Estudi sobre l'atenció als joves extutelats: Evolució, valoració i reptes

Men- tre són al centre comenten que no poden anar als seus països a veure els familiars i que tenen les ...... Report to the Department for Education and Skills.
5MB Größe 5 Downloads 142 vistas
col·lecció eines 21

Estudi sobre l’atenció als joves extutelats: Evolució, valoració i reptes de futur Carme Montserrat Ferran Casas Clara Sisteró

Versions:  Castellano  English

21

© Generalitat de Catalunya, 2015 Avís legal: Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor oautors i l’editor, i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es Edita: Departament de Benestar Social i Familia Avinguda del Paral·lel, 50-52 08001 Barcelona 1a edició electrònica: octubre de 2015 Autors: Carme Montserrat, Ferran Casas i Clara Sisteró La Federació d’Entitats i Projectes Assistits (FEPA) i l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJET) van encarregar la redacció d’aquest estudi als professors Carme Montserrat, Ferran Casas i Clara Sisteró de l’Equip de Recerca sobre Infància, Adolescència, Drets dels infants i la seva Qualitat de Vida (ERÍDIQV) de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona. Maquetació i gràfics: Eduard Bosch

Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Benestar Social i Família al nostre catàleg de publicacions: http://benestar.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/

Agraïments Als professionals de les entitats que han participat en les entrevistes i grups de discussió: Via Laboral (ASJTET), Actua SCCL, Aldees Infantils SOS Catalunya, Associació AMICS, Associació PROBENS, Associació Assistencial Llar Trobada, Associació Aula Natura Cortatiu CADÍ, Associació Casa Don Bosco, Associació Recerca Cultural ARCS, Associació Educativa ESPAVILA’T, Associació Punt de Referència, Compañía hijas de la Caridad, Pis Güell, Comunitat Servents Sant Josep Llar Butinyà, Escola Pia Catalunya, Fundació Ciutat i Valors, Fundació Privada EVEHO, Fundació Maria Raventós, Fundació Mercè Fontanilles, Fundació Obra Social Comunitària OSCOBE, Fundació Privada Servei Solidari, Fundació Projecte i Vida, Fundació Privada Resilis, Fundació Institut reinserció social IRES, Fundació Nazareth, Fundació Persona i Valors, GEDI, Gestió i disseny, SCCL, Germans Maristes Llar Champagnat, Grup d’Esplai Blanquerna, Associació IN VIA, Iniciatives i Projectes Sociolaborals, Iniciatives Solidàries, Llar Enric d’Ossó, SUARA cooperativa. Als joves que han participat en les entrevistes i els grups de discussió (pseudònims): Ofir, Bilal, Nadi, Omar, Dimitri, Agbal, Mohamed, Gema, Stela, Boyne, Yasmin, Ryan, Kelen, Anuar Tetuani, Rebut, Rosa, Svart, Laura, Awura Abena, Maria, Eder, Bagheera, Floripondia, Cristal, Adela, Neva, Vira, Des, Veilyn. Als professionals de les entitats que treballen amb joves de 16 a 18 anys i que han respost els qüestionaris en línia: Aldees Infantils SOS Catalunya, Barlovento Mistral, CA Coda, CA Mas Pins, CA Mare de Déu de la Mercè, CA Talaia, CA Gaudí, CA Mas Garriga/UFA Sant Daniel, Casa d’Infants de Blanes, Casa de Joves de Vilaseca, Casa Família Trafalgar, CA Llar Garbí, CA Estrep, Fundació Ciutat i Valors, Codina, CRAE Alt Penedès, CRAE Baix Empordà, CRAE Ball de Cavallets, CRAE Can Tai, CRAE Casa de Família Natzaret, CRAE Casa Sant Josep, CRAE Dolors Aleu, CRAE Enric Llabèria, CRAE Fluvià, CRAE Garrigues, CRAE Joan Torras, CRAE Kairos, CRAE La Llar, CRAE La Pastoreta, CRAE La Vinya, CRAE l’Albera, CRAE Les Garrigues, CRAE Les Palmeres, CRAE Minerva, CRAE Pla la Selva, CRAE Sant Andreu, CRAE Sobrequés, CRAE Ter, CRAE Urrutia, CRAE Vilanova de Bellpuig, CRAE Voramar, CRAE Seonee, CREI El Guaret, Folch i Camarasa, Llar Betània, Llar Claudina, Llar Vilanova, Llars de Campsentelles, Llars Torre Vicenç – ACTUA, Pis assistit Noguerola, Pis Autonomia per a Joves de l’Hospitalet, Pisos d’inclusió Maragall, Pisos majors 18 anys Hàbitat4 i Hàbitat5, Pis Portal de l’Àngel, Residència Maternal Antaviana. Als professionals de les entitats que treballen amb joves de 18 a 21 anys i que han respost els qüestionaris en línia: ARCS, Associació Assistencial Llar Trobada, Associació Casa Don Bosco, Associació Cedre, Associació In Via, Escola Pia, Fundació Eveho, Fundació Filles de la Caritat, Fundació IRES, Fundació Maria Raventós, Fundació Privada Resilis, Fundació Projecte i Vida, Fundació Servei Solidari, Fundació Nazareth, Germans Maristes Llar Champagnat, Grup Esplai Blanquerna, Iniciatives i Projectes Sociolaborals, Iniciatives Solidàries, Llar Butinyà, PROBENS, Punt de Referència, Suara Cooperativa. Al Jordi Bach, l’Eduard Hernández, l’Antonio Ponce i el Pedro Arive de l’ASJTET. A la Pepa Arqué, la Maria Iglesias i el Miquel Badia de la FEPA.

Presentació És un plaer prologar aquesta nova publicació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) promoguda en col·laboració amb la Federació d’entitats i projectes assistits (FEPA). Ho és especialment perquè aborda un àmbit, el dels joves extutelats, que fins ara ha atret poc l’atenció de recerques en l’àmbit socioacadèmic. Per tant, d’entrada, benvinguda sigui i celebrem que contribueixi a omplir aquest buit. Han passat vint anys des del primer Pla de coordinació de mesures interdepartamentals adreçades als joves tutelats que arribaven a la majoria d’edat, nou des de la creació de l’Àrea de suport als joves tutelats i extutelats (ASJTET) dins de l’estructura del Departament de Benestar Social i Família. Un temps més que suficient per fer balanç, valorar la situació actual i afrontar els reptes de futur. Aquest és precisament el sentit de l’estudi que teniu al davant. L’atenció al jove extutelat respon a una voluntat política inequívoca i ininterrompuda per part de la Generalitat d’acompanyament i guiatge al col·lectiu en el seu trànsit cap a la vida adulta, amb l’objectiu de consolidar una estabilitat personal, sense mancances i amb plena igualtat d’oportunitats. La DGAIA té la responsabilitat de protegir i tutelar aquells infants i adolescents que tenen un entorn familiar deteriorat o inexistent, així com aquells que arriben al nostre país essent menors d’edat i sense referents familiars a Catalunya. Per tal d’evitar una emancipació forçada, el nostre Departament promou programes d’orientació i integració social, d’inserció sociolaboral, així com actuacions per millorar la capacitació dels joves en termes sociolaborals quan arriben a la majoria d’edat. Actualment l’ASJTET ofereix suport a joves d’entre 16 i 21 anys, tutelats o extutelats, en matèria d’habitatge, inserció laboral, seguiment socioeducatiu i psicològic, assessorament jurídic i suport econòmic. Ho fa en col·laboració estreta amb entitats del Tercer Sector com FEPA. Uns i altres hem consolidat al llarg d’aquestes dues dècades un sistema de protecció pioner i referent a escala internacional. És just i necessari reconèixer que s’ha fet bé la feina i que hem sabut estar al costat dels joves més vulnerables. Com tot a la vida sempre es pot millorar, tot és perfectible. Per això hem impulsat aquest estudi, per acabar de llimar les arestes que entorpeixen el correcte desenvolupament i la progressió dels nois i noies. Perquè Catalunya ha estat, és i –n’estic convençuda– continuarà essent en el futur un país capaç d’atendre els seus fills, més enllà dels 18 anys. Un país que fa de la lluita contra el desemparament una de les seves raons de ser. Neus Munté i Fernàndez Consellera de Benestar Social i Família

Estudi sobre l’atenció als joves extutelats: evolució, valoració i reptes de futur

Índex 1 Presentació de l’estudi..................................................................................................................................6 1.1. L’encàrrec.............................................................................................................................................6 1.2. Els objectius..........................................................................................................................................6 1.3. El context.............................................................................................................................................6 1.4. Els programes i les entitats...................................................................................................................8 2 Metodologia................................................................................................................................................11 2.1. Anàlisi secundària..............................................................................................................................11 2.2. Estudi qualitatiu.................................................................................................................................12 2.3. Estudi quantitatiu..............................................................................................................................14 3 Anàlisi secundària de la base de dades de l’ASJTET.................................................................................15 3.1. Resultats descriptius...........................................................................................................................15 3.2. Resultats valoratius en funció de quan i com surten els joves de l’ASJTET..........................................18 3.3. Resultats valoratius en funció de les característiques de la població atesa...........................................23 4 Resultats a partir de les entrevistes i dels grups de discussió.................................................................28 4.1. Sobre l’estada al centre residencial......................................................................................................28 4.2. Quan els joves marxen del centre........................................................................................................29 4.3. Sobre la xarxa de suport familiar i social............................................................................................31 4.4. Sobre la formació...............................................................................................................................32 4.5. Situació laboral dels joves...................................................................................................................34 4.6. Situació econòmica dels joves.............................................................................................................34 4.7. Sobre l’habitatge................................................................................................................................34 4.8. Sobre la vida actual del joves extutelats..............................................................................................36 4.9. Sobre la feina dels professionals..........................................................................................................37 4.10. Consells que donen els joves...............................................................................................................38 5 Resultats a partir dels qüestionaris................................................................................................................40 5.1. Característiques dels professionals de la mostra..................................................................................40 5.2. Valoracions sobre l’estada que els joves fan al centre residencial.........................................................41 5.3. Quan els joves marxen del centre........................................................................................................42 5.4. Sobre la xarxa de suport familiar i social dels joves extutelats............................................................43 5.5. Sobre la formació dels joves................................................................................................................44 5.6. Sobre el Programa d’habitatge............................................................................................................45 5.7. Altres aspectes de la vida dels joves.....................................................................................................46 5.8. Valoració de la feina dels professionals, satisfacció i propostes de millora...........................................46 6 Contrast de punts de vista entre els joves i els professionals..................................................................49 7 Conclusions i reptes de futur.....................................................................................................................52 Referències..................................................................................................................................................54 Annexos.......................................................................................................................................................55 Guió entrevista adreçada a joves de 18 a 21 anys que són actualment a l’ASJTET.........................................56 Guió entrevista adreçada a joves de més de 21 anys que han passat per l’ASJTET.........................................58 Guió grup de discussió adreçat a professionals que atenen joves extutelats...................................................60 Guió grup de discussió adreçat a joves que es troben actualment a l’ASJTET................................................62 Guió grup de discussió adreçat a joves que han passat per l’ASJTET.............................................................63 Qüestionari adreçat a professionals que treballen amb joves de 16 a 18 anys................................................66 Qüestionari adreçat a professionals que treballen amb joves de 18 a 21 anys................................................70 Taules explicatives dels gràfics del 3 al 8 i del 10 al 13..................................................................................74

Estudio sobre la atención a los jóvenes extutelados: Evolución, valoración y retos de futuro. Study of services for young people formerly in care: Development, valuation and challenges for the future.

1 Presentació de l’estudi 1.1. L’encàrrec L’any 2013, en el marc de la celebració dels divuit anys de vida de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats de la DGAIA (ASJTET), la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) i l’ASJTET van encarregar a l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona un estudi sobre l’atenció que reben els joves extutelats pel que fa a l’evolució de les prestacions i serveis al llarg dels anys; sobre la valoració de l’impacte que aquestes prestacions i serveis suposen en els joves, i sobre els reptes de futur. Es va comptar amb la participació activa de membres de l’Administració i la FEPA, amb la seva implicació i lideratge en algunes de les parts del procés. Així, l’Àrea va tenir un paper fonamental en el recull de les dades quantitatives i la gestió de la base de dades de l’ASJTET, mentre que la FEPA va tenir una dedicació especial en la fase de recull d’informació qualitativa i va animar joves i professionals a participar en les entrevistes i grups de discussió. El projecte es va desenvolupar entre el mes d’octubre de 2012 i el mes de juny de 2013.

1.2. Els objectius Els objectius de l’estudi eren els següents: 

Conèixer l’evolució i situació actual de la població atesa amb més profunditat: tendències i punts d’inflexió a partir d’un nou tractament de les dades disponibles.

 Comprendre

la situació dels joves atesos, identificant-hi els factors que faciliten els processos d’emancipació i els factors els obstaculitzen.

 Valorar

el pas dels joves pels recursos i serveis de suport des de la perspectiva dels implicats.

 Realitzar

propostes de millora i considerar els reptes de futur.

 Fer

l’estudi centrat inicialment a Catalunya, però que pugui ser replicat en un futur a altres territoris espanyols.

1.3. El context Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) L’any 1994 es va iniciar l’activitat de l’Àrea amb el nom de Pla interdepartamental de majors de 18 anys. L’acord de Govern de la Generalitat de 28/9/1994 va donar lloc al Primer Pla i el Decret 185/2003 al Segon Pla, motivats per la necessitat de donar suport als joves tutelats, ingressats a centres residencials d’Acció Educativa i propers a complir la majoria d’edat (a partir dels 16 anys), quant a habitatge i inserció laboral. L’objectiu era afavorir-los el procés de transició a la vida adulta reduint-hi les possibles situacions de risc i exclusió social a què podien estar abocats. A més a més, el Decret 243/2005 ja apunta vers la promoció de programes d’orientació i integració social dels joves tutelats i extutelats a partir dels 16 anys i d’actuacions encaminades a millorar la seva capacitació amb relació a l’adquisició i desenvolupament de competències socials i laborals. Aquest fet feia necessari d’ampliar el suport als joves extutelats majors de 18 anys, per això, el 2005, la DGAIA va crear l’ASJTET. Cal afegir també que la Llei 13/2006 de prestacions socials de caràcter econòmic va millorar ostensiblement el suport econòmic adreçat a aquest col·lectiu.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

6

L’ASJTET ofereix als joves d’entre 16 i 21 anys, sense recursos propis ni familiars, suport tècnic i educatiu, i en fa el seguiment mitjançant cinc grans programes:  Habitatge  Inserció

laboral



 Assessorament



 Suport

econòmic



 Recerca

d’orígens

jurídic

L’objectiu d’aquests programes és aconseguir la inserció social i laboral plena d’aquests joves, en un context d’autonomia i independència, per poder finalitzar el procés educatiu iniciat als recursos del sistema de protecció, especialment als centres residencials. La Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) Aquesta Federació va néixer com a coordinadora catalana el 1999 amb l’objectiu d’aglutinar les organitzacions que desenvolupaven projectes d’atenció a joves tutelats i extutelats de més de 16 anys. L’any 2001 es va convertir en una federació de caràcter estatal. Es tracta d’una organització de segon nivell, formada per entitats que treballen amb projectes que donen resposta a les necessitats dels joves tutelats, extutelats i/o en risc d’exclusió social. Amb seu a Barcelona, actualment té federades més de quaranta entitats, la majoria de Catalunya, però comprèn també entitats d’altres comunitats autònomes: Madrid, Castella - La Manxa, Andalusia, Illes Balears, Galícia, País Basc i Aragó. La seva missió és afavorir l’autonomia i la igualtat d’oportunitats dels nois i les noies sense suport familiar en procés d’emancipació, especialment dels tutelats i extutelats. Aquesta missió es realitza a través de la participació activa de les entitats que els atenen. En aquest estudi han participat entitats adherides a la Federació de Catalunya, tant en els grups de discussió i entrevistes com en les respostes dels qüestionaris. La Llei 14/2010 La legislació catalana preveu des de l’any 2010 el suport als joves extutelats i n’és pionera dins de l’Estat espanyol. Aquest marc ha suposat un reconeixement de les estructures preexistents des de 1994 i ha reafirmat la necessitat de donar un servei impulsat des de l’Administració. Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència Capítol IV. Suport posterior a l’emancipació o a la majoria d’edat Article 151. Mesures assistencials 1. Assolida la majoria d’edat, l’emancipació o l’habilitació d’edat, s’extingeixen les mesures de protecció. Això no obstant, l’organisme competent de la Generalitat pot disposar les mesures assistencials que consideri necessàries, mitjançant resolució motivada i amb el consentiment de la persona interessada o, si manca el consentiment, si es tracta d’un presumpte o una presumpta incapaç, mitjançant autorització judicial. 2. Aquestes mesures assistencials poden tenir contingut econòmic, jurídic i social o consistir en l’atorgament o el manteniment d’una plaça en centre i es poden estendre fins als vint-i-un anys d’edat. 3. L’advocat o advocada de la Generalitat pot representar i defensar en judici les persones extutelades que en assolir la majoria d’edat, l’emancipació o l’habilitació d’edat ho sol·licitin, sempre que la representació i defensa s’hagi iniciat durant la minoria d’edat. Article 152. Programes de suport a l’emancipació i a l’autonomia personal dels joves extutelats i en situació de risc per a promoure la igualtat d’oportunitats 1. L’organisme competent ha de facilitar l’orientació, la formació i el suport necessaris als joves extutelats que en arribar a la majoria d’edat, l’emancipació o l’habilitació d’edat ho sol·liciten, sempre que compleixin els requisits establerts pels programes d’autonomia personal. 2. Els programes d’autonomia personal tenen com a objectiu oferir als joves extutelats els recursos de suport personal, d’habitatge, formatius i laborals necessaris per tal d’assessorar-los i acompanyar-los en l’exercici de la plena ciutadania en condicions d’igualtat, amb responsabilitat i amb el màxim grau d’integració en la societat on viuen. 3. Els programes d’autonomia personal han d’incloure metodologies d’inserció fonamentades en l’anàlisi de gènere per tal d’assegurar l’adquisició de competències professionals que permetin millorar l’ocupabilitat dels joves extutelats.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

7

1.4. Els programes i les entitats Tot seguit s’exposen els programes de l’ASJTET i les seves característiques i es relacionen amb les entitats que els ofereixen i gestionen, la majoria federades a la FEPA. De manera introductòria, la Taula 1 il·lustra a grans trets l’any d’inici de cadascun dels programes. Taula 1. Evolució històrica dels programes i serveis de l’ASJTET 1995

I Pla de coordinació de mesures interdepartamentals adreçades als joves tutelats des de l’Administració de la Generalitat. Programes inicials:

- Habitatge - Formació i inserció sociolaboral - Seguiment

2002

Modificació programa:

- Formació i inserció sociolaboral amb la incorporació de “Via Laboral”

2003

II Pla de coordinació de mesures interdepartamentals adreçades a persones joves tutelades. Nou programa:

2005

- Suport econòmic amb els ajuts al desinternament

Creació Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) Modificació programa:

- Habitatge amb la incorporació dels pisos de 16 a 18 anys i les residències de joves treballadors

Nou programa:

- Acompanyament jurídic

Modificació programa:

- Habitatge (SAEJ)

2007

Modificació programa (Llei de prestacions):

- Suport econòmic

2010

Modificació programes:

- Residència joves estudiants (Cabestany) - Suport econòmic als joves estudiants - Via laboral BCN

2011

Modificació programa:

- Via laboral Girona

2012

Programa de recerca d’orígens

2006

El Programa d’habitatge Està destinat a joves majors de 16 anys amb un projecte de futur, ja sigui el de treballar o d’estudiar. Aquest programa es va iniciar el curs 1994-95, amb els pisos assistits i pisos d’autonomia. L’any 2005 es va obrir una residència per a joves treballadors i l’any 2010 es va iniciar el projecte de la residència per a joves estudiants de l’Espai Cabestany. Taula 2. Relació d’entitats que ofereixen recursos del Programa d’habitatge ACTUA SCCL

Escola Pia de Catalunya

Fundación Natzaret

Aldees Infantils SOS

Fundació Benèfica Maria Raventós

Grup Blanquerna

Ass. Espavila’t

Fundació Casa Sant Josep

Iniciatives i Projectes

Ass. Recerca Cultural i Socioeducativa

Fundació Champagnat

Obinso

Associació In via

Fundació EVEHO

Obra Social Comunitaria de Bellvitge

Associació Punt de Referència

Fundació niciatives Solidàries

Patronat Esperança

Associació Casa de Don Bosco

Fundació L’Heura Tarragona

PROBENS

Associació Llar Trobada

Fundació Mercè Fontanilles

Siervas de San José

Casal dels Infants

Fundació Projecte i Vida

Suara Cooperativa

Centre de Formació i Prevenció

Fundació Resilis

Teresianes de Catalunya

Companyia filles de la Caritat

Fundació Servei Solidari

ÍNDEX

col·lecció eines 21

8

Les tipologies de recursos quant a l’habitatge poden ser les següents1: a) Servei de pis assistit per a jovent de 16 a 18 anys Servei d’habitatge de caràcter assistencial i educatiu per a joves d’entre 16 i 18 anys, per als quals es considera necessari iniciar un procés de desinternament progressiu per assolir la majoria d’edat amb la capacitat suficient per obtenir la integració social, tot i que l’entitat pública de protecció a la infància en manté la tutela i el control. Tenen un educador/a social permanent per pis assistit que atén entre sis i vuit joves. b) Servei de pis assistit per a jovent major de 18 anys Són habitatges destinats a noies i nois entre 18 i 21 anys sense recursos propis ni familiars, que, en arribar a la majoria d’edat, surten de les institucions on han estat acollits/des. Comptem amb una ràtio d’un educador/a social responsable per pis i la mitjana és de quatre persones usuàries per pis assistit. c) Servei de residència o pisos per a jovent vinculat a programes d’inserció laboral Servei residencial per a persones treballadores menors d’edat (de 16 a 18 anys) tutelades per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i per a persones majors d’edat (de 18 a 20 anys) extutelades. Atén una mitjana de dotze persones per dispositiu. Tenen recursos específics i especialitzats en la formació prelaboral i inserció laboral. d) Servei d’acompanyament especialitzat per a jovent (SAEJ) La situació personal i les característiques de determinats col·lectius de joves, fan que els serveis de la DGAIA corresponents valorin la necessitat d’una atenció especialitzada fent servir recursos alternatius o complementaris a la institucionalització en centres. Especialment en el cas de joves immigrants, el projecte dels quals es basa en la recerca de feina, o de joves que ja treballen i mantenen relació amb la família d’origen. També és un recurs per a nois i noies del país quan, com en els casos anteriors, l’ingrés en un recurs residencial hagi estat valorat com a contraproduent. El Programa d’inserció sociolaboral El programa està pensat per a joves de 16 a 21 anys, amb l’objectiu de millorar les seves competències i afavorir que tinguin accés a un lloc de treball que els suposi una font estable d’ingressos que els permeti cobrir les necessitats bàsiques. A la Taula 3 s’esmenten les entitats col·laboradores amb l’ASJTET i que gestionen i ofereixen serveis d’assessorament laboral als joves que en formen part. Taula 3. Entitats que col·laboren amb l’ASJTET en el Programa d’inserció sociolaboral Fundació Engrunes

El Casc Antic

Sant Bernat Clarevall EXIT

Fundació OSCOBE

Fundació Formació i Treball

Escola Pia Calassanci

Coop. Vitrall (ADIS)

Fundació ADSIS

Fundació Bayt al-Thaqafa

Fundació ÈXIT

CIJCA

AVBC

Fund. Plataforma Educativa (Eina Activa)

Fundació Integre

CEJAC - Formació, promoció, inserció

Fundació Marianao

Fundació Trinijove

Associació Aptos

Salesians Sant Jordi

Càritas Diocesana de Girona (ECOSOL, SL)

Centre de Formació i Prevenció

Fundació el Llindard

Associació SAO PRAT

Fundació Comtal

Fundació Obra Socai “La Caixa”

El Programa d’assessorament jurídic Aquest programa pretén fer un acompanyament jurídic i de mediació de caràcter individualitzat, molt flexible, per adaptar-se a les característiques de cada situació dels joves en els àmbits següents:  Estrangeria:

orientació, tramitació del passaport i de la documentació, autoritzacions i permisos de residència i treball, mediació amb l’empresa i altres agents.  Matèria penal: infraccions en el cas de joves menors d’edat, seguiment de l’execució i de les mesures alternatives. 1

Per a més informació vegeu http://benestar.gencat.cat/ca/

ÍNDEX

col·lecció eines 21

9

 Matèria

civil: nacionalitat, incapacitacions i altres qüestions que afecten les persones majors d’edat extutelades.  Mediació entre les persones joves i la comunitat professional, les famílies, l’empresa i altres agents socials.  Suport i seguiment de qüestions jurídiques en qualsevol altre àmbit que tant els joves i la comunitat professional de l’Administració com les entitats col·laboradores puguin plantejar2. El Programa d’assessorament jurídic l’ofereixen directament l’ASJTET i la FEPA. El Programa de suport econòmic El programa pretén proporcionar als joves majors d’edat extutelats, ingressos econòmics que els permetin desenvolupar el seu projecte d’autonomia i independència de manera progressiva. El suport econòmic està obligatòriament lligat al desenvolupament d’un pla de treball individual i al Programa de seguiment socioeducatiu. La persona jove s’ha de comprometre a seguir aquest Pla, i rep el seguiment d’un/a professional de l’ASJTET. Els suports econòmics poden ser de diferent índole:  Prestació

econòmica per a joves extutelats, iniciada l’any 2007. Aquesta ajuda prevista per la Llei3 és una prestació de dret subjectiu, de caràcter temporal, per atendre situacions de necessitat dels joves extutelats que han estat sota la tutela de la Generalitat durant un mínim de tres anys.  Beques salari. Aquestes beques s’adrecen a persones joves que desenvolupin alguna activitat formativa o laboral en empreses i estan condicionades a l’aprofitament de l’activitat i l’assistència continuada al lloc de treball.  Ajuts al desinternament. L’objectiu és facilitar la integració social i laboral dels joves extutelats i tutelats, tant dels qui ja han assolit la majoria d’edat com dels qui estan en procés de desinternament, mitjançant ajuts econòmics d’entre tres i sis mesos. Els requisits bàsics d’aquests ajuts són dos: haver estat tutelat per la DGAIA, i seguir un pla de treball individualitzat (PTI) d’integració social adequat al perfil del jove.  Renda mínima d’inserció. Els joves extutelats poden acollir-se a la renda mínima d’inserció, cal que els serveis socials bàsics la proposin, que vagi acompanyada d’un període de formació i que estigui vinculada a un pla de treball aprovat i supervisat per l’Àrea de la DGAIA.  Suport econòmic per a activitats formatives de la Fundació “La Caixa”. Aquestes ajudes s’adrecen als joves extutelats entre divuit i vint-i-quatre anys per donar suport als seus itineraris formatius. A part dels programes descrits, s’ofereix un seguiment socioeducatiu a tots els joves que participen en algun dels programes anteriors, com per exemple, en recursos d’habitatge o de prestació econòmica. De fet, aquest seguiment socioeducatiu és obligatori per poder acollir-se a les ajudes de la Llei de prestacions socials. Diverses entitats de la FEPA tenen projectes de reforç escolar, espais d’aprenentatge, programa de referents, escola bressol per als fills de les mare joves, projectes de mediació, així com oferta d’activitats de lleure i temps lliure. El programa Orígens Tot i que en aquest estudi no s’han tractat les dades relatives a aquest programa endegat el 2012, cal fer-ne esment per la seva rellevància i novetat. El programa Orígens consisteix a facilitar l’accés, un cop el jove extutelat assoleix la majoria d’edat i l’hagi sol·licitat, a l’expedient que conté la informació sobre els seus orígens, el passat del jove i sobre la seva família.

2

Vegeu més informació a http://benestar.gencat.cat/ca/

3

Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

10

2 Metodologia La metodologia desenvolupada en aquesta recerca es fonamenta en els aspectes següents: a. Anàlisi secundària de les dades existents a la base de dades de l’ASJTET de la DGAIA. b. Estudi qualitatiu mitjançant l’ús d’entrevistes semiestructurades a joves i grups de discussió amb joves i professionals. c. Estudi quantitatiu mitjançant l’aplicació d’un qüestionari dirigit al conjunt de professionals dedicats a les franges d’edat de joves de 16 a 18 anys i de 18 a 21 anys. D’acord amb els objectius plantejats, a la Taula 4 podem observar les tècniques emprades, els subjectes amb els quals s’ha treballat i la magnitud de les mostres. S’han analitzat les dades de 5538 expedients de joves d’un total de 6338 que han passat per l’ASJTET entre el 1994 i el 2012; a les entrevistes i grups de discussió han participat 49 joves i 10 educadors, i han contestat els qüestionaris un total de 218 professionals. Taula 4. Objectius, metodologia i mostra Objectius

Tècnica

Subjectes

1) Conèixer l’evolució i la situació actual de la població atesa amb més profunditat: tendències i punts d’inflexió a partir d’un nou tractament de les dades disponibles.

Anàlisi secundària

Joves més de 15 anys

5.538*

2) Comprendre més a fons la situació dels joves atesos pels serveis per a extutelats, i identificar els factors que obstaculitzen i que faciliten els processos d’emancipació.

Entrevistes

Joves de 18 a 21 anys

10

Joves més de 22 anys

5

Joves de 18 a 21 anys

10

Joves més de 22 anys

6

Joves noies de 18 a 21 anys

8

3) Valoració per part dels propis implicats del pas dels joves pels recursos i serveis de suport per tal d’acostar-nos als conceptes d’eficàcia dels serveis, realitzar propostes de millora i identificar reptes pendents.

Grups de discussió

Qüestionaris

Nom.

Educadors que treballen en la franja de 18 a 21 anys

10

Educadors que treballen en la franja de 16 a 18 anys

164

Educadors que treballen en la franja de 18 a 21 anys

54

* S’han analitzat les dades corresponents a 5.538 joves d’un total de 6.338.

2.1. Anàlisi secundària A la base de dades de l’ASJTET consten 6338 joves dels quals hi ha 5538 amb expedients amb dades informatitzades. Amb aquestes mostres, doncs, s’ha realitzat l’anàlisi secundària. S’han treballat les dades corresponents als períodes entre el 1994 i el 2012; s’ha procedit a realitzar les anàlisis, tant descriptives com de resultats, especialment en els casos que ja estaven tancats i per tant ja hi constaven les valoracions finals; s’han convertit les dades, originàriament en Acces i Excel, a SPSS (v19.0). Al llarg del procés d’anàlisi, hi ha hagut diverses reunions amb els tècnics i responsables de l’Administració i de la FEPA per contrastar els primers resultats obtinguts i reformular hipòtesis.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

11

2.2. Estudi qualitatiu Selecció de la mostra i procediment Quant a la fase qualitativa, es van dur a terme quinze entrevistes semiestructurades i es van formar cinc grups de discussió. De la selecció dels participants, se’n va fer càrrec la FEPA que va fer una crida a través de les entitats federades per buscar joves i professionals que hi volguessin participar. Vam acordar que la mostra de joves hauria de reunir les condicions que es detallen més a baix per tal d’obtenir les opinions directament dels implicats que estiguessin en diferents situacions vitals. Havíem programat de fer deu entrevistes a joves que encara estiguessin atesos en algun programa de l’ASJTET, que tinguessin, per tant, entre 18 i 21 anys, i fer sis entrevistes a joves que ja no formessin part de cap programa, això és, de més de 22 anys, i es va mirar també que hi hagués diversitat entre les variables de sexe, país de procedència i situació formativa i laboral, tal com es descriu continuació: Entrevistes a joves integrants actualment d’algun programa de la DGAIA a l’Àrea:  Noia,

espanyola, que estudia o treballa, pis assistit estrangera, que estudia o treballa, pis assistit  Noia espanyola, que no estudia ni treballa, pis assistit  Noia, estrangera, que no estudia ni treballa, pis assistit  Noia, ASJTET no pis assistit, família extensa  Noi, espanyol, que estudia o treballa, pis assistit  Noi, MENA, que estudia o treballa, pis assistit  Noi espanyol, que no estudia ni treballa, pis assistit  Noi, MENA, que no estudia ni treballa, pis assistit  Noi, ASJTET no pis assistit, família extensa.  Noia,

Cal dir que a la pràctica eren pocs els que treballaven i gairebé tots estaven estudiant, (estudis reglats o no). Entrevistes semiestructurades a joves que han passat per l’ASJTET, però que ja no hi són:  Noia,

espanyola, va ser en pis assistit  Noia, estrangera, va ser en pis assistit  Noia, ASJTET, no pis assistit, família extensa  Noi, espanyol, va ser en pis assistit  Noi, MENA, va ser en pis assistit  Noi, ASJTET, no pis assistit, família extensa Totes les entrevistes es van fer entre els mesos de novembre i desembre de 2012 als locals de la FEPA i finalment van ser quinze entrevistes, de les quals deu van ser amb joves que encara estaven sent atesos; vuit joves pertanyien al Programa d’habitatge i cinc ja tenien l’expedient tancat, quatre dels quals havien estat també en pis assistit. No vam poder localitzar en aquest període de temps el perfil de noia atesa per l’ASJTET mentre vivia amb la família extensa. Taula 5. Característiques dels joves entrevistats Joves

Sexe

Edat

País d’origen

Atesos actualment?

Pis assistit?

15

7 dones 8 homes

19-24 anys

8 Espanya 5 Marroc 1 Mali 1 Ghana

10 atesos 5 expedient tancat

8 encara hi són 4 hi havien estat 3 no hi havien estat mai

Totes les entrevistes es van dur a terme amb el consentiment informat dels joves i seguint els protocols de protecció de dades i confidencialitat. Per mantenir l’anonimat, se’ls va demanar que, si volien, podien escollir un pseudònim i així només ells es podrien identificar a l’informe final. En general els va semblar bona idea. Tanmateix, se’ls va demanar una dada de contacte per tal de poder enviar-los l’estudi un cop finalitzat.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

12

Pel que fa als grups de discussió, vam acordar de fer-ne, d’una banda, amb els joves i, de l’altra, amb els professionals que treballen amb ells. Pel que fa als grups de discussió de joves, vam establir de fer-ne 4 segons els criteris següents:  Grup

de discussió (1) format per noies, nascudes a Espanya, ateses per l’ASJTET, majoritàriament en servei d’habitatge i prestació econòmica.  Grup de discussió (2) format per joves atesos per l’ASJTET, majoritàriament en servei d’habitatge, més altres: prestació econòmica, assessoria legal, aspectes de formació i inserció laboral i que estan estudiant o treballant.  Grup de discussió (3) format per joves atesos per l’ASJTET, majoritàriament en servei d’habitatge, més altres: prestació econòmica, assessoria legal, aspectes de formació i inserció laboral i que no estudien ni treballen. Aquest darrer criteri no es va complir ja que la majoria estaven fent alguna via de formació perquè no trobaven feina i per tant no n’hi havia cap sense fer res. La trobada va tenir lloc a l’Espai Jove de Girona.  Grup de discussió (4) format per joves que havien estat atesos per l’ASJTET (majoritàriament en servei d’habitatge), més altres: prestació econòmica, assessoria legal, aspectes de formació i inserció laboral i amb l’expedient tancat. Els nois i les noies participants pertanyien a les entitats següents: Mercè Fontanilles, Punt de Referència, Fund. St. Pere Claver, SAEJ-Mercè Fontanilles, Associació AMICS, Servei Solidari, Fundació Resilis, SAEJ-Girona, SUARA, Pisos Figueres, Associació In Via, Fundació Nazareth, Llar Enric d’Ossó, Aldeas SOS. A part, hi havia tres persones ateses directament pels tècnics de l’ASJTET. Taula 6. Característiques dels joves participants en els grups de discussió Grups

Sexe

Edat

País d’origen

Grup 1 (8 joves)

8 noies

19-21 anys

8 Espanya

Grup 2 (10 joves)

9 nois 1 noia

19-23 anys

6 Marroc 1 Mali 1 Ghana 1 Argentina 1 Espanya

Grup 3 (10 joves)

8 nois 2 noies

18-22 anys

7 Marroc 2 Espanya 1 Mali

Grup 4 (6 joves)

4 nois 2 noies

21-23 anys

2 Espanya 1 Marroc 1 Ghana 1 Bangladesh 1 Moldàvia

Pel que fa al grup de discussió d’educadors i altres professionals, es volia que fossin de diferents entitats que treballen amb joves extutelats, tant de pisos assistits, com del servei d’inserció laboral o d’altres. Les característiques dels membres d’aquests grups de discussió es detallen a la Taula següent: Taula 7. Característiques dels joves participants en els grups de discussió Grups

Sexe

Entitat

Grup 1

8 dones 2 homes

Punt de Referència, Aldees Infantils SOS, Llar Enric d’Ossó, Assoc. In Via, SAEJ- Fundació Mercè Fontanilles, Fundació Servei Solidari, Fundació IRES, tècnics d’ASJTET i FEPA.

Les sessions dels grups de discussió van ser enregistrades totes amb àudio, amb el consentiment previ dels participants.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

13

Els instruments Per al disseny dels instruments ens vam inspirar inicialment en els utilitzats en tres recerques prèvies: la de l’estudi europeu YIPPEE (Montserrat, Casas et al. 2012); la realitzada amb joves que sortien de centres de les comarques gironines (Montserrat, Casas, 2009); i l’anglesa de Dixon et al. (2004). L’esborrany va ser valorat pels tècnics de la FEPA i de l’Administració, s’hi van fer alguns canvis i finalment es va aplicar una versió consensuada. Tots els instruments de la fase qualitativa tenen la mateixa estructura organitzada en vuit grans blocs i un apartat final per a comentaris. 1 Sobre l’estada al centre residencial 2 Sobre la sortida del centre 3 Sobre la família i els amics 4 Sobre la formació i la feina 5 Sobre l’habitatge i els diners 6 Sobre la seva vida actual 7 Sobre la feina dels professionals i altres persones dels recursos 8 Sobre la seva preparació per a la vida adulta A l’annex es poden consultar tots els models que s’hi van utilitzar:  Entrevista

adreçada a joves de 18 a 21 anys que estan actualment a l’ASJTET adreçada a joves de més de 21 anys que han passat per l’ASJTET  Grup de discussió adreçat a professionals que atenen joves extutelats  Grup de discussió adreçat a joves que es troben actualment a l’ASJTET  Grup de discussió adreçat a joves que han passat per l’ASJTET  Entrevista

L’anàlisi de les dades Un cop recollides les dades de les entrevistes i dels grups de discussió, es va procedir a fer una anàlisi de contingut utilitzant el paquet informàtic NVIVO. Es van codificar i categoritzar les respostes a partir dels temes com a unitat d’anàlisi.

2.3. Estudi quantitatiu Un cop finalitzada la fase de l’estudi qualitatiu, es van dissenyar els qüestionaris mantenint la mateixa estructura dels 8 blocs, però adaptant i creant les preguntes en funció dels resultats obtinguts en les entrevistes i grups de discussió. D’aquesta manera es va poder afinar més sobre els temes més rellevants del fenomen segons els mateixos implicats. Els qüestionaris van seguir també un procés de validació d’interjutges amb professionals de la FEPA. Se’n van elaborar dues versions:  Qüestionaris

adreçats als professionals que atenen joves extutelats de més de 18 anys  Qüestionaris adreçats als professionals que atenen joves tutelats de 16 a 18 anys des dels centres residencials. Els qüestionaris es van fer arribar online sense que hi constés cap dada personal identificativa de la persona que els contestava. La FEPA es va encarregar d’enviar l’enllaç electrònic del qüestionari a les entitats federades i l’ASJTET als centres residencials de DGAIA amb població d’aquesta edat. Els qüestionaris van estar disponibles durant els mesos de març i abril de 2012. L’estructura del qüestionari constava de preguntes tancades, la majoria demanava el grau d’acord o desacord d’una sèrie d’afirmacions, deixant l’apartat de propostes i suggeriments de millora com a pregunta oberta (vegeu annex). L’explotació de les dades es va fer mitjançat el paquet estadístic SPSS v19.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

14

3 Anàlisi secundària de la base de dades de l’ASJTET Amb l’objectiu de conèixer més a fons l’evolució i la situació de la població atesa pels diferents programes de suport als joves que surten del sistema de protecció, es va realitzar una anàlisi estadística de les dades disponibles a la base de dades de l’ASJTET de la DGAIA. El període analitzat és el comprès entre 1994 i 2012 i les dades es van treballar conjuntament amb els tècnics de l’Àrea. La principal finalitat no era fer una anàlisi merament descriptiva de les dades, atès que l’Àrea havia anat elaborant informes en aquest sentit (ASJTET, 2008)4, sinó poder copsar algunes tendències i detectar-hi punts d’inflexió. En aquest sentit es van explorar les dades quantitatives mitjançant el paquet estadístic SPSS 19.0.5 Ara bé, per poder extreure’n resultats més de caire valoratiu que descriptiu, calia identificar quines eren les dades, registrades al llarg dels anys, que ens podien servir. Aquestes van resultar ser menys del que esperàvem i amb alguns biaixos d’interpretació que finalment es van resoldre. Es tracta certament d’una limitació de l’estudi que ara presentem. Compartim amb els tècnics de l’Àrea la necessitat de poder millorar i incrementar en el futur les variables relatives a outputs o resultats obtinguts dels joves atesos; és una qüestió important si volem avaluar la feina feta. Dit això, els resultats relatius a l’anàlisi de les dades registrades a l’ASJTET des de l’any 1994 s’han organitzat en tres apartats: a Resultats descriptius Ens il·lustren les característiques de la població atesa en funció de l’edat, el país d’origen i el sexe al llarg dels anys a l’ASJTET. Aquestes dades ens conviden a reflexionar sobre l’evolució des del 1994 dels joves atesos i dels serveis de l’Àrea, així com la interdependència que hi ha entre aquestes variables. b Resultats valoratius en funció de quan i com surten els joves de l’ASJTET S’han seleccionat les variables que podien fer referència a la valoració dels resultats obtinguts, és a dir, quin ha estat el motiu de baixa del servei, el tipus de sortida (on ha anat a viure el/la jove) i la valoració final que n’han fet els professionals. Tot això combinat amb els tipus de programes on els joves han estat i el temps d’estada. c Resultats valoratius en funció de les característiques de la població atesa S’han combinat les variables de les característiques de la població atesa amb els resultats valoratius per tal d’identificar en quines circumstàncies es concentren els resultats més positius.

3.1. Resultats descriptius Des de l’any 1994 fins al 20126, la DGAIA ha atès a través de l’ASJTET un total de 6309 joves. D’aquests, hi consten les dades informatitzades de tot el procés, des de l’ingrés fins a la baixa, de 5538, dels quals a final de desembre 1045 continuaven tenint l’expedient obert. Els 4493 restants corresponen a joves atesos en el passat i que actualment tenen ja l’expedient tancat. D’aquests darrers hi consta la valoració final, el motiu de la baixa i el tipus de sortida. Els gràfics i les taules següents reprodueixen aquestes dades.

4

També hi ha tres documents multicopiats produïts pels tècnics de l’Àrea corresponents a anys anteriors sobre estudi de la població atesa, a banda de les memòries anuals, d’ús per als professionals.

5 S’han calculat els khi-quadrat per tal de comprovar si les diferències entre les puntuacions eren estadísticament significatives. 6

31 de desembre de 2012.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

15

Al Gràfic 1, s’observa que el nombre total de joves atesos ha anat creixent exponencialment. Durant els primers sis anys (1994-2000) es van atendre 598; entre el 2001-1006 la xifra ja s’havia triplicat i en el darrer període 2007-2012 el nombre inicial s’havia multiplicat per cinc. Distribució per sexe segons períodes Pel que fa al sexe, tot i que es va començar amb percentatges molt igualats entre nois i noies, a partir de 2001 la balança es decanta clarament cap a una majoria masculina7, tendència que es reafirma en l’augment encara més accentuat a partir de 2007, especialment si ens fixem en els casos tancats (68,3 % de nois). Taula 8. Distribució segons sexe dels joves al llarg dels anys a l’ASJTET 1994-2000 Sexe Casos tancats

Casos oberts

2001-2006

2007-2012

Total

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

Home

488

50,9

1056

61,5

1.230

68,3

2.784

62,0

Dona

470

49,1

667

38,5

5.72

31,7

1.709

38,0

Total

958

100

1733

100

1.802

100

4.493

100

Home

-

-

-

-

632

60,5

632

60,5

Dona

-

-

-

-

413

39,5

413

39,5

Total

-

-

-

-

1.045

100

1.045

100

Total

558

1.733

2.847

5.538

País d’origen per períodes cronològics Quant al país d’origen (Taula 9) cal destacar:  Quan

la DGAIA va crear l’ASJTET, la majoria dels joves atesos eren nascuts a l’Estat espanyol (86,6 %) però a partir de 2001 es produeix un canvi superlatiu amb l’entrada de joves estrangers que a partir de llavors passen a ser la meitat dels casos. Aquesta és també la situació que correspon al context sociodemogràfic més general a Catalunya a la primera dècada del segle XXI, quan s’incrementa la immigració i el nombre de joves menors estrangers no acompanyats.  Actualment, la tendència creixent de persones nascudes fora de l’Estat espanyol s’ha frenat i fins i tot està minvant. Si observem els casos oberts en el període 2007-2012, els estrangers ocupen, novament, una xifra més modesta (33,6 %); també d’acord amb la frenada que la immigració ha experimentat els darrers tres anys en un context més general. Taula 9. Distribució segons país d’origen dels joves atesos a l’ASJTET 1994-2000

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

830

86,6

930

53,7

853

47,3

2.613

58,2

128

13,4

803

46,3

949

52,7

1.880

41,8

958

100

1.733

100

1.802

100

4.493

100

Estat espanyol

-

-

-

-

694

66,4

694

66,4

Fora de l’Estat espanyol

-

-

-

-

351

33,6

351

33,6

Total

-

-

-

-

1.045

100

1.045

100

Total

7

Total

%

Casos Estat espanyol tancats Fora de l’Estat espanyol

Total

2007-2012

Nre

Nascuts a

Casos oberts

2001-2006

558

1.733

2.847

5.538

La major probabilitat de trobar més nois que noies en el darrer període assoleix significació estadística χ²(2)= 79,836, p>0,000

ÍNDEX

col·lecció eines 21

16

Distribució per país d’origen segons sexe Segons demostra la Taula 10 hi ha molts més estrangers entre els homes (54,3 %) que entre les dones (17,4 %). Per països, la majoria dels estrangers provenen del Marroc (1387 nois i 167 noies), seguit de Ghana (107), Senegal (67), Gàmbia (45), Mali (37) i Guinea (37), i, com hem dit, la majoria són homes. Les dones són majoria quan es tracta de persones procedents de països llatinoamericans, sobretot de Colòmbia i d’Equador (25 joves cada un), i de la República Dominicana (22), per tant, molt lluny de la presència africana. Cal dir també que en 13 dels casos els joves no hi van fer constar el seu país d’origen. Taula 10. Distribució segons país d’origen dels joves atesos a l’ASJTET Sexe Home

Dona

País d’origen

Nombre

%

Estat espanyol

1.557

45,7

Fora de l’Estat espanyol

1.850

54,3

Total

3.407

-

Estat espanyol

1.750

82,6

368

17,4

2.118

-

Fora de l’Estat espanyol Total Total

5.525*

* En 13 casos no consta el país.

Edat d’ingrés segons períodes de temps Pel que fa a l’edat d’ingrés (Taula 11), la majoria té 17 anys; per franges, la més nombrosa és la dels 16 als 18 anys. Ara bé, si observem l’evolució al llarg dels anys, hi ha més dispersió pel que fa a l’edat d’entrada en els primers períodes de funcionament de l’ASJTET, moment en què hi havia joves que hi ingressaven amb més de 21 anys, fet que no succeeix en l’actualitat. Tot fa creure que l’esforç d’intentar acotar i potenciar la franja dels joves entre 16 i 21 anys s’ha anat aconseguint favorablement al llarg dels anys. Taula 11. Distribució segons l’edat dels joves quan ingressen a l’ASJTET Casos tancats

Casos oberts

Total

ÍNDEX

Edat

1994 -2000

2001-2006

2007-2012

Total

15

12

15

8

35

16

114

296

199

609

17

482

992

738

2.212

18

186

278

593

1.057

19

67

75

160

302

20

38

27

74

139

21

16

17

19

52

22 +

43

33

11

87

Total

958

1.733

1.802

4.493

15

-

-

17

17

16

-

-

137

137

17

-

-

526

526

18

-

-

331

331

19

-

-

26

26

20

-

-

7

7

21

-

-

1

1

Total

-

-

1.045

1.045

558

1.733

2.847

5.538

col·lecció eines 21

17

3.2. Resultats valoratius en funció de quan i com surten els joves de l’ASJTET L’objectiu d’aquest apartat és valorar l’estada del conjunt de joves a l’ASJTET en funció dels resultats finals obtinguts després de tancar-ne el cas, és a dir, en funció de quin va ser el tipus de sortida (on van anar a viure), el motiu de la baixa/tancament del servei i quina va ser la valoració final que en van fer els professionals (Figura 1). També s’ha tingut en compte quant temps van ser atesos i el tipus de programa per on van passar. Cal destacar la importància de valorar els casos un cop tancats perquè d’aquesta manera se’n poden analitzar més a fons els resultats. La dificultat rau a l’hora d’interpretar correctament el terme de “valoració neutra”. Malgrat que els tècnics de l’Administració l’atorguen en general als joves que han realitzat un bon projecte educatiu tot i que, per baixa voluntària, no l’han acabat, hi ha diferències entre els professionals: dels que no acostumen a utilitzar mai el terme, als que el fan servir sovint i en sentit divers. Després d’haver realitzat una aproximació directament amb els tècnics sobre aquesta qüestió, tot indica que un 70 % dels casos fa referència que el jove ha fet un procés positiu però que l’ha acabat, de manera consensuada, abans d’hora. El 30 % restant té una connotació més negativa, es tracta dels casos en què el procés queda interromput unilateralment. Taula 12. Exposició del tipus de resultats valoratius Tipus de sortida

 Autonomia  Família

 Serveis  Altres

socials

Motiu de baixa

 Finalització

Valoracions

 Positiva

del procés voluntària  Altres motius (trencament del procés: no es pot donar el suport adequat, estancament del procés, expulsió, no presentat, fugida, retirada de la proposta, manca de recurs laboral, defunció)  Baixa

 Neutra

(ha realitzat, en general, un bon projecte educatiu però no l’ha acabat per baixa voluntària)

 Negativa

Tipus de sortida On han anat les joves després de ser atesos per algun servei de la DGAIA a l’ASJTET? Dels 4493 joves que han passat per l’ASJTET i que el 31 de desembre de 2012 tenien l’expedient tancat, observem que (Gràfic 2):  2.116

se n’han anat a viure autònomament  825 han retornat a la pròpia família  675 han estat derivats a la xarxa de serveis socials per atendre la seva situació futura  877 han tingut altres tipus de sortida sense especificar quina (en aquesta variable hem agrupat els ítems que deien “altres”, “altre recurs” i “desconeguda”). De cara al futur, caldrà definir millor aquesta variable. Motius de baixa i tipus de sortida Si ens fixem en els motius de baixa (Gràfic 3), observem que:  2.132

dels joves han finalitzat el seu procés a l’ASJTET de la DGAIA segons la planificació primera  1.277 el van acabar abans del que estava planificat de forma voluntària  1.084 el van acabar d’altres maneres, en la majoria dels casos hi va haver un trencament unilateral del procés. En aquest apartat s’inclouen els ítems corresponents als casos en què es considera, sobretot en la fase d’estudi, que “no s’hi pot donar el suport adequat” (416) i moltes vegades aquests joves re-

ÍNDEX

col·lecció eines 21

18

tornen al servei d’on provenien o són derivats a altres recursos: “estancament del procés” (233), “expulsió” (192), “no presentat” (104), “fugida” (69), “retirada de la proposta” (35), “manca de recurs laboral especial” (28) i “defunció” (7). Aquest conjunt és heterogeni tot i que en general fa referència a situacions poc desitjables. Les relacions amb el tipus de sortida per motius de baixa ens assenyalen que:  Els

que acaben el procés de la manera prevista tenen molta més probabilitat d’anar a viure de forma autònoma. A més, en nombres absoluts, són el conjunt majoritari. Aquest resultat està en sintonia amb l’objectiu principal de l’àrea que és afavorir els processos d’autonomia.  Aquells que han acabat el procés abans d’hora de forma voluntària tenen molta probabilitat que hagin retornat a la pròpia família.  Els que finalitzen el procés a l’ASJTET amb d’altres tipus de sortida, amb molta probabilitat han estat derivats a la xarxa de serveis socials o a d’altres recursos. Aquest resultat correspon a la realitat d’aquells joves que, sense poder independitzar-se ni retornar amb la família, el seu procés de sortida dependrà estretament de la xarxa assistencial.

Valoració final, motiu de baixa i tipus de sortida Les valoracions finals positives representen més de la meitat del nombre de joves atesos a l’ASJTET (56,8 %); una quarta parta n’han obtingut una “valoració neutra” (projecte positiu però interromput abans d’hora). D’altra banda, les valoracions negatives suposen el 16,4 % dels casos.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

19

Però quina relació hi ha entre les valoracions i les tipus de baixa i sortida dels joves? Tal com poden observar, les relacions són congruents des del punt de vista de la intervenció professional:  Al

llarg dels anys, les valoracions positives s’han emès sobretot en les situacions que els joves han deixat l’ASJTET un cop acabat el procés de manera prevista.  Les valoracions neutres corresponen majoritàriament a joves que s’han donat de baixa dels serveis de forma voluntària.  Les valoracions negatives es concentren sobretot en els joves que han marxat per altres motius. Taula 13. Valoració final segons motius de baixa i tipus de sortida Valoració final Positiva

Tipus de sortida

Família2

Serveis socials

3

Altres

Total 1 2 3 4

4

Negativa

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

Total

Finalitza procés

1.371

96,1

50

3,5

5

0,4

1.426

Baixa voluntària

272

58,2

110

23,6

85

18,2

467

Altres

54

24,2

27

12,1

142

63,7

223

Total

1.697

80,2

187

8,8

232

11,0

2.116

Finalitza procés

211

90,0

14

6,0

7

3,0

232

Baixa voluntària

430

46,7

145

33,7

84

19,5

430

Altres

16

9,8

59

36,2

88

54,0

163

Total

428

51,9

218

26,4

179

21,7

825

Finalitza procés

231

74,0

70

22,4

11

3,5

312

Baixa voluntària

8

11,0

52

71,2

13

17,8

73

Altres

9

3,1

250

86,2

31

10,7

290

Total

248

36,7

372

55,1

55

8,1

675

Finalitza procés

104

64,2

50

30,9

8

4,9

162

Baixa voluntària

73

23,8

159

51,8

75

24,4

307

Altres

4

1,0

214

52,5

190

46,6

408

Total

181

20,6

423

48,2

273

31,1

877

2.554

56,8

1.200

26,7

739

16,4

4.493

Motiu de baixa

Autonomia1

Neutra

Significació estadística χ²(4)= 1057,407, p>0,000 Significació estadística χ²(4)= 293,662, p>0,000 Significació estadística χ²(4)= 354,258, p>0,000 Significació estadística χ²(4)= 310,607, p>0,000

Aquesta distribució de les valoracions es repeteix força si analitzem separadament els quatre tipus de maneres de deixar l’Àrea (Taula 13). Entre els que han deixat l’ASJTET per viure autònomament o per retornar a la família, veiem que si han finalitzat tot el procés planificat, presenten una altíssima probabilitat de tenir una valoració positiva, mentre que si han estat baixa voluntària abans de finalitzar aquest procés, la probabilitat més alta és la de tenir valoració neutra (de fet concorda amb la definició feta sobre les valoracions neutres). Els que han finalitzat d’altres maneres tenen molta probabilitat d’una valoració negativa. Podem fer alguna petita matisació dels resultats si analitzem només els que han deixat l’ASJTET per ser consegüentment derivats a la xarxa de serveis socials. Entre els que han finalitzat el procés planificat observem molta més probabilitat d’obtenir una valoració positiva; entre els que han estat baixa voluntària, la major probabilitat és d’obtenir una valoració negativa o neutra; i entre els que l’han deixat per d’altres motius, la major probabilitat és de tenir una valoració neutra. D’altra banda, les valoracions positives també es poden donar si ha calgut recórrer a altres recursos (per exemple, un recurs per a persones amb discapacitat).

ÍNDEX

col·lecció eines 21

20

Valoració final segons el temps d’estada a l’ASJTET Els que han rebut valoració positiva han estat de mitjana significativament més temps rebent serveis de l’Àrea (Gràfic 6), que els que l’han rebuda neutra o negativa8. Els que han rebut valoració neutra han estat significativament menys temps atesos a l’ASJTET que la resta, i com ja hem vist, entre aquests darrers s’inclouen sovint els que demanen la baixa voluntària.

Més concretament, entre els que han estat a l’ASJTET menys d’un any s’observa molta més probabilitat de valoracions neutres, i entre els que han estat entre un i dos anys, molta més probabilitat de valoracions negatives. Per contra, la major probabilitat de valoracions positives s’observa entre aquells que hi han estat dos o més anys (un total de 1.698 joves), fet que reafirma la importància de l’estabilitat, del tot necessària per produir canvis en positiu. Motiu de baixa i tipus de sortida segons períodes Si analitzem el motiu de baixa per períodes, veiem una evolució en positiu en el sentit que a la primera època de l’ASJTET de la DGAIA (1994-2000), el motiu majoritari eren les baixes voluntàries i, en canvi, al darrer període (2007-2012) el motiu principal ha estat la finalització del procés tal com estava planificat, i aquesta diferència té, per tant, significació estadística9. D’ altra banda, si ens fixem en el tipus de sortida al llarg dels anys, en el primer període (1994-2000) hi havia molts més retorns a la família i poques derivacions a serveis socials, al contrari del que succeeix en el darrer període (2007-2012) on augmenten de manera molt rellevant les derivacions a la xarxa de serveis socials i decreixen els retorns familiars10. En canvi, el fet d’anar a viure de forma autònoma el tipus de sortida majoritari3, es reparteix uniformement al llarg dels anys. Aquests resultats conviden a fer una reflexió més profunda. D’una banda, sembla que el context socioeconòmic hi influeix ja que les dificultats econòmiques de les famílies han augmentat i els retorns esdevenen més difícils, fet que provoca l’augment de les derivacions a la xarxa assistencial (això no vol dir que finalment puguin ser ateses). En canvi, sembla que els serveis aconsegueixen mantenir al llarg dels anys la proporció de joves que se’n van a viure autònomament, la qual cosa diu molt a favor dels esforços que deuen estar fent tant els serveis com els joves en el context actual. Valoració final segons els períodes temporals En nombres absoluts, al llarg dels períodes prevalen les valoracions positives11. Ara bé, aprofundint-hi una mica més, veiem que tenien molta més probabilitat de produir-se durant el primer període (1994-2000) i, en canvi, les valoracions neutres són més probables a partir de l’any 2001 i sobretot entre el 2007 i el 2012. Això podria indicar les dificultats creixents amb què topa, no només la població atesa, sinó el conjunt

8

Significació estadística χ²(10)= 406,979, p>0,000

9

Significació estadística χ²(4)= 205,223, p>0,000

10 Significació estadística χ²(6)= 366,813, p>0,000 11 Significació estadística χ²(4)= 62,52, p>0,000

ÍNDEX

col·lecció eines 21

21

de la societat arran de la greu crisi socioeconòmica del moment. Les valoracions negatives tenen gairebé la mateixa probabilitat de produir-se en qualsevol dels tres períodes analitzats.

Participació als programes segons períodes Al llarg dels anys d’existència de l’ASJTET de la DGAIA han participat al Programa d’habitatge 2.372 joves; al d’acompanyament jurídic 859; al d’inserció sociolaboral 1.113, i al de suport econòmic 1978. A part, gairebé tots han estat en seguiment (5.147). Tots els programes augmenten en nombre de joves d’acord amb l’increment d’aquests a l’ASJTET. Podem observar al Gràfic 8 que el programa d’ajudes econòmiques té una rellevància especial a partir de 2007, com també la té el d’acompanyament jurídic tot i que aquest últim ha experimentat una davallada aquests darrers dos anys atesa la menor afluència de joves estrangers. Aquesta anàlisi per períodes concorda amb l’explicació que fèiem dels diferents programes segons l’any que els joves els hagin iniciat. Així doncs, el Programa d’habitatge és el que té més joves adscrits des de la creació de l’Àrea i s’observa una entrada especialment important en el període 2001-06. El programa sociolaboral fa un salt quantitatiu a partir de 2001, el d’acompanyament jurídic a partir de 2007 i el de suport econòmic especialment a partir de la Llei de prestacions econòmiques de 2007.

Valoració final, motiu de baixa i tipus de sortida segons tipus de programes En considerar totes les combinacions possibles dels programes de suport en què cada jove ha participat, dels 4493 que ja tenen el cas tancat, n’hi ha 3305 que han participat en un o més dels quatre programes establerts per la DGAIA a l’Àrea. Els 1188 joves de la resta han estat sota seguiment sense participar en cap dels quatre programes esmentats. La intersecció de programes en complica l’extracció dels resultats valoratius. Quan analitzem els motius de baixa en funció del programa en què han participat, trobem el següent:

ÍNDEX

col·lecció eines 21

22

 La

majoria dels que han viscut en pisos assistits o d’autonomia:  Finalitzen el procés tal com estava planificat, tant els que participen en altres programes com els que només estan en el d’habitatge; hi són menys rellevants les baixes voluntàries i altres situacions.  En surten per anar a viure de manera autònoma; hi són molt més baixos els percentatges dels que retornen a la família d’origen i dels que acaben sent derivats a la xarxa de serveis socials. L’única excepció d’aquest grup la constitueixen aquells joves que participen al mateix temps del programa d’acompanyament jurídic, és a dir, estrangers amb dificultats per renovar els permisos de residència i treball que, quan surten del pis, tenen menys possibilitats d’autonomia i més probabilitats que siguin derivats a la xarxa de serveis.

Si considerem les combinacions de programes en què els nois i noies han participat amb la valoració final rebuda (Gràfic 9), hi observarem algunes diferències significatives: 

Tenen més probabilitats d’obtenir una valoració positiva aquells que han rebut suport econòmic, especialment en combinació amb alguns dels altres programes. També és rellevant el percentatge de valoracions positives pel que fa al programa d’acompanyament jurídic.



Tenen més probabilitats d’obtenir una valoració neutra aquells que han participat només en el programa d’inserció laboral.



Tenen més probabilitats d’obtenir una valoració negativa aquells que han participat en programes sense suport econòmic.

3.3. Resultats valoratius en funció de les característiques de la població atesa Motius de baixa, tipus de sortida i valoració final segons lloc d’origen Gairebé la meitat dels espanyols se’n van a viure autònomament després de sortir de l’ASJTET, tot i que si s’observa el conjunt dels joves que retorna a la família, el percentatge més alt l’ocupen els espanyols, la qual cosa és del tot lògica ja que, comparat amb els estrangers, són els que tenen la família al país (Gràfic 10). Els joves provinents de l’Àfrica no subsahariana, majoritàriament del Marroc, tenen una major probabilitat de deixar l’ASJTET per anar a viure autònomament, malgrat que aquest col·lectiu també és el que mostra més probabilitat de ser derivat cap a altres tipus de recursos. Entre els nascuts a l’Àfrica subsahariana s’observa molta més probabilitat de ser derivats cap a la xarxa de serveis socials. El procés educatiu, tal com estava planificat a l’inici (Gràfic 11), el van acabar 1108 joves espanyols. Ara bé, entre aquells que es van donar de baixa voluntària, el col·lectiu dels nascuts a l’Estat espanyol és el que té major probabilitat de fer-ho, com ja hem vist, una part torna a casa amb la família. D’altra banda, la major probabilitat de finalitzat el procés planificat s’observa entre els nascuts a l’Àfrica subsahariana, procés que molts d’ells acaben en els circuits de la xarxa de serveis socials; seguits pels nascuts a la resta d’Àfrica, aquests amb moltes probabilitats de causar la baixa per altres motius. La resta de motius de baixa no mostra diferències destacables segons el lloc d’origen.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

23

La relació de les valoracions finals desglossades segons el país d’origen i el motiu de la baixa mostra de manera significativa que:  Entre

els nascuts a l’Estat espanyol hi ha una probabilitat molt alta de tenir valoració positiva si han finalitzat el procés planificat, mentre que la major probabilitat és de tenir-la neutra, o fins i tot negativa, si el jove ha estat baixa voluntària o ha finalitzat el procés per d’altres raons.

 Entre

els nascuts a la resta d’Europa i a Àsia, s’observa una probabilitat molt alta de tenir valoració positiva si han finalitzat el procés planificat, mentre que la major probabilitat és de tenir-la negativa si han finalitzat el procés per d’altres raons.

 Entre

els nascuts a Àfrica, s’observa una probabilitat molt alta de tenir valoració positiva si han finalitzat el procés planificat; neutra o fins i tot negativa si el jove ha estat baixa voluntària, i negativa o neutra si el procés ha finalitzat per d’altres raons.

 Entre

els nascuts a Hispanoamèrica, s’observa una probabilitat molt alta de tenir valoració positiva si han finalitzat el procés planificat; neutra si el jove ha estat baixa voluntària, i negativa o neutra si el procés ha finalitzat per d’altres raons.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

24

Valoració final segons l’estada anterior dels joves en centres residencials i per períodes temporals Les dades ens indiquen que tenen una major probabilitat de tenir valoracions positives els que han estat en centres que els que no, especialment entre els nascuts a l’Estat espanyol i que hi han estat més de cinc anys. Cal matisar que aquesta dada no compara els que han estat en centres versus en acolliment familiar, ja que són molt pocs aquests darrers que acudeixen a l’Àrea de la DGAIA atès que generalment ja compten amb un suport per afrontar la transició cap a la vida adulta. Al calaix dels que no procedeixen de centres, n’hi ha que provenen de casa o bé de situacions prematures d’independència, entre altres. Per tant, podríem pensar que els que han estat en centres poden tenir més facilitat per adaptar-se a la convivència d’un pis assistit o al seguiment d’un educador, tot i que en cap cas això es pot generalitzar. Sigui com sigui, la intervenció en joves que havien estat abans en centres va ser més senzilla i millor, la qual cosa ens suggereix que com més d’hora s’hi intervingui millor (Taula 14), fet que corrobora també la hipòtesi inicial dels tècnics de l’Àrea en el sentit que quan els joves han estat poc temps en centres, els resultats són menys positius. En canvi, no rep suport la segona hipòtesi que es manejava segons la qual si els joves es quedaven més de cinc anys en centres els resultats no eren positius. De fet, les dades ens indiquen el contrari: com més anys d’estada al centre, més valoracions positives, l’estabilitat, doncs, és un argument crucial. Sí que es corrobora també una tercera hipòtesi que intuïa resultats menys positius en els joves estrangers que prèviament no havien estat gaire temps en centres. Si tenim en compte la variable de si els joves han estat en centres abans d’entrar a l’ASJTET o no, en funció de la valoració final al llarg dels diferents períodes de temps, obtenim resultats molt similars als que exposàvem a l’apartat 3.2: en el primer període (1994-2000) la probabilitat de tenir una valoració positiva és més alta, mentre que les valoracions neutres són molt més probables a partir del 2001 i especialment al període 2007-20121612. Aquesta tendència a augmentar les valoracions neutres, pot ser un reflex de les dificultats amb les quals s’enfronta aquesta població en l’últim període. Taula 14. Valoració final segons el lloc d’origen i anys d’estada prèviament a centres Valoració final Positiva

Ha estat al centre?

Anys

Sí*

%

Nombre

%

Nombre

%

Total

506

53,9

308

32,8

124

13,2

938

0-1

85

50,9

42

25,1

40

24,0

167

1-5

600

54,2

332

30,0

175

15,8

1.107

5-10

166

61,0

55

20,2

51

18,8

272

+10

78

60,5

24

18,6

27

20,9

129

328

59,5

135

24,5

88

16,0

551

0-1

261

56,9

106

23,1

92

20,0

459

1-5

520

60,9

195

22,8

139

16,3

854

5-10

9

60,0

3

20,0

3

20,0

15

+10

0

0

0

0

1

100

1

No Fora de l’Estat espanyol



Negativa

Nombre

No Nascut a l’Estat espanyol

Neutra

* Significació estadística χ² (6)= 21,799, p>0,001

Valoració final segons el nivell de formació en el moment d’ingrés a l’ASJTET El nivell d’estudis en el moment d’ingrés a l’Àrea (Taula 15) és en general de poc qualificat; la meitat dels joves només té estudis primaris, la secundària sense acabar o segueix una formació ocupacional no reglada. EL 22 % té el graduat d’ESO i el 2 % està fent batxillerat o estudis superiors en el moment d’ingressar a l’Associació. D’altra banda, de 1167 joves no hi ha dades sobre el seu nivell de formació a l’hora d’ingressar a l’ASJTET, i això no només limita la interpretació de la resta de dades sinó que reclama una millora en el registre d’aquest camp. Els tècnics expliquen que molts d’aquests joves provenien de l’antic SAAEMI (Servei d’atenció i acompanyament a estrangers menors immigrants), servei que va ser traspassat al SAEJ a partir de

12 Significació estadística χ²(4)= 98,68, p>0,000

ÍNDEX

col·lecció eines 21

25

2006, i no tenien concretament aquesta dada informatitzada. Una part important de joves no havia acabat ni els estudis primaris i d’altres tenien estudis però resultava francament difícil trobar-ne l’equivalència al nostre sistema educatiu. Segons les dades obtingudes (Gràfic 12) tenen major probabilitat de tenir una valoració final positiva els que tenen estudis reglats (postobligatoris: acadèmics o de cicles formatius i superiors), valoració neutra o negativa els que tenen només 1r d’ESO i negativa els que no han estat mai escolaritzats. Resultat que reforça una vegada més la importància de la formació reglada en els joves que surten de DGAIA.

Si observem aquest gràfic per períodes (Taula 15), el nombre de casos sense informació ha augmentat en els darrers cinc anys. Pel que fa als que sí que estan informats, sembla que durant el període 2001-2006 hi hagués hagut una tendència a la millora (sense poder confirmar-la estadísticament atès el nombre de caselles amb xifres baixes), quant a estudis reglats dels joves per comparació al període posterior i especialment l’anterior. Taula 15. Nivell d’estudis dels joves en el moment d’ingressar a l’ASJTET segons la valoració final i els períodes de temps En ingressar-hi tenien algun curs de: Universitat Batxillerat/Cou

Positiva 94-00

01-06

Neutra 07-12

94-00

01-06

Negativa 07-12

94-00

01-06

Total 07-12

-

1

1

-

-

-

-

-

-

2

12

37

18

2

6

7

1

3

3

89

ESO (1r)

40

85

146

32

49

101

19

45

67

584

ESO (4t)

148

199

140

28

114

82

36

60

42

849

Cicles Form.

36

45

25

2

26

15

1

4

4

158

Form. ocupac.

41

235

118

8

119

67

12

74

35

709

PQPI/PGS/PTT

13

28

31

4

21

18

4

13

9

141

Est. primaris

110

67

152

44

41

78

56

15

36

599

3

11

4

1

3

2

1

3

0

28

1

5

9

4

7

8

94

4

9

4

10

4

5

65

112

152

51

74

1.167

Educ. especial Escola adults

5

29

34

Sense escol.

4

14

11

198

304

Sense dades

209

34

33

Valoració dels programes segons sexe i país d’origen dels joves i segons el seu ingrés i temps d’estada a l’ASJTET Pel que fa al temps que han estat als programes i les diferències per raó de sexe i país d’origen, s’hi observa el següent: 

Segons una distribució per sexes, s’hi observen diferències significatives en el Programa de suport econòmic, ja que en general les noies reben més sovint aquest suport durant més temps que no pas els nois. Pel que fa al programa d’acompanyament jurídic, s’hi inclouen, com era de preveure, més nois i especialment aquells que el reben entre 13 i 24 mesos.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

26



Pel que fa al país d’origen, en el Programa d’habitatge els estrangers es concentren més en estades d’entre 1 i 3 anys, i en canvi hi ha més espanyols en estades inferiors a un any o bé més llargues. Ben bé al contrari d’allò que succeeix en el Programa de suport econòmic, en què els nascuts a l’Estat espanyol s’hi mantenen amb més probabilitat en una durada del programa que oscil·la entre 13 i 36 mesos. Els estrangers reben més sovint el suport econòmic per intervals inferiors a un any.

Pel que fa a les valoracions en funció del lloc de naixement, si ens centrem en el Programa d’habitatge, podem fer-hi les observacions següents:  En

les estades de menys d’un any, no hi ha diferències segons el lloc d’origen i en general hi ha menys probabilitat d’obtenir valoracions positives.  En les estades de més d’un any, hi ha més probabilitat de produir-se valoracions positives, també independentment del lloc de naixement. D’aquestes observacions es desprèn que el temps òptim d’estada d’un jove en aquest programa, per maximitzar-ne la possibilitat d’una bona avaluació, ha de ser de més de 13 mesos. Si ens centrem en el programa d’acompanyament jurídic, s’hi aprecia un descens a partir de 2012, ja que les noves incorporacions que no són ateses per cap més programa de la DGAIA a l’ASJTET han estat derivades al consorci de serveis socials de Barcelona. D’altra banda, cal dir que el temps òptim d’estada d’un jove en aquest programa, per maximitzar-ne la possibilitat d’una bona avaluació, és de més de 24 mesos, òbviament per als nascuts fora de l’Estat espanyol que són els que majoritàriament l’utilitzen. Quant al programa d’inserció laboral, es desprèn que el temps òptim d’estada d’un jove en aquest programa, per maximitzar-ne la possibilitat d’una bona avaluació, és de més de 25 mesos com a mínim si és nascut a fora de l’Estat espanyol. En general aquest programa té més valoracions neutres atesa la dificultat d’inserció laboral d’aquests joves, especialment si són estrangers. Pel que fa al Programa de suport econòmic, les ajudes econòmiques s’incrementen notablement a partir de 2007, coincidint amb la prestació per a joves extutelats. Si relacionem les dades, s’hi observa que en períodes inferiors a un any obtenen valoracions més positives els estrangers (molts d’ells amb ajuts per desinternament que van de 2 a 6 mesos de durada) que els espanyols. En canvi, a partir de 24 mesos, hi ha més probabilitat d’obtenir valoracions positives, independentment del lloc de naixement. En aquest cas es tracta majoritàriament de prestacions econòmiques que la llei preveu atorgar a joves entre els 18 i 21 anys que hagin estat tres o més anys tutelats per la DGAIA. Ara bé, el que és realment destacable és la formació que duen a terme els joves que gaudeixen d’ajudes econòmiques (Taula 16). Aquest binomi dóna molts bons resultats ja que dels 478 joves que al mes de desembre de 2012 es trobaven en aquesta situació, el 8,6 % era a la universitat, un 9,8 % estava cursant un grau superior, i un 49,6 % era a la secundària d’educació reglada postobligatòria (batxillerat, grau mitjà o prova d’accés). Aquests percentatges són clarament més similars als de la població general i tenen poc a veure amb els percentatges mostrats quan ingressen a l’ASJTET. Taula 16. Formació dels joves que formen part del programa d’ajudes econòmiques Prestació joves extutelats

Beca “La Caixa”

Total

%

Universitat

27

14

41

8,6

Grau superior

35

12

47

9,8

Proves d’accés

67

8

75

15,7

Batxillerat

26

-

26

5,4

Grau mitjà

126

10

136

28,5

Formació privada

28

-

28

5,9

Graduat escolar

63

-

63

13,2

PQPI

33

-

33

6,9

Formació ocupacional

11

-

11

2,3

Altres

13

-

13

2,7

Accés a la universitat Totals

ÍNDEX

5

-

5

1,0

434

44

478

100

col·lecció eines 21

27

4 Resultats a partir de les entrevistes i dels grups de discussió En aquest apartat presentem els resultats obtinguts a partir de les entrevistes i dels grups de discussió. Es mostren de manera conjunta els dels joves i dels educadors seguint l’estructura comú dels guions perquè s’hi reflecteixin els punts més rellevants així com les coincidències i les discrepàncies. Les opinions dels participants es presenten textualment en l’idioma original, i en el cas dels joves, se’n fa constar, de vegades el pseudònim, i en d’altres només si és noi o noia. Atès que es van fer 15 entrevistes, 4 grups de discussió amb joves i només un grup de discussió amb educadors, s’hi troben reflectides més citacions dels joves. En canvi, el capítol cinquè reflecteix sobretot la perspectiva dels professionals. Per tal de contextualitzar els resultats que es mostren a continuació, cal tenir present que els joves que han participat en les entrevistes i els grups de discussió són els que han estat derivats a l’Àrea, ja que un dels objectius de la recerca era comptar amb l’opinió dels joves atesos pels serveis adreçats als extutelats. Això vol dir que la majoria havia anat a viure en un pis assistit i no amb la família d’origen i que molts d’ells havien rebut ajudes per seguir estudiant.

4.1. Sobre l’estada al centre residencial Gairebé tots els joves que van participar en l’estudi havien estat en centres (residencials o d’acollida). Hi hem separat els aspectes que assenyalen com a positius dels negatius en dos subapartats: Aspectes positius del pas dels joves pels centres residencials abans dels 18 anys Una part dels entrevistats coincidien a dir que el fet d’haver passat per un centre residencial els havia permès desenvolupar-se de manera positiva i els havia ofert l’oportunitat de formar-se i d’accedir a uns estudis. Alguns van comentar que els havia servit per ser més responsables i per aprendre a controlar-se davant de diferents situacions. En general, coincidien a assegurar que els havia ajudat a tenir més autonomia, a organitzar-se millor i preparar-se per a la vida adulta. Van valorar molt bé el tema de les normes, i tot i que alguns no les compartien mentre eren al centre, després les van acabar acceptant i trobant del tot útils. `` Está bien porque te dan una oportunidad de estudiar, te dan a elegir, en casa no tienes estas oportunidades. (Noia, grup de discussió.) D’altra banda, hi van palesar un sentiment generalitzat, especialment entre els que hi van entrar més joves, que el centre era un lloc on se sentien protegits i que gràcies a ell havien evitat situacions de risc major. `` “T’ajuda molt a organitzar-te, sobretot la part econòmica així com el dia a dia, tasques de la casa, per exemple: cuinar, administrar els diners, fer una bona recerca de feina, etc., abans dels 18. Amb els estudis també donaven suport. Tinc un grup de música i vaig poder gravar un disc amb els diners que em van deixar.” (Svart, entrevista.) `` Prefiero estar en un CRAE que con mi familia. (Noia, grup de discussió.) Membres del col·lectiu MENA també reconeixen el centre com una “taula de salvament” però pensen que hi podrien haver gaudit de millors condicions. Els joves també en destaquen l’ajuda econòmica, tot i que en general no és el primer que diuen. També reconeixen la importància de “l’ajut de desinternament”, tot i que alguns d’ells es queixen que no el van poder cobrar perquè van estar poc temps al centre. Dins el grup d’educadors, comenten que el grau d’aprofitament de l’estada en un centre depèn de diversos factors, com el temps que hi hagin estat, i hi diferencien entre els joves autòctons i els joves immigrants, atès que els motius pels quals han estat institucionalitzats els uns i els altres són diferents, i fan especial èmfasi en el tema de l’assoliment d’hàbits i normes.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

28

`` “Depèn del temps que hagin estat al centre. També depèn del tema pel qual van entrar al centre, depèn de si són joves immigrants o autòctons (desemparament, maltractament, etc.). Els immigrants vénen per altres motius, no deixen de tenir la seva família, en molts casos precària, però els estimen i esperen alguna cosa d’ells. Aspectes positius, per als autòctons són per exemple: la possibilitat de seguir uns hàbits, uns horaris, unes normes, una estructura que amb les seves famílies potser no tenien.” (Educadora, grup de discussió.) Aspectes negatius del pas pel centre residencial abans dels 18 anys A les entrevistes, els joves comenten que una de les principals dificultats va ser la fase d’adaptació al centre, és a dir, els primers temps, especialment pel que fa a aspectes com ara conviure amb altres persones, mantenir un ordre, formar part d’una organització i respectar unes normes concretes. En general comenten que les normes s’haurien d’adaptar a cada jove, ja que les situacions entre ells són molt diferents. Aquest tema es va debatre especialment en el grup de noies. `` Los horarios o las normas, cada chica tiene su horario, una será más responsable que la otra. Una si está hasta las 21.30 h en la calle no le pasa nada y otra pues, se puede buscar problemas. Entonces creo que las normas tendrían que ir un poco con la persona. (Noia, grup de discussió.) Es va comentar també el tema de les visites a la família, de les sortides i de les trucades telefòniques ja que tot això està pautat, i si bé a alguns ja els anava bé, uns altres haurien volgut gaudir de més decisió pròpia. Dins del grup de discussió d’educadors es va comentar que, sobretot pel que afectava els joves immigrants -amb pocs recursos i molt independents-, quan ingressaven al centre deixaven de fer coses pròpies i perdien autonomia. També coincidien a dir que molts dels joves ja havien passat per diversos centres i, per tant, tenien massa “referents”, la qual cosa feia que molts d’ells, cansats d’haver-se d’adaptar contínuament a noves situacions, rebutgessin els educadors/es i no volguessin sentir a parlar més de “referents”. A més, els joves que havien passat per centres d’acollida, coincidien a valorar de manera molt negativa l’experiència: pel tipus de població que hi havia trobat, pel tipus de tracte que alguns havien rebut i per la situació d’aïllament i trencament que per a molts els va representar (lluny de l’escola, dels amics, de la família, etc.). En els grups de discussió, i en alguna entrevista també, es va comentar que els educadors evidentment no sempre poden estar per tots els joves que tenen al càrrec, i consideren que en alguns casos caldria reconsiderar les ràtios actuals. `` “És bo ja que t’ho ensenyen tot, però n’haurien de fer el seguiment. T’agafen quan arribes però quan surts no tens feina i podrien ajudar, quan fas 18 anys jo estava fent cursos, però no tenia feina. Vaig anar allà (a l’associació) i em van ajudar a aconseguir un pla d’ocupació. Quan va acabar ja no tenia res més, no tinc res, no he pogut baixar a Àfrica i porto sis anys aquí.” (Noi, grup de discussió.) `` “L’organització dels educadors: hi ha un educador per cada 24 persones. Si hi ha conflictes, no hi ha prou educadors per atendre’ls tots. Molts nens i pocs educadors i no els presten suficient atenció.” (Noia, grup de discussió.)

4.2. Quan els joves marxen del centre Procés de presa de decisió sobre on anar després del centre Tant en les entrevistes com en els grups de discussió, els participants coincideixen a afirmar que en la majoria de les vegades són els educadors del centre o els tècnics de l’Administració o la DGAIA els qui proposen als joves d’anar a un pis assistit o a algun altre programa per a extutelats. Són pocs els casos que el mateix jove demana poder anar a un pis, ja sigui perquè algun germà o germana hi han anat o perquè saben, per altres fonts, que existeixen. `` A mí me dieron a elegir. Me dieron la oportunidad de irme a mi casa o tener un proyecto y seguir estudiando. Escogí el piso porque no sé si en mi casa hubiera tenido la oportunidad de seguir estudiando. En base a eso me permito elaborarme un poco mi futuro, también buscar trabajo, ser un poco independiente. (Noia, grup de discussió.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

29

No tots els joves als quals proposen anar a un pis assistit s’hi avenen, i sobretot admeten que la proposta no arriba a tots els joves. En aquest sentit, els joves entrevistats pensen que cal reunir unes condicions com la de demostrar que ets capaç de complir unes normes i de seguir treballant o estudiant. La majoria dels que hi han anat, mostren una imatge pròpia positiva, en el sentit que saben que van ser escollits gràcies al seu esforç i comportament. `` “Normalment per anar a un pis depèn del projecte que tinguis, si veuen que t’hi esforces, que vols arribar fins aquí. És com un premi.” (Noi, grup de discussió.) `` “També depèn del teu comportament, com tractes les persones del voltant. Si ho fas bé, pots anar a un pis.” (Noi, grup de discussió.) Alguns dels joves diuen que el fet d’anar a un pis depèn d’un motiu econòmic, perquè no tenen cap altre lloc on anar i/o perquè tenen clar que no volen tornar amb la família. Si viuen en un pis assistit tenen la possibilitat de seguir formant-se, de buscar una feina per després poder viure pel seu compte, i per tant, de retardar la seva emancipació i d’assemblar-se una mica més a la població general. Els educadors del grup de discussió estan d’acord en el fet que, si els joves que són en un centre comptessin amb el suficient suport de la família, la majoria no necessitaria del Programa d’habitatge. `` “Anar al pis pot ser una decisió dels educadors. Però si tinguessin el suport de la família no anirien al pis, ningú aniria al pis. Però no el tenen i per això hi van.” (Educadora, grup de discussió.) Estan preparats per viure de manera autònoma quan marxen del centre? Tots els grups de discussió comparteixen la idea que hi ha grans diferències entre centres, des dels que tenen un pla d’autonomia a partir dels setze anys que inclou tant tasques domèstiques com altres aprenentatges socials, als que organitzativament el màxim que fan els joves és “arreglar-se l’habitació”. Aquests darrers es queixen del perjudici que els ha suposat “no saber fer res”. `` Por ejemplo, en mi CRAE se fomentaba la autonomía, algunos días cocinábamos nosotras, nos lavábamos la ropa, entonces en un CRAE ya se te prepara, si no estás preparado para asumir ese tipo de criterios pues vete a tu casa porque en un piso no vas a aguantar. (Noia, grup de discussió.) `` En mi centro, por ejemplo, nos lo daban todo tan hecho que luego fue salir del piso y quedarte completamente desorientada, la verdad es que no sabía hacer absolutamente nada. Prácticamente nos lo hacían todo... (Noia, grup de discussió.) Una de les qüestions que gairebé tots afirmen que han hagut d’aprendre és el fet d’obrir un compte bancari i fer les gestions oportunes amb els bancs. Contacte amb alguna persona del centre residencial un cop en són fora La majoria dels joves mantenen relació amb alguns dels nois i noies del centre un cop en són fora, amb alguns continuen sent amics i fins i tot en algun cas han anat a viure junts. Però també hi ha joves que prefereixen no tenir-hi relació i el seu cercle d’amics és completament diferent al que tenien al centre. `` “Mantinc contacte amb algunes noies, amb el meu tutor i amb la directora. Amb tots ells ens veiem o parlem de tant en tant.” (Laura, entrevista.) `` “Mantinc contacte amb els nois, tinc amics que encara són al centre. Alguns altres no són aquí. Amb els educadors, l’últim centre on vaig ser ja està tancat. I la tècnica, no sé on treballa.” (Ryan, entrevista.) Pel que fa a la relació amb els educadors que tenien al centre, molts dels joves diuen que mantenen una relació ara més distanciada però que encara es veuen en algunes ocasions esporàdiques. Altres joves admeten que la relació ha continuat sent propera malgrat els anys que han passat, i en valoren la feina, com podem veure en aquest diàleg que reproduïm a continuació del grup de discussió de noies: `` -Porque a la larga también han sido ellos un poco que te han cuidado, no?, que te han hecho como de familia. -Han sido como tus padres… -Y eso, quieras o no, lo tienes en cuenta, los aprecias y creo que es importante…

ÍNDEX

col·lecció eines 21

30

4.3. Sobre la xarxa de suport familiar i social Canvis en la relació amb la família quan han sortit del centre La majoria dels nois i noies que han passat pels centres constaten canvis importants quant a la relació amb les seves famílies d’origen. En alguns casos, les relacions amb la família es tornen més fluides, en d’altres se’n distancien, i en alguns fins i tot s’interrompen. Quan són al centre normalment tenen les visites i els contactes telefònics pautats; quan en surten, són ells qui decideixen quan van a veure la família i quan li truquen. La possibilitat de decidir-ho, en general, els agrada, tot i que hi ha alguna excepció. `` “Bastanta diferència. En el sentit que quan ets al centre, amb els educadors, l’EAIA, el tutor, si hi ha un permís, només pot ser aquell dia. Quan ets al pis, en canvi, els pots veure sempre que vols. Són decisions teves, que ja ets major d’edat.” (Noi, grup de discussió.) Moderadora: “Un cop heu sortit del centre, l’heu vista més o menys, a la família?” La majoria del grup de discussió de joves respon que “menys, molt menys.” Entre les persones que afirmen que les relacions familiars han augmentat, hi ha els joves immigrants. Mentre són al centre comenten que no poden anar als seus països a veure els familiars i que tenen les trucades molt pautades. Quan surten del centre el primer que fan és anar a veure la família, fins i tot si això suposa gastar en el viatge tots els diners que tenen. `` “En el cas dels marroquins, abans dels divuit anys no pots viatjar, quan els tens, tens la llibertat de viatjar. Conflictes familiars no crec, però el fet d’estar lluny... quan fas els divuit tens més llibertat. Per als que són d’aquí, penso que és totalment diferent.” (Noi, grup de discussió.) Persones clau per als joves mentre eren al centre residencial o al pis assistit En general els joves parlen dels educadors i les educadores com a persones molt importants per a ells mentre són al centre o al pis assistit. Són els adults més propers que tenen i senten que són atesos. Alguns joves han fet forts lligams amb els educadors i encara hi mantenen contacte. D’altres han trobat els referents més propers en la família col·laboradora (oficial o buscada per ells mateixos), o en els amics o la parella. Una jove identifica com a referents els seus professors de l’institut on anava, amb els quals encara manté una relació estreta. Seguint els seus relats, tots ells constitueixen el que alguns autors (Cyrulnik, 2002) en dirien “tutors de resiliència”. `` “La meva padrina i el meu padrí, que viuen al poble. Tenien una casa de colònies i hi anàvem tots els del centre. Van voler acollir també el meu germà, però no va poder ser. Quan vaig sortir del centre, jo vaig mantenir-hi el contacte i sempre passo el Nadal amb ells.” (Rebut, entrevista.) “El meu tutor.” (Badria, entrevista.) `` “Els professors (en diu els noms) i les monges.” (Yasmin, entrevista.) `` “L’educador, que m’ajuda molt en tots els aspectes.” (Kelen, entrevista.) També alguns joves fa referència a la família com les persones més importants per a ells, tot i que reconeixen que no els és una font d’ajuda. Un jove parla de la mare i un altre del pare com les persones més significatives. Altres esmenten el germà, la germana o els avis. `` “La meva mare i la meva germana són importants encara que no m’ajudin gaire. I algun amic en especial.” (Laura, entrevista.) En el grup de discussió d’educadors també expliquen que hi ha casos on els joves agafen de referents els professors/es de l’escola o l’institut o famílies col·laboradores, fet que valoren positivament per al seu desenvolupament. Tanmateix, també comenten que hi ha joves que n’esperen molt, d’aquests referents, i de vegades hi ha més d’una frustració. `` “Tenim exemples de noies que han creat el lligam amb adults, amb algun professor per exemple. Són casos que són magnífics perquè no els has hagut de planificar sinó que ja vénen així. Depèn de cada història.” (Educadora, grup de discussió.) És cert que hi ha joves que han tingut tants educadors, que n’estan cansats i ja no busquen referents, busquen fer la seva vida pel seu compte, i especialment els joves que tenen la família a Àfrica que, per lluny que sigui, continua fent-los de referent i en segueixen els consells.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

31

`` “Al contrari, estan cansats del tutor i l’educador. Tenen molt clares aquestes idees. No seràs ni el seu pare ni el seu amic, només ets l’educador. Però sí que els que vénen ja s’han adonat d’això, ho tenen clar perquè han passat per molts educadors. També tenen clar que encara que el seu pare/mare sigui al Marroc, el que ells diguin va a missa. La seva influència és molt més forta que qualsevol altre referent o educador d’aquí. T’adones que el seu referent màxim és la família.” (Educador, grup de discussió.) Les relacions amb els amics La majoria dels joves especifiquen que els amics que tenen són de l’escola o l’institut. Alguns també tenen amics del barri on vivien abans o bé on viuen ara. Alguns conserven els amics que van fer al centre residencial on van ser i la majoria reconeix que hi manté algun tipus de contacte. `` La mayor parte de mis amigos son del colegio pero del centro te sientes siempre que llevas alguien especial, alguien con quien te llevabas muy bien y no cortas la comunicación, sigue siendo alguien muy cercano. (Noia, grup de discussió.) L’esplai, l’agrupament escolta o el club esportiu també són llocs on creixen amistats importants. `` “Actualment tinc amics de l’agrupament escolta, tot i que tinc una amiga amb qui anava a l’escola. Vaig començar a anar-hi als tretze anys, a uns campaments, als catorze un altre cop i després m’hi van apuntar directament. Conservo una amiga del centre i que va també al cau.” (Bagheera, entrevista.) Per a tots els joves les relacions amb els amics són molt importants a la seva vida. Alguns qualifiquen les relacions d’amistat com si fossin de família: un pilar de recolzament en els pitjors i els millors moments. `` “Els amics s’ocupen de fer-me de germans, és l’única família que tinc. Ocupen el lloc d’un familiar.” (Bahore, entrevista.) Pensen que els amics influencien, per bé o per mal, i que són ells mateixos els qui els han escollit. Han hagut de prendre distància de grups que no eren gens “prosocials”, tot i que algun d’ells reconeix que té amics que viuen en situacions de força exclusió social.

4.4. Sobre la formació Els estudis La majoria dels joves que han participat en aquesta enquesta estaven estudiant, bé sigui perquè continuaven els seus estudis postobligatoris o fins i tot superiors, bé sigui perquè no tenien feina i ocupaven el temps fent algun tipus de formació, gairebé sempre no reglada. Entre els que feien estudis reglats, la majoria cursava un cicle formatiu: el grau mitjà o el grau superior. Aquests comentaven que voldrien anar a la universitat, però són conscients que no els preparen per a això, sinó per fer cicles i per buscar feina. Alguns, pocs, tenien però molt clar que hi arribarien. Tots els que han fet o estan fent un PQPI opinen que actualment això és perdre el temps, perquè no té sortides professionals i no es valora gens en el mercat de treball. De fet, afirmen que té més valor tenir el graduat d’ESO, que consideren imprescindible; són conscients que un PQPI no els aporta la sortida laboral que s’esperaven: fan les pràctiques, això sí, però després no tenen feina. Els joves voldrien que els professionals, tant dels centres com de l’ASJTET, els ajudessin a treure’s l’ESO, i prioritzar aquesta alternativa davant de moltes altres. Alguns tenen la sensació que els fan fer algun curset amb l’únic objectiu d’ocupar el temps, però això no els fa guanyar realment el temps. `` “Són cursos curts que després no serveixen per res (els PQPI). Haurien de ser cursos importants per poder després treballar, com ara el de fusteria, que ja no existeix! La majoria dels nois dels centres estan fent cursos PQPI i quan tinguin divuit anys tindran problemes per trobar feina. Tindran un diploma i ja està.” (Noi, grup de discussió.) Facilitats per continuar estudiant Tothom està d’acord que el fet d’estar cobrant una prestació econòmica i/o viure en un pis assistit els ajuda, fins i tot els resulta imprescindible si volen dedicar-se als estudis sense haver de treballar a jornada

ÍNDEX

col·lecció eines 21

32

completa. La majoria dels joves veuen que estudiar és útil, pensen que els servirà per progressar a la vida, que sense estudis no podran decidir ni escollir i tindran moltes menys oportunitats. Sobretot en moments de crisi en què no sobra la feina, consideren que si es té algun títol és més fàcil d’obtenir-ne una que si no en tens cap. De tota manera alguna veu reconeix que ara molts estudien perquè “no tenen cap altra opció” però que “si tornés a haver-hi feina com abans, ja es veuria què passaria”. `` “M’agrada molt estudiar, sobretot idiomes. Vull intentar anar a la universitat si m’ho puc pagar. És molt útil estudiar. Hi ha gent que només ha fet l’ESO i està treballant tot el dia en un bar. Segueixo estudiant perquè s’ha d’anar estudiant.” (Awura Abena, entrevista.) Dificultats a l’hora d’estudiar Alguns joves reconeixen que quan eren adolescents els costava valorar els estudis, donaven importància a altres coses de la seva vida i no feien cas als educadors ni als mestres. Tot i així, coincideixen a afirmar que si els haguessin motivat i obligat a treure’s el graduat d’ESO, els haurien facilitat molt la situació tan difícil en què avui es troben. Pensen que en algunes situacions ja els derivaven directament cap a un PQPI, com si ja d’entrada fossin casos perduts. Aquesta és una qüestió molt present entre els joves que no tenen l’ESO a les entrevistes i grups de discussió. Reconeixen han canviat les seves opinions. Amb l’edat, i després d’haver passat dificultats serioses relacionades amb la manca de formació, han canviat radicalment la seva opinió i actitud quant al tema de la formació. `` “Em van forçar a fer l’ESO i vaig dir que no, penso que si m’haguessin forçat una mica més i en un altre moment, ara n’estaria molt agraïda. He estat parlant amb l’educadora del pis per preparar-me per l’examen de l’ESO; si puc, m’hi presentaré.” (Laura, entrevista.) El principal problema dels joves amb estudis reglats per seguir estudiant és el dels diners: quan deixen o deixin de tenir la prestació econòmica hauran de treballar per poder mantenir-se i no podran destinar tant de temps als estudis, situació que viuen amb molta preocupació. `` “El tema econòmic té molt de pes a l’hora de seguir estudiant o no. Ara que estan privatitzant tots els estudis, a mi la matrícula d’aquest any m’ha costat molt. Si no hagués treballat fora, no m’ho hauria pogut pagar. És públic, però ens fan pagar molt. El futur el veig difícil.” (Noi, grup de discussió.) `` Yo voy muy justa, quiero estudiar hasta los 22 y no podré. El último año tendré que buscarme la vida porque no tendré dinero para pagarme, han sido tres años de paga y luego, si no has acabado los estudios, ¿qué haces? (Noia, grup de discussió.) `` A mí me han dado una plaza de un año. A mí me gustaría poder seguir estudiando, yo no sé qué voy a hacer, en el caso que haga un grado superior, no sé qué voy a hacer. (Noia, grup de discussió.) Els educadors comenten que cada vegada les ajudes són menys i també dubten de l’efectivitat dels PQPI a l’hora de trobar feina després de fer el curs. Però hi identifiquen altres factors obstaculitzadors, un d’ells és la manca de coneixements bàsics amb la qual arriben els joves als serveis per a extutelats; el rebuig que manifesten envers tot allò que soni a escolar atès que ho consideren com a sinònim de malson. Es tracta de nens emocionalment inestables i un nen afectat emocionalment és impossible que pugui dedicar-se a estudiar. Els joves també hi destaquen el tema de les baixes expectatives que en general es té davant d’aquest col·lectiu. `` Yo pienso que tampoco hay suficiente apoyo para la gente para que sigan estudiando cuando salen del centro, debería haber más apoyo porque se exige mucho. Yo tengo una beca desde que salí del centro, pero no hay suficiente apoyo. Tampoco esperan que chavales como nosotros hagan una carrera, muy pocos llegan. (Noia, grup de discussió.)

4.5. Situació laboral dels joves La majoria dels entrevistats no treballa. Molts han fet pràctiques en algun lloc, però després no han tingut feina. Els pocs que treballen saben que són l’excepció i se’n senten molt satisfets. `` Ahora no puedo trabajar, debo seguir estudiando porque teniendo solo la ESO…, cuando tenga un título ya podré trabajar. Me gustaría en el campo social, con chavales. (Maria, entrevista.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

33

El context de crisi econòmica està castigant enormement aquest col·lectiu. Formen part del grup de joves amb poca formació i amb poc suport familiar i social. El primer que comenten és que actualment no hi ha feina enlloc. El segon que comenten és que si no hi ha feina ni per a les persones que tenen títols, per a ells, que alguns no tenen ni l’ESO, encara menys. `` “Depèn de quin títol, segons quin títol, tenint-lo tampoc no es troba feina. Jo estic estudiant laboratori (grau mitjà) i fins que no tingui estudis superiors no trobaré feina. Amb l’ESO o el grau, ni amb això, en trobes. És que no hi ha feina. Els professors ens ho diuen.” (Noia, grup de discussió.) Hi ha joves que no disposen de permís de treball i això encara dificulta més el tema de la feina. Molts comenten que, si no aconsegueixen els papers, acabaran marxant cap a altres llocs d’Europa: `` “Si n’hi ha aquí, sí; sinó a França.” (Noi, grup de discussió.) `` “Si t’agrada molt el que vols fer, doncs, a França o Anglaterra. A mi m’agrada molt la cuina, si trobo feina, doncs, cap allà. Em faria una mica de por, però ho faria.” (Noi, grup de discussió.) Els educadors comenten que si els joves aconsegueixen treballar és gràcies a la xarxa de coneguts que tenen però molts d’ells no tenen gaire xarxa. Consideren que com que tenen menys ajudes que abans, si no poden fer pràctiques en cap lloc, tampoc poden accedir-hi després com a possibilitat de feina. `` “Els que treballen és gràcies a la xarxa, perquè tenen coneguts.” (Educador, grup de discussió.) `` “I el tema del permís de treball, és que sense pràctiques, no hi ha opcions. Només hi ha un recurs d’alguna empresa d’inserció, la resta en queden fora.” (Educadora, grup de discussió.)

4.6. Situació econòmica dels joves El 90 % dels entrevistats cobra algun tipus de prestació econòmica. Els únics que no reben res són un jove que està treballant, un altre que ja ha esgotat totes les vies i no cobra res i malviu, i un altre que de moment l’ajuda una educadora. La prestació econòmica és molt valorada pels joves, per ells és un puntal clau per a la seva transició a la vida adulta. `` Cobro la PIRMI, pero no me salen las cuentas; 350 de piso, a veces me ayuda mi novia, a veces trabajo en negro de jardinero, pero lo calcules como lo calcules, no te salen las cuentas. (Ali, entrevista.) En general saben administrar-se els diners, els en tenen per pagar el pis i les despeses bàsiques. En alguns casos poden estalviar una mica. Molts comenten que al principi no sabien administrar tan bé els diners i que és un procés que han anat aprenent. `` “El tutor ens aconsella les opcions. La decisió és teva, això depèn de tu. El tutor et donarà suport, potser et fotràs una hòstia, però n’hauràs après.” (Noi, grup de discussió.) Els joves immigrants, en la seva majoria, intenten enviar a casa tots els diners que poden, fins i tot venent, si cal, algunes pertinences personals.

4.7. Sobre l’habitatge `` Yo estaría súper mal si no me hubieran dado la oportunidad del piso. Espero que no lo cierren nunca. (Noia, grup de discussió.) Entre els joves que han participat de l’estudi, alguns encara estan en pisos assistits o d’autonomia, molt pocs han marxat a viure amb algun familiar i d’altres s’han independitzat i viuen generalment amb algú altre. Molt pocs viuen sols. Un jove viu en una casa ocupada. Quasi tots han passat pel Programa d’habitatge. Avantatges d’anar a un pis assistit `` Estoy muy a gusto en mi piso, mi compañera es genial y mi educador también. Ya que me han dado la oportunidad de este piso, la voy a aprovechar al máximo. (Noia, grup de discussió.) Les persones entrevistades coincideixen a dir que el pis assistit els ha donat la possibilitat d’aprendre a organitzar-se millor, de gestionar el temps i els diners, de conviure i d’aprendre a fer les feines de casa. Viure en aquests pisos els ha ajudat a créixer i a esdevenir autònoms i responsables.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

34

`` Perfecto, mi salvación. No me costó adaptarme porque venía de situaciones peores. Pero en general no sabía ni hacerme un huevo frito ni había entrado nunca en la lavandería. El piso me ha ayudado con los estudios, a ganar autonomía, también a nivel económico. En el piso, los jóvenes al principio se encuentran perdidos, no saben nada de limpieza, ni de cocinar. (María, entrevista.) Els nois i noies coincideixen que és positiu no haver-se d’enfrontar sols a la vida adulta als disset anys, sinó als vint o més; als vint anys les coses es veuen de manera diferent, ells es comporten de manera diferent, i en definitiva es consideren més madurs. Tots ells destaquen la importància de cobrar una prestació econòmica mentre són al pis assistit i que les despeses del pis resulten menors i assumibles si s’organitzen bé els diners, fet que els ajuda a preparar-se per a la vida adulta. `` “És com un pont, et preparen. Tens dos anys de marge i hauràs de progressar i fer alguna cosa. Aprendre la convivència, a compartir la vida amb altres companys de pis. Hi ha un període que t’hauràs d’espavilar. Si estàs estudiant o treballant, quan fas els divuit et diuen que estaràs al pis uns dos anys màxim. No t’hauràs de preocupar pel menjar ni per res si fas les coses que has de fer. Si ets bastant madur per a aquesta oportunitat, l’aprofitaràs. Si no, ho perdràs tot.” (Noi, grup de discussió.) Tots els joves sense excepció creuen que els pisos han de seguir existint, per a ells és un dels recursos més necessaris; la majoria no vol ni imaginar-se què hauria passat si no haguessin tingut aquesta oportunitat. El 90 % de les opinions indiquen que si no haguessin pogut anar a un pis ara estarien molt pitjor. Comenten que estarien “descontrolats”, “no podrien estudiar”, “hauria estat molt pitjor”, “potser seria a la presó o al carrer”, etc. Algú va comentar que potser hauria hagut d’anar a viure amb la família i no hi hauria estat gens bé. Hauria deixat d’estudiar. Tots estan del tot segurs que aquest servei funciona i que és necessari. `` “La majoria no estaria estudiant. Estaria buscant feina desesperadament per poder pagar-lo.” (Noia, grup de discussió.) Dificultats que sorgeixen en els pisos assistits `` Yo ya me he ido. Es complicada la vida fuera porque es mucho más cara, pero llega un momento que quieres tu libertad, tu piso, tu casa […] me cuesta mantenerme pero voy haciendo, tarde o temprano hay que hacerlo. (Noia, grup de discussió.) En aquest apartat s’esmenten especialment tres punts. El primer fa referència a les dificultats de convivència amb els companys de pis. Com que ells no els han triat, pot ser que s’hi avinguin o no. En cas que no, consideren que això fa que l’organització sigui més complicada, especialment a l’hora de fer les feines de casa i repartir responsabilitats, però també a l’hora de protegir les pertinences i els espais personals. El tema de la convivència és sempre present en els grups de discussió dels joves. El segon tema important és el de les normes a complir dels pisos assistits, sobretot perquè no poden convidar altres persones a casa, fet que els situa d’una manera estranya davant el seu grup d’amics. Aquesta qüestió és interessant perquè crea molta controvèrsia. Per als que la defensen suposa una mesura protectora, els protegeix especialment d’algunes amistats “perilloses”. Per als que la rebutgen, és una mesura que limita i estigmatitza innecessàriament. El tercer punt delicat afecta la diferència entre un pis assistit i un pis d’autonomia; alguns joves no s’adapten al primer, d’altres, al segon. Molts dels joves que han passat força anys en un mateix centre on es trobaven bé, prefereixen un pis on no estiguin sols, per tant, un d’assistit on hi hagi altres companys i més presència d’un educador. D’altres però, que ja portaven un tipus de vida més autònoma o menys protegida, consideren el pis assistit com un centre; reivindiquen més autonomia i menys companyia. Així doncs, les queixes apareixen quan no hi ha un bon encaix entre les característiques del jove i les del pis. Els joves són diferents entre ells i tenen necessitats diferents. `` “No em va costar gaire adaptar-m’hi. Què no funciona bé?, ara no ho sabria dir. Potser de vegades necessites més presència educativa si alguna vegada tens algun problema i no et pots posar en contacte amb l’educador. Sí que passa de manera regular, però pot ser que no passi. Aniria bé pactar un dia fix per a cada pis.” (Svart, entrevista.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

35

`` “Els primers dies em va costar adaptar-m’hi perquè hi havia moltes noies, cada una amb les seves coses diferents. Em va costar una setmana adaptar-m’hi, no coneixia ningú i estava sola i avorrida. Ara estic bé, ja ha passat i em sento adaptada.” (Badria, entrevista.)

4.8. Sobre la vida actual del joves extutelats Els problemes principals En general, tots aquests joves parlen de la seva preocupació pel futur, sobretot els preocupa la feina i el seu nivell econòmic i són conscients del context general de crisi en què està sumit país. La inseguretat de no saber què passarà quan s’acabi la prestació que reben els preocupa dramàticament. `` “El tema econòmic em preocupa, ja que els estalvis no em duraran sempre. Els estudis també em preocupen, el fet d’aprovar els exàmens, l’examen final sobretot. “ (Laura, entrevista.) Als joves immigrants els preocupa no tenir el permís de residència o de treball i, per tant, no trobar feina aquí i molts d’ells es plantegen marxar a altres països europeus o nord-americans. Fins i tot, algun jove pensa que ara que té estudis (CFGS), podrà tornar al Marroc per trobar-hi una feina qualificada. `` “Jo vull tenir un bon treball aquí i, si no, aniré a un altre país. M’agradaria anar a Canadà, ja volia anar-hi quan era més petit, però em vaig quedar aquí perquè aquí m’anava bé.” (Noi, grup de discussió.) `` “Tornar a Marroc no, aconseguir un títol aquí i anar a un altre país d’Europa.” (Noi, grup de discussió.) Tenen la sensació que el tema econòmic a Catalunya pot empitjorar, també els preocupa el pis, haver de marxar o canviar, no trobar feina en un futur o perdre la que tenen i pensen que han de ser molt forts per fer-hi front. Alguns diuen que si han arribat fins aquí, poden anar encara més lluny. `` “Tirar la tovallola seria el pitjor que podria passar.” (Badria, entrevista.) Les coses que van bé Bona part dels participants comenten que estan orgullosos de les amistats que tenen, dels vincles i les persones amb les quals estan. Una jove explica com la família col·laboradora continua sent un puntal i un referent clau en la seva vida. Els pocs que treballen estan contents amb la feina que fan i se senten bé de no dependre de ningú econòmicament. En general estan orgullosos de ser capaços d’organitzar-se, d’haver aconseguit una certa estabilitat i sobretot de la confiança guanyada en ells mateixos, tot això, reconeixen, els fa apujar l’autoestima. `` “Estic orgullós de com m’organitzo tot per poder continuar amb tot, amb els meus hobbies i tot. Valoro la meva situació al pis, poder estar amb la gent, etc.” (Svart, entrevista.) En general estan contents de poder estudiar i d’anar encaminant-se cap al futur que desitgen. Aquest sentiment és unànime entre les noies. `` “Confio en mi mateixa. Començo una cosa i, tot i que me’n canso i no puc més, he de seguir endavant. De vegades ploro perquè vull fer moltes coses i no puc, no hi arribo pels diners, o necessito alguna persona que m’escolti i en qui pugui confiar.” (Bagheera, entrevista.) Reconeixen que el que podria millorar seria el fet de poder trobar una feina. D’altres pensen que els podria anar millor amb els estudis i que potser es podrien estabilitzar. `` “Trobar feina, regularitzar els papers, trobar una parella, etc.” (Badria, entrevista.) El temps lliure: com tots els joves La gran majoria passa el temps lliure amb els amics: ja sigui per anar a fer una volta, xerrar o prendre alguna cosa. D’altres aprofiten i juguen a futbol amb els amics. Alguns pensen que mirar la TV o estar ajagut al sofà és perdre el temps. Com que tenen la sensació que en tenen poc, l’han d’aprofitar. Un jove comenta que els joves no utilitzen bé el seu temps lliure, en general, vol dir que el temps lliure no és per estar estirat mirant la TV, i és millor dedicar-lo a una cosa de la qual treguin més profit.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

36

Formar part d’un conjunt musical, d’un equip de futbol, d’un agrupament escolta o altres activitats de voluntariat són també maneres de passar el temps lliure que ells comenten: hi troben amics i els fomenta un bon desenvolupament personal. `` “El cau m’ha ajudat a créixer com a persona, a prendre consciència del tipus de societat que tenim.” (Bagheera, entrevista.) Bona salut La gran majoria dels joves a les entrevistes i als grups de discussió afirmen que està bé de salut. En dues ocasions parlen d’insomni i algú altre reconeix que va al psicòleg. Pocs problemes amb la justícia Excepte tres situacions puntuals, la resta dels participants a l’estudi no ha tingut cap problema amb la justícia. Algunes noies verbalitzen que el contacte amb la justícia ha estat arran d’haver denunciat al pare o per altres qüestions familiars en les quals s’han vist implicades, però no perquè hagin comès cap fet delictiu per part seva. El tema més generalitzat entre els joves estrangers és la por a no poder renovar en un futur els permisos de residència i que els caigui a sobre el pes de la justícia.

4.9. Sobre la feina dels professionals Valoració dels joves de la feina dels educadors dels programes de l’ASJTET En general, tots els joves entrevistats valoren molt positivament la feina que fan els educadors. Sobretot quant a aspectes com ara ajudar-los a buscar feina, organitzar-se i tenir responsabilitats per poder mantenir un pis. També valoren el suport emocional que reben: no els deixen “tirar la tovallola”. Noten que els educadors es preocupen per ells, els pregunten sovint com estan i els donen suport i consells. `` “Valoro positivament la feina que fa, m’ajuda molt.” (Laura, entrevista.) `` “Amb el tutor del pis, hi tinc força confiança, em va ajudar molt: no he de tirar la tovallola, confia en mi.” (Badria, entrevista.) `` “Em pot ajudar a buscar feina i pis, m’ajuda molt. També amb coses personals, perquè influeix en els estudis, que jo encara hi continuï. Serveix tot el que fa.” (Rosa, entrevista.) `` “El més útil és que em pregunta com estic i m’ajuda a reflexionar [...] M’anima molt i m’escolta.” (Svart, entrevista.) Els educadors també valoren la tasca que desenvolupen tot i que comenten que una cosa és la feina que fan i l’altra és la feina que els joves els deixen fer, això és, si es deixen acompanyar més o menys en el procés. A part, es troben amb altres limitacions que fan referència a la reducció de les prestacions i recursos per als joves, dificultats a l’hora d’obtenir permisos de residència i treball, i especialment dificultats davant la inserció laboral de molts joves, en general, i molt especialment, els que no han acabat l’ESO. En què podria millorar la tasca dels professionals? La majoria dels joves diu que no caldria millorar res, que els educadors dels pisos assistits i dels altres serveis fan tot el que poden. Algun dels joves pensa que potser hauria d’haver més educadors per poder rebre una atenció més continuada i individualitzada, però d’altres pensen el contrari, que els estan massa a sobre i que necessiten més independència. `` “D’ara endavant podria fer altres coses, amb el tema de la feina, tot i que no tinc el permís de feina. A veure si amb les pràctiques del curs em poden fer un contracte.” (Ryan, entrevista.) `` “Si m’haguessin posat en un equip de futbol, ara estaria millor. Jo tampoc vaig demanar que m’hi posessin, però m’hauria ajudat.” (Anuar Tetuani, entrevista.) `` “De vegades és molt al pis, no caldria que vingués cada dia. Dos cops a la setmana ja aniria bé.” (Eder, entrevista.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

37

També els agradaria que hi hagués més estabilitat a la plantilla d’educadors, atès que els joves han de fer un esforç per adaptar-se a la manera de ser i fer de cada educador i que els canvis els dificulten la relació. Un dels temes de millora que apareix en el grup de discussió dels educadors és el treball de les emocions. Hi troben a faltar més formació en aquest sentit, ja que sovint el tema s’oblida o es posposa i, en canvi, opinen que és molt important a l’hora de treballar amb aquests joves. `` “En què fallem o què podríem millorar?, treballem prou l’aspecte laboral, els estalvis, l’autonomia i la part emocional? Quan porten 10 o 15 anys en una institució, els enviem a psicòlegs, però no hi volen anar. La part emocional és una altra cosa, i aquí caldrà seure amb les universitats (perquè les universitats tenen el saber) i treballar aquest món, perquè ens donaria moltes pistes a nosaltres i a ells. Cal entendre què passa, posar-hi nom i gestionar les emocions. Aquest és un aspecte clau, perquè les emocions ben treballades permeten avançar en la part cognitiva, el saber, afecta tota la vida. Jo no sé com s’ha de fer. Hi ha un buit, ara com ara no els estem oferint una cosa que és fonamental per viure.” (Educador, grup de discussió.) Sobre la preparació per a la vida adulta Així com una part dels joves i dels educadors pensen que segons en quin centre residencial hagin estat, adquireixen nivells molt baixos d’autonomia i donen fe d’una sobreprotecció, el seu pas pel servei de l’habitatge, contràriament, els prepara bé, segons els propis usuaris, per afrontar l’etapa adulta; el valoren com a procés de transició necessari i efectiu. Evidentment, n’hi ha que arriben a aquest servei més preparats i que l’únic que el pis ofereix és, o bé donar-los l’empenta final que els calia, o bé possibilitar allargar els seus anys d’estudis. Hi ha joves que hi aprenen a fer tot el que necessitaran per a la seva posterior independència: saber mantenir l’habitatge en bones condicions, saber gestionar els diners, aprendre a comprar i cuinar, gestionar el tema de la neteja, de la roba, etcètera. És cert que alguns joves apunten el tema de la soledat que senten sobretot quan surten dels centres residencials, però alguns també provinents dels pisos, en el sentit que potser necessitarien més preparació per afrontar-se tot sols a la realitat, a la recerca de la feina, a les relacions amb les persones. Això té a veure amb el que comentaven alguns educadors que, a part de les qüestions pràctiques, és important saber gestionar les pròpies emocions. Cap de les noies entrevistades actualment té fills, estan orgulloses d’haver après a controlar aquest aspecte quan es comparen amb altres noies que havien estat companyes seves al centre i que ara són mares adolescents. `` No es el momento aún, tenemos que vivir mucho. Más adelante, cuando tengamos dinero, tiempo… (Noia, grup de discussió.)

4.10. Consells que donen els joves Consells que els mateixos joves donarien als adolescents que són en centres residencials `` Que no sean tontas, que no se fuguen y no pierdan la oportunidad de ir a un piso. Y que sigan estudiando. Que hay tiempo para todo, pueden salir con los amigos, pero que estudien. (Noia, grup de discussió.) Els consells adreçats als adolescents en què més s’ha insistit, tant a les entrevistes com als grups de discussió, són els següents:  Que

aprofitin tot el que reben del centre. aprofitin el temps per estudiar, ja que en el futur és el que més agrairan.  Que estableixin un vincle positiu amb els educadors, que confiïn en ells i segueixin els seus consells.  Que aprenguin a autocontrolar-se i ser responsables.  Que

Els joves insisteixen especialment que, si se’ls ofereix, cal aprofitar l’oportunitat d’anar a un pis assistit. `` “Que aprofitin el temps al màxim, que facin tot el que els diguin, que aprofitin per aprendre. Que ho aprofitin al màxim perquè, quan en surtin, estiguin ja ben preparats.” (Noi, grup de discussió.) `` “Que siguin ambiciosos en el sentit que s’exigeixin més d’ells mateixos. Que valorin el que tenen, però amb més autoexigència.” (Noia, grup de discussió.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

38

`` “Que ho aprofitin, que no mirin com podrien estar si no fos per..., que intentin formar-se més. Canvies de centres, de col·legis, d’amics..., en comptes de queixar-te, mira-hi el costat positiu: 4 o 5 centres i 6 o 7 escoles diferents, hi coneixes gent, etc.” (Eder, entrevista.) Una jove diu que l’ideal seria poder transportar, per un moment, aquests adolescents al futur: `` Al principio no me gustaba nada el CRAE, deseaba salir, pero a los primeros meses de estar en el piso ya quería volver al CRAE. Porque no se las puede llevar al futuro (a las niñas), porque, se darían cuenta... (Noia, grup de discussió.) Consells que els joves donarien als educadors de centres residencials Els joves coincideixen d’una manera majoritària a ressaltar la importància del tracte emocional: els aconsellarien que tractin bé els joves, que hi tinguin molta paciència, que els escoltin i que siguin empàtics, que els educadors comprenguin que cadascú ha viscut una història diferent i molts tenen la família lluny, físicament o emocionalment. Demanen directament que se’ls estimin i que els tractin de manera diferenciada, especialment reclamen que la normativa s’adapti a cada cas. `` Que se pongan en la piel de los niños que están lejos de sus padres, de lo que significa estar en un centro, tener tus problemas y además tener que cumplir un montón de normas a rajatabla. Podrían ser un poco más flexibles, adaptarse un poco. Vale que son muchos niños y la normativa es así, pero tendrían que adaptarse a cada niño en particular. No puedes educar a todos por igual porque no son todos iguales. (Noia, grup de discussió.) `` “Que els entenguin, que sàpiguen que els nens els necessiten. Que manifestin una mica d’empatia, que entenguin que els nens necessiten la figura del pare o la mare que no han tingut. Els educadors haurien d’estar preparats per fer aquest paper.” (Noi, grup de discussió.) `` “Que escoltin els nens.” (Noia, grup de discussió.) `` “Que els educadors sabessin què és estar en un centre de menors, que sigui un crèdit de la carrera.” (Eder, entrevista.) També els agradaria que els educadors insistissin als joves que han d’estudiar i els donessin el màxim suport, no els han de sobreprotegir i els han de preparar per quan surtin del centre. Reconeixen que el treball dels educadors és difícil, especialment amb adolescents per les característiques del propi moment vital, com es pot veure en aquest diàleg: `` -Hay educadores que hacen muy bien su trabajo, el problema está más en con quién se juntan los chicos y chicas. En la adolescencia somos más influenciables y depende de con quién te juntas, no es muy buena compañía para ti y te arrastra. Y si te dicen que no estudies y vayas con ellos pues lo haces porque estás en la edad de dejarte arrastrar, porque te apetece salir. -Pero si tienes confianza en el educador, como mínimo ya es diferente. Si ves al educador como que está de tu parte más que como un enemigo, es diferente porque puedes contar con él. Els joves pensen que seria molt interessant poder mostrar als centres com els ha anat a alguns joves que n’han sortit, tant en positiu com en negatiu, perquè els adolescents encara al CRAE poguessin comparar i reflexionar, i insisteixen també en augmentar el nivell d’autonomia i responsabilitat entre els joves: `` Pero si se puede, que vieran a la gente que ha ido a un piso. Y que comparen. Yo conozco a mucha gente que son madres solteras muy jóvenes, adolescentes con problemas de drogas o con la justicia. Son privilegiados los que pueden estudiar. Que desde el centro se intentara no dárselo todo hecho, sino que se lo ganen, porque sino, es como una burbuja, no saben qué hay fuera. La ropa no viene del cielo ni la ropa se lava sola. Que los niños comenzaran a valorar antes las cosas. Consells que els joves donarien als professionals que treballen amb joves extutelats majors d’edat La majoria coincideixen a valorar molt favorablement la tasca que fan els professionals i el consell més repetit és que continuïn fent el que ja fan i, sobretot, que procurin que l’administració no retalli els recursos que hi destina ni el nombre de professionals. `` “Jo els donaria les gràcies i ja està.” (Noi, grup de discussió.) `` “Tots els educadors que tinc jo són perfectes. Quan més els necessito, són allà, quan no, no. Són molt comprensius. Quan ja és hora d’anar a dormir, ells no vénen; però si hi ha un problema, allà són. T’aconsellen, t’ajuden. Cal que segueixin igual.” (Noi, grup de discussió.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

39

5 Resultats a partir dels qüestionaris 5.1. Característiques dels professionals de la mostra D’entrada vam enviar un enllaç als qüestionaris en format electrònic a 34 entitats federades a la FEPA i a 80 centres residencials que acullen joves de 16 a 18 anys (tot i que alguns centres abracen un ventall més ampli d’edats). En vam rebre respostes de 25 entitats de la FEPA i de 55 centres. La mostra total, doncs, correspon a 218 professionals (Taula 17). Taula 17. Nombre del professionals de la mostra Nombre de professionals de centres per a menors de 18 anys Nombre de professionals de serveis per a joves de 18 a 21 anys Total

164 54 218

Dels 164 professionals de centres que han contestat, n’hi ha 39 del CRAE, 8 de centres d’acolliment, 5 de pisos assistits per a nois i noies de 16 a 18 anys, 1 de CREI, 1 de casa d’infants i 1 de residència maternal. Els 54 professionals de serveis per a majors de 18 anys extutelats treballen a 25 entitats federades a la FEPA. L’edat dels professionals (Taula 18) es concentra a gairebé la meitat de la mostra entre els 30 i els 39 anys, el col·lectiu no és, per tant, excessivament jove. La mitjana se situa en 36 anys pel que fa als professionals dels centres, i gairebé en 38 pel que fa als de serveis per a extutelats. Taula 18. L´edat dels professionals dels Serveis de 16 a 21 anys Professionals centres menors 18 anys

Professionals serveis de 18 a 21 anys

Total

24-29 anys

35

4

18,9 %

30-39 anys

70

27

47,1 %

40-49 anys

41

16

27,7 %

50-61 anys

9

4

6,3 %

155

51

100 %

Total

Entre els professionals dels centres, la gran majoria són dones (Gràfic 13), però entre els que treballen en serveis per a joves extutelats els percentatges estan més anivellats.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

40

Pel que fa a les titulacions (Taula 19), la majoria són educadors socials (diplomats o habilitats) i la resta de titulacions acullen sobretot el camp de la psicologia, la pedagogia o el treball social. Taula 19. Titulació dels professionals dels serveis de 16 a 21 anys Professionals centres menors 18 anys

Professionals serveis de 18 a 21 anys

Total

Educació social*

106

27

62,7 %

Psicologia

13

9

10,4 %

Pedagogia

9

4

6,1 %

Treball social

9

4

6,1 %

CFGS

8

4

5,7 %

Psicopedagogia

1

1

0,9 %

Altres

13

4

8,0 %

Total

159 (75 %)

53 (25 %)

212

* Incloses habitacions.

Les respostes indiquen que som davant d’un col·lectiu de professionals amb bastants anys d’experiència (Taula 20), ja que gairebé tres de cada quatre d’aquests professionals fa més de cinc anys que treballen en aquest camp. Taula 20. Anys d’experiència dels professionals Professionals centres menors 18 anys

Professionals serveis de 18 a 21 anys

Total

0-4 anys

54

6

27,9 %

5-9 anys

55

20

34,9 %

10-14 anys

28

8

16,7 %

15-19 anys

17

7

11,2 %

20 o més anys

10

10

9,3 %

164 (76,3 %)

51 (23,4 %)

215 (100 %)

Total

Als subapartats següents es mostren els resultats de les valoracions que els professionals fan sobre diferents aspectes del procés de transició dels joves provinents de centres residencials. Les escales tenien valors d’1 a 10, l’1 significava “molt en desacord” i el 10 “molt d’acord”.

5.2. Valoracions sobre l’estada que els joves fan al centre residencial Si es té en compte la majoria dels joves, els professionals valoren que el més útil d’haver estat en un centre abans dels 18 anys, és haver pogut tenir accés als serveis i tractaments oficials, el aprendre a viure d’acord amb normes, també haver tingut més oportunitats per estudiar i per conviure amb altres persones (Gràfic 14). A l’altre extrem, tots coincideixen a dir que actualment els serveix molt poc a l’hora de trobar feina. Els ítems que fan referència a evitar situacions de major risc, de clarificar la relació amb la família biològica i d’assolir més autonomia, no destaquen en el rànquing. Val la pena comentar que, en general, a aquestes darreres preguntes responen amb valoracions més positives els mateixos professionals dels centres residencials.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

41

5.3. Quan els joves marxen del centre Per tal d’aprofundir en els aspectes de la sortida dels joves dels centres i en la decisió de derivar-los o no a alguns dels programes de l’ASJTET (Taula 21), es preguntava als professionals sobre els motius i les circumstàncies que s’acostumen a donar. Taula 21. Participació dels joves sobre la derivació a l’ASJTET

Els joves participen en la decisió d’anar al programa:

Professionals centres menors 18 anys

Professionals serveis de 18 a 21 anys

Total

M

DT

M

DT

M

DT

-

-

8,15

1,459

-

-

7,69

1,973

7,54

2,044

7,65

1,988

D’inserció sociolaboral

-

-

7,56

1,633

-

-

De suport jurídic

-

-

7,46

1,883

-

-

5,80

2,470

6,24

1,980

5,91

2,358

De suport econòmic De pisos assistits

Els joves coneixen els serveis on poder accedir

Tots coincideixen que en l’aspecte en què més participen els joves és a l’hora de decidir que necessiten un suport econòmic, però també s’interessen a formar part d’altres programes. Finalment també hi ha força acord en el fet que els joves desconeixen en general els recursos de què disposen quan fan els 18 anys. El qüestionari recollia un conjunt de preguntes destinades només als professionals del centres residencials (Taula 22) que feien referència a la sortida dels joves dels centres. D’una banda, se’ls preguntava sobre el percentatge aproximat de derivacions que feien al servei d’habitatge de l’Àrea. Les respostes indiquen que hi ha bastants centres que no acostumen a derivar cap jove als pisos assistits i alguns altres que ho fan ab més freqüència, la mitjana entre tots els consultats se situa en el 15% de derivacions. D’altra banda, entre els que proposen el/la jove a l’ASTJET, el programa més sol·licitat és el dels pisos assistits, seguit del d’inserció laboral i prestacions econòmiques. Taula 22. Segons programes derivats a l’ASJTET des dels diferents centres Professionals centres menors 18 anys Servei habitatge

83,3 %

Serveis prestacions econòmiques

52,8 %

Servei inserció sociolaboral

62,9 %

Servei acompanyament jurídic

11,8 %

ÍNDEX

Es podia triar més d’una resposta; per aixó el total no suma 100.

col·lecció eines 21

42

S’ha intentat aprofundir en els motius que condueixen a derivar els joves al Programa d’habitatge i en els motius que en provoquen el desistiment. Els professionals coincideixen que el principal motiu per anar a un pis assistit és la manca de suport familiar juntament amb l’orientació de l’educador que aconsella l’acolliment del jove o la jove al Programa d’habitatge (Gràfic 15).

Contràriament, els factors que frenen el proposar-los aptes per al Programa d’habitatge (Taula 23) són de tipus personal: les característiques del jove, la seva conducta i motivació. El fet de no tenir estudis reglats, però, no en sembla el principal impediment. Taula 23. Motius pels quals els joves no són derivats als pisos assistits Professionals centres menors 18 anys El motiu principal pel qual els joves no van a un pis assistit és:

M

DT

Per característiques incompatibles dels joves amb el perfil del pis

7,81

2,067

Per problemes de conducta

7,57

2,120

Per manca de motivació dels joves

6,24

2,750

Per manca de projecte definit dels joves

5,94

2,250

Per existència de suport familiar

5,65

2,835

Perquè el jove s’independitza

4,69

2,590

Per manca d’estudis reglats dels joves

4,54

2,306

Perquè el CRAE no coneix el recurs de pis assistit

2,53

2,198

5.4. Sobre la xarxa de suport familiar i social dels joves extutelats Els professionals dels centres amb nois i noies fins als 18 anys mostren una gran variabilitat a l’hora de respondre la pregunta de si la majoria dels joves acaba decidint el tipus de relació que vol tenir amb la seva família biològica. La mitjana de la resposta resultant és del tot moderada (Taula 24). Quan se’ls pregunta si tenen una xarxa d’amics que els proporcioni suport, la mitjana de les respostes positives és ben baixa, tot i que és una mica més alta que la dels professionals que atenen joves de la franja de 18 a 21anys. En general els nois i noies extutelats coincideixen a dir que els educadors constitueixen un dels seus principals referents mentre s’aixopluguen dins el sistema de protecció, després hi ha els amics. La família, en canvi, ocupa el tercer lloc, i la resta d’opcions és en proporció molt menys rellevant, tal com veiem al Gràfic 16.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

43

Taula 24. Sobre la família i els amics Professionals centres menors 18 anys

Professionals serveis de 18 a 21 anys

Total

Els joves:

M

DT

M

DT

M

DT

Decideixen la relació amb la família

-

-

8,15

1,459

-

-

7,69

1,973

7,54

2,044

7,65

1,988

Tenen una xarxa d’amics que els proporciona suport *

* Diferència significativa entre les respostes dels professionals dels dos col·lectius.

5.5. Sobre la formació dels joves Entre els joves hi ha un gran acord que per seguir estudiant els cal suport econòmic i sabem de la importància de tenir com a mínim el graduat d’ESO (Gràfic 17). Els professionals que treballen en centres residencials també pensen que la situació de crisi econòmica actual fa que els joves vegin el fet d’estudiar com l’única opció que tenen de cara al futur professional ja que d’una altra manera trobar feina els sembla impossible. Tanmateix, es mostren pessimistes davant les possibilitats d’incrementar la seva inclusió en l’ensenyament reglat, cicles formatius o batxillerat i no creuen que fer un PQPI sigui perdre el temps, tot i que hi ha una gran variabilitat de respostes en aquest ítem.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

44

Amb relació als factors que influeixen en les baixes taxes de graduats d’ESO entre els joves tutelats (Taula 25), els educadors dels centres residencials pensen que els principals responsables són de caire personal, és a dir: la manca de motivació, la inestabilitat emocional dels joves en aquesta edat i les poques capacitats, i això coincideix també amb les opinions esmentades pels professionals de la franja entre 18 i 21 anys. En general, els professionals són menys proclius a pensar en factors més de caire social o de l’entorn com ara la manca de xarxa de suport, de reforç escolar o de recursos adients, i encara menys, a causa de l’entorn residencial. Taula 25. Motius principals pels quals els joves no aconsegueixen el graduat d´ESO Professionals centres menors de 18 anys

Professionals serveis de 18 a 21 anys

Total

Manca de motivació

84,7 %

-

84,7 %

Inestabilitat emocional

81,0 %

60,4 %

75,9 %

Manca capacitats del/la jove

48,5 %

56,6 %

50,5 %

Manca xarxa suport apropiada

35,6 %

32,1 %

34,7 %

Manca reforç escolar

22,7 %

28,3 %

24,1 %

Manca recurs on fer-lo

22,1 %

20,8 %

21,8 %

Manca estabilitat en el recurs residencial

11,7%

-

11,7 %

Podien triar més d’una resposta, per la qual cosa el total no suma 100

5.6. Sobre el Programa d’habitatge El qüestionari preguntava als joves sobre per a què els servia estar en un pis assistit (Taula 26). En aquest sentit les respostes amb puntuacions més altes fan referència a assolir autonomia, tenir més oportunitats per estudiar, guanyar en responsabilitats i, consegüentment, no entrar en espirals d’exclusió social. Segons l’enquesta, pel que menys serveix és per clarificar la relació amb la família biològica, fet que no constitueix tampoc cap objectiu en cap dels programes de l’ASJTET. Taula 26. Per què serveix anar a un pis assistit i/o d´autonomia? Professionals serveis 18-21 anys M

DT

Assolir autonomia

8,24

1,212

Tenir més oportunitats formatives

8,20

1,279

Assolir responsabilitat i maduresa

8,15

1,106

Evitar entrar en exclusió social

8,09

1,229

Aprendre a conviure amb altres persones

8,00

1,213

Tenir accés a serveis i tractaments

7,93

1,372

Evitar situacions de major risc

7,80

1,294

Viure d’acord amb unes normes

7,79

1,321

Saber administrar millor els diners

7,74

1,443

Clarificar la relació amb la família

6,30

1,716

Pel que fa a les principals dificultats que els professionals de la franja de 18 a 21 anys troben en els pisos assistits o d’autonomia (Taula 27), trobem que cap dels ítems assoleix puntuacions gaire altes, s’hi assenyalen els aspectes quant tasques domèstiques i d’administració de diners.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

45

Taula 27. Principals dificultats en els pisos assistits i d’autonomia Professionals Serveis 18-21 anys

Problemes per desenvolupar tasques domèstiques

M

DT

6,94

1,669

Problemes d’administrar els diners

6,47

1,987

Problemes amb les normes

5,57

1,755

Problemes de convivència

5,44

2,169

Problemes d’adaptació

5,44

1,978

5.7. Altres aspectes de la vida dels joves En general, sembla que els professionals que treballen amb extutelats tenen una percepció de la vida dels joves com a més normalitzada (Taula 28) que els que treballen en centres residencials, ja que perceben que tenen menys problemes amb la justícia, fan un ús més comunitari del seu temps lliure, i tenen menys problemes de salut. També hi perceben un anhel de voler marxar del país per trobar feina. Taula 28. Altres aspectes de la vida dels joves Professionals centres menors 18 anys Els joves:

Professionals serveis de 18 a 21 anys

Total

M

DT

M

DT

M

DT

Tenen més problemes amb la justícia que la resta de joves *

6,24

2,329

4,89

2,246

5,90

2,377

Fan un ús del temps lliure similar a la resta

5,72

2,441

6,30

1,919

5,87

2,329

Tenen més problemes de salut que la resta de joves

4,19

2,586

3,79

1,925

4,09

2,440

Cada vegada més intenció de marxar del país*

3,58

2,502

4,83

2,263

3,90

2,499

*Diferència significativa entre les respostes dels professionals d’ambdós col·lectius.

5.8. Valoració de la feina dels professionals, satisfacció i propostes de millora Davant la pregunta: “en què consisteix principalment la feina dels professionals?”, la majoria esmenta el fet que els puguin ajudar en l’organització i assumpció de responsabilitats, i en canvi, valora molt menys que els puguin ajudar a trobar feina, atès presumiblement el context de crisi econòmica del moment (Gràfic 18).

* Diferència significativa entre les respostes dels professionals d’ambdós col·lectius

ÍNDEX

col·lecció eines 21

46

Pel que fa al grau d’acord sobre les propostes de millora que caldria implementar (predefinides al qüestionari) (Taula 29), els professionals de centres residencials posen més èmfasi en cada un dels aspectes assenyalats que els que treballen amb extutelats, especialment en tot allò que fa referència a augmentar l’oferta de suport als joves que no poden accedir a l’actual cartera de serveis de la DGAIA que gestiona l’ASJTET. Taula 29. Millores que proposen els professionals Professionals centres menors 18 anys Caldrien millores en:

Professionals serveis de 18 a 21 anys

Total

M

DT

M

DT

M

DT

Dissenyar suport pels +18 anys que no accedeixen a l’ASJTET *

8,87

1,668

8,19

1,545

8,70

1,661

Augmentar l’oferta de pisos assistits *

8,64

1,593

7,46

2,238

8,34

1,845

Augmentar la formació reglada dels joves

8,23

1,818

8,06

1,535

8,19

1,749

Augmentar el treball per aconseguir més autonomia *

8,47

1,422

7,38

1,894

8,19

1,619

-

-

7,85

1,537

7,85

1,537

Proporcionar més suport emocional i ajudar en la gestió de les emocions

Es va demanar també als professionals quins altres recursos pensaven que hauria d’oferir l’ASJTET que actualment no oferia i també si podien fer noves propostes a la part final destinada a anotar-hi observacions. Per als professionals que treballen amb joves extutelats de 18 a 21 anys, les propostes, ordenades de major coincidència a menys, són les següents:  Crear

més pisos assistits (sense presència 24 h dels educadors) destinats a adolescents de 16 a 17 anys on puguin començar a fer estades curtes, començar a viure autònomament i treballar competències específiques com a fase preparatòria a la seva entrada al pis assistit per a majors d’edat.  Oferir diversos serveis de tipus terapèutic, odontològic, oculista i altres, atès que molts dels joves extutelats no tenen recursos econòmics per pagar-ne el cost.  Oferir-los avantatges com a col·lectiu vulnerable, facilitant-los l’accés a beques, formació, habitatge social/protegit, descomptes de transport, etc.  Donar un suport econòmic a aquells que queden exclosos o no tenen dret a cap ajut econòmic, tenint-hi també en consideració els estrangers amb situacions complicades.  Ampliar les possibilitats per a tots aquells joves que no entren dins el perfil per anar a un pis assistit. També treballar la motivació en el jove per buscar alternatives (família, amics, etc.) i potenciar les seves capacitats i habilitats per aconseguir-ho.  Programar formació continuada i permanent per als educadors. Supervisar el treball educatiu que realitzen els educadors del projectes.  Potenciar més l’ASJTET com a mediadora entre el centre i les empreses per oferir-los una bona inserció laboral.  Oferir ajuts als joves extutelats que hagin estat tutelats per altres administracions de l’Estat espanyol i que ho puguin demostrar.  Oferir suport econòmic per a activitats de temps lliure normalitzades.  Oferir formació par als joves estrangers que arriben sense estudis (o només estudis religiosos) per tal que puguin accedir després als ensenyaments reglats.  Oferir programes psicopedagògics (formació) i recursos psicològics (gestió de les emocions) per a joves. A més, un 7 % dels professionals va respondre que els recursos que ofereix la DGAIA amb l’ASJTET ja són molt complets, i no va assenyalar-hi cap millora. Entre els professionals que treballen en centres amb joves menors de 18 anys, les propostes que hi fan, ordenades també de major a menor freqüència, són les següents:  Crear

més diversitat d’oferta de pisos per a majors de 18 anys que inclogui joves amb característiques i circumstàncies diverses:  Pisos on puguin anar les noies amb els seus fills o filles quan surtin del centre i durant més temps.  Habitatges per a nois i noies amb discapacitat intel·lectuals i/o altres problemes, per exemple, de conducta.  Pisos assistencials per a joves que no han complert la majoria d’edat però que per situacions diverses s’han d’emancipar.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

47

 Ampliar

el servei d’orientació d’inserció laboral, tant per a joves tutelats com extutelats, i també per a joves amb discapacitats.  Oferir més suport a la formació acadèmica dels joves:  Ampliar el ventall de possibilitats formatives per als joves tutelats i extutelats.  Promoure activitats per augmentar les competències lingüístiques, especialment per a joves sense estudis primaris.  Oferir un servei de voluntaris que donin suport acadèmic als joves tutelats i extutelats.  Oferir recursos professionals de seguiment i d’acompanyament en situacions diverses:  Per a joves que compleixin la majoria d’edat i no responguin al perfil de pis assistit.  Oferir serveis assistencials a prop, si pot ser, de la residència on han conviscut.  Oferir recursos per a nois i noies amb falta de motivació o amb problemes de consum de tòxics.  Oferir un seguiment tutelat per a joves amb intel·ligències límits o malalts mentals.  Ampliar els recursos de suport econòmic per a joves tutelats i extutelats.  Crear un servei de suport psicològic per atendre els joves tutelats i extutelats en relació a preocupacions, malalties mentals, gestió de les emocions, etc.  Crear una xarxa de serveis jurídics per ajudar els joves amb casos judicials pendents.  Proporcionar formació pràctica als joves en diferents àmbits que pugui ser funcional per a ells (declaració d’hisenda, nacionalització, contractació laboral...)  Oferir un servei de formació permanent per als tutors dels joves.  Continuar treballant hàbits i competències específiques amb els joves, especialment amb aquells que no han pogut assolir-los abans de la majoria d’edat.  Disposar de més professionals i recursos per un millor funcionament dels serveis.  Oferir als joves mediació, suport i acompanyament amb professionals dintre de l’àmbit familiar.  Atorgar més flexibilitat als programes.  Crear un espai de trobada entre joves tutelats i extutelats perquè s’hi expliquin les seves experiències positives i negatives.  Establir major control als pisos per evitar-hi furts i la falta de disciplina. Consensuar unes normes de convivència per millorar-la als pisos i als centres.  Millorar la coordinació dels EAIA amb els serveis, inclosos els de majors de 18 anys.  Promoure la participació més directa del tutor en la gestió de l’ajuda econòmica.  Eliminar el circuit per als MENA, és segregatiu i els resta oportunitats d’inserció cultural i laboral.  Utilitzar les enquestes per millorar els recursos adreçats als joves tutelats i extutelats. També un 7 % dels enquestats va indicar que no trobava a faltar res i que la situació ja està bé com està. Finalment, a l’apartat destinat a valorar la satisfacció en relació a la feina, s’hi mostren puntuacions més o menys altes (Gràfic 19). Hi ha però diferències entre els col·lectius, el dels professionals que treballa amb els joves extutelats és el més satisfet amb la feina. D’altra banda, cal assenyalar que per als professionals que treballen en centres la satisfacció amb el tipus de sortida que tenen els joves no és gaire alta.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

48

6 Contrast de punts de vista entre els joves i els professionals En aquest apartat es ressalten i resumeixen els resultats exposats en els apartats 4 (grups de discussió i entrevistes majoritàriament a joves) i 5 (qüestionaris a educadors) amb l’ànim de contrastar-ne les respostes. El pas pel centre residencial Joves i educadors coincideixen que el pas pel centre pot ajudar els adolescents a aprendre a viure d’acord amb unes normes, a tenir més oportunitats per estudiar i a aprendre a conviure amb els altres. Els educadors ressalten l’accés a serveis i tractaments que el centre els facilita. Els joves en canvi hi destaquen el fet d’haver pogut evitar així situacions de major risc, per a molts el centre ha estat una taula de salvament i en alguns casos un trampolí. D’altra banda, els joves suggereixen que es podrien treballar més els aspectes d’autonomia, ja que en alguns centres, segons reconeixen, els ho donen tot fet; també voldrien tenir referents més estables. Les queixes s’adrecen especialment als centres d’acollida. Educadors i joves coincideixen en l’afirmació que actualment estar en un CRAE els serveix molt poc a l’hora de trobar feina. Els consells que els joves donarien als adolescents que encara són a centres és que aprofitin el temps per estudiar, que estableixin un vincle positiu amb els educadors, que autocontrolin el comportament, que aprenguin a ser responsables i que aprofitin l’oportunitat d’anar a un pis assistit si els l’ofereixen. Als educadors dels centres residencials els recomanen que tinguin molta paciència, que escoltin els adolescents i que siguin empàtics, que els tractin de manera diferenciada, que els obliguin a estudiar i que no els donin sobreprotecció. Quan els joves marxen dels centres residencials En general, els joves desconeixen els recursos que tenen a l’abast quan fan 18 anys i creuen que són els educadors els que els haurien d’orientar i proposar d’anar a un pis assistit. Entre els centres consultats, però, n’hi ha bastants que no acostumen a derivar cap als pisos assistits, majoritàriament a causa de les característiques personals i socials dels joves que hi ha en els centres, aspecte que els joves entrevistats mateixos confirmen ja que són conscients que per aconseguir-ho cal un compromís que no tots poden assumir. El fet de no tenir estudis reglats no n’és el principal impediment, ja que molts hi accedeixen amb nivells acadèmics baixos. El principal motiu per poder accedir a un pis assistit és l’econòmic, o també perquè no tenen cap altre lloc on anar a viure o perquè tenen clar que no volen tornar amb la família. Tots els joves reconeixen que el fet de viure en un pis assistit els dóna la possibilitat de seguir formant-se i de retardar la seva emancipació, assemblant-se així a la majoria d’altres joves. Reconeixen també el sentiment de soledat que els envaeix de vegades en el moment de sortir dels centres residencials. La xarxa de suport familiar i social Un cop han marxat del centre, per a alguns joves les relacions amb la família es tornen més fluides mentre que per a altres suposa distanciament o fins i tot un trencament definitiu. Gairebé ningú dels que han participat en l’estudi viu amb cap dels progenitors, la majoria, o bé continua en un pis assistit o s’ha independitzat. Gairebé ningú reconeix que la família li sigui actualment cap font de suport, però sí al contrari, especialment pel que fa a joves immigrants. La gran majoria dels joves afirma que la xarxa d’amics els proporciona suport (amistats que molt sovint fan en l’àmbit formatiu), i en canvi els educadors són més moderats quan valoren aquest aspecte.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

49

Uns i altres coincideixen que els educadors són un dels principals referents per als joves mentre romanen dins el sistema de protecció. Un cop se n’han anat del centre, molts dels joves diuen que mantenen encara la relació amb els seus educadors i també amb alguns dels nois i noies. Bastants joves expliquen que han cercat o/i trobat persones clau en el seu itinerari, dins o fora del sistema de protecció, a qui han pogut recórrer quan les han necessitat. L’àmbit educatiu/formatiu dels joves Hi queda palesa la necessitat de potenciar el binomi suport a l’estudi + suport econòmic (i habitatge quan cal). Hi ha un gran consens quan es tracta de valorar la importància d’estudiar per millorar la seva situació, però per seguir estudiant els cal suport econòmic i saben com n’és d’important tenir com a mínim el graduat d’ESO. També coincideixen a dir que, davant la impossibilitat de trobar feina, estudiar és l’única alternativa que els queda, no obstant això, admeten que els és difícil accedir a l’ensenyament reglat postobligatori. Els joves són molt contundents, però, a l’hora d’afirmar que actualment fer un PQPI significa perdre el temps, i que el que cal fer és incidir directament en l’obtenció del graduat d’ESO. Els educadors dels centres residencials pensen que els principals impediments per assolir el graduat d’ESO són els de caire personal (motivació, inestabilitat emocional i capacitats). Els joves opinen que, amb l’edat i després d’haver hagut de lluitar i vèncer nombroses dificultats relacionades amb la manca de formació, han canviat radicalment d’opinió i ara tenen una actitud favorable envers els estudis. Els educadors no acostumen a justificar el fracàs escolar amb arguments de base social o ambiental com ara la manca de xarxa de suport, de reforç escolar o de recursos adient, i encara menys esmenten motius relacionats amb l’entorn residencial. Però els joves pensen que, malgrat que alguns es neguin a estudiar mentre són al centre, caldria més contundència, suport i implicació per part del sistema de protecció per tal d’aconseguir que seguissin estudiant. Els pisos assistits Educadors i joves asseguren que ser en un pis assistit els serveix per assolir autonomia, tenir més oportunitats per estudiar, guanyar responsabilitats i, consegüentment, no entrar en espirals d’exclusió social. Els joves diuen que l’estada en el pis els ha permès aprendre a organitzar-se, a gestionar el temps i els diners, a conviure i fer les feines de casa però sobretot els ha estalviat d’haver de fer front tot sols amb divuit anys a la vida adulta. Tots sense excepció creuen que els pisos han de continuar existint, la majoria no vol ni imaginar què hauria estat d’ells si no haguessin tingut aquesta oportunitat. En tot cas asseguren que mai haurien continuat els estudis. Pel que fa a les principals dificultats entre els joves cal destacar tres aspectes: les dificultats de convivència amb els companys de pis; les normes que cal acceptar en els pisos assistits, i finalment el grau d’autonomia i/o de control que hi ha. A la mostra apareixen arguments tant a favor com en contra de tots tres aspectes. El joves asseguren que el pas pel servei d’habitatge els prepara bé per afrontar l’etapa adulta; el valoren com un procés de transició necessari i efectiu. Altres aspectes de la vida dels joves En general hi ha una percepció general que els joves tenen menys problemes amb la justícia del que sembla en l’imaginari col·lectiu; fan un ús del temps lliure similar als altres joves, i no pateixen gaires problemes de salut. Els professionals que treballen amb extutelats tenen una percepció de més normalitat de la vida dels joves en comparació amb la percepció que en tenen els educadors que treballen al CRAE. És cert que aquests joves tenen molts problemes economicolaborals ja que pateixen molt especialment la manca de feina. De fet, entre els joves de la mostra, a penes ningú estava treballant i això els angoixava molt, ja que tenien la sensació que la seva situació futura encara podia empitjorar més. Alguns juguen amb la idea de marxar del país per trobar feina quan acabin els estudis o la prestació econòmica que estan rebent. Als joves estrangers, a més a més, els preocupa molt el tema del permís de treball i residència. Si pensen en el present, estan orgullosos de poder estudiar, de tenir amics i un sostre. Mostren una autoconfiança destacable. Cap de les noies de la mostra no té fills i això elles ho valoren molt positivament.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

50

Valoració de la tasca desenvolupada pels professionals i propostes de millora En general, tots els joves entrevistats valoren molt positivament la feina que fan els educadors. Sobretot en destaquen aspectes com ara el fet d’haver-los acompanyat en el seu procés, aconsellat i ajudat a l’hora de buscar feina, ensenyat a organitzar-se i tenir responsabilitats per poder mantenir un pis, etc. També valoren el suport emocional que n’han rebut i que no els hagin deixat defallir davant els problemes. Noten amb claredat que els educadors es preocupen per ells, veuen que els pregunten sovint com estan i que els donen suport i consells. Els educadors es mostren bastant satisfets amb la tasca que desenvolupen (n’estan més satisfets els dels serveis de 18 a 21 anys que els que treballen en centres residencials). Fan notar, però, limitacions com ara que no sempre els joves es deixen acompanyar o també la reducció de les prestacions i recursos per als joves, les dificultats amb què es topen per obtenir els permisos de residència i treball, i especialment les dificultats que tenen amb el tema de la inserció laboral, aspecte que en general i molt especialment pateixen les persones que no tenen l’ESO acabada. Coincideixen amb els joves que caldria millorar en el treball de la gestió de les emocions. Els consells que els joves donen als professionals que treballen amb joves extutelats majors d’edat és que continuïn fent el que ja fan, i sobretot que procurin que l’administració no retalli els recursos ni el nombre de professionals. Els educadors, tant dels centres com dels serveis de 18 a 21 anys, fan tot un seguit de propostes de millora (detallades a l’apartat 5.h) i de manera majoritària fan especial èmfasi en tot allò que es refereix a augmentar l’oferta de suport –d’habitatge i d’altres- per als joves que no poden accedir a l’actual cartera de serveis de l’ASJTET.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

51

7 Conclusions i reptes de futur És ja un mèrit que l’administració, en aquest cas la catalana, tingui un servei per als joves extutelats des de 1994. La xifra de més de 6000 joves atesos parla per ella mateixa. És sens dubte una excepció en el marc de l’Estat espanyol i en gran mesura també europeu. També ho és el fet que s’hagin recollit des de llavors unes dades de manera sistemàtica i que ara ens permetin reflexionar sobre què ha funcionat i què caldria millorar. I és també un mèrit a destacar que la xarxa d’entitats hagi fet possible amb el seu esforç (no sempre reconegut ni suficientment recompensat) una oferta considerable de serveis i programes per als joves que surten del sistema de protecció, la utilitat i la qualitat dels quals és reconeguda per tots els agents socials implicats. Que els tècnics d’aquesta administració i les entitats hagin promogut conjuntament un estudi valoratiu del procés i dels resultats assolits al llarg d’aquests anys (des de 1994) palesa la ferma voluntat d’aprendre de l’experiència i de millorar de cara al futur. La recerca duta a terme ha perseguit copsar el punt de vista de les persones implicades directament en el procés –joves i professionals– i s’hi ha inclòs la perspectiva de l’evolució històrica. La col·laboració de tots els agents esmentats ha estat molt alta i això ha facilitat la tasca en tot moment. Quan l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats va iniciar el seu camí13,les característiques de la població atesa eren majoritàriament joves espanyols d’ambdós sexes els objectius principals dels quals eren aconseguir pis i feina. La dècada del 2000 reflecteix de manera progressiva una entrada al sistema de protecció de joves immigrants, molts d’ells sense la família al país, que van fer decantar la balança cap al gènere masculí i amb limitacions notables en la seva motxilla acadèmica. Tanmateix, aquesta període ve acompanyat d’un salt qualitatiu endavant quant a suport econòmic, acompanyament jurídic, pisos per a joves de 16 a 18 anys i la cobertura que la Llei 14/2010 dóna per al suport dels joves extutelats. Finalment, el gir modest però ferm cap al foment i la prioritat de la formació acadèmica queda reflectit amb la creació de la residència d’estudiants i les beques de suport als estudis14, a més dels esforços de reforç escolar que fan les entitats. Joves i educadors coincideixen que el context socioeconòmic ha influenciat també l’evolució seguida: a finals dels noranta i fins ben entrada la dècada del 2000 amb una mínima formació s’aconseguia entrar al mercat laboral. Les feines eren poc qualificades i inestables però permetien iniciar l’emancipació dels joves en termes d’habitatge i independència econòmica. En els darrers anys, la combinació de manca d’ofertes laborals per a persones sense una mínima formació reglada i la difícil situació a l’hora de trobar feina (encara més complicada per a la població estrangera sense els permisos de treball), han fet canviar l’escenari. Una de les conseqüències d’això és que la formació ha guanyat rellevància, ja sigui amb l’esperança d’aconseguir feina en un futur, o per mantenir el temps ocupat. Aquest escenari requereix òbviament de la disponibilitat d’un coixí econòmic. Aquesta recerca ha contribuït a dissipar alguns dubtes sobre la utilitat dels serveis:  Les

dades analitzades en el període 1994 -2012 evidencien que: Per l’ASJTET han passat més de 6000 joves que majoritàriament han obtingut valoracions positives pel que fa al seu projecte educatiu un cop tancat el seu cas.  Majoritàriament han finalitzat el procés d’emancipació amb èxit.  Majoritàriament han estat capaços d’anar a viure de manera autònoma després de passar per l’ASJTET. 



Els joves entrevistats i els que han participat als grups de discussió han manifestat majoritàriament que: Si no haguessin estat atesos per l’ASJTET, especialment amb l’oferta de pis assistit i suport econòmic, probablement estarien malvivint.  Molts d’ells no haurien pogut continuar estudiant. 

13 Amb el nom de Pla interdepartamental per a joves majors de 18 anys. 14 Programa dut a terme amb el suport de ”La Caixa”.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

52

No haurien pogut tenir el suport per trobar una feina.



Els ha ajudat a aprendre a viure de manera autònoma.



 Els

professionals en general coincideixen en aquests mateixos punts i mostren satisfacció per la feina feta. Ara bé, tant els joves com sobretot els professionals identifiquen àrees on caldria anar millorant i que constitueixen veritables reptes de futur.

Alguns reptes de futur quant als serveis per a joves extutelats de 16 a 21 anys 1. Mantenir els actuals programes que ofereixen l’ASJTET de la DGAIA i les entitats vinculades. Aquest estudi ens permet destacar que: a) les dades del període 1994-2012 mostren resultats positius; b) els joves usuaris d’aquests serveis en fan una valoració molt positiva, i c) en general també la fan els professionals que hi treballen. Aquest repte pren molta rellevància en el context socioeconòmic de la segona dècada del segle XXI i el seu abast fa referència tant als programes d’habitatge, com el de suport econòmic, d’inserció sociolaboral i acompanyament jurídic. Seguir oferint aquests serveis sobretot implica –atesos els resultats– invertir en autonomia i educació en la franja dels joves vulnerables, i per tant, representa treballar de manera eficaç i eficient en pro de la seva inclusió social. 2. Perfeccionar el sistema de recollida de dades per tal que pugui reflectir amb claredat els resultats obtinguts i el tipus d’atenció rebuda. 3. Diversificar l’oferta de serveis per tal que arribi a més joves que surten del sistema de protecció. Caldria, doncs, augmentar el ventall d’oferta de serveis per tal de poder-hi incloure els joves extutelats amb algun tipus de discapacitat (malaltia mental, problemes de conducta o altres), i augmentar l’oferta de pisos per a joves de 16 a 18 anys. Aquesta diversificació i ampliació de serveis afecta principalment els programes d’habitatge, suport econòmic i inserció laboral. És a dir, la valoració és molt positiva per part dels que s’hi han acollit, però els joves amb les dificultats esmentades necessiten recursos més adaptats a la seva situació per poder fer front al procés de transició a la vida adulta de manera satisfactòria. 4. Aprofundir en determinades àrees per estabilitzar-ne i augmentar-ne els resultats positius: a. Prioritzar la inclusió del joves a l’ensenyament reglat. Aquest repte no només implica l’Àrea i les entitats, sinó també el departament d’Ensenyament i la DGAIA per tal de millorar l’adequació del sistema educatiu i l’entorn residencial a les necessitats específiques dels infants i adolescents sota mesura de tutela. Els resultats ens indiquen que el binomi suport per a l’educació més suport econòmic afavoreix la inclusió social d’aquests joves. b. Suport als professionals que treballen amb aquests joves pel que fa al treball de la gestió de les emocions. Alguns reptes de futur quant a l’atenció residencial de majors de 18 anys Tot i que no era l’objecte principal d’estudi, va ser una àrea que es va explorar tant a nivell quantitatiu com qualitatiu atès que la majoria dels joves que s’acull a l’ASJTET prové dels seus centres. Els resultats ens indiquen el següent: 1. Caldria augmentar el treball que afavorís l’autonomia personal i social dels adolescents en alguns centres, fent-los més responsables i partícips del seu propi procés. 2. Cal prioritzar la inclusió dels joves en l’ensenyament reglat obligatori i postobligatori, i alhora disminuir els elevats percentatges de PQPI, que tots els joves critiquen perquè no veuen que els afavoreixi a introduir-se al mercat laboral. 3. Cal poder rebre una atenció més personalitzada i arribar a establir vincles propers i estables entre els adolescents i els educadors. Les dades ens indiquen que una major estabilitat en l’atenció residencial afavoreix els resultats posteriors. Acabem amb una frase d’una de les noies entrevistades quan deia que “ens han de permetre que caiguem i ens han de donar l’oportunitat d’aixecar-nos”. La primera i única raó de ser dels serveis és, al capdavall, evitar l’exclusió social d’aquests joves, moltes vegades veritables herois del nostre temps.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

53

REFERÈNCIES ASJTET (2008), “Estudi sobre els joves residents en recursos de la DGAIA. L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), principal recurs de sortida”. Butlletí d’Infància, núm. 21, p. 2-7. Casas, F., I Montserrat, C. (2009), “Els itineraris educatius dels joves extutelats a Europa”. Inf@ncia. Butlletí dels professionals de la infància i l’adolescència, núm. 29, p. 1-6, http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiDGAIA/num29/index.htm Dixon, J., Lee, J., Wade, J., Byford, S., i Weatherly, H. (2004), Young People Leaving Care: An Evaluation of Costs and Outcomes. Report to the Department for Education and Skills. University of York, York. Montserrat, C., Casas, F., Malo, S., i Bertran, I. (2012), Els itineraris educatius dels joves extutelats, Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Montserrat, C., González, M. , i Malo, S. (2010), “Podem identificar alguns factors d’èxit en l’acolliment d’infants i adolescents en els CRAE?”, Inf@ncia. Butlletí dels professionals de la infància i l’adolescència, núm. 41, p. 1-6. http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiDGAIA/num41/

ÍNDEX

col·lecció eines 21

54

ANNEXOS  Guió

entrevista adreçada a joves de 18 a 21 anys que són actualment a l’ASJTET

 Guió

entrevista adreçada a joves de més de 21 anys que han passat per l’ASJTET

 Guió

grup de discussió adreçat a professionals que atenen joves extutelats

 Guió

grup de discussió adreçat a joves que són actualment a l’ASJTET

 Guió

grup de discussió adreçat a joves que han passat per l’ASJTET

 Qüestionari

adreçat a professionals que treballen amb joves de 16 a 18 anys

 Qüestionari

adreçat a professionals que treballen amb joves de 18 a 21 anys

 Taules

ÍNDEX

explicatives dels gràfics del 4 al 12 i del 14 al 19

col·lecció eines 21

55

Guió entrevista adreçada a joves de 18 a 21 anys que són actualment a l’ASJTET15 - L’organització de serveis dedicats als majors de 18 anys (FEPA), juntament amb la DGAIA (ASJTET) i la Universitat de Girona estem realitzant un estudi sobre els joves que heu estat en centres residencials o en acolliment familiar i que actualment esteu atesos per algun servei de suport als majors de 18 anys. - L’objectiu de la recerca és saber a partir del suport que rebeu, què us ajuda a preparar-vos per a la vostra autonomia i què us suposa una dificultat o un problema. - Atès que vosaltres sou els principals protagonistes de la situació, els vostres punts de vista i les vostres opinions són fonamentals per entendre el que funciona i el que cal millorar. - La vostra participació activa en l’estudi podrà ajudar a millorar la situació dels joves que surten del sistema de protecció. Informació confidencial - Tot el que responguis serà tractat de manera confidencial. Tant si remarques aspectes positius com negatius, totes les opinions són vàlides i respectables i res tindrà cap repercussió en la teva situació individual. Només els investigadors veurem i analitzarem el contingut de l’entrevista. - El teu nom no serà utilitzat en cap publicació que se’n faci, però pots escollir un pseudònim. - Pots parar o acabar l’entrevista quan ho desitgis i no necessites explicar el perquè ho fas, així com tampoc estàs obligat a contestar les preguntes que no vulguis. Sobre la teva estada al centre residencial 1. Què va tenir de positiu el teu pas pel centre residencial abans dels 18 anys? 2. Què va tenir de negatiu el teu pas pel centre residencial abans dels 18 anys? Quan vas marxar del centre 3. Vas poder influir en la decisió sobre quin moment marxar del centre i a on? Qui et va ajudar a prendre la decisió? 4. Mantens encara contacte amb alguna de les persones del centre on vas estar? Sobre la família i els amics 5. 6. 7.

Com és el contacte/la relació amb la teva família en aquests moments? És diferent de quan vivies al centre? En quines coses penses que t’ajuden? En què et perjudiquen? Com és el contacte/la relació amb els teus amics? D’on són (de l’escola, del centre, de la feina, etc.)? En quines coses penses que t’ajuden? En què et perjudiquen? Quines són les persones més importants per tu en aquests moments?

Sobre la formació i el treball 8. Estàs estudiant actualment? Ho veus útil o penses que és una pèrdua de temps? Com és ara la teva experiència com a estudiant comparada amb quan eres al centre? 9. Què t’ajuda a seguir estudiant i que t’ho dificulta? 10. Estàs treballant actualment? Com ho valores? Què t’ajuda a seguir treballant i que t’ho dificulta? Sobre l’habitatge i els diners 11. On vius actualment? Quins aspectes positius hi trobes? Quins de negatius? T’ha costat adaptar-t’hi? 12. Quina és la teva situació econòmica actual? Com la valores? Et costa administrar-te els diners? Sobre la teva vida actual 13. 14. 15. 16. 17.

Quins són els principals problemes que tens ara? Quines són les coses que et van bé? Què penses que podria millorar? Què podria empitjorar? Què destacaries de la teva salut? (En positiu o en negatiu) Què destacaries del teu temps lliure? (En positiu o en negatiu)

18. Hi ha algun aspecte relacionat amb la justícia o de tipus legal que et preocupi? 15 En algun servei adreçat als joves extutelats (18-21 anys) que ofereixen entitats de FEPA.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

56

Sobre els professionals i altres persones amb qui tens contacte 19. Com valores la feina que fan amb tu? Quines de les feines que fan trobes que et són més útils o necessàries? I quines menys? 20. Què necessitaries que fessin? Què faries si fossis ells? 21. Quines és/són la/es persona/es més important en el moment actual? (no el nom, la funció) Sobre la teva preparació per a la vida adulta 22. Com valores la teva preparació per a la vida autònoma/adulta? Sobre quines coses reps informació i ajuda? En què penses que no reps ajuda? 23. Quines són les persones que més t’ajuden a preparar-te? 24. Amb quines dificultats penses que et trobaràs? 25. Quines coses penses que t’aniran bé? 26. Com penses que t’hauria anat si no haguessis tingut el suport dels serveis per a majors de 18 anys (ASJTET)? 27. Quin consell donaries als nois i noies que són en centres i s’apropen a la majoria d’edat? I als professionals dels centres? I als professionals de l’ASJTET? Vols afegir-hi algun comentari final? .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................................

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

57

Guió entrevista adreçada a joves de més de 21 anys que han passat per l’ASJTET16 - L’organització de serveis dedicats als majors de 18 anys (FEPA), juntament amb la DGAIA (ASJTET) i la Universitat de Girona estem realitzant un estudi sobre els joves que heu estat atesos per algun servei de suport als majors de 18 anys. - L’objectiu de la recerca és saber a partir del suport que vau rebre, què us va ajudar a preparar-vos per a la vostra autonomia i què us va suposar una dificultat o un problema. - Atès que vosaltres sou els principals protagonistes de la situació, els vostres punts de vista i les vostres opinions són fonamentals per entendre què funciona i que cal millorar. - La vostra participació activa en l’estudi podrà ajudar a millorar la situació dels joves que surten del sistema de protecció. Informació confidencial - Tot el que responguis serà tractat de manera confidencial. Tant si remarques aspectes positius com negatius, totes les opinions són vàlides i respectables i res tindrà cap repercussió en la teva situació individual. Només els investigadors veurem i analitzarem el contingut de l’entrevista. - El teu nom no serà utilitzat en cap publicació que se’n faci, però pots escollir un pseudònim. - Pots parar o acabar l’entrevista quan ho desitgis i no necessites explicar el perquè ho fas, així com tampoc estàs obligat a contestar les preguntes que no vulguis. Sobre la teva estada al centre residencial 1. Què va tenir de positiu el teu pas pel centre residencial abans dels 18 anys? 2. Què va tenir de negatiu el teu pas pel centre residencial abans dels 18 anys? Quan vas marxar del centre 3. Vas poder influir en la decisió sobre quin moment marxar del centre i a on? Qui et va ajudar a prendre la decisió? 4. Mantens encara contacte amb alguna de les persones del centre on vas estar? Sobre la família i els amics 5. 6. 7.

Com és el contacte/la relació amb la teva família en aquests moments? És diferent de quan vivies al centre? En quines coses penses que t’ajuden? En quines coses et perjudiquen? Com és el contacte/la relació amb els teus amics? D’on són els teus amics (escola, centre, treball, etc.)? En quines coses penses que t’ajuden? En quines coses et perjudiquen? Quines són les persones més importants per tu en aquests moments?

Sobre la formació i el treball 8. 9. 10.

Estàs estudiant actualment? Ho veus útil o penses que és una pèrdua de temps? Com és ara la teva experiència com a estudiant comparada amb quan eres al centre? Què t’ajuda a seguir estudiant i que t’ho dificulta? Estàs treballant actualment? Com ho valores? Què t’ajuda a seguir treballant i que t’ho dificulta?

Sobre l’habitatge i els diners 11. On vius actualment? Quins aspectes positius hi trobes? Quins de negatius? T’ha costat adaptar-t’hi? 12. Quina és la teva situació econòmica actual? Com la valores? Et costa administrar-te els diners? Sobre la teva vida actual 13. 14. 15. 16. 17. 18.

Quins són els principals problemes que tens ara? Quines són les coses que et van bé? Què penses que podria millorar? Què podria empitjorar? Què destacaries de la teva salut? (En positiu o en negatiu) Què destacaries del teus temps lliure? (En positiu o en negatiu) Hi ha algun aspecte relacionat amb la justícia o de tipus legal que et preocupi?

16 En algun servei adreçat als joves extutelats (18-21 anys) que ofereixen entitats de FEPA.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

58

Sobre els professionals i altres persones dels serveis per a majors de 18 anys (asjtet) 19. 20. 21.

Com valores la feina que van fer amb tu? Quines de les feines trobes que et van ser més útils o necessàries? I quines menys? Què hauries necessitat que fessin? Què faries si fossis ells? Quines van ser la persona/es més important en aquell moment? (No el nom, la funció)

Sobre la teva preparació per a la vida adulta 22. Com valores la teva preparació per a la vida autònoma/adulta? Sobre quines coses vas rebre informació i ajuda? En què penses que no vas rebre prou ajuda? 23. Quines són les persones que més et van ajudar a preparar-te? 24. Amb quines dificultats et vas trobar quan vas sortir dels serveis d’ajuda als majors de 18 anys? 25. Quines coses et van anar bé? 26. Com penses que t’hauria anat si no haguessis tingut el suport de l’ASJTET? 27. Quin consell donaries als nois i noies que estan en centres i s’apropen a la majoria d’edat? I als professionals dels centres? I als professionals de l’ASJTET? Vols afegir-hi algun comentari final? .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................................

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

59

Guió grup de discussió adreçat a professionals que atenen joves extutelats17 - La FEPA juntament amb l’ASJTET i la Universitat de Girona estem realitzant un estudi sobre els joves que han estat en centres residencials o en acolliment familiar i que actualment estan atesos per algun servei de suport als majors de 18 anys. - L’objectiu de la recerca és saber a partir del suport que reben, què els ajuda i que els és un obstacle per a la seva vida adulta/autònoma. - Atès que vosaltres esteu directament implicats en el procés, els vostres punts de vista i les vostres opinions són fonamentals per entendre què funciona i que cal millorar. - La vostra participació activa en l’estudi podrà ajudar a millorar la situació dels joves que surten del sistema de protecció. Informació confidencial - Tot el que parleu en el grup de discussió serà tractat de manera confidencial. Tant si remarqueu aspectes positius com negatius, totes les opinions són vàlides i respectables i res tindrà cap repercussió en la vostra situació professional. - Ens agradaria gravar la discussió del grup per tal de poder analitzar bé totes les vostres opinions. Nota per als conductors del grup No es tracta de preguntar totes les qüestions que es detallen a continuació. Es pretén que sigui una guia per anar seguint, no necessàriament en aquest ordre, ja que hi haurà temes que sortiran abans i altres després i, en cap cas, s’han de repetir qüestions que ja hagin sortit prèviament. És important parlar sobre les vuit grans àrees. 1. Sobre l’estada dels joves al centre residencial - Què va tenir de positiu per als joves el pas pel centre residencial abans dels 18 anys? - I què va tenir de negatiu? 2. Quan van marxar del centre - Penseu que els joves van poder influir en la decisió sobre el moment de marxar del centre? - Qui els va ajudar a prendre la decisió d’on anirien quan sortissin del centre? (ASJTET, família, amics, etc.)? Fins a quin punt van poder escollir? - Mantenen contacte, en general, amb alguna de les persones del centre on van ser? 3. Sobre la seva família i els amics - Penseu que les relacions amb les famílies canvien quan ja no s’està en un centre residencial? - En termes generals, penseu que la família els ajuda o pot ser-los un obstacle quan ja són majors d’edat? - Què destacaríeu com el més important dels seus amics? - Per als joves que han estat tutelats, quines són les persones més importants a partir dels 18 anys? 4. Sobre la formació i el treball - - - -

En general, els joves que ateneu, estan estudiant actualment? Ho veieu útil o penseu que és una pèrdua de temps? Què els ajuda a continuar estudiant i que els ho dificulta? Estan treballant actualment? Quina valoració en feu? Què els ajuda a continuar treballant i que els ho dificulta?

5. Sobre l’habitatge i els diners - Trobeu que estan satisfets del seu habitatge actual? Quins aspectes positius hi trobeu? Quins de negatius? - Els ha costat adaptar-s’hi? - Com valoreu la seva situació econòmica actual? - Penseu que els costa administrar-se els diners?

17 En algun servei adreçat als joves extutelats (18-21 anys) que ofereixen entitats de FEPA.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

60

6. Sobre la seva vida actual

- - - - - - -

Quins penseu que són els principals problemes que tenen en l’actualitat? Quines són les coses que els van bé? Què podria millorar? Què podria empitjorar? Hi ha algun aspecte relacionat amb la salut que destacaríeu? Hi ha algun aspecte relacionat amb el temps lliure que destacaríeu? Hi ha algun aspecte relacionat amb la justícia que destacaríeu?

7. Sobre la vostra feina amb els joves

- - - - -

Com valoreu la feina que feu amb els joves? Quines de les tasques que feu trobeu que són les més útils? I quines menys? Què necessitaríeu fer que no feu? Què faríeu si fóssiu al lloc dels joves? Quines penseu que són les persones/a més important per ells en el moment actual? (No el nom, la funció.)

8. La preparació per a la vida adulta

ÍNDEX

- - - - - - - - - -

Penseu que, en general, se’ls està preparant bé per a la vida autònoma/adulta? Sobre quines coses reben més informació i/o ajuda/suport? En quines coses penseu que no se’ls ajuda gaire? Quines són les persones que més els ajuden a preparar-se? Amb quines dificultats penseu que es trobaran? Quines coses penseu que els aniran bé? Com penseu que els hauria anat si no haguessin tingut el suport de l’ASJTET? Quin consell donaríeu als nois i noies que estan en centres i s’apropen a la majoria d’edat? Quin consell donaríeu als professionals dels centres? Quin consell donaríeu als altres professionals de l’ASJTET?

col·lecció eines 21

61

Guió grup de discussió adreçat a joves que es troben actualment a l’ASJTET18 - L’organització de serveis dedicats als majors de 18 anys (FEPA), juntament amb la DGAIA (ASJTET) i la Universitat de Girona estem realitzant un estudi sobre els joves que heu estat en centres residencials o en acolliment familiar i que actualment esteu atesos per algun servei de suport als majors de 18 anys. - L’objectiu de la recerca és saber a partir del suport que rebeu, què us ajuda a preparar-vos per la vostra autonomia i què us suposa una dificultat o un problema. - Atès que vosaltres sou els principals protagonistes de la situació, els vostres punts de vista i les vostres opinions són fonamentals per entendre què funciona i que cal millorar. - La vostra participació activa en l’estudi podrà ajudar a millorar la situació dels joves que surten del sistema de protecció. Informació confidencial - Tot el que parleu en el grup de discussió serà tractat de manera confidencial. Tant si remarqueu aspectes positius com negatius, totes les opinions són vàlides i respectables i res tindrà cap repercussió en la vostra situació individual. Només els investigadors veurem i analitzarem el contingut de la discussió. - Ens agradaria gravar la discussió del grup per tal de poder analitzar bé totes les vostres opinions. - El vostre nom no serà utilitzat en cap publicació que se’n faci, però podeu escollir un pseudònim. Nota per als conductors del grup No es tracta de preguntar totes les qüestions que es detallen a continuació. Es pretén que sigui una guia per anar seguint, no necessàriament en aquest ordre, ja que hi haurà temes que sortiran abans i altres després i, en cap cas, s’han de repetir qüestions que ja hagin sortit prèviament. És important parlar sobre les 8 grans àrees. 1. Sobre la vostra estada al centre residencial - Quins aspectes penseu que té de positiu haver estat en un centre residencial abans dels 18 anys? - I quins de negatius? 2. Quan vau marxar del centre - Penseu que, en general, podeu influir en la decisió sobre quin és el moment de marxar del centre? - Quines persones són les que ajuden més a prendre la decisió d’on anar en sortir del centre? (educa dors, família, amics,...)? Fins a quin punt podeu escollir? - És important mantenir el contacte amb algú del centre residencial? 3. Sobre la família i els amics

- - - -

Penseu que les relacions amb les famílies canvien quan ja no s’està en un centre residencial? En termes generals, penseu que la família us ajuda o esdevé un obstacle quan ja sou majors d’edat? Què destacaríeu com el més important de tenir amics? Per als joves que heu estat tutelats, quines són les persones més importants a partir dels 18 anys?

4. Sobre la vostra formació i treball

- - - -

Com veieu el tema de continuar estudiant: ho veieu útil o penseu que és una pèrdua de temps? Quines coses penseu que ajuden a l’hora de continuar estudiant i quines ho dificulten? Com valoreu el fet de poder treballar? Què ajuda actualment a poder treballar i què ho dificulta?

5. Sobre l’habitatge i els diners - Quins aspectes positius i quins de negatius trobeu que hi ha en els pisos assistits? - Què és el que més costa de l’adaptació? - En general, què penseu de la situació econòmica dels joves que ja teniu més de 18 anys i que heu estat tutelats? - És fàcil administrar els diners? 18 En algun servei adreçat als joves extutelats (18-21 anys) que ofereixen entitats de FEPA.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

62

6. Sobre la vostra vida actual

- - - - - - -

Quins són els principals problemes que tenen els joves en la vostra situació? Quins són els principals avantatges? Què podria millorar? Què podria empitjorar? Destacaríeu especialment algun aspecte relacionat amb la vostra salut? I algun aspecte relacionat amb el vostre temps lliure? I algun aspecte relacionat amb la justícia o temes legals que us afecti?

7. Sobre els professionals i altres persones amb qui teniu contacte

- - - - -

Com valoreu la feina que fan els professionals amb els joves en la vostra situació? Quines de les feines que fan els professionals trobeu que són més útils o necessàries? I quines menys? Què penseu que caldria que fessin? Què faríeu si fóssiu ells? Quines són les persones/a més importants per als joves en la vostra situació? (No el nom, la funció.)

8. La vostra preparació per a la vida adulta

- - - - - - - - - -

Penseu que us estan preparant bé per a la vida autònoma/adulta? Sobre quines coses rebeu informació i/o ajuda/suport? En quines coses penseu que no rebeu ajut? Quines són les persones que més ajuden a preparar els joves en la vostra situació? Amb quines dificultats penseu que us trobeu? Quines coses penseu que us aniran bé? Com penseu que us hauria anat si no haguéssiu tingut el suport dels serveis d’ajuda als majors de 18 anys (ASJTET)? Quin consell donaríeu als nois i noies que són en centres i s’apropen a la majoria d’edat? Quin consell donaríeu als professionals dels centres? Quin consell donaríeu als professionals de l’ASJTET?

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

63

Guió grup de discussió adreçat a joves que han passat per l’ASJTET19 - L’organització de serveis dedicats als majors de 18 anys (FEPA), juntament amb la DGAIA (ASJTET) i la Universitat de Girona estem realitzant un estudi sobre els joves que heu estat en centres residencials o en acolliment familiar i que després vau ser atesos per algun servei de suport als majors de 18 anys. - L’objectiu de la recerca és saber, a partir del suport que vau rebre, què us va ajudar a preparar-vos per a la vostra autonomia i què us ho va dificultar. - Atès que vosaltres sou els principals protagonistes de la situació, els vostres punts de vista i les vostres opinions són fonamentals per entendre el que funciona i el que cal millorar. - La vostra participació activa en l’estudi podrà ajudar a millorar la situació dels joves que surten del sistema de protecció. Informació confidencial - Tot el que parleu en el grup de discussió serà tractat de manera confidencial. Tant si remarqueu aspectes positius com negatius, totes les opinions són vàlides i respectables i res tindrà cap repercussió en la vostra situació individual. Només els investigadors veurem i analitzarem el contingut de la discussió. - Ens agradaria gravar la discussió del grup per tal de poder analitzar bé totes les vostres opinions. - El vostre nom no serà utilitzat en cap publicació que se’n faci, però podeu escollir un pseudònim. Nota per als conductors del grup No es tracta de preguntar totes les qüestions que es detallen a continuació. Es pretén que sigui una guia per anar seguint, no necessàriament en aquest ordre, ja que hi haurà temes que sortiran abans i altres després i, en cap cas, s’han de repetir qüestions que ja hagin sortit prèviament. És important parlar sobre les 8 grans àrees. 1. Sobre la vostra estada al centre residencial - Quins aspectes penseu que són positius d’haver estat en un centre residencial abans dels 18 anys? - I quins són negatius? 2. Quan vau marxar del centre - Penseu que, en general, podeu influir en la decisió sobre quin moment heu de marxar del centre? - Quines persones són les que més ajuden a prendre la decisió d’on anar en sortir del centre? (educadors, família, amics...)? Fins a quin punt es pot escollir? 3. Sobre la família i els amics - Penseu que les relacions amb les famílies canvien quan ja no s’està en un centre residencial? - En termes generals, penseu que la família us ajuda o és més aviat un obstacle quan ja sou majors d’edat? Vosaltres sou una font d’ajuda? - Quin valor destacaríeu com el més important dels amics? - Quina és la persona més important per a vosaltres en aquests moments? 4. Sobre la vostra formació i feina - Esteu estudiant? - Com veieu el tema de continuar estudiant: ho considereu útil o penseu que és més aviat una pèrdua de temps? - Quines coses us ajuden a continuar estudiant? Quines coses us dificulten l’estudi? - Com valoreu el fet de poder treballar? - Què ajuda actualment a l’hora de poder treballar i què ho dificulta? 5. Sobre l’habitatge i els diners - És fàcil administrar els diners? - Quin seria el problema més gran amb què us podríeu trobar? - De quines coses esteu més orgullosos a la vostra vida?

19 En algun servei adreçat als joves extutelats (18-21 anys) que ofereixen entitats de FEPA.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

64

6. Sobre la vostra vida actual - Destacaríeu especialment algun aspecte relacionat amb la vostra salut? - I algun aspecte relacionat amb el vostre temps lliure? - I algun aspecte relacionat amb la justícia o temes legals? 7. Sobre els professionals i altres persones amb qui teniu contacte - Com valoreu la feina que fan amb els joves en la vostra situació? - Quines de les feines que fan trobeu que són més útils o necessàries? I quines menys? - Què penseu que es necessitaria que fessin? 8. La vostra preparació per a la vida adulta - Penseu que us han preparat bé per a la vida adulta? - Com penseu que us hagués anat si no haguéssiu tingut el suport dels serveis d’ajuda als majors de 18 anys (ASJTET)? - Quin consell donaríeu als nois i noies que estan en centres i s’apropen a la majoria d’edat? - Quin consell donaríeu als professionals dels centres? - Quin consell donaríeu als professionals de l’ASJTET?

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

65

Qüestionari adreçat a professionals que treballen amb joves de 16 a 18 anys20 La Federació d’Entitats de Projectes i Pisos Assistits (FEPA), juntament amb la DGAIA (ASJTET) i la Universitat de Girona estem realitzant un estudi sobre els joves que han estat en centres residencials o en acolliment familiar i que actualment són atesos per algun servei de suport als majors de 18 anys. Les vostres opinions són fonamentals per entendre quines coses funcionen i quines cal millorar i us agrairíem que responguéssiu aquest qüestionari atès que els centres que teniu població d’entre 16 i 18 anys sou part implicada en aquest procés. Les preguntes que hi ha a continuació han estat elaborades a partir de la informació extreta dels grups de discussió i d’entrevistes amb joves i educadors. Totes les preguntes són tancades i a la part final podeu afegir les consideracions que cregueu oportunes. NOM DEL CRAE:........................................................................................................................................................................... ANY DE NAIXEMENT:.................................................................................................................................................................... SEXE:............................................................................................................................................................................................ TITULACIÓ:................................................................................................................................................................................... ANYS D’EXPERIÈNCIA AMB EL TREBALL AMB ADOLESCENTS:................................................................................................

a) Valoració sobre aspectes de l’estada al CRAE o centre d’acolliment dels joves Responeu, si us plau, pensant en la majoria dels joves de la franja d’edat de 16 a 18 anys que esteu atenent. Molt en desacord

L’estada al centre els serveix per:

1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

a1 Assolir autonomia. a2 Aprendre a conviure amb altres persones. a3 Viure d’acord amb unes normes. a4 Evitar situacions de major risc. a5 Tenir accés a serveis o tractaments als quals no accedirien d’altra manera. a6 Tenir més oportunitats per estudiar. a7 Trobar feina. a8 Clarificar la relació amb la família biològica. a9 Saber administrar els diners. a10 Mantenir el contacte amb algun educador del centre un cop hagin marxat.

b) Sobre la família i els amics Valoreu les afirmacions següents respecte als joves que esteu atenent de la franja de 16 a 18 anys: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

b1 La majoria dels joves decideix el tipus de relació que vol tenir amb la família biològica. b2 La majoria dels joves té una xarxa d’amics que els proporciona suport. b3 Quins creieu que són els seus principals referents mentre són al centre:

P Amics P Família d’origen P Família acollidora o col·laboradora P Educadors P Professors P Psicòlegs P En general, no en tenen

20 El qüestionari es va passar en línia.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

66

c) Formació i treball Valoreu les afirmacions següents respecte als joves que ateneu de la franja de 16 a 18 anys: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

c1 Tinc la sensació que fer-los fer un PQPI actualment és perdre el temps. c2 És possible realment incrementar la inclusió d’aquests joves en cicles formatius. c3 És possible realment incrementar la inclusió d’aquests joves a batxillerat i estudis superiors. c4 És fonamental que tinguin prestació econòmica perquè segueixin estudiant. c5 Per a la inserció laboral, és fonamental actualment tenir com a mínim l’ESO. c6 L’actual situació de crisi econòmica està afectant enormement la inserció laboral d’aquests joves. c7 Per als que no tenen l’ESO, la principal dificultat es deu a:

P Manca de capacitats per estudiar del jove P Manca de recurs adequat on fer-la P Manca de reforç escolar P Inestabilitat emocional del jove P Manca de motivació pels estudis P Manca d’una xarxa de suport apropiada P Manca d’estabilitat en el recurs residencial

d) Aspectes de la sortida del centre dels joves

d1 d2 d3 d4



Quin percentatge aproximat acostumeu a derivar al servei d’habitatge de l’ASJTET? Quin percentatge aproximat torna amb la família biològica? Quin percentatge aproximat se’n va amb la família extensa? En cas de ser derivat a l’ASJTET, a quin programa els acostumeu a derivar? P Servei habitatge P Servei d’acompanyament jurídic P Servei d’inserció laboral P Serveis de prestacions econòmiques

Motius pels quals deriveu els joves a un pis assistit Indica el grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

d5 La majoria dels joves participa activament en la decisió d’anar a un pis assistit. d6 Per part dels joves el motiu principal de voler anar a un pis és la manca de suport familiar. d7 Per part dels joves el motiu principal de voler anar a un pis és tenir un projecte de vida força definit. d8 La majoria dels joves que va a un pis assistit ho fan gràcies a l’orientació i proposta de l’educador. d9 Els joves coneixen força bé els serveis i les prestacions a les quals poden accedir a partir dels 18 anys.



ÍNDEX

col·lecció eines 21

67

Motius pels quals no deriveu els joves als pisos assistits Indica el grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

d10 Hi ha al darrere suficient suport familiar. d11 Problemes de conducta dels joves. d12 Manca d’estudis reglats dels joves. d13 Manca d’un projecte de vida definit. d14 Manca de motivació dels joves per anar-hi. d15 Els joves opten per independitzar-se pel seu compte. d16 Manca de coneixement per part del CRAE de l’accés als pisos assistits i altres serveis de l’ASJTET. d17 Característiques dels joves incompatibles amb el perfil que es demana per anar a un pis assistit.

e) Altres aspectes de la vida dels joves Pensant en la majoria dels joves d’entre 16 i 18 anys que ateneu, indiqueu el grau d’acord o desacord amb les afirmacions següents: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

e1 La majoria dels joves fa un ús del temps lliure similar al de la resta de joves de la població. e2 Tenen més problemes de salut que la resta de joves. e3 Tenen més problemes amb la justícia que la resta de joves. e4 La població que ateneu cada vegada pensa més en la possibilitat d’abandonar el país.

f) Valoració de la feina dels professionals El que feu principalment a la feina és: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

f1 Ajudar en la inserció laboral dels joves. f2 Ajudar-los perquè continuïn els estudis. f3 Ajudar en l’organització i assumpció de responsabilitats. f4 Ajudar-los en la gestió de les emocions. f5 Esdevenir un referent clau per al jove. f6 Ajudar-los a assolir un grau d’autonomia suficient per poder viure pel seu compte.

Caldria poder millorar els aspectes següents: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

f7 Augmentar-ne els nivells d’autonomia. f8 Augmentar-ne la formació reglada (ESO, cicles formatius, batxillerat o estudis superiors). f9 Augmentar l’oferta de pisos assistits. f10 Dissenyar un suport per als majors de 18 anys que no accedeixen actualment a l’ASJTET.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

68

g) Satisfacció amb la feina Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

g1 Fins a quin punt et trobes satisfet/a amb la feina que fas al centre? g2 Fins a quin punt et trobes satisfet/a amb el tipus de sortida que fa la majoria dels joves del centre? g3 Quins recursos penses que hauria d’oferir l’ASJTET que ara no ofereix?

Observacions generals: .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................................

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

69

Qüestionari adreçat a professionals que treballen amb joves de 18 a 21 anys21 La Federació d’Entitats de Projectes i Pisos Assistits (FEPA), juntament amb la DGAIA (ASJTET) i la Universitat de Girona estem realitzant un estudi sobre els joves que han estat en centres residencials o en acolliment familiar i que actualment estan atesos per algun servei de suport als majors de 18 anys. Les vostres opinions són fonamentals per entendre quines coses funcionen i quines cal millorar.

Atès que la majoria dels joves que ateneu procedeixen d’un centre, veureu que les preguntes en fan referència.

Les preguntes que hi ha a continuació han estat elaborades a partir de la informació extreta dels grups de discussió i d’entrevistes amb joves i educadors. Totes les preguntes són tancades i a la part final podeu afegir les consideracions que cregueu oportunes. ENTITAT ON TREBALLEU:............................................................................................................................................................. ANY DE NAIXEMENT:.................................................................................................................................................................... SEXE:............................................................................................................................................................................................ TITULACIÓ:................................................................................................................................................................................... ANYS D’EXPERIÈNCIA AMB EL TREBALL AMB ADOLESCENTS:................................................................................................

a) Valoració sobre aspectes de l’estada que els joves han fet, amb anterioritat, als crae o centres d’acolliment Responeu, si us plau, pensant en la majoria dels joves que ateneu. Molt en desacord

La seva estada al centre els ha servit per:

1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

a1 Assolir autonomia. a2 Aprendre a conviure amb altres persones. a3 Viure d’acord amb unes normes. a4 Evitar situacions de major risc. a5 Tenir accés a serveis o tractaments als quals d’altra manera no hi accedirien. a6 Tenir més oportunitats per estudiar. a7 Trobar feina. a8 Clarificar la relació amb la família biològica. a9 Saber administrar els diners. a10 Mantenir el contacte amb algun educador del centre un cop han marxat.

b) Sobre la sortida dels joves del centre Valoreu les afirmacions següents respecte als joves que esteu atenent especialment en la franja d’edat de 18 a 21 anys: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

b1 Els joves participen activament en la decisió d’anar a un pis assistit. b2 Els joves participen activament en la decisió de ser atesos pel servei jurídic. b3 Els joves participen activament en la decisió de ser atesos pel servei sociolaboral. b4 Els joves participen activament en la decisió de ser atesos pel servei de prestacions econòmiques. b5 Per part dels joves, el motiu principal de voler anar a un pis és la manca de suport familiar. b6 Per part dels joves, el motiu principal de voler anar a un pis és tenir un projecte de vida força definit. b7 La majoria dels joves que va a un pis assistit ho fa gràcies a l’orientació i proposta de l’educador. b8 Els joves coneixen força bé els serveis i les prestacions a les quals poden accedir a partir dels 18 anys. 21 El qüestionari es va passar en línia.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

70

c) Sobre la família i els amics Valoreu les afirmacions següents respecte als joves que ateneu especialment en la franja d’edat de 18 a 21 anys: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

c1 La majoria dels joves que ateneu augmenten la relació amb la seva família d’origen comparat amb la relació que tenien quan eren menors d’edat i eren al centre. c2 La majoria dels joves que ateneu tenen una xarxa d’amics que els proporciona suport. c3 En cas de ser derivat a l’ASJTET, a quin programa els acostumeu a derivar?

P Amics P Família d’origen P Família acollidora o col·laboradora P Educadors P Professors P Psicòlegs P En general, no en tenen

d) Formació i treball Indiqueu el grau d’acord o desacord amb les afirmacions següents: Valoreu les afirmacions següents respecte als joves que ateneu de la franja de 16 a 18 anys: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

d1 Tinc la sensació que fer-los fer un PQPI actualment és perdre el temps. d2 És possible realment incrementar la inclusió d’aquests joves en cicles formatius. d3 És possible realment incrementar la inclusió d’aquests joves a batxillerat i estudis superiors. d4 És fonamental que tinguin prestació econòmica perquè continuïn estudiant. d5 Per a la inserció laboral, és fonamental actualment tenir com a mínim l’ESO. d6 L’actual situació de crisi econòmica està afectant enormement la inserció laboral d’aquests joves. d7 L’actual situació de crisi econòmica i la dificultat per trobar feina fan que la majoria dels joves que ateneu torni a estudiar. d8 Quant als joves que no tenen l’ESO, la principal dificultat per obtenir-la a partir dels 18 anys es deu a:

ÍNDEX

P Manca de capacitats per estudiar del/la jove P Manca del recurs adequat on fer-la P Manca de reforç escolar P Inestabilitat emocional del/la jove P Manca d’una xarxa de suport apropiada P Altres:

col·lecció eines 21

71

e) Sobre els pisos assistits i d’autonomia Valoreu les afirmacions següents respecte a la majoria dels joves que ateneu: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

e1 Assolir autonomia. e2 Assolir responsabilitat i maduresa. e3 Aprendre a conviure amb altres persones. e4 Viure d’acord amb unes normes. e5 Evitar situacions de major risc. e6 Evitar entrar en l’exclusió social. e7 Tenir accés a serveis o tractaments als quals no accedirien d’altra manera. e8 Tenir més oportunitats formatives. e9 Clarificar la relació amb la família. e10 Saber administrar millor els diners.

Principals dificultats dels pisos assistits o d’autonomia Indiqueu el grau d’acord o desacord amb les afirmacions següents: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

5

6

7

8

9

10

e11 Problemes de convivència. e12 Problemes d’adaptació. e13 Problemes amb les normes. e14 Problemes a l’hora de desenvolupar les tasques domèstiques. e15 Problemes amb l’administració dels diners.

f) Altres aspectes de la vida dels joves Valoreu les afirmacions següents respecte a la majoria dels joves que ateneu: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 8

9

10

f1 Els joves que ateneu fan un ús del temps lliure similar al que en fa la resta de joves de població. f2 Tenen més problemes de salut que la resta de joves. f3 Tenen més problemes amb la justícia que la resta de joves. f4 La població que ateneu cada vegada pensa més en la possibilitat d’abandonar el país.

g) Valoració de la feina dels professionals En la vostra feina, el que feu principalment és: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

g1 Ajudar en la inserció laboral dels joves. g2 Ajudar-los perquè continuïn els estudis. g3 Ajudar-los en l’organització i assumpció de responsabilitats. g4 Ajudar-los en la gestió de les emocions. g5 Esdevenir un referent clau per als joves. g6 Ajudar-los a assolir un grau d’autonomia suficient per viure pel seu compte.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

72

Caldrien millores en: Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

g7 Proporcionar-los més suport emocional i ajudar-los en la gestió de les emocions. g8 Augmentar el treball en pro de la seva autonomia. g9 Augmentar la formació reglada (ESO, cicles, batxillerat o estudis superiors) dels joves. g10 Augmentar l’oferta de pisos assistits. g11 Dissenyar un suport per als majors de 18 anys que no accedeixen actualment a l’ASJTET. g12 Quins recursos creieu que hauria d’oferir l’ASJTET que ara no ofereix?

h) Satisfacció amb la feina Molt en desacord 1

2

3

4

Molt d’acord 5

6

7

8

9

10

h1 Fins a quin punt esteu satisfets amb la feina que feu al centre? h2 Quins recursos penses que hauria d’oferir l’ASJTET que ara no preveu?

Observacions generals: .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................................

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

73

Taules explicatives dels gràfics del 4 al 12 i del 14 al 19 Taula a. Motius de baixa segons el tipus de sortida que fan els joves atesos a l’ASJTET Motius de baixa Finalització del procés

Baixa voluntària

Trencament procés

Total

Tipus de sortida:

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

Autonomia

1.426

67,4

467

22,1

223

10,5

2.116

47,1

Família

232

28,1

430

52,1

163

19,8

825

18,4

Serveis Socials

312

46,2

73

10,8

290

43,0

675

15,0

Altres

162

18,5

307

35,0

408

46,5

877

19,5

Total

2.132

47,5

1.277

28,4

1.084

24,1

4.493

100

Significació estadística χ²(6)= 1127,805, p>0,000

Taula b. Valoració final segons motius de la baixa Motius de baixa Finalització del procés

Baixa voluntària

Altres motius

Total

Valoració final:

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

100.

%

Positiva

1.917

89,9

554

43,4

83

7,7

2.554

56,8

Neutra

184

8,6

466

36,5

550

50,7

1.200

26,7

Negativa

31

1,5

257

20,1

451

41,6

738

16,4

2.132

100

1.277

100

1084

100

4.493

100

Total Significació estadística χ²(4)= 2172,312, p>0,000

Taula c. Valoració final segons anys d’estada a l’ASJTET Valoració final Positiva

Neutra

Negativa

Total

Anys a l’ASJTET

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

%

Nre.

0 < 1 anys

405

38,8

473

45,3

166

15,9

1.044

10,000

Taula h. Valoració final segons el nivell d’estudis en el moment d’ingressar a l’ASJTET Valoració final En ingressar a l’ASJTET estava estudiant o tenia algun curs de:

Positiva

Neutra

Negativa

Total

Universitat

2

0

0

2

Batxillerat/COU

67

15

7

89

ESO (1r)1

131

182

271

584

ESO (4t) (finalitzat)

138

224

487

849

Cicles Formatius2

106

43

9

158

Formació ocupacional

394

194

121

709

PQPI/PGS/PTT

72

43

26

141

Estudis primaris

329

163

107

599

Educació especial

18

6

4

28

Escola d’adults

68

15

19

102

Sense escolaritzar

29

17

19

65

Sense dades

711

298

158

1.167

Significació estadística χ²(30)= 98,38, p>0,000 1 N’hi ha 5 que tenen 2n o 3r d’ESO. 2 Majoritàriament CFGM.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

76

Taula i. Aspectes valorats pels professionals de l’estada als centres abans dels 18 anys Professionals centres 0,000 Significación estadística χ²(4)= 310,607, p>0,000

Esta distribución de las valoraciones se repite bastante si analizamos por separado los 4 tipos de salida del Área (Tabla 13). Entre los que han dejado el ASJTET para vivir autónomamente o volver con su familia vemos que, si han finalizado todo el proceso planificado, presentan una altísima probabilidad de tener una valoración positiva, mientras que si han causado baja voluntaria antes de finalizar el proceso, la probabilidad más alta es la de tener una valoración neutra (lo cual concuerda con la definición establecida para las valoraciones neutras). Los que han finalizado de otras maneras tienen una alta probabilidad de tener una valoración negativa. Podemos hacer alguna pequeña matización de los resultados si analizamos solamente los que han dejado el ASJTET derivados a la red de Servicios sociales. Dentro de este grupo, observamos mucha mayor probabilidad de obtener una valoración positiva entre los que han finalizado el proceso planificado; los que han causado baja voluntaria tienen mayor probabilidad de obtener una valoración negativa o neutra; y los que lo han dejado por otros motivos obtienen mayormente una valoración neutra. Por otra parte, las valoraciones positivas también pueden darse cuando los jóvenes son derivados a otros recursos (por ejemplo, para personas con discapacidad).

ÍNDEX

col·lecció eines 21

18

Valoración final según el tiempo de estancia en el ASJTET Los que reciben una valoración positiva han pasado significativamente más tiempo de media recibiendo servicios el Área (Gráfico 6) que los que reciben una valoración neutra o negativa8. Los que reciben una valoración neutra son los que pasan significativamente menos tiempo en el ASJTET, lo cual concuerda con el hecho de que en este grupo se encuentran a menudo los jóvenes que piden baja voluntaria.

Más concretamente, entre los que han sido atendidos por el ASJTET durante menos de un año se observa mucha mayor probabilidad de valoraciones neutras, mientras que los que han estado entre uno y dos años obtienen con mucha mayor probabilidad valoraciones negativas. Por el contrario, la mayor probabilidad de valoraciones positivas se observa entre quienes permanecen en el ASJTET durante 2 o más años (un total de 1.698 jóvenes), lo que reafirma la importancia de la estabilidad para producir cambios positivos. Motivo de baja y tipos de salida según períodos Si analizamos el motivo de baja por períodos, vemos una evolución positiva en el sentido de que en la primera época del ASJTET de la DGAIA (1994-2000) el motivo mayoritario eran las bajas voluntarias, mientras que en el último período (2007-2012) el motivo principal es la finalización del proceso según lo planificado. Estas diferencias obtienen significación estadística9. Por otro lado, si nos fijamos en el tipo de salida a lo largo de los años, en el primer período (1994-2000) había muchos retornos a la familia y pocas derivaciones a servicios sociales, mientras que en el último período (2007-2012) sucede lo contrario: aumentan de manera muy relevante las derivaciones a la red de servicios sociales y decrecen los retornos familiares10. En cambio, ir a vivir de forma autónoma, el tipo de salida mayoritaria, se distribuye de manera uniforme a lo largo de los años. Estos resultados nos invitan a una reflexión más profunda. Por una parte, parece que el contexto socioeconómico más amplio está influyendo en el sentido que aumentan las dificultades de las familias y, por lo tanto, las posibilidades de retorno a las mismas, lo cual incrementa a su vez las derivaciones a la red asistencial (sin que esto signifique que las peticiones sean atendidas). En cambio, parece que los servicios logran mantener a lo largo de los años la proporción de jóvenes que se van a vivir de forma autónoma, lo cual dice mucho a favor de los esfuerzos tanto de los servicios como de los jóvenes para lograr dicha emancipación en el contexto actual. Valoración final según períodos históricos En números absolutos, a lo largo de los períodos prevalecen las valoraciones positivas11 (Gráfico 7). Sin embargo, si profundizamos vemos que estas tenían mucha mayor probabilidad de producirse durante el primer período (1994-2000), mientras que las valoraciones neutras son más probables a partir de 2001 8 Significación estadística χ²(10)= 406,979, p>0,000 9 Significación estadística χ²(4)= 205,223, p>0,000 10 Significación estadística χ²(6)= 366,813, p>0,000 11 Significació estadística χ²(4)= 62,52, p>0,000

ÍNDEX

col·lecció eines 21

19

y, sobre todo, entre 2007 y 2012. Esto podría indicar las dificultades crecientes tanto en lo referente a la población atendida, como al grave contexto de crisis socioeconómica. Las valoraciones negativas tienen casi la misma probabilidad de producirse en cualquiera de los tres períodos históricos analizados.

Participación en los programas según períodos A lo largo de los años de existencia del ASJTET de la DGAIA han participado en el Programa de vivienda 2.372 jóvenes; de acompañamiento jurídico 859; de inserción sociolaboral 1.113, y de apoyo económico 1.978. Aparte de los programas específicos, casi todos han recibido seguimiento (5.147). Todos los programas aumentan en número de jóvenes de acuerdo con el incremento de usuarios del ASJTET. En el Gráfico 8 podemos observar que el programa de ayudas económicas adquiere una relevancia especial a partir de 2007, como también el de acompañamiento jurídico, si bien éste experimenta un descenso en los últimos dos años debido a la menor afluencia de jóvenes extranjeros. Este análisis por períodos concuerda con la explicación expuesta anteriormente de los diferentes programas según el año de inicio de los mismos. Así pues, el Programa de vivienda es el que tiene más jóvenes desde la creación del Área y se observa una entrada especialmente importante en el período 2001-2006. El programa sociolaboral experimenta un salto cuantitativo a partir de 2001, el de acompañamiento jurídico a partir de 2007 y el de apoyo económico especialmente a partir de la Ley de prestaciones económicas de 2007.

Valoración final, motivo de baja y tipo de salida según programa Al considerar todas las combinaciones posibles de los programas de apoyo en los que ha participado cada joven, de los 4.493 que tienen el caso cerrado hay 3.305 que han participado en uno o varios de los cuatro programas de los que dispone la DGAIA en el Área. Los 1.188 restantes han recibido seguimiento sin participar en ninguno de los cuatro programas. Esta intersección de programas hace que sea más complejo extraer resultados valorativos. Cuando analizamos los motivos de baja en función de los programas en los que han estado los jóvenes, observamos lo siguiente:

ÍNDEX

col·lecció eines 21

20

 La

mayoría de los jóvenes que han vivido en pisos asistidos o de autonomía:  Finalizan el proceso tal como estaba planificado, tanto los que participan también de otros programas como los que solo están en el de vivienda, siendo menos relevantes las bajas voluntarias y otras situaciones.  Lo abandonan para ir a vivir de forma autónoma, siendo mucho más bajos los porcentajes de los que vuelven a la familia de origen o son derivados a la red de servicios sociales. La única excepción la constituyen los jóvenes que participan también en el Programa de acompañamiento jurídico, es decir, los extranjeros con dificultades para renovar los permisos de residencia y trabajo, que al salir de los pisos asistidos tienen menos posibilidades de autonomía y más probabilidades de ser derivados a la red de servicios sociales.

Si relacionamos las combinaciones de programas en los que se ha participado con la valoración final recibida (Gráfico 9), observamos que se dan algunas diferencias significativas:  Tienen

más probabilidades de haber recibido una valoración positiva aquellos que han recibido apoyo económico, especialmente en combinación con algunos de los otros programas. También es relevante el porcentaje de valoraciones positivas con respecto al Programa de acompañamiento jurídico.



Tienen más probabilidades de haber recibido una valoración neutra aquellos que han participado sólo en el Programa de inserción laboral.

 Tienen

más probabilidades de haber recibido una valoración negativa aquellos que han participado en programas donde no ha habido apoyo económico.

3.3. Resultados valorativos en función de las características de la población atendida Motivos de baja, tipo de salida y valoración final según lugar de origen Casi la mitad de los jóvenes españoles que abandonan el ASJTET se van a vivir autónomamente, si bien se cumple también que entre los jóvenes que vuelven con su familia el porcentaje más alto lo representan los españoles (lo cual resulta lógico teniendo en cuenta que los extranjeros tienen a su familia en el país de origen, Gráfico 10). Los jóvenes procedentes de África no subsahariana, mayoritariamente de Marruecos, tienen una mayor probabilidad de dejar el ASJTET para ir a vivir autónomamente, aunque este colectivo es también el que muestra la más alta probabilidad de ser derivado hacia otro tipo de recursos. Entre los nacidos en África subsahariana se observa mucha mayor probabilidad de ser derivados a la red de servicios sociales. Un total de los 1.108 jóvenes españoles han finalizado el proceso educativo tal y como se había planificado (Gráfico 11). No obstante, es en el colectivo de nacidos en España donde se registra una mayor probabilidad de causar baja voluntaria, lo cual concuerda con el hecho de que una parte regresan a la casa familiar. Por otro lado, la mayor probabilidad de finalizar el proceso planificado se observa entre los nacidos en el África subsahariana, proceso que en muchos casos termina en la red de servicios sociales. El segundo grupo con mayor probabilidad son los nacidos en el resto de África, que presentan a la vez una alta probabilidad de causar baja por “otros motivos”.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

21

El cruce de las valoraciones finales desglosadas según país de origen y motivo de baja muestran de manera significativa que: 

Entre los nacidos en España se da una probabilidad muy alta de obtener una valoración positiva si finalizan el proceso planificado, mientras que la mayor probabilidad es tenerla neutra, o incluso negativa, en los casos en que causan baja voluntaria o interrumpen el proceso por otras razones.

 Entre

los nacidos en el resto de Europa y en Asia se observa una probabilidad muy alta de tener valoración positiva si finalizan el proceso planificado, mientras que si interrumpen el proceso por otras razones la mayor probabilidad es que sea negativa.

 Entre

los nacidos en África se observa una probabilidad muy alta de tener una valoración positiva si finalizan el proceso planificado; neutra o incluso negativa si la interrupción ha sido por baja voluntaria; y negativa o neutra si las causas de la baja han sido otras razones.

 Entre

los nacidos en Latinoamérica se observa una probabilidad muy alta de tener valoración positiva si se finaliza el proceso planificado, neutra si el joven causa baja voluntaria, y negativa o neutra si el proceso se interrumpe por otras razones.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

22

Valoración final según su estancia anterior en centros residenciales y por períodos históricos Los datos nos indican que los jóvenes que han estado en centros tienen una mayor probabilidad de recibir valoraciones positivas que los que no, especialmente entre los nacidos en España con una permanencia de más de 5 años en algún centro. Cabe matizar, sin embargo, que este dato no compara los resultados de los jóvenes que han estado en centros con los que han gozado de acogimiento familiar, pues de esta tipología son muy pocos los que pasan por el Área de la DGAIA debido a que, por lo general, cuentan ya por su cuenta con el soporte necesario para afrontar la transición a la vida adulta En el grupo de los que no proceden de centros los hay que provienen de casas familiares o de situaciones prematuras de independencia, entre otras situaciones. Por lo tanto, podríamos pensar que los que han estado en centros pueden tener más facilidad para adaptarse a la convivencia de un piso asistido o al seguimiento de un educador, aunque en ningún caso se pueda generalizar. Lo que sí es cierto es que con los jóvenes que han estado en centros se pudo intervenir antes, de lo cual se deduce que cuanto antes se intervenga, mejor (Tabla 14). Se corrobora así la hipótesis inicial de los técnicos del Área: cuando los jóvenes han estado poco tiempo en un centro, los resultados son menos positivos. En cambio, no se confirma la segunda hipótesis, según la cual los resultados no eran positivos cuando los jóvenes habían permanecido más de cinco años en centros. De hecho, los datos nos indican que las valoraciones positivas son más probables cuantos más años de estancia han tenido, lo cual corrobora la importancia de la estabilidad. También se confirma la tercera hipótesis, en relación a los resultados menos positivos que obtienen los jóvenes extranjeros que no han estado mucho tiempo en centros antes de ser atendidos por el ASJTET Si tenemos en cuenta la variable de si han estado en centros antes de entrar en los programas del ASJTET, en función de la valoración final a lo largo de los diferentes períodos históricos obtenemos resultados muy similares a los que exponíamos en el apartado 3.2. En el primer período (1994-2000) la probabilidad de tener una valoración positiva es más alta, mientras que las valoraciones neutras son mucho más probables a partir de 2001 y, especialmente, en el período 2007-201212. Esta tendencia a aumentar las valoraciones neutras puede ser un reflejo de las dificultades con las que se enfrenta esta población en el último período. Tabla 14. Valoración final según lugar de origen y años de estancia en centros Valoración final Positiva

Ha estado en el centro?

Sí *

%

Número

%

Número

%

Total

506

53,9

308

32,8

124

13,2

938

0-1

85

50,9

42

25,1

40

24,0

167

1-5

600

54,2

332

30,0

175

15,8

1.107

5-10

166

61,0

55

20,2

51

18,8

272

+10

78

60,5

24

18,6

27

20,9

129

328

59,5

135

24,5

88

16,0

551

0-1

261

56,9

106

23,1

92

20,0

459

No

Fuera de España



Negativa

Número

Años No

Nacido en España

Neutra

1-5

520

60,9

195

22,8

139

16,3

854

5-10

9

60,0

3

20,0

3

20,0

15

+10

0

0

0

0

1

100

1

* Significación estadística χ² (6)= 21,799, p>0,001

Valoración final según nivel de formación en el momento del ingreso El nivel de estudios en el momento de ingresar en los programas del Área (Tabla 15) es mayoritariamente de poco cualificado: la mitad de los jóvenes solo poseen estudios primarios, la secundaria incompleta o formación ocupacional no reglada. El 22% tiene el graduado de ESO y el 2% está cursando bachillerato o estudios superiores en el momento del ingreso.

12 Significación estadística χ²(4)= 98,68, p>0,000

ÍNDEX

col·lecció eines 21

23

Por otra parte, la cifra de jóvenes sobre los que no hay datos del nivel de formación en el momento del ingreso es de 1.167, cuestión que no solo limita la interpretación del resto de datos, sino que además reclama una mejora en el registro de este campo. Los técnicos explican que muchos de estos jóvenes provenían del antiguo SAAEMI (Servicio de Atención y Acompañamiento a Extranjeros Menores Inmigrantes), que fue traspasado al SAEJ a partir de 2006 y que no disponía de este dato informatizado. Una parte importante de los jóvenes no tenía acabados los estudios primarios y otros tenían estudios pero resultaba difícil hallar su equivalencia en nuestro sistema educativo. Según los datos obtenidos (Gráfico 12), tienen mayor probabilidad de tener una valoración final positiva los jóvenes con estudios reglados (postobligatorios –académicos o de ciclos formativos– y superiores), valoración neutra o negativa los que tienen solamente el primer curso de ESO y negativa los que no han sido nunca escolarizados. Resultado que refuerza, una vez más, la importancia de la formación reglada en los jóvenes que salen de DGAIA.

Si observamos las valoraciones por períodos (Tabla 15), el número de casos sin información ha aumentado en los últimos cinco años. En cuanto a los que sí están informatizados, parece que haya un mayor número de jóvenes que ingresaban con estudios reglados durante el período 2001-2006, comparado con el período posterior y, especialmente, con el anterior. (Este fenómeno no puede confirmarse estadísticamente dado el elevado número de casillas con cifras bajas). Tabla 15. Nivel de estudios en el momento del ingreso según valoración final y períodos Al ingresar tenían algún curso de:

Positiva

Neutra

Negativa

Total

94-00

01-06

07-12

94-00

01-06

07-12

94-00

01-06

07-12

-

1

1

-

-

-

-

-

-

Batxillerato/COU

12

37

18

2

6

7

1

3

3

89

ESO (1º)

40

85

146

32

49

101

19

45

67

584

ESO (4º)

148

199

140

28

114

82

36

60

42

849

2

26

15

1

4

4

158

8

119

67

12

74

35

709

Universitad

2

Ciclos formativos

36

45

25

Form. ocupacional

41

235

118

PQPI/PGS/PTT

13

28

31

4

21

18

4

13

9

141

Est. primarios

110

67

152

44

41

78

56

15

36

599

Educ. especial

3

11

4

1

3

2

1

3

0

28

Escuela adultos

5

29

34

1

5

9

4

7

8

94

Sin escolarizar Sin datos

4

14

11

4

9

4

10

4

5

65

209

198

304

34

112

152

33

51

74

1.167

Valoración de los programas según ingreso, sexo, país de origen y tiempo de estancia en el ASJTET En cuanto al tiempo que han estado en los programas y las diferencias por razón de sexo y país de origen, se observa lo siguiente:

ÍNDEX

col·lecció eines 21

24



Según distribución por sexos, se observan diferencias significativas en el Programa de apoyo económico, en el que las chicas reciben más a menudo este apoyo durante tiempos más largos que los chicos. En el acompañamiento jurídico hay más chicos, como era de esperar, especialmente entre quienes hace entre 13 y 24 meses que lo reciben.  En cuanto al país de origen, en el Programa de vivienda los extranjeros se concentran más en estancias de entre 1 y 3 años, y en cambio hay más españoles en estancias inferiores a 1 año o superiores a 3 años. Es lo contrario de lo que sucede en el Programa de apoyo económico, donde los nacidos en España tienen mayor probabilidad de permanecer en el programa entre 13 y 36 meses. Los extranjeros reciben más a menudo el apoyo económico durante períodos inferiores a 1 año. En cuanto a las valoraciones en función de su lugar de nacimiento, si nos centramos en el Programa de vivienda podemos hacer las siguientes observaciones:  En

las estancias de menos de un año no hay diferencias por lugar de origen y, en general, hay menos probabilidad de obtener valoraciones positivas.  En las estancias de más de 1 año hay más probabilidad de que se produzcan valoraciones positivas, también independientemente del lugar de nacimiento. De estas observaciones se desprende que el tiempo óptimo de estancia de un joven en el programa para maximizar la posibilidad de una buena evaluación está en más de 13 meses. Si nos centramos en el programa de acompañamiento jurídico, se aprecia un descenso a partir de 2012, debido a que las nuevas incorporaciones que no son atendidas por ningún otro programa de la DGAIA en el ASJTET se derivan al consorcio de servicios sociales de Barcelona. Por otra parte, observamos que el tiempo óptimo de estancia de un joven en este programa para maximizar la posibilidad de una buena evaluación es de más de 24 meses (obviamente para los nacidos fuera de España, que son los que mayoritariamente utilizan el programa). En cuanto al Programa de inserción laboral, se desprende que el tiempo óptimo de estancia de un joven para maximizar la posibilidad de una buena evaluación está en más de 25 meses, al menos si es nacido fuera de España. En general este programa tiene más valoraciones neutras, dada la dificultad de inserción laboral de estos jóvenes, especialmente cuando son extranjeros. En cuanto al Programa de apoyo económico, las ayudas económicas se incrementan notablemente a partir de 2007, coincidiendo con la prestación para jóvenes extutelados. Cruzando los datos, se observa que en períodos inferiores a un año obtienen valoraciones más positivas los extranjeros (muchos de ellos con ayudas al desinternamiento de entre 2 y 6 meses de duración) que los españoles. En cambio, a partir de los 24 meses hay más probabilidad de obtener valoraciones positivas, independientemente del lugar de nacimiento. En este caso se trata mayoritariamente de prestaciones económicas que la ley prevé otorgar a jóvenes de 18 a 21 años que han estado tres o más años tutelados por DGAIA. No obstante, lo realmente destacable es la formación que realizan los jóvenes que disfrutan de ayudas económicas (Tabla 16). Constituye un binomio que da muy buenos resultados, por cuanto de los 478 jóvenes que en diciembre de 2012 se encontraban en esta situación, el 8,6% estaba en la universidad, un 9,8 % cursaba un grado superior y un 49,6% realizaba el ciclo secundario de la educación reglada postobligatoria (bachillerato, grado medio o prueba de acceso). Estos porcentajes son claramente más similares a los de la población general y tienen poco que ver con los porcentajes mostrados en el momento de ingresar en el ASJTET. Tabla 16. Formación de los jóvenes que están en el programa de ayudas económicas Universitad Grado superior Pruebas de acceso Bachillerato Grado medio Formación privada Graduado escolar PCPI Formación ocupacional Otros Acceso a la universidad Total

ÍNDEX

Prestación jóvenes extutelados 27 35 67 26 126 28 63 33 11 13 5 434

Becas “La Caixa” 14 12 8 10 44

Total 41 47 75 26 136 28 63 33 11 13 5 478

col·lecció eines 21

% 8,6 9,8 15,7 5,4 28,5 5,9 13,2 6,9 2,3 2,7 1,0 100

25

4 Resultados a partir de las entrevistas y los grupos de discusión En este apartado presentamos los resultados obtenidos de las entrevistas y los grupos de discusión. Se muestran de manera conjunta los de jóvenes y educadores, siguiendo la estructura común de los guiones y reflejando los puntos más relevantes, así como las coincidencias y las discrepancias. Dado que se hicieron 15 entrevistas y 4 grupos de discusión con jóvenes y tan solo un grupo de discusión con educadores, se reproducen más citas textuales de los jóvenes. En cambio, el capítulo quinto refleja sobre todo la perspectiva de los profesionales. Para contextualizar los resultados que se muestran a continuación hay que tener presente que los jóvenes que han participado en las entrevistas y en los grupos de discusión son los derivados al Área, dado que uno de los objetivos de la investigación era contar con la opinión de los jóvenes atendidos por los servicios dirigidos a los extutelados. Esto quiere decir que la mayoría de ellos se trasladaron a vivir a un piso asistido, y no con la familia de origen, y que muchos de ellos han recibido ayudas para seguir estudiando.

4.1. Sobre la estancia de los jóvenes en el centro residencial Casi todos los jóvenes que han participado en el estudio han pasado por centros residenciales o de acogida. Hemos separado los aspectos que resaltan como positivos de los negativos en dos subapartados: Aspectos positivos del paso de los jóvenes por el centro residencial antes de los 18 años Una parte de los entrevistados coincidía en que haber pasado por un centro residencial les ha permitido desarrollarse de manera positiva y les ha ofrecido la oportunidad de formarse y acceder a unos estudios. Algunos comentan que les sirvió para ser más responsables y aprender a controlarse ante diferentes situaciones. En general, coinciden en que el paso por el centro les ayuda a tener más autonomía, a organizarse y a prepararse para la vida adulta. Valoran muy positivamente el tema de las normas y, aunque algunos no las compartían cuando estaban en el centro, después las han acabado valorando y encontrándolas útiles. `` “Está bien porque te dan una oportunidad de estudiar, te dan a elegir, en casa no tienes estas oportunidades.” (Chica, grupo de discusión.) Por otra parte, hay un sentimiento generalizado, especialmente entre los que entraron más jóvenes, de que el hecho de haber estado en un centro los ha protegido y ha evitado situaciones de mayor riesgo. `` “Te ayuda mucho a organizarte, sobre todo la parte económica así como el día a día, tareas de la casa, por ejemplo: cocinar, administrar el dinero, hacer una buena búsqueda de trabajo, etc., antes de los 18. Con los estudios también apoyaban. Tengo un grupo de música y pude grabar un disco con el dinero que me dejaron.” (Svart, entrevista.) `` “Prefiero estar en un CRAE que con mi familia.” (Chica, grupo de discusión.) Entre el colectivo MENA también reconocen el centro como una tabla de salvamento, aunque piensan que podrían haber estado en mejores condiciones. Los jóvenes destacan también la ayuda económica que les supone, aunque en general no es lo primero que dicen. También reconocen la importancia de la ayuda de desinternamiento, aunque algunos de ellos se quejan de que no han podido cobrarla porque estuvieron poco tiempo en el centro. En el grupo de educadores se comenta que el grado de aprovechamiento de la estancia en un centro depende de varios factores, entre ellos la duración de la misma, y diferencian entre los jóvenes autóctonos y los jóvenes inmigrantes, dado que los motivos por los que son institucionalizados son también diferentes. Se hace un énfasis especial en la cuestión del logro de hábitos y normas.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

26

`` “Depende del tiempo que hayan estado en el centro. También depende del tema por el que entraron en el centro, según si son jóvenes inmigrantes o autóctonos (desamparo, maltrato, etc.). Los inmigrantes vienen por otros motivos, no dejan de tener a su familia, en muchos casos precaria pero que los quieren y esperan de ellos. Aspectos positivos para los autóctonos: la posibilidad de tener unos hábitos, unos horarios, unas normas, una estructura que con sus familias quizás no tenían.” (Educadora, grupo de discusión.) Aspectos negativos del paso por el centro residencial antes de los 18 años En las entrevistas, los jóvenes comentan que una de las principales dificultades ha sido la fase de adaptación al centro, es decir, los primeros tiempos. Especialmente en cuanto a tener que convivir con otras personas, mantener un orden, formar parte de una organización y respetar unas normas concretas. En general comentan que las normas deberían adaptarse a cada joven, pues las situaciones entre ellos son muy diferentes; este tema fue especialmente debatido en el grupo de chicas. `` “Los horarios o las normas, cada chica tiene su horario, una será más responsable que la otra. Una si está hasta las 21.30 h en la calle no le pasa nada y otra pues, se puede buscar problemas. Entonces creo que las normas tendrían que ir un poco con la persona.” (Chica, grupo de discusión.) Los jóvenes comentan también de que las visitas a la familia, las salidas y las llamadas están pautadas; aunque a algunos les fuera bien, otras consideran que querrían haber podido llamar y visitar a la familia más a menudo, o como mínimo tener la oportunidad de intervenir más en la decisión. En el grupo de discusión de educadores se comenta que, sobre todo en el caso de los jóvenes inmigrantes que están acostumbrados a tener pocos recursos y valerse por sí mismos, el hecho de estar en un centro hace que dejen de hacer cosas positivas que anteriormente hacían y que pierdan autonomía. También están de acuerdo en que muchos de los jóvenes han pasado por varios centros y, por lo tanto, tienen demasiados referentes. Esto hace que algunos de ellos lleguen a los pisos asistidos cansados ya de haber tenido que adaptarse a muchos profesionales y entonces rechazan el rol del educador porque no quieren saber nada de más “referentes”. Además, los jóvenes que han tenido que pasar por centros de acogida coinciden en valorar de forma muy negativa la experiencia: por el tipo de población que encontraron, por el trato que algunos recibieron y por la situación de aislamiento y ruptura que les supuso (de la escuela, los amigos, la familia). En los grupos de discusión y en alguna entrevista se comenta que los educadores no pueden atender correctamente a todos los jóvenes y se propone que, en algunos casos, cabría reconsiderar las ratios actuales. `` “Es bueno, ya que te lo enseñan todo, pero deberían hacer un seguimiento, ya que te cogen cuando llegas y cuando sales no tienes trabajo, y podrían ayudar. Cuando cumplí 18 años yo estaba haciendo cursos, pero no tenía trabajo. Fui allí (la asociación) y me ayudaron a conseguir un plan de empleo. Cuando terminé ya no tenía nada más, no tengo nada, no he podido bajar a África y llevo 6 años aquí.” (Chico, grupo de discusión.) `` “La organización de los educadores: hay un educador por cada 24 personas. Si hay conflictos, no hay educadores para atenderlos a todos. Muchos niños y pocos educadores y no prestan suficiente atención.” (Chica, grupo de discusión.)

4.2. Cuando los jóvenes dejan el centro ¿Dónde ir después del centro? Tanto en las entrevistas como en los grupos de discusión, los participantes coinciden en afirmar que la mayoría de las veces son los educadores del centro o los técnicos de la Administración o de DGAIA quienes proponen a los jóvenes ir a un piso asistido o participar en algún otro programa para extutelados. Son pocos los casos en que el propio joven pide ir a un piso, ya sea porque algún hermano o hermana lo ha hecho, o porque sabe de su existencia por otras fuentes.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

27

`` “A mí me dieron a elegir. Me dieron la oportunidad de irme a mi casa o tener un proyecto y seguir estudiando. Escogí el piso porque no sé si en mi casa hubiera tenido la oportunidad de seguir estudiando. En base a eso me permito elaborarme un poco mi futuro, también buscar trabajo, ser un poco independiente”. (Chica, grupo de discusión.) Los educadores explican que no todos los jóvenes a los que se les ofrece ir a un piso asistido aceptan la propuesta y, sobre todo, reconocen que no se hace la propuesta a todos los jóvenes. En este sentido, los jóvenes entrevistados piensan que hay que reunir unas condiciones, tales como demostrar que se es capaz de cumplir unas normas y seguir trabajando o estudiando. La mayoría de los que dan el paso tienen una autoimagen positiva, ya que son conscientes de que ellos fueron escogidos debido a su esfuerzo y buen comportamiento. `` “Normalmente para ir a un piso depende del proyecto que tengas, que vean que te esfuerzas, que quieres llegar ahí. Es como un premio.” (Chico, grupo de discusión.” (Noi, grup de discussió.) `` “También depende de tu comportamiento, cómo tratas a las personas de alrededor. Si lo haces bien, puedes ir a un piso.” (Chico, grupo de discusión.) Algunos de los jóvenes piensan que llegar a un piso es por un motivo económico, porque no tienen otro lugar adonde ir y/o porque tienen claro que no quieren volver con su familia. Poder vivir en un piso asistido les da la posibilidad de seguir formándose, buscar un trabajo para poder vivir después por su cuenta y, por lo tanto, retrasar su emancipación y parecerse un poco más al resto de población joven en general. Los educadores del grupo de discusión están de acuerdo en que si los jóvenes que están en un centro tuvieran suficiente apoyo de la familia, la mayoría no participaría del Programa de vivienda. `` “Ir al piso puede ser una decisión de los educadores. Pero si tuvieran el apoyo de la familia no irían al piso, nadie iría al piso. Pero no lo tienen y por eso van.” (Educadora, grupo de discusión.) ¿Están preparados los jóvenes para vivir de forma autónoma cuando dejan el centro? En todos los grupos de discusión se expone que hay grandes diferencias entre centros, desde los que tienen un plan de autonomía a partir de los 16 años que incluye tanto tareas domésticas como otros aprendizajes sociales, a los que por su organización lo máximo que hacen los jóvenes es “arreglarse la habitación”. Estos últimos se quejan del perjuicio que les ha supuesto “no saber hacer nada”. `` “Por ejemplo, en mi CRAE se fomentaba la autonomía, algunos días cocinábamos nosotras, nos lavábamos la ropa, entonces en un CRAE ya se te prepara, si no estás preparado para asumir ese tipo de criterios pues vete a tu casa porque en un piso no vas a aguantar.” (Chica, grupo de discusión.) `` “En mi centro, por ejemplo, nos lo daban todo tan hecho que luego fue salir del piso y quedarte completamente desorientada, la verdad es que no sabía hacer absolutamente nada. Prácticamente nos lo hacían todo...” (Chica, grupo de discusión.) Una de las cuestiones en que casi todos coinciden es que han tenido que aprender a abrir una cuenta bancaria y a hacer gestiones con los bancos. Contacto de los jóvenes con alguna persona del centro residencial una vez se han ido La mayoría de los jóvenes mantienen relación con algunos de los chicos y chicas del centro tras su marcha; con algunos siguen siendo amigos e incluso en algún caso han ido a vivir juntos. Pero también hay jóvenes que prefieren no tener relación con ellos y su círculo de amigos es completamente diferente al del centro. `` “Mantengo contacto con algunas chicas. Con mi tutor y con la directora. Con todos nos vemos o hablamos de vez en cuando.” (Laura, entrevista.) `` “Mantengo contacto con los chicos, tengo amigos que todavía están en el centro. Algunos otros no están aquí. Con los educadores, el último centro dónde estuve ya está cerrado. Y la técnica no sé dónde trabaja.” (Ryan, entrevista.) Por lo que se refiere a la relación con los educadores que tenían en el centro, muchos de los jóvenes dicen que mantienen una relación ahora más distanciada y se ven en algunas ocasiones, pero algunos jóvenes han continuado manteniendo con ellos una relación cercana a pesar de los años que han pasado, y valoran su trabajo, como podemos ver en este diálogo establecido en el grupo de discusión de chicas:

ÍNDEX

col·lecció eines 21

28

`` “-Porque a la larga también han sido ellos un poco que te han cuidado, no?, que te han hecho como de familia.” ”-Han sido como tus padres…” ”-Y eso, quieras o no, lo tienes en cuenta, los aprecias y creo que es importante…”

4.3. Sobre la red de apoyo familiar y social Cambios en la relación con la familia después de dejar el centro La mayoría de los jóvenes exponen cambios importantes en la relación con sus familias de origen después de dejar el centro. En algunos casos, las relaciones se vuelven más fluidas, pero en otros se distancian y, en algunos, incluso se interrumpen por completo. Cuando están en el centro suelen tener las visitas y los contactos telefónicos pautados, mientras que cuando salen del centro son ellos quienes deciden con qué frecuencia visitan a la familia y cuándo la llaman. Esta capacidad de decidir en general les gusta, si bien hay alguna excepción. `` “Bastante diferencia. En el sentido que cuando estás en el centro los educadores, el EAIA, el tutor, si hay un permiso solo es ese día. Ahora que estás en el piso, los puedes ver siempre que quieras, son decisiones tuyas puesto que ya eres mayor de edad.” (Chico, grupo de discusión.) Moderadora: “¿Una vez fuera del centro habéis visto más a la familia, o menos?” La mayoría del grupo de discusión contesta que “menos, mucho menos”. Entre las personas que afirman que las relaciones familiares han aumentado, se encuentran los jóvenes inmigrantes. Mientras están en el centro comentan que no pueden ir a su país a ver a sus familiares y tienen las llamadas muy pautadas. Cuando salen del centro, lo primero que hacen es ir a ver a la familia, incluso si esto supone gastar en el viaje todo el dinero que han ahorrado. `` “En el caso de los marroquíes, antes de los 18 no puedes viajar, cuando los tienes, tienes la libertad de viajar. Conflictos familiares, no creo, pero el estar lejos... cuando cumples los 18 tienes más libertad. Para los de aquí, pienso que es totalmente diferente.” (Chico, grupo de discusión.) Personas clave para los jóvenes mientras permanecen en el centro residencial o piso asistido En general hablan de los educadores y las educadoras como personas muy importantes para ellos mientras están en el centro o en el piso asistido. Son los adultos que tienen más cerca y se sienten atendidos por ellos. Algunos jóvenes han establecido fuertes lazos con educadores y aún mantienen el contacto. Para otros sus referentes más cercanos han sido la familia colaboradora (oficial o buscada por ellos mismos), los amigos o la pareja. Una joven menciona a sus profesores de instituto con los que todavía mantiene una estrecha relación. Siguiendo sus relatos, todos ellos constituyen lo que algunos autores (Cyrulnik, 2002) denominarían “tutores de resiliencia”. `` “Mi madrina y mi padrino, que viven en el pueblo. Tenían una casa de colonias dónde íbamos todos los del centro. Quisieron acoger a mi hermano, pero no pudo ser. Cuando salí del centro, yo mantuve el contacto y siempre paso las navidades con ellos.” (Rebut, entrevista.) `` “Mi tutor.” (Badria, entrevista.) `` “Los profesores (cita los nombres) y las monjas.” (Yasmin, entrevista.) `` “El educador, que me ayuda mucho en todos los aspectos.” (Kelen, entrevista.) También hay algún joven que hace referencia a la familia como las personas más importantes a pesar de reconocer que no son ninguna fuente de ayuda. Un joven habla de la madre y otro del padre como las personas más significativas para ellos. Otros hablan del hermano, la hermana o los abuelos. `` “Mi madre y mi hermana son importantes, aunque sean una fuente que no me ayuda mucho. Y algún amigo en especial.” (Laura, entrevista.) En el grupo de discusión de educadores también explican que hay casos en que los jóvenes toman como referentes a los/as profesores/as de la escuela o del instituto, o a familias colaboradoras, y lo valoran como algo positivo para su desarrollo. Sin embargo, también comentan que hay jóvenes que esperan mucho de estos referentes y algunos se llevan más de una decepción.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

29

`` “Tenemos ejemplos de chicas que han creado vínculo con adultos, con algún profesor por ejemplo. Son casos que magníficos porque no se han tenido que planificar, vienen ya así. Depende de cada historia.” (Educadora, grupo de discusión.) También coinciden en que hay jóvenes que han tenido tantos educadores que están cansados y dejan de buscar referentes, prefieren hacer su vida por su cuenta. Sucede especialmente con los jóvenes que tienen a la familia en África, que a pesar de tenerlos lejos continúan considerándolos como modelos y siguen sus consejos. `` “Al contrario, están cansados del tutor y del educador. Tienen muy claras estas ideas. No serás ni su padre ni su amigo, solo eres el educador. Los que vienen ya se han dado cuenta de esto, lo tienen claro porque han pasado por muchos educadores. También tienen claro que, aunque su padre/madre esté en Marruecos, lo que digan ellos va a misa. Su influencia es mucho más fuerte que cualquier otro referente o educador de aquí. Te das cuenta que el máximo referente es la familia.” (Educador, grupo de discusión.) Las relaciones con los amigos La mayoría de los jóvenes especifican que los amigos que tienen provienen de la escuela o del instituto. Algunos también tienen amigos del barrio en el que vivían antes, o bien de donde viven ahora. Algunos conservan los amigos que hicieron en el centro residencial donde estuvieron y la mayoría reconoce mantener algún tipo de contacto. `` “La mayor parte de mis amigos son del colegio, pero del centro te sientes siempre que llevas a alguien especial, alguien con quien te llevabas muy bien y no cortas la comunicación, sigue siendo alguien muy cercano.” (Chica, grupo de discusión.) Pertenecer a un centro recreativo o grupo, o a un agrupamiento escultista, o a un club deportivo, también supone una fuente de amigos importante: `` “Actualmente tengo amigos del escultismo, aunque tengo una con quien iba a la escuela. Empecé a ir a los 13 años a unos campamentos, a los 14 otra vez y luego me apuntaron directamente. Conservo a una amiga del centro que también es escultista.” (Bagheera, entrevista.) Para la totalidad de los jóvenes las relaciones con los amigos tienen mucha importancia en su vida. Algunos califican las relaciones de amistad como de familia, una fuente de ayuda para pasar los mejores y los peores momentos. `` “Los amigos se ocupan de hacer de hermanos, es la única familia que tengo. Ocupan el lugar de un familiar.” (Bahore, entrevista.) Todos creen, pues, que los amigos influyen, para bien y para mal, y que a lo largo de su trayectoria han acabado escogiendo con quién ir. Algunos se han distanciado de grupos que no eran “prosociales”, aunque alguno de ellos reconoce que tiene amigos que viven en situaciones de exclusión social.

4.4. Sobre la formación de los jóvenes Los estudios La mayoría de los jóvenes que han participado en esta investigación estaban estudiando, bien sea porque continuaban sus estudios postobligatorios o incluso superiores, bien sea porque no tenían trabajo y ocupaban el tiempo haciendo algún tipo de formación, casi siempre no reglada. Entre los que realizaban estudios reglados, la mayoría cursaba un ciclo formativo de Grado Medio o Superior y comentaba que querría ir a la universidad, aunque los chicos y las chicas son conscientes de que no los preparan para ello, sino para buscar trabajo. Algunos, pocos, tenían muy claro que querían estudiar y que llegarían hasta el final. Todos los que han completado o están siguiendo un PCPI (Programa de cualificación profesional inicial) opinan que actualmente es perder el tiempo, ya que no ofrece salidas profesionales porque no se valora en el mercado de trabajo. De hecho, afirman que tiene más valor el graduado de ESO, sin el cual no hay nada que hacer. Son conscientes de que los PCPI no tienen la salida laboral que esperaban, pues hacen las prácticas que se les exige y después no encuentran trabajo. Los jóvenes querrían animar a los profesionales, tanto de los centros como del ASJTET, a que les ayudaran a aprobar la ESO, priorizando esta opción frente a otras alternativas. Algunos tienen la sensación de que les hacen hacer cursillos con el único objetivo de tener el tiempo ocupado.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

30

`` “Son cursos cortos que luego no sirven para nada. Deberían ser cursos importantes para poder trabajar, como el de carpintería, que ¡ya no existe! La mayoría de los chicos de los centros están haciendo cursos PCPI y cuando tengan 18 años tendrán problemas para encontrar un trabajo. Tendrán el diploma de carpintería y ya está.” (Chico, grupo de discusión.) Facilidades para seguir estudiando Están de acuerdo en que cobrar una prestación económica y/o vivir en un piso asistido ayuda a que puedan dedicarse a sus estudios, incluso resultan aspectos imprescindibles para no tener que trabajar a jornada completa. La mayoría de los jóvenes encuentra útil estudiar, piensan que les servirá para progresar en la vida, que sin estudios no podrán decidir ni elegir en el futuro, y que sin ellos tendrán muchas menos oportunidades. De todos modos, hay quien reconoce que ahora muchos estudian porque “no tienen otra opción”, pero que “si volviera a haber trabajo como antes, ya se vería qué ocurriría…”. La mayoría de los jóvenes dicen que estudiar es útil para no acabar siendo un “don nadie”, para poder acceder a un buen trabajo y ganarse la vida. Sobre todo en momentos de crisis, en que no hay trabajo, reconocen que la obtención de un título abre puertas a nuevas oportunidades. `` “Me gusta mucho estudiar, sobre todo idiomas. Quiero intentar ir a la universidad si me lo puedo pagar. Es muy útil estudiar. Hay gente que solo ha hecho la ESO y está trabajando todo el día en un bar. Sigo estudiando porque hay que seguir estudiando.” (Awura Abena, entrevista.) Dificultades para estudiar Algunos jóvenes reconocen que cuando eran adolescentes les costaba valorar los estudios, daban importancia a otras cosas de su vida y no hacían de educadores ni maestros. Aun así, coinciden en afirmar que si los hubieran motivado y obligado a obtener el graduado de ESO, su situación laboral actual sería mucho más fácil. Piensan que en algunas situaciones los derivaban directamente a un PCPI, como si fueran ya “casos perdidos”. Es un aspecto que los jóvenes sin la ESO terminada plasman siempre en las entrevistas y los grupos de discusión. Reconocen que las opiniones favorables que tienen ahora que son mayores de edad respecto a los estudios no las tenían cuando eran más jóvenes. Tener más edad y haberse encontrado con serias dificultades relacionadas con la falta de formación les ha hecho cambiar radicalmente de opinión y de actitud. `` “Me forzaron a hacer la ESO y dije que no, pienso que si me hubieran forzado un poco más y en otro momento, ahora me sentiría muy agradecida. He estado hablando con la educadora del piso para prepararme para el examen de la ESO, si puedo, me presentaré.” (Laura, entrevista.) Para los que cursan estudios reglados, el principal problema para seguir estudiando es el dinero: cuando dejan de recibir la prestación económica tienen que trabajar para mantenerse y no pueden destinar tanto tiempo a los estudios, situación que viven con mucha preocupación. `` “El tema económico es decisivo en seguir estudiando o no. Ahora que están privatizando todos los estudios, a mí la matrícula de este año me ha resultado muy cara. Si no hubiera trabajado fuera, no me la hubiera podido pagar. Es público, pero nos hacen pagar mucho. El futuro lo veo difícil.” (Chico, grupo de discusión.) `` “Yo voy muy justa […] y quiero estudiar hasta los 22 años, pero no podré […] El último año tendré que buscarme la vida porque no tendré dinero para pagarme los estudios, han sido tres años de paga y luego, si no has acabado los estudios, ¿qué haces?” (Chica, grupo de discusión.) `` “A mí me han dado una plaza de un año; me gustaría poder seguir estudiando, pero no sé qué voy a hacer en el caso de que haga un Grado Superior […] No sé qué voy a hacer.” (Chica, grupo de discusión) Los educadores comentan que cada vez las ayudas son menos y también dudan que los PCPI sirvan para encontrar trabajo después del curso. Además, identifican otros factores obstaculizadores, entre ellos la falta de conocimientos básicos con la que llegan los jóvenes a los servicios para extutelados, el rechazo hacia el ámbito académico –dado que a menudo les ha supuesto una pesadilla– y la inestabilidad emocional que muchos padecen, ya que “un niño afectado emocionalmente es imposible que pueda dedicarse a estudiar”.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

31

Los jóvenes también mencionan las bajas expectativas que en general se tienen respecto al colectivo. `` “Yo pienso que tampoco hay suficiente apoyo para la gente para que sigan estudiando cuando salen del centro, debería haber más apoyo porque se exige mucho. Yo tengo una beca desde que salí del centro, pero no hay suficiente apoyo. Tampoco esperan que chavales como nosotros hagan una carrera, muy pocos llegan.” (Chica, grupo de discusión.)

4.5. Situación laboral de los jóvenes La mayoría de los entrevistados no trabaja. Muchos de ellos han hecho prácticas en algún lugar gracias a los cursos, pero después no han logrado ningún trabajo. Los pocos que trabajan saben que son la excepción y se sienten muy satisfechos. `` “Ahora no puedo trabajar, debo seguir estudiando porque teniendo solo la ESO…, cuando tenga un título ya podré trabajar. Me gustaría en el campo social, con chavales.” (María, entrevista.) El contexto de crisis económica está castigando enormemente a este colectivo que forma parte del grupo de jóvenes con poca formación y poco apoyo familiar y social. Lo primero que comentan en los grupos de discusión es que actualmente no hay trabajo en ningún sitio. Lo segundo es que, si no hay trabajo ni para las personas que tienen títulos, para ellos –que en algunos casos no tienen ni la ESO– todavía menos. `` “Depende de qué título, y según qué título, teniéndolo, tampoco se encuentra trabajo. Yo estoy estudiando laboratorio (Grado Medio) y hasta que no tenga estudios superiores no encontraré trabajo. Con una simple ESO o Grado, ni con eso encuentras. Es que no hay trabajo. Los profesores nos lo dicen.” (Chica, grupo de discusión.) Otros no disponen ni de permiso de trabajo, lo cual dificulta todavía más la tarea. Muchos comentan que si no consiguen los papeles, acabarán marchándose a otros lugares de Europa: `` “Si hay aquí, sí; si no, en Francia.” (Chico, grupo de discusión.) `` “Si te gusta mucho lo que quieres hacer, pues en Francia o Inglaterra. A mí me gusta mucho la cocina, si tengo trabajo, pues allí. Tendría un poco de miedo, pero lo haría.” (Chico, grupo de discusión.) Los educadores comentan que si los jóvenes trabajan es gracias a la red de conocidos que tienen, y muchos no tienen demasiada red. Consideran que al tener menos ayudas que antes, si no pueden hacer prácticas en ningún lugar, tampoco pueden acceder después a alguna posibilidad de empleo. `` “Los que trabajan es por red, porque tienen conocidos.” (Educador, grupo de discusión.) `` “Y el tema del permiso de trabajo es que, sin prácticas, sin opciones... el único recurso es alguna empresa de inserción, el resto queda excluido.” (Educadora, grupo de discusión.)

4.6. Situación económica de los jóvenes El 90 % dels entrevistats cobra algun tipus de prestació econòmica. Els únics que no reben res són un jove que està treballant, un altre que ja ha esgotat totes les vies i no cobra res i malviu, i un altre que de moment l’ajuda una educadora. La prestació econòmica és molt valorada pels joves, per ells és un puntal clau per a la seva transició a la vida adulta. `` “Cobro la PIRMI, pero no me salen las cuentas: 350 euros de piso, a veces me ayuda mi novia, a veces trabajo en negro de jardinero […] Pero lo calcules como lo calcules, no te salen las cuentas.” (Ali, entrevista.) En general saben administrar el dinero, les da para pagar el piso y los gastos básicos. En algunos casos pueden incluso ahorrar un poco. Muchos comentan que al principio no sabían administrar tanto el dinero y que es un proceso que han tenido que aprender. `` “El tutor nos aconseja las opciones. La decisión es sin embargo tuya, eso depende de ti. El tutor te apoyará, quizá te darás una hostia, pero habrás aprendido.” (Chico, grupo de discusión.) Los jóvenes inmigrantes, en su mayoría, intentan enviar a casa todo el dinero que pueden, incluso vendiendo, si es necesario, algunas pertenencias personales.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

32

4.7. Sobre la vivienda `` “Yo estaría súper mal si no me hubieran dado la oportunidad del piso. Espero que no lo cierren nunca.” (Chica, grupo de discusión.) Entre los jóvenes que han participado en el estudio, algunos todavía están en pisos asistidos o de autonomía; muy pocos se han ido a vivir con algún familiar y otros se han independizado y viven, generalmente, con alguien. Muy pocos viven solos. Un joven vive en una casa ocupada. Casi todos han pasado por el Programa de vivienda. Ventajas de ir a un piso asistido `` “Estoy muy a gusto en mi piso, mi compañera es genial y mi educador también. Ya que me han dado la oportunidad de este piso, la voy a aprovechar al máximo” (Chica, grupo de discusión.) Las personas entrevistadas coinciden en que el piso asistido les ha permitido saber cómo organizarse, cómo gestionar el tiempo y el dinero; les ha supuesto aprender a convivir y a realizar las tareas domésticas. Los ayuda a crecer, a ser autónomos y responsables. `` “Perfecto, mi salvación. No me costó adaptarme porque venía de situaciones peores. Pero en general no sabía ni hacerme un huevo frito ni había entrado nunca en la lavandería. El piso me ha ayudado con los estudios, a ganar autonomía, también a nivel económico. En el piso, los jóvenes al principio se encuentran perdidos, no saben nada de limpieza, ni de cocinar.” (María, entrevista.) Chicos y chicas comentan que es positivo no tener que enfrentarse solos a la vida adulta con 17 años, sino con 20 o más. A esta edad se ven las cosas de manera distinta, se comportan de manera diferente y, en definitiva, se consideran más maduros. Destacan la importancia de cobrar una prestación económica mientras están en el piso asistido y gracias a que los gastos del piso son bajos y asumibles, si se organizan bien el dinero, sienten que se están preparando para la vida adulta. `` “Es como un puente, te preparan. Tienes dos años y deberás progresar y hacer algo. Aprender a convivir, a compartir la vida con otros compañeros de piso. Hay un período en que deberás espabilar. Si estás estudiando o trabajando, cuando cumples los 18 años te dicen que estarás en el piso unos dos años más como máximo. No tendrás que preocuparte por la comida ni por nada si haces las cosas que tienes que hacer. Si eres bastante maduro para esta oportunidad, la aprovecharás. Si no, lo perderás todo.” (Chico, grupo de discusión.) Todos sin excepción creen que los pisos han de seguir existiendo, para ellos es uno de los recursos más necesarios; la mayoría no quiere ni imaginarse qué hubiera pasado si no hubiera tenido esa oportunidad. El 90 % de las opiniones indica que si no hubieran podido ir a un piso, ahora estarían mucho peor. Comentan cosas como que estarían “descontrolados”, “no podrían estudiar”, “hubiera sido mucho peor”, “quizás estarían en la cárcel o en la calle”. Algún joven comenta que quizá hubiera tenido que ir a vivir con la familia y no hubiera estado nada bien. Hubieran dejado de estudiar. Están muy seguros de que el servicio de vivienda funciona y es necesario. `` “La mayoría no estaríamos estudiando, sino buscando desesperadamente trabajo para poder pagar el piso.” (Chica, grupo de discusión.) Dificultades en los pisos asistidos `` “Yo ya me he ido. Es complicada la vida fuera porque es mucho más cara, pero llega un momento que quieres tu libertad, tu piso, tu casa […] me cuesta mantenerme pero voy haciendo, tarde o temprano hay que hacerlo.” (Chica, grupo de discusión.) En este apartado cabe destacar tres puntos esenciales Uno es el de las dificultades de convivencia con los compañeros de piso. Dado que no los eligen, no siempre se llevan bien. Cuando no hay sintonía, consideran que la organización se complica, especialmente a la hora de cumplir con las tareas domésticas y repartir responsabilidades, así como de proteger las pertenencias y los espacios personales. El tema de la convivencia es recurrente en los grupos de discusión de jóvenes. El segundo tema relevante es el de las normas de los pisos asistidos, sobre todo la que establece que no

ÍNDEX

col·lecció eines 21

33

puedan invitar a otras personas a casa, ya que los sitúa en una posición extraña respecto a su grupo de amigos. Esta cuestión es interesante porque genera mucha controversia entre los defensores y los detractores de la norma: para los primeros es una medida que los protege, especialmente de algunas amistades “peligrosas”, y para los segundos es una limitación que los estigmatiza. El tercer punto clave es la diferencia entre los pisos asistidos y los de autonomía: algunos jóvenes no se han adaptado a los primeros y otros, a los segundos. Muchos de los jóvenes que han estado bastantes años en un mismo centro donde se encontraban bien, prefieren un piso donde no se encuentren solos; es decir, un piso asistido, con otros compañeros y más presencia del educador. En cambio, a quienes llevaban un tipo de vida más autónoma o menos protegida, el piso asistido les parece casi como un centro; desean más autonomía y menos compañía. Así pues, las quejas aparecen cuando no ha habido un buen encaje entre las características del joven y las del piso, y concluyen que los jóvenes son diferentes entre sí y necesitan recursos distintos. `` “No me costó mucho adaptarme. ¿Qué no funciona bien? Ahora no sabría decir nada. Quizás a veces necesitas más presencia educativa, si alguna vez tienes algún problema y no te puedes poner en contacto con el educador. Sí que pasa de manera regular, pero puede que no ocurra. Iría bien pactar un día fijo para cada piso.” (Svart, entrevista.) `` “Los primeros días me costó adaptarme porque había muchas chicas, cada una con sus cosas y todas diferentes. Me costó una semana adaptarme, no conocía a nadie y estaba sola y aburrida. Ahora estoy bien, ya ha pasado y me siento adaptada.” (Badria, entrevista.)

4.8. Sobre la vida actual de los jóvenes Problemas principales En general, todos hablan de su preocupación por el futuro, sobre todo a nivel económico y laboral. Les preocupa no poder encontrar trabajo, ya que son conscientes del contexto general de crisis que vive el país. La inseguridad sobre qué hacer cuando dejen de recibir la prestación les preocupa dramáticamente. `` “El tema económico me preocupa, ya que los ahorros no me durarán siempre. Los estudios también me preocupan: poder aprobar los exámenes, el examen final sobre todo.” (Laura, entrevista.) A los jóvenes inmigrantes les preocupa principalmente no obtener el permiso de residencia o de trabajo y, por lo tanto, no encontrar aquí empleo. Muchos de ellos se plantean la posibilidad de irse a países europeos o norteamericanos. Incluso algún joven piensa que, ahora que tiene estudios (CFGS), podrá volver a Marruecos y encontrar ahí un trabajo cualificado. `` “Yo quiero tener un buen trabajo aquí y, si no, iré a otro país. Me gustaría ir a Canadá, ya quería ir cuando era más pequeño, pero me quedé aquí porque aquí me iba bien.” (Chico, grupo de discusión.) `` “Volver a Marruecos no; conseguir un título aquí e ir a otro país de Europa.” (Chico, grupo de discusión.) A menudo los jóvenes tienen la sensación de que el tema económico puede empeorar, así como la vivienda (si tienen que irse o cambiar de ubicación). Les preocupa no encontrar trabajo en un futuro, o perderlo si lo tienen, y piensan que deben mantenerse muy fuertes para afrontar todo ello. Algunos dicen que si han llegado hasta aquí, pueden ir todavía más lejos. `` “Abandonar sería lo peor que podría pasar.” (Badria, entrevista.) Aspectos positivos Buena parte de los participantes comentan que están orgullosos de sus amistades, de los vínculos que han logrado establecer y de las personas con las que están. Una joven explica como la familia colaboradora continúa siendo un bastión y referente clave en su vida. Los pocos que trabajan se sienten contentos con el trabajo que hacen y están satisfechos de no depender económicamente de nadie. En general están orgullosos de ser capaces de organizarse, de haber conseguido una cierta estabilidad y, sobre todo, de la confianza en sí mismos. Reconocen que estos hechos les alimentan la autoestima.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

34

`` “Estoy orgulloso de cómo me organizo todo para poder continuar con todo, con mis hobbies y todo. Valoro mi situación en el piso, poder estar con la gente, etc.” (Svart, entrevista.) En general, están contentos de poder estudiar y de encaminarse hacia el futuro que quieren. Este sentimiento es unánime entre las chicas. `` “Confío en mí misma. Empiezo una cosa y, a pesar de que me canse y no pueda más, tengo que seguir adelante. A veces lloro porque quiero hacer muchas cosas y no puedo, no llego por el dinero, o necesito alguna persona que me escuche y en quién pueda confiar.” (Bagheera, entrevista.) Reconocen en general que lo que podría mejorar sería encontrar un trabajo. Otros piensan que les podría ir mejor con los estudios y la búsqueda de estabilidad. `` “Encontrar trabajo, regularizar los papeles, encontrar una pareja, etc.” (Badria, entrevista.) El tiempo libre: como el de todos los jóvenes La gran mayoría pasa su tiempo libre con los amigos, ya sea para ir a dar una vuelta, charlar o tomar algo. Otros aprovechan para jugar a fútbol con los amigos. Algunos piensan que mirar la televisión o estar sentado en el sofá es perder el tiempo y, dado que tienen la sensación de tener poco, prefieren aprovecharlo. Un chico comenta que los jóvenes, en general, no utilizan bien su tiempo libre. Se refiere a que el tiempo libre no es para “estar tirado mirando la televisión, mejor aprovecharlo en una cosa que les vaya bien”. Formar parte de un grupo de música, de un equipo de fútbol, de un movimiento scout o participar en actividades de voluntariado son otras formas de pasar el tiempo libre que comentan y que les aporta el reconocimiento de los amigos, a la vez que un buen desarrollo personal. `` “El escultismo me ha ayudado a crecer como persona, a tomar conciència del tipo de sociedad que hay. Sobre todo a crecer como persona”. (Bagheera, entrevista.) Buena salud La gran mayoría de los jóvenes entrevistados y participantes en los grupos de discusión afirma que están bien de salud. En dos ocasiones hablan de insomnio y alguno reconoce que va al psicólogo. Pocos problemas con la justicia Excepto tres situaciones puntuales, el resto de los participantes en el estudio no han tenido ningún problema con la justicia. Algunas chicas verbalizan que el contacto con la justicia ha sido a raíz de haber denunciado al padre u otras cuestiones familiares en las que se han visto implicadas, pero no por haber cometido ellas ningún hecho delictivo. El tema más generalizado por parte de los extranjeros es el miedo a no poder renovar los permisos de residencia y que les caiga encima el peso de la justicia.

4.9. Sobre el trabajo de los y las profesionales Valoración del trabajo que realizan los educadores y educadoras de los programas del ASJTET En general, todos los jóvenes entrevistados valoran muy positivamente el trabajo que hacen los educadores y educadoras. Sobre todo en aspectos como ayudarles a buscar trabajo, organizarse y asumir responsabilidades para poder mantener un piso. También valoran el apoyo emocional que reciben y que no les permitan abandonar a la primera dificultad que les sobreviene; notan que los professionales se preocupan por ellos, les preguntan a menudo como están y les ofrecen apoyo y consejos. `` “Valoro positivamente el trabajo que hace, me ayuda mucho.” (Laura, entrevista.) `` “Con el tutor del piso tengo bastante confianza, me ayudó mucho: que no tire la toalla, confía en mí.” (Badria, entrevista.) `` “Ella me puede ayudar a buscar trabajo y piso, me ayuda mucho. También con cosas personales, porque influye en que siga estudiando. Sirve todo lo que hace.” (Rosa, entrevista.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

35

`` “Lo más útil es que me pregunta como estoy y me ayuda a reflexionar conmigo mismo […] Me anima mucho y me escucha.” (Svart, entrevista.) Los educadores también valoran la tarea que desarrollan, si bien comentan que una cosa es el trabajo que hacen y otra el trabajo que los jóvenes les dejan hacer: si se dejan acompañar más o menos en su proceso. Además, se encuentran con otras limitaciones relativas a la reducción de las prestaciones y recursos para los jóvenes, dificultades para los permisos de residencia y trabajo y, especialmente, dificultades para la inserción laboral, muy especialmente cuando los jóvenes no tienen ni la ESO. ¿En qué podría mejorar la tarea de los profesionales? La mayoría de los jóvenes afirman que no haría falta que mejorasen en nada, que los educadores de los pisos asistidos y de los otros servicios ya hacen todo lo que está en sus manos. Algún joven piensa que quizás debería haber más educadores para poder recibir una atención más continuada e individualizada, pero otros opinan lo contrario, que les están demasiado encima y que necesitarían más independencia. `` “De aquí en adelante podría hacer otras cosas con el tema del trabajo, a pesar de que no tenga el permiso de trabajo. A ver si con las prácticas del curso me pueden hacer un contrato.” (Ryan, entrevista.) `` “Si me hubiera puesto en un equipo de fútbol, ahora estaría mejor. Yo tampoco pedí que me pusieran, pero me hubiera ayudado.” (Anuar Tetuani, entrevista.) `` “A veces está mucho en el piso, no haría falta que viniera cada día. Dos veces a la semana ya iría bien.” (Eder, entrevista.) También les gustaría que hubiera más estabilidad en la plantilla de educadores, dado que los jóvenes tienen que hacer un esfuerzo para adaptarse a la manera de ser y hacer de cada educador y los cambios dificultan la relación. Uno de los temas de mejora que surge en el grupo de discusión de los educadores es el trabajo de las emociones. Echan en falta más formación en este sentido, ya que a menudo es un tema olvidado o que queda en segundo término, a pesar de que ellos lo consideran imprescindible a la hora de trabajar con estos jóvenes. `` “En qué fallamos o qué podríamos mejorar: trabajamos el aspecto laboral, los ahorros, la autonomía... ¿y la parte emocional? Llevan 10 o 15 años en una institución, los enviamos a psicólogos, pero no quieren ir. La parte emocional es otra cosa, y aquí habrá que sentarse con las universidades (porque las universidades tienen el saber) y trabajar este mundo, porque nos daría muchas pistas a nosotros y a ellos. Saber entender lo que pasa, poner nombre y gestionar las emociones. Sería clave, porque las emociones muy trabajadas permiten trabajar la parte cognitiva, el saber; afecta a toda la vida. Y no sé cómo se debería hacer. Hay un vacío, no les estamos ofreciendo una cosa que es fundamental para vivir.” (Educador, grupo de discusión.) Sobre la preparación para la vida adulta Así como parte de los jóvenes y de los educadores piensan que de determinados centros residenciales se sale con niveles muy bajos de autonomía a causa de la sobreprotección, por el contrario, sobre el paso por el servicio de vivienda coinciden a afirmar que prepara bien a los jóvenes para afrontar su etapa adulta. Lo valoran como un proceso de transición necesario y efectivo. A los que llegan al servicio más preparados, lo único que hace el piso es, o bien darles el necesario empujón final, o bien alargar sus años de estudios. Otros aprenden a hacer todo lo que necesitarán para su posterior independencia: mantener la vivienda en buenas condiciones, gestionar el dinero, comprar y cocinar, gestionar la limpieza, la ropa, etc. Algunos jóvenes apuntan el tema de la soledad que sienten, sobre todo cuando salen de los centros residenciales, pero también de los pisos. Manifiestan que quizá necesitarían más preparación para afrontar solos la realidad, la búsqueda de trabajo, las relaciones con los demás. Esta constatación coincide con lo que comentan algunos educadores sobre la importancia de trabajar la gestión de las emociones, más allá de enseñar las cuestiones prácticas. Ninguna de las chicas entrevistadas tiene hijos; es un aspecto del cual están orgullosas si se comparan con otras chicas que habían sido compañeras suyas del centro y que han sido madres adolescentes. `` “No es el momento aún, tenemos que vivir mucho. Más adelante, cuando tengamos dinero, tiempo…” (Chica, grupo de discusión.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

36

4.10. Consejos que dan los jóvenes Consejos que darían a los adolescentes que están en centros residenciales `` “Que no sean tontas, que no se fuguen y no pierdan la oportunidad de ir a un piso. Y que sigan estudiando. Que hay tiempo para todo, pueden salir con los amigos, pero que estudien.” (Chica, grupo de discusión.) Los consejos dirigidos a los adolescentes que más han surgido tanto de las entrevistas como de los grupos de discusión de los jóvenes son los siguientes:  Que

aprovechen todo lo que reciben en el centro.  Que aprovechen el tiempo para estudiar, puesto que en el futuro es lo que más agradecerán.  Que establezcan un vínculo positivo con los educadores, que confíen en ellos y sigan sus consejos.  Que ase controlen su comportamiento y aprendan a ser responsables. Especialmente los jóvenes piensan que hay que aprovechar la oportunidad de ir a un piso asistido si les surge la oportunidad. `` “Que aprovechen el tiempo al máximo, que hagan todo lo que les digan, que aprovechen para aprender. Que aprovechen lo máximo en todo para salir ya bien preparados.” (Chico, grupo de discusión.) `` “Que sean ambiciosos en el sentido de que se exijan más de ellos mismos. Que valoren lo que tienen, pero con más exigencia propia.” (Chica, grupo de discusión.) `` “Que aprovechen, que no miren como podrían estar si no fuera por..., que intenten formarse más. Cambias de centros, de colegios, de amigos…, en vez de quejarte, mira el lado positivo: 4 o 5 centros y 6 o 7 escuelas distintas, conoces gente, etc.” (Eder, entrevista.) Una joven dice que lo ideal sería poderles conducir un momento hasta el futuro: `` “Yo al principio no me gustaba nada el CRAE, deseaba salir, pero en los primeros meses del piso, quería volver al CRAE. Porque no se las puede llevar al futuro (a las niñas), porque si no... se darían cuenta.” (Chica, grupo de discusión.) Consejos que darían a los educadores de centro residencial Los jóvenes coinciden de una manera mayoritaria en subrayar la importancia del aspecto emocional: aconsejarían a los educadores y educadoras que trataran bien a los jóvenes, que tuvieran mucha paciencia, que los escucharan y que fueran empáticos, tendrían que comprender que cada uno ha vivido una historia diferente y que muchos de ellos tienen a la familia lejos, físicamente o emocionalmente. Los jóvenes piden, en definitiva, que se les quiera y que los traten de manera diferenciada; reclaman especialmente que la normativa se adapte a cada caso. `` “Que se pongan en la piel de los niños, que están lejos de sus padres. Estar en un centro, tener tus problemas y además tener un montón de normativas que tienes que cumplir a rajatabla... Podrían ser un poco más flexibles, adaptarse un poco. Vale que son muchos niños y la normativa es así, pero tendrían que adaptarse a cada niño como es. No puedes educar a todos por igual porque no son todos iguales.” (Chica, grupo de discusión.) `` “Que los entiendan, que sepan que los niños los necesitan. Que tengan un poco de empatía, que los niños necesitan la figura del padre o la madre que no han tenido. Los educadores tendrían que estar preparados para hacer este papel.” (Chico, grupo de discusión.) `` “Que escuchen a los niños.” (Chica, grupo de discusión.) `` “Que los educadores supieran qué significa estar en un centro de menores, que fuera un crédito de su carrera.” (Eder, entrevista.) También les gustaría que los educadores les insistieran en que tienen que estudiar y que les dieran el máximo apoyo. No quieren que se les sobreproteja, sino recibir suficiente preparación para cuando salgan. Reconocen que el trabajo de los educadores es difícil, especialmente el trabajo con adolescentes que pasan un momento difícil en sus vidas. Lo ilustra este diálogo:

ÍNDEX

col·lecció eines 21

37

`` “-Hay educadores que hacen muy bien su trabajo, el problema está más en con quién se juntan los chicos y chicas. En la adolescencia somos más influenciables y depende de con quién te juntas, no es muy buena compañía para ti y te arrastra. Y si te dicen que no estudies y vayas con ellos pues lo haces porque estás en la edad de dejarte arrastrar, porque te apetece salir.” ”-Pero si tienes confianza en el educador, como mínimo ya es diferente. Si ves al educador como que está de tu parte más que como un enemigo, es diferente porque puedes contar con él.” Los encuestados piensan que sería muy interesante poder mostrar a los más jóvenes como les ha ido en los centros, tanto en lo que tiene de positivo como de negativo, para que los adolescentes que entran en los CRAE obtuvieran ideas para comparar y reflexionar, e insisten también en que se aumente el nivel de autonomía y responsabilidad de los jóvenes: `` “Pero si se puede, que vieran a la gente que ha ido a un piso. Y que comparen. Yo conozco a mucha gente que son madres solteras muy jóvenes, adolescentes con problemas de drogas o con la justicia. Son privilegiados los que pueden estudiar. Que desde el centro se intentara no dárselo todo hecho, sino que se lo ganen, porque sino, es como una burbuja, no saben qué hay fuera. La ropa no viene del cielo ni la ropa se lava sola. Que los niños comenzaran a valorar antes las cosas.” Consejos que darían a los profesionales que trabajan con jóvenes extutelados mayores de edad La mayoría de los jóvenes coincide en valorar muy favorablemente la tarea realizada por los profesionales y su consejo es que continúen haciendo lo que ya hacen, y sobre todo que procuren que la administración no recorte ni los recursos ni prescinda de profesionales. `` “Yo les daría las gracias y ya está.” (Chico, grupo de discusión.) `` “Todos los educadores que tengo yo, son perfectos. Cuando más los necesito, están allí; cuando no, no. Son muy comprensivos. Cuando ya es hora de ir a dormir, ellos no vienen, pero si hay un problema, sí. Te aconsejan, te ayudan. Que sigan igual.” (Chico, grupo de discusión.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

38

5 Resultados a partir de los cuestionarios 5.1. Características de los profesionales de la muestra Se envió un enlace a los cuestionarios en formato electrónico a 34 entidades federadas a FEPA y a 80 centros residenciales de jóvenes de 16 a 18 años (si bien algunos centros contemplan un abanico más amplio de edades). Recibimos respuestas de 25 entidades de FEPA y de 55 centros, configurando una muestra total de 218 profesionales (Tabla 17). Tabla 17. Número de profesionales de la muestra Número de profesionales de centros para menores de 18 años Número de profesionales de servicios para jóvenes de 18 a 21 años Total

164 54 218

De los 164 profesionales de centros que han contestado, los hay de 39 CRAE, 8 centros de acogida, 5 pisos asistidos de 16 a 18 años, 1 CREI, 1 casa de niños y 1 residencia maternal. Los 54 profesionales de servicios para mayores de 18 años extutelados trabajan en 25 entidades federadas a FEPA. La edad de los profesionales (Tabla 18) en casi la mitad de la muestra se concentra entre los 30 y 39 años, no es, por lo tanto, un colectivo excesivamente joven. La media se sitúa en casi 36 años para los de centros y aproximadamente en 38 años para los de servicios para extutelados. Tabla 18. Edad de los profesionales servicios 16-21 Professionales centros menores 18 años

Professionales servicios de 18 a 21 años

Total

24-29 años

35

4

18,9 %

30-39 años

70

27

47,1 %

40-49 años

41

16

27,7 %

50-61 años

9

4

6,3 %

155

51

100 %

Total

Entre los profesionales de centros, una gran mayoría son mujeres (Gráfico 13), pero entre los que trabajan en servicios para jóvenes extutelados los porcentajes están más equilibrados.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

39

Por lo que se refiere a las titulaciones (Tabla 19) la mayoría son educadores sociales (diplomados o habilitados) y el resto de titulaciones proceden sobre todo del campo de la psicología, la pedagogía o el trabajo social. Tabla 19. Titulación de los profesionales de los servicios de 16 a 21 años Professionales centros menores 18 anys

Professionales servicios de 18 a 21 años

Total

Educación social *

106

27

62,7 %

Psicología

13

9

10,4 %

Pedagogía

9

4

6,1 %

Trabajo social

9

4

6,1 %

CFGS

8

4

5,7 %

Psicopedagogía

1

1

0,9 %

Otros

13

4

8,0 %

Total

159 (75 %)

53 (25 %)

212

* Incluídas habitaciones.

Las respuestas nos indican que nos encontramos ante un colectivo de profesionales con bastantes años de experiencia (Tabla 20), pues casi tres de cada cuatro acumulan más de cinco años trabajando en el campo. Tabla 20. Años de experiencia de los profesionales Professionales centros menores 18 años

Professionales servvicios de 18 a 21 años

Total

0-4 años

54

6

27,9 %

5-9 años

55

20

34,9 %

10-14 años

28

8

16,7 %

15-19 años

17

7

11,2 %

20 o més años

10

10

9,3 %

164 (76,3 %)

51 (23,4 %)

215 (100 %)

Total

En los siguientes subapartados se presentan los resultados de las valoraciones que los profesionales hacen sobre diferentes aspectos del proceso de transición de los jóvenes procedentes de centros residenciales. Las escalas tenían valores de 1 a 10, siendo 1 “muy en desacuerdo” y 10 “muy de acuerdo”.

5.2. Valoraciones sobre la estancia en el centro residencial Teniendo en cuenta a la mayoría de los jóvenes, los profesionales valoran que lo que más les ha servido de su paso por un centro antes de los 18 años, es la posibilidad de acceder a determinados servicios y tratamientos, de vivir de acuerdo con normas, y de obtener más oportunidades para estudiar y aprender a convivir con los demás (Gráfico 14). En el otro extremo coinciden en que actualmente les sirve muy poco para encontrar trabajo. Los ítems relativos a evitar situaciones de mayor riesgo, clarificar su relación con la familia biológica y el logro de autonomía, no destacan en este ranking. Vale la pena comentar que, en general, a estas últimas preguntas responden con valoraciones más positivas los profesionales de los centros residenciales.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

40

5.3. Cuando los jóvenes abandonan el centro Para ahondar en los aspectos relativos a la salida de los jóvenes de los centros y en la decisión de derivarlos o no a los programas del ASJTET (Tabla 21), se les preguntaba a los profesionales sobre los motivos y las circunstancias que se suelen dar. Tabla 21. Participación de los jóvenes en la derivación al ASJTET

Los jóvenes participan en la decisión de ir al programa:

Professionales centros menores 18 años

Professionales servicios de 18 a 21 años

Total

M

DT

M

DT

M

DT

-

-

8,15

1,459

-

-

7,69

1,973

7,54

2,044

7,65

1,988

De inserción sociolaboral

-

-

7,56

1,633

-

-

De apoyo jurídico

-

-

7,46

1,883

-

-

5,80

2,470

6,24

1,980

5,91

2,358

De apoyo económico De pisos asistidos

Los jóvenes conocen los servicios dónde pueden acudir

Los profesionales coinciden en que la mayor participación se concentre en la necesidad de recibir apoyo económico, pero otros programas presentan también valores altos. Así mismo, hay bastante acuerdo en que los jóvenes desconocen en general los recursos con los que cuentan al cumplir los 18 años. Un conjunto de preguntas estaban exclusivamente destinadas a los profesionales de centros residenciales (Tabla 22) y eran referentes a la salida de los jóvenes de los centros. Por un lado, se les preguntaba sobre el porcentaje aproximado de derivaciones que hacían al servicio de vivienda del Área. Las respuestas indican que hay bastantes centros que no acostumbran a derivar a ningún joven a los pisos asistidos mientras que algunos sí lo hacen a menudo; la media de derivaciones se sitúa en el 15 %. Por otro lado, en los casos en que se propone la derivación del joven al ASTJET, el programa más elegido es el de pisos asistidos, seguido de los de inserción laboral y prestaciones económicas. Tabla 22. Programas principales que reciben derivación al ASJTET Professionales centros < 18 Vivienda

83,3 %

Prestaciones económicas

52,8 %

Inserción sociolaboral

62,9 %

Acompañamiento jurídico

11,8 %

ÍNDEX

El total no suma 100 porque se podía elegir más de una respuesta.

col·lecció eines 21

41

Se ha intentado ahondar en los motivos de derivar los jóvenes concretamente al Programa de vivienda y los que les hacen desistir de hacerlo. Coinciden en que el principal motivo para ir a un piso es la carencia de apoyo familiar, junto con la orientación recibida del educador que les aconseja para que se acojan al Programa de vivienda (Gráfico 15).

Por el contrario, los factores que frenan la propuesta del Programa de vivienda (Tabla 24) son de tipo personal: las características del joven, su conducta y su motivación. Por otro lado, no tener estudios reglados no parece que sea el principal impedimento. Tabla 23. Motivos por los que no se deriva a los jóvenes a pisos asistidos Professionales centros 0,000 11 Statistical significance χ²(4)= 62,52, p>0,000

ÍNDEX

col·lecció eines 21

19

Participation in the programmes by periods Over the years at ASJTET N=2,372 young people have taken part in the housing project; legal assistance N=859; employment assistance N=1,113; financial assistance N=1,978. Almost all have been monitored (5,147). All of the programmes increase in numbers of young people as the number of programmes rises at ASJTET. We see in Graphic 8 that the financial assistance programme is of particular importance from 2007 on, the same being true of legal assistance although this undergoes a strong increase in the last two years due to the greater presence of young foreigners. This analysis by periods is in line with the explanation we gave of the different programmes according to the year they began. Thus the housing programme had more young people when the Area was created and was particularly strong in the 2001-2006 period. The employment programme makes a quantitative leap after 2001, legal assistance after 2007 and particularly financial support after the Financial Benefits Act of 2007.

Final valuation, reason for leaving and type of exit according to type of programme Taking into account all possible combinations of support programmes each young person has taken part in, of the 4,493 whose cases are closed, 3,305 have taken part in one or more of the 4 programmes run by ASJTET. The other 1,188 have been under observation without participating in any of the four programmes. This overlapping of programmes makes it more difficult to make valuations based on them. When we analyse the reasons for leaving based on the programme they have been in we find the following:

ÍNDEX

col·lecció eines 21

20

 A

majority of those who have lived in assistance or autonomy housing:  Complete the process as planned. This is true both for those who have taken part in other programmes and for those who have only been in the housing programme. Voluntary withdrawals and other situations are less frequent.  Leave and go on to live autonomously. The percentages returning to their family of origin and those referred to social services were much lower. The only exception is the situation of those who also take part in the legal assistance programme, i.e. foreigners having difficulty renewing their residence and work permits, who on leaving the flats have less chance of autonomy and more chance of being referred to social services.

If we cross-reference the combinations of programmes participated in with the final valuation received (Graphic 9), we observe some significant differences:  Those

who have received financial support have more chance of having received a positive valuation, especially in combination with the other programmes. The number of positive valuations for the legal assistance programme is also notable.



Those who have only participated in the employment programme have more chances of a neutral valuation.



Those who have taken part in programmes in which there is no financial support have more chances of a negative valuation.

3.3. Valuation results in terms of the characteristics of the persons helped Reasons for leaving, type of exit and final valuation based on place of origin Almost half of Spanish young people go and live independently after leaving ASJTET. They also account for the highest percentage of the young people who return to live with their families, which is to be expected as compared to foreigners they are the ones with families in the country (Graphic 10). Young people from non-sub Saharan Africa, mainly from Morocco, have a greater chance of leaving ASJTET to live autonomously, although this group is also the one with the greatest chance of being referred to some form of benefit. Amongst those born in sub-Saharan Africa there is a much greater probability of being referred to social services. 1,108 Spanish young people complete the education process as planned (Graphic 11). Those born in Spain have the greatest chance of leaving voluntarily, due to the fact that some of them return to their families. On the other hand those with the greatest chance of completing the programmed process are those born in sub-Saharan Africa, many finally being referred to social services, followed by those born in the rest of Africa, who are currently likely to withdraw for other reasons. The other reasons for leaving do not show significant differences depending on place of origin.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

21

Cross-referencing the final valuation broken down according to country of origin and reason for leaving shows that:  Amongst

those born in Spain there is a very high chance of a positive valuation if they have completed the programmed process. However, a young person leaving voluntarily or terminating for other reasons results in a high probability of a neutral or even negative valuation.

 Amongst

those born in the rest of Europe and Asia there is a high probability of a positive valuation if the programmed process has been completed. The most likely outcome is a negative valuation if the process terminates for other reasons.

 Amongst

those born in Africa there is a very high probability of a positive valuation if the programmed process has been completed. A neutral or even negative valuation is highly likely if the young person has left voluntarily, and a negative or neutral one is highly likely if the process has terminated for other reasons.

 Amongst

those born in Latin America there is a very high probability of having a positive valuation if the programmed process has been completed, a neutral one if the young person has withdrawn voluntarily and negative or neutral valuation if the process has ended for other reasons.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

22

Final valuation based on a previous stay in a residential centre and historical periods The data indicate that those who have been in centres have a greater chance of having positive valuations than those who have not, particularly those born in Spain and who have been in them more than 5 years. It should be stressed that this statistic does not compare those who have been in centres with those who have been in foster care, as there are very few of the latter who go to ASJTET given that generally they already have support in the transition to adult life. The category of those not coming from centres includes those arriving from home or from a situation of premature autonomy, amongst other situations. We might therefore conclude that those who have been in centres may find it easier to adapt to life in a shared flat or to being monitored by an educator, although no generalisations can be made in this regard. In any event it is possible to intervene sooner with young people who have been in centres, a result which suggests that the sooner the intervention occurs the better (Table 14). There is also support for the initial hypothesis of the Area staff: results are less positive when young people have been in centres for short periods of time. On the other hand there is no support for the second hypothesis that results are not positive when they have been in centres for more than five years. In fact the data show that the longer they have been in a centre the more positive valuations will be, a result which brings us to the subject of the importance of stability. There is, nonetheless, support for the third hypothesis in regards to less positive results for young foreigners who have not previously spent time in centres. If we look at the variable of whether or not they have been in centres before entering ASJTET, and final valuations over the various historical periods, we obtain results very similar to those in section 3.2: in the first period (1994-2000) the chances of having a positive valuation are much higher, whereas neutral valuations are much more likely after 2001 and particularly in the 2007-201212 period. This trend towards more neutral valuations may be a reflection of the difficulties young people have faced in the latter period. Table 14. Final valuation by place of origin and years spent in centres Final valuation Positive

Been in a centre?

Years

Yes*

%

No.

%

No.

%

Total

506

53,9

308

32,8

124

13,2

938

0-1

85

50,9

42

25,1

40

24,0

167

1-5

600

54,2

332

30,0

175

15,8

1.107

5-10

166

61,0

55

20,2

51

18,8

272

+10

78

60,5

24

18,6

27

20,9

129

328

59,5

135

24,5

88

16,0

551

0-1

261

56,9

106

23,1

92

20,0

459

1-5

520

60,9

195

22,8

139

16,3

854

5-10

9

60,0

3

20,0

3

20,0

15

+10

0

0

0

0

1

100

1

No Outside Spain

Yes

Negative

No.

No Born in Spain

Neutral

* Statistical significance χ² (6)= 21,799, p>0,001

Final valuation according to level of education on entry Levels of education on entering ASJTET (Table 15) are limited, half of the young people having only primary education, incomplete secondary education and unofficial occupational training. 22% have completed Compulsory Secondary Education (ESO) and 2% are doing the baccalaureate or higher studies on entering. The figure for young people for whom there are no data on their level of education on entering is 1,167, which not only limits interpretation of the other data but also demands an improvement in data gathering in this regard. When asked the staff explained that many of these young people came from the former SAAEMI (Attention and Care Service for Foreign Immigrant Minors) who were transferred to the SAEJ (Service for Specialist Attention to Young People in Care and Formerly in Care) in 2006 and did not have 12 Statistical significance χ²(4)= 98,68, p>0,000

ÍNDEX

col·lecció eines 21

23

these data on computer. A significant number had not completed primary education and others had studied but it was difficult to find an equivalent in the Spanish educational system. According to the data collected (Graphic 12), those who have official studies (post-compulsory, academic or practical training, or higher studies) have a better chance of a positive final valuation; those who only have 1st level ESO have a greater chance of a neutral or negative valuation; and those who have never been to school have a greater chance of a negative valuation. This result demonstrates once more the importance of official education for young people leaving DGAIA.

If we look at this situation by periods (Table 15), the number of cases without data has increased in the last five years. As regards situations with data there seems to be a trend during the 2001-2006 period of young people entering with more official studies compared with the later period and particularly with the previous one. However, this cannot be confirmed statistically given the number of fields with low figures. Table 15. Level of studies on entering based on final valuation and periods On entering had course in University Baccalaureate /COU

Positive 94-00

01-06

Neutral 07-12

94-00

01-06

Negative 07-12

94-00

01-06

Total 07-12

-

1

1

-

-

-

-

-

-

2

12

37

18

2

6

7

1

3

3

89

ESO (1)

40

85

146

32

49

101

19

45

67

584

ESO (4)

148

199

140

28

114

82

36

60

42

849

Job training

36

45

25

2

26

15

1

4

4

158

Occupational training

41

235

118

8

119

67

12

74

35

709

PQPI /PGS /PTT

13

28

31

4

21

18

4

13

9

141

Primary education

110

67

152

44

41

78

56

15

36

599

Special education

3

11

4

1

3

2

1

3

0

28

1

5

9

4

7

8

94

4

9

4

10

4

5

65

112

152

51

74

1.167

Adult education

5

29

34

No schooling

4

14

11

198

304

No data

209

34

33

Valuation of programmes by entry, gender, country of origin and length of time in ASJTET As regards time in the programmes and differences of gender and country of origin, the following can be observed:  In

terms of gender distribution there are significant differences in the financial support programme where girls often receive this support for longer periods than do boys. More boys receive legal assistance, as was to be expected, and particularly in periods between 13 and 24 months.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

24

 As

regards country of origin, in the housing programme foreigners are more concentrated in stays between 1 and 3 years. Meanwhile, there are more Spaniards in stays of less than 1 year or longer. This is the opposite to what occurs in the financial support programme where those born in Spain are more likely to be in the programme for between 13 and 36 months. Foreigners often receive financial support for periods of less than 1 year.

As regards valuations by place of birth, data for the housing programme show that: 

In stays of less than one year there are no differences in terms of place of origin, and in general the probability of positive valuations is lower.  In stays of over one year there is a greater chance of positive valuations, again regardless of place of birth. From these observations we may conclude that the optimum length of time for a young person to be in this programme in order to maximise the possibility of a positive valuation is more than 13 months. The legal assistance programme has shown a decrease since 2012 because new people not in any other ASJTET programme have been referred to social services in Barcelona. We see that the optimum length of time for a young person to be in the programme to maximise the possibility of a good valuation is more than 24 months. This is logically applicable to those born outside Spain, who make up the population that mostly use this programme. As regards the employment programme we see that the optimum length of stay for a young person in this programme to maximise the possibility of a good valuation is more than 25 months, at least for those born outside Spain. In general this programme has more neutral valuations given the difficulty of finding work for these young people, particularly if they are foreigners. As regards the financial support programme, financial aid increases notably after 2007. This trend coincides with the introduction of the benefit for young people formerly in care. Cross-referencing the data we see that in periods of less than one year foreigners (many of them receiving help for leaving care for from 2 to 6 months) obtain more positive valuations than Spaniards. After 24 months however there is a greater probability of obtaining positive valuations regardless of place of birth. In this case they are mainly financial benefits provided by law to young people between the ages of 18 and 21 who have been in the care of DGAIA for three years or more. What is truly remarkable is the education and training undertaken by young people who receive financial aid (Table 16). This binomial reflects very positive results. Regarding the 478 young people who found themselves in this situation in December 2012, 8.6% were enrolled at university, 9.8% in higher studies, and 49.6% in official post-compulsory secondary education (baccalaureate, intermediate studies or university entrance exam). These percentages are clearly more similar to those of the general population and bear little relation to the percentages shown when they entered ASJTET. Table 16. Education and training of young people receiving financial benefits Benefit for those formerly in care

“La Caixa” grant

Total

%

University

27

14

41

8,6

Higher studies

35

12

47

9,8

Entrance exam

67

8

75

15,7

Baccalaureate

26

-

26

5,4

Intermediate studies

126

10

136

28,5

Private education

28

-

28

5,9

School graduate

63

-

63

13,2

PQPI

33

-

33

6,9

Occupational training

11

-

11

2,3

Others

13

-

13

2,7

University entrance exam

5

-

5

1,0

434

44

478

100

Totals

ÍNDEX

col·lecció eines 21

25

4 Results from interviews and discussion groups In this section we present the results of the interviews and discussion groups. Data for the young people and educators are shown together and reflect the common structure of the discussion sheets showing the most relevant points as well as coincidences and discrepancies. The opinions of the participants are shown with quotations in the language originally used. In the case of the young people sometimes a pseudonym is given and in other cases only whether the speaker is a boy or a girl. Given that there were 15 interviews and 4 discussion groups with young people and only one discussion group with educators, there are more quotations by young people. The fifth chapter, by contrast, mostly reflects the views of the professionals. In order to provide a context for the results shown below it should be borne in mind that the young people who took part in the interviews and discussion groups are those who were referred to ASJTET, given that one of the aims of the research was to seek the opinion of young people receiving assistance from services for persons formerly in care. This means that a majority of them went to live in assisted housing and not with their family of origin. It also means that many of them have received assistance to continue studying.

4.1. On the stay at the residential centre Almost all young people who took part in the study have been in centres (residential centres or foster homes). We have separated the points they consider positive from those they consider negative and put them in two sub-sections: Positive aspects of young people’s time in residential centres before the age of 18 Some of those interviewed agreed that having been in a residential centre allowed them to develop in a positive way and to have the opportunity to obtain training and studies. Some commented that it helped them to be more responsible and to learn self-control in different situations. In general they agreed that it helped them to have more autonomy, become organised and prepare for adult life. They valued the rules. Even through some did not agree with them while at the centre, they valued them afterwards and found them useful. `` “It’s good because they give you a chance to study, they let you choose. At home you don’t have those opportunities”. (Girl, discussion group.) There was also a general feeling, particularly amongst those who entered when they were young, that having been in a centre protected them and kept them away from situations of risk. `` “It helps you to organise yourself, especially regarding finances and day-to-day life. Housework, for example: cooking, looking after money, looking for work, etc. before 18. They also helped with studying. I’m in a band and I was able to make a record with the money they gave me”. (Svart, interview.) `` “I prefer being in a CRAE to being with my family”. (Girl, discussion group.) The MENA group also see the centre as a life raft but think it conditions could have been better. The young people also stress the financial support it provides, although in general this is not the first thing they say. They also recognise the importance of the benefit on leaving care, although some complain they did not receive it because they were not in the centre long enough.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

26

In the educators’ group comments asserted that the degree to which one benefits from being in a centre depends on various factors such as the amount of time spent there. They also distinguished between local and foreign youth because members of both groups had been put in care for different reasons. In addition, they placed particular emphasis on the subject of habits and rules.

`` “It depends on how long they are in the centre. It also depends on why they were put in the centre (for being unprotected, having been mistreated, etc.), and on whether they are immigrants or local. The immigrants come for different reasons. They still have their families, who often face difficulties but love them and expect something from them. Positive aspects for locals: the possibility of living with habits, timetables, rules or a structure which perhaps with their families they didn’t have”. (Educator, discussion group.) Negative aspects of young people’s time in residential centres before the age of 18 During the interviews, the young people commented that one of their main difficulties was adapting to the centre; i.e. the initial period, particularly as regards having to live with other people, be orderly, form part of an organisation and follow specific rules. In general they say the rules should be adapted to each young person as they all have different situations. This point received particular emphasis in the girls’ group. `` “The timetables or rules, each girl has her timetable. One will be more responsible than the other. One if she is out in the street until 9:30 pm, there’s no problem while another girl could get into trouble. I think the rules should be more suited to each person”. (Girl, discussion group.) They also comment on the fact that family visits, outings and calls are regulated. Although this went well for some, others say they would have liked to be able to call and visit their families more often; and if this was not the case, they would have preferred to have their say on the matter. In the educators’ discussion group it was commented that in cases of young immigrants who come from abroad and are used to having few possessions and doing everything for themselves, being in a centre means they stop doing things they used to do and lose autonomy. They also agree that many young people have been in a number of centres and therefore have too many mentors. This means that some of them arrive to assisted housing tired of having to adapt to a great number of professionals and reject educators because they do not want any more “mentors”. The young people who had to spend time in foster centres saw it as a very negative experience in terms of the type of people who were there, the type of treatment some received and the state of isolation and separation it entailed (from school, from friends, from the family). Comments in the discussion groups and also in some interviews pointed out that the educators cannot be there for all of the young people they have and that in some cases current ratios should be reconsidered. `` “It’s good because they teach you everything, but there should be follow-up. They take you when you arrive and when you leave you don’t have work and they could help. At 18 I was doing courses but I had no work. I went there (to the association) and they helped me get an employment plan. When it finished I had nothing, I have nothing. I’ve not been able to get down to Africa and I’ve been here 6 years”. (Boy, discussion group.) `` “About the organisation of the educators, there is an educator for every 24 people. If there is a problem there are no educators to look after everyone. Lots of kids and very few educators, and they do not provide enough care”. (Girl, discussion group.)

4.2. When young people leave the centre Decision-making process of where to go after the centre Both in the interviews and in the discussion groups the participants agree that it is the educators of the centre or the staff of ASJTET or DGAIA who suggest that the young people go to assisted housing or some other programme for those formerly in care. There are few cases when it is the young people themselves who ask to go to assisted housing, either because they have a brother or sister there or because they learn about it through other means.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

27

`` “They let me choose. They gave me the chance to go home or have a plan and continue studying. I chose the flat because I don’t know whether I would have had the chance to study at home. That way I can sort out my future a little, look for work, be independent”. (Girl, discussion group.) They say not all the young people who were offered assisted housing went there and they acknowledge in particular that not all of them were offered this. In this regard the young people interviewed think that certain conditions should be met such as showing that you are able to keep to the rules and continue working or studying. Most of those who went have a positive self-image in the sense of knowing they were chosen due to their effort and conduct. `` “Normally to go to a flat depends on the project you have, on them seeing you make an effort, that you want to get there. It’s like a prize.” (Boy discussion group.) `` “It also depends on your behaviour, how you treat the people around you. If you do well you could get a flat.” (Boy, discussion group.) Some of the young people say it is for economic reasons and because they have nowhere else to go and /or because they are sure they do not want to return to their families. Being able to live in assisted housing gives them the chance to continue their education, look for work and then live independently. This, in turn, enables them to delay their emancipation and be a little more like the general population. The educators’ discussion group agree that if young people in a residential centre have sufficient family support most of them will not go to the housing programme. `` “Going to a flat may be the decision of the educators. But if they had the support of their family they wouldn’t go there, no-one would go there. But they don’t and that’s why they go.” Educator, discussion group.) Are they ready to live autonomously when they leave the centre? Participants in all of the discussion groups say there are great differences between centres. These differences range from those which have an autonomy plan for the age of 16 which includes both domestic tasks and other social skills, to those which are organised just to say to young people “tidy your room”. Those in situations similar to the latter example complain of the negative aspects of “not knowing how to do anything”. `` “For example in my CRAE autonomy was encouraged. Some days we did the cooking or washed clothes. So in a CRAE they prepare you, and if you’re not ready to take those things on then you should go home because in a flat you are not going to last.” (Girl, discussion group.) `` “In my centre, for example, they did everything for you and then it was a case of leaving the flat and being completely disorientated. The fact is that I didn’t know how to do anything. They did practically everything for us...” (Girl, discussion group.) One aspect almost all mentioned as something they had to learn was opening an account and dealing with banks. Contact with someone from the residential centre once they have left Most of the young people keep in touch with some of the boys and girls from the centre when they have left, remain friends with some of them and in some cases have even gone to live together. But there are also young people who prefer not to have any contact and whose circle of friends is completely different. `` “I stay in touch with some girls, my tutor and the director. We see each other and talk from time to time.” (Laura, interview.) `` “I stay in touch with the boys. I have friends who are still at the centre. Others aren’t there. With the educators, the last centre I was in closed down. And I don’t know where the staff work”. (Ryan, interview.) As regards relations with the educators they had at the centre, many of the young people say they now have a more detached relationship and see them from time to time. However, in some cases the relationship is closer despite the time that has passed. And they value their work, as we can see in this dialogue in the girls’ discussion group: `` “—Because in the long run it was also them who looked after you, who treated you as family.” ”—They were like your parents...” ”—And that matters to you, whether you like it or not. You appreciate it and I think it’s important...”

ÍNDEX

col·lecció eines 21

28

4.3. On the family and social support network Changes in relations with family having left the centre Most refer to important changes in their relations with their families. In some cases relations become easier, in others they are more distant and in some cases they are broken off. When they are in the centre they are used to having visits and telephone contact more regulated and when they leave the centre it is they who decide how often they see their families and call them, and in general they like that power to decide although there are some exceptions. `` “Quite a lot of difference. In the sense that when you are in the centre, the educators, the attention team, the tutor, if there is permission it is just for that day. When you are in a flat you can see them whenever you want, it’s your decision as you’re old enough.” (Boy, discussion group.) Moderator: “Have you seen your family more or less after leaving the centre?” Most of the young people’s discussion group say “less, much less”. Amongst the people who say family relations are stronger are the young immigrants. While they are in the centre they say they cannot go back to their country to see their families and have very limited telephone calls. When they leave the centre the first thing they do is go to see their family, even if that means spending all they have on the journey. `` “In the case of Moroccans before you are 18 you can’t travel. When you are 18 you have freedom to travel. Family conflict I don’t think so, but the fact of being far away. When you are 18 you have more freedom. For those from around here I think it’s completely different”. (Boy, discussion group.) Key persons for young people while they are in a residential centre or assisted housing In general they speak of the educators as very important people for them while they are at the centre or in assisted housing. They are the adults closest to them and they feel cared for by them. Some young people have formed strong ties to educators and are still in contact with them. For others their closest mentors have been the foster family (official or looked for by them) or friends, partners and one young person identified her teachers at the school she attended with whom she was still in close contact. Looking at their stories all constitute what some authors (Cyrulnik, 2002) call resilience guides. `` “My godmother and godfather, who live in the town. They had a summer camp and everyone from the centre went there. They wanted to take my sister but it wasn’t possible. When I left the centre I kept in touch and I always spend Christmas with them.” (Rebut, interview.) `` “My tutor.” (Badria, interview.) `` “The teachers (says the names) and the nuns.” (Yasmin, interview.) `` “The educator, who helped me a lot in many ways.” (Kelen, interview.) There are also some young people who refer to the family as the people most important to them, although they recognise they are not a source of help. One young man speaks of his mother and another of his father as the people most important to them. Others speak of brothers, sisters or grandparents. `` “My mother and sister are important although they do not help me much. And some special friends.” (Laura, interview.) In the educators’ discussion group they also say there are cases in which young people take their school teachers or foster family as mentors, which they see as positive for their development. They also comment that some young people expect a lot from their mentors and end up disappointed. `` “We have examples of girls who have formed ties with adults, with a teacher for example. It’s a great thing because you didn’t have to plan, it just happened. It depends on each case.” (Educator, discussion group.) They also agree that there are some young people who have had so many educators they are tired of them and now do not look for mentors. They want to live in their own way, particularly young people with family in Africa. Their reference point is still their family however far away they may be and they still follow their advice.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

29

`` On the contrary, they are tired of the tutor and the educator. They are very clear on this. You are not their father or their friend, you are just their educator. Those who come now have realised this, they are clear on it because they have had so many educators. They are also clear that even if their father/mother is in Morocco, what they say goes. Their influence is much stronger than that of any mentor or educator here. You realise that the most powerful mentor is the family.” (Educator, discussion group.) Relations with friends Most young people say their friends are from school. Some also have friends in the district where they used to live or where they live now. Some keep the friends they had in the residential centre they were in and most acknowledge they maintain some kind of contact. `` “Most of my friends are from school, but when they’re from the centre you feel you always have someone special, someone you get on with and you do not break off from. They are still someone very close.” (Girl, discussion group.) Belonging to a youth club or scout group or sports club is also an important source of friends: `` “Now I have friends from the scout group, although I have one I went to school with. I started going to camps when I was 13, again when I was 14 and after that they put me down directly. I still have a friend from the centre who also goes to the club.” (Bagheera, interview.) For all of the young people relations with friends are very important to their lives. Some see friends as their family, a source of help in the best and worst of times. `` “Friends are like brothers, they are the only family I have. They take the place of my family.” (Bahor, interview.) They think friends have influence, good or bad, and that over the years they have chosen who to be friends with. They have had to distance themselves from groups who were not “pro-social”, although some of them admit they have friends who live in on the margins of society.

4.4. On education Studies Most of the young people who took part in this research were studying, either because they were continuing with their post-compulsory or higher studies or because they could not find work and spent their time doing some kind of course, almost always not officially recognised. Amongst those doing official courses most were doing job training at the intermediate or higher studies level. These wanted to go to university but aware they are not prepared for this, merely to go into training and look for work. A few however were sure they would get there. All those who have done or are doing an initial professional qualification programme (PQPI) think it is a waste of time as it does not lead to a job as it has no value in the labour market. They say it is more important to have an ESO certificate, that without that there is nothing one can do; they are aware that doing a PQPI does not lead to the job prospects hoped for because after completing the training there is no work. The young people wanted to encourage the staff both of the centres and of ASJTET to help them obtain ESO, and give it priority over other alternatives. Some have the feeling that they make them do some course just to give them something to do, but they do not gain anything from it. `` “They are short courses which are no use afterwards (PQPI). There should be courses to find work, not like carpentry, which doesn’t exist! Most of the boys from the centres are doing a PQPI and when they are 18 they’ll find it hard to get work. They’ll have a carpentry certificate and that’s it.” (Boy, discussion group.) Facilities for continuing to study They agree that receiving financial benefits and/or living in assisted housing helps, and in fact it is practically indispensable in order to be able to study and not having to look for full-time work. Most young

ÍNDEX

col·lecció eines 21

30

people understand the usefulness of studying and that it will help them progress in life. They also know that without qualifications they will not be able to decide or choose their future and will have far fewer opportunities. Some recognise that many study now because “they have no option”, but that “if there was work the way there was before they would see what happened”. Most young people say that studying is useful to avoid being a “nobody”, for being able to find a good job and maintain oneself. Especially in times of crisis when there is no work they think that having qualifications opens the door to opportunities, and that not having them leaves one without opportunities. `` “I like to study a lot, especially languages. I want to try to go to university if I can pay for it. It’s very useful to study. Some people who have just done ESO end up working all day in a bar. I continue to study because one has to.” (Awura Abena, interview.) Difficulties associated with studying Some young people recognise that when they were much younger it was difficult for them to value study; they thought other things in life were more important and did not take any notice of educators or teachers. They agree that if they had been motivated and obliged to obtain the ESO certificate it would have helped them a great deal in the situation in which they find themselves today. They think that in some situations they were sent directly to a PQPI as if they were hopeless cases from the start. This was a very prominent issue in the interviews and discussion groups for young people who do not have an ESO certificate. They admit that the favourable opinion they have about studying now that they are older they did not have when they were younger. Being older and having serious difficulties due to lack of education made them radically change their opinions and attitudes. `` “They told me to do ESO and I said no. I think if they had applied a little more pressure and at a different time I would be very thankful today. I have been talking to the educator for the flat I am in about preparing for the ESO examination. If I can I will take it.” (Laura, interview.) As regards official studies the main problem with continuing to study is money: when their benefit stops they will have to work to maintain themselves and will not be able to spend so much time studying, a situation they view with a great deal of concern. `` The question of money has big effect on whether you study or not. Now that they are privatising all of the studies the matriculation for this year has been very expensive for me. If I had not worked outside my home I would not have been able to afford it. It’s public but they make you pay a lot. The future looks difficult.” (Boy, discussion group.) `` “I just get by... and I want to study till I’m 22 and I won’t be able to... in the last year I’ll have to look for something because I won’t have the money to pay. I’ve been paying for three years. What if you don’t finish, what do you do?” (Girl, discussion group.) `` “They’ve given me a place for a year, I would like to carry on studying, I don’t know what I’m going to do. If I study at the higher level, I don’t know what I’m going to do ...” (Girl, discussion group. In the educators’ discussion group they say there is less and less assistance available. They also doubt the effectiveness of PQPI for finding work after completing the course. But they also identify other hindrances, one being the lack of basic knowledge with which young people arrive at post-care services, their rejection of anything academic given how difficult it has always been for them and their emotional instability in the sense that “it is impossible for a child who has suffered emotionally to study”. The young people also mentioned the low expectations people generally have of them. `` “I don’t think there is enough support either for people to continue studying when they leave the centre. There should be more support because it is very demanding. I got a grant when I left the centre but there is not sufficient support. And they don’t expect kids like us to go to university, very few get there.” (Girl, discussion group.)

4.5. Employment position of young people Most of those interviewed do not work. Many of them have done training somewhere as part of their courses but after that do not find work. The few who do work know they are the exception and feel very proud of the fact.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

31

`` “Right now I can’t work. I have to keep on studying because if you just have ESO… . When I have a qualification I’ll be able to work. I would like something in the social field, with children.” (Maria, interview.) The current economic crisis is hitting this group very hard. They are part of the group of young people with little education and little family and social support. The first thing they say is that there is no work anywhere. The second thing they say is that if there is no work for people with qualifications, there is still less for them. Some of them don’t even have ESO. `` “It depends on which qualification. Just having one does not get you a job. I am studying as a lab technician (medium level) and I won’t find a job until I’ve done higher studies. You won’t find one with just ESO or grade studies. There isn’t any work. The teachers have told us.” (Girl, discussion group.) Others do not have a work permit which makes it more difficult. Many of them say if they do not get papers they will go elsewhere in Europe: `` “If there is something here, yes. If not, France.” (Boy, discussion group.) `` “If you really like what you want to do, then go to France or England. I like cooking. If I find work then I’ll go. I’d be a little afraid but I’d do it.” (Boy, discussion group.) The educators’ group say that if they are working it is in order to build a network of contacts yet many do not have contacts. As they have less aid than before, if they are unable to get training anywhere they have little prospect of finding work. `` “Those that get work do so through their network of contacts, because they have contacts.” (Educator, discussion group.) `` “And regarding the question of work permits, with no experience there are no opportunities. There is only the chance of a work experience programme, otherwise you end up on the outside.” (Educator, discussion group.)

4.6. Financial position of young people 90% of those interviewed receive some kind of benefit. The only ones who do not receive anything are a young man who is working, another whose benefits have run out and is surviving with difficulty and another who is receiving help from an educator. Financial benefits are highly valued by young people, for them it is a key point for their transition to adult life. `` “I receive the Minimum Income Benefit but I can’t get by. €350 for the flat, sometimes my girlfriend helps, sometimes I moonlight as a gardener, but however you work it out I can’t get by.” (Ali, interview.) In general they know how to manage money, and they have enough to pay for accommodation and basic expenses. In some cases they can save a little. Many say that in the beginning they did not know how to manage money and it is something they have learnt. `` “The tutor tells us about the options. The decision is yours, it’s up to you. The tutor will back you up, maybe you’ll mess up but you’ll have learnt something.” (Boy, discussion group.) Els joves immigrants, en la seva majoria, intenten enviar a casa tots els diners que poden, fins i tot venent, si cal, algunes pertinences personals.

4.7. On housing `` “I would really be in a mess if they hadn’t given me the opportunity of the flat. I hope they never close it.” (Girl, discussion group.) Of the young people who have taken part in the study some are still in assisted or autonomy housing. A few have gone to live with family members and others have become independent and usually live with another person. Very few live alone. One young man lives in a squat. Almost all of them have gone through the housing programme.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

32

Advantages of going to assisted housing `` “I am very happy in the flat, my flat mate is nice and the educator too. As they’ve given me the opportunity of this flat I’m going to make the most of it.” (Girl, discussion group.) Those interviewed agreed that assisted housing has shown them how to organise themselves, how to manage time and money, live with others, and do housework. It helps them to grow, to be autonomous and responsible. `` “Perfect, my salvation. I didn’t have any difficulty adjusting because I was coming from something worse. But in general I couldn’t even fry an egg and had never entered a laundry room. The flat has helped me with studies, to be independent, at the financial level. In the flat young people are lost at the beginning, they don’t know anything about cooking or cleaning.” (Maria, interview.) They comment on the fact that it is good to have to face adult life at 21 or more and not on their own at 17; at that age they see things differently, they behave differently, all in all they consider themselves more mature. They emphasise the importance of receiving benefits while they are in assisted housing. What is more, the expenses of the flat are low and affordable if they manage their money properly, something which helps them prepare for adult life. `` “It’s like a bridge, it prepares you. You have 2 years and you have to make progress and do something. Learn to live together, to share life with your flat mates. There comes a time when you have to make a move. If you’re studying or working, when you’re 18 they tell you you’ll be in the flat two years at the most. You won’t have to worry about eating or anything if you do what you have to do. If you’re mature enough for the opportunity you’ll benefit from it. If not, you’ll lose everything.” (Boy, discussion group.) All without exception think the assisted housing should remain in existence, for them it is one of the most important resources; the majority do not even want to think about what would have happened if they had not had that opportunity. 90% thought if they had not been able to go to assisted housing they would now be much worse off. Comments include how they would be “out of control”, “unable to study”, “it would have been much worse”, “maybe I would be in prison or on the street”. Some comment that they might have had to go and live with their families and that they would not have been in a good position. They would have stopped studying. They are very sure that this service works and is necessary. `` “Most of us would not be studying. Desperately looking for work to be able to pay for it.” (Girl, discussion group.) Difficulties in assisted housing `` “I left. Life outside is hard because it’s much more expensive, but there comes a time when you want your freedom, your flat, your home. It’s difficult but I’m getting by, sooner or later you have to do it.” (Girl, discussion group.) Three key points stand out. One is that of the difficulty of living with flat mates. As they have not chosen them they may get along or not. If they do not they think that makes organisation more difficult especially as regards housework and sharing responsibilities, as well as protecting belongings and personal space. The issue of co-habitation is a recurrent one in the young persons’ discussion groups. Another very important point for them is that of the rules in assisted housing, especially the one that they cannot invite other people home, which puts them in a strange position in their group of friends. The question is interesting because it creates some controversy between those who defend this rule and its detractors, as for the former it protects them, especially from “dangerous” friendships, while for the latter it limits them and stigmatises them. The third is the difference between assisted housing and autonomous housing, and how some young people have not adapted to the former and others to the latter. Many young people who have been in the same centre for some years where they were happy prefer a flat in which they are not alone, one in assisted housing where there are other people and an educator.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

33

For others who already lead a more autonomous or less protected life assisted housing is almost like a centre, they want more autonomy and less company. Hence the complaints where there is no match between the characteristics of the young person and those of the flat, and the conclusion that young people are different and need different resources. `` “It wasn’t difficult for me to adapt. I can’t think of anything which didn’t work. Perhaps at times you need more educational presence if you have a problem and can’t talk to the educator. It does happen sometimes, but maybe it won’t in future. It would be a good idea to have a fixed day for each flat.” (Svart, interview.) `` “To start with I found it difficult to adapt because there were a lot of girls, each one with her own different things. It took me a week to adapt, I didn’t know anyone and I was lonely and bored. I’m fine now, it passed over and I feel adapted.” (Badria, interview.)

4.8. On their life now The main problems they face In general all speak of concern about the future, especially about economic issues and work. They worry about not being able to find work, being aware of the general crisis facing the country. The insecurity of what to do when their current benefits run out worries them a lot. `` “Financial matters worry me, as my savings will not last forever. Study also worries me, having to pass exams, especially the final exam.” (Laura, interview.) Young immigrants are worried about not having a residence or work permit and therefore not finding work here. Many of them plan to leave for other parts of Europe or North America. One even thinks that now that he has a qualification (Higher Technical Training Certificate) he could return to Morocco and find a skilled job. `` “I want a good job here or if not I’ll go to another country. I’d like to go to Canada. I wanted to go there when I was younger, but I stayed because I was alright here.” (Boy, discussion group.) `` “Return to Morocco, no. Get a qualification here and go somewhere else in Europe.” (Boy, discussion group.) They have the impression that the economy could get worse. They also worry about housing, having to leave or change, and the prospect of not finding work in the future or losing the job they have. They think they will have to be strong to face up to such situations. Some say that if they have got this far they can go even further. `` “Throwing in the towel would be the worst thing to do.” (Badria, interview.) Things going well Many of the participants say they are proud of the friendships they have, of their links and the persons they are with. A young woman explained how her foster family is still a key guide and point of reference in her life. The few who work are happy with the work they do and are glad not to depend economically on anyone. In general they are proud of being able to organise themselves, of having achieved a certain degree of stability and particularly confidence in themselves, which they recognise helps their self-esteem. `` “I am proud of how I organise everything to be able to go on with everything, with my hobbies and everything. I value my place in the flat, being able to be with people, etc.” (Svart, interview.) In general they are happy to be able to study and move towards the future they want. This feeling was unanimous amongst the girls. `` “I have confidence in myself. I start something and, even if I’m tired and can’t do any more, I have to go on. Sometimes I cry because I want to do a lot of things and I can’t, I don’t have enough money, or I need someone to listen to me and who I can trust.” (Bagheera, interview.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

34

They recognise that what could improve things would be finding a job. Others think they would be better off studying and finding stability. `` “Find a job, get my papers, find a partner, etc.” (Badria, interview.) Free time: like all young people Most spend their free time with friends: either going for a walk, chatting or going to a cafe. Others play football with friends. Some think that watching TV or being slumped on the sofa is a waste of time and that as time is limited they should make the most of it. One young man comments that young people in general do not use their free time well. He says free time is not for lying down watching TV, better to be doing something useful. Being in a band, a football team, a scout group or other voluntary activities are other ways of spending free time mentioned which mean they receive support from their friends as well as personal development. `` “The club has helped me grow as a person, to become aware of the type of society we live in. Especially in growing as a person.” (Bagheera, interview.) Good health The great majority of the young people in the interviews and discussion groups say they are in good health. On two occasions they mention insomnia and another admits he visits a psychologist. Few legal problems Except for three isolated cases the other participants in the study have never had any legal problems. Some girls state that their contact with the judicial system has been as a result of their complaining about their father or other family questions in which they were involved but not due to any misconduct on their part. The matter most raised by the foreign nationals is the fear of not being able to renew residence papers in the future and the legal difficulties which might ensue from this.

4.9. On the work of the professionals Valuation of the work done by the educators of the ASJTET programmes In general all of the young people interviewed looked very positively on the work done by the educators. This is especially true in aspects such as helping them to find work, organise themselves and have responsibilities so as to be able to keep a flat. They also value the emotional support they receive and that they do not let them throw in the towel; they see the educators are concerned about them, they often ask them how they are and they give them support and advice. `` “I value the work they do, it helps me a lot.” (Laura, interview.) `` “I have a lot of trust in the tutor of the flat, he helped me a lot: he stopped me from throwing in the towel, had confidence in me.” (Badria, interview.) `` “...She can help me in looking for work and a flat. She helps me a lot. Also with personal things, because she is involved in the studies I am still doing. Everything she does is useful.” (Rosa, interview.) `` “The most useful thing is that he asks me how I am and helps me to reflect about myself. He encourages me a lot and listens to me.” (Svart, interview.) The educators also value the work they do, although they say the work is one thing and what the young people let them do is another; i.e. the degree to which they allow themselves to be helped in their process. They also encounter other limitations such as cuts to benefits and resources for young people and difficulties with residence and work permits. One of the greatest difficulties is finding work in general, and particularly for those who do not have an ESO certificate. How the work of the professionals could be improved Most of the young people say there is nothing which needs improvement, that the educators of the assisted housing and the other services do everything they are able to. One young man thought that perhaps there

ÍNDEX

col·lecció eines 21

35

should be more educators so as to give more continuous and individualised attention. Others thought the contrary, that educators are too much on top of them and that they need more independence. `` “From now on I could do other things, on the subject of work, although I don’t have a work permit. Let’s see if with the practical training on the course they can give me a contract.” (Ryan, interview.) `` “Put me in a football team, that would be better. I didn’t ask them to put me in. It would have helped.” (Anuar Tetuani, interview.) `` “Sometimes he is in the flat a lot. He doesn’t have to come every day. Twice a week is enough.” (Eder, interview.) They would also like there to be more stability in the team of educators, given that the young people have to make an effort to adapt to the style of each educator and changes hinder the relationship. One of the areas of improvement which comes up in the educators’ discussion group is emotional work. They see a need for more training in this regard as it is often a subject which is forgotten or put in the background and they consider it vital for working with these young people. `` “What do we fail in or what could we improve: we are working on the employment aspect, savings, autonomy, etc. But what about the emotional part? When they have been in an institution for 10 or 15 years we send them to psychologists but they do not want to go. The emotional part is something else. Here we should sit down with the universities (because the universities have the knowledge) and work on this area, because it would give us and them a lot of clues. Knowing how to understand what is happening, put a name on it and manage the emotions. This would be key, because emotions well worked on make it possible to work on the cognitive part, knowledge. It affects all aspects of life. And I don’t know how it should be done. There is a gap. We are not offering them something which is fundamental for living.” (Educator, discussion group.) On preparation for adult life While some of the young people and educators thought that people come out of certain residential centres with very low levels of autonomy due to having been over-protected, they agree that going through the housing service gives them good preparation for adult life; they see it as a necessary and effective transition process. Obviously there are some who arrive at this service more ready and the only thing the housing does is give them a final push or lengthen their studies. Others learn to do everything they will need for their future independence: keeping their home in a good condition, managing money, learning to shop and cook, the cleaning, clothing, etc. Some young people talk about the loneliness they feel especially when they leave the residential centres, but some feel this way when leaving assisted housing; i.e. perhaps they need more preparation for facing reality alone, searching for work, relations with others. This squares with what some educators were saying on how important it is, apart from teaching practical things, to look at emotional control. None of the girls interviewed has children, this is something they are proud of having learned control compared to other girls who were with them in the centre and who have become mothers. `` “It’s not time yet. We need more life experience. Later, when we have money, time...” (Girl, discussion group.)

4.10. Advice from young people Advice they would give to young people in residential centres `` Not to be stupid, not to run away and not lose the opportunity to go to a flat. And to keep studying. That there’s time for everything. They can go out with friends, but they should keep studying.” (Girl, discussion group.) The advice for young people which came out most both in the interviews and in the discussion groups for young people was as follows:

ÍNDEX

col·lecció eines 21

36

 Make

the most of what they receive in the centre  Use the time to study, as this is what they will appreciate most in the future  Establish positive links with the educators, trust them and follow their advice  Learn self-control and be responsible. The young people particularly think that they should take the opportunity to go into assisted housing if this is offered. `` “They should make the most of the time, do as they are told, take the opportunity to learn. Use the time to have everything ready to leave well prepared.” (Girl, discussion group.) `` “They should be ambitious in the sense of demanding more of themselves. They should value what they have, but demand more of what they have.” (Girl, discussion group.) `` “They should make the most of it, not think how they could be if it wasn’t for, try to educate themselves more. You change centre, school, friends, and instead of complaining, look on the bright side (4 or 5 centres and 6 or 7 schools) you meet people, etc.” (Eder, interview.) `` One young woman said the ideal thing would be to take them into the future for a moment:) One young woman said the ideal thing would be to take them into the future for a moment: `` “I didn’t like the CRAE at all at first, I wanted to leave, but in the first few months in the flat I wanted to go back to the CRAE. Because you can’t take them (girls) into the future, because if you could they would realise” (Girl, discussion group.) Advice they would give to educators of residential centres The young people mostly agreed on the emotional level: they would advise them to treat young people well, to be very patient, to listen to them and have empathy with them. Educators should understand that each one has a different story and many of them are far from their families, either physically or emotionally. They ask them directly to show love for them and to treat them on an individual basis, particularly adapting the rules to each case. `` “They should put themselves in the place of the children, You’re far from your parents, in a centre, having your problems and on top of that you have a pile of rules you have to obey to the letter. They could be a little more flexible, adapt a little. There are a lot of children and the rules are the rules but they should adapt to each child as he or she is. You can’t educate them all the same because they’re not all the same” (Girl, discussion group.) `` “They should understand them, they should know the children need them. They should show some empathy, the children need the figure of the father or the mother they haven’t had. The educators should be prepared to be that figure.” (Boy, discussion group.) `` “They should listen to the children” (Girl, discussion group.) `` “The educators should know what it’s like to be in a children’s centre. That should be a subject in their degree.” (Eder, interview.) They would also like the educators to insist on the children studying and to give the greatest possible support, and not to over-protect them and to prepare them for when they leave. They realise the work of the educators is difficult, especially with teenagers due to the nature of that stage of life, as in this dialogue: `` “There are educators who do their job very well, the problem is more in who the boys and girls get together with. When you’re a teenager you’re very open to influence and it depends on who you hang out with. If they’re not good company for you you’d get dragged along. And if they tell you not to study and to go out with them you do it because you’re at the age of being dragged along, because you feel like going out”. `` “But if you have confidence in the educator at least that is different. If you see the educator as being on your side more than as an enemy it’s different because you can count on him.” The young people think it would be interesting to show the centres how some young people have done after leaving, both in positive and in negative terms, so that children still in CRAE can compare and reflect. They also insist on raising the level of autonomy and responsibility amongst young people:

ÍNDEX

col·lecció eines 21

37

`` “But if possible, let them see people who have gone to a flat. And let them compare. I know a lot of people who are very young mothers, teenagers with problems with drugs or the law. Those who can study are lucky. The centre shouldn’t try to give them everything on a plate. They should earn it, because if not it’s like a bubble, they don’t know what’s on the outside. Clothes don’t grow on trees and clothes don’t wash themselves. Children should start to value things early.” Advice to professionals who work with young adults formerly in care The majority agree in viewing very positively the task they carry out and their advice is they should continue doing what they are doing, and particularly try to stop cuts to the resources and the numbers of professionals. `` “I would thank them and that’s it.” (Girl, discussion group.) `` “All the educators I have are perfect. When I need them most they are there, when I don’t, they aren’t. They are very understanding. When it’s time to go to bed they don’t come in, but if there is a problem, they do. They advise you, they help you. That should stay the same.” (Girl, discussion group.)

ÍNDEX

col·lecció eines 21

38

5 Results of questionnaires 5.1. Characteristics of the sample An electronic link to the questionnaire was sent to 34 members of FEPA and to 80 residential centres with young people aged 16 to 18 (although some centres have a wider range of ages). Replies were received from 25 FEPA members and 55 centres making up a total sample of 218 professionals (Table 17). Table 17. Number of professionals in the sample No. of Professionals < 18 centres

164

No. of professionals services for young people aged 18-21

54

Total

218

Of the 164 professionals from centres which answered there are 39 from CRAEs, 8 from foster homes, 5 from assisted housing for 16-18 year olds, 1 from a CREI (Intensive Education Residential Centre), 1 from an infants’ home and 1 from a residence for mothers. The 54 professionals in services for over 18 year-olds formerly in care work in 25 members of FEPA. The age of the professionals (Table 18) is concentrated in almost half of the sample between the ages of 30 and 39, this not being a particularly young group. The average is around 36 for the centres and 38 for services for those formerly in care. Table 18. Age of professionals services 16-21 Professionals < 18 centres

Professionals 18-21 services

Total

24-29

35

4

18,9 %

30-39

70

27

47,1 %

40-49

41

16

27,7 %

50-61

9

4

6,3 %

Total

155

51

100 %

Amongst the professionals in the centres most are women (Graphic 13), but amongst those who work in services for young people formerly in care the percentages are more even.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

39

As regards qualifications (Table 19) the majority are social educators (with diploma or specially qualified). The other qualifications refer particularly to the fields of psychology, teaching or social work. Table 19. Qualifications of professionals services 16-21 Professionals < 18 centres

Professionals 18-21 services

Total

Social education*

106

27

62,7 %

Psychology

13

9

10,4 %

Pedagogy

9

4

6,1 %

Social work

9

4

6,1 %

Higher Level job Training

8

4

5,7 %

Psycho-pedagogy

1

1

0,9 %

Others

13

4

8,0 %

159 (75 %)

53 (25 %)

212

Total * Including special qualifications.

The responses indicate that this is a group of professionals with many years of experience (Table 20) as nearly three out of four have been working in the field for more than 5 years. Table 20. Years of experience of professionals Professionals centres menors 18 anys

Professionals services de 18 a 21 anys

Total

0-4

54

6

27,9 %

5-9

55

20

34,9 %

10-14

28

8

16,7 %

15-19

17

7

11,2 %

20 or more

10

10

9,3 %

164 (76,3 %)

51 (23,4 %)

215 (100 %)

Total

The following sub-sections set out the results of the valuations the professionals give for various aspects of the transition process of young people coming from residential centres. The scales have values from 1 to 10, 1 being “strongly disagree” and 10 being “strongly agree”.

5.2. Valuation of stay at a residential centre The professionals say that what is most useful for a majority of the young people as a result of being in a centre before the age of 18 is having access to services and treatments, living according to rules, and having more opportunity to study and learning to live with others (Graphic 14). At the other extreme they agree it does very little to help them find work. Avoiding situations of risk, clarifying relations with biological families and achieving autonomy do not stand out in the ranking. It should be pointed out that in general professionals from residential centres give more positive valuations on these latter questions.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

40

5.3. When young people leave the centre Going into more depth on aspects of young people leaving centres and the decision on whether to refer them to any of the ASJTET programmes (Table 21) the professionals were asked about the reasons and the circumstances usually present. Table 21. Participation of young people in the referral to ASJTET Young people participate in the decision to go to the programme:

Professionals < 18 centres

Professionals 18-21 services

Total

M

DT

M

DT

M

DT

Financial support

-

-

8,15

1,459

-

-

Assisted housing

7,69

1,973

7,54

2,044

7,65

1,988

Employment

-

-

7,56

1,633

-

-

Legal assistance

-

-

7,46

1,883

-

-

5,80

2,470

6,24

1,980

5,91

2,358

Young people know the services available to them

They agree that the aspect they most participate on is the decision whether they need financial support, but going to other programmes also has high averages. Finally there is also a lot of agreement that young people in general do not know the resources available to them at 18. There was a series of questions exclusively for professionals in residential centres (Table 22) referring to the exit of young people from centres. They were asked about the approximate percentage of referrals made to the ASJTET housing service. The responses indicate there are some centres that do not usually refer any young people to assisted housing and others which do so more often, the average for all those consulted being around 15% referrals. In cases in which the young person is proposed for ASJTET the programme most chosen is assisted housing, followed by employment and financial benefits. Table 22. Which programme on referral from the centres to ASJTET Professionals < 18 centres Housing service

83,3 %

Financial support service

52,8 %

Employment service

62,9 %

Legal assistance service

11,8 %

ÍNDEX

More than one response may be selected hence the total is not 100.

col·lecció eines 21

41

Questions were asked about the reasons for referring young people to the housing programme and the reasons for not doing so. They agree that the main reason for going to assisted housing is the lack of family support together with the guidance of the educator advising recourse to the housing programme (Graphic 15).

On the other hand the factors which go against proposing the housing programme (Table 23) are of a personal nature: the characteristics of the young person, their conduct and motivation. The fact of not having official studies does not seem the main impediment. Table 23. Reasons for not referring young people to assisted housing Professionals < 18 centres Main reason for young people not going to assisted housing

M

DT

Young person’s characteristics incompatible with flat profile

7,81

2,067

Conduct problems

7,57

2,120

Lack of motivation on part of young person

6,24

2,750

Lack of settled project on part of young person

5,94

2,250

Existence of family support

5,65

2,835

Because young person becomes independent

4,69

2,590

Per manca d’estudis reglats dels joves

4,54

2,306

Perquè el CRAE no coneix el recurs de pis assistit

2,53

2,198

5.4. On the family and social support network The professionals in centres with boys and girls aged up to 18 gave very varied responses on whether the majority of young people decide the type of relation they wish to have with their biological family, the average being very moderate (Table 24). As regards whether most young people have a network of friends who support them the average of the responses is quite low, although slightly higher than that of professionals working with young people aged 18-21. In general they agree that educators are one of the main mentors of young people while they are within the protection system, followed by friends. The family is in third place, the other options being much less important as we see in Graphic 16.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

42

Table 24. On family and friends Professionals < 18 centres

Professionals 18-21 services

Total

Young people:

M

DT

M

DT

M

DT

Decide on relations with family

-

-

8,15

1,459

-

-

7,69

1,973

7,54

2,044

7,65

1,988

Have a network of friends who support them* * Significant difference between responses of two groups

5.5. On the education of young people There is a high degree of agreement that to continue in education financial support is necessary and that having at least the ESO certificate is extremely important (Graphic 17). The professionals who work in residential centres also think that the current economic crisis means that young people see studying as the only option they have as they cannot find work. On the other hand they are more pessimistic on the chances of increasing inclusion in official studies, job training courses or the baccalaureate and do not think doing a PQPI is a waste of time, although there is a great variety of responses on that point.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

43

In relation to the factors producing the low rates of ESO certificate holders amongst young people in care (Table 25) educators in residential centres think the main ones are of a personal nature, i.e. lack of motivation, emotional instability and limited ability, which coincides with the view of those working with the 18-21 year-olds. They are in general less prepared to consider factors of a more social nature or related to surroundings such as lack of support network, school backing or resources, and still less the residential environment. Table 25. Main reasons for not having an ESO certificate Professionals < 18 centres

Professionals 18-21 services

Total

Lack of motivation

84,7 %

-

84,7 %

Emotional instability

81,0 %

60,4 %

75,9 %

Young person’s lack of ability

48,5 %

56,6 %

50,5 %

Lack of appropriate support network

35,6 %

32,1 %

34,7 %

Lack of school back-up

22,7 %

28,3 %

24,1 %

Lack of resources

22,1 %

20,8 %

21,8 %

Lack of stability in residence

11,7%

-

11,7 %

More than one response may be selected hence the total is not 100

5.6. On the housing programme They were asked what use it was being in an assisted flat. The answers with highest scores are those concerning achieving autonomy, having more opportunities to study, acquiring responsibilities and thus not entering spirals of social exclusion. What they think it is least useful for is clarifying relations with the biological family, which is not an objective of any of the ASJTET programmes. Table 26. What use is going to assisted/autonomy housing? Professionals 18-21 services M

DT

Achieving autonomy

8,24

1,212

Having more educational opportunities

8,20

1,279

Achieving responsibility and maturity

8,15

1,106

Avoiding social exclusion

8,09

1,229

Learning to live with other people

8,00

1,213

Having access to services and treatments

7,93

1,372

Avoiding situations of risk

7,80

1,294

Living in according to rules

7,79

1,321

Knowing how to manage money

7,74

1,443

Clarifying relations with family

6,30

1,716

As regards the main difficulties professionals in the 18-21 age group find in assisted or autonomy housing (Table 27) we see that no item reaches a very high score, difficulties with domestic tasks and managing money being a little higher up the scale.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

44

Table 27. Main difficulties in assisted and autonomy housing Professionals 18-21 services M

DT

Problems with housework

6,94

1,669

Problems managing money

6,47

1,987

Problems with rules

5,57

1,755

Problems with co-habitation

5,44

2,169

Problems with adaptation

5,44

1,978

5.7. Other aspects of the life of the young people It seems in general that the professionals who work with young people formerly in care see the life of young people as more controlled (Table 28) than those who work in residential centres, as they think they have fewer problems with the law, use their free time more normally and have fewer health problems. They also see a tendency to say they will leave the country to find work. Table 28. Other aspects of the life of young people Professionals 18-21 services

Professionals < 18 centres Young people:

Total

M

DT

M

DT

M

DT

Have more problems with the law than other young people*

6,24

2,329

4,89

2,246

5,90

2,377

Use their free time in a similar way to others

5,72

2,441

6,30

1,919

5,87

2,329

Have more health problems than other young people

4,19

2,586

3,79

1,925

4,09

2,440

Increasingly want to leave the country*

3,58

2,502

4,83

2,263

3,90

2,499

*Significant difference between responses of two groups.

5.8. Valuation of the work of the professionals, satisfaction and proposals for improvement To the question of what their work principally consists of the most popular answer was helping in organisation and assuming responsibilities, and at the other end helping to find work, a low score due presumably to the current economic crisis (Graphic 18).

ÍNDEX

col·lecció eines 21

45

As regards agreement on the proposals for improvement it would be necessary to implement (pre-defined in the questionnaire) (Table 29) professionals in residential centres put more emphasis on the aspects referred to in the questionnaire than those who work with young people formerly in care, especially as regards increasing support for young people without access to the current range of services provided by ASJTET. Table 29. Improvements proposed by the professionals Professionals < 18 centres Improvement should be made to:

Professionals 18-21 services

Total

M

DT

M

DT

M

DT

Designing support for over 18s without access to ASJTET*

8,87

1,668

8,19

1,545

8,70

1,661

Increase supply of assisted housing*

8,64

1,593

7,46

2,238

8,34

1,845

Increase official studies

8,23

1,818

8,06

1,535

8,19

1,749

Increase work on autonomy*

8,47

1,422

7,38

1,894

8,19

1,619

-

-

7,85

1,537

7,85

1,537

Provide more emotional support and help in control of emotion

This part was also explored with an open question. They were asked what resources ASJTET should offer which it currently did not have and were also able to make proposals in the final part of the observations. For professionals who work with young people formerly in care aged 18-21 the proposals, ordered from the most to the least popular, are the following:  Create

assisted housing (without 24 h presence of educators) for young people aged 16/17 where they can start making short stays, start to live autonomously and work on specific skills such as preparation for entering assisted housing for people over 18.  Offer therapy, dental and optician’s services and others given that many young people formerly in care do not have enough money to afford.  Offer them advantages as a vulnerable group, providing access to: grants, training, social /protected housing, reductions on public transport, etc.  Provide financial support for those who face exclusion or are not entitled to any benefits, also looking after foreigners in difficult situations.  Widen the possibilities for all young people who do not meet the requirements for going into assisted housing. Also work on young people’s motivation to look for alternatives (family, friends) and strengthen their ability to attain them.  Provide educators with on-going training. Supervise the educational work of project educators.  Having ASJTET act as mediator between centre and employers with a view to improving employment prospects.  Offer assistance to young people formerly in care who have been cared for by other Spanish public authorities and who can prove this.  Provide economic support for activities in regulated free time.  Offer education to young foreigners who arrive without schooling (or only religious studies) for them later to have access to official courses.  Offer psycho-pedagogical programmes (training) for young people and psychological resources (management of emotions). 7% replied that the resources of ASJTET are fully comprehensive without suggesting any improvement. Professionals who work in centres with young people under 18 made the following proposals, from the most to the least popular: 

Create a more diverse supply of flats for those aged over 18 for young people of different characteristics and circumstances:  Flats for girls and their children when they leave the centre and for a longer period of time.  Housing for boys/girls with intellectual disability and/or other problems (for example, behavioural).  Offer assisted housing to young people who have not reached the age of majority but who should for a variety of reasons be emancipated.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

46

 Expand

the employment guidance service both for young people in care and formerly in care and also young people with disability.

 Offer

more support for educating young people: Extend the range of training opportunities for young people in care and formerly in care.  Promote activities to increase linguistic abilities, especially for young people without primary education.  Offer a voluntary service to give academic support to young people in care and formerly in care. 

 Offer

   

professional monitoring and support services for different situations: For young people who have reached the age of majority and are not suitable for assisted housing. Offer assistance services if possible close to the residence where they have lived. Offer resources for boys /girls with low motivation or drug problems. Offer supervised monitoring for young people of low intelligence or with mental illness.

 Increase

resources for financial support for young people in care and formerly in care. a psychological support service for young people in care and formerly in care to deal with their concerns, mental illness, emotional control, etc.  Create a legal services network to help young people with court cases pending.  Provide young people with practical training in different areas which can be useful for them (filing taxes, claiming nationality, jobs, etc.).  Offer an on-going training service for tutors of young people.  Keep working with young people on specific habits and skills, particularly with those who have not been able to attain them before reaching the age of majority.  Have more professionals and resources for services to work better.  Offer professional mediation, support and assistance for young people within the family.  Offer more flexibility in the programmes.  Create a meeting space for young people in care and formerly in care for them to explain their positive and negative experiences.  There should be better control of assisted housing to avoid theft and indiscipline. Jointly lay down rules of co-habitation to improve this in flats and centres.  Improve co-ordination of child support teams and services, including those for over 18s.  More direct participation of the tutor in the management of financial aid.  Eliminate the MENA circuit. It is divisive and takes away cultural and employment opportunities.  Use surveys to improve resources for young people in care and formerly in care.  Create

Again 7% indicated that nothing is lacking and that things are good as they are. Finally the section on work satisfaction shows more or less high scores (Graphic 19), there being some differences between groups with professionals working with young people formerly in care stating greater satisfaction. For professionals who work in centres the satisfaction with the type of exit of young people is not too high.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

47

6 Comparing points of view of young people and professionals This section repeats and summarises the results set out in sections 4 (discussion groups and interviews mainly with young people) and 5 (questionnaires for educators) with a view to comparing the answers obtained. Time in a residential centre Young people and educators agree that spending time in a centre can help young people to learn to live according to rules, have more opportunities to study and learn to live with others. The educators emphasise the access to services and treatments this involves. Young people, on the other hand, stress the fact of having avoided being at risk. For them it was a life raft and in some cases a trampoline. Young people suggest more work could be done on aspects of autonomy, as they recognise that in some centres everything is done for them, as well as having more regular mentors. Complaints were made particularly against foster homes. Educators and young people agree that being in a CRAE is currently little help in finding a job. The advice young people give to teenagers still in centres is that they should use the time to study, establish positive links with the educators, learn to control their behaviour and to be responsible and take the opportunity to go into assisted housing if this is offered. Their advice to educators in residential centres is that they should be very patient, listen to young people and show empathy. They should also treat them on an individual basis, make them study and not overprotect them. When young people leave residential centres The majority view is that young people in general do not know the resources available to them when they are 18 and that it is the educators who guide them. This also applies to the topic of going into assisted housing. Amongst the centres consulted however there are some which do not usually refer any young people to assisted housing, mainly due to the personal and social characteristics of the young people in the centre. This fact has been confirmed by the young people interviewed who are aware that a commitment which not all can give is necessary. The fact of not having official qualifications does not seem to be the main impediment as many go in with a low academic level. The main reason for going is financial and because they have nowhere else to live or because they are sure they do not want to return to their families. All recognise that living in assisted housing gives them the possibility of continuing their education and delaying their emancipation, as other young people do. They also acknowledge the feeling of loneliness when they leave the residential centre. Family and social support network Once they have left the centre for some young people relations with their family become easier while for others they become more distant or are broken off altogether. Hardly any of the young people who took part in the research live with their parents, most are either in assisted housing or live autonomously. Hardly any recognise the family as a source of support at present, although some do provide support to their families, particularly young immigrants. Most young people say they have a network of friends who give them support (many of them from school), whereas educators are more restrained in pointing to this aspect. They agree that the educators are one of the main mentors of young people while the latter remain in care. Once they have left the centre many young people say they remain in touch with their educators and also with some other boys/girls.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

48

Many young people say they have looked for or had key persons in their progress, inside or outside the care system, to whom they could turn when they needed to. Education and training of young people There is a clear need to strengthen the binomial support for education + financial support (and housing where necessary). There is strong agreement on the importance of education for improving their situation, that to continue in education they need financial support and the importance of having at least an ESO certificate. They also agree that studying is seen as the only option they have if they cannot find work. They also agree that it is difficult to increase their inclusion in official post-compulsory education. The young people are adamant however that doing a PQPI at the moment is a waste of time and that they should concentrate directly on obtaining an ESO certificate. The educators of the residential centres think that the main impediments to obtaining an ESO certificate are of a personal nature (motivation, emotional instability, motivation and ability). The young people think that being older and having had serious difficulty related to lack of education has made them change their mind radically and have a favourable attitude to studying. Educators are generally less ready to cite social factors or surroundings such as lack of support network, school back-up and resources, and still less the residential environment. But the young people think that despite the refusal to study while they are at the centre there should be more insistence, support and involvement on the part of the care system with a view to them continuing their education. Assisted housing Educators and young people agree that being in assisted housing helps them to achieve autonomy, have more opportunities to study, gain responsibilities and thus not enter in a spiral of social exclusion. The young people say it has shown them how to organise themselves, how to manage time and money, to live with other people and learn to do housework and particularly it has meant avoiding having to face adult life alone at the age of 18. All without exception think assisted housing should continue, most do not even want to imagine what would have happened if they had not had the opportunity, and state they would not have stayed in education. As regards the main difficulties three matters come up amongst the young people: difficulties living with flat mates, the rules of assisted housing, and the degree of autonomy and/or control. All three matters have their defenders and their detractors amongst the young people in the sample. The young people agree that going through the housing programme gives them a good preparation for adult life; they value it as a necessary and effective transition process. Other aspects of the life of young people In general there is agreement that young people have fewer problems with the courts than is thought in the popular imagination, use their free time like other young people and do not have many health problems. The professionals who work with young people formerly in care see the life of the young people as more normalised than the educators who work in the CRAE. They have many problems of an economic and employment nature and they are a group which suffers a great deal particularly from unemployment. In fact in the sample hardly any of them were working and this caused them some anguish as they have the impression that their situation may deteriorate in the future. They mentioned the idea of leaving the country to look for work when they finish their studies or their benefits run out. Young foreigners are very worried by the subject of work and residence permits. Thinking of the present they are proud of studying, of having friends and a roof over their heads. They are noticeably self-confident. None of the girls in the sample has children and this is something they view very positively. Valuation of the work of the professionals and proposals for improvement In general all of the young people interviewed view very positively the work done by the educators. Especially in matters such as accompanying them in their progress, advising them, helping them to look for work, becoming organised and taking on responsibilities so as to be able to have a flat. They also value

ÍNDEX

col·lecció eines 21

49

the emotional support they receive and the fact that they do not let them throw in the towel; they note that the educators concern themselves about them, often ask them how they are and give them support and advice. The educators say they are quite satisfied with the job they do (more so those in services for 18-21 yearolds than those in the residential centres). They also point however to limitations such as the fact that the young people do not always co-operate or the cuts in benefits and resources for young people, difficulties with residence and work permits, and particularly difficulties with finding employment, in general and very especially those who do not have an ESO certificate. They also think work on emotional control could be improved. The advice the young people give to professionals working with young people formerly in care above the age of majority is to continue doing what they are doing, and particularly try to prevent cuts to youth resources and professionals. The educators, both in the centres and the services for 18-21 year olds, make a series of proposals for improvement (set out in section 5.H) and the matter which most stands out is the need to increase support services – housing and others – for young people who do not have access to the current range of ASJTET services.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

50

7 Conclusions and future challenges It is a credit in itself that the public authorities, in this case the Catalan authority, has had a service for young people formerly in care since 1994. The figure of more than 6,000 young people helped speaks for itself. It is undoubtedly an exception in Spain and to a large extent also in Europe. The same is true of the fact that data have been gathered systematically since that time which allows us now to reflect on what has worked and what could be improved. And it is also a credit that the network of entities has made possible through its efforts (not always acknowledged or sufficiently rewarded) a wide range of services and programmes for young people leaving the care system. The utility and quality of these services and programmes are recognised by all social agents involved. The fact that the staff of this authority and the entities have jointly promoted a study to assess the process and the results achieved over the years (since 1994) shows a willingness to learn from experience and to improve in the future. The research carried out has sought to collect the points of view of the persons directly involved in the process – young people and professionals – and a view of historical development has been included. The co-operation of all of the agents referred to has been considerable, which has also facilitated the task. When the Support Area for Young People in Care and Formerly in Care began its work19 the persons being helped were mainly young Spaniards of both genders whose main goals were to find accommodation and a job. The decade after 2000 shows the progressive entry into the care system of young immigrants. Many of them, slightly more of who are males, have no family in this country and present significant limitations in terms of academic qualifications. This period also saw a qualitative leap forwards in terms of financial support, legal guidance, flats for young people aged 16-18 and the coverage given by Act 14/2010 on support for young people formerly in care. Finally a small but firm step was taken towards encouraging and giving priority to academic training in the form of the creation of a student residence and study grants20, apart from the educational support effort of member entities. Young people and educators agree that the socio-economic context has also influenced developments: at the end of the 1990s and well into the decade after 2000 it was possible to enter the labour market with a minimum education. Work was unskilled and not steady but made it possible for young people to start to emancipate themselves in terms of housing and economic independence. In recent years the combination of limited job opportunities for people without minimum official qualifications and a shortage of work (which is even more of a challenge for foreign nationals due to the difficulty of obtaining work permits) has changed the scenario. One of the consequences of this change is the greater importance of education, either to find work in the future or to keep oneself occupied. This situation obviously makes an economic cushion necessary. This research has helped to dispel certain doubts as to the usefulness of the services:  The

data analysed for the period 1994-2012 show that: More than 6,000 young people have passed through ASJTET, most of whom obtained positive valuations as regards their educational project following closure of their cases.  The process of emancipation has mostly been successfully completed.  Most young people have been able to live autonomously after passing through ASJTET. 



The young people interviewed and those who took part in the discussion groups have mostly said that: If they had not been helped by ASJTET, particularly in terms of the provision of assisted housing and financial support, they would probably be living badly.  Many of them would not have been able to continue with their education. 

19 Under the name Inter-Departmental Plan for Over-18s. 20 Programme supported by “La Caixa”.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

51

They would not have had support in finding work.



It has helped them to learn to live independently.



 The

professionals generally agree with these observations and are satisfied with the work which has been done. However both the young people and particularly the professionals have identified areas where improvements should be made and which constitute challenges for the future.

Some challenges for the future. For services for young people formerly in care (16-21) 1. Maintain the current programmes offered by ASJTET and its linked entities: this study shows that (a) the data for 1994-2012 indicate positive results; (b) the young people who use these services have a very positive view of them; and (c) in general the professionals who work in them also have a positive view. This challenge is particularly relevant in the socio-economic context of the second decade of the 21st century, and its scope includes programmes for housing projects, financial support, employment and legal assistance. Continuing to offer these services means above all - in light of the results - investing in autonomy and education for vulnerable young people and hence represent strides towards working efficiently and effectively for their social inclusion. 2. Perfect the system of data collection for it to reflect clearly the results obtained and the type of help received. 3. Widen the range of services to enable it to reach more young people coming out of the care system: The range of services should be widened to include young people formerly in care suffering from disability, mental illness, behavioural problems and other issues; in addition, the supply of flats for young people aged 16-18 should be increased. This diversification of and increase in services refers mainly to the areas of housing, financial support and employment programmes. That is, those taken on by these services view them very positively, but young people with these types of difficulties need resources which are better adapted to their situation so as to be able to face the process of transition to adult life in a way that is satisfactory for them. 4. Concentrate on certain areas to stabilise and increase positive results: a. Prioritise the inclusion of young people in official education. The challenge affects not just ASJTET and its members but also the Department of Education and DGAIA in order to better adapt the education system and the residential environment to the specific needs of children and young people in care. The results show that the binomial support for education + financial support favours the social inclusion of these young people. b. Support the professionals who work with these young people as regards work on emotional control. For < 18 residential care Although this was not the main object of the study it was an area examined both quantitatively and qualitatively given its direct relation as the place where most of the young people in ASJTET originate from. The results indicate the following: 1. Work towards the personal and social autonomy of the young people in some centres should be increased to make them more responsible and participative in their own process. 2. The inclusion of young people in compulsory and post-compulsory official education should be prioritised, reducing the high percentages of PQPI, which are also criticised by the young people who do not see them as useful for finding them work. 3. It should be possible to provide more personal attention and create close and stable links between young people and educators. The data also show us that greater stability in residential attention produces better results. We conclude with a comment by one of the girls interviewed who said that “they should let us fall over and give us the chance to get up”. Avoiding the social exclusion of these young people -heroic in many cases- is the “raison d’être” of these services.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

52

REFERENCES ASJTET (2008). Study of young residents in DGAIA homes. Support Area for Young People in Care and Formerly in Care (ASJTET), principal resource on leaving. Butlletí d’Infància, 21, 2-7. Casas F. & Montserrat C. (2009). Educational routes of young people formerly care in Europe. Inf@ncia. Butlletí dels profesionals de la infància i l’adolescència, 29, 1-6. http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiDGAIA/num29/index.htm

in

Dixon J., Lee J., Wade J., Byford S. & Weatherly H. (2004). Young People Leaving Care: An Evaluation of Costs and Outcomes. Report to the Department for Education and Skills. University of New York. Montserrat C., Casas F., Malo S. & Bertran I. (2012). Els itineraris educatius del joves extutelats. Barcelona: Generalitat of Catalonia. Department of Social and Family Welfare. Montserrat C., González M. & Malo S. (2010). Can we identify any success factors in the care of children and young people in CRAE? Inf@ncia. Butlletí dels profesionals de la infància i l’adolescència, 41, 1-6. http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiDGAIA/num41/

ÍNDEX

col·lecció eines 21

53

ANNEX  Interview

with young people aged 18-21 currently in ASJTET

 Interview

with young people aged over 21 who have been in ASJTET

 Discussion

group for professionals working with young people formerly in care

 Discussion

group for young people currently in ASJTET

 Discussion

group for young people who have been in ASJTET

 Questionnaire

for professionals who work with young people aged 16-18

 Questionnaire

for professionals who work with young people aged 18-21

 Tables

ÍNDEX

explaining graphics 4 to 12 and 14 to 19

col·lecció eines 21

54

Interview with young people aged 18-21 currently in ASJTET13 - The organisation for services for persons over 18 (FEPA), together with DGAIA (ASJTET) and the University of Girona is carrying out a study on young people who have been in residential centres or in foster care and who are currently being helped by a support service for over 18s. - The aim of the study is to know, based on the support you receive, what helps you prepare to live independently and what is a difficulty or a problem. - Given that you are the ones most directly involved your points of view and your opinions are fundamental for understanding what works and what needs improvement. - Your active participation in the study may help to improve the situation of young people leaving the care system. Confidential information - All of your replies will be dealt with in confidence. Whether your comments are positive or negative all opinions are valid and should be respected and nothing will have any effect on your personal situation. Only the researchers will see and analyse the content of the interview. - Your name will not be used in any publication but you may use a pseudonym. - You may stop or conclude the interview whenever you wish without having to explain why, and you are not obliged to answer any questions you do not want to answer. On your stay at the residential centre 1. What was positive about your stay in the residential centre before you were 18? 2. What was negative about your stay in the residential centre before you were 18? When you left the centre 3. Vere you able to influence the decision on when to leave the centre and where to go? Who helped you to make the decision? 4. Are you still in touch with anyone from the centre you were in? On family and friends 5. 6. 7.

How are your contacts/relations with your family at the moment? Are they different from when you were in the centre? How do they help you? How do they damage you? How are your contacts/relations with your friends? Where are they from (from school, from the centre, from work, etc.)? How do they help you? How do they damage you? Who are the most important people to you at the moment?

On education and work 8. 9. 10.

Are you studying at the moment? Do you think it is useful or a waste of time? How is your experi ence now as a student compared to when you were in the centre? What helps you to continue studying and what hinders you? Are you working at the moment? What do you think of it? What helps you to continue working and what hinders you?

On housing and money 11. Where do you live at the moment? What do you find positive about it? What do you find negative? Did you find it difficult to adapt to it? 12. What is your current economic situation? How do you view it? Do you find it hard handling money?

13 In a service for young people formerly in care (18-21) offered by FEPA members

ÍNDEX

col·lecció eines 21

55

On your life now 13. What are the main problems you have now? 14. What is going well for you? 15. What do you think could improve? What could get worse? 16. What would you stress about your health? (Positive or negative) 17. What would you stress about your free time? (Positive or negative) 18. Is there anything connected to the justice system or of a legal nature that worries you? On the professionals and other people you have contact with 19. What do you think of their work with you? Which of the jobs they do are the most necessary or useful to you? Which are the least necessary or useful? 20. What would you need them to do? What would you do if you were them? 21. Who is/are the most important person/s at the moment? (Not the name, the function) On your preparation for adult life 22. What do you think of your preparation for autonomous/adult life? What do you receive information and help on? What do you think you don’t receive help on? 23. Who are the people who most help to prepare you? 24. What are the difficulties you think you will have? 25. What do you think will go well? 26. How do you think things would have gone if you had not had the support of the services for over 18s (ASJTET)? 27. What advice would you give to boys and girls who are in centres and are nearly legally of age? And to the professionals in the centres? And to the professionals of ASJTET? Do you want to add any final comment? .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................................

Many thanks for your help!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

56

Interview with young people aged over 21 who have been in ASJTET14 - The organisation for services for persons over 18 (FEPA), together with DGAIA (ASJTET) and the University of Girona, is carrying out a study on young people who have been helped by a support service for over 18s. - The aim of the study is to know, based on the support you received, what helped you prepare to live independently and what was a difficulty or a problem. - Given that you are the ones most directly involved your points of view and your opinions are fundamental for understanding what works and what needs improvement. - Your active participation in the study may help to improve the situation of young people leaving the care system. Confidential information - All of your replies will be dealt with in confidence. Whether your comments are positive or negative all opinions are valid and should be respected and nothing will have any effect on your personal situation. Only the researchers will see and analyse the content of the interview. - Your name will not be used in any publication but you may still use a pseudonym. - You can stop or conclude the interview when you wish without having to explain why, and you are not obliged to answer any questions you do not want to answer. On your stay at the residential centre 1. What was positive about your stay in the residential centre before you were 18? 2. What was negative about your stay in the residential centre before you were 18? When you left the centre 3. Were you able to influence the decision on when to leave the centre and where to go? Who helped you to make the decision? 4. Are you still in touch with anyone from the centre you were in? On family and friends 5. 6. 7.

How are your contacts/relations with your family at the moment? Are they different from when you were in the centre? How do they help you? How do they damage you? How are your contacts/relations with your friends? Where are they from (from school, from the centre, from work, etc.)? How do they help you? How do they damage you? Who are the most important people to you at the moment?

On education and work 8. Are you studying at the moment? Do you think it is useful or a waste of time? How is your experience now as a student compared to when you were in the centre? 9. What helps you to continue studying and what hinders you? 10. Are you working at the moment? What do you think of it? What helps you to continue working and what hinders you? On housing and money 11. Where do you live at the moment? What do you find positive about it? What do you find negative? Did you find it difficult to adapt to it? 12. What is your current economic situation? How do you view it? Do you find it hard handling money?

14 In a service for young people formerly in care (18-21) offered by FEPA members

ÍNDEX

col·lecció eines 21

57

On your life now 13. What are the main problems you have now? 14. What is going well for you? 15. What do you think could improve? What could get worse? 16. What would you stress about your health? (Positive or negative) 17. What would you stress about your free time (Positive or negative) 18. Is there anything connected to the justice system or of a legal nature that worries you? On the professionals and other people from services for over 18s 19. 20. 21.

What do you think of their work with you? Which of the jobs they did was the most necessary or useful to you? Which was the least necessary or useful? What would you have needed them to do? What would you do if you were them? Who was the most important person/s at that time? (not the name, the function)

On your preparation for adult life 22. Chat difficulties did you find when you left services for over 18s? 25. What went well? 26. How do you think things would have gone if you had not had the support of ASJTET? 27. What advice would you give to boys and girls who are in centres and are nearly legally of age? And to the professionals in the centres? And to the professionals of ASJTET? Do you want to add any final comment? .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................................

Many thanks for your help!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

58

Discussion group for professionals working with young people formerly in care15 - FEPA together with ASJTET and the University of Girona is carrying out a study on young people who have been in residential centres or foster homes and who are currently being helped by a support service for over 18s. - The aim of the study is to know, based on the support they received, what helps them prepare for and what is an obstacle to adult /independent life. - Given that you are directly involved in the process your points of view and your opinions are fundamental for understanding what works and what needs improvement. - Your active participation in the study may help to improve the situation of young people leaving the care system. Confidential information - Everything you say in the discussion group will be dealt with in confidence. Whether your comments are positive or negative, all opinions are valid and should be respected and nothing will have any effect on your professional situation. - We would like to record the group discussion in order to analyse your opinions properly. 1. On young people’s stays in residential centres - What was positive for young people about being in a residential centre before the age of 18? - And what was negative? 2. When they left the centre - -

Do you think young people were able to influence the decision on when to leave the centre? Who helped them to take the decision on where to go on leaving the centre? (ASJTET, family, friends, etc.?) To what extent did they choose? In general do they maintain any contact with the people from the centre they were in?

3. On family and friends

- - - -

Do you think relations with families change when they are not in the residential centre? In general terms, is the family a help or a hindrance when they reach the age of majority? What would you stress as most important about their friends? For young people who have been in care, who are the most important people when they reach 18?

4. On education and work - - - -

In general are the young people you help studying at the moment? Do you think this is useful or a waste of time? What helps them to continue studying and what is a hindrance? Are they working at the moment? What is your view of this? What helps them to continue working and what is a hindrance?

5. On housing and money

- - - -

Do you think they are satisfied with their current housing? What do you think is positive? What do you think is negative? Was it difficult for them to adapt? What do you think of their current economic position?

- Do you think they find it difficult to manage money?

15 In a service for young people formerly in care (18-21) offered by FEPA members.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

59

6. On their life now

- - - - - - -

What do you think are the main problems they have now? What is going well for them? What could get better? What could get worse? Is there anything you would stress about health? Is there anything you would stress about free time? Is there anything you would stress about justice?

7. On your work with the young people - What do you think of the work you do with young people? - Which of your tasks do you think is the most useful to them? Which is least useful? - What do you need to do that you do not do? - What would you do if you were in the young people’s place? - Who do you think are the most important people for them at the moment? (not the name, the function) 8. Preparation for adult life - Do you think in general they are being well prepared for independent/adult life? - What do they receive most information and/or help/support on? - What do you think they do not get any help on? - Who are the people who most help them to prepare? - What difficulties do you think they will find? - What do you think will go well for them? - How do you think they would have done without the support of ASJTET? - What advice would you give to the boys and girls in centres who are nearing the age of majority? - What advice would you give to the professionals in the centres? - What advice would you give to the other professionals of ASJTET?

ÍNDEX

col·lecció eines 21

60

Discussion group for young people currently in ASJTET16 - The organisation for services for persons over 18 (FEPA), together with DGAIA (ASJTET) and the University of Girona, is carrying out a study on young people who have been in residential centres or in foster care and who are currently being helped by a support service for over 18s. - The aim of the study is to know, based on the support you receive, what helps you prepare to live independently and what is a difficulty or a problem. - Given that you are the ones most directly involved your points of view and your opinions are fundamental for understanding what works and what needs improvement. - Your active participation in the study may help to improve the situation of young people leaving the care system. Confidential information - Everything you say in the discussion group will be dealt with in confidence. Whether your comments are positive or negative, all opinions are valid and should be respected and nothing will have any effect on your personal situation. Only the researchers will see and analyse the content of the discussion. - We would like to record the group discussion in order to analyse your opinions properly. - Your name will not be used in any publication but you may still use a pseudonym. Note for group moderators: Not all of the questions given below need be asked to guide the discussion forward, not necessarily in this order, as there will be some matters which come up before and some after, and do not repeat questions which have come up previously. It is important to talk about the 8 main areas. 1. On your stay in the residential centre - What is positive about having been in a residential centre before the age of 18? - And what is negative? 2. When you left the centre - Do you think in general you were able to influence the decision on when to leave the centre? - Who helps most to take the decision on where to go on leaving the centre? (educators, family, friends, etc.?) To what extent is it possible to choose? - Is it important to maintain contact with anyone from the centre? 3. On your family and friends

- - - -

Do you think relations with families change when you are not in a residential centre? In general terms do you think the family is a help or a hindrance when you reach the age of majority? What would you stress as most important about your friends? For young people who have been in care who are the most important people when you reach 18?

4. On education and work

- - - -

How do you see the question of continuing to study: do you think this is useful or a waste of time? What do you think helps to continue studying and what is a hindrance? How do you see being able to work? What helps at the moment to be able to work and what is a hindrance?

5. On housing and money

- - - -

What do you think is positive and what is negative about assisted housing? What is most difficult about adapting? In general what do you think of the economic position of young people over 18 who have been in care? Is it easy managing money?

16 In a service for young people formerly in care (18-21) offered by FEPA members.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

61

6. On your life now

- - - - - - -

What do you think are the main problems young people in your position have? What are the main advantages? What could get better? What could get worse? Is there anything you would stress about health? Anything about free time? Anything about justice or legal matters?

7. On the professionals and other people you have contact with

- What do you think of the work they do with young people in your position? - Which of their tasks do you think is the most useful or necessary? Which is least useful or necessary? - What do you think they need to do? - What would you do if you were them? - Who do you think are the most important people for young people in your position? (not the name, the function)

8. Your preparation for adult life

- - - - - - - - - -

Do you think you are being well prepared for independent /adult life? What do you receive information and /or help /support on? What do you think you do not get any help on? Who are the people who most help young people in your position to prepare? What difficulties do you think you find? What do you think will go well for you? How do you think you would have done if you had not had the support of services for persons over 18 (ASJTET)? What advice would you give to the boys and girls in centres who are nearing the age of majority? What advice would you give to the professionals in the centres? What advice would you give to the professionals of ASJTET?

Many thanks for your help!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

62

Discussion group for young people who have been in ASJTET17 - The organisation for services for persons over 18 (FEPA), together with DGAIA (ASJTET) and the University of Girona, is carrying out a study on young people who have been in residential centres or in foster care and who were then helped by a support service for over 18s. - The aim of the study is to know, based on the support you received, what helped you prepare to live independently and what was a difficulty or a problem. - Given that you are the ones most directly involved your points of view and your opinions are fundamental for understanding what works and what needs improvement. - Your active participation in the study may help to improve the situation of young people leaving the care system. Confidential information - Everything you say in the discussion group will be dealt with in confidence. Whether your comments are positive or negative all opinions are valid and should be respected and nothing will have any effect on your personal situation. Only the researchers will see and analyse the content of the discussion. - We would like to record the group discussion in order to analyse your opinions properly. - Your name will not be used in any publication but you may still use a pseudonym. Note for group moderators: Not all of the questions given below need be asked to guide the discussion forward, not necessarily in this order, as there will be some matters which come up before and some after, and do not repeat questions which have come up previously. It is important to talk about the 8 main areas. 1. On your stay in the residential centre - What is positive about having been in a residential centre before the age of 18? - And what is negative? 2. When you left the centre - Do you think in general you were able to influence the decision on when to leave the centre? - Who helps most to take the decision on where to go on leaving the centre (educators, family, friends, etc.)? To what extent is it possible to choose? - Is it important to maintain contact with anyone from the centre? 3. On family and friends - Do you think relations with families change when you are not in a residential centre? - In general terms do you think the family is a help or a hindrance when you reach the age of majority? Are you a source of help? - What would you stress as most important about your friends? - Who is the most important person to you at the moment? 4. On your education and work

- - - - -

Are you studying? How do you see the question of continuing to study: do you think this is useful or a waste of time? What do you think helps to continue studying and what is a hindrance? How do you see being able to work? What helps at the moment to be able to work and what is a hindrance?

5. On housing and money - Is it easy managing money? - What would be the most serious problem you could encounter? - What are you most proud of in your life?

17 In a service for young people formerly in care (18-21) offered by FEPA members

ÍNDEX

col·lecció eines 21

63

6. On your life now - Is there anything you would stress about health? - Anything about free time? - Anything about justice or legal matters? 7. On the professionals and other people you have contact with - What do you think of the work they do with young people in your position? - Which of their tasks do you think is the most useful or necessary? Which is least useful or necessary? - What do you think they need to do? 8. Your preparation for adult life - Do you think you were well prepared for adult life? - How do you think you would have done if you had not had the support of services for persons over 18 (ASJTET)? - What advice would you give to the boys and girls in centres who are nearing the age of majority? - What advice would you give to the professionals in the centres? - What advice would you give to the professionals of ASJTET?

Many thanks for your help!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

64

Questionnaire for professionals working with young people aged 16-1818 The Federation of Entities with Assistance Projects and Housing (FEPA) together with DGAIA (ASJTET) and the University of Girona is carrying out a study on young people who have been in residential centres or in foster care and who are now being helped by a support service for over 18s. Your opinions are fundamental for understanding what works and what needs improvement and we would be grateful if you would answer this questionnaire given that your centres with 16-18 year olds are involved in this process. The questions below have been prepared on the basis of information taken from the discussion groups and interviews with young people and educators. All of the questions are closed questions and at the end you may add any comments you consider appropriate. NAME OF CRAE:........................................................................................................................................................................... YEAR OF BIRTH:........................................................................................................................................................................... GENDER:....................................................................................................................................................................................... PROFESSIONAL TITLE:................................................................................................................................................................ YEARS OF EXPERIENCE WORKING WITH YOUNG PEOPLE:......................................................................................................

a) Valuation of aspects of stays in a crae or foster home for young people Please reply based on the majority of the young people aged between 16-18 you work with. Strongly disagree

Their stay at the centre helps them to:

1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

a1 Achieve autonomy. a2 Learn to live with other people. a3 Live according to rules. a4 Avoid risk situations. a5 Have access to services or treatments they would not otherwise have access to. a6 Have more opportunities to study. a7 Find work. a8 Clarify their relation with their biological family. a9 Know how to manage money. a10 Remain in contact with an educator of the centre when they have left.

b) On family and friends How much do you agree with the following statements on the young people you work with aged 16-18: Strongly disagree 1 b1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

Most young people decide the type of relation they want to have with their biological family.

b2 Most young people have a network of friends who give them support. b3 Who do you think are their main mentors while they are at your centre?

P Friends. P Family of origin. P Foster or associate family. P Educators. P Teachers. P Psychologists. P In general they do not have any.

18 The questionnaire was circulated on-line 26 ÍNDEX

col·lecció eines 21

65

c) education and work How much do you agree with the following statements on the young people you work with aged 16-18: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

c1 I have the impression making them do a PQPI is currently a waste of time. c2 It is possible really to increase the inclusion of these young people in job training. c3 It is possible really to increase the inclusion of these young people in the baccalaureate and higher studies. c4 Having financial benefits is fundamental for them to continue studying. c5 Having at least the ESO certificate is fundamental at the moment for finding work. c6 The current economic crisis is having an enormous impact on these young people’s employment prospects. c7 For those who do not have the ESO certificate the main difficulty is due to:

P Lack of ability to study on the part of the young person. P Lack of suitable resources to do so. P Lack of school back-up. P Emotional instability of the young person. P Lack of motivation to study. P Lack of an appropriate support network. P Lack of stability at the residence.

d) aspects of leaving the centre d1 Approximately what percentage do you usually refer to the ASJTET housing service? d2. Approximately what percentage go back to their biological family? d3. Approximately what percentage go with their extended family? d4. If there is a referral to ASJTET, which programme is the referral usually to?

P Housing service. P Legal assistance service. P Employment service. P Financial benefits.

Reasons for young people being referred to assisted housing Indicate how much you agree or disagree with the following statements: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

d5 Most young people actively participate in the decision to go to assisted housing d6 For young people the main reason for wanting to go to assisted housing is the lack of family support. d7 For young people the main reason for wanting to go to assisted housing is having a settled plan in life. d8 Most young people who go to assisted housing do so due to the guidance and proposals of the educator. d9 Young people know quite well the services and benefits they can receive from the age of 18.



ÍNDEX

col·lecció eines 21

66

Reasons for young people not being referred to assisted housing Indicate how much you agree or disagree with the following statements: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

d10 Existence of sufficient family support. d11 Problems with young person’s conduct. d12 Lack of official studies on the part of the young person. d13 Lack of a settled plan in life on the part of the young person. d14 Lack of motivation on the part of the young person to go there. d15 Young person decides to become independent on their own account. d16 Lack of awareness on the part of the CRAE of access to assisted housing and other ASJTET services. d17 Characteristics of young person not compatible with profile required for going to assisted housing.

e) Other aspects of young people’s lives Based on the majority of the young people aged 16 to 18 you work with, indicate how much you agree or disagree with the following statements: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

e1 Most of the young people you work with use their free time in a way similar to other young people. e2 They have more health problems than other young people. e3 They have more problems with the courts than other young people. e4 The persons we work with are increasingly thinking about leaving the country.

f) evaluation of work of professionals In your work what you mainly do is: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

f1 Help young people find work. f2 Help them continue with their studies. f3 Help them become organised and assume responsibilities. f4 Help them control their emotions. f5 Become the young person’s mentor. f6 Help them achieve a sufficient degree of autonomy to live on their own account.

The following aspects should be improved: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

f7 Increase their levels of autonomy f8 Increase the official education (ESO, job training, baccalaureate or higher studies) of young people. f9 Increase the supply of assisted housing. f10 Design support for those over 18 who do not currently have access to ASJTET.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

67

g) Work satisfaction Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

g1 How satisfied are you with the work you do at the centre? g2 How satisfied are you with the way most young people leave the centre? g3 What resources do you think ASJTET should offer which it does not at present?

General observations: .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................................

Many thanks for your help!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

68

Questionnaire for professionals working with young people aged 18-2119 The Federation of Entities with Assistance Projects and Housing (FEPA) together with DGAIA (ASJTET) and the University of Girona is carrying out a study on young people who have been in residential centres or in foster care and who are now being helped by a support service for over 18s. Your opinions are fundamental for understanding what works and what needs improvement. Given that most of the young people you work with come from a centre you will see that the questions make reference to this. The questions below have been prepared on the basis of information taken from the discussion groups and interviews with young people and educators.

All of the questions are closed questions and at the end you may add any comments you consider appropriate.

ENTITY WHERE YOU WORK:....................................................................................................................................................... YEAR OF BIRTH:........................................................................................................................................................................... GENDER:....................................................................................................................................................................................... PROFESSIONAL TITLE:................................................................................................................................................................ YEARS OF EXPERIENCE WORKING WITH YOUNG PEOPLE:......................................................................................................

a) Valuation of aspects of young people’s previous stays in a crae or foster home Please reply based on the majority of the young people you work with. Strongly disagree

Their stay at the centre helped them to:

1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

a1 Achieve autonomy. a2 Learn to live with other people. a3 Live according to rules. a4 Avoid risk situations. a5 Have access to services or treatments they would not otherwise have access to. a6 Have more opportunities to study. a7 Find work. a8 Clarify their relation with their biological family. a9 Know how to manage money. a10 Remain in contact with an educator of the centre when they left.

b) On young people leaving the centre How much do you agree with the following statements on the young people you work with, particularly those aged 18-21: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

b1 Young people actively participate in the decision to go to assisted housing. b2 Young people actively participate in the decision to be helped by the legal assistance service. b3 Young people actively participate in the decision to be helped by the employment service. b4 Young people actively participate in the decision to be helped by the benefits service. b5 For young people the main reason for wanting to go to assisted housing is the lack of family support. b6 For young people the main reason for wanting to go to assisted housing is having a settled plan in life. b7 Most young people who go to assisted housing do so due to the guidance and proposals of the educator. b8 Young people know quite well the services and benefits they can receive from the age of 18. 19 The questionnaire was circulated on-line

ÍNDEX

col·lecció eines 21

69

c) On family and friends How much do you agree with the following statements on the young people you work with, particularly those aged 18-21: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

c1 Most young people you work with have closer relations with their family of origin compared to the relation they had when they were minors and were in the centre. c2 Most young people have a network of friends who give them support. c3 Who do you think are the main mentors of the young people you work with while they are with the service?

P Friends. P Family of origin. P Foster or associate family. P Educators. P Teachers. P Psychologists. P In general they do not have any.

d) Education and work Indicate how much you agree or disagree with the following statements: How much do you agree with the following statements on the young people you work with aged 18-21? Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

d1 I have the impression making them do a PQPI is currently a waste of time. d2 It is possible really to increase the inclusion of these young people in job training. d3 It is possible really to increase the inclusion of these young people in the baccalaureate and higher studies. d4 Having financial benefits is fundamental for them to continue studying. d5 Having at least the ESO certificate is fundamental at the moment for finding work. d6 The current economic crisis is having an enormous impact on these young people’s employment prospects. d7 The current economic crisis and the difficulty in finding work means that most of the young people I work with go back to studying. d8 For young people who do not have the ESO certificate the main difficulty in obtaining it after the age of 18 is:

ÍNDEX

P Lack of ability to study on the part of the young person. P Lack of suitable resources to do so. P Lack of school back-up. P Emotional instability of young person. P Lack of an appropriate support network. P Others.

col·lecció eines 21

70

e) Assisted housing and autonomy How much do you agree with the following statements on the majority of the young people you work with? Strongly disagree

Their time in assisted housing helps them to:

1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

e1 Achieve autonomy. e2 Achieve responsibility and maturity. e3 Learn to live with other people. e4 Live according to rules. e5 Avoid risk situations. e6 Avoid social exclusion. e7 Have access to services or treatments they would not otherwise have access to. e8 Have more opportunities to study. e9 Clarify their relation with their family. e10 Know how to manage money better.

Main problems in assisted or autonomy housing Indicate how much you agree or disagree with the following statements: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

e11 Problems of co-habitation. e12 Problems of adaptation. e13 Problems with rules. e14 Problems with doing housework. e15 Problems managing money.

f) Other aspects of young people’s lives How much do you agree with the following statements on the majority of the young people you work with? Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

5

6

7

8

9

10

f1 The young people you work with use their free time in a way similar to other young people. f2 They have more health problems than other young people. f3 They have more problems with the courts than other young people. f4 The persons you work with are increasingly thinking about leaving the country.

g) Evaluation of work of professionals In your work what you mainly do is: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 8

9

10

g1 Help young people find work. g2 Help them continue with their studies. g3 Help them become organised and assume responsibilities. g4 Help them control their emotions. g5 Become the young person’s mentor. g6 Help them achieve a sufficient degree of autonomy to live on their own account.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

71

The following should be improved: Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

g7 Provide them with more emotional support and help them in controlling their emotions. g8 Increase work on their autonomy. g9 Increase the official education (ESO, job training, baccalaureate or higher studies) of young people. g10 Increase the supply of assisted housing. g11 Design support for those over 18 who do not currently have access to ASJTET. g12 What resources do you think ASJTET should offer which it does not at present.

h) Work satisfaction Strongly disagree 1

2

3

4

Strongly agree 5

6

7

8

9

10

h1 How satisfied are you with the work you do at the centre? h2 What resources do you think ASJTET should offer which it does not at present?

General observations: .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................................................................

Many thanks for your help!

ÍNDEX

col·lecció eines 21

72

Tables explaining graphics 4 to 12 and 14 to 19 Table a. Reasons for young people leaving ASJTET by type of exit Reason for leaving Autonomy

Voluntary withdrawal

Process broken off

Total

Type of exit

No.

%

No.

%

No.

%

No.

%

Autonomy

1.426

67,4

467

22,1

223

10,5

2.116

47,1

Family

232

28,1

430

52,1

163

19,8

825

18,4

Social services

312

46,2

73

10,8

290

43,0

675

15,0

Others

162

18,5

307

35,0

408

46,5

877

19,5

2.132

47,5

1.277

28,4

1.084

24,1

4.493

100

Total Statistical significance χ²(6)= 1127,805, p>0,000

Table b. Final valuation based on the reason for leaving Reason for leaving End of process Final valuation

Voluntary withdrawal

Other reasons

No.

%

No.

%

No.

%

Positive

1.917

89,9

554

43,4

83

7,7

2.554

56,8

Neutral

184

8,6

466

36,5

550

50,7

1.200

26,7

Negative

31

1,5

257

20,1

451

41,6

738

16,4

2.132

100

1.277

100

1084

100

4.493

100

Total

Total

Statistical significance χ²(4)= 2172,312, p>0,000

Table c. Final valuation by the number of years at ASJTET Final valuation Positive Years in ASJTET

Neutral

Negative

Total

Nom.

%

Nom.

%

Nom.

%

Nom.

0 < 1 years

405

38,8

473

45,3

166

15,9

1.044

1 < 2 years

926

52,9

464

26,5

361

20,6

1.751

2 < 3 years

648

67,6

161

16,8

149

15,6

958

3 < 4 years

349

77,0

63

13,9

41

9,1

453

4 < 5 years

156

77,2

27

13,4

19

9,4

202

5 or more years

70

82,4

12

14,1

3

3,5

85

2.554

56,8

1.200

26,7

739

16,4

4.493

Total Statistical significance χ²(10)= 406,979, p>0,000

ÍNDEX

col·lecció eines 21

73

Table d. Final valuation by historical periods Final valuation Positive

Neutral

Negative

No.

%

No.

%

No.

%

No.

1994 - 2000

621

64,8

160

16,7

177

18,5 %

958

2001 - 2006

949

54,8

505

29,1

279

16,1 %

1.733

2007 - 2012

984

54,6

535

29,7

283

15,7 %

1.802

2.554

56,8

1.200

26,7

739

16,4 %

4.493

Total Statistical significance χ²(4)= 62,52, p>0,000

Table e. Participation in various programmes by year of entering ASJTET Programmes:

1994 - 2000

2001 - 2006

2007 - 2012

Total

Housing

407

17,2

851

35,9

1.114

47,0

2.372

Employment

13

1,2

523

47,0

577

51,8

1.113

Legal

2

0,2

157

18,3

700

81,5

859

Economic

71

3,6

532

26,9

1.375

69,5

1.978

Table f. Participation in the various ASJTET programmes Valuation Programmes

Negative

Neutral

Positive

Total

Only housing

24,7%

12,9 %

62,3 %

881

Only economic

8,9 %

31,0 %

60,0 %

503

Only employment

15,9 %

34,9 %

49,2 %

427

Housing + Economic

19,3 %

12,5 %

68,2 %

311

Only Legal Assistance

4,8 %

14,8 %

80,4 %

271

Housing + Employment + Economic

25,5 %

12,5 %

62,0 %

216

Housing + Legal + Economic

17,5 %

13,6 %

68,9 %

206

Housing + Employment

29,7 %

24,3 %

45,9 %

185

Housing + Legal

28,2 %

11,4 %

60,4 %

149

Employment + Economic

9,4 %

20,8 %

69,8 %

96

Economic + Legal

13,3 %

18,3 %

68,3 %

60

ÍNDEX

col·lecció eines 21

74

Table g. Reasons for leaving and type of exit based on place of origin Reason for leaving2

Type of exit1 Autonomy

Family

Social Services

Others

End of process

Left voluntarily

Others

1.162

654

350

447

1108

892

613

Rest of Europe

43

10

5

20

37

19

22

Asia

20

5

5

3

21

7

5

Sub-Saharan Africa

115

7

149

28

223

41

35

Rest of Africa

729

120

154

343

693

284

369

Latin America

42

26

12

28

47

30

31

Others

5

3

0

8

3

4

9

2.116

825

675

877

2.132

1.277

1.084

N=4493 Spain

Total

1 Statistical significance χ²(18)= 527,394, p>0,000 2 Statistical significance χ²(12)= 184,356, p>0,000

Table h. Final valuation according to level of education on entering ASJTET Valoració final On entry was studying or had done courses in:

Positive

Neutral

Negative

Total

University

2

0

0

2

Baccalaureate /COU

67

15

7

89

ESO (1)

131

182

271

584

ESO (4) (completed)

138

224

487

849

Job training

106

43

9

158

Occupational training

394

194

121

709

PQPI /PGS /PTT

72

43

26

141

Primary education

329

163

107

599

Special education

18

6

4

28

Adult education

68

15

19

102

No schooling

29

17

19

65

No data

711

298

158

1.167

Statistical significance χ²(30)= 98,38, p>0,000 1 5 have ESO 2 or 3. 2 Mostly CFGM.

ÍNDEX

col·lecció eines 21

75

Table i. Aspects of having been in a centre before 18 valued by professionals Professionals centres < 18 Their stay at the centre helped them to:

Professionals Serveis 18 - 21

Total

M

DT

M

DT

M

DT

Have access to services and treatments*

8,15

1,447

8,07

1,528

8,13

1,464

Live according to rules*

7,79

1,549

7,57

1,248

7,74

1,481

Have more opportunity to study

7,65

1,767

7,78

1,858

7,68

1,786

Learn to live with others

7,73

1,499

7,33

1,542

7,63

1,516

Avoid situations of risk

7,30

1,667

6,85

1,742

7,19

1,693

Clarify relations with biological family*

6,96

1,779

6,11

1,734

6,75

1,802

Achieve autonomy*

6,96

1,744

6,07

2,045

6,74

1,859

Know how to manage* money

6,54

1,711

5,91

2,142

6,38

1,842

Have more opportunities to find work*

5,53

1,786

6,15

1,903

5,68

1,830

* Significant difference between the replies of the professionals of the two different groups.

Table j. Reasons for referring young people to assisted housing The main reason young people go to a flat is:

Professionals centres < 18

Professionals services 18 - 21

Total

M

DT

M

DT

M

DT

Lack of family support

7,64

2,249

7,45

1,976

7,59

2,181

Guidance of educator

7,24

2,068

6,87

1,415

7,15

1,927

Having settled life project

6,54

2,117

6,24

1,932

6,46

2,071

Table k. Main mentors of young people Professionals centres