AQUESTA EXPOSICIÓ ÉS UNA PRODUCCIÓ DE

EL CCCB ÉS UN CONSORCI DE

ÍNDEX 1.- Fitxa tècnica ........................................................................... 3 2.- Presentació ............................................................................. 4 3.- Preguntes i eslògans ............................................................. 13 4.- CV del comissari ................................................................... 16 5.- Informació general ............................................................... 17

2

1.- FITXA TÈCNICA LOCAL, LOCAL! La ciutat que ve és una producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la Diputació de Barcelona. Es presenta al CCCB entre el 23 de febrer i el 25 d‟abril de 2010. COMISSARIAT Francesc Muñoz COORDINACIÓ Eva Gimeno DISSENY DE L'EXPOSICIÓ Sebas Bonet / Cesc Solà LACREATIVA Disseny gràfic: Hug Cirici / Patrick Brentano LACREATIVA DOCUMENTACIÓ I REALITZACIÓ AUDIOVISUAL Cristina Giribets amb la col·laboració de: Juan Carlos Rodríguez José Antonio Soria i l‟assistència de Borja Morera Audiovisual introducció: Hug Cirici LACREATIVA Vídeo Lock Living: Raúl Arroyo; música: Ramón González Interactiu Badiafonia: Pau Faus Vídeo On sóc quan parlo per telèfon: Alejandro Garay Documental El Sastre: Òscar Pérez FOTÒGRAFS Laura Cantarella Jordi Gómez Ignasi López Daniela Monterrosa / Natalia Parache Jordi Todó SERVIDOR DE POLÍTIQUES URBANES LOCALS Coordinació i continguts: Observatori Territorial - Direcció d'Estudis i Prospectiva, Diputació de Barcelona Interactiu: Currysauce MUNTATGE D’INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS Departament d‟audiovisuals i multimèdia del CCCB MUNTATGE EXPOSICIÓ La Central de Projectes Noción Gráfica IL·LUMINACIÓ I COORDINACIÓ DEL MUNTATGE Unitat de Producció i Muntatges del CCCB I la col·laboració del Servei de difusió i recursos externs, dels Serveis administratius i generals, i del Centre de documentació i debat del CCCB

3

2.- PRESENTACIÓ Ara fa trenta anys es van constituir els ajuntaments democràtics després del llarg període dictatorial. Al llarg d‟aquestes tres dècades, les ciutats i el territori han viscut una sèrie de canvis profunds: transformacions que s‟han esdevingut pels processos de creixement, per l‟impacte de la globalització i per l‟acceleració dels avenços tecnològics. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Diputació de Barcelona presenten l‟exposició Local, local! La ciutat que ve amb la finalitat de mostrar una diagnosi de com han canviat les nostres ciutats, així com una aproximació a la ciutat del futur. A través d‟una proposta museogràfica sintètica i clarificadora sustentada en muntatges audiovisuals i report€atges fotogràfics, la mostra es fonamenta en un treball previ d‟investigació dirigit pel geògraf Francesc Muñoz, comissari de la mostra. L‟exposició s‟emplaçarà al CCCB del 23 de febrer al 25 d’abril de 2010.

4

Recorregut de l’exposició

INTRODUCCIÓ Les ciutats han canviat. Ho ha fet la seva aparença i també la forma en què són habitades per les persones però, per sobre de tot: Les ciutats han esdevingut el lloc privilegiat on l‟univers del global es troba amb la realitat dels llocs. Després de trenta anys parlant de globalització urbana i de fluxos planetaris, d‟utopies tecnològiques i d‟homogeneïtzació mundial, resulta que el que la ciutat ens mostra, en realitat, és la combinació d‟aquestes qualitats amb la presència, ubiqua i continua, del pòsit del lloc. La ciutat que ve no és global, com potser vàrem arribar a pensar... la ciutat que ve és local. Potser més local que mai. Conceptes al voltant de global / local: Aquest diàleg no exempt de friccions entre el global i el local, entre la ciutat post-it i la ciutat pòsit, es fa especialment evident en tres aspectes definitoris del món urbà del moment actual: Les formes que pren la ciutat en el territori.

o

o

Aquest diàleg es presenta també en la forma de tres tensions que expliquen com han canviat les ciutats durant els últims trenta anys i que conviden a pensar com és la ciutat que ve i que, de fet, són les tres tensions de les quals depèn el futur de la ciutat. Compacte – dispers

o

L‟arribada de la societat de la informació.

o o

o

Públic / privat Interior /exterior

La gestació de nous imaginaris i noves convivències.

Segons com se les resolgui en el decurs de les properes dècades, tindrem ciutats més complexes i diverses, o ciutats més simplificades i uniformes; habitarem ciutats que ens continuïn interpel·lant com a individus i ens suggereixin així noves preguntes, o ciutats on no tindrem la temptació de preguntar.

5

LES FORMES DE LA CIUTAT Compacte/dispers El creixement de la urbanització ha fet que les antigues ciutats, físicament acotades en el territori, legalment limitades en la seva extensió i clarament identificables com a excepcions en un paisatge sense urbanitzar, s‟hagin multiplicat sobre un espai que ja ha esdevingut metropolità. Aquesta urbanització del territori ha tingut conseqüències ambientals importants, com el malbaratament de recursos naturals (el sòl o l‟aigua), o l‟augment dels impactes que representa el creixement urbà (el consum d‟energia o la pèrdua de biodiversitat). La urbanització dispersa, però, hi ha afegit la necessitat de desplaçar-se cada vegada més lluny per portar a terme les activitats quotidianes. Viure, treballar, accedir a serveis o gaudir del temps d‟oci significa, per a una gran part de la població, una dependència absoluta de l‟automòbil com a mitjà de transport privilegiat per un territori esmicolat i en molts aspectes insostenible. ELEMENTS EXPOSATS Fotografies aèries i de proximitat dels tres aeroports regionals de Catalunya: Girona, Reus i Lleida. Vols simulats sobre cartografia de la regió metropolitana: audiovisual que mostra el creixement de la urbanització dispersa en el territori a partir de la manipulació d‟ortofotos. Panell de dades sobre la urbanització dispersa: gràfics i fotografies que mostren el creixement d‟habitatges unifamiliars, automòbils, consum d‟aigua i mapa d‟hipoteques.

Públic/privat Els espais públics han experimentat canvis radicals no únicament en la forma com se‟ls projecta o se‟ls dissenya sinó també, sobretot, quan s‟observa com són utilitzats per les poblacions urbanes. Nous usos i usuaris mostren així la natura canviant de l‟espai públic com a espai ciutadà i marc de relacions socials. Al mateix temps, la importància creixent de l‟economia del temps lliure ha alimentat l‟orientació de les ciutats vers l’oci i el consum fins al punt de transformar àrees urbanes concretes –com passa amb els centres històrics– en veritables contenidors d‟un lleure lligat molt més a la visita i al consum que a l‟habitació i l‟estada. Els espais públics són, en conseqüència, freqüentats per poblacions diferents segons el moment del dia o el dia de la setmana i aquest ús „flotant‟ i ocasional conviu amb el més tradicional i permanent.

6

ELEMENTS EXPOSATS Audiovisual sobre la clonació dels espais de consum realitzat als principals carrers comercials dels centres històrics de quatre poblacions catalanes. La filmació acaba a l‟outlet de la Roca del Vallès. Muntatge fotogràfic sobre les tipologies d‟usuaris de l‟espai espai públic. Les imatges han estat preses a la Plaça dels Àngels de Barcelona, la Plaça Espanyola de l‟Hospitalet de Llobregat i la Plaça de la Vila de Sta.Coloma de Gramenet. (Fotografies: Daniela Monterrosa i Natalia Parache).

Interior/exterior En unes ciutats on cada vegada més persones ni treballen ni consumeixen al lloc on viuen, la mobilitat entre llocs creix i inspira mapes mentals del territori que depassen els límits del propi barri i la pròpia ciutat: una cartografia, individual i col·lectiva, feta de polígons industrials, parcs d‟oficines o cinemes multisala d‟altres municipis on es troben els llocs de treball o les àrees d‟esbarjo. Els accessos per autopista, els peatges, les entrades i sortides de la ciutat en les hores punta, recorden així les antigues muralles que separaven la ciutat intramurs del món exterior. Una separació de l‟espai habitat que es fa igualment evident a la ciutat de baixa densitat, on les cases unifamiliars, amb les seves piscines privades i jardins interiors, estableixen amb la mateixa claredat on comença i on acaba l‟espai públic. ELEMENTS EXPOSATS Les noves muralles de la ciutat: imatges de benzineres (Fotografia: 2004 Laura Cantarella) i peatges. Un paisatge repetit i clonat: vídeo que recull una sèrie d‟itineraris per carreteres secundàries que permet visualitzar el paisatge dispers a peu de carretera i, simultàniament, el desplaçament que es fa al territori sobre fotografia aèria (ortofoto) on apareix sobreimpressionat el trajecte en cotxe.

7

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Compacte/dispers Des de la dècada del 1980, la disponibilitat de tecnologies de telecomunicació i el progressiu abaratiment de l‟ordinador personal van portar a imaginar un futur en què els treballadors no s‟haurien de moure de casa per anar a la feina. Les dades actuals de mobilitat mostren, en canvi, tot el contrari. En realitat, és la mateixa tecnologia digital la que –en lloc de fer possible el somni de la mobilitat zero–, gràcies al telèfon mòbil ens ofereix la possibilitat i, sobretot, la facilitat d‟interactuar econòmicament i socialment mentre ens desplacem. Assistim així a la dissolució de l’antic ‘lloc de treball’, que es multiplica en una gran varietat de llocs on és possible treballar gràcies a tota una infraestructura digital que també utilitzem habitualment quan consumim, fem servir caixers automàtics o paguem zones de pàrquing. Aquest entramat d‟elements i sistemes digitals constitueix l‟arquitectura física del que anomenem ciberespai. ELEMENTS EXPOSATS Contenidor amb uns 5.000 mòbils usats Fotografies d‟antenes de telefonia mòbil

Públic/privat Si bé la sociabilitat urbana es construeix a partir d‟interaccions de caràcter tant presencial com virtual, les relacions establertes per mitjans digitals es construeixen majoritàriament en l‟àmbit privat. Així, l‟ús de la telecomunicació significa la privatització d‟una sèrie de situacions que fins ara podien tenir lloc únicament en l‟arena pública. En sentit contrari, la privacitat també esdevé un concepte en crisi: d‟una banda, existeix una nova ‘intimitat pública’, perquè sovint sobreexposem la intimitat als ulls i les orelles dels altres quan fem ús del telèfon mòbil en públic o de les xarxes socials digitals. De l‟altra, si be és certa la preocupació per la manera com la gestió dels bancs de dades digitals permet accedir a informació pròpia de l‟àmbit privat, la més que assumida convivència amb dispositius que exploren àmbits de la nostra privacitat fa pensar en un estil de vida construït, precisament, sobre un consum gens obligat de seguretat (‘lock living‟). ELEMENTS EXPOSATS La fi de la privacitat i el començament de la “intimitat pública”: fragments de vídeos extrets de youtube LOCK LIVING: animació en clau d‟humor sobre les situacions quotidianes entorn de la seguretat (Realització: Raul Arroyo)

8

Interior/exterior La popularització de la tecnologia digital no només ha disseminat físicament la presència de dispositius tecnològics als espais urbans –les pantalles de publicitat, els sensors que gestionen el trànsit urbà, o les càmeres de vigilància a l‟espai públic– sinó que la utilització d‟instruments com el telèfon mòbil o els videojocs de butxaca permet una portabilitat de la tecnologia ampliada fins i tot a grups de població cada vegada més jove. La visió que teníem de la tecnologia digital, concentrada en alguns interiors privilegiats –els edificis intel·ligents dels centres financers o els parcs de recerca–, i associada a un perfil d‟usuari exclusiu, contrasta amb la realitat de la seva presència contínua en qualsevol moment i en qualsevol lloc de la ciutat. Aquesta vivència quotidiana i banal de la tecnologia digital no només es mostra en el temps viscut als interiors (laborals o domèstics) sinó que també s‟expressa en tota la seva magnitud a l‟espai urbà exterior. ELEMENTS EXPOSATS Reportatge fotogràfic sobre càmeres de videovigilància a l‟espai urbà. Audiovisual sobre l‟esquerda digital en relació a la dificultat, per part d‟algunes franges d‟edat (especialment les sèniors), a l‟accés de les noves tecnologies.

9

NOUS IMAGINARIS, NOVES CONVIVÈNCIES Compacte/dispers El barri és el lloc de la convivència, on les xarxes de relació donen forma als sentiments de pertinença. Aquesta capacitat identificadora del barri s‟ha vist sacsejada, però, per dos grans processos: d‟una banda, la immigració procedent d‟altres països fa evident un contingut transnacional abans poc imaginable i uns vincles entre territoris llunyans o cultures diferents que representen la globalització urbana fins i tot potser millor que les icones de l‟arquitectura internacional; d‟una altra, la identificació com a habitant d‟un lloc conviu amb l‟experiència dels „territoriants‟ (habitants del territori) que fan ús de fragments de diferents ciutats per a diferents propòsits i multipliquen el seu espai de vida com si fos un collage fet de retalls de barris i paisatges diversos. ELEMENTS EXPOSATS Microglobalitacions Metropolitanes: documental produït per BTV per a l‟exposició “Barcelona Connectada, ciutadans transnacionals” del MUHBA. Reportatge fotogràfic d‟antenes parabòliques al Raval i Bellvitge. Transumer: reportatge fotogràfic de (Realització: Ignasi López i Pau Ortiz)

les

24h

d‟un

consumidor

en

trànsit.

Públic/privat Les imatges de la globalització i les més pròpies del lloc ja es mostren per igual en el paisatge urbà i configuren un imaginari col·lectiu híbrid: el compartit pels habitants, que es fixa als llocs simbòlics de la ciutat i a les tradicions i conviu així amb les imatges de llocs especialitzats, orientats vers el consum, la mobilitat o el turisme, com ara aeroports i àrees comercials de franquícia. Aquesta tensió entre el temps privat que representen aquests nous escenaris i el temps públic, tradicionalment visible en moments de caràcter col·lectiu, suposa una privatització del temps urbà que explica en gran mesura tant la crisi de les formes clàssiques d‟associació i participació com l‟aparició de formes noves. Així, la capacitat d‟accés i enviament massiu d‟informació que representa l‟ús del correu electrònic, dels SMS, de les pàgines web o dels blogs, introdueix la viralitat en l‟exercici de la ciutadania. Sorprèn, en aquest sentit, la rapidesa amb la qual s‟organitzen protestes urbanes o la celeritat amb què es creen estats d‟opinió. És una „ciutadania viral’, que no neix a l‟àgora pública sinó a l‟àmbit privat, i que no requereix de la trobada presencial o l‟assemblea de barri.

10

ELEMENTS EXPOSATS Reportatge fotogràfic sobre l‟imaginari públic que oscil·la contínuament del local al global. Convocatòries de protestes urbanes a través de SMS.

Interior/exterior La globalització urbana ha fet de les ciutats miralls i aparadors del cosmopolitisme. La presència de cultures diferents a l’espai urbà, però, no garanteix necessàriament, per si sola, la gestació d‟un gresol divers i en convivència sinó que, més aviat, mostra tot el contrari: l‟excepcionalitat cultural. La ciutat es mostra així com una suma d‟estats d‟excepció (culturals), amb fronteres invisibles i límits entre barris que alimenten un nou imaginari urbà esquarterat i en les quals destaquen punts d‟entrada i de sortida, llocs de transició o de peatge simbòlic que, a la manera de check points culturals, configuren la cartografia de l’exclusió. Mentre la comercialització de la cultura fa populars i consumibles les samoses, les danses del ventre o les amanides tabule, apareixen nous conflictes urbans associats a l‟arrel d‟aquestes diferències culturals: localitzar espais de culte religiós o evitar l‟enquistament de clixés associats a determinats barris són necessitats noves que reflecteixen la progressiva fragmentació de l‟imaginari i de la ciutadania. Gestionar, més que resoldre, aquests conflictes obliga a reclamar uns imaginaris urbans més oberts i sense patent d‟exclusivitat. ELEMENTS EXPOSATS Vídeo sobre locutoris: “On sóc quan parlo per telèfon” d‟Alejando Garay Notícies de televisió cedides per la XTVL sobre nous conflictes d‟arrel cultural Interactiu: Badia Fonia, cartografia sonora de Badia del Vallès de Pau Faus Mig metratge: El Sastre d‟Óscar Pérez

11

SERVIDOR DE POLÍTIQUES URBANES LOCALS Durant els últims trenta anys, les nostres viles i ciutats han experimentat transformacions tan importants que no han afectat únicament la seva economia o les seves formes de creixement sinó que també s‟han fet visibles en el seu paisatge, en les formes de la sociabilitat i, en definitiva, en la manera que tenim d‟habitar l‟espai urbà en la nostra vida quotidiana. Es tracta de canvis que han representat reptes importants per a les polítiques locals, perquè és a l‟espai de la política municipal on les noves situacions s‟han mostrat amb més força i relleu. En alguns casos, l‟acció dels ajuntaments democràtics s‟ha pogut adaptar a les noves realitats: s‟ha regenerat la ciutat i promogut l‟espai públic ciutadà; s‟han aprofitat les noves tecnologies, que han millorat la qualitat de l‟espai urbà o l‟educació; i s‟han impulsat projectes de cohesió social en un context de convivència certament fragmentada. En altres casos, les polítiques urbanes locals encara estant responent a escenaris nous, com ara la urbanització dispersa o la necessitat de formes de govern metropolità en les quals la cooperació entre municipis i l‟escala supramunicipal de la gestió urbana siguin llocs comuns. Les ciutats seguiran canviant en el futur tant o més del que ho han fet en els últims trenta anys, però el lideratge democràtic i la participació de la societat civil poden assegurar que l‟espai ciutadà continuï sent el millor lloc de trobada possible en un món de vegades global, de vegades local però, en tot cas, definitivament urbà. ELEMENT EXPOSAT Interactiu: a la sortida de l‟exposició el visitant té a l‟abast un punt d'informació sobre les polítiques urbanes que li permet consultar més de 150 casos d'iniciatives municipals que els ajuntaments democràtics han desenvolupat al llarg dels últims anys per mirar d'adaptar-se a la realitat dels canvis que l'exposició planteja. Cada cas es documenta amb informació de tota mena: fotografies, abast del projecte, resultats...

12

3.- PREGUNTES I ESLÒGANS

PREGUNTES Per què l‟experiència IKEA ens resulta interessant malgrat que tots els seus establiments són iguals? Els locutoris urbans o les benzineres de les urbanitzacions on comprem el pa, són les places públiques del segle XXI? Quina és la identitat d‟uns paisatges que canvien cada vegada en menys temps? On acaba la meva ciutat? Per què es dispersa la ciutat al territori? Visc en quatre municipis alhora: estudio en un, treballo en un altre, dormo al tercer i el cap de setmana el passo en un de més llunyà… sóc un „territoriant‟ En alguns municipis de Catalunya, hi ha una piscina per cada 30 persones On puc comprar més metres quadrats amb una hipoteca a 50 anys? Un de cada tres habitatges construïts a Catalunya és una casa unifamiliar amb jardí Per què tots els carrers comercials semblen iguals? Fes-me una perduda quan estiguis a punt d‟arribar! Te‟n recordes de quan trucaves a un lloc i no a una persona? Per què les antenes de telefonia mòbil són on són? El meu lloc de treball és el parc del barri En algunes ciutats, hi ha més de 60 càmeres de seguretat per persona Un habitant urbà pot arribar a ser filmat 330 vegades al dia per diferents circuits tancats de televisió als espais públics d‟una metròpoli Ens veiem aquesta tarda al locutori?

13

ESLÒGANS LES FORMES DE LA CIUTAT Compacte-dispers Els aeroports han arribat al camp De la ciutat en taca d‟oli al paisatge de les taques d‟oli La ciutat multiplicada On puc comprar més metres quadrats amb una hipoteca a 50 anys? Els municipis amb més urbanització dispersa arriben a consumir fins a 4 vegades més aigua per a usos domèstics Els municipis que més han incrementat el percentatge del parc de turismes no són les ciutats més grans sinó els municipis mitjans i petits Als municipis amb urbanització dispersa s‟arriba a comptar fins a una piscina per cada 10 habitants On acaba la meva ciutat? Un de cada tres habitatges nous construïts a Catalunya entre 1985 i 2005 va ser una casa unifamiliar Les cases unifamiliars van representar més de la meitat de l‟habitatge nou construït a 8 de cada 10 municipis de la província de Barcelona entre 1987 i 2001

Públic-privat La „urbanalització‟: mentre la ciutat històrica acull la clonació del consum, els contenidors de consum imiten la semblança de la ciutat històrica La competència per l‟espai públic: la multiplicació dels usos i dels usuaris

Interior-exterior Cada vegada més desplaçaments per anar més vegades i per més motius a més llocs que estan més lluny Un paisatge repetit i clonat, una gegantina cinta de Moebius

14

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Compacte-dispers ¿Recuerdas cuando llamabas a un lugar y no a una persona? La vida mitjana d‟un telèfon mòbil a l‟Estat espanyol és aproximadament de 16 mesos Per què les antenes de telefonia són on són?

Públic-privat La fi de la privacitat i el començament de la „intimitat pública‟

Interior-exterior Una persona genera fins a 330 imatges per dia als diferents espais dotats de circuits tancats de televisió a les àrees urbanes de Gran Bretanya “Home jove de raça no blanca...”

NOUS IMAGINARIS, NOVES CONVIVÈNCIES Compacte-dispers „Transumers‟: 24 hores d‟un consumidor en trànsit La tecnologia domèstica

Públic-privat Temps privat vs. temps col·lectiu: la competència per l‟imaginari públic Els municipis de Catalunya van dedicar del 35% al 40% del seu pressupost de cultura entre 1996 i 2006 a promoure les manifestacions culturals de caràcter local „Ciutadanies virals‟: política just-in-time

Interior-exterior On sóc quan parlo per telèfon? Les televisions locals: imaginaris de proximitat

15

4.- CURRÍCULUM DEL COMISSARI Francesc Muñoz És doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S‟ha especialitzat en urbanisme, planificació urbana i disseny d‟estratègies territorials. Ha participat com a expert a missions del Consell d‟Europa referides a aquestes qüestions i ha estat professor convidat a universitats europees –a França, Itàlia, Eslovènia, Portugal o Regne Unit– i americanes –a l‟Argentina o Mèxic–, on ha publicat escrits sobre la ciutat i els estudis urbans. El seu últim treball és el llibre urBANALización: Paisajes Comunes, Lugares Globales (Gustau Gili, Barcelona, 2008). És director de l‟Observatori de la Urbanització i del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge a la UAB. És membre del Consell Assessor de l’Any Cerdà (2009-2010).

16

5.- INFORMACIÓ GENERAL

Dates 23 de febrer – 25 d‟abril de 2010 Horaris De dimarts a diumenge i festius: d‟11 a 20 h Dijous d‟11 a 22 h Tancat: dilluns no festius Entrada gratuïta Visites comentades a les exposicions En català: dimarts a les 18 h i diumenges a les 11‟30 h. En castellà: dijous a les 18 h i dissabtes a les 11‟30 h. Visites en grup: concertació prèvia per telèfon: 93 306 41 35 (de dimarts a divendres, de 10 a 13 h) o bé per correu electrònic: [email protected]

Servei de premsa del CCCB Mònica Muñoz – Irene Ruiz – Lucia Calvo - Elisabet Vilalta 93 306 41 23 / 00 [email protected] www.cccb.org

17