercle que comprèn 6 peus i es transforma en peus/ha aplicant-hi la fórmula següent:

Taula 1. Suport per al càlcul de la densitat segons l’espaiament mitjà dels arbres.

Densitat=

60.000 ∏∙ d2

on d és la distància al 6è arbre. c) Parcel·la circular de radi 10. El mètode consisteix a comptar els arbres inventariables dins una parcel·la circular i extrapolar el valor de peus/parcel·la a peus/ha. És possible realitzar parcel·les de radi variable sempre que es comptin almenys 15 arbres sent el radi mínim de 6 m. 12 |

Planificació i gestió forestal

Tot i això, es recomana utilitzar un radi de 10 m, ja que la incidència en el valor de la densitat dels peus errors comesos en el recompte és inversament proporcional al radi. A continuació s’adjunta la taula on es recull el radi recomanant en funció de la distància entre peus i la densitat (vegeu la taula 3). d) Arbres en un quadrat virtual. Normalment, per tal de poder realitzar els càlculs directament, es compten els arbres en un quadrat virtual de 10 x 10 m. Per passar el valor a densitat (peus/ha), tan sols cal multiplicar per 100 el nombre d’arbres. A partir del treball empíric desenvolupat per comprovar les metodologies d’estimació pericial en relació amb aquests paràmetres, es realitzen una sèrie de recomanacions i d’advertiments que poden ajudar a decidir quin és el millor mètode d’estimació en cada cas. Per la facilitat que comporta la mesura de densitat amb qualsevol dels mètodes, se’n pot utilitzar més d’un i comparar-ne els resultats. (vegeu la taula 4). És important tenir en compte les recomanacions anteriors realitzades per a cada mètode. A més, s’estableixen les recomanacions generals següents:

Distància (m) 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 5 6 7 8 9 10 11 12 15

Densitat (peus/ha) mètode 3è arbre 38.197 9.549 4.244 2.387 1.528 1.061 780 597 382 265 195 149 118 95 79 66 42

Densitat (peus/ha) mètode 6è arbre 76.394 19.099 8.488 4.775 3.056 2.122 1.559 1.194 764 531 390 298 236 191 158 133 85

Taula 2. Suport per al càlcul de la densitat segons la distància del enèsim arbre.

Distància entre arbres (m) 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7

Densitat (peus/ha) 1.600 1.111 816 625 494 400 331 278 237 204

Radi de la parcel·la (m) 6,5 7,5 9 10 11,5 12,5 14 15 16,5 17,5

Taula 3. Radi de la parcel·la recomanat segons l’espaiament entre arbres.

1. Es recomana realitzar la mesura de l’àrea basal amb relascopi de cadena per extreure’n la densitat associada un cop coneguem el valor del diàmetre mitjà. Tot i què el diàmetre associat a l’àrea basal (diàmetre mitjà quadràtic), difereix 1-2 cm respecte del diàmetre mitjà, la densitat obtinguda amb aquest mètode la podem contrastar amb la calculada a camp sobre la base d’algun dels mètodes anteriors. Aquest valor ens pot servir de referència i d’ajust per al valor final de densitat que utilitzarem per a cadascun dels punts d’obervació. | 13

Metodologia de caracterització de masses

Mètode

Recomanacions

Espaiament mitjà dels arbres

Mètode amb elevada precisió en masses amb espaiaments concrets (per exemple, provinents de reforestació). Per tal d’evitat errors i ajustar la densitat de la massa, es recomana: • en espaiaments mitjans inferiors a 2 m., la precisió ha de ser d’1/4 de m. • en espaiaments mitjans entre 2 i 6 m., la precisió ha de ser de 1/2 m. • en espaiaments mitjans superiors a 6 m., la precisió pot ser d’1 m.

Distància a l’enèsim arbre més proper

Cal escollir amb cura el punt des d’on se situa l’observador per realitzar el càlcul, ja que el seu valor depèn totalment del punt on ens ubiquem. No ha de correspondre amb cap arbre i ha de ser prou representatiu de tota la massa. Per exemple, si ens situen en una zona on puntualment els arbres presenten una densitat més elevada que la resta, el càlcul no serà representatiu. La mesura de la distància a l’enèsim arbre s’ha de prendre incloent el diàmetre de l’enèsim arbre. L’esquema següent indica la forma correcta de realitzar la mesura des del punt d’observació (PO):

La distància al tercer arbre, en masses amb densitats per sobre dels 400 peus/ha no s’ajusta als valors de densitat reals. Per aquest motiu, per sobre dels 400 peus/ha es recomana utilitzar la distància al sisè arbre o bé altres mètodes. La diferència de temps entre utilitzar la distància del 3è arbre o el 6è arbre no és important, mentre que la precisió és força millor si s’utilitza el mètode del 6è arbre. Parcel·la circular de radi 10

Aquest mètode guanya amb precisió si es disposa de telèmetre. En canvi, si cal desplaçar-se a cada arbre per tal de mesurar la distància, és recomanable utilitzar altres mètodes degut a què l’estalvi de temps no és representatiu respecte la realització d’una parcel·la d’inventari dasomètric. En cas de verificar la distància des dels arbres al punt central de la parcel·la amb telèmetre, tan sols cal comptar els arbres inventariables que entren dins la parcel·la i transformar els peus/ parcel·la a peus/ha.

Arbres en un quadrat virtual

Mètode adequat per a plantacions on s’hagi realitzat alguna aclarida no sistemàtica on és més fàcil establir els límits del quadrat i el mètode de l’espaiament mitjà és de difícil aplicació al no presentar espaiaments constants. Cada arbre que es compti de més o de menys en un quadrat de 10x10 m representa 100 peus/ha. A camp, i en densitats elevades, és difícil establir els límits del quadrat virtual. El temps d’estimació augmenta considerablement si cal fer servir cinta per delimitar el quadrat, i es passa a uns rendiments de treball massa baixos per a l’estimació pericial. Es poden disminuir les mides del quadrat virtual i adaptar el càlcul de la densitat. Llavors, cada arbre que comptem o que deixem de comptar tindrà un pes més elevat en el nombre total de peus/ha. Per aquest motiu, sempre que sigui possible es recomana utilitzar el quadrat de 10x10 m.

Taula 4. Recomanacions segons el mètode de mesura de la densitat.

14 |

Planificació i gestió forestal

2. En masses provinents de rebrot, aproximarem millor els càlculs si quan utilitzem els mètodes de l’espaiament mitjà i la distància a l’enèsim arbre donem l’espaiament o distància entre soques i prenem nota del nombre de mitjana dels peus inventariables per soca en la casella corresponent. La densitat resultant consisteix a multiplicar la densitat obtinguda pel nombre de peus per soca. D’aquesta manera, l’error que es comet en l’estimació de la densitat és menor. Tot i això, cal ser precís en l’estimació dels peus per soca, ja que actua com a factor multiplicador de la densitat. Cal tenir en compte la no inclusió dels peus menors presents en cada soca, ja que s’evaluen en l’apartat de regenerat i no es quantifiquen en la densitat de la massa. 3. En masses biestratificades, cal tenir en compte que es tendeix a subestimar el percentatge de densitat de l’espècie del subvol quan l’espècie present en el subvol té un diàmetre mitjà molt per sota del de l’espècie de vol, o bé quan hi ha un sotabosc desenvolupat en fracció de cabuda coberta o en alçària. Fracció de cabuda coberta (fcc): Percentatge de la superfície de sòl ocupada per les capçades de l’estrat arbori. No pot tenir un valor superior al 100%. Per a la seva estimació són útils les taules de suport (vegeu la taula 5). Àrea basal: suma de les seccions dels troncs dels arbres a 1,30 m del sòl en una ha. Es mesura en m2/ha. Es recomana estimar-la directament a camp a través del relascopi. Es pot utilitzar el relascopi de cadena, que presenta un cost més baix i un ús fàcil. Cal tenir en compte que el relascopi de cadena presenta un error associat al seu ús, ja que no corregeix l’amplada de les bandes segons el Taula 5. Taula de suport a l’estimació de la fcc. pendent. L’error comés s’associa amb el cosinus del pendent del terreny on es realitza la mesura i és poc rellevant en pendents inferiors al 40%. La seva mesura a camp, juntament amb la del diàmetre mitjà, ens permet contrastar la dada de densitat obtinguda a camp. No és recomanable estimar l’àrea basal a partir del diàmetre mitjà i de la densitat degut als errors associats al seu càlcul. Percentatge de densitat: Estimació del percentatge de densitat que ocupen els peus inventariables de cada espècie respecte del total de peus inventariables que formen la massa. Peus/soca: En les espècies amb regeneració d’origen de rebrot consisteix a determinar els peus inventariables (de diàmetre normal superior a 7,5 cm) que hi ha de mitjana en cadascuna de les soques per a cada espècie. A partir d’aquí, es calcula la densitat associada a cada espècie.

| 15

Metodologia de caracterització de masses

Diàmetre mitjà (cm): Mitjana del diàmetre normal d’una mostra representativa d’arbres. Hi ha dos mètodes per a estimar- lo: a) La mitjana del diàmetre normal dels cinc arbres més propers, estimat o mesurat amb cinta. b) L’estimació o mesura amb cinta d’un arbre mitjà (el que es considera que correspon a la classe diametral més abundant). Es recomana l’ús de cinta diametral per a la mesura més precisa del diàmetre, tot i que en observadors amb experiència se’n pot prescindir. L’aplicació d’un mètode o de l’altre no presenta desviacions importants quan el perit és expert. Es recomana, un cop s’ha adquirit prou experiència, realitzar una única mesura de l’arbre mitjà. Alçada mitjana (m): És la mitjana de les alçades dels arbres que es corresponen amb el diàmetre mitjà. S’estima visualment (per exemple, prenent alguna referència d’alçada en el canó de l’arbre) o bé amb l’ajut d’algun instrument senzill (per exemple, el regle de Christen). És important intentar ajustar al màxim aquest valor, ja que serà una de les variables que ens permetran calcular les existències actuals de la massa. Edat mitjana: Només cal calcular-la en masses regulars. S’estima de forma indirecta. En coníferes es pot estimar comptant- ne els verticils. En totes les espècies es pot determinar a través dels anells de creixement (cal barrinar o, preferentment, buscar soques recents), tot i que en planifolis són difícils de veure. També es pot deduir coneixent l’any de plantació o de l’última tallada arreu. Percentatge de bosc petit, mitjà o gran (BP/BM/BG): Paràmetre necessari per descriure l’estructura d’una massa sense necessitat de detallar-ne la distribució diametral. La suma dels percentatges dels tres tipus de bosc ha de ser del 100%. La seva expressió es pot correspondre, per exemple, amb 20/70/10, que descriuria un bosc amb el 20% d’arbres petits, el 70% d’arbres mitjans i el 10% d’arbres grans. Els intervals a partir dels quals es classifica cada tipus de fusta són els següents: • En producció de llenya i fusta: - Bosc petit (BP): percentatge d’arbres inventariables fins a classe diametral 10. (CD≤10). - Bosc mitjà (BM): percentatge d’arbres de classe diametral 10 i fins a classe diametral 25 (1025). Aquesta distribució de diàmetres plantejada s’ajustarà proporcionalment per adaptar-la als models ORGEST de referència, segons les espècies i els models escollits. 16 |

Planificació i gestió forestal

• En producció de suro: - Bosc petit (BP): percentatge de peus d’alzina amb perímetre per sota del perímetre mínim de lleva (perímetre65 cm que no han estat pelats. - Bosc gran (BG): percentatge de peus d’alzina surera amb perímetre >65 cm i que han estat pelats alguna vegada. Qualitat d’estació: s’estima de manera independent per a les espècies principals que formen la massa d’acord amb la metodologia exposada en el manual ORGEST de Tipologies forestals arbrades. Cal utilitzar les claus de classificació de la qualitat d’estació definides per a cada espècie. Aquestes claus es basen en variables ecològiques (altitud, pluviometria, orientació, fisiografia, característiques físiques del substrat, litologia i altres aspectes particulars) per tal de discriminar 2 o 3 qualitats d’estació segons l’espècie. Valoració del regenerat i peus menors: inclou els individus de diàmetre no inventariable (regeneració i peus menors en columnes diferenciades), és a dir, fins a diàmetre normal de 7,5 cm. Es realitza partint de tres paràmetres: • Espècies: determinar les espècies principals que formen la regeneració de la massa. • Origen: cal identificar l’origen d’acord amb la classificació següent: sembra o llavor, plantació, rebrot de soca o d’arrel o mixt (llavor i rebrot). • Valoració: tant per a peus menors com per a regeneració, segons el nombre de peus es determinen els intervals següents: - Nul·la: no s’observa regeneració o peus menors - Baixa: la distància entre peus de regeneració o menors és d’entre 4,5 m i 1,5 m. - Mitjana: la distància entre peus de regeneració o menors és d’entre 4,5 m i 1,5 m. - Abundant: la distància entre peus de regeneració o menors és inferior als 1,5 m.

4. Estrat arbustiu i herbaci Per als dos estrats s’observen les espècies, l’alçada mitjana i la fracció de cabuda coberta. Cal tenir en compte el següent: • Les dades referents a la vegetació llenyosa s’inclouen en l’estrat arbustiu encara que tinguin la mateixa alçària que l’estrat herbaci. | 17

Metodologia de caracterització de masses

• En masses on hi ha aprofitament ramader és essencial la descripció de l’estrat herbaci, que pot ser més superficial en la resta de casos. • Les fraccions de cabuda coberta (fcc) dels estrats arbustiu i herbaci, és a dir, el percentatge de sòl recobert per la vegetació de port arbustiu o herbaci separadament, mai no poden ser superiors al 100% encara que hi hagi superposició de capçades. • L’alçària mitjana fa referència a l’alçària intermèdia del conjunt d’espècies que formen cada estrat.

5. Observacions En aquest apartat cal recollir totes les descripcions qualitatives o quantitatives que no s’hagin anotat en la fitxa i que siguin importants per a la descripció de l’estrat. És imprescindible fer-hi constar la qualitat d’estació de les diferents espècies sempre que s’opti per basar la planificació en models ORGEST. S’aplicaran les claus de classificació de qualitat d’estació de cada espècie. Per exemple, s’hi pot anotar el següent: • Espècies acompanyants. • En masses de sureda, temps des de l’última lleva i gruix del suro. • Estat sanitari. Danys i agent causant. • Activitat ramadera. • Treballs executats en els darrers anys. • Espècies protegides de flora i fauna. • Descripció de petites variacions en els paràmetres de l’estrat.

Tractament de dades Les dades obtingudes en els diferents punts d’observació ubicats en un mateix estrat ens serviran per caracteritzar la massa que el forma i obtenir les dades que passaran a formar part de les fitxes descriptives de les unitats d’actuació o dels rodals. Aquesta metodologia no incorpora càlcul d’error per estrats. Per això, els resultats venen condicionats per la tria dels punts d’observació i la forma de tractar les dades. S’estructura en els passos següents: 18 |

Planificació i gestió forestal

1. Obtenció tipologia forestal arbrada La tipologia forestal arbrada que caracteritza el rodal s’obté a partir de la formació forestal i la qualitat d’estació. El procés de tipificació de masses es basa en les Orientacions de Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (ORGEST) i es descriu en els capítols 1 i 2 del manual de Tipologies Forestals Arbrades (CPF, 2011). El mètode d’obtenció de tipologies inventariades en els punts d’observació es resumeixen en: • Revisió del llistat d’espècies inventariades en els punts d’observació de l’estrat. Segons els criteris exposats en el punt 2.2 del Manual de tipologies forestals arbrades (CPF, 2011) cal decidir si es tracta d’una massa pura o mixta. • Identificació de la formació forestal segons la Llista i codi de les formacions forestals. Cada formació està relacionada amb una fitxa on es descriu i d’aquesta manera es pot contrastar la informació. • Identificació de la qualitat d’estació per a les espècies que defineixen la formació forestal en base a les observacions fetes a camp. En cas d’observar en algun estrat variacions en la qualitat d’estació per alguna espècie, s’escollirà el valor que descrigui més superfície de l’estrat. • Definició de la tipologia forestal arbrada mitjançant el creuament de la formació forestal i la qualitat d’estació de les espècies que formen la massa.

2. Determinació dels paràmetres qualitatius Per definir els paràmetres referents a estructura de la massa de la unitat d’actuació o rodal (forma principal i fonamenta, composició específica, distribució espacial i vulnerabilitat al foc), s’avaluaran les dades preses en cada punt d’observació i en cas de detectar divergències puntuals dins un mateix estrat es triarà el valor més representatiu. El regenerat i peus menors i l’estrat arbustiu i herbaci es definiran en base a les anotacions dels diversos punts d’observació per tal d’incloure el més representatiu de l’estrat. En cas que alguna dada presa es correspongui amb una situació puntual dins l’estrat, es detallarà a l’apartat d’altres característiques descriptives.

3. Càlcul dels paràmetres quantitatius Aquest punt fa referència al traspàs d’informació de les dades preses l’apartat d’estrat arbori de la fitxa de camp d’estimació pericial cap als apartats de formacions arbòries dels rodals dels PSGF o de les unitats d’actuació del PTGMF. En primer lloc s’escolliran cadascuna de les espècies que formen la massa per tal d’incloure-les en l’apartat de formacions arbòries. S’exclouran les espècies acompanyants que es relacionaran en l’apartat d’altres característiques descriptives. En cas que algun punt d’observació s’hagi realitzat en una superfície no representativa del global de l’estrat (per exemple en una carena dominada pel pi pinyer dins un estrat de sureda), les dades d’aquest punt d’observació es descriuran dins l’apartat d’altres característiques descriptives. Un cop escollides les espècies que formen part de les formacions arbòries, es farà la mitjana de les dades dels diferents punts d’observació.

4. Estimació del volum amb escorça Es proposa estimar el volum de cada espècie a partir del coeficient mòrfic i de l’altura mitjana i àrea basal utilitzant la fórmula següent: Volum amb escorça = AB * Mitjana d’alçària * coeficient mòrfic Per a conèixer el coeficient mòrfic s’utilitzaran les dades de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya a través de l’aplicació MetaBosc On Line (CREAF-DMAH, 1988-1998). Amb aquesta aplicació es farà la consulta distribuïda en classes diametrals per a cada espècie i s’utilitzarà el coeficient mòrfic de la classe diametral que inclogui el diàmetre mitjà de l’espècie. Existeixen altres mètodes de cubicació a partir de l’elaboració de tarifes utilitzant les dades de l’IFN.

| 19

20 |

Especies y selvicultura

Manual de estimación pericial en el trabajo de campo Manual de ayuda

Santa Perpètua de Mogoda, 2014

| 21

Colección: Fichas técnicas III Planificación y gestión forestal Manual de estimación pericial en el trabajo de campo. Manual de ayuda Edita © Generalidad de Cataluña. Departamento de Agricultura, Gamaderia, Pesca, Alimentación y Medio Natural - Centro de la Propiedad Forestal Autor/a Ricard Farriol, Eva Vidal (Centro de la Propiedad Forestal) Primera edición: diciembre de 2014 Realización y maquetación: Elizabeth Fernández. Centro de la Propiedad Forestal Corrección y asesoramiento lingüístico: Serveis Lingüístics Torsitrad. SCP. Producción: Entidad Autónoma del Diario Oficial y de Publicaciones Fotografías: Banco de imágenes del Centro de la Propiedad Forestal Tiraje: 800 ejemplares Depósito legal: B 26922-2014

Qualquier reproducción de fragmentos solo se podrà realizar con finalidades docentes o de investigación, indicando la fuente y el nombre de los autores de la obra. Esta publicación se ha realizado con papel PEFC brillante de 125 gr. y las cubiertas con paper PEFC brillante de 200 gr.

Especies y selvicultura

Presentación y objetivos Este documento se presenta para ayudar, facilitar y objetivar la toma de datos de campo mediante la estimación pericial. Se considera como una metodología válida para la toma de información y para cumplir la información que se pide en los instrumentos de ordenación forestal (PTGMF y PSGF). Será, no obstante, el técnico redactor, según la tipología de masa forestal, quien determinará al final los parámetros forestales que se describen en este documento o destacará de este los que merecen más relevancia para caracterizar la masa objeto de gestión y las actuaciones forestales que hay que llevar a cabo. Todos los manuales están disponibles en el web del Centro de la Propiedad Forestal: http://cpf.gencat.cat. Deseamos que el contenido de estas publicación les resulte interesante y útil.

Juan Luís Abián

Director gerent

Centre de la Propietat Forestal

| 23

Estimación pericial en el trabajo de campo

Índice 1

Qué es la estimación pericial ?

2

Metodología de caracterización de las masas • Estratificación

• Cálculo y localización de puntos de observación y recorrido del estrato • Aparatos de medida de soporte • La ficha de campo para la estimación pericial

- Información general - Estructura de la massa - Estrato arbóreo - Estrato arbustivo y herbáceo - Observaciones

3

Tratamiento de los datos de campo Anexo. Ficha de campo de estimació pericial

24 |

Planificación y gestión forestal

Qué es la estimación pericial ? El inventario pericial consiste en la descripción de las diferentes masas forestales basando la fase de toma de datos a campo en la experiencia del observador para estimar unos valores de referencia únicamente con el apoyo, en caso de que lo considere necesario, de un instrumental básico y simple. El objetivo de este tipo de inventario consiste en la estimación de unos valores medios de referencia útiles para la gestión actual de la masa minimizando el coste de ejecución de inventario. El proceso de estimación pericial consta de diferentes fases: • Estratificación de la masa. • Realización de los puntos de observación para estimación pericial. • Caracterización de los estratos a partir de los datos de los puntos de observación.

| 25

Metodología de caracterización de las masas Estratificación La variabilidad y diversidad de tipologías de masas forestales que hay en cada finca puede hacer necesario dividir la finca en unidades menores y homogéneas que presenten uniformidad en cuanto a las características fisiográficas, la composición específica, la fracción de cabida de cubierta general y el estado de la masa. Por ello, y siguiendo la misma metodología usada en el diseño de muestreo del inventario dasométrico, hay que estratificar la masa. El procedimiento de estratificación se realiza siguiendo estas fases: • Elección de la cartografía adecuada. • Fotointerpretación. • Delimitación de la superficie forestal objeto de inventario para estimación pericial. • Estratificación de la masa en unidades de vegetación homogéneas. La estratificación de la masa arbolada se realiza, en un primer momento, mediante la fotointerpretación y, posteriormente, se ajustan los límites de los estratos con observaciones a campo. La estratificación es clave en todo el proceso de inventario posterior. Una estratificación realizada correctamente facilitará la caracterización de las diferentes masas.

Cálculo y localización de puntos de observación y recorrido del estrato En cada uno de los estratos hay que realizar el número de puntos de observación pericial necesarios para tipificarlo. La determinación del número de puntos que hay que realizar depende de la variabilidad del estrato. En los estratos con elevada variabilidad interna es posible que haga falta aumentar el número de puntos de observación necesarios para representar los valores máximos y mínimos de los parámetros de masa básicos (densidad, área basal, fracción de cabida cubierta...). Por ejemplo, en masas irregulares por bosquetes, hay que dirigir los puntos de observación para tipificar los diferentes tipos de bosquetes.

26 |

Planificación y gestión forestal

De manera orientativa, se recomienda establecer un número mínimo de puntos de observación por superficie del estrato, por lo que: • Se establece una intensidad mínima de puntos de observación de una parcela pericial por estrato. • En estratos con una superficie comprendida entre 4 y 10 ha, se recomienda realizar como mínimo dos puntos de observación siempre que se garantice que se recoge toda la variabilidad del estrato. • En estratos con una superficie superior a 10 ha, se recomienda, siempre que se justifique para recoger la variabilidad del estrato, un punto de observación cada 5 ha. En estratos homogéneos se puede disminuir el número de puntos a realizar. La localización de los diferentes puntos de observación se determina a campo. Se recomienda plantear un recorrido que permita observar como mínimo el 80% de la superficie del estrato. Los criterios para ubicar los puntos de observación dentro de cada estrato tienen presente la variabilidad que pueda haber, y son los siguientes: • Cambios en la composición específica. • Heterogeneidad de recubrimientos. • Variaciones en la distribución diametral de la masa. • Variaciones en la densidad de la masa. En esta fase se variarán o se corregirán los límites de los estratos delimitados a través de la fotointerpretación si se considera necesario a partir de las observaciones hechas a campo.

Aparatos de medida de ayuda A pesar de que esta tipología de inventario está pensada para ser realizada con estimaciones a ojo, a menudo hace falta verificar algunos datos con instrumentos de medición. Según la experiencia del observador de campo, o para contrastar las mediciones hechas, se recomienda tomar unos valores de referencia para comprobar las estimaciones posteriores. Fruto del trabajo de campo realizado en el procedimiento de redacción de estas orientaciones, se considera útil utilizar los elementos de soporte siguientes: • Relascopio de cadena para el área basal. • Cinta diametral para el diámetro. • Regla de Christen para la altura. | 27

Metodología de caracterización de las masas

Sin embargo, las diferentes medidas se pueden tomar con los aparatos de medición más habituales para la realización de inventarios forestales. Los principales son los siguientes: • Hipsómetro (clinómetro o Blume-Leiss). • Cinta métrica o distanciómetro Vertex o telémetro. • GPS. • Barrina de Pressler. • Relascopio de Bitterlich.

Relascopio de cadena, cinta diametral y regla de Christen.

La ficha de campo para la estimación pericial Para facilitar y sistematizar la recogida de la información de campo, en el Anexo a esta publicación se presenta una ficha de campo para la estimación pericial. Esta ficha recoge los datos que se consideran esenciales para poder caracterizar las estructuras forestales. También se describen diferentes metodologías o formas de muestreo para ayudar al observador que hace el trabajo de campo a determinar los parámetros forestales de los instrumentos de ordenación forestal (IOF). Esta información se estructura en los apartados siguientes:

1. Información general Estrato: Código que permite identificar el estrato al que pertenece el punto de observación. Código parcela: Número de punto de observación. UTM: Coordenadas UTM del punto de observación. Fecha: Fecha de realización de la observación.

28 |

Planificación y gestión forestal

2. Estructura de la masa Forma principal

Se determina según la distribución por edades y la estructura de las especies arbóreas. Se puede clasificar en: • Coetáneo: Por lo menos el 90% de los árboles que forman la masa tienen la misma edad. • Regular: Tipo de masa en la que al menos el 90% de los árboles pertenecen a una misma clase artificial de edad. • Semiregular: Tipo de masa que se da en los casos en los que al menos el 90% de los árboles pertenecen a dos classes artificiales de edad consecutivas. • Irregular: Tipo de masa que se da en los casos en los que al menos el 90% de los árboles pertenecen a tres clases artificiales de edad cíclicamente contiguas o a más de tres classes de edad.

Forma fundamental

Clasificación de la masa según su método de regeneración. Se diferencia entre: • Bosque alto: Masas donde los árboles provienen de semilla. Como norma general, se establece que al menos el 80% de los pies se regeneran o proceden de semilla. • Bosque medio: Masas compuestas por árboles que han nacido de semilla y árboles procedentes de rebrote (de cepa y de raíz). • Bosque menudo: Masas que provienen de rebrote. Como norma, se establece que al menos el 80% de los pies proceden de rebrote.

Composición específica

Conjunto de especies que forman la masa arbolada. Se determina considerando la disposición y el grado de dominancia de las especies presentes, según la codificación siguiente: • Homogénea: Una única especie representa más del 80% del área basal o la densidad. • Heterogénea pie a pie: Diferentes especies que se mezclan en pequeños grupos, siempre que tengan una altura similar.

| 29

Metodología de caracterización de las masas

• Heterogénea con vuelo y subvuelo: Dos especies o más mezcladas que, cuando lleguen al estado adulto, presentarán alturas diferentes, o masas homogéneas de una especie en la que se ha desarrollado un estrato inferior de otra especie tolerante a la sombra y que con el tiempo podría finalmente sustituirla. • Heterogénea en claros: Diferentes especies que se mezclan en grupos de diámetros inferiores a los 80 metros o superficies inferiores a los 5.000 m2.

Distribución espacial

Disposición de los árboles sobre el terreno, independientemente de la especie. La distribución puede ser: • Uniforme: Cuando el estrato arbóreo es continuo en el espacio. • Diseminada por bosquetes: Cuando la masa arbórea está dividida en porciones que tienen una superficie de entre 700 y 2.800 m2. • Diseminada por claros: Cuando la masa arbórea está dividida en porciones que tienen una superficie inferior a los 5.000 m2. • Diseminada en individuos aislados: Cuando los árboles, uno por uno, están muy separados entre ellos.

Vulnerabilidad de generar fuego de copas

La vulnerabilidad analiza la disposición de los combustibles en el espacio y lo relaciona con el tipo de fuego de copas más probable que se puede dar en el estrato definido. Las masas con poca acumulación de combustible y estructuras forestales con discontinuidad vertical y horizontal son más resistentes al fuego, lo que dificulta la propagación del fuego y reduce su intensidad. Las variables de estructura forestal que hacen referencia a la continuidad horizontal y vertical de la vegetación, más concretamente los recubrimientos de los estratos de vegetación y las distancias entre ellos, son las que más importancia tienen en relación con la vulnerabilidad al fuego de copas. Se identifican tres clases de vulnerabilidad: • Alta: Estructuras forestales con características silvícolas (por ejemplo, continuidad horizontal y vertical en los diferentes estratos, fracción de cabida cubierta) que ayudan a que el fuego suba a las copas. Estructuras donde los fuegos de copas activos son característicos, el fuego de superficie produce bastante calor de convección para mantener de forma continua la propagación del fuego en las copas, hasta en condiciones meteorológicas suaves. Las estructuras afectadas por esta tipología de fuego normalmente presentan mortalidades elevadas. • Moderada: Estructuras forestales con características silvícolas (por ejemplo, continuidad horizontal y vertical en los diferentes estratos, fracción de cabida cubierta) que limitan en un 30 |

Planificación y gestión forestal

grado más grande que las estructuras con vulnerabilidad alta la subida del fuego en las copas. Estructuras que generan antorchas y focos secundarios, que queman pasivamente de copas, grupos de pequeños árboles se inflaman, pero la propagación entre copas no se mantiene de forma continua. Las estructuras afectadas por esta tipología de fuego normalmente presentan mortalidades menores que las anteriores; la existencia de una mezcla de árboles totalmente calcinados y de otros con un alto porcentaje de copa verde son característicos de estos rodales. • Baja: Estructuras forestales con características silvícolas (por ejemplo, continuidad horizontal y vertical en los diferentes estratos, fracción de cabida cubierta) que limitan el paso del fuego a las copas. El fuego se propaga por debajo del combustible aéreo. El combustible de superficie y el de escala, si existe, se consumen, pero dada la discontinuidad vertical con el combustible aéreo, el fuego no pasa a las copas y se mantiene en la superficie. Las estructuras afectadas por esta tipología de fuego normalmente presentan mortalidades bajas. Puntualmente, algún árbol puede morir. Cabe anotar que en esta clase se incluyen los regenerados, ya que los fuegos que generan estas estructuras son, desde el punto de vista de la extinción, similares a los de un fuego de superficie, aunque la mortalidad del arbolado es, en la mayoría de los casos, completa.

3. Estrato arbóreo Los datos recogidos en este apartado hacen referencia a la especie o especies con presencia significativa dentro del estrato (principales y secundarias). Las especies acompañantes se pueden recoger en el apartado de observaciones de la ficha. Densidad de la masa: número de árboles inventariables (a partir de 7,5 cm de diámetro normal) por hectárea. La estimación de la densidad es uno de los parámetros que, en determinados tipos de masa, puede diferir más de la realidad. Se ha optado por calcular una densidad conjunta para el total de especies y posteriormente establecer un porcentaje de densidad para cada especie. Así se evita la sobrevaloración de este parámetro que se da si se estima la densidad de cada especie de manera independiente. Se proponen cuatro metodologías de ayuda para estimar este parámetro. El tipo de masa y la pericia del observador determinan el método más adecuado en cada caso: a) Espaciamiento medio de los árboles. Una vez situados en el punto de observación desde el que realizaremos la estimación, consiste en determinar la distancia media entre pies. Se calcula la densidad a partir de la fórmula siguiente:

10.000 Densidad= espaciamiento 2

Para facilitar los cálculos, se adjunta la tabla 1. | 31

Metodología de caracterización de las masas

b) Distancia al enésimo árbol más cercano. A partir del punto en el que se sitúa el observador, se anota la distancia al enésimo árbol más cercano incluyendo el diámetro del árbol. Esta distancia es el radio de un círculo que comprende n pies. Para la medición de la distancia se recomienda utilizar cinta métrica o telémetro, si se dispone de ello. Con la ayuda de unas tablas de soporte se transforma la distancia en la medición de la densidad. Se recomienda aplicar, según los casos, la distancia al tercer o al sexto árbol. Las transformaciones de las distancias a densidad son las detalladas en la tabla 2. Distancia media entre pies (m) 0,1 0,25 0,5 0,75 1 1,25 1,5 1,75 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 20

Densidad (pies/ha) 1.000.000 160.000 40.000 17.778 10.000 6.400 4.444 3.265 2.500 1.600 1.111 816 625 494 400 331 278 204 156 123 100 83 69 59 51 44 25

Tabla 1. Ayuda para el cálculo de la densidad según el espaciamiento medio de los árboles.

b1) Distancia al tercer árbol más cercano. A partir del punto en el que se sitúa el observador, se anota la distancia al tercer árbol más cercano, incluyendo en la distancia el diámetro del tercer árbol medido. Esta distancia es el radio de un círculo que comprende 3 pies y se transforma en pies/ha aplicando la fórmula siguiente: Densidad

30.000 ∏∙ d2

donde d es la distancia al 3r árbol. b2) Distancia al sexto árbol más cecano. A partir del punto en el que se sitúa el observador, se anota la distancia al sexto árbol más cercano incluyendo en la distancia el diámetro del sexto árbol medido. Esta distancia es el radio de un círculo que comprende 6 pies y se transforma en pies/ha aplicando la fórmula siguiente: Densidad=

60.000 ∏∙ d2

donde d es la distancia al 6º árbol.

c) Parcela circular de radio 10. El método consiste en contar los árboles inventariables dentro de una parcela circular y extrapolar el valor de pies/parcela a pies/ha. Es posible realizar parcelas de radio variable siempre que se cuenten con por lo menos 15 árboles, siendo el radio mínimo 32 |

Planificación y gestión forestal

de 6 m. No obstante, se recomienda utilizar un radio de 10 m, ya que la incidencia en el valor de la densidad de los pies errores cometidos en el conteo es inversamente proporcional al radio. A continuación se adjunta la tabla en la que se recoge el radio recomendado en función de la distancia entre pies y la densidad (tabla 3). d) Árboles en un cuadrado virtual. Normalmente, para poder realizar los cálculos directamente, se cuentan los árboles en un cuadrado virtual de 10 x 10 m. Para pasar el valor a densidad (pies/ ha), solo hay que multiplicar por 100 el número de árboles. A partir del trabajo empírico desarrollado para comprobar las metodologías de estimación pericial en relación con estos parámetros, se realizan una serie de recomendaciones y advertencias que pueden ayudar a decidir cuál es el mejor método de estimación en cada caso. Por la facilidad que comporta la medición de densidad con cualquiera de los métodos, se puede utilizar más de uno y comparar los resultados. (tabla 4). Es importante tener en cuenta las recomendaciones anteriores realizadas para cada método. Además, se establecen las siguientes recomendaciones generales:

Distancia (m) 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 5 6 7 8 9 10 11 12 15

Densidad (pies/ha) método 3r árbol 38.197 9.549 4.244 2.387 1.528 1.061 780 597 382 265 195 149 118 95 79 66 42

Densidad (pies/ha) método 6º árbol 76.394 19.099 8.488 4.775 3.056 2.122 1.559 1.194 764 531 390 298 236 191 158 133 85

Tabla 2. Ayuda para el cálculo de la densidad según la distancia del enésimo árbol.

Distancia entre árboles (m) 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7

Densidad (pies/ha) 1.600 1.111 816 625 494 400 331 278 237 204

Radio de la parcela (m) 6,5 7,5 9 10 11,5 12,5 14 15 16,5 17,5

Tabla 3. Radio de la parcela recomendado en función de la distancia entre pies y la densidad.

1. Se recomienda realizar la medición del área basal con relascopio de cadena para extraer la densidad asociada una vez conozcamos el valor del diámetro medio. A pesar de que el diámetro asociado al área basal (diámetro medio cuadrático) difiere de 1-2 cm respecto al diámetro medio, la densidad obtenida con este método se puede contrastar con la calculada a campo sobre la base de alguno de los métodos anteriores. Este valor nos puede servir de referencia y de ajuste para el valor final de densidad que utilizaremos para cada uno de los puntos de observación. | 33

Metodología de caracterización de las masas

Método

Recomendaciones

Espaciamiento medio entre los árboles

Método con elevada precisión en masas con espaciamientos constantes (por ejemplo, procedentes de reforestación. Para evitar errores y ajustar la densidad de la masa, se recomienda: • en espaciamientos medios inferiores a 2 m., la precisión debe ser de 1/4 de m. • en espaciamientos medios entre 2 y 6 m., la precisión debe ser de 1/2 m. • en espaciamientos medios superiores a 6 m., la precisión puede ser de 1 m.

Distancia al enésimo árbol más cercano

Hay que escoger con cuidado el punto desde el que se sitúa el observador para realizar el cálculo, ya que su valor depende totalmente del punto en el que nos situamos. No debe corresponder con ningún árbol y tiene que ser suficientemente representativo de toda la masa. Por ejemplo, si nos situamos en una zona donde puntualmente los árboles presentan una densidad mayor o menor que el resto, el cálculo no será representativo. La medición de la distancia al enésimo árbol se tiene que tomar incluyendo el diámetro del enésimo árbol. El siguiente esquema indica la forma correcta de realizar la medición desde el punto de observación (PO): CORRECTO árbol 1

enésimo árbol

PO Distancia

árbol 2

INCORRECTO árbol 1

enésimo árbol

PO Distancia

árbol 2

La distancia al tercer árbol en masas con densidades por encima de los 400 pies/ha no se ajusta a los valores de densidad reales. Por este motivo, por encima de los 400 pies/ha se recomienda utilizar la distancia al sexto árbol o bien otros métodos. Parcela circular de radio 10

Este método gana en precisión si se dispone de telémetro. En cambio, si hace falta desplazarse a cada árbol para medir la distancia, es recomendable utilizar otros métodos, ya que el ahorro de tiempo no es representativo respecto a la realización de una parcela de inventario dasométrico. En caso de verificar la distancia desde los árboles al punto central de la parcela con telémetro, solo hay que contar los árboles inventariables que entran dentro de la parcela y transformar los pies/parcela en pies/ha.

Árboles en un cuadrado virtual

Método adecuado para plantaciones en las que se haya realizado algún aclareo no sistemático en el que es más fácil establecer los límites del cuadrado y el método del espaciamiento medio es de difícil aplicación al no presentar espaciamientos constantes. Cada árbol que se cuente de más o de menos en un cuadrado de 10 x 10 m representa 100 pies/ha. A campo, y en densidades elevadas, es difícil establecer los límites del cuadrado virtual. El tiempo de estimación aumenta considerablemente si hay que usar cinta para delimitar el cuadrado, y se pasa a unos rendimientos de trabajo demasiado bajos para la estimación pericial. Se pueden disminuir las dimensiones del cuadrado virtual y adaptar el cálculo de la densidad. Entonces, cada árbol que contamos o que dejamos de contar tendrá un peso más elevado en el número total de pies/ha. Por ello, siempre que sea posible se recomienda utilizar el cuadrado de 10 x 10 m.

Tabla 4. Recomendaciones según el método de medida de la densidad.

34 |

Planificación y gestión forestal

2. En masas procedentes de rebrote, aproximaremos mejor los cálculos si cuando utilizamos los métodos del espaciamiento medio y la distancia al enésimo árbol damos el espaciamiento o distancia entre cepas y tomamos nota del número de media de los pies inventariables por cepa en la casilla correspondiente. La densidad resultante consiste en multiplicar la densidad obtenida por el número de pies por cepa. De este modo, el error que se comete en la estimación de la densidad es menor. A pesar de ello, hay que ser preciso en la estimación de los pies por cepa, ya que actúa como factor multiplicador de la densidad. Hay que tener en cuenta de no incluir los pies menores presentes en cada cepa, ya que se evalúan en el apartado de regenerado y no se cuantifican en la densidad de la masa. 3. En masas biestratificadas, hay que tener en cuenta que se tiende a subestimar el porcentaje de densidad de la especie del subvuelo cuando la especie presente en el subvuelo tiene un diámetro medio muy por debajo del de la especie del vuelo, o bien cuando hay un sotobosque desarrollado en fracción de cabida cubierta o en altura. Fracción de cabida cubierta (fcc): porcentaje de la superficie del suelo ocupada por las copas del estrato arbóreo. No puede tener un valor superior al 100%. Para su estimación son útiles las tablas de ayuda (Tabla 5). Área basal: suma de las secciones de los troncos de los árboles a 1,30 metros del suelo en una hectárea. Se mide en m2/ha. Se recomienda estimarla directamente a campo a través del relascopio. Se puede utilizar el relascopio de cadena, que presenta un coste más bajo y un uso fácil. Hay que tener en cuenta que el relascopio de cadena presenta un Tabla 5. Ayuda a la estimación de la fcc. error asociado a su uso, ya que no corrige la anchura de las bandas según la pendiente. Para aumentar la precisión de la estimación del área basal, habría que aplicar un factor corrector que se corresponde con el coseno de la pendiente. El factor corrector del área basal se puede considerar despreciable hasta las pendientes superiores al 50%, donde toman un valor de 0,88. Solo habría que aplicar este factor a las medidas de los árboles concretos que se encuentren afectados por la pendiente. La siguiente tabla recoge el factor de corrección del área basal tomado con relascopio de cadena. Su medición a campo, junto con la del diámetro medio, nos permite contrastar el dato de densidad obtenido a campo. No es recomendable estimar el área basal a partir del diámetro medio y de la densidad debido a los errores asociados a su cálculo. Porcentaje de densidad: Estimación del porcentaje de densidad que ocupan los pies inventariables de cada especie respecto al total de pies inventariables que forman la masa. | 35

Metodología de caracterización de las masas

Pies/cepa: En las especies con regeneración de origen de rebrote consiste en determinar los pies inventariables (de diámetro normal superior a 7,5 cm) que hay de media en cada una de las cepas para cada especie. Diámetro medio (cm): Media del diámetro normal de una muestra representativa de árboles. Hay dos métodos para estimarlo: a) La media del diámetro normal de los cinco árboles más cercanos, estimado o medido con cinta. b) La estimación o medición con cinta de un árbol medio (lo que se considera que corresponde a la clase diametral más abundante). Se recomienda el uso de cinta diametral para la medición más precisa del diámetro, a pesar de que en observadores con experiencia se puede prescindir. La aplicación de un método u otro no presenta desviaciones importantes cuando el perito es experto. Se recomienda, una vez se haya adquirido suficientemente experiencia, realizar una única medición del árbol medio. Altura media (m): Es la media de las alturas de los árboles que se corresponden con el diámetro medio. Se estima visualmente (por ejemplo, tomando alguna referencia de altura en el fuste del árbol) o bien con la ayuda de algún instrumento sencillo (por ejemplo, la regla de Christen). Es importante intentar ajustar al máximo este valor, ya que será una de las variables que nos permitirán calcular las existencias actuales de la masa. Edad: Solo hay que calcularla en masas regulares. Se estima de forma indirecta. En coníferos, se puede estimar contando los verticilos. En todas las especies se puede determinar a través de los anillos de crecimiento (hay que barrenar o, preferentemente, buscar cepas recientes), aunque en planifolios son difíciles de ver. También se puede deducir conociendo el año de plantación o de la última corta en todos los sitios. Porcentaje de bosque pequeño, medio y grande (BP/BM/BG): Parámetro necesario para describir la estructura de una masa sin necesidad de detallar su distribución diametral. La suma de los porcentajes de los tres tipos de bosque tiene que ser del 100%. Su expresión se puede corresponder, por ejemplo, con 20/70/10, que describiría un bosque con el 20% de árboles pequeños, el 70% de árboles medianos y el 10% de árboles grandes. Los intervalos a partir de los que se clasifica cada tipo de madera son los siguientes: • En producción de leña y madera: - Bosque pequeño (BP): porcentaje de árboles inventariables hasta clase diametral 10. (CD≤10). 36 |

Planificación y gestión forestal

- Bosque medio (BM): porcentaje de árboles desde clase diametral 10 y 25 (1025). • Esta distribución de diámetros planteada se ajustará proporcionalmente para adaptarlas a los modelos ORGEST de referencia, según las especies y los modelos escogidos. • En producción de corcho: - Bosque pequeño (BP): porcentaje de pies de alcornoque con perímetro por debajo del perímetro mínimo de extracción (perímetro < 65 cm). - Bosque medio (BM): porcentaje de pies de alcornoque con perímetro > 65 cm y que no han sido pelados. - Bosque grande (BG): porcentaje de pies de alcornoque con perímetro > 65 cm y que han sido pelados alguna vez. Esta distribución de diámetros planteada se ajustará proporcionalmente para adaptarla a los modelos ORGEST de referencia, según las especies y los modelos escogidos. Calidad de estación: Se estima de manera independiente para las especies principales que forman la masa de acuerdo con la metodología expuesta en el manual ORGEST de tipologías forestales arboladas. Hay que utilizar las llaves de clasificación de la calidad de estación definidas para cada especie. Estas claves se basan en variables ecológicas (altitud, pluviometría, orientación, fisiografía, características físicas del substrato, litología y otros aspectos particulares) para discriminar 2 ó 3 calidades de estación según la especie. Valoración del regenerado y pies menores: Incluye los individuos de diámetro no inventariable (regeneración y pies menores en columnas diferenciadas), es decir, hasta diámetro normal de 7,5 cm. Se realiza partiendo de tres parámetros: • Especies: Determinar las especies principales que forman la regeneración de la masa. • Origen: Hay que identificar el origen de acuerdo con la clasificación siguiente: siembra o semilla, plantación, rebrote de cepa o de raíz o mixto (semilla y rebrote). • Valoración: Tanto para pies menores como para regeneración, se determinan los siguientes intervalos según el número de pies observados: - Nula: no se observa regeneración o pies menores. - Baja: la distancia máxima entre pies de regeneración o menores es de entre 4,5 m y 1,5 m. - Media: la distancia entre pies de regeneración o menores es de entre 4,5 m y 1,5 m. - Abundante: la distancia entre pies de regeneración o menores es inferior a los 1,5 m.

| 37

Metodología de caracterización de las masas

4. Estrato arbustivo y herbáceo Para los dos estratos, se observan las especies, la altura media y la fracción de cabida cubierta. Hay que tener en cuenta lo siguiente: • Los datos referentes a la vegetación leñosa se incluyen en el estrato arbustivo a pesar de que tengan la misma altura que el estrato herbáceo. • En masas en las que hay aprovechamiento ganadero es esencial la descripción del estrato herbáceo, que puede ser más superficial en el resto de casos. • Las fracciones de cabida cubierta (fcc) de los estratos arbustivo y herbáceo, es decir el porcentaje de suelo recubierto por la vegetación de porte arbustivo o herbáceo separadamente, nunca pueden ser superiores al 100% a pesar de que haya superposición de copas. • La altura media hace referencia a la altura intermedia del conjunto de especies que forman cada estrato.

5. Observaciones En este apartado hay que recoger todas las descripciones cualitativas o cuantificativas que no se hayan anotado en la ficha y que sean importantes para la descripción del estrato. Es imprescindible indicar la calidad de estación de las diferentes especies siempre que se opte por basar la planificación en modelos ORGEST. Se aplicarán las claves de clasificación de calidad de estación de cada especie. Por ejemplo, se puede anotar lo siguiente: • Especies acompañantes. • En masas de alcornoque, tiempo desde la última extracción y grosor del corcho. • Estado sanitario. Daños y agente causante. • Actividad ganadera. • Trabajos ejecutados en los últimos años. • Especies protegidas de flora y fauna.

38 |

Planificación y gestión forestal

Tratamiento de los datos de campo Los datos obtenidos en los diferentes puntos de observación situados en un mismo estrato nos servirán para caracterizar la masa que lo forma y obtener los datos que pasarán a formar parte de las fichas descriptivas de las unidades de actuación o de los rodales. Esta metodología no incorpora cálculo de error por estratos. Por eso los resultados vienen condicionados por la selección de los puntos de observación y la forma de tratar los datos. Se estructura en los siguientes pasos:

| 39

Estimación pericial en el trabajo de campo

1. Obtencin tipología forestal arbolada La tipología forestal arbolada que caracteriza el rodal se obtiene a partir de la formación forestal y la calidad de estación. El proceso de tipificación de masas se basa en las Orientaciones de Gestión Forestal Sostenible de Cataluña (ORGEST) y se describe en los capítulos 1 y 2 del manual de Tipologías Forestales Arboladas (CPF, 2011). El método de obtención de tipologías a partir de los datos de los puntos de observación se resume en: • Revisión del listado de especies inventariadas en los puntos de observación del estrato. Según los criterios expuestos en el punto 2.2 del Manual de tipologías forestales arboladas (CPF, 2011), hay que decidir si se trata de una masa pura o mixta. • Identificación de la formación forestal según la lista y el código de las formaciones forestales. Cada formación forestal está relacionada con una ficha en la que se describe, pudiéndose así contrastar la información. • Identificación de la calidad de estación para las especies que definen la formación forestal sobre la base de las observaciones hechas a campo. En caso de observar en algún estrato variaciones en la calidad de estación por alguna especie, se escogerá el valor que describa más superficie del estrato. • Definición de la tipología forestal arbolada mediante el cruce de la formación forestal y la calidad de estación de las especies que forman la masa.

2. Determinación de los parámetros cualitativos Para definir los parámetros referentes a estructura de la masa de la unidad de actuación o rodal (forma principal y fundamental, composición específica, distribución espacial y vulnerabilidad al fuego), se evaluarán los datos tomados en cada punto de observación, y en caso de detectar divergencias puntuales dentro de un mismo estrato se escogerá el valor más representativo. La regeneración y pies menores y el estrato arbustivo y herbáceo se definirán sobre la base de las anotaciones de los diversos puntos de observación para incluir el más representativo del estrato. En caso de que algún dato tomado se corresponda con una situación puntual dentro del estrato, se detallará en el apartado de otras características descriptivas.

3. Cálculo de los parámetros cuantitativos Este punto hace referencia al traspaso de información de los datos tomados en el apartado de estrato arbóreo de la ficha de campo de estimación pericial hacia los apartados de formaciones arbóreas de los rodales de los PSGF o de las unidades de actuación del PTGMF. En primer lugar, se escogerá cada una de las especies que forman la masa para incluirlas en el apartado de formaciones arbóreas. Se excluirán las especies acompañantes, que se relacionarán en el apartado de otras características descriptivas. En caso de que algún punto de observación se haya realizado en una superficie no representativa del global del estrato (por ejemplo, en una cresta dominada por el pino piñonero dentro de un estrato de alcornocal), los datos de este punto de observación se describirán dentro del apartado de otras características descriptivas.

Una vez escogidas las especies que forman parte de las formaciones arbóreas, se hará la media de los datos de los diferentes puntos de observación.

4. Estimación del volumen con corteza Se propone estimar el volumen de cada especie a partir del coeficiente mórfico y de la altura media y área basal utilizando la siguiente fórmula: Volumen con corteza = AB * Media de altura * Coeficiente mórfico Para conocer el coeficiente mórfico se utilizarán los datos del Inventario Ecológico y Forestal de Cataluña a través de la aplicación MiraBosc On Line (CREAF - DMAH, 1988-1998). Con esta aplicación se hará la consulta distribuida en clases diametrales para cada especie y se utilizará el coeficiente mórfico de la clase diametral que incluya el diámetro medio de la especie. Existen otros métodos de cubicación a partir de la elaboración de tarifas utilizando los datos del IFN. 40 |

Estimació pericial en el treball de camp

Annex. Fitxa de camp d’estimació pericial Model de fitxa de camp per a realitzar la recollida de dades i facilitar-ne el posterior tractament i redactat de l’Instrument d’ordenació forestal.

Anexo. Ficha de campo de estimación pericial Modelo de ficha de campo para realizar la recogida de datos y facilitar el posterior tratamiento y redactado del Instrumento de ordenación forestal.

| 41

% densitat

Regenerat

Peus menors

Diàmetre mitjà (cm)

Edat

Espècies Fcc Alçària

BP/BM/BG

Arbustiu

4. Estrat arbustiu i herbaci

Alçada mitjana (m)

de microrodals, etc...

5. Observacions: Qualitats d’estació; estat sanitari; treballs en els darrers anys, espècies protegides, espècies acompanyants, descripció

Espècies Origen Valoració

Valoració del regenerat i peus menors:

Espècie

Densitat de la massa

Peus/soca

Distribució espacial

Data

Àrea basal (m2/ha)

Composició específica

UTM

Fcc (%)

Forma fonamental

Codi parcel·la

3. Estrat arbori

Forma principal

Estrat

Vulnerabilitat foc

2. Estructura de la massa

1. Informació general

FITXA DE CAMP D’ESTIMACIÓ PERICIAL

Vulnerabilitat incendis 1. Alta 2. Mitjana 3. Baixa

Forma principal 1. Coetània 2. Regular 3. Semiregular 4. Irregular

Forma fonamental 1. Bosc alt 2. Bosc mitjà 3. Bosc menut

Composició específica

1. Homogènia 2. Heterogènia peu a peu 3. Heterogènia vòl i subvòl 4. Heterogènia per claps

Distribució espacial 1. Uniforme 2. En bosquets 3. En claps 4. En individus

Origen regenerat i peus menors 1. Sembra o llavor 2. Plantació 3. Rebrot 4. Mixt

Distància (m) 0,1 0,25 0,5 0,75 1 1,25 1,5 1,75 2 2,5 3 3.5 4 4,5 5 5,5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 20

Densitat segons el mètode (peus/ha) Distància Distància Distància mitjana 3è arbre 6è arbre 1000000 954930 1909859 160000 152789 305577 40000 38197 76394 17778 16977 33953 10000 9549 19099 6400 6112 12223 4444 4244 8488 3265 3118 6236 2500 2387 4775 1600 1528 3056 1111 1061 2122 816 780 1559 625 597 1194 494 472 943 400 382 764 331 316 631 278 265 531 204 195 390 156 149 298 123 118 236 100 95 191 83 79 158 69 66 133 59 57 113 51 49 97 44 42 85 25 24 48

Valoració regenerat i peus menors 1. Nul·la 2. Baixa 3. Mitjana 4. Abundant

% bosc petit/mitjà/gran En fusta i llenyes:

Estimació de la fracció de cabuda coberta

Bosc petit: CD ≤ 10 Bosc mitjà: 10 < CD ≤ 25 Bosc gran: CD > 25 En suro: Bosc petit: perímetre < 65 cm Bosc mitjà: perímetre > 65 cm i sense llevar Bosc gran: perímetre > 65 cm i llevats

III

Planificació i gestió forestal

Manual d’estimació pericial en el treball de camp Manual de estimación pericial en el trabajo de campo